El futur del passat no \u00e9s mai segur. Eugen Weber<\/i><\/p>\n
I<\/p>\n
La recent edici\u00f3 de La p\u00e0tria dels catalans. Hist\u00f2ria, pol\u00edtica, cultura<\/i><\/b>, un recull miscel.l\u00e0nic de textos escrits per Josep M. Fradera en el decurs dels darrers nou anys (1), ofereix l\u00b4agra\u00efble possibilitat, entre altres, de poder apropar-se a alguna de les l\u00ednies de reflexi\u00f3 historiogr\u00e0fica m\u00e9s estimulants i suggestives elaborades, amb coherent persist\u00e8ncia, per un professor universitari que sempre ha desitjat inserir el seu treball – assentat en una auto-proclamada exig\u00e8ncia de rigor cient\u00edfic- a contracorrent de les interpretacions que ha anat establint de manera treballosa, per b\u00e9 que m\u00e9s o menys consensuada al voltant d\u00b4eixos pretesament inq\u00fcestionables, la historiografia practicada des dels \u00e0mbits acad\u00e8mics del nacionalisme, dels del catal\u00e0 molt en particular.<\/p>\n
Aquesta actitud \u00e0 rebours<\/i>, compartida per un redu\u00eft sector de l\u00b4ofici (E.Ucelay Da Cal, Borja de Riquer\u2026), desvetll\u00e0 fa uns quants anys reaccions for\u00e7a adverses. Originades a la d\u00e8cada dels 80, les reaccions van acabar concretant-se a la primera meitat de la dels 90 en una llarga i crispada pol\u00e8mica p\u00fablica \u2013amb algun libel an\u00f2nim pel mig- de la qual Fradera, tot i que amb un protagonisme discret en aquells moments, en guarda encara un amarg <\/i>record, com s\u00b4escau a un episodi que ell descriu ve\u00efnat, amb exageraci\u00f3 no del tot despreve\u00efda de fonament, a \u201cuna cacera de bruixes casolana\u201d (2).<\/p>\n
Em deturo en aquest extrem una mica m\u00e9s del que potser conv\u00e9 al prop\u00f2sit de les presents notes perqu\u00e8 no \u00e9s virtut menor d\u00b4alguns dels assaigs\u00a0que componen La p\u00e0tria dels<\/i><\/b> catalans<\/i><\/b> contribuir, ni que sigui de manera indirecta, a una millor comprensi\u00f3 retrospectiva dels factors causals \u2013no de tots, \u00e9s clar- que van entrar en joc en aquell debat entre \u201cnacionalistes\u201d i \u201ccosmopolites\u201d. El fet que encara resti irresolt despr\u00e9s dels molts (tot \u00e9s relatiu) anys escolats, pot ser indici de l\u00b4escassa modificaci\u00f3 experimentada per la realitat de fons, universit\u00e0ria per\u00f2 tamb\u00e9 social, que el va generar i impulsar. En qualsevol cas, s\u00f3n escrits dels qu\u00e8 no costa gaire inferir-ne la voluntat amb la qual el seu autor ha prosseguit maldant des de distints fronts per l\u00b4obertura d\u00b4espais historiogr\u00e0fics desitjablement afranquits de pressions ambientals i ranc\u00fanies corporatives, espais on sigui factible acomodar-hi una ambici\u00f3 heur\u00edstica gens aliena a un nombre indeterminat d\u00b4interrogants importants i que, per la seva pr\u00f2pia naturalesa, ultrapassen de molt tant les picabaralles universit\u00e0ries com, sobretot, la pr\u00f2pia disciplina.<\/p>\n
Entre aquests interrogants se n\u00b4hi troba un d\u00b4 essencial, que pot definir-se de forma exp\u00e8dita amb les mateixes paraules \u2013i amb la mateixa brutalitat- <\/i>\u00a0amb les quals no fa massa temps va plantejar-lo Ucelay Da Cal, un dels historiadors \u201ccosmopolites\u201d de pugnacitat m\u00e9s vistent: \u201cCom s\u00b4ha d\u00b4estudiar la vida nacional de la naci\u00f3 que mai no exist\u00ed com a naci\u00f3?\u201d (3). Tots aquests elements afloren, de forma afiligranada en unes ocasions, m\u00e9s visiblement en altres, en no poques de les p\u00e0gines de La p\u00e0tria dels catalans<\/i><\/b>. Nom\u00e9s per la llum, ni que sigui, repeteixo, esbiaixada que aporta sobre aquestes q\u00fcestions, el llibre mereix una atenta lectura. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s motius que la justifiquen.<\/p>\n
En el migrat panorama intel.lectual del pa\u00eds no \u00e9s freq\u00fcent trobar un historiador disposat no tan sols a reflexionar p\u00fablicament sobre els aspectes deontol\u00f2gics relacionats amb el propi camp d\u00b4estudi, sin\u00f3 decidit igualment a posar negre sobre blanc la seva particular percepci\u00f3 de l\u00b4imaginari pol\u00edtic dominant, tant a dreta com a esquerra. Per descomptat, em refereixo a historiadors que disposen d\u00b4 un m\u00ednim sentit de la common decency<\/i> (4). Aix\u00f2 deixa fora de quadre tots aquells altres que aprofiten qualsevol tribuna medi\u00e0tica per negar legitimitat a les lluites del present, tracti\u00b4s de les vagues dels treballadors del sector p\u00fablic o, amb un car\u00e0cter infinitament m\u00e9s tr\u00e0gic, de la negativa del poble palestini\u00e0 a deixar-se massacrar pels successius governs israelians. Heus aqu\u00ed, doncs, un altre motiu per a saludar sense reserves l\u00b4aparici\u00f3 d\u00b4aquest aplec de textos.<\/p>\n
Em cal fer un aclariment. No \u00e9s prop\u00f2sit d\u00b4aquestes notes desplegar una ressenya cr\u00edtica del contingut global de La p\u00e0tria dels<\/i><\/b> catalans<\/i><\/b>. Molt m\u00e9s limitadament, el que pretenc \u00e9s focalitzar l\u00b4atenci\u00f3 en alguns extrems a parer meu q\u00fcestionables d\u00b4un dels textos inclosos en el volum i que pertany a la darrera vessant que acabo d\u00b4esmentar: aquella que ens confronta amb les opinons de qui interv\u00e9 a l\u00b4\u00e0gora del debat p\u00fablic prove\u00eft de la doble condici\u00f3 de ciutad\u00e0 responsable i, com a tal, comprom\u00e9s amb la realitat social i pol\u00edtica del seu temps, ensems que de professional d\u00b4una disciplina que t\u00e9 en l\u00b4aguditzaci\u00f3 de la mirada cr\u00edtica un dels instruments operatius m\u00e9s indispensables. Es justament la condici\u00f3 d\u00b4historiador professional la que proporciona als posicionaments del ciutad\u00e0 Fradera un car\u00e0cter singularment interessant, car\u00e0cter que pot veure\u00b4s fins i tot incrementat quan la doble condici\u00f3 de l\u00b4opinant genera desitjos malavinguts, aspecte que tractar\u00e9 de recuperar l\u00ednies avall.<\/p>\n
