Tinc el desig i sento la necessitat, per viure, d\u2019una altra<\/i> societat que la que m\u2019envolta. Com la gran majoria d\u2019homes, puc viure en aquesta i acomodar-m\u2019hi: en tot cas, hi visc. Tan cr\u00edticament com tracto de mirar-me, ni la meva capacitat d\u2019adaptaci\u00f3, ni la meva assimilaci\u00f3 a la realitat em semblen inferiors als de la mitjana sociol\u00f2gica. No demano la immortalitat, la ubiq\u00fcitat, l\u2019ommisc\u00e8ncia. No demano que la societat \u201cem proporcioni la felicitat\u201d; s\u00e9 que aquesta no \u00e9s una raci\u00f3 que pugui ser distribu\u00efda a l\u2019ajuntament o en el Consell obrer del barri, i que d\u2019existir, la felicitat, nom\u00e9s jo puc fer-me-la a la pr\u00f2pia mesura, com ja m\u2019ha succe\u00eft i com sens dubte encara m\u2019ha de succeir. Per\u00f2 a la vida, tal com est\u00e0 feta per mi i pels dem\u00e9s, topo amb una multitud de coses inadmissibles; repeteixo que no s\u00f3n fatals i que corresponen a l\u2019organitzaci\u00f3 de la societat. Desitjo \u2013i demano- en primer lloc que el meu treball posseeixi un sentit i que jo pugui estar d\u2019acord amb la seva finalitat, aix\u00ed com amb la manera en qu\u00e8 es fa; que em permeti prodigar-m\u2019hi de veritat, tant per fer \u00fas de les meves facultats com per a enriquir-me i desenvolupar-me. I dic que aix\u00f2 \u00e9s possible amb una altra organitzaci\u00f3 de la societat, per a mi i per a tots. Dic que seria ja un canvi fonamental en aquesta direcci\u00f3 si se\u2019m deix\u00e9s decidir, amb tots els altres, all\u00f2 que haig de fer i, amb els meus camarades de treball, com cal fer-ho.<\/p>\n
Desitjo poder saber, juntament amb tots els altres, all\u00f2 que passa a la societat, controlar l\u2019abast i la qualitat de la informaci\u00f3 que se\u2019m d\u00f3na. Demano poder participar directament en totes les decisions socials que poden afectar la meva exist\u00e8ncia, o el curs general del m\u00f3n on visc. No accepto que la meva sort la decideixi, dia rere dia, gent amb projectes que em s\u00f3n hostils o simplement desconeguts i per a la qual nom\u00e9s som, jo i tots els altres, xifres en un pla o peons en un joc d\u2019escacs, i que, en el l\u00edmit, la meva vida i la meva mort es trobin entre les mans de gent de la qual s\u00e9 que \u00e9s necess\u00e0riament cega.<\/p>\n
S\u00e9 perfectament que la realitzaci\u00f3 d\u2019una altra organitzaci\u00f3 social, i la seva vida, no seran ni molt menys senzills i que a cada pas trobaran problemes dif\u00edcils. Amb tot, prefereixo haver-me-les amb problemes reals m\u00e9s que no pas amb les conseq\u00fc\u00e8ncies del deliri de de Gaulle, les ast\u00facies de Johnson o les intrigues de Kruschov1. Fins i tot, si jo i els altres hem d\u2019experimentar el frac\u00e0s en aquesta via, m\u00e9s m\u2019estimo el frac\u00e0s en una temptativa que t\u00e9 sentit a un estat que, al marge de tot frac\u00e0s i no frac\u00e0s, roman irrisori.<\/p>\n
