{"id":10633,"date":"2021-10-31T05:00:35","date_gmt":"2021-10-31T04:00:35","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=10633"},"modified":"2021-10-31T03:54:26","modified_gmt":"2021-10-31T02:54:26","slug":"la-introduccio-de-les-pedagogies-alternatives-a-lescola-publica-representa-un-perill-per-a-la-classe-obrera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=10633","title":{"rendered":"\u00abLa introducci\u00f3 de les pedagogies alternatives a l’escola p\u00fablica representa un perill per a la classe obrera\u00bb"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Ani P\u00e9rez de Vicent Almela<\/strong><\/p>\n

\n

Ani P\u00e9rez \u00e9s doctora en educaci\u00f3 per la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid. Interessada pel moviment llibertari i els seus corrents pedag\u00f2gics, actualment es dedica a investigar la relaci\u00f3 entre l\u2019anarquisme, la seva pedagogia i la seva pr\u00e0ctica educativa. La seva investigaci\u00f3 i apropament a diferents projectes alternatius d\u2019arreu de l\u2019Estat espanyol l\u2019ha portat a conclusions que adverteixen dels perills que l\u2019actual model d\u2019escoles lliures o alternatives i la innovaci\u00f3 pedag\u00f2gica poden suposar per a les classes populars, \u201campliant encara m\u00e9s la bretxa social de classe\u201d, i de com aquesta \u201cmoda\u201d de les escoles alternatives i la \u201cno directivitat\u201d en l\u2019educaci\u00f3 ha calat molt endins en moltes fam\u00edlies d\u2019esquerres. A principis de setembre, P\u00e9rez visitava Barcelona en el marc del I Simposi Internacional Ferrer i Gu\u00e0rdia<\/a>, on va participar en una taula de debat sobre la tradici\u00f3 pedag\u00f2gica llibert\u00e0ria a diferents territoris i pa\u00efsos. L\u2019endem\u00e0\u00a0tamb\u00e9 oferia una xerrada al Centre Social Can Vies del barri de Sants<\/a>, organitzada per l\u2019Escola Popular de la Bordeta<\/a>, on la\u00a0seua\u00a0intervenci\u00f3 va obrir un debat interessant sobre els diferents models d\u2019escola i la necessitat d\u2019organitzar-se col\u00b7lectivament en defensa de l\u2019educaci\u00f3 popular. En lloc de buscar referents perfectes o receptes m\u00e0giques, P\u00e9rez ens convida a reflexionar sobre pedagogia i a il\u00b7lusionar-nos perqu\u00e8 \u201call\u00f2 valu\u00f3s\u00a0est\u00e0 passant a tot arreu en tot moment\u201d.<\/em><\/p>\n


\nD\u2019on ve el teu inter\u00e8s per la pedagogia i des d\u2019on parles?<\/strong><\/p>\n

