El debat sobre la forma m\u00e9s adient de governar la universitat p\u00fablica torna a estar sobre la taula. Determinats sectors han proposats canvis radicals respecte a la legislaci\u00f3 recentment renovada, com ara introduir m\u00e8todes jer\u00e0rquics i personalistes per a les decisions internes, designar en lloc d\u2019elegir els c\u00e0rrecs unipersonals o convertir els Consells Socials en Consells d\u2019Administraci\u00f3.<\/p>\n
Sembla natural prendre com a punt de partida per aquest debat les funcions i objectius de la instituci\u00f3 universit\u00e0ria, que podr\u00edem sintetitzar en la transmissi\u00f3, creaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 de coneixement, per tal de contribuir al desenvolupament de la societat en el seu conjunt. Observem que, per una banda l\u2019equilibri entre doc\u00e8ncia, recerca i transfer\u00e8ncia i per una altra la seva vocaci\u00f3 de comprom\u00eds social la diferencien d\u2019altres institucions acad\u00e8miques o cient\u00edfiques (de formaci\u00f3 superior, investigaci\u00f3, assessorament, corporatives,…).<\/p>\n
\n
La demanda espec\u00edfica<\/b><\/p>\n
En particular, aquest car\u00e0cter global de servei p\u00fablic fa que la universitat, a l\u2019hora de determinar els seus objectius, ha de tenir ben presents els requeriments dels demandants particulars (mercat laboral, sector productiu, estudiantat,…), per\u00f2 no pas com a criteris \u00fanics, ni tan sols prioritaris. De fet s\u00f3n moltes les activitats universit\u00e0ries que no s\u00f3n directament comercialitzables, com ara la formaci\u00f3 en determinats \u00e0mbits human\u00edstics, la recerca b\u00e0sica o la transfer\u00e8ncia a sectors socials de baix poder adquisitiu. M\u00e9s en general, les externalitats positives s\u00f3n tan \u00e0mplies que t\u00e9 poc sentit parlar de clients, beneficiaris o mercat. Potser podr\u00edem dir que el client\/beneficiari \u00e9s la societat mateixa.<\/p>\n
En aquest sentit, doncs, la forma de govern no t\u00e9 perqu\u00e8 assimilar-se a la de les entitats guiades primordialment per objectius de satisfacci\u00f3 de clients espec\u00edfics. M\u00e9s encara, el govern de la Universitat no ha de perseguir tant la competitivitat com la efici\u00e8ncia, \u00e9s a dir, la correcta utilitzaci\u00f3 dels recursos disponibles. Poques universitats poden ser competitives, per\u00f2 totes poden ser eficients.<\/p>\n
\n
L\u2019autonomia universit\u00e0ria<\/b><\/p>\n
L\u2019assumpci\u00f3 de les funcions de la universitat requereix tamb\u00e9 llibertat de pensament, iniciativa creativa i capacitat cr\u00edtica, per la qual cosa tampoc les administracions poden arrogar-se la capacitat absoluta de la determinaci\u00f3 dels seus objectius, malgrat que en les societats democr\u00e0tiques constitueixin el m\u00e0xim canal de representaci\u00f3 social. De fet la Constituci\u00f3 mateixa consagra el principi de l\u2019Autonomia Universit\u00e0ria. Ens trobem, doncs, en l\u2019aparent paradoxa de que \u201cno mana qui paga\u201d.<\/p>\n
Tanmateix, si ni els demandants espec\u00edfics ni els governs poden erigir-se en detentors de la universitat, tampoc poden fer-ho els universitaris mateixos. L\u2019autonomia universit\u00e0ria requereix, per una banda mecanismes de rendici\u00f3 de comptes i d\u2019avaluaci\u00f3, tant individuals com col\u00b7lectius. Per una altra, processos de determinaci\u00f3 dels objectius globals estrat\u00e8gics en els quals tinguin capacitat d\u2019incid\u00e8ncia les administracions, els demandants espec\u00edfics i altres agents socials.<\/p>\n
\n
La corresponsabilitzaci\u00f3 interna<\/b><\/p>\n
