(Ponencia presentada a la jornada Democracia i economia organitzades per Espai Marx el 30 abril 2011)<\/i><\/p>\n
Diferencies conceptuals entre democr\u00e0cia i liberalisme<\/b><\/p>\n
El fet de que el capitalisme necessiti una democr\u00e0cia limitada per funcionar en els pa\u00efsos del Centre del Sistema Econ\u00f2mic Mundial, ha portat a una enganyosa assimilaci\u00f3 conceptual entre liberalisme<\/b> i democr\u00e0cia. <\/b>Per\u00f2 si parem atenci\u00f3 a definir-les amb precisi\u00f3, no es dif\u00edcil observar-ne rellevants diferencies conceptuals.<\/p>\n
\u00b7 Liberalisme <\/b>es sin\u00f2nim del deixeu fer, deixeu passar<\/i>. El liberalisme, que podem anomenar tamb\u00e9 individualisme, es una doctrina, que defensa la conducta lliure i aut\u00f2noma de cada persona, afirmant el dret a la llibertat individual com el dret m\u00e9s fonamental del home. En el marc de la societat contempor\u00e0nia aquesta defensa de les iniciatives individuals,<\/b> busca limitar la intervenci\u00f3 de la societat organitzada (en el que coneixem com Estat)<\/b> en la vida econ\u00f2mica, social i cultural.<\/p>\n
\u00b7 Democr\u00e0cia <\/b>es un sistema de gesti\u00f3 col\u00b7lectiva en que preval la capacitat de la majoria per decidir sobre qualsevol assumpte sigui pol\u00edtic, social o econ\u00f2mic.<\/p>\n
Democr\u00e0cia<\/b> es una forma d\u2019organitzaci\u00f3 dels membres de la societat, en que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus components. Aquest mecanisme de gesti\u00f3 assegura que la forma en que es prenen les decisions respon a la voluntat col\u00b7lectiva dels membres del grup. En sentit estricte la democr\u00e0cia es una forma de govern, d\u2019organitzaci\u00f3 ja sigui de l\u2019Estat, la societat o una instituci\u00f3, en les que les decisions col\u00b7lectives son adoptades pel conjunt dels seus membres per mecanismes de participaci\u00f3 directa o indirecte que li confereixen legitimitat als representants. La democr\u00e0cia es una forma de conviv\u00e8ncia social en la que els membres son lliures i iguals establint relacions socials basades en la disponibilitat de iguals drets entre ells. M\u00e9s de dos mil anys despr\u00e8s, la formula de Arist\u00f2til per definir la democr\u00e0cia segueix sent \u00fatil: la democr\u00e0cia es el govern de la majoria<\/i>.<\/p>\n
Un model pol\u00edtic democr\u00e0tic ha de facilitar als ciutadans la capacitat de associar-se i organitzar-se de tal manera que puguin exercir una influencia directa en les decisions p\u00fabliques.<\/p>\n
La Democr\u00e0cia \u00e9s una capacitat<\/b> de decidir, no un procediment institucional formal<\/b>. La democr\u00e0cia no es un conjunt \u00fanic de institucions que sigui universalment aplicable. La forma espec\u00edfica de desenvolupament de la democr\u00e0cia en un pa\u00eds est\u00e0 determinada en gran mesura per les circumstancies pol\u00edtiques, socials, econ\u00f2miques i per factors hist\u00f2rics, tradicionals, culturals i fins i tot tecnol\u00f2gics.<\/p>\n
