Als camarades i no obstant, amics d\u2019Espai Marx<\/p>\n
Oix, 12 de juliol de 2009<\/p>\n
Estimats companys,<\/p>\n
Les l\u00ednies que segueixen m\u2019han estat suggerides pel mini-debat ( no per mini, menys ric debat) que va suscitar entre nosaltres el segon punt de l\u2019 ordre del dia de la nostra reuni\u00f3 del proppassat dijous 9 de juliol: valoraci\u00f3 de la jornada de debat sobre \u201cDemocr\u00e0cia i territori\u201d, que v\u00e0rem realitzar el passat 6 de juny, les vespres de la jornada electoral europea.<\/p>\n
Realment, som la veu que clama en el desert.<\/i><\/p>\n
La jornada celebrada el passat 6 de juny va servir per a que aprengu\u00e9ssim coses de les diverses experi\u00e8ncies locals de democr\u00e0cia popular esteses pel territori. Aix\u00f2 s\u00ed, v\u00e0rem lamentar que a la jornada \u201cDemocr\u00e0cia i territori\u201d nom\u00e9s hi \u00e9rem vint-i-dues persones, a difer\u00e8ncia de la primera de les jornades sobre Democr\u00e0cia i socialisme ( juny de 2008), en que la presencia de rellevants intel\u00b7lectuals va atreure un p\u00fablic bastant m\u00e9s nombr\u00f3s, seixanta o setanta persones.<\/p>\n
V\u00e8iem que les raons d\u2019aquesta magra assist\u00e8ncia podien ser diverses. Potser haver posat la jornada el dia abans de les eleccions europees, quan l\u2019atenci\u00f3 de tots estava centrada en una altra q\u00fcesti\u00f3. Potser sigui menys atraient debatre l\u2019experi\u00e8ncia de treball de primera l\u00ednia de foc en les \u201cfortificacions, casamates i trinxeres de la societat civil\u201d (Gramsci) de dues organitzacions locals (Alternativa d\u2019Esquerres per Badia, Entesa per Sabadell), de l\u2019expressi\u00f3 local barcelonina de la CUP, i d\u2019una organitzaci\u00f3 unit\u00e0ria de districte de l\u2019esquerra alternativa barcelonina (Trobada de Nou Barris). Potser la nostra convocat\u00f2ria no va ser tan bona com en d\u2019altres ocassions.<\/p>\n
Per\u00f2 no hi ha mal que per be no vingui: \u00e9rem pocs per\u00f2 aquest mateix fet va permetre un debat dist\u00e9s, sobre experi\u00e8ncia concreta i real. Gaireb\u00e9 un di\u00e0leg. Un debat si voleu, emp\u00edric, sobre pr\u00e0ctiques reals de democr\u00e0cia estesa en el territori.<\/p>\n
Tot fent la valoraci\u00f3 de la mencionada jornada, reflexion\u00e0vem entre nosaltres tant sobre el rebuig a la democr\u00e0cia[1]<\/a> present tant en l\u2019esquerra institucional com en l\u2019 esquerra de l\u2019esquerra. Reflexion\u00e0vem sobre la tend\u00e8ncia compartida per ambdues esquerres a l\u2019elitisme avantguardista[2]<\/a>. Un elitisme una mica pat\u00e8tic si tenim en compte que \u00e9s, precisament, l\u2019obstacle principal amb que compta aquesta mateixa esquerra de l\u2019esquerra o esquerra 100% per a arribar mai al poder i aconseguir \u00e9sser una elit de veritat!<\/p>\n No v\u00e0rem reflexionar gaire sobre l\u2019esquerra institucional per que, per a nosaltres ja \u00e9s una idea compartida que aquesta ja ha estat cooptada definitivament al seu lloc d\u2019esquerra del r\u00e8gim liberal- representatiu que patim des de la anomenada transici\u00f3.<\/p>\n No, la nostra reflexi\u00f3 versava sobre la dif\u00edcil vida en les trinxeres on, per a seguir el s\u00edmil militar gramsci\u00e0, es lliura la lluita de posicions, entre el fang, la sang, la merda, la metralla i, fins i tot, el foc amic. Son s\u00edmils, met\u00e0fores que poden ser tradu\u00efdes f\u00e0cilment per qualsevol des de l\u2019 idioma militar a l\u2019 idioma de la pol\u00edtica.<\/p>\n Qu\u00e8 lluny ens trob\u00e0vem, en la nostra reflexi\u00f3, dels estats majors on brillen els uniformes nets, les botes llustroses i les medalles aconseguides en antigues batalles! Que lluny dels estats majors on els grans plans estrat\u00e8gics de la revoluci\u00f3 s\u00f3n permanentment polits, brillen sense m\u00e0cula, sempre preparats i apunt per a quelcom que no passar\u00e0 mai: l\u2019ocasi\u00f3 d\u2019aplicar-los. Uns estats majors laboriosos i sempre enfeinats on els programes i les estrat\u00e8gies s\u00f3n\u00a0 sotmesos perp\u00e8tuament a operacions alqu\u00edmiques en cerca de la puresa absoluta de la pedra filosofal, capa\u00e7 de transformar la socialdemocr\u00e0cia quotidiana de les masses alienades<\/i> en consciencia revolucion\u00e0ria!