En cloure aquest ja massa llarg proemi no puc estar-me d\u00b4assenyalar una, com diria aquell, trivialitat de base. Una trivialitat massa sovint oblidada, per\u00f2, en un pa\u00eds com Catalunya, on l\u00b4hip\u00e8rbole apolog\u00e8tica s\u00b4ha instal.lat des de fa anys d\u00b4una forma fastigosament descordada. Heus-la aqu\u00ed: una de les maneres m\u00e9s plausibles de qu\u00e8 disposen els lectors i lectores per honorar un historiador posat a donar opini\u00f3 sobre alguna de les q\u00fcestions que bateguen de forma m\u00e9s punyent en el si de la seva pr\u00f2pia societat, consisteix a examinar-ne i a discutir-ne el contingut, m\u00e9s que no pas a embolcallar-los \u2013a ell i a l\u00b4opini\u00f3- amb l\u00b4indiscriminat afalac que se sol gestar dins les g\u00e8lides aigues de la indifer\u00e8ncia, precisament les aig\u00fces que menys haurien de banyar les reaccions davant una traject\u00f2ria i una obra que, com les de Fradera mateix, s\u00f3n mereixedores de tot respecte i reconeixement.<\/p>\n
II<\/p>\n
El tex en q\u00fcesti\u00f3 porta per t\u00edtol \u201cLes pol\u00edtiques de la mem\u00f2ria, la tasca de l\u00b4historiador i el buit sota els peus de l\u00b4esquerra espanyola\u201d. Fradera el prepar\u00e0 origin\u00e0riament per ser llegit a la Universitat de Princeton (2005). \u00a0\u00a0En aquest breu assaig es posa de manifest un evident desassossec en relaci\u00f3 a \u201cl\u00b4angoixant batalla entorn d\u00b4all\u00f2 que es denomina, ben confusament, mem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d (p.293). Aquesta \u201cbatalla\u201d, com \u00e9s ben sabut, est\u00e0 tenint lloc a Espanya des de fa ja alguns anys. La inquietud ve acompanyada pel temor que \u201cla confusi\u00f3 de plans i motivacions entre el record, la voluntat de recuperaci\u00f3 moral, la pol\u00edtica per persona interposada i l\u00b4activitat intel.lectual i acad\u00e8mica\u201d (p.297) no acabin per \u201cesgotar un debat que cont\u00e9 molts elements valuosos, de la mateixa manera que molts grams de veritat i d\u00b4experi\u00e8ncia aut\u00e8ntica que \u00e9s vital rescatar\u201d (ib.). Aquest \u00e9s el punt de partida de la cr\u00edtica severa amb la qual l\u00b4historiador sortir\u00e0 a l\u00b4encontre de les contradiccions i errors advertibles en el capteniment del gruix dels agents socials implicats en \u201cla tasca de reparar els damnificats m\u00faltiples de la Guerra Civil i el franquisme\u201d (p.294). En qualsevol cas, diu, \u201ccaldria acceptar que el fet d\u00b4evocar o recordar pot conduir a dues solucions de tall psicol\u00f2gic i moral: reobrir les ferides i fer-les supurar una i altra vegada o, a la inversa, cicatritzar-les.\u201d (ib.).<\/p>\n
En la meva opini\u00f3, una part substancial del malestar \u2013compartible, per\u00f2 no necess\u00e0riament pels mateixos motius- experimentat per l\u00b4autor en relaci\u00f3 a no pocs aspectes de l\u00b4actual proc\u00e9s d\u00b4anamnesi col.lectiva del qual els historiadors n\u00b4han esdevingut tamb\u00e9, nolens volens, <\/i>\u00a0protagonistes, no pot deslligar-se de la perspectiva general des de la qu\u00e8 en valora i delimita, gaireb\u00e9 amb car\u00e0cter normatiu, no solament les finalitats desitjables, sin\u00f3 tamb\u00e9 les fronteres que de cap manera cal traspassar.<\/p>\n
Afirma Fradera que la societat civil \u00a0\u201cha de ser capa\u00e7 de reconciliar-se per dues raons morals de fons: l\u00b4acceptaci\u00f3 de la responsabilitat col.lectiva en la cat\u00e0strofe de 1936 i la convicci\u00f3 que les accions passades no poden condicionar les generacions futures\u201d (p.304). La segona ra\u00f3, obre un camp il.limitat per a especulacions de tota mena relacionades amb la historiografia, incloses les d\u00b4\u00edndole epistemol\u00f2gica (5). Pel que fa a la primera \u2013molt q\u00fcestionable- constitueix un dels punts que planeja amb insist\u00e8ncia sobre tota l\u00b4argumentaci\u00f3 posada al servei de la reconciliaci\u00f3 que es postula; a vegades \u00e9s invocat tamb\u00e9 sota la variant \u2013m\u00e9s precisa i per aix\u00f2 mateix encara m\u00e9s discutible- que cal acceptar \u201cl\u00b4exist\u00e8ncia de responsabilitats compartides en la ruptura de la pau civil l\u00b4estiu del 1936\u201d (p.296). Dit sigui de passada, l\u00b4intent de situar la g\u00e8nesi hist\u00f2rica de la reconciliaci\u00f3 entre v\u00edctimes i botxins en la pol\u00edtica endegada pel PCE a partir de l\u00b4any 1956, em sembla de versemblan\u00e7a dubtosa en la mesura que Fradera no valora de manera apropiada, penso, les circumst\u00e0ncies concretes \u2013m\u00e9s pol\u00edtiques que no pas morals- que envoltaren el sorgiment d\u00b4aquella iniciativa.<\/p>\n