El primer que vaig estudiar va ser traducci\u00f3 i interpretaci\u00f3. Em vaig quedar embarassada\u00a0a la meitat de la carrera\u00a0i vaig ser mare amb\u00a020\u00a0anys. Finalment vaig poder acabar la carrera i, mentre buscava feina, vaig entrar l\u2019AMPA de l\u2019escola de la meva filla. Vaig estar participant en l\u2019organitzaci\u00f3 de la biblioteca del seu\u00a0col\u00b7le<\/em>\u00a0durant uns\u00a0mesos i va\u00a0ser aqu\u00ed quan em vaig comen\u00e7ar a motivar molt amb el tema de la pedagogia. Despr\u00e9s vaig tornar a la universitat a estudiar magisteri infantil i en\u00a0l\u2019\u00faltim\u00a0any de la carrera vaig comen\u00e7ar a con\u00e8ixer i a interessar-me molt per les pedagogies alternatives. Al principi em van atreure molt, com crec que li passa a molta gent, per aix\u00f2 que diuen \u201cel respecte a la inf\u00e0ncia\u201d. \u00c9s un concepte que de sobte apareix com una cosa completament\u00a0diferent de tot\u00a0el que hem viscut abans. Dins d\u2019aquestes alternatives tamb\u00e9 vaig comen\u00e7ar a adonar-me que hi havia experi\u00e8ncies amb les quals no em sentia gens af\u00ed, i unes altres que em semblaven\u00a0s\u00faper interessants\u00a0i les quals idealitzava. Buscava cada vegada referents m\u00e9s pol\u00edtics, i des d\u2019aqu\u00ed jo tamb\u00e9 m\u2019anava polititzant cada cop m\u00e9s. De fet, jo em vaig comen\u00e7ar a polititzar m\u00e9s seriosament a trav\u00e9s del meu inter\u00e8s per la pedagogia. I b\u00e9, la veritat que a mesura que anava aprofundint m\u2019anava decebent m\u00e9s i m\u00e9s\u00a0en relaci\u00f3 amb\u00a0les pedagogies alternatives, per\u00f2 en aquell moment disposava de poques eines per a q\u00fcestionar-les. Quan m\u00e9s m\u2019he anat polititzant, i m\u00e9s he anat llegint i investigant mentre feia la tesi, m\u00e9s m\u2019he anat allunyant\u00a0ideol\u00f2gicament\u00a0d\u2019aquestes pedagogies alternatives.<\/p>\n

Com et comences a interessar per la pedagogia llibert\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

En el meu context pr\u00f2xim hi havia en aquell moment prou companyes de la universitat que van comen\u00e7ar a interessar-se molt per aquesta mena de pedagogia. Algunes d\u2019elles portaven ja anys ficades en el moviment estudiantil. Em vaig trobar amb gent, que es definia a si mateixa com a anarquista, i amb la qual jo em sentia molt af\u00ed. Per aix\u00f2 em vaig comen\u00e7ar a preguntar: potser \u00e9s que jo tamb\u00e9 soc anarquista, no? Va ser llavors quan vaig comen\u00e7ar a buscar experi\u00e8ncies de pedagogia no convencionals que reivindiquessin els principis de l\u2019anarquisme. De fet, jo vaig comen\u00e7ar la meva tesi com una anarquista que volia reivindicar la pedagogia llibert\u00e0ria des de l\u2019acad\u00e8mia. I ara mateix, quan penso en aix\u00f2 dic: quina immaduresa, quina idealitzaci\u00f3\u2026 i sobretot, que poc honest. I no estic defensant que una persona no s\u2019hagi de posicionar a l\u2019hora d\u2019investigar, per\u00f2 s\u00ed que crec que la recerca i la investigaci\u00f3 han de ser rigoroses. I clar, al principi jo llegia textos sobre pedagogia anarquista i m\u2019encantaven perqu\u00e8 em semblaven radicals i diferents, per\u00f2 em quedava sempre en un nivell molt superficial. Quan vaig comen\u00e7ar a analitzar amb m\u00e9s deteniment les idees i les experi\u00e8ncies pedag\u00f2giques que havia proposat el moviment llibertari em vaig adonar que no sols hi havia encerts, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hi havia molts errors i moltes contradiccions, i que jo no volia ser una anarquista fent proselitisme de la pedagogia llibert\u00e0ria. Crec que investigar \u00e9s una altra cosa. Aleshores ara ja no faig una reivindicaci\u00f3 de la pedagogia llibert\u00e0ria com quan vaig comen\u00e7ar, sin\u00f3 que intento fer una an\u00e0lisi cr\u00edtica i rigor\u00f3s.<\/p>\n