<\/p>\n A aquests plans brillants, aquests programes perfectes, a aquestes s\u00e0vies orientacions sols els falta un petit detall per a fer-se realitat: que les masses alienades <\/i>decideixin un dia sotmetre\u2019s a aquests plans i arribin preparades i disciplinades per a la batalla final o, si m\u00e9s no, per a la batalla electoral. Per\u00f2 com desalienar a les masses alienades<\/i>? Qui posar\u00e0 el cascavell a aquest gat?<\/p>\n Com deia m\u00e9s amunt, prediquem en el desert. Les restes dels ex\u00e8rcits de les grans batalles dels seixanta i setanta quedaren sordes per les explosions de la lluita de classes. Nom\u00e9s s\u2019escolten elles i els seus discursos autistes. La persist\u00e8ncia del seu dur sacrifici militant les ha inhabilitat permanentment per a fer all\u00f2 que caracteritza al revolucionari: escoltar el poble, escoltar la gent, els treballadors, tractar de comprendre com pensen i per que, precisament pensen d\u2019aquesta manera. Les sempiternes reunions partid\u00e0ries, que tant sacrifici costen, son confoses amb el sacrifici militant i revolucionari de la lluita en la societat civil: vull dir, en el territori i en l\u2019empresa. Les sortides al carrer per a encartellar algunes parets o repartir pamflets solen confoses amb el treball militant. Quantes vegades no em sentit en una reuni\u00f3 de valoraci\u00f3 que les \u201cmasses\u201d ens han agafat els pamflets a les sis del mat\u00ed en el metro amb molt bona cara o molt d\u2019 inter\u00e8s, el que revelaria una determinada propensi\u00f3 de les masses a seguir les nostres orientacions!<\/p>\n En aquesta forma de fer pol\u00edtica passa d\u2019alguna manera com en la versi\u00f3 tibetana del budisme: al mode dels molinets d\u2019oraci\u00f3, com m\u00e9s reunions es facin, com m\u00e9s vegades s\u2019escoltin les proclames del general ( secretari, off course!), com mes esmenes es facin al \u201cdocument\u201d o \u201cmaterial\u201d, m\u00e9s a prop estarem de l\u2019esdeveniment tel\u00b7l\u00faric, mil\u00b7lenari, escatol\u00f2gic que dona sentit a la vida.<\/p>\n Tant i fa que Lenin, arxivant el seu Qu\u00e8 fer? <\/i>de 1902, digu\u00e9s el 1917 que la revoluci\u00f3 \u00e9s l\u2019assumpte dels milions de persones del poble treballador i camperol! Tant hi fa que Engels digu\u00e9s que la revoluci\u00f3 \u00e9s afer de la majoria. Tant hi fa que Lenin escrigu\u00e9s el seu pamflet contra l\u2019enfermetat infantil del comunisme<\/i>. Qu\u00e8 hi fa que el mateix Lenin el 7 de novembre de 1917, canvi\u00e9s el programa agrari bolxevic pel programa agrari de les masses camperoles, quan aquestes decidiren fer la revoluci\u00f3 sense demanar-li perm\u00eds ni a Lenin ni als bolxevics! Oblidem aquest moments \u201coportunistes\u201d, o \u201cdemocr\u00e0tics\u201d d\u2019Engels o de Lenin i fem all\u00f2 que ells no varen pas fer: quedar-se de estancats, l\u2019un en les previsions fallides de 1848, i l\u2019altre en el Qu\u00e8 fer<\/i> de 1902! Com si 1871, 1905 o la guerra del 14-17 no haguessin existit mai!<\/p>\n Com es podrien atrevir les masses-alienades<\/i>, incapacitades-en- s\u00ed-per-a-generar-altra-cosa- trade-unionisme<\/i> a venir a interrompre alguna de les nostres pl\u00e0cides reunions amb les seves demandes! Que no emprenyin! Estem ocupats tra\u00e7ant el programa o els plans de la propera revoluci\u00f3! Qu\u00e8 hi fa l\u2019atur, el malestar que senten les masses en les conurbacions capitalistes, qu\u00e8 importa que all\u00f2 que esclavitza la majoria del poble treballador siguin les hipoteques! A qu\u00e8 reivindicar renda b\u00e0sica, treball digne o la casa per qui l\u2019habita! Reivindicacions reformistes, socialdem\u00f2crates, trade-unionistes! Reivindicacions prosaiques davant la poesia de la revoluci\u00f3, tant m\u00e9s po\u00e8tica com m\u00e9s plat\u00f2nica e irreal sigui! Si algun cop se\u2019ns acut de muntar un \u201cmoviment social\u201d sota aquestes reivindicacions, ja destruirem nosaltres, amb un discurs esclaridor<\/i>, les il\u00b7lusions petit-burgeses o reformistes o trade-unionistes de les minses masses que vinguin al moviment! Ja ens encarreguem de destruir-lo abans de es transformi en quelcom consistent, de masses o abans que pugui cr\u00e9ixer lentament.