Desitjo trobar en el pro\u00efsme un \u00e9sser semblant a mi i absolutament diferent, no pas com un n\u00famero, ni com una granota instal\u00b7lada en un altre esgla\u00f3 (inferior o superior, poc importa) de la jerarquia d\u2019ingressos i de poders. Desitjo poder veure\u2019l, i que ell pugui veure\u2019m, com un altre \u00e9sser hum\u00e0, que les nostres relacions no siguin el terreny d\u2019expressi\u00f3 de l\u2019agressivitat, que la nostra competici\u00f3 romangui dins els l\u00edmits del joc, que els nostres conflictes, en la mesura que puguin ser resols o superats, afectin problemes i reptes reals, arrosseguin el menys possible d\u2019inconscient, estiguin carregats el menys possible d\u2019imaginari. Desitjo que el pro\u00efsme sigui lliure, doncs la meva llibertat comen\u00e7a<\/i> all\u00e0 on comen\u00e7a la llibertat de l\u2019altre, i tot sol nom\u00e9s puc ser, en el millor dels casos, un \u00abvirtu\u00f3s en la desgr\u00e0cia\u201d 2. No compto en que els homes es transformin en \u00e0ngels, ni que les seves \u00e0nimes puguin esdevenir pures com els llacs de muntanya \u2013que d\u2019altra banda sempre m\u2019han avorrit profundament-. Per\u00f2 s\u00e9 fins a quin extrem la cultura present empitjora i exaspera la seva dificultat per a \u00e9sser, i d\u2019\u00e9sser amb els altres, i veig que multiplica fins l\u2019infinit els obstacles a la seva llibertat.<\/p>\n
S\u00e9, certament, que aquest desig no pot ser realitzat avui; fins i tot, si la revoluci\u00f3 tingu\u00e9s lloc dem\u00e0 mateix, no podria realitzar-se \u00edntegrament en el decurs de la meva vida. S\u00e9 que un dia viuran homes per als quals no existir\u00e0 el record dels problemes que m\u00e9s poden angoixar-nos avui. Aquest \u00e9s el meu dest\u00ed, que em cal assumir, i que assumeixo. Per\u00f2 aix\u00f2 no pot reduir-me ni a la desesperaci\u00f3 ni a la rumiaci\u00f3 catat\u00f2nica. Tenint el desig que tinc, no puc m\u00e9s que treballar en la seva realitzaci\u00f3. I ja en l\u2019elecci\u00f3 que faig del inter\u00e8s principal de la meva vida, en el treball que hi dedico, per a mi ple de sentit (fins i tot si hi trobo, i accepto, el frac\u00e0s parcial, els endarreriments, els rodejos, les tasques que no tenen sentit en si mateixes), en participar en una col\u00b7lectivitat de revolucionaris que intenta superar les relacions reificades i alienades de la societat actual, estic en disposici\u00f3 de realitzar parcialment aquest desig. Si hagu\u00e9s nascut en una societat comunista, la felicitat m\u2019hagu\u00e9s estat m\u00e9s f\u00e0cil \u2013no en s\u00e9 res, no puc fer-hi res-. Sota aquest pretext, no dedicar\u00e9 el meu temps lliure a mirar la televisi\u00f3 o a llegir novel\u00b7les polic\u00edaques.<\/p>\n
(Doble espai de separaci\u00f3 en el text original)<\/i><\/p>\n
Que potser la meva actitud refusa el principi de realitat? Per\u00f2, quin \u00e9s el contingut d\u2019aquest principi? Que cal treballar o b\u00e9 que el treball ha d\u2019estar necess\u00e0riament desprove\u00eft de sentit, sigui explotat i contredigui els objectius pels quals pretesament t\u00e9 lloc? Aquest principi, val sota aquesta<\/i> forma<\/i> per a un rendista? Valia sota aquesta forma<\/i> per als ind\u00edgenes de les \u00edlles Trobriand o Samoa? Val encara avui per als pescadors d\u2019un pobre poblet mediterrani? Fins a quin punt el principi de realitat manifesta la natura i on comen\u00e7a a manifestar la societat? Fins on manifesta la societat com a tal i a partir d\u2019on una forma hist\u00f2rica de la societat? I perqu\u00e8 no la servitud, els treballs for\u00e7ats, els camps de concentraci\u00f3? Quina filosofia, doncs, pretendria disposar del dret a dir-me: aqu\u00ed, en aquest prec\u00eds mil\u00b7l\u00edmetre de les institucions existents li mostrar\u00e9 la frontera entre el fenomen i l\u2019ess\u00e8ncia, entre les formes hist\u00f2riques