<\/a>Les formes d\u2019exercir la democr\u00e0cia poden ser diverses: des de a trav\u00e9s del vot amb boles (Atenes), amb delegats escollits (assemblea Constituent Francesa, Soviets), amb partits\u2026, pot ser el vot electr\u00f2nic, etc, El optar per un o altre forma institucional<\/i> es una q\u00fcesti\u00f3 de efici\u00e8ncia i de disponibilitat tecnol\u00f2gica, en que el temps empleat per exerci el dret a participar tamb\u00e9 es un cost pels detentadors del dret1<\/a>. El criteri per adoptar un mecanisme particular tindria que ser la recerca de la major efici\u00e8ncia del sistema per incloure a la ciutadania en el proc\u00e9s de decisi\u00f3 dels aspectes m\u00e9s rellevants dels afers col\u00b7lectius sobre el que aquesta ciutadania te inter\u00e8s en participar.<\/p>\n Avui es hegem\u00f2nica la idea de que un estat democr\u00e0tic es aquell que compleix en el seu funcionament una s\u00e8rie de requisits del tipus com que:<\/p>\n \u00b7 El control sobre les decisions pol\u00edtiques del govern sigui atorgat constitucionalment als representants escollits<\/p>\n \u00b7 Els representants siguin escollits a trav\u00e9s d’eleccions peri\u00f2diques<\/p>\n \u00b7 Els representants elegits exerceixen les seves atribucions constitucionals sense oposici\u00f3 dels funcionaris no elegits<\/p>\n \u00b7 Totes les persones adultes tinguin dret a votar<\/p>\n \u00b7 Totes les persones adultes tinguin dret a competir pels c\u00e0rrecs p\u00fablics.<\/p>\n \u00b7 Els ciutadans tinguin dret a expressar-se lliurement sobre tots els assumptes pol\u00edtics, sense risc de ser castigats per l’Estat<\/p>\n \u00b7El ciutadans tinguin dret a cercar fonts alternatives d’informaci\u00f3, com ara els mitjans noticiosos, i aquestes fonts estan protegides per la llei<\/p>\n \u00b7 Els ciutadans tinguin dret a formar associacions i organitzacions independents, incloent partits pol\u00edtics i associacions<\/p>\n El compliment d\u2019aquests requisits no es una q\u00fcesti\u00f3 menor i no pot ser subvalorada de manera simple, ara be en si mateix no expressa contingut democr\u00e0tic real en una societat, sin\u00f3 uns requisits formals<\/i>. Es possible i es freq\u00fcent, que fins i tot acomplint aquest requisits es subverteixi el contingut democr\u00e0tic real.<\/p>\n Tot seguit tractarem d\u2019explicar perqu\u00e8 aquesta subversi\u00f3 es inevitable en el cas de que es mantingui un marc de relacions econ\u00f2miques de tipus capitalistes. Avancem que l\u2019exist\u00e8ncia de procediments electorals es pot convertir en una pura mascarada per medi de la financiaci\u00f3 desigual i corrupci\u00f3 sobre el aparell pol\u00edtic. Tamb\u00e9 per efecte de que la llibertat formal de comunicaci\u00f3 pot amagar un acc\u00e9s absolutament desigual a la informaci\u00f3 i la difusi\u00f3 de les idees, les constitucions poden limitar drets inaliables de la ciutadania sigui des dels drets de les minories nacionals, als drets de pensament, a la igualtat de g\u00e8nere i especialment a la capacitat per controlar la vida econ\u00f2mica de una societat quan es consagra el dret privilegiat a la propietat de una minoria.<\/p>\n Liberalisme<\/b> i democr\u00e0cia<\/b> varen coincidir en un moment particular de la historia, perqu\u00e8 sota els Estats absolutistes, destruir les autocr\u00e0cies representava donar m\u00e9s llibertat i poder de decidir al poble. Per\u00f2 immediatament es bifurquen quan destru\u00efdes les monarquies autocr\u00e0tiques es possible que el Estat sigui governat per la majoria. A partir d\u2019aquest moment, reduir el paper de l\u2019Estat implica majors drets per als que abolits els drets de la noblesa, ara passen a tenir el poder econ\u00f2mic: la burgesia emancipada de les servituds feudals. A partir d\u2019aquest moment, augmentar el paper del govern col\u00b7lectiu implicava la possibilitat de limitar el poder econ\u00f2mic de la nova burgesia, que es naturalment una part minorit\u00e0ria de la societat per\u00f2 que detenta el poder econ\u00f2mic i en conseq\u00fc\u00e8ncia social, sense cap mena de inter\u00e8s en cedir aquest protagonisme.