Fa 100 anys, al mar\u00e7 de 1922, s\u2019estrenava a Alemanya Nosferatu, una simfonia de l\u2019horror<\/em>, cl\u00e0ssic expressionista del gran director de cinema mut F. W. Murnau.<\/p>\n Tot i que, despr\u00e9s de tant de temps, pugui no ser-nos conegut, el moment en qu\u00e8 la pel\u00b7l\u00edcula va apar\u00e8ixer a la pantalla no \u00e9s casual i explica el sentit hist\u00f2ric immediat de les \u00abplagues\u00bb que ens ofereix. I \u00e9s que ens hem de situar poc despr\u00e9s de la terrible pand\u00e8mia de grip espanyola que va assolar el m\u00f3n a finals de la d\u00e8cada de 1910, que afectava amb la mateixa duresa tant a nadons i joves com a persones grans; i just acabada la cruenta I Guerra Mundial, en qu\u00e8 Alemanya havia sigut derrotada.<\/p>\n La magnitud de la destrucci\u00f3, la mis\u00e8ria i el pessimisme que van deixar aquests fets cr\u00edtics, l\u2019horror de la pr\u00f2pia realitat, gaireb\u00e9 incomprensible i sobrenatural, van afavorir l\u2019aparici\u00f3 de formes i temes art\u00edstics que tractaven de captar-ne adequadament la veritat. Aix\u00ed, la lletjor, la deformitat, l\u2019agressivitat i les contradiccions del per\u00edode eren sintetitzades est\u00e8ticament per l\u2019expressionisme a trav\u00e9s del contrast de llums i ombres, picats i contrapicats, angles aguts i figures cadav\u00e8riques. En aquest sentit, Nosferatu \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula que parla simb\u00f2licament de la p\u00e8rdua d\u2019aquella joventut, de la devastaci\u00f3 de la innoc\u00e8ncia i la puresa a mans de forces malignes, tir\u00e0niques, vamp\u00edriques, que n’havien extret la sang i la vida.<\/p>\n De fet, la pr\u00f2pia pel\u00b7l\u00edcula gaireb\u00e9 \u00e9s anihilada degut als conflictes econ\u00f2mics de l\u2019\u00e8poca. Com en d\u2019altres films similars a Alemanya \u2013com El golem<\/em> (1920), de Paul Wegener i Carl Boese\u2013, que utilitzaven personalitats m\u00edtiques per concentrar les forces del mal en un sol subjecte, Nosferatu va trobar en el compte Dr\u00e0cula, el personatge de la novel\u00b7la de Bram Stoker, \u00e9sser incapa\u00e7 d’amor, la seva refer\u00e8ncia principal.<\/p>\n Donat que era una adaptaci\u00f3 no autoritzada, es va intentar dissimular la filiaci\u00f3 amb alguns canvis, com el del nom del protagonista \u2013de compte Dr\u00e0cula a compte Orlok\u2013. Per\u00f2 un cop estrenada la v\u00eddua d\u2019Stoker va assabentar-se\u2019n i, irada per no rebre una compensaci\u00f3 com a propiet\u00e0ria dels drets d\u2019autor, va decidir denunciar-la. Despr\u00e9s d\u2019un litigi, va aconseguir que s\u2019orden\u00e9s legalment la destrucci\u00f3 de totes les c\u00f2pies. Per sort, a aquelles al\u00e7ades la pel\u00b7l\u00edcula havia sigut ja distribu\u00efda a diferents pa\u00efsos, i va sobreviure amagada fins que posteriorment va poder tornar a la llum.<\/p>\n El litigi, si m\u00e9s no, s\u00ed que va acabar amb la productora de la pel\u00b7l\u00edcula, Prana, l\u2019objectiu de la qual era elaborar films de tem\u00e0tica misticista i m\u00e0gica. En efecte, Prana havia sigut creada per Albin Grau, conegut ocultista, que va ser importantissim tant en el disseny formal de la pel\u00b7l\u00edcula com en el seu esperit. De fet, la idea li va venir precisament durant la guerra. Mentre Grau servia l\u2019ex\u00e8rcit alemany a S\u00e8rbia, un granger li va explicar que el seu pare era un vampir que a les nits succionava la sang de les seves v\u00edctimes.<\/p>\n Totes aquestes hist\u00f2ries poden semblar-nos, de nou, molt llunyanes avui. El que pretendria ser angoixant o misteri\u00f3s en la pel\u00b7l\u00edcula pot arribar a resultar-nos fins i tot c\u00f2mic, com ha assenyalat l\u2019autor d\u2019una fant\u00e0stica cr\u00edtica a Filmaffinity (\u00abLes contar\u00e9 algo\u00bb). Per\u00f2, en aquella \u00e8poca, l\u2019ocultisme era un moviment puixant especialment a Alemanya, on fins i tot va arribar a tenir rellev\u00e0ncia pol\u00edtica: mentre bona part de les forces d\u2019esquerra el rebutjava i menyspreava, el feixisme, que per altra banda en major o menor mesura hi creia genu\u00efnament, va apropiar-se\u2019l com un element m\u00e9s de la seva exaltaci\u00f3 nacionalista. La reacci\u00f3, doncs, havia de ser llavors ben diferent.<\/p>\n Per\u00f2 nombrosos d’aquests aspectes mencionats de Nosferatu, no obstant, perviuen, i expliquen que, per exemple, Werner Herzog la consider\u00e9s \u00abla m\u00e9s gran pel\u00b7l\u00edcula de la hist\u00f2ria d\u2019Alemanya\u00bb i decid\u00eds dirigir-ne una adaptaci\u00f3, valuosa, al 1979; o que, m\u00e9s recentment, l\u2019americ\u00e0 Robert Eggers planegi des de fa anys un remake de la pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n Per comen\u00e7ar, part de la seva aura m\u00edstica ha sobreviscut: al 2015, robaven el crani de F. W. Murnau del cementiri d’Stahnsdorf, on el seu cos descansava des de la prematura mort del cineasta, al 1932. Sembla que la profanaci\u00f3 va realitzar-se amb prop\u00f2sits ocultistes, potser d\u2019un grup poc perill\u00f3s de freaks<\/em>. Per\u00f2, mentre encarem una nova d\u00e8cada del segle XXI en qu\u00e8 comencen a albirar-se aven\u00e7os t\u00e8cnics fins fa ben poc impensables \u2013els ordinadors qu\u00e0ntics o la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial, per posar dos exemples\u2013 far\u00edem malament, com fa 100 anys, de ridiculitzar la proliferaci\u00f3 de tota forma d\u2019irracionalisme en nom del progr\u00e9s cient\u00edfic.<\/p>\n Els convulsos temps actuals, tan ca\u00f2tics i aliens com qualsevol altra \u00e8poca del passat, fomenten l\u2019aparici\u00f3 de supersticions \u2013teories de la conspiraci\u00f3, negacionismes, etc.\u2013 contra les quals la mera ci\u00e8ncia es mostra insuficient, i plantegen l\u2019amena\u00e7a d\u2019una nova destrucci\u00f3 de la joventut, a mans de directrius esp\u00faries i de forces que s\u2019oculten. Davant dels monstres que produeixin els nostres clarobscurs, caldr\u00e0 un cop m\u00e9s el seu sacrifici, ple d’amor, de valentia i, tamb\u00e9, d’ingenu\u00eftat \u2013tal i com s’acaba revelant, amb gran bellesa, al final de Nosferatu<\/em>\u2013. Veure-la pot contribuir a servir-nos d\u2019av\u00eds, tal i com ho va ser un dia en estrenar-se.<\/p>\n