<\/p>\n Qu\u00e8 hi fa que les revolucions que s\u2019han fet en el segle XX s\u2019hagin fet amb motius tant prosaics com el pa, la terra pel qui la treballa o la pau, \u00e9s dir pel dret a l\u2019exist\u00e8ncia! Que hi fa que a cops les reivindicacions reformistes apuntalin el sistema per\u00f2 que, a cops, produeixin revolucions! Per qu\u00e8 caldria perdre el nostre temps en reflexionar sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 i sobre les seves conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques? Com s\u2019atrevir\u00e0 una dosi de realitat hist\u00f2rica, una dosi d\u2019empirisme, una dosi de vida quotidiana, interrompre el somni de la nostra ra\u00f3? Seguint l\u2019exemple d\u2019aquell director de diari americ\u00e0, per qu\u00e8 permetre que la veritat espatlli un bon titular?<\/p>\n E via dicendo.<\/i><\/p>\n Sobirania, democr\u00e0cia, representaci\u00f3 i delegaci\u00f3.<\/i><\/p>\n Tornem a all\u00f2 del debat sobre democr\u00e0cia i territori.<\/p>\n No parlar\u00e9 gaire de les CUP. Es tracta d\u2019un projecte pol\u00edtic que es proposa un objectiu leg\u00edtim que jo, per la meva part, amb tots els respectes, considero errat. La independ\u00e8ncia de Catalunya no \u00e9s avui ( puc afirmar que no ho ha sigut mai), un objectiu ni estrat\u00e8gic, ni tant sols t\u00e0ctic en la via del socialisme. En d\u2019altres pobles o pa\u00efsos, l\u2019alliberament nacional fou palanca que permet\u00e9 iniciar processos de construcci\u00f3 del socialisme. No crec que sigui el cas de Catalunya, encara que aquest no \u00e9s el lloc ni el moment de demostrar-ho. Aquest text t\u00e9, senzillament, un altre objectiu.<\/p>\n A part, crec que posar la independ\u00e8ncia de Catalunya en el centre de la construcci\u00f3 del subjecte social i pol\u00edtic alternatiu, \u00e9s un posar obstacle m\u00e9s a una tasca ja prou dif\u00edcil. Ho considero uns obstacle en la mesura que \u00e9s una reivindicaci\u00f3 que hipot\u00e8ticament podria interessar sols a una part del nostre poble. \u00c9s una reivindicaci\u00f3 que desconeix la composici\u00f3 de classe del nostre poble, que el divideix i per tant, que no aporta res en la construcci\u00f3 de la unitat popular a la que s\u2019aspira. Aix\u00f2 no m\u2019impedeix considerar que l\u2019 independentisme comunista \u00e9s una part interessant en qualsevol proc\u00e9s de constituci\u00f3 de classe que es pugui donar a Catalunya. Com en 1936, els comunistes independentistes tenen el seu lloc, junt a d\u2019altres comunistes, que no ho som d\u2019independentistes, en el projecte nacional i de classe.<\/p>\n Demano als amics d\u2019Espai Marx que son partidaris de la independ\u00e8ncia que no abandonin la lectura en aquest moment. Ja sabeu que jo penso d\u2019aquesta manera i no per aix\u00f2 ens hem deixat de llegir o escoltar m\u00fatuament.<\/p>\n Malgrat el que acabo d\u2019escriure, reconec en les CUP una virtut que no t\u00e9 l\u2019esquerra de l\u2019esquerra: la paci\u00e8ncia de saber que les cases[3]<\/a> es construeixen des de baix. La paci\u00e8ncia que suposa saber que es tracta de construir societat civil alternativa des de baix. Res no hi fa que darrerament hagi aparegut una tend\u00e8ncia interna dins la CUP que intenta prendre una drecera i presentar candidatures a les properes eleccions auton\u00f2miques. A tota fam\u00edlia hi ha algun membre m\u00e9s impacient que els dem\u00e9s. \u00c9s un fenomen natural. L\u2019aspecte de les CUP que ens ensenya coses interessants a la resta de l\u2019esquerra \u00e9s la seva concepci\u00f3 de construir les cases des de baix.