Com definiries el model pedag\u00f2gic que ve d\u2019aquesta tradici\u00f3?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil respondre a aix\u00f2 perqu\u00e8 hi ha dues maneres distintes d\u2019enfocar la definici\u00f3. N\u2019hi ha una de m\u00e9s descriptiva, que simplement consisteix\u00a0a\u00a0contar el que hem fet les anarquistes\u00a0amb relaci\u00f3 a\u00a0la pedagogia al llarg de la hist\u00f2ria. Per\u00f2 a mi, avui en dia, aquesta classe de definici\u00f3 ja no m\u2019interessa,\u00a0perqu\u00e8\u00a0partir d\u2019aquest enfocament arribes f\u00e0cilment a idealitzar acr\u00edticament: qu\u00e8 deia Ferrer i Gu\u00e0rdia? Que deia\u00a0Josefa\u00a0Martin\u00a0Luengo? Quins valors defensaven en els seus projectes\u00a0pedag\u00f2gics? Tamb\u00e9 et porta a donar per v\u00e0lida qualsevol\u00a0experi\u00e8ncia\u00a0que s\u2019anomeni a si mateixa com\u00a0antiautorit\u00e0ria\u00a0o autogestion\u00e0ria i, clar, despr\u00e9s, quan hi aprofundeixes, et trobes que ideol\u00f2gicament parlant unes no tenen res a veure amb les altres. Ara em centro m\u00e9s a\u00a0pensar definicions normatives, \u00e9s a dir, definir implica reflexionar abans sobre com \u00e9s aquest m\u00f3n nou que portem en els nostres cors i quin paper compleixen l\u2019educaci\u00f3, l\u2019escola i el professorat en la construcci\u00f3 d\u2019aquest m\u00f3n. I dins del moviment llibertari coexisteixen respostes molt\u00a0diferents d\u2019aquestes\u00a0preguntes: hi ha persones que estan molt a favor de l\u2019escola p\u00fablica i unes altres estan a favor de la desescolaritzaci\u00f3. Per aix\u00f2, jo tinc la meva resposta, per\u00f2 no puc dir que aquesta representi en general a la pedagogia anarquista. No estem en aquest punt.<\/p>\n

Amb quins principis d\u2019aquest\u00a0corrent\u00a0pedag\u00f2gic et sents identificada?<\/strong><\/p>\n

Hi ha principis de la pedagogia\u00a0llibert\u00e0ria\u00a0amb els quals em sento molt identificada, per\u00f2 m\u2019interessa molt m\u00e9s la manera amb la qual s\u2019interpreten i s\u2019apliquen aquests principis. Aprofundir en com s\u2019interpreta\u00a0l\u2019antiautoritarisme, l\u2019autogesti\u00f3, l\u2019educaci\u00f3 integral, la solidaritat, el suport mutu i la coeducaci\u00f3. Molts cops, quan he tingut una conversa amb un anarquista sobre aix\u00f2, tots dos hem estat molt d\u2019acord en aquests principis, per\u00f2 despr\u00e9s, quan\u00a0hem\u00a0aprofundit en la conversa, m\u2019he\u00a0adonat que\u00a0penso completament\u00a0diferent d\u2019aquesta\u00a0persona. Per aix\u00f2 crec que hi ha un perill molt gran de quedar-nos en aquesta superficialitat que suposa\u00a0enumerar\u00a0aquests principis. No crec que hi hagi una recepta m\u00e0gica que la gent pugui buscar. Per exemple, per a algunes persones, l\u2019antiautoritarisme significa no directivitat, i per a unes altres, entre les quals em trobo,\u00a0l\u2019antiautoritarisme\u00a0passa per la intervenci\u00f3 pedag\u00f2gica. O amb el tema de la coeducaci\u00f3 que, per exemple, Ferrer i Gu\u00e0rdia defensava la coeducaci\u00f3 de classes socials, per\u00f2 va haver-hi companys que li van criticar que defens\u00e9s l\u2019educaci\u00f3 de rics i pobres junts, que no dediqu\u00e9s la seva escola exclusivament a nens i nenes de classe obrera, com havien fet fins llavors la majoria de pedagogs anarquistes. I jo crec que el moviment llibertari\u00a0ha\u00a0de dirigir els seus esfor\u00e7os a la instrucci\u00f3 de classe, a l\u2019educaci\u00f3 popular, a l\u2019educaci\u00f3 de la classe treballadora. Per aix\u00f2, amb el tema de la coeducaci\u00f3 sembla que la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere hi ha\u00a0m\u00e9s\u00a0o menys consens, per\u00f2 en\u00a0q\u00fcesti\u00f3\u00a0de classe hi ha tamb\u00e9 discrep\u00e0ncia dins del moviment. Amb aix\u00f2 vull dir que no existeixen els manaments del bon pedagog anarquista. A mi el que m\u2019interessa i em fascina \u00e9s la reflexi\u00f3 pedag\u00f2gica que surt de tot aix\u00f2.<\/p>\n