passatgeres i l\u2019\u00e9sser etern del social. Accepto el principi de realitat perqu\u00e8 accepto la necessitat del treball (durant tot el temps, pel dem\u00e9s, que sigui real, donat que cada dia esdev\u00e9 menys evident), aix\u00ed com la necessitat d\u2019una organitzaci\u00f3 social del treball. Per\u00f2 no accepto la invocaci\u00f3 d\u2019una falsa psicoan\u00e0lisi i d\u2019una falsa metaf\u00edsica que aporten a la discussi\u00f3 precisa de possibilitats hist\u00f2riques afirmacions gratu\u00eftes referides a impossibilitats sobre les quals no sap res<\/i>.<\/p>\n
\u00c9s tal vegada infantil el meu desig? Per\u00f2 la situaci\u00f3 infantil consisteix a que la vida us sigui donada i que la Llei us sigui donada. En la situaci\u00f3 infantil, la vida us \u00e9s donada per res; i la Llei us es donada sense res, sense m\u00e9s, sense discussi\u00f3 possible. All\u00f2 que jo vull \u00e9s tot el contrari: \u00e9s fer la meva vida, i donar la vida si \u00e9s possible, en qualsevol cas donar per la meva vida. \u00c9s que la Llei no em sigui simplement donada, sin\u00f2 que alhora me la doni a mi mateix. Aquell que es troba en permament situaci\u00f3 infantil \u00e9s el conformista o l\u2019apol\u00edtic: accepten la Llei sense discutir-la i no desitgen participar en la seva formaci\u00f3. Aquell que viu en societat sense voluntat pel que fa a la Llei -sense voluntat pol\u00edtica- no fa m\u00e9s que reempla\u00e7ar el pare privat pel pare social an\u00f2nim. La situaci\u00f3 infantil \u00e9s, primer, rebre sense donar, despr\u00e9s fer o \u00e9sser per rebre. All\u00f2 que jo vull \u00e9s, per comen\u00e7ar, un intercanvi just i, tot seguit, ultrapassar l\u2019intercanvi. La situaci\u00f3 infantil \u00e9s la relaci\u00f3 dual, el fantasma de la fusi\u00f3 i, en aquest sentit, \u00e9s la societat present la que infantilitza constantment tot el m\u00f3n mitjan\u00e7ant la fusi\u00f3 a l\u2019imaginari d\u2019entitats irreals: els caps, les nacions, els cosmonautes o els \u00eddols. All\u00f2 que jo vull \u00e9s que la societat deixi a la fi de ser una fam\u00edlia, falsa, a m\u00e9s, fins el grotesc; que adquireixi la dimensi\u00f3 pr\u00f2pia de societat, de xarxa de relacions entre adults aut\u00f2noms.<\/p>\n
El meu desig, \u00e9s desig de poder? De fet, all\u00f2 que vull \u00e9s l\u2019abolici\u00f3 del poder en el sentit actual, \u00e9s el poder de tots. El poder actual consisteix a que els dem\u00e9s siguin coses, i tot el que jo vull va a l\u2019encontre d\u2019aix\u00f2. Aquell per a qui els altres s\u00f3n coses \u00e9s ell mateix una cosa i jo no vull ser una cosa ni per a mi ni per als altres. No vull que els altres siguin coses, no en sabria qu\u00e8 fer. Si puc existir per als altres, ser reconegut per ells, no vull ser-ho en funci\u00f3 de la possessi\u00f3 d\u2019una cosa que m\u2019\u00e9s exterior: el poder; ni existir per ells a l\u2019imaginari. El reconeixement del pro\u00efsme nom\u00e9s val per a mi en tant que jo mateix el reconec. Que potser corro el risc d\u2019oblidar tot aix\u00f2 si alguna vegada els esdeveniments em condu\u00efssin prop del \u201cpoder\u201d? Em sembla m\u00e9s que improbable; si tal cosa arrib\u00e9s, seria potser una batalla perduda, per\u00f2 no la fi de la guerra; i ordenar\u00e9 tota la meva vida en la suposici\u00f3 que un dia puc recaure en la infantesa?<\/p>\n
