{"id":12462,"date":"2022-09-19T05:00:12","date_gmt":"2022-09-19T04:00:12","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=12462"},"modified":"2022-09-19T00:54:36","modified_gmt":"2022-09-18T23:54:36","slug":"el-que-els-mitjans-no-ens-estan-explicant-sobre-la-crisi-energetica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=12462","title":{"rendered":"El que els mitjans no ens estan explicant sobre la crisi energ\u00e8tica"},"content":{"rendered":"

Si Europa no redueix el consum de gas, n’hi haur\u00e0 talls de subministrament al febrer. La situaci\u00f3, per\u00f2, ser\u00e0 molt pitjor en els propers anys per la falta de minerals i de mat\u00e8ries primeres<\/em><\/p>\n

Imagineu-vos el Camp Nou. Imagineu que comen\u00e7a a ploure. Imagineu que l\u2019estadi \u00e9s estanc. Cau una primera gota. Al minut 1 de partit, la gota es converteix en dues gotes. Al minut 2, dues gotes es converteixen en quatre. Al minut 3, les quatre ja s\u00f3n vuit. En quin moment s\u2019ompliria el Camp Nou? Al minut 46 de partit. Una gota, en creixement exponencial, ha omplert tot l\u2019estadi. Imagineu-vos, per\u00f2, que vam veure que la cosa era perillosa quan l\u2019aigua arribava als genolls dels futbolistes. Sabeu en quin minut va ser? Al minut 42. Per tant, des que ens adonem del problem\u00f3n<\/em> (llegiu aqu\u00ed la crisi energ\u00e8tica que tenim al capdamunt) fins que s\u2019omple l\u2019estadi, nom\u00e9s queden quatre minuts. Cal evacuar tot el Camp Nou en quatre minuts.<\/p>\n

Aquest \u00e9s l\u2019exemple que posa l\u2019experta en minerals i mat\u00e8ries primeres Alicia Valero<\/strong>, per explicar els riscos de la crisi energ\u00e8tica actual. La professora de la Universitat de Saragossa, que ha assessorat empreses com Seat, alerta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de la qual no estan parlant almenys p\u00fablicament els governs europeus: estudis cient\u00edfics seriosos diuen que el petroli, el gas, l\u2019urani i\u2026 la majoria dels minerals i de les terres rares necess\u00e0ries per a les renovables estarien arribant al seu pic de producci\u00f3\u2026 tot i que tamb\u00e9 \u00e9s cert que altres estudis desmenteixen un escenari catastr\u00f2fic. Aix\u00f2 podria passar en les properes d\u00e8cades i, si arribem a aquest punt sense cap alternativa, la crisi energ\u00e8tica actual ens semblar\u00e0 una cosa petita<\/strong>. Haur\u00edem d\u2019obrir el focus per entendre com \u00e9s de b\u00e8stia la cosa quan parlem de la crisi energ\u00e8tica<\/em> i, per tant, seria urgent apostar radicalment per les alternatives energ\u00e8tiques ja existents. Catalunya, des de la Generalitat fins a les grans empreses passant per una part de les esquerres, semblen no haver ent\u00e8s de qu\u00e8 va tot aix\u00f2.<\/p>\n