En els \u00faltims anys hem vist apar\u00e8ixer arreu de l\u2019Estat espanyol una gran\u00a0quantitat de projectes\u00a0d\u2019escoles alternatives amb pedagogies innovadores fora del sistema p\u00fablic, com les\u00a0escoles\u00a0Waldorf o Montessori, i escoles lliures tant en entorns urbans com rurals. Creus\u00a0que aquests projectes s\u00f3n hereus de la tradici\u00f3 llibert\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

No, no s\u00f3n hereus de la tradici\u00f3 llibert\u00e0ria i, de fet, les escoles alternatives i l\u2019anomenada innovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, suposen un problema molt greu per als interessos de la classe obrera. El problema \u00e9s que cal recon\u00e8ixer que part del moviment llibertari comparteix moltes idees i referents amb aquestes escoles alternatives que han proliferat en l\u2019actualitat. Per exemple, la defensa de la no directivitat i la substituci\u00f3 de la figura de mestra per la d\u2019acompanyant. I moltes fam\u00edlies d\u2019esquerres s\u2019han interessat per aquestes escoles en els \u00faltims anys, que \u00e9s un tema que em preocupa molt\u00edssim. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que les anarquistes que s\u2019han implicat en l\u2019educaci\u00f3 alternativa, i que han muntat projectes educatius, han dedicat enormes esfor\u00e7os a distanciar-se d\u2019aquestes altres escoles alternatives que funcionen com a negocis. Per aix\u00f2, les escoles lliures impulsades pel moviment llibertari no es defineixen a si mateixes com a escoles privades, sin\u00f3 com a escoles autogestionades, que estan intentant construir\u00a0all\u00f2 p\u00fablic\u00a0des d\u2019un altre costat, rebutjant el control de l\u2019Estat. I hi ha una part del seu plantejament que entenc i que\u00a0respecto, i s\u00e9 que hi ha molt bones intencions, per\u00f2 jo crec que cal abandonar aquest cam\u00ed, que \u00e9s un error.<\/p>\n

Pots explicar quins s\u00f3n els riscos associats a la proliferaci\u00f3 d\u2019aquestes escoles alternatives?<\/strong><\/p>\n

Una cosa que m\u2019ha ajudat molt\u00edssim en l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquestes experi\u00e8ncies \u00e9s aprofundir en textos de filosofia de l\u2019educaci\u00f3, i \u00e9s aqu\u00ed quan r\u00e0pidament comences a trobar problemes. Per exemple, un d\u2019ells \u00e9s el principi que diu que el respecte al nen passa per no influir el seu proc\u00e9s educatiu, que el nen \u00e9s bo i perfecte per naturalesa, que ell o ella ja cont\u00e9 dins i en pot\u00e8ncia tot el que necessita per a desenvolupar-se i que, per tant, la persona adulta no ha d\u2019influir i ha de realitzar un acompanyament no directiu. I \u00e9s que la filosofia de Rousseau est\u00e0 molt present en les pedagogies alternatives, per\u00f2 tamb\u00e9 dins d\u2019un sector important del moviment llibertari. A aix\u00f2 em referia abans quan deia que les escoles alternatives i part del moviment llibertari comparteixen alguns referents comuns, o part de la seva filosofia. Ara b\u00e9, jo, com que em situo en un altre corrent distint del moviment llibertari, crec que s\u00f3n un perill i que, a m\u00e9s, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019escoles alternatives fomenta la concepci\u00f3 de l\u2019escola com a mercaderia o com a objecte de consum. Aix\u00ed tenim fam\u00edlies d\u2019esquerra que diuen que volen buscar una escola per a les seves filles que s\u2019ajusti a les seves necessitats, per\u00f2 en realitat el que fan \u00e9s triar una educaci\u00f3 al gust del consumidor.<\/p>\n