<\/p>\n Des de aquesta perspectiva el liberalisme limita i fins i tot nega la democr\u00e0cia. Un model liberal nega a la majoria la potestat de intervenir econ\u00f2micament sobre els interessos econ\u00f2mics de les persones individuals<\/i>. Es a dir el liberalisme nega el dret a la majoria a intervenir sobre els drets econ\u00f2mics de les minories tot i que aquests puguin operar de forma contraria als interessos de amplies majories. En un sistema democr\u00e0tic aut\u00e8ntic (real com diuen ara el joves) no hi ha de existir cap l\u00edmit a que el exercici de la democr\u00e0cia no pugui estendre\u2019s a l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic. La radicalitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, el seu us als \u00e0mbits de inter\u00e8s social indubtable com son l\u2019\u00e0mbit de les decisions econ\u00f2miques pot portar i de fet porta, a una contradicci\u00f3 irresoluble entre democr\u00e0cia i liberalisme.<\/p>\n El sistema capitalista es liberal, per\u00f2 no \u00e9s democr\u00e0tic per que delimita la democr\u00e0cia als espais extraecon\u00f2mics, quan l\u2019economia es un espai fonamental de les relacions socials de les persones. Nega la possibilitat de que el conjunt de la societat decideixi per exemple sobre si son o no acceptables determinades formes de propietat, determinats nivells de riquesa, determinades relacions econ\u00f2miques. Nega la possibilitat de que les majories socials puguin imposar determinats criteris econ\u00f2mics a les minories privilegiades.<\/p>\n Aix\u00f2 no nega la aportaci\u00f3 \u00e8tica i moral que ha pogut aportar el liberalisme i que cal considerar com una conquesta hist\u00f2rica de la societat humana en tot el que fa refer\u00e8ncia a la preservaci\u00f3 dels drets dels individus a la seva llibertat front a les autocr\u00e0cies. Aquest dret ha de ser vigorosament def\u00e8s en tan que el seu exercici no perjudiqui a la resta de ciutadans. En aquesta tradici\u00f3 cal considerar el dret a expressar opinions, el dret a tenir lliurament una opci\u00f3 sexual sense ser destorbat, el dret a limitar el poder de la societat sobre les persones en q\u00fcestions tals com la tortura, la pena de mort, el tracte degradant, el dret a la creaci\u00f3 art\u00edstica i cultural. Ara b\u00e9 aquesta aportaci\u00f3 del liberalisme al desenvolupament de la societat, passa a tenir un car\u00e0cter destructiu quan es traspassa al \u00e0mbit de la economia i com veurem acaba per oposar-se a la democr\u00e0cia i al desenvolupament digne de la vida de la gran majoria de persones que composen la societat.<\/p>\n El capitalisme es menys democr\u00e0tic del que pret\u00e9n<\/b><\/p>\n L\u2019Estat juga un paper clau en la regulaci\u00f3 del capitalisme, pel grau de desenvolupament tecnol\u00f2gic que l\u2019ha infantat com un mode de producci\u00f3 de base industrial i comercial. El capitalisme necessita un Estat democr\u00e0tic entre capitalistes, que asseguri la lluir\u00e9 compet\u00e8ncia i per tan sigui neutral entre els capitalistes que competeixen. El estat es un gran aparell, que si un grup particular de capitalistes utilitzes en propi benefici acabaria per desnaturalitzar una de les bases del capitalisme: el exercici de la compet\u00e8ncia entre capitalistes.