En contra d\u00b4all\u00f2 que se sost\u00e9 a l\u00b4assaig, hom pot demanar-se si l\u00b4imperatiu d\u00b4acceptar responsabilitats compartides en l\u00b4esclatament de la Guerra Civil no s\u00b4erigeix en un obstacle m\u00e9s d\u00b4entre els que dificulten avan\u00e7ar profitosament pel cam\u00ed del debat. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 menor. Constituida en premissa significativa d\u00b4una interpretaci\u00f3 que ve de lluny, i que a la societat catalana (a la de la resta d\u00b4Espanya tamb\u00e9, \u00e9s clar) ha pogut trobar al llarg dels anys -molt en particular entre sectors burgesos antifranquistes donats a un cert neguiteig expiatori- variades formes d\u00b4expressi\u00f3: eclesi\u00e0stica (Carles Card\u00f3); pedag\u00f2gica (Alexandre Gal\u00ed); liter\u00e0ria (Joan Sales); historiogr\u00e0fica (Josep Benet), etc., la premissa ha acabat impregnant bona part de l\u00b4opini\u00f3 p\u00fablica \u201cassenyada\u201d (i tamb\u00e9 una l\u00ednia de nodrida producci\u00f3 period\u00edstica i historiogr\u00e0fica).<\/p>\n
Entrava dins el probable que aquesta premissa s\u00b4an\u00e9s despla\u00e7ant, com en efecte aix\u00ed ha estat en alguns casos, cap a una difusa valoraci\u00f3 positiva del veritas odium parit<\/i> terenci\u00e0, administrat com ant\u00eddot prou eficient per a neutralitzar els efectes contrapruduents que podrien desprendre\u00b4s (en \u201creobrir les ferides i fer-les supurar una i altra vegada\u201d) de les respostes obtingudes a partir de preguntes inc\u00f2modes, preguntes que han rom\u00e0s durant massa temps tancades en una caixa de Pandora (imatge que Fradera invoca amb preocupaci\u00f3) de la qual els perdedors de la Guerra Civil nom\u00e9s ara poden aspirar a compartir-ne la clau, no sense obstacles i dificultats derivats encara de la seva condici\u00f3 de perdedors tamb\u00e9, i no solament en aquest \u00e0mbit, del denominat proc\u00e9s de transici\u00f3 democr\u00e0tica, un aspecte que tractar\u00e9 de recuperar m\u00e9s endavant.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 de les responsabilitats compartides -una llegenda desprove\u00efda de fonament i, com a tal, confrontada de ple amb totes les informacions disponibles i emp\u00edricament demostrables- forma part d\u00b4un mal plantejament exposat, com a tal, a produir males respostes. No costaria gaire valorar-la, en tot cas, com un component m\u00e9s del problema del qu\u00e8 se\u00b4n pret\u00e8n factor de soluci\u00f3; entre altres raons perqu\u00e8 \u00e9s massa deutora de la il.lus\u00f2ria \u2013insostenible- equidist\u00e0ncia de la qual, ahir com avui, solen fer ostentaci\u00f3 persones que, des d\u00b4una indubtable honestedat, no deixen de plorar la desaparici\u00f3 del mir\u00edfic \u2013i hist\u00f2ricament inexistent- \u201coasi catal\u00e0\u201d, rebentat pels extremismes de tot p\u00e8l.<\/p>\n
Els fets, com deia un vell revolucionari r\u00fas, tenen, per\u00f2, la closca molt dura: s\u00f3n el que s\u00f3n. I els fets ens condueixen sempre a una veritat que se situa just a l\u00b4extrem oposat d\u00b4aquell pel qual advoca Fradera: la responsabilitat criminal del 17 de Juliol correspon, de manera exclusiva i inequ\u00edvoca, al feixisme (per anar r\u00e0pids). Aquesta veritat, a bastament documentada, pulveritza a parer meu qualsevol intent de cicatritzar les ferides mitjan\u00e7ant dosis homeop\u00e0tiques de b\u00e0lsams inapropiats.<\/p>\n
Per tot el que acabo d\u00b4apuntar, em semblaria benefici\u00f3s bandejar del debat prescripcions massa associades a un esquema interpretatiu que s\u00b4alimenta sovint \u2013per b\u00e9 que, no cal dir-ho, amb un recorregut i un prop\u00f2sit ben distints dels viaranys transitats per un determinat sector de la historiografia reaccion\u00e0ria- d\u00b4una semblant percepci\u00f3 del passat, pa\u00eds estrany, que diu David Lowenthal (6), en aquest cas suposadament habitat per gent mancumunada en el desig d\u00b4enrunar la pau civil. En aquest sentit, l\u00b4evocaci\u00f3 del gravat de Goya que fa l\u00b4historiador, aquell on dos homes es destrossen mutuament a for\u00e7a de cops de garrot, expressa de forma prou eloq\u00fcent la idea \u2013connotad\u00edssima d\u00b4implicacions heter\u00f2nomes- d\u00b4una indiferenciaci\u00f3 en l\u00b4exercici de la barb\u00e0rie m\u00e9s suicida. Per cert, convindria apuntar, ni que fos de forma access\u00f2ria, que aquesta idea d\u00b4arrel ben ahist\u00f2rica no resulta gens consistent \u2013de fet en contradiu el contingut- en relaci\u00f3 a l\u00b4afany amb el qual Fradera s\u00b4al\u00e7a contra el mite \u201cd\u00b4un pa\u00eds desgraciat, sempre igual a si mateix\u201d (p. 299).<\/p>\n
III<\/p>\n
Retorno al proc\u00e9s de transici\u00f3. Des del meu punt de vista en el text es desconsidera la ingent quantitat de problemes que els sectors hegem\u00f2nics en tota la seq\u00fc\u00e8ncia transitiva van poder \u2013subratllo la paraula: poder<\/i>– deixar sense resoluci\u00f3 satisfact\u00f2ria, almenys en relaci\u00f3 a les expectatives generades en el seu inici. No poques de les aprensions de Fradera, tot tractant d\u00b4avan\u00e7ar amb cautela per un cam\u00ed que ell contempla farcit d\u00b4espines, guarden una estreta relaci\u00f3 amb les q\u00fcestions que la din\u00e0mica de la transici\u00f3 evacu\u00e0 r\u00e0pidament amb l\u00b4inestimable ajut de la major part d\u00b4unes esquerres disposades a vendre\u00b4s l\u00b4\u00e0nima, sota cobertura de \u201crealisme\u201d, davant qualsevol oferiment de Mefist\u00f2fil.<\/p>\n