Un dels principis educatius en la majoria d\u2019aquests projectes\u00a0\u00e9s\u00a0precisament\u00a0la no directivitat (l\u2019abs\u00e8ncia de la figura de l\u2019educadora). Qu\u00e8 opines d\u2019aquest principi pedag\u00f2gic?<\/strong><\/p>\n

Doncs per a mi la no directivitat en l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un engany. De fet, crec que no existeix. I que per a l\u2019\u00fanica cosa que serveix \u00e9s per a continuar reproduint les desigualtats socials i seguir legitimant-les. Et poso un exemple. Hi ha una nena a la qual\u00a0li va\u00a0molt b\u00e9 amb\u00a0la lectoescriptura\u00a0i a una altra a la qual\u00a0li va\u00a0molt malament. I et diuen, mira \u00e9s que ella tenia aquest inter\u00e8s innat i la naturalesa ha volgut que\u00a0aprengu\u00e9s\u00a0de pressa. I amb l\u2019altra, doncs\u2026 no ha estat aix\u00ed. Qu\u00e8 hi farem\u2026 Aqu\u00ed ens estem oblidant d\u2019una cosa molt important. En cap moment s\u2019est\u00e0 tenint en compte la realitat i el context que t\u00e9 cada infant. Llavors, clar, si resulta que ve d\u2019un context poc favorable per a l\u2019aprenentatge i des de l\u2019escola no s\u2019interv\u00e9, no s\u2019estimula, no es guia aquesta persona, el que s\u2019est\u00e0 fent \u00e9s deixar-la m\u00e9s venuda encara. I hi ha un altre problema amb aquestes metodologies, i\u00a0\u00e9s\u00a0que pensen que l\u2019inter\u00e8s \u00e9s una cosa pr\u00e8via a l\u2019experi\u00e8ncia. Que una nena neix amb interessos que es van com desplegant naturalment, per\u00f2 que no tenen a veure amb el seu context. I jo el que afirmo \u00e9s que alg\u00fa no es pot\u00a0interessar\u00a0per alguna cosa que no sap que existeix. Si una nena t\u00e9\u00a0inter\u00e8s\u00a0pel piano, no\u00a0\u00e9s\u00a0una cosa innata, \u00e9s perqu\u00e8 abans ha vist un piano en algun lloc o ha escoltat m\u00fasica. Si no, t\u2019asseguro que no\u00a0tindr\u00e0 inter\u00e8s\u00a0perqu\u00e8 no\u00a0sabr\u00e0\u00a0ni el\u00a0que\u00a0\u00e9s.<\/p>\n