Des del punt de vista de les relacions internes de govern, la universitat s\u2019inscriu en el que Minsberg cataloga com \u201corganitzacions de professionals\u201d, aquelles el rendiment de les quals dep\u00e8n essencialment de les capacitats i actituds dels seus integrants. La seva caracter\u00edstica principal \u00e9s que el govern intern, tant si es tracta de institucions p\u00fabliques com privades, s\u2019ha de basar en el convenciment, a l\u2019extrem oposat del comandament jer\u00e0rquic. Aquesta \u00e9s una ra\u00f3 addicional contra una inger\u00e8ncia externa excessiva, que s\u2019afegeix a les ja exposades en favor de l\u2019autonomia universit\u00e0ria.<\/p>\n
Per\u00f2 el que importa ara remarcar \u00e9s que els mecanismes interns de presa de decisions s\u2019han de basar en la transpar\u00e8ncia i la participaci\u00f3, per tal que els integrants se\u2019n sentin corresponsables. Els esfor\u00e7os esmer\u00e7ats en aquesta direcci\u00f3 queden sobradament compensats per l\u2019efic\u00e0cia en la posada en pr\u00e0ctica dels acords adoptats, que ben sovint requereix la col\u00b7laboraci\u00f3 i fins i tot el voluntarisme dels aplicadors. Igualment, els m\u00e8todes democr\u00e0tics han de regir per l\u2019elecci\u00f3 dels c\u00e0rrecs unipersonals. Aix\u00ed, a la potestat normativa afegiran l\u2019autoritat moral necess\u00e0ria per exercir amb la m\u00e0xima efic\u00e0cia les seves funcions.<\/p>\n
Naturalment, aquesta corresponsabilitzaci\u00f3 en la presa de decisions i en l\u2019elecci\u00f3 de c\u00e0rrecs funcionals no exclou mecanismes de control i de coerci\u00f3 en el seguiment dels acords i directrius. Ben al contrari, en s\u00f3n la millor base.<\/p>\n
\n
Desfent mites<\/b><\/p>\n
Uns mecanismes de govern participatius i democr\u00e0tics no tenen perqu\u00e8 adoptar formes assemble\u00e0ries, com sovint es qualifica la situaci\u00f3 actual, de manera falsa i probablement interessada. Ben ent\u00e8s que no es tracta aqu\u00ed de defensar o criticar l\u2019assemblearisme, ni d\u2019analitzar en quines situacions pot ser adequat. Es tracta simplement de desmentir rotundament que s\u2019hi pugui assimilar la pr\u00e0ctica vigent a les nostres universitats. Ben al contrari, disposem d\u2019una normativa (lleis estatals i auton\u00f2miques, estatuts i reglaments de cada universitat,…) que regula de forma precisa les configuracions, compet\u00e8ncies i funcionament dels diferents \u00f2rgans de govern, tant col\u00b7lectius com unipersonals, tant interns com interuniversitaris o de participaci\u00f3 social. Es leg\u00edtim discrepar d\u2019aquesta normativa, i som els primers interessats en detectar els seus defectes i promoure les modificacions oportunes. Per\u00f2 no ho \u00e9s titllar-la d\u2019assemble\u00e0ria, amb una manifesta intenci\u00f3 de desprestigi.<\/p>\n
\n
Associat en aquest mite, s\u2019acostuma a brandar tamb\u00e9 el de la falta d\u2019agilitat en la presa de decisions, per fer front a la rapidesa dels canvis en el nostre entorn. La poc dissimulada intenci\u00f3 \u00e9s contraposar els m\u00e8todes col\u00b7legiats i democr\u00e0tics als jer\u00e0rquics o personalistes, majorit\u00e0riament emprats en \u00e0mbits empresarials i entitats privades. De fet la contraposici\u00f3 es basa en opinions o apreciacions poc contrastades, ja que la universitat ha demostrat en les \u00faltimes d\u00e8cades una notable capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 i d\u2019iniciativa. D\u2019altra banda, m\u00e9s enll\u00e0 de la rapidesa en la presa de decisions, el que importa \u00e9s que siguin encertades i que s\u2019apliquin amb efic\u00e0cia.<\/p>\n