Entre aquestes q\u00fcestions, la del car\u00e0cter mon\u00e0rquic del nou r\u00e8gim fou d\u00b4una import\u00e0ncia de primera magnitud; entre altres raons, per les conseq\u00fc\u00e8ncies delet\u00e8ries que acabaria tenint sobre la possibilitat efectiva de bastir una aut\u00e8ntica concepci\u00f3 democr\u00e0tica de la vida p\u00fablica. D\u00b4altra banda, des de la seva mateixa sortida l\u00b4encetat r\u00e8gim \u201cdemocr\u00e0tic\u201d comen\u00e7aria a dissenyar una proped\u00e8utica de la por destinada no solament a promoure el conformisme, que tanta incid\u00e8ncia t\u00e9 en l\u00b4ocultaci\u00f3 del m\u00f3n en qu\u00e8 es viu (7), sin\u00f3 tamb\u00e9 a tallar de rel qualsevol continu\u00eftat amb la cultura pol\u00edtica republicana, en especial la m\u00e9s lligada a la construcci\u00f3 de realitat alternativa per part dels sectors populars. Els ven\u00e7uts de la Guerra Civil, sotmesos durant d\u00e8cades a les malvestats del franquisme, haurien de comprendre ben aviat que tamb\u00e9 els caldria ser-ho en no pocs aspectes, com he apuntat abans, d\u00b4una democr\u00e0cia restaurada sobre fonaments cimentats amb l\u00b4amn\u00e8sia col.lectiva.<\/p>\n
Demanar a les v\u00edctimes que \u201cacceptin la pluralitat d\u00b4experi\u00e8ncies i de punts de vista\u201d (p.304), constitueix, em sembla, una petici\u00f3 ben poc equ\u00e0nime; sarc\u00e0stica, fins i tot, si es considera tota l\u00b4eternitat durant la qual els derrotats en la defensa d\u00b4un r\u00e8gim pol\u00edtic que n\u00b4assegurava la lliure manifestaci\u00f3, no van tenir m\u00e9s opci\u00f3 que la de desdejunar-se, dia rere dia, amb la indigesta papilla d\u00b4un exclusiu punt de vista, servit \u2013plat \u00fanic- pels vencedors. Val a dir que la papilla a penes va ser q\u00fcestionada institucionalment pel primer govern democr\u00e0tic de la monarquia restaurada; quant als que vingueren immediatament despr\u00e9s, de governs, tampoc s\u00b4hi esfor\u00e7aren massa, formats com estaven per socialdem\u00f2crates que acabaven de descobrir els avantatges d\u00b4anar a Canossa amb la ment ben alliberada de \u201cles teranyines socials del marxisme\u201d (p.301), aix\u00ed com la f\u00f2rmula m\u00e9s adient per assegurar una continuada perman\u00e8ncia en el poder; \u00e9s probable que la trobessin a les p\u00e0gines de La mis\u00e8ria de l\u00b4historicisme<\/i>, de Popper: \u201cD\u00e9spr\u00e9s d\u00b4haver-nos adonat (\u2026) que no podem portar el cel a la terra, sin\u00f3 nom\u00e9s millorar una mica les coses, tamb\u00e9 veiem que tan sols podem millorar-les poc a poc.\u201d (8). M\u00e9s endavant, i dintre la mateixa l\u00f2gica, vindria tota la brometa del \u201cDe entrada, no\u201d, operaci\u00f3 carregada d\u00b4immancables conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques i morals desastroses, com advertia de forma premonit\u00f2ria Manuel Sacrist\u00e1n en un article escrit en calent on es deia tot all\u00f2 que calia dir sobre l\u00b4assumpte (9). Hem de valorar tota aquesta massa de fets com a producte de la casualitat i sense relaci\u00f3 demostrable amb el proc\u00e9s de transici\u00f3? Si aix\u00ed fos, caldr\u00e0 convenir que Kafka, una vegada m\u00e9s, va veure-hi molt clar en escriure que les casualitats solen anar sempre a favor dels senyors (10).<\/p>\n
Crec que Fradera no valora de manera suficient la incid\u00e8ncia de totes aquestes q\u00fcestions sobre l\u00b4actual proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria. La d\u00e8ria que el porta a emfasitzar tot all\u00f2 que contribuexi a arrodonir la imatge d\u00b4un pa\u00eds modern i \u201cperfectament homologable\u201d a la resta de \u201cpa\u00efssos de l\u00b4entorn europeu\u201d (p.302), l\u00b4obliga a deixar de banda qualsevol realitat susceptible d\u00b4enterbolir-la. El clamor\u00f3s silenci respecte a la voracitat amb qu\u00e8 l\u00b4Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica continua pressionant la societat espanyola, una hybris<\/i> que enlla\u00e7a directament amb l\u00b4inici del post-franquisme, resulta en aquest sentit ben significatiu (el passos digressius en qu\u00e8 es condemna l\u00b4anticlericalisme hist\u00f2ric de les esquerres no trenca en absolut el mutisme al.ludit). I com aix\u00f2, tantes i tantes xacres originades en el passat m\u00e9s immediat, ara silenciades perqu\u00e8 podrien configurar una nosa destorbadora en la \u201dprioritat ideol\u00f2gica\u201d del moment actual, prioritat consistent a \u201celaborar una pol\u00edtica i una cultura de transformaci\u00f3 a l\u00b4al\u00e7ada del present, a l\u00b4al\u00e7ada de la posici\u00f3 econ\u00f2mica i social en la qual el pa\u00eds se situa\u201d (p.309). La resta, \u00e9s \u201cnost\u00e0lgia\u201d o, en el cas de \u201ccerts medis acad\u00e8mics i d\u00b4opini\u00f3\u201d, producte \u201cde les frustracions del present\u201d (p. 302), un punt de vista, aquest darrer, que comparteixo, per\u00f2 no en el sentit que l\u00b4orienta l\u00b4historiador; en qualsevol cas, les frustracions d\u00b4avui no poden deslligar-se del passat del qual en s\u00f3n d\u00b4alguna manera el davant, per dir-ho parafrasejant Oscar Wilde. Una vegada m\u00e9s, la perspectiva adoptada dep\u00e8n massa de pressup\u00f2sits dubtosos vehiculats amb el llenguatge del pol\u00edticament correcte.<\/p>\n
Perqu\u00e8 el fet \u00e9s que \u201cla voluntat de connexi\u00f3 entre el present de la democr\u00e0cia espanyola i la mem\u00f2ria de la Rep\u00fablica i de l\u00b4antifranquisme (que) \u00e9s avui una exig\u00e8ncia de l\u00b4esquerra i de certes formacions nacionalistes en algunes regions espanyoles\u201d (p.303) marida amb dificultat amb la constataci\u00f3, efectuada passos abans en el text, d\u00b4una pretesa realitat\u00a0 inq\u00fcestionable: la de que \u201cel fonament de la democr\u00e0cia actual no \u00e9s tant el passat abans de la Guerra Civil (\u2026) com la complexa operaci\u00f3 que va conduir al proc\u00e9s de canvi pol\u00edtic.\u201d (p.294), enunciat molt significatiu que impossibilita, crec, constru\u00efr qualsevol \u00a0pont d\u00b4enlla\u00e7 \u00a0entre els obstacles amb qu\u00e8 ha topat fins, justament<\/i>, avui mateix aquella voluntat, per un costat, i el proc\u00e9s de transici\u00f3, per l\u00b4altre, un aspecte que l\u00b4historiador podria haver tingut present si hagu\u00e9s situat l\u00b4an\u00e0lisi del darrer en un terreny menys laudatori, \u00e9s a dir, menys deutor de la interpretaci\u00f3 can\u00f2nica -ideologia en estat pur- m\u00e9s \u00e0mpliament divulgada.<\/p>\n
