Res no fa m\u00e9s s\u00f2lida la pertinen\u00e7a a un majoritari grup de correcci\u00f3 en fons i forma que l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un desqualificable grup\u00fascul d\u2019outsiders. Res no fa m\u00e9s indiscutiblement positiva una discutible realitat majorit\u00e0ria que l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una realitat minorit\u00e0ria discutidora que empra m\u00e8todes discutibles.<\/p>\n
Quan es donen aquestes circumst\u00e0ncies, els grisos desapareixen. D\u2019una banda, el gran grup, el del seny, el de l\u2019ordre, el dels rectes i centrats, en definitiva, els \u201ctots\u201d. De l\u2019altra, el grup\u00fascul, el de la rauxa, el de l\u2019extrema radicalitat, en resum, els \u201cning\u00fa\u201d. I entremig, no res, cap atenuant, cap mat\u00eds, cap vas conductor entre ambdues indiscutibles realitats.<\/p>\n
Quan es donen aquestes circumst\u00e0ncies, quan de sobte se\u2019ns fa visible la pres\u00e8ncia d\u2019una \u201cl\u00ednia roja\u201d perqu\u00e8 alg\u00fa l\u2019ha traspassada, es posa en marxa tota la maquin\u00e0ria necess\u00e0ria per tornar a cimentar els fonaments que sostenen la correcta realitat majorit\u00e0ria ressituant, de retruc, el grup\u00fascul discutidor en aquella \u00e0rea del mapa social que referma la idone\u00eftat de la l\u00ednia predominant de manera doble: primer, atribuint buidor, \u00e9s a dir, contingut zero a l\u2019exist\u00e8ncia vital del grup\u00fascul i, en segon lloc, per contrast, atribuint no nom\u00e9s contingut sin\u00f3 veritat absoluta als plantejaments de la realitat majorit\u00e0ria.<\/p>\n
Per aix\u00f2, quan es donen aquestes circumst\u00e0ncies, \u00e9s del tot apassionant ser testimoni privilegiat del comportament de tots els actors que intervenen en el magma de la generaci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica del nostre pa\u00eds. La maquin\u00e0ria es posa en marxa i ho fa sense pal\u00b7liatius i sense rubor, perqu\u00e8 \u00e9s ben coneixedora que, en s\u00ed, \u00e9s tranmissora de veritat inq\u00fcestionable, de veritat no profanable.<\/p>\n
El contraatac medi\u00e0tic<\/p>\n
El 15 de juny de 2011 \u00e9s, ja, una jornada gloriosa de recol\u00b7locaci\u00f3 de les peces desendre\u00e7ades, de ratificaci\u00f3 del model dominant. Despr\u00e9s d\u2019un mes clavat de tremolor social que ha desfigurat els aparentment indestructibles blocs de formig\u00f3 armat sobre els que s\u2019aixeca aquest model, avui assistim a un veritable acte de contrareforma.<\/p>\n
Medi\u00e0ticament, aix\u00f2 es tradueix amb portades amb titulars escrits en grans car\u00e0cters tipogr\u00e0fics, de contingut no informatiu sin\u00f3 qualificador, amb la pres\u00e8ncia d\u2019editorials en portada -que referma la transcend\u00e8ncia de l\u2019esdeveniment- i amb profusi\u00f3 de columnistes als diaris, de tertulians a les ones, d\u2019opinadors de tota mena i condici\u00f3, d\u2019on es despr\u00e8n una sola idea, un \u00fanic i indubtable missatge: que aquest sistema parlamentari que tenim, tot i que imperfecte, \u00e9s inq\u00fcestionable i que els fets d\u2019ahir deslegitimen les reivindicacions del grup\u00fascul reformador.<\/p>\n
Un passeig pels titulars d\u2019alguns dels articles d\u2019opini\u00f3 que avui han vist la llum p\u00fablica:<\/p>\n
Avui. Editorial<\/strong>: Els \u2018Indignats\u2019 que insulten la democr\u00e0cia<\/b><\/u><\/a><\/p>\n Avui. Manuel Cuy\u00e0s<\/strong>: <\/u>Tejero amb rastes<\/u><\/i><\/strong><\/a><\/p>\n Avui. Vicent Sanch\u00eds<\/strong>: Sense interrupcions, sisplau<\/b><\/u><\/a>, on sota un titular moderat el periodista hi fa apar\u00e8ixer tres fets hist\u00f2rics d\u2019interrupci\u00f3 parlament\u00e0ria: la del general Pav\u00eda entrant al Congr\u00e9s a cavall, la de la derogaci\u00f3 de la vida parlament\u00e0ria catalana per part de Franco i la del m\u00e9s recent 23-F.