Aquesta tardor la preocupaci\u00f3 per la crisi energ\u00e8tica (una preocupaci\u00f3 sobretot causada per la invasi\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna i pel tall de subministrament de gas cap a Europa) \u00e9s alt\u00edssima. Tots els governs europeus estan amo\u00efnats. Si Europa no redueix el consum de gas, podria haver-hi talls de subministrament al febrer<\/a>. Goldman Sachs ja preveu com una possibilitat real que Alemanya hagi de fer un racionament energ\u00e8tic obligatori aquest hivern<\/a>. Els pa\u00efsos productors de petroli reduiran el subministrament de petroli a partir de l\u2019octubre. Brussel\u00b7les proposa que s\u2019hauria de produir una reducci\u00f3 del consum el\u00e8ctric d\u2019almenys un 5%. Pa\u00efsos com Su\u00efssa, Alemanya o Espanya posen l\u00edmits de temperatura tant als aires condicionats com a les calefaccions. Els ministres d\u2019Energia de la UE acaben de demanar un l\u00edmit als beneficis de renovables i de nuclears i limitar el preu del gas<\/a>. I, de retruc, bona part de la poblaci\u00f3 cada cop t\u00e9 m\u00e9s problemes per pagar les factures del gas i de la llum: pobresa energ\u00e8tica, fred, pobresa. Aix\u00f2 \u00e9s molt seri\u00f3s. Diuen que ser\u00e0 un hivern dur a la vella Europa.<\/p>\n

En el curt termini, l\u2019esquerra europea hauria d\u2019estar plantant batalla perqu\u00e8 aquesta \u00abfi de l\u2019abund\u00e0ncia\u00bb de la qual parla el president, franc\u00e8s Emmanuel Macron<\/strong>, no acabin, com sempre passa, pagant-la els m\u00e9s pobres i els m\u00e9s febles. Per\u00f2, si obrim el focus de la mirada, haur\u00edem d\u2019estar ja preocupats per com sobreviurem a la veritable crisi energ\u00e8tica que vindr\u00e0<\/strong>. Cal canviar ja les preguntes: sense energia barata i en abund\u00e0ncia\u2026 com ens alimentarem els propers 30 o 40 anys?; sense energia barata i en abund\u00e0ncia\u2026 com ens mourem?; sense energia barata i en abund\u00e0ncia\u2026 com construirem les nostres llars?<\/p>\n

El que diuen, per\u00f2, la majoria dels governs europeus \u00e9s que aix\u00f2 seria si fa no fa un accident de la hist\u00f2ria, una crisi amb un principi i un final, que la culpa b\u00e0sicament \u00e9s de Vlad\u00edmir\u00a0Putin i de la invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna\u2026 i que aix\u00f2 durar\u00e0 un temps (ja es parla d\u2019anys) i s\u2019acabar\u00e0 solucionant tard o d\u2019hora. Tanmateix, la crisi energ\u00e8tica \u00e9s com un iceberg: nom\u00e9s ens n\u2019ensenyen la part que sura sobre el mar<\/strong>. Per\u00f2 la part amagada de l\u2019iceberg de la crisi energ\u00e8tica \u00e9s la que ens hauria de preocupar.<\/p>\n

La part amagada de l\u2019iceberg de la crisi energ\u00e8tica<\/strong><\/h3>\n

La depredaci\u00f3 de la natura creix a un ritme del 2,8% anual, mentre que la poblaci\u00f3 creix a un ritme de l\u20191%. Alicia Valero, en una xerrada a la Universitat Progressista d\u2019Estiu de Catalunya<\/a>, assegura que \u00ab<\/strong>d\u2019aqu\u00ed a una generaci\u00f3 consumirem el doble que avui, i en els 25 propers anys haurem consumit tant com en tota la hist\u00f2ria de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0\u00bb. Valero en posa dos exemples prou eloq\u00fcents: en els 20 anys que portem del segle XXI hem consumit tant de coure i 1,4 cops m\u00e9s d\u2019alumini com durant tota la hist\u00f2ria de la humanitat.<\/strong> Aquesta corba de malbaratament consumista es repeteix en gaireb\u00e9 totes les mat\u00e8ries primeres, minerals, per\u00f2 tamb\u00e9 en la pesca, en la biodiversitat dels ecosistemes o en l\u2019esgotament de terres agr\u00edcoles.<\/p>\n