<\/p>\n Per aix\u00f2 es necessari que l\u2019Estat en el capitalisme estigui sotm\u00e8s a un control que asseguri la seva neutralitat entre interessos particulars dels capitalistes. La forma de assegurar aix\u00f2 va ser acabar amb els sistemes absolutistes que son sempre altament propensos a la corrupci\u00f3 i que acaben tendint a barrejar poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic.<\/p>\n Ara b\u00e9 per assegurar aquesta funcionalitat en el marc del capitalisme, la democr\u00e0cia no necessariament es te d\u2019estendre ni a:<\/p>\n \u00b7 Altres classes (camperols, obrers, emigrants..) que no intervenen en la compet\u00e8ncia entre capitalistes en els pa\u00efsos del Centre desenvolupat<\/p>\n \u00b7 Als Estats de la Perif\u00e8ria que no tenen capacitat per regular els mercats ni subvencionar (directa o indirectament) als capitalistes.<\/p>\n <\/a><\/a> Els pares del dret constitucional actual com Alexis de Toqueville2<\/a> o James Madison3<\/a> varen dissenyar constitucions per protegir a la minoria opulenta. Per aquests autors son els homes m\u00e9s capa\u00e7os els que tenen de decidir els afers del govern de les societats i oposen a aquesta elit a la majoria de persones que no disposen de propietats. Es m\u00e9s, adverteixen en contra de la temptaci\u00f3 que aquestes persones poden tenir vers el igualitarisme. Per tan, tot assegurant que son dem\u00f2crates, exclouen a indis, negres, dones, joves, etc. La seva democr\u00e0cia era censat\u00e0ria, nom\u00e9s els veritables ciutadans tenien dret a vot i el pedigr\u00ed de veritable ciutad\u00e0 el donava el estar censat en el registre de la propietat. En els seus or\u00edgens els capitalistes no tenien cap mena de inter\u00e8s en universalitzar la democr\u00e0cia, sin\u00f3 m\u00e9s aviat en limitar-la a les elits propiet\u00e0ries.<\/p>\n El mite que assimila democr\u00e0cia a liberalisme i capitalisme, senzillament falsifica i oblida la historia real.<\/p>\n A Anglaterra el sufragi femen\u00ed no arriba fins 1918 un any despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Russa, a Fran\u00e7a a 1945. De fet abans de la Segona Guerra Mundial nom\u00e9s existia a Europa un petit nombre de pa\u00efsos amb sistemes democr\u00e0tics de m\u00ednima qualitat (Anglaterra, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Holanda, Su\u00efssa, Espanya -que acaba en un cop d\u2019Estat-) La gran majoria eren dictadures: Finl\u00e0ndia, Hongria, Alemanya, It\u00e0lia, Rep\u00fabliques B\u00e0ltiques, Pol\u00f2nia, Portugal… Fins i tot una part eren senzillament col\u00f2nies: Irlanda, Alb\u00e0nia, Xipre, Malta,..<\/p>\n La democr\u00e0cia popular es filla de la Revoluci\u00f3 Russa i la crisi del Colonialisme<\/b><\/p>\n No es fins mitjans del segle XX que el sistema democr\u00e0tic se universalitza i s\u2019est\u00e9n a Europa occidental, tot i deixant per molts anys fora pa\u00efsos com Espanya, Gr\u00e8cia o Portugal.