Un treballador incansable de l’ofici d’historiar

José Luis Martín Ramos

Em recordava un amic les paraules que Fontana va dir amb motiu de la mort de l’historiador Ramón Carande, “Avui som més pobres”, aplicant-les a la d’en Josep. Sí i no. Llei de vida. Se n’ha anat un home bo, una bona persona. Penso que de les qualitats que Fontana voldria que li atribuïssin, aquesta no hi pot faltar, i potser voldria que fos la primera. És el mateix que ell valorava en primer terme dels altres, per damunt de coincidències i diferències. Però se n’ha anat, a més, un treballador incansable de l’ofici d’historiar; compromès a la vegada amb les persones i amb la història, la qual cosa és més difícil de conciliar del que sembla. Compromès amb una consideració crítica del nostre món i pràxica de la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, tot alhora i procurant no fer-se trampes; pràxica -disculpeu la paraulota- perquè cal recordar les arrels marxistes -o marxianes com va preferir Pierre Vilar- del seu pensament i del seu treball, mai enteses com a dogma de plom, i de les quals mai va abjurar. El resultat d’aquest treball no ens ha de ser arrabassat; les riqueses de la seva feina les podrem mantenir.

Quan el Josep era un desconegut, fora dels reduïts límits del PSUC i de la intel·lectualitat antifranquista, el seu petit llibre La historia -publicat el 1970, dins una col·lecció de textos de síntesi editada per Salvat- va produir un primer impacte entre els que acabats els nostres estudis ens disposàvem a fer d’historiadors. Va ser un primer referent de la seva proposta de la història com a projecte social. Anys més tard va publicar una extensa anàlisi crítica de la historiografia sota el títol, precisament, d’ Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982), un dels que més li va ser criticat precisament pel que traspuava del seu compromís ideològic. És per a mi un dels que no ens han d’arrabassar, pel que hi diu i pel seu compromís moral. Entremig hi ha la seva obra cabdal sobre la fi de l’Antic Règim a Espanya i la revolució liberal. Després, en la seva segona etapa d’historiador, va obrir camins en la recerca de noves metodologies i en la producció d’anàlisis i interpretacions generals del nostre agitat segle XX, el “segle de la revolució”, que ell va voler.

No ha deixat mai d’impactar-nos, en la mesura que sigui. Tampoc ell s’estava quiet. Quan amb motiu del centenari de la Revolució Russa va conèixer noves investigacions, va manifestar que havia d’aprendre’n més i repensar-ne algunes. Ara ens tocarà a nosaltres seguir la proposta, sense por als nous coneixements i sense renúncies ideològiques ni morals.

Text aparegut al diari Ara en motiu de la mort de l’historiador Josep Fontana (28/08/2018).

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *