\u00a0<\/i><\/b>Dossier de la campanya \u201cQui deu a Qui?\u201d per la campanya \u201cQue la crisi la paguin els rics!\u201d sobre les dimensions internacionals de la crisi<\/i><\/b><\/p>\n
\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n
Introducci\u00f3<\/b><\/p>\n
La crisis que estem patint no \u00e9s una crisi nom\u00e9s financera o econ\u00f2mica. Es tracta d\u2019una \u201ccrisis sist\u00e8mica\u201d, \u00e9s a dir, que afecta totes les esferes de l\u2019economia i la societat i est\u00e0 relacionada amb altres crisis globals (canvi clim\u00e0tic, crisis energ\u00e8tica, crisi aliment\u00e0ria, conflictes socials \u2026). La crisi, a m\u00e9s, no ha sorgit del no res o de cop, ni est\u00e0 nom\u00e9s relacionada amb la crisi de les hipoteques dels Estats Units, sin\u00f3 que prov\u00e9 de d\u00e8cades de descontrol en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic, en el que els bancs i les grans empreses han fet el que ha volgut. La crisi \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un sistema de producci\u00f3 que nom\u00e9s mira per l\u2019obtenci\u00f3 del m\u00e0xim benefici per uns pocs, basat en els desequilibris econ\u00f2mics mundials, en l\u2019auto-regulaci\u00f3 dels mercats, en la privatitzaci\u00f3 dels serveis socials, en un repartiment desigual de la riquesa, en un sistema comercial injust, en la perpetuaci\u00f3 i l\u2019acumulaci\u00f3 de deutes il\u00b7leg\u00edtims, ecol\u00f2gics i socials, el pillatge dels recursos naturals i la destrucci\u00f3 del medi ambient. La crisi afecta a tota la humanitat, comen\u00e7ant pels m\u00e9s vulnerables (treballadors, aturats, camperols, migrants, dones …), especialment als pa\u00efsos del Sud, que s\u00f3n v\u00edctimes d\u2019una crisi de la que no s\u00f3n responsables.<\/p>\n
Mentre les mesures adoptades per governs i institucions internacionals per a fer front a la crisi estan destinades a salvar aquells que en s\u00f3n responsables, principalment els bancs i les grans empreses multinacionals, poc s\u2019est\u00e0 fent per pal\u00b7liar els impactes sobre els qui m\u00e9s estan patint els efectes de la crisi, i encara menys per adoptar mesures que ens portin a un nou sistema econ\u00f2mic, per tal que no es torni a repetir la situaci\u00f3. \u00c9s necessari que aquesta crisi ens faci replantejar q\u00fcestions com el consum desenfrenat i la cerca del benefici per sobre de tot, q\u00fcestions que ens han portat a la destrucci\u00f3 medi ambiental, als desequilibris econ\u00f2mics i al descontent social. Cal, per tant, repensar el model econ\u00f2mic i productiu en el que vivim.<\/p>\n
Aquest document intenta aportar informacions sobre algunes de les dimensions internacionals de la crisi, incloent propostes de reformes i mesures a prendre.<\/p>\n
Control democr\u00e0tic del sistema financer<\/b><\/p>\n
Un dels factors que ha fet explotar l\u2019actual crisi ha estat l\u2019enorme descontrol regnant en el m\u00f3n de les finances, un m\u00f3n dominat pels grans bancs i empreses dels pa\u00efsos rics.<\/p>\n
Una de les caracter\u00edstiques de la globalitzaci\u00f3 capitalista \u00e9s la import\u00e0ncia de les finances, per sobre dels sectors productius. Per a fer-nos una idea del valor de les finances per sobre de sectors com la ind\u00fastria o l\u2019agricultura, ens podem fixar en que nom\u00e9s entre un 3% i un 8% dels diners que circulen cada dia d\u2019una part a una altra del planeta corresponen a la compra i venda de mercaderies (mat\u00e8ries primeres o manufactures). La resta de diners que es mouen di\u00e0riament corresponen a la compra d\u2019accions d\u2019empreses, el canvi de monedes (divises) o a l\u2019intercanvi de complexos productes financers <\/i>, que bancs i empreses han inventat per intentar obtenir beneficis del no res. \u00c9s a dir, di\u00e0riament es mouen bilions de d\u00f2lars i euros d\u2019una banda a l\u2019altra del planeta, sense cap mena de control,<\/b> per comprar o vendre \u201cinvencions\u201d que el propi sistema financer ha creat per fer cr\u00e9ixer de forma il\u00b7limitada l\u2019espiral de beneficis.<\/p>\n
La manca de control ha estat una de les claus per permetre que el mercat financer an\u00e9s creixent, sobre la base d\u2019aquestes invencions, especulacions i mentides. Els governs del Nord i els organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional (veure m\u00e9s avall per una explicaci\u00f3), no nom\u00e9s no han posat l\u00edmit a aquests mercats financers, sin\u00f3 que han afavorit aquesta manca de control, sota la suposici\u00f3, ara demostrada falsa, que el mercat es pot regular a s\u00ed mateix. Els bancs i les empreses, portades per la cobd\u00edcia d\u2019obtenir sempre el m\u00e0xim benefici, han gaudit durant anys d\u2019aquesta llibertat de moviments, acumulant beneficis sense parar. En el moment en qu\u00e8 el sistema financer s\u2019ha fet miques, bancs i empreses han rebut el suport de governs i institucions internacionals, en forma de rescats milionaris, mentre els treballadors, aturats, camperols i migrants han comen\u00e7at a pagar el desgavell.<\/p>\n
Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, cal fundar un nou sistema financer i monetari internacional, amb la posada en marxa de mecanismes internacionals, permanents i obligatoris, de control del moviment de capitals. Cal regular les accions dels bancs i tots aquells que actu\u00efn en els mercats financers, i tornar a prendre el control p\u00fablic de la banca i el sistema financer.<\/p>\n
\u00a0<\/b>Dissoluci\u00f3 de l\u2019FMI, BM, OMC i G8\/G20<\/b><\/p>\n
Fons Monetari Internacional (FMI) i Banc Mundial (BM)<\/i><\/b><\/p>\n
L\u2019FMI i el BM van ser creats al 1944, a la confer\u00e8ncia de Bretton Woods, per a fer front a la nova situaci\u00f3 econ\u00f2mica mundial que havia quedat despr\u00e9s de la crisi econ\u00f2mica de 1930 i de la 2a Guerra Mundial. El FMI \u00e9s des d\u2019aleshores l\u2019encarregat de vetllar per la estabilitat del sistema financer internacional, preveure les crisis i aportar ajudes econ\u00f2miques, en forma de cr\u00e8dits, a aquells pa\u00efsos que tenen problemes econ\u00f2mics greus i no poden fer front al pagament dels deutes que tenen amb l\u2019exterior. El BM \u00e9s el que s\u2019anomena un Banc de Desenvolupament, \u00e9s a dir, aporta finan\u00e7ament en forma de cr\u00e8dits per a projectes te\u00f2ricament destinats a promoure el desenvolupament dels pa\u00efsos empobrits. Ambdues institucions estan dominades pels pa\u00efsos rics, que tenen un major poder de vot en els seus \u00f2rgans de govern (els vots es reparteixen segons la riquesa de cada pa\u00eds i les aportacions que aquests fan a les institucions). Els dos organismes formen part del que es coneix com Institucions Financeres Internacionals (IFI).<\/p>\n
Durant d\u00e8cades, l\u2019FMI i el BM han condicionat les seves \u201cajudes\u201d, sempre en forma de pr\u00e9stecs, a que els pa\u00efsos del Sud que les rebien adoptessin determinades pol\u00edtiques econ\u00f2miques. D\u2019aquesta manera han obligat als pa\u00efsos que necessitaven accedir a finan\u00e7ament a endeutar-se, a privatitzar els seus serveis p\u00fablics, a explotar els seus recursos naturals, a eliminar drets socials i laborals, a obrir els seus mercats i fronteres a les empreses multinacionals del Nord. Aix\u00ed l\u2019FMI i el BM s\u00f3n responsables de que els pa\u00efsos del Sud hagin eliminat els controls per a que els bancs i les empreses del Nord actuessin amb total llibertat en aquests pa\u00efsos, deixant-los en una situaci\u00f3 de major vulnerabilitat davant de crisis com la que estem vivint actualment. A m\u00e9s, aquesta manca de control i el model productiu imposat per aquestes institucions ha contribu\u00eft a l\u2019esclat de l\u2019actual crisi.<\/p>\n