La sorprenent benevol\u00e8ncia acr\u00edtica que mostra Fradera en relaci\u00f3 al proc\u00e9s de transici\u00f3 l\u00b4estimo inherent a l\u00b4objectiu de fer m\u00e9s versemblant un plantejament de tabula rasa<\/i> amb el passat que ell recolza en una inconsistent interpretaci\u00f3 dels fets. En pot ser exemple suplementari l\u00b4apel.laci\u00f3 feta a \u201cles limitacions imposades per una situaci\u00f3 encara molt incerta\u201d (p.303), que obligaren als antifranquistes a descartar \u201cresponsablement\u201d accions penals contra funcionaris i alts c\u00e0rrecs de la dictadura, juntament amb la correlativa presentaci\u00f3 de les dues amnisties (1976 i 1977, per tant pre-constitucionals, detall no precisat en el text) com a realitat que \u201cva tallar d\u00b4arrel la possibilitat d\u00b4una pol\u00edtica activa de revisi\u00f3 judicial de les responsabilitats pol\u00edtiques passades\u201d (p.295). Les dues amnisties, encaminades a \u201cenfortir la pau civil\u201d (p.303), serien, doncs, peces gens secund\u00e0ries d\u00b4una ins\u00f2lita creaci\u00f3 pol\u00edtica ex\/cum nihilo<\/i>.<\/p>\n
IV<\/p>\n
A aquesta peculiar an\u00e0lisi de l\u00b4etapa de transici\u00f3, contemplada com a basament inicial del r\u00e8gim pol\u00edtic actual, enfortit ulteriorment, segons l\u00b4autor, per la salut\u00edfera resposta social arran del 23-F (deixem-ho estar), segueix un conjunt de reflexions destinat a definir, amb car\u00e0cter normatiu a voltes tenyit de tonalitats admonit\u00f2ries, el paper que els pertocaria interpretar a cadascun dels actors sobre un escenari reivindicatiu de la \u201cmem\u00f2ria hist\u00f2rica\u201d convenientment alliberat de les confusions que, observa un despacientat Fradera, l\u00b4envolten en el present: a l\u00b4Estat cal demanar-li que culmini la reparaci\u00f3 als daminificats, aix\u00ed com que procedeixi a la definitiva retirada dels s\u00edmbols p\u00fablics franquistes que encara poden veure\u00b4s en no pocs indrets del pa\u00eds i que resulten \u201cofensius per a molts espanyols\u201d (p.303); a les v\u00edctimes, l\u00b4acceptaci\u00f3 dels \u201cpunts de vista\u201d dels altres (p.304). I als \u201cprofessionals de la mem\u00f2ria\u201d, \u00e9s a dir, als historiadors\u2026 qu\u00e8 cal demanar-los?<\/p>\n
\u00c9s en aquest apartat on es fan advertibles algunes tensions de conviv\u00e8ncia entre el Fradera ciutad\u00e0 i el Fradera historiador. A les comprensibles sol.licituds del primer, necessitat de poder accedir a referents del passat que afavoreixin en el present l\u00b4assumpci\u00f3 de valors genu\u00efnament democr\u00e0tics (\u201cjust\u00edcia\u201d, \u201cigualtat\u201d, \u201cveritat\u201d, \u201cdret\u201d\u2026), valors que el coneixement hist\u00f2ric pot contribuir a dotar d\u00b4espessor significativa \u00a0(11), el segon oposa els principis indefugibles de la professi\u00f3: \u201cobjectivitat\u201d i \u201cfredor hermen\u00e8utica\u201d (p.304), per\u00f2, sobretot, li recorda que els historiadors han de protegir els objectius del seu treball dels brogits envoltants i del perill que significaria que aquests objectius fossin establerts \u201cdes l\u00b4exterior dels \u00e0mbits disciplinaris concernits, a trav\u00e9s del patrocini estatal o de les agrupacions pol\u00edtiques i culturals involucrades\u201d (ib.). Ja s\u00b4ha dit, en els escenaris de la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria cadasc\u00fa t\u00e9 un paper pre-assignat; el del ciutad\u00e0 \u00e9s el de contribuir a \u201cl\u00b4establiment de criteris de veritat moral\u201d (p.305), cosa que no pot pretendre mai l\u00b4 historiador, llevat que defalleixi en la defensa de principis i requisits deontol\u00f2gics, intangibles per definici\u00f3. Pretesa incompatibilitat, doncs, entre desitjos ben confrontats.<\/p>\n
Cert que en el text es reconeix, ni que sigui amb colors una mica desmaiats, la virtualitat positiva del lligam existent entre recerca historiogr\u00e0fica i demanda social de coneixement hist\u00f2ric. Fins i tot s\u00b4hi admet que aquest lligam ha pogut generar aportacions d\u00b4indubtable solidesa i inter\u00e8s en el decurs dels anys recents. Per\u00f2 alhora, amb aprensi\u00f3 caracter\u00edstica, no se\u00b4ns deixa mai d\u00b4alertar sobre el perill de convertir \u201cl\u00b4implacable escrutini de la interrogaci\u00f3 hist\u00f2rica\u201d en un \u201csimulacre\u201d (p.305), sobretot si l\u00b4historiador es mostra sensible a la conjuntura social i pol\u00edtica. Pel que fa al proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, se\u00b4ns adverteix que \u201cni la hist\u00f2ria \u00e9s un tribunal ni els historiadors poden, sense costos, convertir la disciplina en la palestra de causes perdudes\u201d (p.301), frase contundent carregada \u2013dit sigui de passada- d\u00b4implicacions enormes (12). L\u00b4abusiva extensi\u00f3 que van prenent aquestes notes aconsella, per\u00f2, deixar-ne de costat l\u00b4examen.<\/p>\n
V<\/p>\n