Creus que un projecte pedag\u00f2gic pot ser apol\u00edtic?<\/strong><\/p>\n

Hi ha molts d\u2019aquests projectes alternatius que es defineixen com a apol\u00edtics, i jo crec que no ho s\u00f3n en\u00a0cap\u00a0cas. En la\u00a0meva opini\u00f3, es pot fer una lectura pol\u00edtica de qualsevol pr\u00e0ctica educativa. \u00c9s com la persona que et diu de si mateixa que \u00e9s\u00a0apol\u00edtica, no? Doncs el que vol dir \u00e9s que est\u00e0 conforme amb la ideologia dominant. Llavors, potser \u00e9s que aquests projectes no tenen un plantejament pol\u00edtic conscient o definit que facin p\u00fablic i, en canvi, tiren m\u00e9s de visions\u00a0psicologistes. Per exemple, \u00e9s f\u00e0cil trobar-te l\u2019argument que l\u2019escola ha de centrar-se\u00a0a\u00a0fer feli\u00e7 l\u2019individu perqu\u00e8 les persones felices faran el b\u00e9. Aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sicament el pensament positiu, del qual han sortit la ind\u00fastria de l\u2019autoajuda o del\u00a0coaching<\/em>, i que el que fa \u00e9s negar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019opressions estructurals perqu\u00e8 tot recau en la voluntat individual.<\/p>\n

Moltes d\u2019aquestes pedagogies alternatives estan entrant tamb\u00e9 \u00faltimament a l\u2019escola p\u00fablica. Com valores aquest fet?<\/strong><\/p>\n

Sovint se\u00a0sent a dir que\u00a0el problema de les escoles alternatives \u00e9s que no s\u00f3n accessibles i jo, durant molt de temps, tamb\u00e9 pensava que aquest era el problema. Ara quan m\u2019ho plantegen sempre dic que m\u2019alegro molt que no siguin accessibles, perqu\u00e8 en\u00a0la meva opini\u00f3\u00a0hi ha errors de plantejament pedag\u00f2gic molt greus en la majoria d\u2019aquestes escoles. Per\u00f2 hi ha una part de l\u2019esquerra que es mostra favorable a aquestes pedagogies alternatives i que est\u00e0 demandant la seva introducci\u00f3 a l\u2019escola p\u00fablica. I els mitjans de comunicaci\u00f3 tamb\u00e9 han afavorit molt aquest proc\u00e9s, per exemple dient que els fills dels rics de\u00a0Sillicon\u00a0Valley\u00a0van a\u00a0escoles\u00a0alternatives. I que ha passat? Doncs que moltes escoles p\u00fabliques han comen\u00e7at a incorporar aquestes pedagogies mogudes per la pressi\u00f3 de les fam\u00edlies, per a ser competitives enfront d\u2019altres escoles p\u00fabliques i atreure la demanda. I aix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8 la incorporaci\u00f3 d\u2019aquestes pedagogies a l\u2019escola p\u00fablica no est\u00e0 venint\u00a0a trav\u00e9s\u00a0d\u2019un proc\u00e9s formatiu o de reflexi\u00f3 del professorat, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per una moda. Aix\u00f2\u00a0no impedeix que\u00a0no hi hagi tamb\u00e9 professorat conven\u00e7ut d\u2019aquestes pedagogies, que s\u2019han introdu\u00eft tamb\u00e9 en els plans de formaci\u00f3 docent de moltes facultats.<\/p>\n