<\/p>\n El Peri\u00f3dico. Editorial<\/strong>: En defensa de la democr\u00e0cia<\/u><\/i><\/a><\/strong><\/p>\n La Vanguardia. Editorial<\/strong>: Ataque a la democracia en Catalunya<\/u><\/i><\/a><\/strong><\/p>\n La Vanguardia. Artur Mas<\/strong>: De la indignaci\u00f3 a la indignidad<\/u><\/i><\/a><\/strong><\/p>\n La Vanguardia. Jos\u00e9 Antich<\/strong>: Aquel 15-J<\/u><\/i><\/a><\/strong><\/p>\n La Vanguardia. Pilar Rahola<\/strong>: Indignados indignos<\/u><\/i><\/a><\/strong><\/p>\n La Vanguardia. Llu\u00eds Foix<\/strong>: Una jornada inquietante<\/u><\/i><\/a><\/strong><\/p>\n El Pa\u00eds. Editorial<\/strong>. Cerco violento<\/u><\/i><\/strong>. <\/u>Los grupos radicales del 15-M ejercen una coacci\u00f3n inadmisible sobre el Parlamento catal\u00e1n<\/u><\/i><\/strong> <\/u><\/a><\/p>\n La l\u00ednia de condemna al setge del Parlament i les agressions que van patir alguns parlamentaris \u00e9s tan un\u00e0nime en els mitjans de comunicaci\u00f3 que ha obligat diversos intel\u00b7lectuals favorables a les peticions dels \u2018indignats\u2019 a posicionar-se contra les formes exhibides per una part dels revoltats. \u00c9s el cas, en primer lloc, d\u2019St\u00e9phanne Hessel, que ha estat l\u2019ide\u00f2leg indirecte del moviment. Aix\u00f2 afirmava en la carta<\/u><\/i><\/strong> <\/u><\/a>adre\u00e7ada als seus editors espanyols:<\/p>\n Considero intolerable cualquier intento de paralizaci\u00f3n de las instituciones de representaci\u00f3n democr\u00e1tica, as\u00ed como la coacci\u00f3n de todo tipo ejercida contra los representantes de la voluntad popular. Eso nada tiene que ver con la resistencia pac\u00edfica ni con la leg\u00edtima disidencia democr\u00e1tica<\/p>\n Tamb\u00e9 el president de Just\u00edcia i Pau, Arcadi Oliveres<\/u><\/i><\/a><\/strong>, ha hagut de donar explicacions p\u00fabliques sobre la defensa d\u2019un moviment que, de cop i volta, \u00e9s ja minimitzat, quan no despreciat.<\/p>\n Des de les p\u00e0gines de P\u00fablico<\/strong>, el diari d\u2019abast estatal amb m\u00e9s simpaties pel moviment del 15-M, tamb\u00e9 els seus columnistes m\u00e9s combatents s\u2019han vist obligats a inserir una condemna als actes de viol\u00e8ncia en articles que segueixen, per\u00f2, essent cr\u00edtics. \u00c9s el cas de Violencia en el Parlament (en el exterior)<\/u><\/i><\/a><\/strong>, on Isaac Rosa<\/strong> l\u2019amaga enmig d\u2019un discurs eminentment sarc\u00e0stic:<\/p>\n Estoy sobrecogido por la violencia vivida ayer en el Parlament: fue tremendo ver c\u00f3mo varias decenas de diputados violentos se mostraban violentamente partidarios de aprobar unos violentos recortes que afectar\u00e1n de manera violenta a todas las partidas, incluidas sanidad y educaci\u00f3n.<\/p>\n Un momento, un momento. Borren el p\u00e1rrafo anterior, que olvid\u00e9 los gritos de rigor. Empiezo otra vez, \u00e9sta es la buena: mi m\u00e1s rotunda condena a la actitud violenta de quienes intentaron impedir a los representantes del pueblo ejercer su funci\u00f3n, algo inadmisible en democracia<\/p>\n Despr\u00e9s dels successos d\u2019ahir no hi ha \u201cper\u00f2s\u201d, no hi ha \u201ctinguem en compte que\u201d, no hi ha \u201cminories no representatives\u201d. El que des d\u2019ahir existeix \u00e9s un \u00fanic missatge possible, que \u00e9s el que ha de quallar de manera rotunda en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica del pa\u00eds: que aquest moviment que ha gaudit fins ara de gran simpatia i recolzament social \u00e9s en realitat tan sols un moviment antisistema que utilitza la viol\u00e8ncia urbana com a mitj\u00e0 d\u2019expressi\u00f3.