<\/p>\n Les CAV<\/i><\/p>\n Em referir\u00e9 a les altres experi\u00e8ncies: les Candidatures Alternatives del Vall\u00e8s i la Trobada de Nou Barris. L\u2019esquerra de l\u2019esquerra sol criticar aquestes experi\u00e8ncies pel seu car\u00e0cter limitat, local. Aix\u00f2 no ha impedit per a que aquesta mateixa esquerra de l\u2019esquerra entri en una cursa per a demanar als seus regidors que signin les respectives candidatures europees. No importa que aquesta actitud posi en perill la unitat local de l\u2019esquerra, que es basa en el reconeixement de l\u2019assemblea local com a \u00f2rgan sobir\u00e0. All\u00f2 important \u00e9s, sense haver aportat ni un gram a la construcci\u00f3 de processos locals espec\u00edfics i complexos, tractar de capitalitzar-los. Poder-ne presumir davant de les dem\u00e9s expressions de l\u2019esquerra de l\u2019esquerra. Substituir de nou all\u00f2 de \u201ctot el poder per a els soviets\u201d per \u201ctot el poder al secretariat internacional de la IV\u00aa o la V\u00aa\u201d<\/i>[4]<\/a>.<\/i><\/p>\n Preguntem-nos quin podria ser el paper d\u2019unes assemblees locals d\u2019esquerres, democr\u00e0tiques, auto-organitzades, aut\u00f2nomes del poder i de les institucions, que servissin com a punt de converg\u00e8ncia i coordinaci\u00f3 dels activistes que treballen en els moviments socials, com a punt de coagulaci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia individual o col\u00b7lectiva d\u2019aquest moviments o de persones individuals que hi participen en un determinat territori. Punts de socialitzaci\u00f3 en el territori, llocs o espais alliberats on comen\u00e7ar a viure de forma diferent com a forma de fer pol\u00edtica.<\/p>\n Aquestes experi\u00e8ncies locals s\u00f3n possibles avui per que son controlables per part de les persones que en formen part. Per que el nivell de delegaci\u00f3 que suposen \u00e9s, per for\u00e7a, limitat. Junt a pr\u00e0ctiques sindicals de classe, junt a moviments socials reals (planes web boniques per\u00f2 buides de contingut real, abstenir-se!), poden ser embrions d\u2019un proc\u00e9s de constituci\u00f3 de classe. D\u2019un proc\u00e9s de constituci\u00f3 d\u2019un subjecte pol\u00edtic alternatiu, d\u2019un demos no capitalista, <\/i>un proc\u00e9s necessariament llarg per a poder constituir una alternativa real ( y no autoproclamada) al capitalisme.<\/p>\n La generalitzaci\u00f3 (sense impaci\u00e8ncies) d\u2019experi\u00e8ncies locals d\u2019aquest estil, sigui en el territori o en l\u2019empresa, en el sector d\u2019ensenyament o en el de la sanitat i en el transport \u00e9s una tasca fosca i grisa per\u00f2 possible a fer. Aquesta \u00e9s i ser\u00e0, em temo, la tasca durant un llarg per\u00edode temps. Quan dic llarg per\u00edode de temps, dic llarg. Combatre l\u2019hegemonia enemiga, construir l\u2019hegemonia obrera, popular, democr\u00e0tica, no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de cinc minuts, ni de cinc anys. No es pot saber si factors conjunturals vindran accelerar o retardar aquests proc\u00e9s. Lenin ens enseny\u00e0 que, a cops, les conjuntures de crisi social i pol\u00edtica (\u201cquan les classes dominants no poden continuar dominant com ho fan, ni les masses poden continuar vivint com viuen\u201d) fan que els pobles aprenguin per la seva experi\u00e8ncia en setmanes o mesos all\u00f2 que han trigat a aprendre o no han apr\u00e9s en anys i anys de llarga i dif\u00edcil acumulaci\u00f3 de forces.<\/p>\n Tornem-hi a les Candidatures Alternatives del Vall\u00e8s ( o d\u2019altres expressions similars) i al seu paper en la constituci\u00f3 del nou subjecte social. El seu primer gran m\u00e8rit \u00e9s la seva simple exist\u00e8ncia. Una exist\u00e8ncia dura i dif\u00edcil en un m\u00f3n gran i terrible com deia Gramsci. Existir i persistir en aquets temps no \u00e9s poca cosa. Marca una tend\u00e8ncia i una possibilitat. Si es pot fer a Badia, a Sabadell, a Ripollet, a Castellar, a Barber\u00e0… es pot fer a tota la conurbaci\u00f3 de Barcelona o de Tarragona. Les condicions sociol\u00f2giques per a el sorgiment i la generalitzaci\u00f3 d\u2019aquestes experi\u00e8ncies son similars. Potser, a cada lloc, nom\u00e9s hi manqui la subjectivitat.