En qu\u00e8 poden derivar aquestes pressions?<\/strong><\/p>\n

Et posar\u00e9 un exemple molt clar i actual. Hi ha una escola p\u00fablica rural en un lloc, del qual vull preservar la seva localitzaci\u00f3 perqu\u00e8 encara es troba enmig d\u2019un proc\u00e9s, situat en un entorn natural on han comen\u00e7at a arribar fam\u00edlies de ciutats del voltant en cerca d\u2019un estil de vida alternatiu. Quan van arribar aquestes fam\u00edlies, es van ficar a l\u2019escola p\u00fablica i r\u00e0pidament van comen\u00e7ar a demandar la implantaci\u00f3 de\u00a0pedagogies\u00a0alternatives. Des del primer moment amb un rotllo molt colonitzador, com a salvadores de l\u2019escola rural i molt condescendents amb les professores.\u00a0Dient-los\u00a0que estaven antiquades, i que ara el que tocava a l\u2019escola era innovar i introduir pedagogies alternatives.\u00a0Emparant-se\u00a0en la defensa de la\u00a0participaci\u00f3\u00a0de les fam\u00edlies a l\u2019escola, aquestes fam\u00edlies, amb un alt capital cultural i que se senten molt c\u00f2modes en espais assemblearis, intenten imposar les seves visions com si fossin decisions col\u00b7lectives orientades al b\u00e9 com\u00fa de totes, exigint canvis concrets en l\u2019escola que responen a interessos petitburgesos i no als de les fam\u00edlies de classe obrera que ja vivien\u00a0all\u00ed\u00a0abans. Arriba un moment en el qual l\u2019escola p\u00fablica posa\u00a0certs\u00a0l\u00edmits i llavors aquestes fam\u00edlies se\u2019n surten i munten una escola alternativa en el mateix entorn, que entra en competici\u00f3 amb l\u2019escola p\u00fablica, per no dir que suposa directament un atac i que empitjora greument les seves condicions.\u00a0I les persones que hi ha darrere\u00a0d\u2019aquesta escola alternativa es consideren d\u2019esquerres, que estan a favor dels drets de la inf\u00e0ncia, en contra de l\u2019autoritarisme i de l\u2019estat\u2026 I\u00a0jo em pregunto, com poden parlar de respecte a la inf\u00e0ncia si l\u2019\u00fanic benestar que els preocupa \u00e9s el dels seus fills i filles, si els \u00e9s igual estar empitjorant les condicions de la resta? En aquests moments \u00e9s quan dius, el teu inter\u00e8s no \u00e9s el b\u00e9 com\u00fa. El teu inter\u00e8s \u00e9s que les teves nenes siguin educades conforme als teus desitjos, que tenen a veure amb aspiracions de classe mitjana. I jo estic molt a favor de la participaci\u00f3 de les fam\u00edlies a l\u2019escola, per\u00f2 compte amb cap a on van aquests canvis que proposen i amb privatitzar l\u2019escola p\u00fablica, no tant perqu\u00e8 s\u2019hi introdueixi l\u2019empresa,\u00a0sin\u00f3\u00a0perqu\u00e8 estarem construint una escola p\u00fablica cada cop menys orientada a interessos p\u00fablics i m\u00e9s orientada a interessos privats de fam\u00edlies privilegiades. Moltes d\u2019elles, per posicionament ideol\u00f2gic, defensen l\u2019escola p\u00fablica, per\u00f2 en realitat no volen qualsevol escola p\u00fablica. No els val l\u2019escola del costat de la seva casa o la del seu barri,\u00a0sin\u00f3\u00a0aquella que s\u2019ajusti a la seva identitat o la seva manera de pensar.<\/p>\n

Al llarg de la teva recerca, has pogut observar tamb\u00e9 bones pr\u00e0ctiques o projectes concrets que s\u2019ajustessin m\u00e9s a la visi\u00f3 pedag\u00f2gica llibert\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

La veritat \u00e9s que s\u00ed que he conegut molt bones experi\u00e8ncies en projectes de tota mena i altres pr\u00e0ctiques les he conegut simplement parlant amb amigues mestres que et conten el que han fet a classe aquell dia. M\u2019he passat molt de temps buscant referents, i ara penso que el temps que li he dedicat a aix\u00f2 m\u2019ha empobrit l\u2019an\u00e0lisi, ja que en totes les experi\u00e8ncies que he conegut he trobat pr\u00e0ctiques que m\u2019han agradat i d\u2019altres amb les quals no em sento gens identificada. A mi ja no m\u2019interessa buscar quin \u00e9s el millor projecte\u00a0,\u00a0el m\u00e9s interessant o el m\u00e9s anarquista, sin\u00f3 que m\u2019interessa m\u00e9s poder parlar i reflexionar amb gent sobre pedagogia i veure el que m\u2019interessa i el que no. Tamb\u00e9 crec que \u00e9s m\u00e9s optimista no pensar en referents, perqu\u00e8 que el valu\u00f3s en pedagogia est\u00e0 ocorrent a tot arreu en tots els moments.<\/p>\n