No ens hem adonat del gran salt material que han suposat les \u00faltimes dues o tres generacions <\/strong>de la hist\u00f2ria de la humanitat. L\u2019investigador del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) i expert en la crisi ecol\u00f2gica Emilio Santiago Mui\u00f1o donava, en un curs de l\u2019Institut d\u2019Humanitats i CR\u00cdTIC<\/a>, una dada per adonar-nos de la monstruositat de despesa energ\u00e8tica que necessita el nostre sistema actual: l\u2019any 1963, quan el petroli va superar per primer cop el carb\u00f3, la mida de la petjada energ\u00e8tica mundial nom\u00e9s era tres cops superior a la de l\u2019\u00e8poca de la Revoluci\u00f3 Francesa. El m\u00f3n del 1963 ja era un m\u00f3n ple de cotxes, viatges espacials, transatl\u00e0ntics i amb una ind\u00fastria a ple rendiment. Avui, nom\u00e9s 60 anys despr\u00e9s, el m\u00f3n \u00e9s 14 cops m\u00e9s gran energ\u00e8ticament que el de l\u2019\u00e8poca de la Revoluci\u00f3 Francesa. \u00ab<\/strong>Hem viscut el que s\u2019anomena la Gran Acceleraci\u00f3\u00bb, rebla.<\/p>\n

Hem viscut una \u00e8poca de riquesa energ\u00e8tica tan excepcional com ef\u00edmera, i que, a m\u00e9s a m\u00e9s, ha provocat danys col\u00b7laterals irreversibles a l\u2019atmosfera. \u00abEls combustibles f\u00f2ssils han canviat la nostra manera de veure el m\u00f3n i la nostra forma de ser\u00bb<\/strong>. Santiago Mui\u00f1o en posa un exemple: \u00ab<\/strong>Quant costa conduir un cotxe a 600 quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia: uns 100 euros? I quant costaria portar-lo de tornada sense benzina? Si pagu\u00e9ssim nom\u00e9s el cost del salari m\u00ednim de quatre o cinc persones que ens portessin el cotxe de tornada, quant costaria?\u00bb.<\/p>\n

Avui, el 95% del transport global es mou pel petroli.<\/strong> A m\u00e9s a m\u00e9s, el petroli tamb\u00e9 \u00e9s clau per a derivats com pl\u00e0stics, qu\u00edmics i reactius b\u00e0sics per a la ind\u00fastria. Per fer ciment<\/strong>, s\u2019est\u00e0 fent servir gas natural. Per fer acer<\/strong>, s\u2019est\u00e0 fent servir carb\u00f3. L\u2019agricultura<\/strong> industrial requereix combustible f\u00f2ssil a raig, sobretot di\u00e8sel, per a tota la maquin\u00e0ria i per al transport. Per\u00f2, a m\u00e9s, puja el preu dels fertilitzants<\/strong>, sobretot els nitrogenats, perqu\u00e8 bona part es produeixen amb gas natural. Som totalment dependents dels combustibles f\u00f2ssils.<\/p>\n

Per\u00f2 el que poca gent sap \u00e9s que en les properes d\u00e8cades es podria arribar al pic del petroli, del gas o de l\u2019urani, tenint en compte els jaciments i les tecnologies d\u2019extracci\u00f3 actuals. De fet, segons afirma el tamb\u00e9 cient\u00edfic del CSIC Antonio Turiel, autor del llibre Petrocalipsis<\/em><\/strong>, \u00ab<\/strong>la producci\u00f3 de petroli caur\u00e0 entre un 20% i un 50% d\u2019aqu\u00ed al 2025\u00bb. Mentrestant, citant dades de l\u2019Ag\u00e8ncia Internacional de l\u2019Energia, Turiel afirma que \u00ab<\/strong>el gas encara pot resistir uns quants anys m\u00e9s que el petroli o que l\u2019urani\u2026 Per\u00f2 la producci\u00f3 de gas a escala mundial podria tocar sostre pels volts del 2025\u00bb. De fet, segons l\u2019expert del CSIC, la producci\u00f3 de gas d\u2019Alg\u00e8ria i de R\u00fassia ja estaria estancada actualment.<\/p>\n