<\/p>\n Un aspecte essencial d\u2019aquestes experi\u00e8ncies no \u00e9s, precisament, el seu car\u00e0cter de Candidatures, si no el seu car\u00e0cter d\u2019assemblees territorials. Tant hi fa si tenen representaci\u00f3 municipal o no. All\u00f2 que importa \u00e9s que les gents d\u2019esquerres s\u2019ajunten, es posen d\u2019acord en transformar all\u00f2 que tenen davant, es reconeixen entre ells una sobirania com\u00fa i es posen a treballar. Naturalment que la representaci\u00f3 institucional \u00e9s interessant per a el projecte. Per\u00f2 nom\u00e9s a condici\u00f3 que no coopti, que no supediti, que no condicioni el desenvolupament democr\u00e0tic del projecte. Nom\u00e9s a condici\u00f3 de que la representaci\u00f3 pol\u00edtica no liquidi la democr\u00e0cia. Nom\u00e9s a condici\u00f3 de que els representants ho siguin per poc temps, que cobrin sous modestos, equivalents als que cobrarien en el seu treball, que siguin revocables, que rendeixin comptes davant de l\u2019assemblea i davant dels seus electors de forma peri\u00f2dica i no cada quatre anys. Nom\u00e9s a condici\u00f3 de que els representants no manin, si no, al contrari que siguin manats. Unes\u00a0 condicions que l\u2019esquerra institucional considera una bajanada i que la seva imatge especular, l\u2019esquerra de l\u2019esquerra considera un obstacle. En canvi, a cada cop m\u00e9s gent i m\u00e9s jove, cal dir-ho, li sembla, per\u00f2, aquest \u00e9s l\u2019\u00fanic cam\u00ed viable per a que la pedra de S\u00edsif no torni a caure al fons de la vall.<\/p>\n Per\u00f2, hi ha alternativa al capitalisme constru\u00efda des de all\u00f2 local?<\/i><\/p>\n El que sabem \u00e9s que, avui, en el nostre pa\u00eds no n\u2019hi d\u2019alternativa constru\u00efda des de dalt.<\/p>\n I \u00e9s veritat, el capitalisme est\u00e0 m\u00e9s internacionalitzat que mai. Ja en 1848 ens deien un parell de joves barbuts: \u201cLa lluita de classe \u00e9s internacional pel seu contingut i nacional per la seva forma\u201d<\/i>[5]<\/a>. Tant si llavors aix\u00f2 ja era aix\u00ed, o b\u00e9 si era una tend\u00e8ncia del desenvolupament social, el cert \u00e9s que avui la lluita de classes es desenvolupa en marcs que superen i de molt i des de fa molt de temps l\u2019espai local. Cal doncs, que el proc\u00e9s de constituci\u00f3 de classe tingui un abast nacional catal\u00e0, tamb\u00e9 espanyol i europeu. Els diversos marcs de la lluita de classe ens imposen un tipus d\u2019organitzaci\u00f3 nacional, internacional e internacionalista.<\/p>\n Es pot construir aix\u00f2 des de baix, des de la localitat, des de el territori, des de el sector de la producci\u00f3 o dels serveis? Es pot realitzar sense un impuls sorgit d\u2019un estat major? N\u2019hi ha prou amb repetir, com si fora un mantra, all\u00f2 de \u201cactuar localment, pensar globalment\u201d?[6]<\/a><\/p>\n Per a respondre, cal mesurar per un moment l\u2019enemic que tenim al davant. La direcci\u00f3 pol\u00edtica i la coordinaci\u00f3 de les classes dominants s\u2019organitza a partir de la seva hegemonia social i cultural, a partir de la imposici\u00f3 de les seves formes de vida. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, els estats, el partits, les organitzacions de classe de la burgesia imprimeixen a la seva acci\u00f3, una direcci\u00f3 que, per sobre de les seves contradiccions espor\u00e0diques o conjunturals imposa, en els moments decisius una acci\u00f3 \u00fanica i centralitzada, capa\u00e7 de concentrar la quantitat necess\u00e0ria de forces en el lloc oport\u00fa i de donar els cops decisius. Aquesta \u00e9s al definici\u00f3 militar ( i pol\u00edtica) de les vict\u00f2ries decisives.<\/p>\n Front a aquest poder, argumenten alguns, la classe revolucion\u00e0ria ha de copiar aquest model fort de constituci\u00f3 i d\u2019organitzaci\u00f3 de classe. I aquells que argumenten aix\u00ed tenen for\u00e7a ra\u00f3. Sembla que al poder estatal i societari capitalista sols se li pot oposar, amb possibilitats d\u2019\u00e8xit, una for\u00e7a similar.