M\u00e9s alertes cal encendre per tal que les decisions col\u00b7legiades no degenerin en corporatives, obligats per la necessitat d\u2019aplegar majories suficients. El fet que aquest sigui un perill inherent al parlamentarisme, no ens eximeix de combatre\u2019l. I aix\u00ed s\u2019ha aconseguit en bona part, per exemple, en establir canals espec\u00edfics de negociaci\u00f3 sindical per abordar els aspectes laborals i de condicions de treball fora dels \u00f2rgans institucionals o acad\u00e8mics. Tamb\u00e9 en temes d\u2019avaluaci\u00f3, planificaci\u00f3 i altres.<\/p>\n
En qualsevol cas, els possibles perills de lentitud, immobilisme o corporativisme, no justifiquen renunciar als m\u00e8todes participatius i democr\u00e0tics. D\u2019una banda, perqu\u00e8 no \u00e9s clar que les alternatives jer\u00e0rquiques o personalistes els evitin. D\u2019una altra per que aquestes alternatives presenten desavantatges clares, com ja s\u2019ha assenyalat. Alg\u00fa va dir que els problemes que les fulles seques originen no ens han de fer pensar en tallar els arbres. Potser en aquest cas seria m\u00e9s apropiat dir que les insufici\u00e8ncies de les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries no s\u2019han de resoldre retornant a les monarquies absolutes.<\/p>\n
\n
Govern i gesti\u00f3<\/b><\/p>\n
Una altra confusi\u00f3 freq\u00fcent (tamb\u00e9 probablement interessada) \u00e9s assimilar govern i gesti\u00f3. Hi ha un ampli consens en la conveni\u00e8ncia de professionalitzar la gesti\u00f3, que s\u2019eixampla cada vegada m\u00e9s per la complexitat creixent dels afers de caire administratiu, econ\u00f2mic, normatiu, d\u2019infraestructures, etc., de la universitat actual. Es dif\u00edcilment imaginable deixar aquestes responsabilitats en mans exclusivament de c\u00e0rrecs electius, sense un suport a m\u00e0xim nivell per part d\u2019experts en el tema.<\/p>\n
La fal\u00b7l\u00e0cia rau en lliscar insensiblement cap a la professionalitzaci\u00f3 del govern, per tal d\u2019anar a parar, ara per una altra via, a la mateixa no-elegilibilitat dels responsables institucionals abans criticada. Les responsabilitats pol\u00edtiques de govern queden aix\u00ed en mans d\u2019una tecnocr\u00e0cia no sotmesa al control democr\u00e0tic intern, mentre que la capacitat de decisi\u00f3 dels membres de la comunitat universit\u00e0ria es restringeix a l\u2019\u00e0mbit estrictament acad\u00e8mic.<\/p>\n
Una versi\u00f3 limitada del mateix proc\u00e9s \u00e9s l\u2019anomenada gerencialitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, la progressiva assumpci\u00f3 per part de la tecnoestructura gerencial de funcions i atribucions dels \u00f2rgans institucionals de govern. En circumst\u00e0ncies de feblesa d\u2019aquests \u00f2rgans, ells mateixos poden propiciar aquesta tend\u00e8ncia per encobrir les seves mancances.<\/p>\n
\n
A tall de diagn\u00f2stic<\/b><\/p>\n
De les consideracions anteriors es despr\u00e8n que s\u00f3n en general adequades les formes de govern que s\u2019han anat implantant a la universitat despr\u00e9s del franquisme: el principi d\u2019autonomia universit\u00e0ria, concretat internament en m\u00e8todes de govern col\u00b7legiats i democr\u00e0tics (per a la presa de decisions, l\u2019elecci\u00f3 dels c\u00e0rrecs unipersonals,…) i en una gesti\u00f3 professionalitzada, i complementat amb mecanismes de planificaci\u00f3, control i avaluaci\u00f3 per part de les administracions i dels diferents agents i institucions socials. Sense negar les seves insufici\u00e8ncies, aquest esquema s\u2019ha demostrat efica\u00e7 per transformar en pocs anys la universitat tancada i obsoleta heretada del franquisme, en una universitat homologable al nostre entorn europeu i capa\u00e7 de proveir les necessitats de la nostra societat.<\/p>\n
