Em cenyeixo exclusivament al que he observat a Barcelona, no al moviment en general. \u00d2bviament es tracta d’una valoraci\u00f3 subjectiva, per\u00f2 en la qual coincidim gent \u00abhist\u00f2rica\u00bb de moltes proced\u00e8ncies: d’antics moviments, del 0’7, moviment contra la guerra, mobilitzacions immigrats, F\u00f2rums Socials, partits i sindicats… Tothom ho mira amb un enorme respecte coincidint en apreciacions com \u00ab\u00e9s una cosa nova\u00bb, \u00abreflex encara dif\u00fas d’un malestar profund\u00bb, \u00abtenen ra\u00f3\u00bb, \u00abmoviment complex\u00bb, \u00abhan aguantat m\u00e9s del que prev\u00e8iem\u00bb, \u00abens han superat\u00bb, \u00abel repte \u00e9s el dia despr\u00e9s, qu\u00e8 quedar\u00e0\u00bb, \u201ccap a on o com es canalitzar\u00e0 \u00ab…<\/p>\n
Composici\u00f3:<\/b><\/p>\n
\u00c9s una suma heterog\u00e8nia fonamentalment de joves precaris, que en la seva precarietat coincideixen amb \u00abprecaris\u00bb d’altres proced\u00e8ncies i edats, aturats de llarga durada, v\u00edctimes dels EROs, parelles que no poden independitzar-se, etc. Encara que hi ha universitaris i postuniversitaris ja graduats, no \u00e9s un moviment universitari.<\/p>\n
Tampoc coincideix amb els moviments antisistema (okupas…), ni amb els moviments antiglobalitzaci\u00f3 (f\u00f2rums socials, deute extern, papers per a tothom, anti-Bolonya … potser propers al moviment contra \u00abpisos buits\u00bb i els desnonaments… Hi ha encara poca consci\u00e8ncia \u00abinternacionalista\u00bb.<\/p>\n
Allunyats del moviment obrer cl\u00e0ssic i de les seves estrat\u00e8gies… fins i tot de les estrat\u00e8gies del moviment d’aturats o de les marxes d’aturats. No \u00e9s un col.lectiu de \u00abproletaris\u00bb (aix\u00f2 ja no es porta, per\u00f2 en ells menys, gaireb\u00e9 no han entrat encara en el m\u00f3n del treball..)<\/p>\n
Culturalment allunyats tant dels Partits i Sindicats majoritaris com dels petits, minoritaris o extraparlamentaris… per\u00f2, i malgrat les aparences, no s\u00f3n \u00abantipartits\u00bb sin\u00f3 \u00abanti-aquests-partits\u00bb que senten que no els representen i tapen la corrupci\u00f3.<\/p>\n
Es tracta d’un fenomen nou, i per tant imprec\u00eds, nascut de la irritaci\u00f3 i la impot\u00e8ncia, de gent que veu tancat el seu futur, explosi\u00f3 d’exclosos o potencialment exclosos, d’universitaris amb m\u00e0sters que esperen una beca de 400 euros, joves que veuen que, malgrat les titulacions, el seu futur \u00e9s m\u00e9s negre que el que va ser pels seus pares. \u00c9s interclassista i reflex que l’angoixa ha arribat, tamb\u00e9, a fam\u00edlies fins ara benestants.<\/p>\n
Majorit\u00e0riament la societat reconeix que la seva actitud \u00e9s leg\u00edtima perqu\u00e8 sent que reflecteix tamb\u00e9 la indignaci\u00f3 que qui m\u00e9s qui menys tamb\u00e9 pateix (retallades en la jubilaci\u00f3, salut, ensenyament, desnonaments…)<\/p>\n
Les acampades s’han convertit en el vaixell-ins\u00edgnia del malestar social. No \u00e9s just tenir-ne una lectura predominantment conspirativa pel fet que sorgissin justament una setmana abans de les eleccions.<\/p>\n
Ideologia<\/b><\/p>\n
Per paradoxal que sembli parteixen gaireb\u00e9 de zero, amb un important desconeixement dels mecanismes i institucions econ\u00f2miques internacionals responsables de la crisi i en conseq\u00fc\u00e8ncia amb un llenguatge molt gen\u00e8ric: \u00abbancs, capitalisme, opressi\u00f3…\u00bb, lluny del llenguatge hiperideologizat dels col.lectius de joves dels partits cl\u00e0ssics d’esquerra o del moviment antisistema o antiglobalitzaci\u00f3.<\/p>\n
Gaireb\u00e9 es podria dir d\u2019un llenguatge \u00abna\u00eff\u00bb, ingenu, fins i tot m\u00e9s que el del maig del 68 o de les acampades del 0,7. Aquesta \u00e9s la seva fortalesa, la seva capacitat d’identificaci\u00f3 amb sectors molt amplis, que expressen intentant consensuar el m\u00ednim com\u00fa denominador de sectors tan heterogenis, per\u00f2 alhora \u00e9s la seva debilitat. De moment no hi ha grans referents ideol\u00f2gics.<\/p>\n