<\/p>\n Trobem aquest missatge \u00fanic en les declaracions institucionals posteriors als incidents. Primer, de part del conseller d\u2019interior, Felip Puig<\/u><\/i><\/a><\/strong>, una figura pol\u00edtica que necessitava amb urg\u00e8ncia una neteja completa de la seva imatge p\u00fablica:<\/p>\n Estem davant de nous m\u00e8todes de viol\u00e8ncia urbana que sota una falsa resist\u00e8ncia pac\u00edfica i passiva posen en dificultat la intervenci\u00f3 policial<\/p>\n I despr\u00e9s, per part de la presidenta del Parlament de Catalunya, N\u00faria de Gispert<\/u><\/i><\/a><\/strong>, la qual ha redirigit un moviment perillosament trasbalsador cap a aquella \u00e0rea del mapa social a qu\u00e8 abans feia refer\u00e8ncia on nom\u00e9s hi t\u00e9 cabuda el no-discurs, els no-valors i la radicalitat m\u00e9s execrable:<\/p>\n (\u2026) Y yo creo que ayer marc\u00f3 un antes y un despu\u00e9s. Ayer hubo un punto de inflexi\u00f3n porque lo que ocurri\u00f3 fue excepcionalmente grave y yo creo que much\u00edsima gente que, de buena fe, hubieran apoyado o apoyaron, en su d\u00eda, unos manifestantes del 15 de mayo, ayer, si quedaba alguno de ellos en esos grupos, perdieron su legitimidad y la gente, por suerte, ha respondido a la democracia y a los valores democr\u00e1ticos<\/p>\n Doncs aix\u00f2. Ni rastre del cl\u00e0ssic discurs que es repeteix quan es produeixen aldarulls en els estadis de futbol o en les celebracions a Caneletes: \u201caquests violents no representen al conjunt\u201d. Aqu\u00ed no. Dels milers de manifestants d\u2019ahir potser n\u2019hi haur\u00e0 hagut ben pocs de violents -entre ells potser alguns infiltrats<\/u><\/i><\/a><\/strong>– per\u00f2 en aquest cas no nom\u00e9s representen al conjunt dels concentrats sin\u00f3 que fins i tot semblen ser l\u2019ess\u00e8ncia del moviment en global. En el missatge \u00fanic que institucions i partits pol\u00edtics i grans mitjans de comunicaci\u00f3 estan transmetent des d\u2019ahir queda ben clar que la democr\u00e0cia (institucional) n\u2019ha sortit vencedora i que la intoler\u00e0ncia (el moviment 15-M) ha perdut per golejada. Punt i final.<\/p>\n C\u00e0lcul erroni<\/p>\n Aix\u00ed com en l\u2019entrada anterior d\u2019aquest blog, Vies d\u2019aigua en el control de la informaci\u00f3<\/u><\/i><\/a><\/strong>, qualificava d\u2019estrat\u00e8gicament desastrosa l\u2019operaci\u00f3 policial engegada pel conseller d\u2019Interior contra els acampats de la pla\u00e7a Catalunya, en aquest cas considero que la decisi\u00f3 dels acampats de traslladar la seva veu a les portes del Parlament de Catalunya ha estat tamb\u00e9 una errada del mateix calibre.<\/p>\n I no pel fet en s\u00ed. \u00c9s obvi que una mostra reivindicativa pac\u00edfica com la que havien dut fins aleshores hagu\u00e9s estat altre cop una expressi\u00f3 del tot leg\u00edtima i una demostraci\u00f3 de for\u00e7a col\u00b7lectiva. El problema -i aix\u00f2 ho haurien d\u2019haver tingut en compte els acampats- \u00e9s que no hi havia ni una sola possibilitat que l\u2019acte reivindicatiu d\u2019ahir acab\u00e9s amb el triomf p\u00fablic i medi\u00e0tic de les seves demandes. Ahir era simplement impossible que aix\u00f2 succe\u00eds. Venint de l\u2019error de c\u00e0lcul maj\u00fascul dels responsables d\u2019interior en l\u2019intent de desallotjament de la pla\u00e7a Catalunya, la repetici\u00f3 d\u2019aquell desenlla\u00e7 no era una eventualitat plantejable. I com que era indubtable que d\u2019una o altra manera els diputats acabarien entrant a la cambra i que no era acceptable un nou retrat demolidor de les forces d\u2019ordre p\u00fablic, era del tot imprescindible que es cometessin -i que fossin evidents- actes de viol\u00e8ncia per part dels revoltats. No afegirem res m\u00e9s per no entrar en terreny pantan\u00f3s.<\/p>\n Va haver-hi un c\u00e0lcul erroni -i certa mostra de sup\u00e8rbia- en el dispositiu policial ordenat el 27 de maig a la pla\u00e7a Catalunya. El 15 de juny es va cometre tamb\u00e9 un evident error estrat\u00e8gic, aquest cop per part dels manifestants. A m\u00e9s, al de per s\u00ed impossible desenlla\u00e7 victori\u00f3s se li ha de sumar un element que, de tan potentment simb\u00f2lic, se\u2019ls ha tornat en contra amb una pot\u00e8ncia encara m\u00e9s brutal: la viol\u00e8ncia emprada ahir es va exercir als voltants de l\u2019edifici que representa el di\u00e0leg democr\u00e0tic i contra els representants -millors o pitjors- de la voluntat del poble.<\/p>\n