\u00c9s for\u00e7a sorprenent que Fradera, un dels escassos historiadors catalans que en el propi treball utilitza a bastament \u2013i a voltes brillantment- la mirada comparativa, sempre assentada en un ampli registre bibliogr\u00e0fic, hagi de rec\u00f3rrer a una fugissera \u2013 i en part extravagant- al.lusi\u00f3 a la denominada Historikerstreit<\/i> (la \u201cquerella dels historiadors\u201d desenvolupada a Alemanya fa uns quants anys) per tal de manifestar el temor de veure\u00b4n una \u201cinquietant reproducci\u00f3 hisp\u00e0nica\u201d (p. 296). Sorprenent, dic, at\u00e8s que t\u00e9 a la disposici\u00f3 referents m\u00e9s apropats als esquin\u00e7aments civils soferts per la societat espanyola (It\u00e0lia, Fran\u00e7a\u2026). Malgrat les immenses dist\u00e0ncies que els separen del cas espanyol, tenir-los presents tal vegada possibilitaria encarrilar de forma menys aprensiva el debat sobre la relaci\u00f3 entre el proc\u00e9s d\u00b4anamnesi i l\u00b4evoluci\u00f3 experimentada pel treball historiogr\u00e0fic quan aquest es veu impulsat tamb\u00e9<\/i> per requeriments sorgits d\u00b4una demanda social que es confon inevitablement<\/i> amb la reclamaci\u00f3 de vells deutes silenciats. Em deturar\u00e9 una mica en aquest extrem.<\/p>\n
Inevitablement, dic. Si per uns moments girem la mirada cap a l\u00b4evoluci\u00f3 que, per exemple, han experimentat a Fran\u00e7a els estudis sobre el seu proper passat, no ens costar\u00e0 gaire adonar-nos de la not\u00f2ria incid\u00e8ncia que han tingut les successives i canviants circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques, socials i culturals en el treball de revisi\u00f3 efectuat (a tot nivell: tem\u00e0tic, metodol\u00f2gic, interpretatiu\u2026) pels historiadors especialitzats en el per\u00edode. El coneixement hist\u00f2ric sobre determinats episodis ben tr\u00e0gics de la hist\u00f2ria del pa\u00eds ve\u00ed (Segona Guerra Mundial, Ocupaci\u00f3, Vichy, la Resist\u00e8ncia, la deportaci\u00f3 de jueus, m\u00e9s endavant Alg\u00e8ria\u2026), tamb\u00e9 ha estat ple de silencis, distorsions i llacunes informatives que els\u00a0professionals de la mem\u00f2ria prossegueixen intentant trencar, redre\u00e7ar i omplir. I val a dir que sense temor que la recerca (arxius, testimonis\u2026) pugui fins i tot afectar, com aix\u00ed ha estat en alguns casos, altes magistratures de l\u00b4Estat sorgit a la post-guerra i de les quals se n\u00b4ha pogut acabar demostrant finalment complicitats de m\u00e9s o menys gravetat amb el Tercer Reich durant el per\u00edode dit de Col.laboraci\u00f3.<\/p>\n
\u00d2bviament, la societat francesa no ha hagut de patir una llarga dictadura com la franquista; posseeix una tradici\u00f3 de cultura pol\u00edtica democr\u00e0tica que no dubta a retolar estacions de \u201cmetro\u201d i carrers amb el nom de resistents comunistes afusellats per l\u00b4ocupant nazi (Guy M\u00f4quet, Pierre Georges, dit \u201cColonel Fabien\u201d\u2026). Per\u00f2 aquesta cultura ha topat tamb\u00e9, insisteixo, amb la persistent exist\u00e8ncia de llegendes, tab\u00fas i silencis que ha calgut anar revisant i desfent en el decurs d\u00b4un llarg per\u00edode de temps que arriba pr\u00e0cticament fins avui mateix. Un exemple significatiu entre molts: Fins l\u00b4any 1999 a l\u00b4Assemblea Nacional no es va utilitzar l\u00b4expressi\u00f3 \u201cguerra d\u00b4Alg\u00e8ria\u201d(13).<\/p>\n
La traject\u00f2ria de l\u00b4estudi hist\u00f2ric dels esdeveniments que acabo d\u00b4esmentar no ha pugut, doncs, alliberar-se tampoc<\/i> de pressions conjunturals. Pel que fa al r\u00e8gim de Vichy, per singularitzar una etapa emblem\u00e0tica que per moltes raons encara desficia la conci\u00e8ncia de no pocs francesos, Henry Rousso (14) n\u00b4ha establert les successives fases a trav\u00e9s de les quals s\u00b4ha anat consolidant una indagaci\u00f3 en permenent \u2013gaireb\u00e9 funcional- depend\u00e8ncia de necessitats, requeriments, pulsions i objectius provinents en moltes ocasions de \u201cl\u00b4exterior dels \u00e0mbits disciplinaris concernits\u201d \u2013un \u201cexterior\u201d del qual formen part els mitjans de comunicaci\u00f3- i, justament, \u201ca trav\u00e9s del patrocini estatal o de les agrupacions pol\u00edtiques i culturals involucrades\u201d que tan escandalitzen Fradera. En la fase actual, assenyala Rousso, el treball historiogr\u00e0fic sobre \u201cla Fran\u00e7a dels anys negres \u201c (15), no pot deixar de reflectir les fins fa poc in\u00e8dites dimensions de judicialitzaci\u00f3 i internacionalitzaci\u00f3 assolides per l\u00b4objecte d\u00b4estudi, dimensions que comporten l\u00b4obligaci\u00f3 de plantejar nous interrogants des dels \u00e0mbits propis de les ci\u00e8ncies socials i que, com la resta de factors ex\u00f2gens, no necess\u00e0riament han de rebaixar-ne\u00a0 l\u00b4exig\u00e8ncia de rigor ni empobrir-ne el contingut, ans el contrari. En resum, crec que pel que fa a la recuperaci\u00f3 de la pr\u00f2pia mem\u00f2ria hist\u00f2rica, caldria considerar les possibilitats oferides per experi\u00e8ncies de semblant orientaci\u00f3 i que no han defugit els \u201ccostos\u201d d\u00b4un eventual lligam historiogr\u00e0fic entre passat\u00a0 i present.<\/p>\n
VI<\/p>\n