Una alerta: la transici\u00f3 a les renovables no ser\u00e0 f\u00e0cil<\/strong><\/h3>\n

La soluci\u00f3 a curt termini de la crisi energ\u00e8tica (i, de retruc, de la crisi clim\u00e0tica) dep\u00e8n de les energies renovables, sobretot l\u2019e\u00f2lica i la solar<\/strong>. La nova aposta energ\u00e8tica \u00e9s un consens: des dels ecologistes del Green New Deal fins a l\u2019anomenat nou capitalisme verd liderat per les grans empreses energ\u00e8tiques. El problema \u00e9s, per\u00f2, que les tecnologies netes necessiten elements minerals que s\u00f3n escassos a la natura: des del liti i el silici fins al disprosi, el gal\u00b7li, el germani, l\u2019indi, el seleni, el gadolini i la meitat de la taula peri\u00f2dica que (no) ens vam aprendre d\u2019adolescents. \u00ab<\/strong>Un cotxe el\u00e8ctric \u00e9s una aut\u00e8ntica mina sobre rodes\u00bb, diu sempre Alicia Valero. \u00ab<\/strong>Tot motor que produeix i consumeix electricitat t\u00e9 terres rares: ordinadors, c\u00e0meres, vehicles\u2026 Qualsevol cosa que es mogui ho t\u00e9: fins i tot un sof\u00e0 inclinable\u00bb, conclou.<\/p>\n

La demanda de plantes de generaci\u00f3 d\u2019e\u00f2lica i solar i, al seu torn, de vehicles el\u00e8ctrics i d\u2019aparells tecnol\u00f2gics de tot tipus, est\u00e0 augmentant molt. \u00ab<\/strong>Passarem d\u2019una depend\u00e8ncia del gas i del petroli a una multidepend\u00e8ncia de tots aquests elements minerals\u00bb, assegura Valero. I on s\u00f3n aquests minerals? La immensa majoria d\u2019aquests elements no es troben en mines europees. L\u2019experta de l\u2019Institut Circe obre el mapa: una bona part venen de la Xina i de R\u00fassia, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha a l\u2019Am\u00e8rica Llatina o en algunes mines de l\u2019\u00c0frica subsahariana<\/strong>. El liti \u00e9s a Bol\u00edvia, a l\u2019Argentina o a Xile; el cobalt, sobretot al Congo; les terres rares, a la Xina.<\/p>\n

Una esperan\u00e7a: \u00abAll\u00f2 ecol\u00f2gicament necessari \u00e9s pol\u00edticament (quasi) impossible\u00bb<\/strong><\/h3>\n

El col\u00b7lapse energ\u00e8tic (i ecol\u00f2gic) \u00e9s una possibilitat. Per\u00f2 no pot ser l\u2019\u00fanica possibilitat.<\/strong> Dependr\u00e0 del que fem avui. Seria un bon moment per prendre consci\u00e8ncia del canvi que vindr\u00e0. Un canvi de model energ\u00e8tic \u00e9s un canvi de model de vida. Ser conscients que aix\u00f2 no podr\u00e0 continuar endavant \u00e9s terrible, per\u00f2 alhora podria ser esperan\u00e7ador d\u2019un canvi cap a millor.<\/p>\n

Les dificultats de la transici\u00f3 ecol\u00f2gica no signifiquen que les energies renovables no siguin el futur d\u2019una societat sostenible. \u00ab<\/strong>El que significa \u2014segons expressa amb esperan\u00e7a Santiago Mui\u00f1o\u2014 \u00e9s que una societat sostenible haur\u00e0 de ser diferent del que \u00e9s avui. I haurem de canviar alguns dels nostres h\u00e0bits i models de vida per poder adaptar-nos a aquests l\u00edmits\u00bb.<\/p>\n