Simplement critiquen el model de democr\u00e0cia, no la democr\u00e0cia en si ni els mecanismes de la mateixa, les seves representacions institucionals, sin\u00f3 \u00abaquesta\u00bb democr\u00e0cia. Per exemple, en nom de la \u00abdemocr\u00e0cia\u00bb i de la \u00abllibertat\u00bb a Catalunya es va rebutjar la proposta de cridar a l’abstenci\u00f3: \u00abcada \u00fa ha de fer el que cregui convenient\u00bb<\/p>\n
Rebutgen amb eleg\u00e0ncia per\u00f2 amb fermesa i unanimitat tot el que pugui semblar a adoctrinament. Sembla que en senten la olor, vingui d’on vingui i en fugen (\u00abes creuen que som tontos\u00bb). I no obstant aix\u00f2 reconeixen la seva falta d\u2019informaci\u00f3 i demanen xerrades i confer\u00e8ncies i poder compartir experi\u00e8ncies del passat.<\/p>\n
\u00c9s obvi que la mateixa exist\u00e8ncia del moviment \u00e9s un s\u00edmptoma de la debilitat de l’esquerra. Ha questionat l\u2019acceptaci\u00f3 passiva de dogmes econ\u00f2mics absurds o les desigualtats com un fet inevitable, coses que hauria hagut de fer l\u2019esquerra.<\/p>\n
Respecte dels continguts, tot i ser tan simples, \u00e9s evident que han encertat el diagn\u00f2stic: els bancs, que han segrestat la democr\u00e0cia i als que entre tots hem pagat un fabul\u00f3s rescat de la crisi provocada per ells mateixos, i els pol\u00edtics o la classe pol\u00edtica en general, sense massa distincions de moment, per haver cedit a la pressi\u00f3 del poder financer legislant a favor del capital i pels nombrosos casos de corrupci\u00f3. \u00c9s normal que de moment els posin tots al mateix sac. Ja hi haur\u00e0 temps per distingir. Per\u00f2 queda clar que la democr\u00e0cia no \u00e9s nom\u00e9s un sistema pol\u00edtic, tamb\u00e9 ho ha de ser en l’econ\u00f2mic. Proclamen en definitiva que el neoliberalisme \u00e9s incompatible amb la democr\u00e0cia.<\/p>\n
Imatge, metodologia i criteris d’actuaci\u00f3<\/b><\/p>\n
Han guanyat la batalla del suport ciutad\u00e0: ordre, neteja, vies d\u2019evacuaci\u00f3, torns, no hi ha pintades, no es beu alcohol… els voluntaris de la inform\u00e0tica, la comissi\u00f3 de juristes, la gent i les empreses de c\u00e0tering que porten menjar… No paren d’entrar i sortir persones en un clima de complicitat, treballadors, vells de l’antifranquisme, altres estudiants, jubilats. Han convertit la pla\u00e7a Catalunya en l’\u00e0gora on durant tot el dia i en grups es discuteix d’hipoteques, de democr\u00e0cia o de salut.<\/p>\n
L’Assemblea \u00e9s assemblea real. At\u00e8s que \u00e9s impossible gestionar una assemblea de 5.000 persones, aquesta es prepara per comissions. Res no pot anar a l’assemblea general si pr\u00e8viament no ha passat per la comissi\u00f3 corresponent \u2013n\u2019hi ja m\u00e9s de 25- i des d’aquesta a la Comissi\u00f3 de l’Assemblea que \u00e9s la que acorda l’ordre del dia de l’Assemblea General de cada dia.<\/p>\n
Crida l’atenci\u00f3 malgrat que \u00e9s un fet tan massiu i en un important percentatge de gent diferent cada dia, el silenci, el respecte, la possibilitat que tothom parli, la m\u00edmica, la manera de tallar al que s’allarga o al qual es repeteix…<\/p>\n
Un element fonamental \u00e9s la \u00abno-viol\u00e8ncia\u00bb com a criteri. No viol\u00e8ncia \u00abcap-endins\u00bb (van aconseguir a\u00efllar els provocadors d’extrema dreta i als d’extrema esquerra, conscients que en un moment podien fer-ho malb\u00e9 tot) i sobretot \u00abcap-enfora\u00bb. Davant la \u00abc\u00e0rrega\u00bb dels Mossos va quedar clar que les seves crides a la no-viol\u00e8ncia no eren ret\u00f2riques. En molt poques ocasions he vist la dignitat moral i actitud decidida de mantenir-se asseguts davant dels cops.<\/p>\n
Va ser exemplar la manera com es va gestionar un fet tan dif\u00edcil com preservar la pla\u00e7a en el moment de la celebraci\u00f3 del Bar\u00e7a. Cap incident!<\/p>\n