Els canvis radicals esmentats al comen\u00e7ament no semblen, doncs, tenir una base s\u00f2lida argumental o emp\u00edrica. M\u00e9s aviat es formulen a partir d\u2019un prejudici gen\u00e8ric sobre la bondat dels esquemes de govern usuals a l\u2019empresa privada: consell d\u2019administraci\u00f3, executius designats, comandament jer\u00e0rquic, responsabilitats unipersonals,… La presumpta efic\u00e0cia d\u2019aquests mecanismes en certs \u00e0mbits no la garanteix per a la universitat p\u00fablica, amb especificitats ben diferenciadores, tant en les funcions com en l\u2019estructura, com hem analitzat.<\/p>\n
Podem admetre que per a persones acostumades als esquemes privats els sobti i resulti dif\u00edcilment comprensible la mec\u00e0nica de corresponsabilitzaci\u00f3. Tanmateix, sospitem que alguns dels sectors proponents el que persegueixen \u00e9s subvertir la governan\u00e7a de la universitat per tal posar-la al servei de determinats interessos particulars, en lloc de al servei de tota la societat. S\u00f3n clars, per exemple, els guanys que comportaria poder emprar la universitat p\u00fablica com a subcontractadora, a baix cost, per a tasques d\u2019assessoria, de I+D o de formaci\u00f3 de dirigents, en lloc de fer-ho mitjan\u00e7ant departaments interns, consultories professionals o institucions acad\u00e8miques privades. Per\u00f2 \u00e9s clar tamb\u00e9 que aquesta utilitzaci\u00f3, en part ja vigent, ve fortament dificultada pels sistemes de govern actuals.<\/p>\n
\n
Els reptes de futur<\/b><\/p>\n
Tanmateix, la confirmaci\u00f3 de l\u2019esquema de govern vigent no significa complaen\u00e7a en el seu funcionament. Es evident que cal continuar aprofundint en la transpar\u00e8ncia interna, la professionalitzaci\u00f3 de la gesti\u00f3, la rendici\u00f3 social de comptes, el paper del Consell Social, etc. Cal diferenciar millor els \u00f2rgans col\u00b7legiats de govern dels canals de negociaci\u00f3 sindical o corporativa, i probablement estendre-ho al sector estudiantil. Per\u00f2 tamb\u00e9 cal estar atents a noves necessitats o iniciatives. Per exemple, inst\u00e0ncies de coordinaci\u00f3 i planificaci\u00f3 interuniversit\u00e0ries o suprauniversit\u00e0ries. O formes de control i govern de les \u201ccorones\u201d de centres mixtes (amb administracions, empreses,…) aparegudes en els darrers anys i probablement amb una gran potencialitat futura.<\/p>\n
En definitiva, enlloc de q\u00fcestionar peri\u00f2dicament l\u2019esquema de govern bastit en les darreres d\u00e8cades, cal esmer\u00e7ar els esfor\u00e7os en aprofundir-lo, millorar-lo i expansionar-lo.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El debat sobre la forma m\u00e9s adient de governar la universitat p\u00fablica torna a estar sobre la taula. Determinats sectors<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1524,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-1523","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1523","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1523"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1523\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1524"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1523"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1523"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1523"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}