Tots contra la guerra

Antonio Ruiz

18-02-2016

De tant repetir-se al llarg de la història, els conflictes bèl·lics semblen consubstancials als ésser humans. És així? Són els humans, en general,  els què generem i volem la guerra? Potser és la gent senzilla la que està al darrera, o més aviat la que la pateix? Hom diria més bé que aquesta violència obeeix a interessos concrets, a interessos que s’intenten amagar però que no sempre s’aconsegueix, malgrat que vivim en una època de globalització en què la referència a qualsevol acte bèl·lic està sotmesa a una manipulació informativa controlada i dirigida pèls poderosos. Els mateixos que són incitadors o agents directes de l’agressió bèl·lica, i el motiu sempre és l’interès per mantenir el seu poder hegemònic. Però al temps sempre existeix la informació lliure, valenta, que intenta escodrinyar els problemes i apropar-se a la realitat.

Si repassem els conflictes bèl·lics dels darrers 25 anys: l’Iraq, gener de 1991 i març de 2003; Afganistan, octubre de 2001 fins avui; Líbia febrer de 2011, Ucraïna 2014, el Iemen, març de 2015, Síria des de 2011 …, les guerres africanes, etc., tots ells s’encobreixen davant l’opinió mundial sota declaracions que proclamen que la guerra es fa en nom de la llibertat. Però no poden amagar que, en general, són conseqüència dels interessos imperialistes.
En aquest moment s’està donant un escenari altament preocupant a Síria. Fa cinc anys que perdura aquest conflicte bèl·lic i en el seus inicis ja van sorgir anàlisis que apuntaven la seva importància global pels països involucrats, directament o indirectament, al costat dels interessos oposats i aliances divergents, en no haver-hi acord entre els que posseeixen l’hegemonia de veto a l’ONU, (EUA-Regne Unit-França, per una banda i, Rússia-Xina, de l’altra), cosa que no havia passat des del final de la guerra freda. La realitat d’avui és que, els EUA, Regne Unit, França, Rússia, Turquia, Iran, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs … amb l’última incorporació de l’OTAN (de la qual forma part l’Estat espanyol d’un total de 28 països) , estan involucrades. Això representa més del 80% de la inversió armamentista del planeta. No és això una guerra mundial?

Si intentem analitzar el complex front bèl·lic del territori sirià, veiem d’una banda el seu exèrcit, al qual se li enfronta l’Estat Islàmic (compost inicialment per exmilitars iraquians) i altres grups formats per sirians i membres d’altres països de l’àrea que els mitjans occidentals diuen ‘moderats’, tots dos són recolzats mitjançant armament i logística per Aràbia Saudita i aliats, les armes els compren a aquests (EUA, França …). D’altra banda hi ha els kurds, que defensen el seu territori històric, i Turquia que controla la seva extensa frontera amb Síria i intervé en la contesa segons els seus interessos; controlar i atacar els moviments militars del poble kurd, i utilitzar als ciutadans sirians, que fugen del terror bèl·lic, com a mitjà de pressió sobre la Comunitat Europea (refugiats). En l’únic que coincideixen tots, només des de fa uns mesos, és a anar contra l’Estat Islàmic, però és una expressió només verbal, en la pràctica, aquests, segueixen controlant zones de territori sirià i això no només és cinisme i demagògia, són interessos, ja que l’Estat Islàmic és producte i creació de l’àrea Saudita i els seus aliats, com ha quedat clar i públic el ‘negoci’ de Turquia i l’Estat Islàmic amb el petroli sirià per finançar les seves atrocitats.
Davant d’aquest conflicte intentar trobar ‘els bons’ és perdre temps, perquè senzillament no existeixen, tot i la manipulació diària dels mitjans de les potències que estan implicades i que tracten d’amagar els seus interessos. Parlem clar: només hi ha una realitat: víctimes; pobles que intenten defensar-se per conservar la seva integritat física, cultural i territorial; famílies, grups que havent de deixar trossos irrecuperables de la seva vida, fugen de la barbàrie sense saber que l’enemic és a tot arreu, a la primera frontera, a la segona …; morts, milers de morts humanes, de famílies destrossades física i culturalment. El cinisme anti humà dels poderosos que estabilitzen el caos li diran ‘danys col·laterals’.