Qu\u00e8 creus que es pot fer des dels moviments socials en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n

No \u00e9s una resposta f\u00e0cil pel que et comentava de no donar receptes, per\u00f2 s\u00ed que crec que hi ha tasques pendents molt importants. \u00c9s cert que moltes vegades s\u2019ha criticat cert sector del comunisme que s\u2019ha dedicat molt a teoritzar i que s\u2019ha quedat aqu\u00ed, per\u00f2 en el moviment llibertari hem caigut en l\u2019error de\u00a0deixar\u00a0de banda la reflexi\u00f3 per a prioritzar per complet la creaci\u00f3 d\u2019escoles o de projectes educatius. I jo precisament estic molt a favor de la necessitat de teoritzar, i de fet crec que tamb\u00e9 \u00e9s una praxi. Per aix\u00f2 s\u00ed que crec que tenim una responsabilitat pendent que \u00e9s la de formar-nos\u00a0rigorosament. I des de\u00a0l\u2019autocritica\u00a0crec que cal recon\u00e8ixer que les\u00a0pedagogies\u00a0alternatives han sabut calar molt endins del moviment llibertari, i crec que aix\u00f2 es deu a una falta de consci\u00e8ncia i aprofundiment en observar i analitzar el que aquestes significarien. Et trobes moltes persones dins de col\u00b7lectius llibertaris que tenen referents anarquistes i despr\u00e9s estan fent formacions en aquesta mena de pedagogies alternatives basades en la no directivitat sense q\u00fcestionar-les i que els costen un dineral. I per a mi aix\u00f2 \u00e9s molt contradictori i crec que requereix\u00a0una\u00a0reflexi\u00f3 profunda. D\u2019altra banda, i com s\u2019ha proposat des d\u2019alguns sectors del moviment, a mi tampoc m\u2019interessa fer una xarxa d\u2019escoles lliures, ni tan sols una xarxa d\u2019escoles autogestionades o llibert\u00e0ries. No vull organitzar-me amb persones\u00a0amb les quals\u00a0comparteixo una est\u00e8tica alternativa, m\u2019interessa m\u00e9s fer pinya amb les que comparteixo finalitats. Amb totes aquestes persones que treballen per l\u2019educaci\u00f3 popular i per l\u2019educaci\u00f3 de la classe treballadora, sigui com sigui el context en el qual estiguin, sigui un centre social on hi ha un projecte de suport escolar, sigui una escola p\u00fablica, sigui un grup de gent que ho est\u00e0 intentant des de l\u2019autogesti\u00f3, gent que\u00a0es\u00a0dedica\u00a0a l\u2019educaci\u00f3 per a adultes\u2026 Per mi, fer xarxa passa m\u00e9s per aqu\u00ed. Considero que hi ha molt pocs espais de formaci\u00f3 o de trobada on, per exemple, estiguin reflexionant juntes una mestra de la p\u00fablica amb alg\u00fa que\u00a0est\u00e0\u00a0participant d\u2019un projecte de refor\u00e7 escolar autogestionat, d\u2019igual a igual i sense que tinguin postures enfrontades, quan la realitat \u00e9s que estan tractant amb infants amb els mateixos contextos i segur tenen moltes coses a aportar-se m\u00fatuament.<\/p>\n

Fuente: Directa.cat (https:\/\/directa.cat\/la-introduccio-de-les-pedagogies-alternatives-a-lescola-publica-representa-un-perill-per-a-la-classe-obrera\/<\/a>)<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Ani P\u00e9rez de Vicent Almela Ani P\u00e9rez \u00e9s doctora en educaci\u00f3 per la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid. Interessada<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":10634,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1551,1561],"tags":[],"class_list":["post-10633","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anarquismo","category-educacion"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10633","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10633"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10633\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/10634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=10633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=10633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}