De moment, la transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00e9s l\u2019\u00fanica opci\u00f3 m\u00ednimament realista. I, a m\u00e9s, cient\u00edfics com Turiel aposten tamb\u00e9 per aprofitar l\u2019energia renovable no el\u00e8ctrica<\/strong>, \u00e9s a dir, \u00ab<\/strong>la solar per produir calor, l\u2019energia mec\u00e0nica del vent i dels rius per a les f\u00e0briques, fer servir biomassa de forma moderada per produir pl\u00e0stics o paper\u00bb.<\/p>\n

Anem, probablement, cap a una societat del postcreixement<\/strong>. Canviar el model de vida no ha de significar perdre qualitat de vida. Exemples? Segurament no tindr\u00edem un cotxe per a cada fam\u00edlia, per\u00f2 podem tenir una xarxa de lloguer de cotxes per tot el pa\u00eds; segurament no tindr\u00edem una rentadora per a cada pis, sin\u00f3 que compartir\u00edem rentadora amb tot el bloc de pisos; segurament no haur\u00edem de necessitar canviar el tel\u00e8fon m\u00f2bil cada dos anys, sin\u00f3 que els tel\u00e8fons, com els d\u2019abans, durarien d\u00e8cades; segurament no ens cal comprar els kiwis de Nova Zelanda ni el no s\u00e9 qu\u00e8 del Per\u00fa, i segurament no caldria agafar un avi\u00f3 cada mes per fer un viatge de cap de setmana.<\/p>\n

En definitiva, caldria moderar la nostra petjada energ\u00e8tica. Com? Les solucions ja estan escrites fa una pila d\u2019anys: Nos sobran las ideas<\/a><\/em>, com va escriure l\u2019activista ecologista Arnau Montserrat. Caldria canviar la manera de consumir: reduint el consumisme i relocalitzant l\u2019economia<\/a>. Caldria posar fi a l\u2019obsolesc\u00e8ncia programada. Diuen que ja es podria fer un ordinador pr\u00e0cticament etern, bombetes de llum gaireb\u00e9 eternes, bicicletes que duressin tota una vida. Caldria apostar per l\u2019agricultura ecol\u00f2gica i regenerativa<\/a>. Caldria reconquerir espais agraris als entorns de les grans ciutats. Caldria reduir el nostre consum de carn.<\/p>\n

Aquest tipus de canvis no farien baixar el nostre nivell de vida.<\/p>\n

Per aix\u00f2, l\u2019esquerra hauria d\u2019estar plantant batalla. Nom\u00e9s es perden les batalles a les quals no et presentes.<\/p>\n

Fuente: Cr\u00edtic<\/em> (https:\/\/www.elcritic.cat\/opinio\/sergi-picazo\/el-que-els-mitjans-no-ens-estan-explicant-sobre-la-crisi-energetica-140110<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si Europa no redueix el consum de gas, n’hi haur\u00e0 talls de subministrament al febrer. La situaci\u00f3, per\u00f2, ser\u00e0 molt<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":12463,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1563,1565],"tags":[],"class_list":["post-12462","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-crisis-ecosocial","category-crisis-energetica"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12462","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12462"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12462\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/12463"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12462"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12462"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12462"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}

Si els governs rus o xin\u00e8s decidissin, com han fet ja amb alguns materials, tancar l\u2019aixeta\u2026 la transici\u00f3 ecol\u00f2gica energ\u00e8tica europea es trobaria en un cul-de-sac. Valero, doncs, alertava a CR\u00cdTIC<\/a> que \u00ab<\/strong>encara que f\u00f3ssim capa\u00e7os de trobar nous jaciments, que per descomptat se\u2019n trobaran, el problema est\u00e0 en el fet que els minerals que es trobin estaran cada vegada m\u00e9s dilu\u00efts. La rendibilitat ser\u00e0 cada vegada pitjor\u00bb.<\/p>\n