La consagraci\u00f3 per part de Benet XVI de la Sagrada Fam\u00edlia com a bas\u00edlica menor portar\u00e0, a la curta o a la llarga, dues conseq\u00fc\u00e8ncies majors: una per a la pr\u00e0ctica de la religi\u00f3 cristiana, l\u2019altra per a la imatge de la ciutat de Barcelona.<\/p>\n
La primera conseq\u00fc\u00e8ncia t\u00e9 a veure, d\u2019entrada, amb les paraules del Papa abans de l\u2019acte de consagraci\u00f3 del temple: una defensa aferrissada del matrimoni i de la fam\u00edlia heterosexual, la mal dissimulada discriminaci\u00f3 de les dones quant a una vida professional equivalent a la dels homes (les ennobleix, va dir, \u201cla llar i el treball\u201d, que \u00e9s com dir: \u201cel treball a la llar\u201d), i l\u2019anatema contra el preservatiu i tota pr\u00e0ctica abortiva, inclosa, se suposa, la de noietes que de vegades queden prenys als catorze anys a causa de l\u2019embranzida irresistible de l\u2019amor. Aquesta doctrina \u00e9s calcada, per dir-ho aix\u00ed, de la doctrina professada pels prohoms que van decidir, l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX, aixecar un temple a la metr\u00f2polis per expiar els pecats comesos no per ells, sin\u00f3 pels anarquistes, els puteros i els avalotadors de la ciutat. Si sumem les dues coses, \u00e9s a dir, els fonaments ideol\u00f2gics ultraconservadors de l\u2019erecci\u00f3 de la Sagrada Fam\u00edlia i les paraules igualment preconciliars de Benet XVI en l\u2019acte \u201cinaugural\u201d, per for\u00e7a hem d\u2019arribar a la conclusi\u00f3 que aquest temple se li far\u00e0 antip\u00e0tic a qualsevol bon cristi\u00e0 de la ciutat. No ser\u00e0 la \u201ccatedral dels pobres\u201d, sin\u00f3 la dels turistes, i fins i tot pot succeir que la nova bas\u00edlica acabi exercint de contrap\u00e8s del car\u00e0cter progressista que, amb el temps, i no contra ell, ha assolit una de les \u201chist\u00f2riques\u201d de Barcelona, la de Santa Maria del Pi.<\/p>\n
La segona conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquella cerim\u00f2nia no t\u00e9 a veure directament amb l\u2019ordre del sagrat, sin\u00f3 amb l\u2019ordre de l\u2019est\u00e8tica, sempre entenent \u2014i aqu\u00ed el Papa la va encertar plenament en el discurs liminar\u2014 que l\u2019art pot ser un coadjuvant preci\u00f3s de la religi\u00f3. La Sagrada Fam\u00edlia, com ha quedat expressat i argumentat de cinquanta mil maneres, des de fa m\u00e9s de cent anys, per tota mena de professionals de les belles arts i de l\u2019arquitectura, nacionals i internacionals, \u00e9s un monument airosament, s\u00f2lidament i indestructiblement malgirbat. No \u00e9s que s\u2019hagi aixecat, des dels anys 1950, amb una arbitr\u00e0ria indifer\u00e8ncia respecte a la manera de treballar d\u2019Antoni Gaud\u00ed; no \u00e9s que les t\u00e8cniques edificat\u00f2ries que s\u2019hi fan servir siguin del tot oposades a la gosadia constructiva de l\u2019arquitecte del Baix Camp; no \u00e9s que la fa\u00e7ana del Naixement presenti uns grups escult\u00f2rics ensucrats com un christmas de Ferr\u00e1ndiz, mentre que la de la Passi\u00f3 exhibeix el bo i pitjor d\u2019un art escult\u00f2ric anor\u00e8xic \u2014Rodin hagu\u00e9s viscut!\u2014; no \u00e9s que els medallons dels evangelistes, a l\u2019interior, semblin sem\u00e0fors amb una enganxina al vidre; no \u00e9s que els vitralls \u201cmoderns\u201d xoquin violentament amb els neog\u00f2tics: \u00e9s que tot plegat configura, possiblement, el monument m\u00e9s ins\u00f2litament desgraciat que s\u2019hagi vist i que es veur\u00e0 a la Terra. Amb tot, milions d\u2019afeccionats a l\u2019espectacle \u2014cosa que no es troba a Santa Maria del Mar, menys visitada, per\u00f2 obra mestra de l\u2019arquitectura g\u00f2tica\u2014, es deleixen per visitar-lo: no els demaneu cap fe; basta l\u2019immensa, impressionant i seductora panor\u00e0mica de la lletjor, categoria est\u00e8tica cada cop m\u00e9s apreciada.<\/p>\n
Sumem-ho tot: el temple amb prou feines ser\u00e0 emprat per al culte lit\u00fargic; per contra, ser\u00e0 utilitzat, m\u00e9s com m\u00e9s s\u2019arbori, com a font d\u2019ingressos monetaris: els uns directes, per tal d\u2019acabar la f\u00e0brica, els altres, indirectes, tot fent m\u00e9s rica la ciutat, els mercaders, els restaurants i els venedors d\u2019estampes. (No caurem en el f\u00e0cil argument que derivaria de l\u2019evangeli de Mateu 21, 12-13). Des del punt de vista de la religi\u00f3, la consagraci\u00f3 de la Sagrada Fam\u00edlia assegura la perman\u00e8ncia d\u2019una carc\u00fandia d\u2019arrels hist\u00f2riques; des del punt de vista de l\u2019urbanisme \u2014com molt b\u00e9 ha vist, a darrera hora, el senyor alcalde\u2014, rebla l\u2019eslogan: \u201cBarcelona, la millor botiga del m\u00f3n\u201d, amb aquest altre, encara pitjor: \u201cBarcelona, capital universal del kitsch\u201c.<\/p>\n