<\/p>\n Hi ha dos factors explicatius, dos causalitats d\u2019aquest proc\u00e9s: la Revoluci\u00f3 Russa i la crisi del sistema colonial despr\u00e8s del frac\u00e0s del feixisme al final de la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n La Revoluci\u00f3 Russa va suposar una profunda alteraci\u00f3 de la vida pol\u00edtica, especialment als pa\u00efsos desenvolupats. Fins llavors els sistemes politics ignoraven les classes treballadores pe que no era concebible que poguessin arribar a exercir un poder real. Per\u00f2 partir de 1917, la burgesia aterrada per fet emp\u00edric de una revoluci\u00f3 obrera viable, comen\u00e7ar\u00e0 a preocupar-se seriosament per dotar-se de una nova legitimitat. De una manera o altre es buscar\u00e0 incorporar al secors m\u00e9s amplis de ciutadans al sistema d\u2019elecci\u00f3 i legitimaci\u00f3 pol\u00edtica en els pa\u00efsos desenvolupats. Per obtenir aquesta legitimitat, es comen\u00e7a a millorar la qualitat democr\u00e0tica de les institucions de l\u2019Estat. Aquest proc\u00e9s es beneficia de al menys dos factors:<\/p>\n 1. La possibilitat de obtenir recursos importants del mon colonial i despr\u00e8s de la Perif\u00e8ria econ\u00f2mica del sistema capitalista.<\/p>\n 2. La p\u00e8rdua als pa\u00efsos que assagen de construir el socialisme de la qualitat democr\u00e0tica de les seves institucions de govern.<\/p>\n <\/a>La Revoluci\u00f3 Russa va suposar la primera irrupci\u00f3 de les classes populars en el poder real i la primera vegada que aconseguien passar de una revolta insurreccional a consolidar una nova forma de poder, que inicialment va ser \u00e0mpliament democr\u00e0tica, en formes de democr\u00e0cia directe i participativa. Per\u00f2 aquest proc\u00e9s es va veure condicionat per la Intervenci\u00f3 a 1918 de 12 potencies estrangeres (mesos abans en guerra entre si) i les restes de l\u2019ex\u00e8rcit Tsarista que varen desencadenar una guerra terrible sobre el nou estat. A partir de la guerra civil russa (1918-21) i del frac\u00e0s del intent de estendre el proc\u00e9s revolucionari a Alemanya, les classes capitalistes aconsegueixen crear una psicosi defensiva a la URSS que desembocar\u00e0 en l\u2019estalinisme a finals dels anys 20. Aquest proc\u00e9s tenia causes objectives i l\u00edmits materials que anaven molt m\u00e9s enll\u00e0 de la maldat personal de Stalin4<\/a>. Entre ells el fet objectiu que la URSS els treballadors industrials (i fins tot agraris) eren minoria abans dels anys 30 i que era un pa\u00eds molt endarrerit en relaci\u00f3 a les amenaces del que era objecte.<\/p>\n Per\u00f2 els capitalistes no nom\u00e9s es varen limitar a atacar a la URSS. Molt r\u00e0pidament es varen adonar que era ja impossible a partir d\u2019aquell moment mantenir al marge de la pol\u00edtica a les classes populars si volien mantenir el poder. Era necessari passar a sistemes politics m\u00e9s inclusius on el conjunt de les persones membres de un Estat (i no nom\u00e9s la burgesia) es sentissin part d\u2019aquest.<\/p>\n Aix\u00f2 no nom\u00e9s implicava canvis legals (ampliar el dret de vot formal a molta m\u00e9s persones), sin\u00f3 sobretot esmortir el grau d\u2019explotaci\u00f3 en els pa\u00efsos on la classe obrera era m\u00e9s forta i amena\u00e7ava realment en canviar el sistema. Per a que aix\u00f2 fos menys costos per als capitalistes es va rec\u00f3rrer a traslladar part de la taxa d\u2019explotaci\u00f3 vers les col\u00f2nies, tot reduint la taxa de plusv\u00e0lua a l\u2019interior del pa\u00eds i implicant a el que es denominar\u00e0 aristocr\u00e0cia obrera en el repartiment de l\u2019excedent. Tot i que la gran part de l\u2019excedent segueix dirigint-se vers les classes dominants, les classes subalternes i en especial la classe obrera organitzada aconseguiran importants millores en el seu nivell de vida. El sistema aconsegueix desviar de l\u2019opci\u00f3 revolucionaria a la reformista a una part important de la antiga socialdemocr\u00e0cia europea. De fet aquest era ja un proc\u00e9s iniciat abans de 1917, per\u00f2 que despr\u00e8s de la I Guerra Mundial i la Revoluci\u00f3 Russa s\u2019aguditzar\u00e0 molt m\u00e9s. De fet el sistema aconsegueix a\u00eflla als sectors obrers revolucionaris als pa\u00efsos europeus m\u00e9s industrialitzats.