Actualment l\u2019FMI i el BM estan prenent noves funcions, oferint nous pr\u00e9stecs a aquells pa\u00efsos que cauen en recessi\u00f3 econ\u00f2mica. Cal exigir que la soluci\u00f3 a la crisi no es deixi en mans d\u2019aquestes institucions, ja que formen part dels responsables de la crisi, s\u00f3n totalment antidemocr\u00e0tiques i responen als interessos dels m\u00e9s rics. Des dels moviments socials d\u2019arreu del m\u00f3n fa anys que s\u2019exigeix desaparici\u00f3 del FMI i BM, com a institucions que, sota la batuta dels m\u00e9s rics i cercant sempre el benefici de les empreses multinacionals del Nord, han acabat imposant el model neoliberal arreu del m\u00f3n. Cal construir en el seu lloc una nova arquitectura financera internacional, amb noves institucions sota control democr\u00e0tic, que vetllin realment pels interessos dels ciutadans i, especialment, dels m\u00e9s desafavorits, al servei d\u2019una economia solid\u00e0ria sense especulaci\u00f3 ni usura.<\/p>\n
Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7 (OMC)<\/i><\/b><\/p>\n
L\u2019OMC va n\u00e9ixer al 1995, despr\u00e9s d\u2019un seguit d\u2019acords comercials a nivell mundial que es van anar negociant des de la d\u00e8cada de 1940. L\u2019objectiu de l\u2019OMC \u00e9s for\u00e7ar una major obertura comercial a nivell mundial, creant un sistema de lliure comer\u00e7 a nivell global, on les mercaderies i els capitals circulin amb tota llibertat d\u2019una banda a l\u2019altra del planeta. L\u2019OMC en teoria respon a un esquema de presa de decisions m\u00e9s democr\u00e0tic que l\u2019FMI o el BM, ja que cada pa\u00eds membre t\u00e9 un vot. Per\u00f2 el poder dels pa\u00efsos rics, i dels grups de pressi\u00f3 empresarials o lobbies<\/i>, \u00e9s enorme dins l\u2019OMC, i les seves pol\u00edtiques acaben responent als interessos de les grans pot\u00e8ncies comercials.<\/p>\n
L\u2019OMC ha contribu\u00eft durant les darreres dues d\u00e8cades a eliminar les barreres al comer\u00e7 de mercaderies, especialment les del Nord cap al Sud, per\u00f2 tamb\u00e9 a contribu\u00eft a establir un sistema per a que les empreses de serveis (energia, telecomunicacions, transports, educaci\u00f3, sanitat …) dels pa\u00efsos rics inverteixin als pa\u00efsos del Sud sense limitacions, aprofitant-se dels processos de privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics que han anat imposant l\u2019FMI i el BM. Aquesta eliminaci\u00f3 de barreres ha suposat la destrucci\u00f3 de les proteccions que poguessin tenir els sistemes de producci\u00f3 i comer\u00e7 local als pa\u00efsos del Sud. Aix\u00ed s\u2019ha arribat a una situaci\u00f3 en que els productors dels pa\u00efsos del Sud no poden ni protegir els seus mercats locals, ni competir en igualtat de condicions amb els productes subvencionats del Nord, portant a un sistema comercial cada cop m\u00e9s injust.<\/p>\n
Les propostes que els governs del Nord estan fent per fer front a la crisi financera van encaminades a aprofundir el model de lliure comer\u00e7 que promou l\u2019OMC. Aquest model nom\u00e9s beneficia a les grans multinacionals i als pa\u00efsos rics. En aquest sentit \u00e9s necessari eliminar l\u2019OMC, i caminar cap a un sistema comercial regulat i que protegeixi els petits i mitjans productors, asseguri un model de sobirania aliment\u00e0ria i la sostenibilitat ambiental.<\/p>\n
G8 i G20<\/i><\/b><\/p>\n