\u00c9s l\u00f2gic que davant actituds tan transparents i missatges tan di\u00e0fans hagin atret l’atenci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica i els mitjans de comunicaci\u00f3. Es tracta, simplement, d’un senyal de salut democr\u00e0tica de la societat de la qual ens en hem d\u2019alegrar.<\/p>\n
Reptes de futur<\/b><\/p>\n
Partits, sindicats i altres organitzacions han quedat descol.locats. El que al comen\u00e7ament podia semblar un brot m\u00e9s de descontentament juvenil, nom\u00e9s una festa, fa tres setmanes que dura, ha crescut en projecci\u00f3 social i nombre d’assistents, en capacitat d’organitzaci\u00f3, serietat i metodologia en les assemblees, en la solidesa dels criteris sobre no-viol\u00e8ncia i ha crescut tamb\u00e9, encara que m\u00e9s lentament, en plantejaments i propostes. Encara que nom\u00e9s sigui per la capacitat de maduresa que el moviment ha donat als seus participants ja valia la pena. Pels que hi han participat des de dins ha sigut una escola de formaci\u00f3 democr\u00e0tica i de l\u00edders.<\/p>\n
Per\u00f2 ha valgut la pena tamb\u00e9 per la simbiosi i ponts creats amb la societat, la menys organitzada i la organitzada. Fins fa poc partits pol\u00edtics i molts joves d’aquests s\u2019atrevien a dir \u201cdavant la debilitat dels moviments socials nosaltres n\u2019hem de ser avantguarda, ens hi hem de posar al capdavant per dirigir\u00bb. Avui en canvi escolten, barrejats com tants enmig de la onada.<\/p>\n
Per\u00f2 malgrat el molt aconseguit \u00e9s evident que es tracta encara d’un moviment incipient, que necessitar\u00e0 temps per madurar, tant en continguts com en organitzaci\u00f3. El temps ser\u00e0 el millor barem per valorar-ne la profunditat. El temps dir\u00e0<\/p>\n
. com aconsegueixen organitzar-se (barris, centres de treball…) per tal que el moviment no es dilueixi, a nivell d’estat, d’autonomia i de localitat, quina organitzaci\u00f3 va sorgint que mantingui al mateix temps l’horitzontalitat actual,<\/p>\n
. com es poden vertebrar amb la resta de moviments que durant anys, des de diferents perspectives, han intentat, tamb\u00e9, canviar el sistema,<\/p>\n
. com aconsegueixen resoldre el dilema de mantenir-se com moviment social de base i assembleari i alhora poder incidir en propostes pol\u00edtiques i com superar els mutus recels en relaci\u00f3 als partits i sindicats,<\/p>\n
. com aconsegueixen mantenir l’autonomia ideol\u00f2gica del moviment i evitar ser fagocitats per altres col.lectius m\u00e9s organitzats,<\/p>\n
. com evitar finalment que el moviment es torni en contra dels seus objectius, \u00e9s a dir, que siguin els sectors que sempre busquen pescar en aigua t\u00e8rbola, els que acabin capitalitzant la indignaci\u00f3.<\/p>\n
Es tracta, crec, d’un moviment cultural de llarg abast del que en aquests moments no \u00e9s possible preveure la seva evoluci\u00f3 i menys encara la seva repercussi\u00f3 electoral. Qualsevol hip\u00f2tesi en aquest sentit crec que \u00e9s pura conjectura. Crec finalment que el que ara toca \u00e9s acompanyar, tenir una actitud porosa, a l’expectativa, cr\u00edtica per\u00f2 sense pors, amb l’esperan\u00e7a que puguin mantenir la seva sobirania i el dret a organitzar-se, amb la consci\u00e8ncia que \u00abels aparells\u00bb no tenen ja el \u00abcopyright\u00bb de la democr\u00e0cia i que la por i la desconfian\u00e7a que poden tenir aquests aparells, si es perceben, pot tornar-se en contra d\u2019ells com boomerangs.<\/p>\n
\n
JB. 2 de juny del 2011. <\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Em cenyeixo exclusivament al que he observat a Barcelona, no al moviment en general. \u00d2bviament es tracta d’una valoraci\u00f3 subjectiva,<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-1597","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-democracia-republica"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1597"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1597\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}