<\/p>\n Ara be, no tots els pa\u00efsos tenien el mateix marge de maniobra per realitzar aquest canvi. Pa\u00efsos com Anglaterra o Fran\u00e7a amb un important imperi colonial, disposaven de molt m\u00e9s marge de maniobra que els pa\u00efsos que havien arribat tard al repartiment del m\u00f3n. En aquests pa\u00efsos \u201cretardats\u201d aquesta inclusi\u00f3 en el sistema pren formes molt m\u00e9s agressives, especialment despr\u00e8s de la crisi de 1929, a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 de moviments populars de car\u00e0cter reaccionari: el feixisme.<\/p>\n El feixisme es una resposta moderna al vell problema del domini del capital en pa\u00efsos on el marge de maniobra dels capitalistes era molt menor al no disposar de un imperi colonial a on derivar l\u2019explotaci\u00f3. En aquest pa\u00efsos (entre ells It\u00e0lia o Alemanya) el pacte entre les classes dominants i les classes populars (inclosos els treballadors industrials) te de ser molt m\u00e9s \u00e8xplicit: per a que el poble itali\u00e0 o alemany pugui gaudir de un bon nivell de vida cal implicar a tota la naci\u00f3 en una pol\u00edtica de conquesta. La lluita de classes es substitueix per un nou \u201csocialisme\u201d nacional que propugna la cooperaci\u00f3 entre totes les classes per explotar a les races inferiors del interior: jueus, gitanos, eslaus, ind\u00edgenes africans, etc. i desenvolupar una activa pol\u00edtica agressiva de conquesta vers l\u2019exterior.<\/p>\n Els comunistes i la seva internacional esdevenen tra\u00efdors al projecte nacionalista, les formes democr\u00e0tiques tendiran en aquest cas a degradar-se, per\u00f2 intentant mantenir un consens nacional a trav\u00e9s de la millora del benestar econ\u00f2mic, amb politiques p\u00fabliques actives que generen ocupaci\u00f3 i desenvolupament. Hitler era un perturbat, per\u00f2 aquesta q\u00fcesti\u00f3 la tenia molt clara, aix\u00ed en el desenvolupament de la II Guerra Mundial no va permetre que baixes el nivell de vida, ni els salaris als treballadors industrials alemanys. Aquests es van mantenir (fins i tot debilitant estrat\u00e8gicament la producci\u00f3 d\u2019armament) fins 1943 ja despr\u00e9s de la derrota de Stalingrad, quatre anys despr\u00e8s d\u2019haver comen\u00e7at la guerra, moment a partir del qual ja va ser impossible mantenir el valor efectiu d\u2019aquests salaris.<\/p>\n En s\u00edntesi, des de els anys 20 es va produint una mutaci\u00f3 per la que els pa\u00efsos desenvolupats occidentals es deriva vers un altre model de capitalisme en que per raons politiques es dona m\u00e9s protagonisme a les classes populars i l\u2019Estat assumeix un paper important en la regulaci\u00f3 de la Economia.<\/p>\n En contra de les teories neocl\u00e0ssiques que auguraven que la intervenci\u00f3 p\u00fablica era perjudicial per l\u2019economia, aix\u00f2 genera un cert impuls econ\u00f2mic per que el sistema utilitza el Estat per resoldre alguns dels seus problemes estructurals:<\/p>\n \u00b7 Absorbeix l\u2019excedent amb despesa militar i administrativa<\/p>\n \u00b7 Impulsa la Demanda: Obra P\u00fablica, Sanitat, Educaci\u00f3.