Quins motius o interessos de fons?, quins objectius té la guerra, totes les guerres? Són diversos: domini sobre les matèries primeres -petroli, minerals-; reorganització geopolítica, -domini de vies de comunicació, control de zones- així com els vinculats directament al negoci de la venda d’armes, etcètera. No és possible en aquesta breu exposició respondre a aquests interrogants i donar compte de l’entramat de conveniències que es mouen després d’aquesta llarga guerra continuada. Els interessos dels poderosos amb la guerra aconsegueixen el seu objectiu, i la preservació dels seus beneficis econòmics. La conseqüència per als pobles són els morts, la misèria, el sofriment humà.
La guerra no té justificació. Es pot entendre que un poble, per decisió conjunta i directa, es defensi per mitjans bèl·lics per conservar la seva integritat. Però en absolut és acceptable la intervenció exterior, que sempre deixa després d’ella caos i desolació. És ingenu pensar que en l’actual situació de mundialització capitalista en què vivim, en la qual el poder mundial està concentrat en molt pocs centres de decisió, nosaltres no estiguem afectats ni concernits per la guerra, i no tinguem res a veure amb ella. Tant amb les guerres anteriors esdevingudes durant els últims 25 anys, com amb les presents i les del futur. Ho estem i ho estarem, si no ho evitem entre tots. Som partícips en les agressions, mitjançant la participació militar, política i econòmica (de l’Estat espanyol), així com en les aliances militars -OTAN- que promouen la intervenció. També, novament, mitjançant les bases militars estrangeres instal·lades a la península ibèrica. Som responsables, per acció o omissió, d’aquesta barbàrie que està destruint cultures, famílies i cossos. Patim també les seves conseqüències materials i ecològiques, que ens afecten, les veiem o no. ¿Com podem ser indiferents davant d’aquesta realitat tan brutal? Hem de reaccionar, hem de recuperar el no tan llunyà crit de NO A LA GUERRA, NO en el nostre nom, NO a les organitzacions que ens afecten directament i només són aparells de guerra com l’OTAN. Utilitzem la nostra intel·ligència i solidaritat amb els pobles per evitar-la. Parlem alt i clar i no dubtem en emprar Totes les plataformes per a denunciar i expressar el nostre rebuig valent i sincer. És tracta de posar fre a la guerra i per això totes les veus i tots els esforços de la gent comú són necessaris. Els nostres governs liberals no ho faran, no tenen voluntat, són part del problema. Només els pobles mobilitzats ho podem aconseguir. Alcem la nostra veu perquè els governs que diuen representar-nos no donin suport ni participin en la Guerra.

Frases laterals:

Hom diria més bé que aquesta violència obeeix a interessos concrets, a interessos que s’intenten amagar però que no sempre s’aconsegueix, malgrat que vivim en una època de globalització en què la referència a qualsevol acte bèl·lic està sotmesa a una manipulació informativa controlada i dirigida pèls poderosos.

Parlem clar: només hi ha una realitat: víctimes; pobles que intenten defensar-se per conservar la seva integritat física, cultural i territorial; famílies, grups que havent de deixar trossos irrecuperables de la seva vida, fugen de la barbàrie sense saber que l’enemic és a tot arreu, a la primera frontera, a la segona …; morts, milers de morts humanes, de famílies destrossades física i culturalment.

Els interessos dels poderosos amb la guerra aconsegueixen el seu objectiu, i la preservació dels seus interessos econòmics. La conseqüència per als pobles són els morts, la misèria, el sofriment humà.

Hem de reaccionar, hem de recuperar el no tan llunyà crit de NO A LA GUERRA, NO en el nostre nom, NO a les organitzacions que ens afecten directament i només són aparells de guerra com l’OTAN.

Alcem la nostra veu perquè els governs que diuen representar-nos no donin suport ni participin en la Guerra.