<\/p>\n No altra ha estat la experi\u00e8ncia del segle XX. La URSS i el camp socialista, els partits comunistes i obrers i els moviment d\u2019alliberament nacional foren el pitjor enemic que mai no ha tingut el capitalisme. S\u2019afrontaren amb ell amb les seves mateixes armes: la centralitzaci\u00f3, la verticalitat, la disciplina… durant d\u00e8cades el capitalisme hagu\u00e9 de rec\u00f3rrer al nazisme i al feixisme, a guerres colonials m\u00e9s dures i exterminadores que les del propi nazisme,\u00a0 a cops d\u2019estat i dictadures tant a Am\u00e8rica Llatina com a \u00c0frica i \u00c0sia. A Europa Occidental i als USA, l\u2019estat del benestar\u00a0 vingu\u00e9 a posar el major mur de contenci\u00f3 imaginable, junt a una lluita ideol\u00f2gica i pol\u00edtica sense treva, que inclo\u00efa les \u201cverufverboten\u201d a la RFA, el maccarthisme als USA, els tancs del general Massu situats a menys d\u2019una setmana de Paris durant el maig del 68, el cop d\u2019estat de Xile i la xarxa Gladio a It\u00e0lia, disposada a donar un cop d\u2019estat per a impedir el \u201cfactor K\u201d: la entrada al govern del PCI.<\/p>\n Tot aix\u00f2 mostra una capacitat d\u2019actuaci\u00f3 unit\u00e0ria o centralitzada per part del capitalisme i de les seves organitzacions de classe i estatals que, en el cas hipot\u00e8tic de que avui hi hagu\u00e9s a Catalunya i a Espanya una classe constitu\u00efda com a tal, un poble organitzat i disposat al combat, les seves possibilitats de reaccionar i v\u00e8ncer sobre l\u2019estat capitalista per les vies tradicionals serien escasses o nul\u00b7les.<\/p>\n Imaginem per un moment una confederaci\u00f3 d\u2019assemblees d\u2019esquerres, tractant de dirigir la lluita del poble treballador contra el capital, en moments decisius de la lluita de classes. No em refereixo a les d\u00e8cades pr\u00e8vies de lluita de posicions, d\u2019acumulaci\u00f3 de forces, de batalles parcials per aquesta o aquella cota, a la pacient guerra de desgast. No, em refereixo als moments decisius, a la guerra de moviments. Als moments en que cal un grau de centralitzaci\u00f3 i disciplina en el seu nivell superior. Podria aquesta confederaci\u00f3 nacional de les assemblees d\u2019esquerres superar aquest repte? Podria fer-ho sense algun nivell de centralitzaci\u00f3, d\u2019unificaci\u00f3, de disciplina?<\/p>\n Segurament si alg\u00fa m\u2019ha seguit fins aqu\u00ed potser pensa que estic al\u00b7lucinant. Per\u00f2 us asseguro que no es tracta d\u2019al\u00b7lucinaci\u00f3. Quan la lluita de classes arriba al seu punt \u00e0lgid cal pensar, organitzar i preparar d\u2019aquests escenaris.<\/p>\n Avui aix\u00f2 ens sembla extremadament lluny\u00e0 i remot. La situaci\u00f3 dista anys-llum de ser revolucion\u00e0ria, malgrat la crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n Avui despr\u00e9s de la tremenda derrota soferta a nivell mundial pel comunisme al final del segle XX, i despr\u00e9s de la derrota en transici\u00f3 del PCE i del PSUC, a c\u00e0rrec de les classes dominants i del propi \u201cfoc amic\u201d, estem anys lluny d\u2019una situaci\u00f3 d\u2019aquest estil. Per\u00f2 precisament per que estem comen\u00e7ant, tenim la immensa responsabilitat de no tornar a equivocar-nos. De no tornar a trompassar amb les mateixes pedres.<\/p>\n A m\u00e9s, les circumstancies que he mencionat no estan tant llunyanes hist\u00f2ricament parlant:\u00a0 el cop d\u2019estat de Xile ocorregu\u00e9 fa sols trenta-sis anys. El maig del seixanta-vuit ocorregu\u00e9 fa quaranta-un, la xarxa Gl\u00e0dio va funcionar a It\u00e0lia ( i quelcom similar a Fran\u00e7a, sens dubte) fins la dissoluci\u00f3 de la URSS i del PCI, \u00e9s a dir fa uns quinze anys. Els mecanismes de control, vigil\u00e0ncia i seguretat de l\u2019estat capitalista han crescut des de llavors de forma exponencial. El capital no ha acabat la seva particular guerra freda o calenta.