Comparteixo amb Fradera alguns dels punts de vista desplegats en la seva reflexi\u00f3, en especial el de que \u201cno \u00e9s possible cap revisi\u00f3 seriosa del passat hist\u00f2ric sense vocaci\u00f3 de totalitat\u201d (p.305), tot referint-se a les dificultats \u2013i a \u201cla hipocresia\u201d (p.306)- amb qu\u00e8 han topat els intents de \u201crevisi\u00f3 del significat hist\u00f2ric de l\u00b4experi\u00e8ncia de l\u00b4esquerra espanyola\u201d(ib.), molt en particular la relacionada amb els \u201ccomunistes de la Tercera Internacional\u201d (ib.). Em mostraria d\u00b4acord igualment, per b\u00e9 que amb alguna reserva, en que \u201cla naturalesa dels canvis econ\u00f2mics, socials i culturals deix\u00e0 sense ra\u00f3 de ser una bona part dels llenguatges i de les pr\u00e0ctiques de la vella esquerra.\u201d (p.308). I no m\u00b4\u00e9s gens dif\u00edcil judicar amb id\u00e8ntics termes \u2013dur\u00edssims- un model de gesti\u00f3 de pa\u00eds que reflecteix, en efecte, \u201cl\u00b4esgotament de la Catalunya dual\u201d (p.273, es refereix a la distribuci\u00f3 de papers entre PSC i CDC; la cita correspon a un altre dels escrits de La p\u00e0tria del catalans<\/i><\/b>), valoraci\u00f3 extensible \u2013afegiria jo- a la cat\u00e0strofe pol\u00edtica i social \u00a0representada pel denominat Tripartit, sempre disposat a fer-nos oblidar que, com deien els vells situacionistes, la pitjor de les resignacions \u00e9s la que es d\u00f3na a si mateixa la coartada de la transformaci\u00f3.<\/p>\n
Per contra, com he tractat d\u00b4argumentar al llarg d\u00b4aquestes notes, em semblen recusables algunes de les interpretacions que figuren en el seu assaig: les considero massa associades a pressup\u00f2sits que, contr\u00e0riament a la intenci\u00f3 que s\u00b4hi expressa, m\u00e9s que afavorir la consolidaci\u00f3 del debat en termes de claredat, l\u00b4envolten de renovada foscor. Tamb\u00e9 dissenteixo en la contemplaci\u00f3 de l\u00b4estudi del passat com una pr\u00e0ctica que cal resguardar com m\u00e9s millor dels interessos del present. Tinc la impressi\u00f3 que aix\u00f2 no ha estat mai possible; i sospito igualment que tampoc \u00e9s massa recomanable. Fins i tot gosaria afirmar que bona part de la millor historiografia sobre la contemporane\u00eftat ha sorgit i sorgeix del treball d\u00b4homes i dones extremament conscients no tan sols de les exig\u00e8ncies deontol\u00f2giques inherents al propi ofici, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la relaci\u00f3 existent \u2013ineliminable en ci\u00e8ncies socials- entre el fet hist\u00f2ric i la seva significaci\u00f3 ulterior(16).<\/p>\n
En definitiva, en el context espanyol actual els historiadors dif\u00edcilment poden arronsar-se d\u00b4espatlles davant l\u00b4acompliment d\u00b4una demanda social llargament inatesa per causa de complicitats vergonyants. El seus compromisos com a ciutadans no tenen perqu\u00e8 anar en dem\u00e8rit dels derivats de la seva condici\u00f3 de professionals a qui, en aquesta \u201cbatalla\u201d, se\u00b4ls demana que contribueixin a l\u00b4operaci\u00f3 \u2013delicada, ning\u00fa ho nega- de transmutar el passat experimentat en passat hist\u00f2ric. Crec que aix\u00f2 \u00e9s perfectament factible, sobretot si s\u00b4ha aconseguit respondre sense massa pusil.lanimitat la q\u00fcesti\u00f3 que P. Vidal-Naquet planteja en un pas de les seves mem\u00f2ries: \u201cSi la hist\u00f2ria no serveix per a prendre partit en el present, hom pot demanar-se de qu\u00e8 serveix.\u201d (17).<\/p>\n
____________________________________________________________<\/p>\n
(Juliol, 2009)<\/p>\n
NOTES<\/b><\/p>\n
1\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 J. M. Fradera, La p\u00e0tria dels catalans. Hist\u00f2ria, pol\u00edtica, cultura<\/i>, Barcelona, La Magrana, 2009.<\/p>\n
2\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Albert Balcells, un dels protagonistes gens menor del debat, va recollir-ne els textos essencials. A. Balcells, La Hist\u00f2ria de Catalunya a debat. Els textos i la pol\u00e8mica<\/i>, Barcelona, Curial, 1994. Per a la frase de Fradera, La p\u00e0tria<\/i>, p. 287.<\/p>\n
3\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Enric Ucelay Da Cal, \u201cDescriure els que hauria d\u00b4haver existit, o com historiografiar el frac\u00e0s particularista catal\u00e0 al llarg del segle XX\u201d, a J.M. Fradera i E. Ucelay Da Cal (ed.),a Not\u00edcia nova de Catalunya<\/i>, Barcelona, CCCB, 2005, p. 256. Per a la paraula \u201cbrutalitat\u201d, ib.<\/p>\n
4\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L\u00b4expressi\u00f3 common decency<\/i> \u00e9s deguda a G. Orwell. L\u00b4autor d\u00b4Homenatge a Catalunya<\/i> la defineix \u00a0com \u201cla percepci\u00f3 emocional de que alguna cosa no \u00e9s justa\u201d. G. Orwell, \u201cCharles Dickens\u201d, a G.O, Ensayos cr\u00edticos<\/i>, Buenos Aires, Sur, 1948, pp. 74-75. J-C. Mich\u00e9a, per la seva part, ha fet aportacions for\u00e7a interessants al voltant del concepte. J-C. Mich\u00e9a\u00a0: Orwell, anarchiste tory<\/i>, s.ll., Climats, 2000<\/p>\n
5\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/i>Potser no \u00e9s casual que Fradera mostri aquesta agra, de fet nul-la, disposici\u00f3 per valorar de manera m\u00e9s \u00e0mplia i matisada -amb resultats no sempre llastants per a la pr\u00f2pia disciplina- el paper \u201ccondicionant\u201d exercit per la conci\u00e8ncia de continuitat en la percepci\u00f3 de valors socials i pol\u00edtics lligats a determinats esdeveniments hist\u00f2rics (a determinades accions passades<\/i>). Per a qualsevol historiador, en particular per \u00a0l\u00b4avesat, com Fradera mateix, a l\u00b4estudi cr\u00edtic dels nacionalismes, \u201cconci\u00e8ncia de continuitat\u201d i \u201cpercepci\u00f3\u201d solen ser, certament, categories massa carregades de subjectivitat i, com a tals, envoltades de paranys que mouen a malfian\u00e7a. Sigui com sigui, la perspectiva des de la qu\u00e8 en el text es postula de manera expl\u00edcita una refundaci\u00f3 democr\u00e0tica \u201cmoderna\u201d volgudament