Persegueixo la quimera d\u2019eliminar el costat tr\u00e0gic de l\u2019exist\u00e8ncia humana? Em sembla que m\u00e9s aviat en vull eliminar el melodrama, la falsa trag\u00e8dia, aquella en la qual la cat\u00e0strofe arriba sense necessitat, i en la qu\u00e8 tot hagu\u00e9s pogut succeir d\u2019un altre mode si els personatges tan sols haguessin fet aix\u00f2 o all\u00f2. Que la gent mori de fam a l\u2019\u00cdndia, mentre que a Am\u00e8rica i a Europa els governs penalitzen els camperols que produeixen \u201cmassa\u201d, \u00e9s una farsa macabra en un Gran Guinyol on els cad\u00e0vers i el sofriment s\u00f3n reals: per\u00f2 no es tracta d\u2019una trag\u00e8dia perqu\u00e8 no hi ha res aqu\u00ed d\u2019ineluctable. I si un dia la humanitat desapareix a cops de bombes d\u2019hidrogen, em nego a qualificar aix\u00f2 de trag\u00e8dia. Ho qualifico d\u2019imbecil\u00b7litat. Vull la supressi\u00f3 del Guinyol i la transformaci\u00f3 dels homes, titelles de les altres titelles que els \u201cgovernen\u201d. Quan un neur\u00f2tic repeteix per en\u00e8sima vegada id\u00e8ntica conducta de frac\u00e0s, tot reproduint per a si mateix i per als ve\u00efns el mateix tipus de desgr\u00e0cia, ajudar-lo a sortir-se\u2019n consisteix a eliminar de la seva vida la farsa grotesca, no la trag\u00e8dia; \u00e9s permetre-li veure finalment els problemes reals de la seva vida i all\u00f2 que de tr\u00e0gic pot contenir, \u00e9s a dir, all\u00f2 que la seva neurosi tenia com a funci\u00f3 expressar, per\u00f2 sobretot emmascarar<\/i>.<\/p>\n
Traducci\u00f3 de l\u00b4original franc\u00e8s: Jordi Torrent Bestit (Gener, 2011)<\/i><\/p>\n
NOTES<\/b><\/p>\n
*Versi\u00f3 catalana \u2013molt incompleta- d\u2019un dels apartats de \u201cMarxisme et th\u00e9orie r\u00e9volutionnaire\u201d, balan\u00e7 cr\u00edtic del marxisme elaborat per Castoriadis i publicat a la revista Socialisme ou Barbarie<\/i> en els successius n\u00fameros que cobriren el per\u00edode 1964-1965; la s\u00e8rie constituir\u00e0 la primera part del llibre L\u00b4institution imaginaire de la soci\u00e9t\u00e9<\/i> (1975). Fins la data, no existeix cap text (llibre o article) de Castoriadis tradu\u00eft al catal\u00e0 Val a dir, per\u00f2, que un pas en catal\u00e0 de L\u00b4institution imaginaire de la soci\u00e9t\u00e9<\/i> fou sotm\u00e9s a comentari a les PAAU (Filosofia) del curs 1999-2000, fet en si mateix prou significatiu, a afegir als molts altres que posen igualment de manifest algunes de les febleses culturals m\u00e9s punyents del pa\u00eds. La versi\u00f3 castellana de L\u00b4institution imaginaire<\/i> de la soci\u00e9t\u00e9<\/i> l\u00b4edit\u00e0 en dos volums Tusquets; el primer (1983) el tradu\u00ed Antoni Vicens; el segon (1989), Marco-Aurelio Galmarini.<\/p>\n
1.- Vegi\u00b4s aclariment precedent.<\/p>\n
2.- Probable al\u00b7lusi\u00f3 a la discussi\u00f3 filos\u00f2fica que es troba al segon llibre de La Rep\u00fablica de Plat\u00f3. Dec el suggeriment a Jean-Louis Prat.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tinc el desig i sento la necessitat, per viure, d\u2019una altra societat que la que m\u2019envolta. Com la gran majoria<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,13],"tags":[],"class_list":["post-1479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-democracia-republica","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1479"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1479\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}