<\/p>\n Cal no oblidar que en la confrontaci\u00f3 mundial de classes que es desenvolup\u00e0 entre 1917 i 1989-91, el model del comunisme centralitzat va acabar perdent. Potser \u00e9s una desgr\u00e0cia, potser una vict\u00f2ria sobre el capitalisme hagu\u00e9s portat a donar un pas endavant en la construcci\u00f3 del comunisme, li hagu\u00e9s fet adquirir o recuperar el seu car\u00e0cter democr\u00e0tic. L\u2019abs\u00e8ncia de l\u2019enemic imperialista exterior hagu\u00e9s deixat la burocr\u00e0cia substitu\u00efsta sense cap argument per a defensar el seu poder. Revolucions pol\u00edtiques podrien haver retornat el poder al poble en unes societats o tots els mitjans de producci\u00f3 eren p\u00fablics. Potser la frase de Lenin \u201cno hi ha democr\u00e0cia sense socialisme, no hi ha socialisme sense democr\u00e0cia\u201d s\u2019hagu\u00e9s pogut fer realitat. No ho sabem, ni ho sabrem.<\/p>\n El cert \u00e9s que el capitalisme va v\u00e8ncer. Fora per la cursa d\u2019armaments, fora per la societat de consum, el capitalisme va v\u00e8ncer la batalla. Per\u00f2 adduir sols aspectes externs no passa\u00a0 de justificaci\u00f3. Alguna cosa de deficient devia tenir la idea d\u2019imitar el capitalisme per a derrotar-lo. Potser el que va derrotar el comunisme del segle XX fora, precisament un d\u00e8ficit de comunisme i no pas el seu contrari.<\/p>\n Tenen doncs ra\u00f3 aquells que desqualifiquen les expressions locals de democr\u00e0cia popular com elements del proc\u00e9s de constituci\u00f3 de classe? Si argumenten all\u00f2 que acabo de recordar, per suposat que si. Per\u00f2 els hi hem de preguntar: i vosaltres, qu\u00e8 hi oposeu a aquestes experi\u00e8ncies. O millor dit, vosaltres qu\u00e8 proposeu?<\/p>\n All\u00f2 que s\u00e9 \u00e9s que estem en una fase tant llunyana de l\u2019acumulaci\u00f3 de forces que propici\u00e0 les grans batalles de la lluita de classes internacional del segle vint, que cal comen\u00e7ar des de gaireb\u00e9 zero. Benvingudes siguin les expressions locals de democr\u00e0cia popular. Benvingudes siguin les assemblees locals o sectorials d\u2019esquerres. Comencem amb mod\u00e8stia, comencem des de baix. Tindrem temps de reflexionar sobre la nostra feina, tindrem temps d\u2019aprendre de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n All\u00f2 important \u00e9s saber qu\u00e8 cal fer i com cal fer-ho. El futur ja ens indicar\u00e0 les tasques que vinguin.<\/p>\n Si encara esteu llegint, perdoneu el totxo.<\/p>\n Una abra\u00e7ada fraternal<\/p>\n Joan<\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> Nota per qualsevol lector que no conegui la concepci\u00f3 de democr\u00e0cia que fa consens (m\u00e9s o menys ) entre els membres d\u2019Espai Marx:<\/b> Entenem per democr\u00e0cia aquell r\u00e8gim pol\u00edtic en que la sobirania resideix en el poble. Entenem per poble l\u2019immensa majoria de la poblaci\u00f3 que viu i treballa en un determinat territori, parli la llengua que parli, hagi nascut on hagi nascut, sigui quina sigui la seva identitat \u00e8tnica o cultural, sigui quin sigui el seu g\u00e8nere. Tots els habitants d\u2019un territori son ciutadans d\u2019aquell territori. La democr\u00e0cia, si ho \u00e9s, emancipa tots els esclaus ( siguin a temps total o a temps parcial: esclavitud assalariada) i tots els metecs ( persones no nascudes en el territori). El poder del poble suposa que cap minoria o elit pot exercir el poder en el seu nom. Suposa que el poble, si s\u2019estima a si mateix no es corruptible i que les elits, en canvi, per definici\u00f3 si que ho son. Aix\u00f2 pressuposa que el poble est\u00e0 dotat de ra\u00f3 ( \u00e9s un \u00e9sser racional) i que la justa ra\u00f3 s\u2019acorda amb la natura. Aix\u00f2 significa que el sentit com\u00fa del poble comporta una noci\u00f3 de just\u00edcia, de dret, que \u00e9s base suficient per a que el propi poble es doti de lleis. Les lleis, per a ser-ho deuen ser promulgades pel poble. Les lleis si ho son, no serveixen per a la repressi\u00f3 del poble, si no que son la garantia de la seva llibertat.<\/p>\n Una segona accepci\u00f3 de la paraula democr\u00e0cia, la designa com a moviment del poble per a constituir-se com a cos pol\u00edtic, es a dir per a emancipar-se de tota tutela o dominaci\u00f3. Aquesta segona accepci\u00f3 de democr\u00e0cia comporta que l\u2019\u00fanic trib\u00fa del poble que reconeixem com a tal sigui el propi poble.