<\/p>\n \u00b7 Amorteix les crisis<\/p>\n \u00b7 Assumeix monopolis naturals<\/p>\n <\/a>Tot i que es copien t\u00e8cniques dels plans quinquennals sovi\u00e8tics i que al final el propi sistema es beneficia del creixement de la demanda interna, aquest canvi no respon a un desenvolupament de la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica, de una millora dels seus estris t\u00e8cnics5<\/a>, sin\u00f3 ben al contrari es un canvi motivat per raons politiques. Es tracta de aturar una onada revolucionaria i assajar de legitimar el sistema social.<\/p>\n Podem llegir en el transcurs del segle XX com es va produir un proc\u00e9s de mutaci\u00f3 dels sistemes econ\u00f2mics i politics dels pa\u00efsos occidentals primer a trav\u00e9s de formules de integraci\u00f3 de la negociaci\u00f3 amb la socialdemocr\u00e0cia (Anglaterra, Fran\u00e7a) o per moviments reaccionaris de masses (feixisme) i despr\u00e9s un cop fracassats aquests, b\u00e0sicament pel desenvolupament de l\u2019Estat del Benestar que dona unes garanties de m\u00ednims socials al conjunt d\u2019aquest pa\u00efsos.<\/p>\n Per\u00f2 imatge del capitalisme democr\u00e0tic, en realitat era un aparador, que de fet va afectar nom\u00e9s a un 10% de la poblaci\u00f3 del sistema capitalista mundial. La \u201cdemocr\u00e0cia\u201d no es va plantejar com proposta pol\u00edtica \u201cuniversal\u201d fins que desapareix la URSS. Es nom\u00e9s llavors que per part de un president que havia finan\u00e7at cops d\u2019Estat, ocupat per la for\u00e7a pa\u00efsos sobirans com la illa de Granada o la subversi\u00f3 paramilitar a Nicaragua, es convertir\u00e0 en el pal\u00b7ladi de la democr\u00e0cia mundial. Reagan passar\u00e0 a predicar la democr\u00e0cia universal per que llavors ja no fa por la possibilitat del seu exercici real per les masses mundials de treballadors i camperols.<\/p>\n La imatge del \u201ccapitalisme de rostre hum\u00e0\u201d va ser m\u00e9s f\u00e0cilment cre\u00efble, perqu\u00e8 es basava en un cert augment del benestar en els pa\u00efsos occidentals, per\u00f2 tamb\u00e9 per que els pa\u00efsos que assajaven d\u2019emprendre la construcci\u00f3 socialista es varen acontentar en legitimar-se sobre els avan\u00e7os socials, deixant de banda la seva qualitat democr\u00e0tica i participativa, seguint un model pol\u00edtic de gesti\u00f3 simple basada en un sistema autoritari que es justificava en l\u2019assetjament extern i una distorsi\u00f3 de alguns conceptes de la tradici\u00f3 socialista (que cal dir donaven joc com el de dictadura del proletariat<\/i>). Model que per als governants d\u2019aquells pa\u00efsos era molt c\u00f2mode, per\u00f2 finalment molt poc eficient per desenvolupar el projecte socialista, com ens ha mostrat l\u2019historia.<\/p>\n Ir\u00f2nicament el esfor\u00e7 pol\u00edtic i hum\u00e0 de les classes populars de la URSS per la construcci\u00f3 de una altre sistema econ\u00f2mic, especialment costos des de la revoluci\u00f3 de octubre fins ala fi de la segona guerra mundial, va acabar beneficant sobretot als treballadors i classes populars dels pa\u00efsos occidentals i no a ells mateixos.