amputada d\u00b4enlla\u00e7 amb l\u00b4imaginari de transformaci\u00f3 social i pol\u00edtica (Segona Rep\u00fablica, Guerra Civil, lluita antifranquista) que l\u00b4ha precedit hist\u00f2ricament, comporta desatendre q\u00fcestions com la de que all\u00f2 que en realitat<\/i> pot ser valu\u00f3s per al ciutad\u00e0 de la polis<\/i> democr\u00e0tica no \u00e9s tant el \u201cfet hist\u00f2ric\u201d com el lloc que aquest ocupa dins una seq\u00fc\u00e8ncia interpretativa que possibiliti una determinada relaci\u00f3 amb el passat. No hi ha dubte que d\u00b4aix\u00f2 n\u00b4han estat plenament sabedors els successius governs de la democr\u00e0cia restaurada a l\u00b4hora de prefixar-ne contingut i l\u00edmits. Val a dir que es tracta d\u00b4un factor igualment significatiu des del punt de vista del projecte d\u00b4emancipaci\u00f3, per al qual, parafrasejant Castoriadis, les poques setmanes de durada d\u00b4un esdeveniment (la Comuna, la Revoluci\u00f3 Hongaresa del 56, tant se val\u2026), poden arribar a assolir una import\u00e0ncia i una significaci\u00f3 no menys rellevants que \u201ctres mil anys d\u00b4hist\u00f2ria de l\u00b4Egipte fara\u00f2nic\u201d (C. Castoriadis, \u201cLa source hongroise\u201d, a C.C. Le contenu du socialisme,<\/i> Paris, UGE, 1979, p.388).<\/i><\/p>\n
6\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 D. Lowenthal, El pasado es un pa\u00eds extra\u00f1o<\/i>, Madrid, Akal, 1998<\/p>\n
7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 W. Benjamin, Escritos autobiogr\u00e1ficos<\/i>, Madrid, Alianza, 1996, p.23.<\/p>\n
8\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 K.R. Popper, La miseria del historicismo<\/i>, Madrid, Alianza\/Taurus, 1973, p. 89.<\/p>\n
9\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 M. Sacrist\u00e1n, \u201cLa OTAN hacia dentro\u201d, Liberaci\u00f3n<\/i>, 2-XII-84. Es pot consultar a M. Sacrist\u00e1n, Pacifismo, ecologismo y pol\u00edtica alternativa<\/i>,\u00a0 Barcelona, Ic\u00e0ria, 1987<\/p>\n
10\u00a0\u00a0\u00a0 F. Kafka, El Castillo<\/i>, Madrid, Alianza\/Emece, 1971, p. 43.<\/p>\n
11\u00a0\u00a0\u00a0 Vegi\u00b4s \u00a0nota 5.<\/p>\n
12\u00a0\u00a0\u00a0 Seria interessant contrastar aquesta negativa a \u201cconvertir la disciplina en la palestra de causes perdudes\u201d amb la perspectiva \u2013que a parer meu la problematitza considerablement- \u00a0des de la qual han orientat els seus treballs no pocs historiadors situats en l\u00b4estela del marxisme creatiu. Fradera en fa una al.lusi\u00f3 elogiosa molt de passada, suposo que mogut per l\u00b4admiraci\u00f3 que sent -i que comparteixo sense reserves- per R. Williams.<\/p>\n
13\u00a0\u00a0\u00a0 K. Ross, Mai 68 et ses vies ult\u00e9rieures<\/i>, Brussel.les, \u00c9ditions Complexe, 2005, p. 54.<\/p>\n
14\u00a0\u00a0\u00a0 H. Rousso, Vichy. L\u00b4\u00e9v\u00e9nement, la m\u00e9moire<\/i>, l\u00b4histoire<\/i>, Paris, Gallimard, 1992. El mateix autor ha donat altres estudis sobre el r\u00e8gim de Vichy. Un d\u00b4ells porta per \u2013eloq\u00fcent- t\u00edtol: Vichy, un pass\u00e9 qui ne passe pas<\/i>, Paris, Fayard, 1994<\/p>\n
15\u00a0\u00a0\u00a0 <\/i>J-P. Az\u00e9ma i F. B\u00e9darida, La France des ann\u00e9es noires<\/i>, Paris, Seuil, 1993<\/i><\/p>\n
16\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0Vegi\u00b4s nota 5. Castoriadis \u2013em cal citar-lo de nou- ha fet aportacions singularment originals i pertinents \u00a0sobre la relaci\u00f3 entre veritat i creaci\u00f3 social-hist\u00f2rica. Vegi\u00b4s, per ex., el contingut general de Sujet et v\u00e9rit\u00e9 dans le monde social-historique<\/i>, Seminaires 1986-1987<\/i>, Paris, Seuil, 2002<\/p>\n
17\u00a0\u00a0\u00a0 P. Vidal-Naquet, M\u00e9moires. Le trouble et la lumi\u00e8re, 1955-1998<\/i>, Paris, Seuil\/La D\u00e9couverte, 1998, 2 vol., p. 356.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A PROP\u00d2SIT D\u00b4UN TEXT DE J.M. FRADERA. NOTES CR\u00cdTIQUES<\/p>\n
Jordi Torrent Bestit<\/p>\n
El futur del passat no \u00e9s mai segur. Eugen Weber<\/p>\n
I<\/p>\n
La recent edici\u00f3 de La p\u00e0tria dels catalans. Hist\u00f2ria, pol\u00edtica, cultura, un recull miscel.l\u00e0nic de textos escrits per Josep M. Fradera en el decurs dels darrers nou anys (1), ofereix l\u00b4agra\u00efble possibilitat, entre altres, de poder apropar-se a alguna de les l\u00ednies de reflexi\u00f3 historiogr\u00e0fica m\u00e9s estimulants i suggestives elaborades, amb coherent persist\u00e8ncia, per un professor universitari que sempre ha desitjat inserir el seu treball – assentat en una auto-proclamada exig\u00e8ncia de rigor cient\u00edfic- a contracorrent de les interpretacions que ha anat establint de manera treballosa, per b\u00e9 que m\u00e9s o menys consensuada al voltant d\u00b4eixos pretesament inq\u00fcestionables, la historiografia practicada des dels \u00e0mbits acad\u00e8mics del nacionalisme, dels del catal\u00e0 molt en particular.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[21],"tags":[943,1253,1254],"class_list":["post-1204","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-historia-general","tag-estudios","tag-josep-maria-fradera","tag-la-patria-dels-catalans-historia-politica-cultura"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1204","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1204"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1204\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1204"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1204"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1204"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}