<\/p>\n [2]<\/a> Nota per qualsevol lector que no conegui la concepci\u00f3 de d\u2019avantguarda que fa consens (m\u00e9s o menys ) entre els membres d\u2019Espai Marx:<\/b> Avantguarda \u00e9s un concepte militar que denomina les unitats i els combatents que lluiten en primera l\u00ednia. Tot ex\u00e8rcit necessita una avantguarda, com necessita una reraguarda, com necessita adquirir posicions en el terreny de combat, con necessita acumular forces, com necessita un estat major, com necessita establir l\u00ednees de comunicaci\u00f3 entre els seus diversos segments. Les vict\u00f2ries i les derrotes solen venir determinades, donant per suposat el valor i l\u2019\u00e0nim combatiu de les tropes, com per la qualitat d\u2019aquest estat major, per la seva capacitat de previsi\u00f3, pel seu art militar. Vegis l\u2019exemple del general del poble, Nguyen Giap. Vegis Diem Bien Phu, vegis l\u2019ofensiva del Tet. Totes dues maniobres fruit d\u2019una llarga, pacient i heroica acumulaci\u00f3 de forces.<\/p>\n En els ambients de l\u2019esquerra de l\u2019esquerra se sol confondre l\u2019avantguarda amb l\u2019estat major, se sol teoritzar la inutilitat de la reraguarda, de les posicions adquirides i de les l\u00ednies de comunicaci\u00f3. Per suposat se sol menysprear la tasca d\u2019acumulaci\u00f3 de forces. Se sol fer una caricatura pat\u00e8tica de la fracassada teoria del focus guerriller. El resultat \u00e9s la derrota o la incapacitat per a acumular forces. L\u2019esquerra de l\u2019esquerra sol atribuir la seva derrota a la covardia o a la incompareixen\u00e7a de la tropa. Vegis l\u2019exemple de Custer a Little Big Horn.<\/p>\n En l\u2019esquerra institucional, la mateixa confusi\u00f3 entre avantguarda i estat major acaba produint els mateixos efectes: fruit de la confusi\u00f3 entre mitjans i objectius estrat\u00e8gics, es malgasten les forces acumulades durant decennis per part d\u2019unes tropes d\u2019avantguarda real, a trav\u00e9s de lluita heroica, cota a cota, posici\u00f3 a posici\u00f3. La confusi\u00f3 entre mitjans i objectius, fa perdre les posicions en la societat civil, desmoralitza tant la reraguarda com la avantguarda, fa perdre les l\u00ednies de comunicaci\u00f3… Per aquesta via\u00a0 s\u2019arriba a la trista situaci\u00f3 del general sense ex\u00e8rcit. L\u2019 estat major sol culpar de les derrotes a la tropa.\u00a0 Els generals derrotats solen delmar les seves tropes amb l\u2019objectiu de dissimular la seva incapacitat. Vegis l\u2019exemple de Petain a la batalla del Marne.<\/p>\n Podrem criticar la democr\u00e0cia atenenca per no \u00e9sser universal ( com se sap, no inclo\u00efa entre els ciutadans els esclaus, els metecs ni les dones), per\u00f2 no podrem criticar-li que donava el triomf als generals vencedors i destitu\u00efa i \u00e0dhuc executava els generals que havien portat l\u2019ex\u00e8rcit del poble a una derrota o que l\u2019havien tra\u00eft. El c\u00e0rrec d\u2019 estratega no era gratu\u00eft a aquells que hi aspiraven.<\/p>\n [3]<\/a> Cases, edificis.<\/p>\n [4]<\/a> All\u00f2 \u00fanic que caldria pregar, encara que sigui in\u00fatil, als diversos estats majors sense tropa que resten com a f\u00f2ssils de les grans experi\u00e8ncies de les revolucions de la majoria del segle XX, seria que no emprenyin massa, que no s\u2019autoproclamin res de res, que guanyin el pa amb la suor del seu front, que se sotmetin lleialment a la sobirania de l\u2019assemblea, que hi aportin tot all\u00f2 que ells han apr\u00e9s, tota la seva experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva, que hi aportin militants d\u2019avantguarda per a prendre la primera l\u00ednea, per netejar el territori enemic, per a batre\u2019s en el cos a cos, en les emboscades, en la presa de les cotes m\u00e9s dif\u00edcils. Que mostrin el valor que se\u2019ls suposa.<\/p>\n Podr\u00edem demanar-los-hi que no oblidin l\u2019experi\u00e8ncia dram\u00e0tica de Kronsdtat.<\/p>\n [5]<\/a> Manifest Comunista<\/p>\n