<\/p>\n Tot i el d\u00e8ficit democr\u00e0tic de la URSS, cal no oblidar que els suposats paladins de la democr\u00e0cia, els Estats Units han tingut 201 intervencions militars en 50 anys a pa\u00efsos tan diferents com Guatemala, Cuba, Som\u00e0lia, Gr\u00e8cia o Iraq. Que el seu sistema democr\u00e0tic es basava en una marginaci\u00f3 efectiva de una part substancial de la seva poblaci\u00f3 i uns mecanismes molt deficients que van des de la inexist\u00e8ncia de cens, al paper del lobbys o la pura manipulaci\u00f3 dels vots (recordis el frau a Florida que dona la presid\u00e8ncia a Bush i condicion\u00e0 la entrada en el segle XXI).<\/p>\n El sistema democr\u00e0tic a occident sempre va estar molt limitat. Un dels elements d\u2019aquesta defici\u00e8ncia la trobem amb l\u2019acc\u00e9s asim\u00e8tric als medis de comunicaci\u00f3, convertits en un negoci que obt\u00e9 el 70% dels seus ingressos de la publicitat. Per tan la comunicaci\u00f3 no es independent pel tipus de negoci, a banda que las enormes empreses de comunicaci\u00f3 son evidentment en elles mateixes part activa del sistema capitalista.<\/p>\n No hi ha democr\u00e0cia sense un acc\u00e9s equitatiu dels ciutadans a la comunicaci\u00f3, a altres medis de comunicaci\u00f3 que no serveixin al millor postor, sin\u00f3 amb regles que permetin el seu acc\u00e9s a tota la ciutadania a medis honestos, plurals, ver\u00eddics, etc.<\/p>\n L\u2019experi\u00e8ncia del segle XX: la qualitat democr\u00e0tica es reversible<\/b><\/p>\n El sistema pol\u00edtic i econ\u00f2mic que es desenvolupa als pa\u00efsos occidentals, presentava per\u00f2 alguns problemes per al mateix sistema. Es tractava de un mecanisme que tenia uns costos notables, perqu\u00e8 en darrer terme representava una reducci\u00f3 de la taxa de guany pels capitalistes. Per tan quan a 1991 varen desapar\u00e8ixer els factors geopol\u00edtics que varen for\u00e7ar a millora la qualitat democr\u00e0tic de occident, era evident que aquest sistema comen\u00e7ava a estar amena\u00e7at en la seva continu\u00eftat.<\/p>\n La democr\u00e0cia al donar veu a la ciutadania facilita que la despesa p\u00fablica tendeixi a augmentar, per\u00f2 les grans empreses per medi dels lobbys econ\u00f2mics i dels \u201cmercats\u201d pressionen per a que els impostos sobre beneficis baixin i augmentin les subvencions que reben. La participaci\u00f3 de l\u2019Estat en el PIB augmenta, fins i tot despr\u00e8s de desapar\u00e8ixer la URSS, per\u00f2 els neoliberals plantegen en realitat una altre distribuci\u00f3 d\u2019aquesta despesa. El programa neoliberal planteja que l\u2019Estat ha entrat en crisi i que cal reduir-lo. Aix\u00ed es proposa: baixar impostos sobre les rendes altes i els beneficis, privatitzar empreses publiques i reduir prestacions: jubilaci\u00f3, sanitat, educaci\u00f3.<\/p>\n En contra del que ara se\u2019ns intenta conv\u00e8ncer des de arreu dels medis de comunicaci\u00f3 del sistema econ\u00f2mic, la crisi de l\u2019estat del benestar es pol\u00edtica no econ\u00f2mica. L\u2019Estat pot mantenir les prestacions, per\u00f2 les redueix perqu\u00e8 ara la correlaci\u00f3 social de forces ha canviat amb el frac\u00e0s de la URSS.<\/p>\n <\/a>La prova de que si hi han diners la podem veure amb la despesa militar (17.200 milions de \u20ac en Espa\u00f1a 20116<\/a>) i les subvencions als Bancs 150.000 milions de \u20ac. La despesa militar es 26 vegades la del ministeri de sanitat.<\/p>\n <\/a>Classificaci\u00f3 funcional de la despesa p\u00fablica a Espanya en percentatge del PIB<\/b>7<\/a><\/p>\n