T\u00edtulo original:<\/em> Les meutes<\/em>. A\u00f1o<\/em>: 2023. Duraci\u00f3n<\/em>: 94 min. Pa\u00eds<\/em>: Marruecos. Direcci\u00f3n<\/em>: Kamal Lazraq. Guion<\/em>: Kamal Lazraq: Reparto<\/em>: Ayoub Elaid, Abdelatif El Mansouri, Mohamed Hmimsa, Abdellatif Lebkiri, Lahcen Zaimouzen .<\/span> En la seva anterior pel\u00b7l\u00edcula, Moul Lkelb<\/em>, (L’home i el gos<\/em>, 2014), un recomanable curtmetratge de poc menys de mitja hora, el guionista i director marroqu\u00ed Kamal Lazraq, nascut a Casablanca al 1984, ens explicava la hist\u00f2ria d’un jove t\u00edmid i acomodat que un dia, mentre es banyava al mar, perdia el seu gos, un tendre cadell de Labrador. Per tal de trobar-lo, de la m\u00e0 d’un altre jove (que decidia ajudar-lo, en un primer moment, a canvi d’una recompensa econ\u00f2mica), es submergia en la nit dels suburbis de Casablanca, un univers de viol\u00e8ncia i necessitat, que fins llavors havia defugit i del qual sortiria diferent; potser endurit, potser m\u00e9s madur i capa\u00e7.<\/p>\n Aquell curt seria, en diversos sentits, el punt de partida per a desenvolupar la posterior Les Meutes<\/em> (Les gossades<\/em>, 2023), el primer llargmetratge de Lazraq, que ens presenta la hist\u00f2ria d’un pare i un fill que, despr\u00e9s d’assassinar per accident a un home a qui havien segrestat per tal de portar un plat a taula, lluitaran per sobreviure. Guardonat amb el Premi del Jurat de la Secci\u00f3 Un Certain Regard del Festival de Cannes, Les Meutes<\/em> mant\u00e9 amb Moul Lkelb<\/em> nombroses continu\u00eftats, visibles ja des del t\u00edtol. \u00c9s possible que se’ns escapin elements en l’elecci\u00f3 d’aquest animal, que l’Islam considera impur i que molts musulmans temen gaireb\u00e9 de forma transcendent; per\u00f2 tant en un film com en l’altre la figura del gos s’utilitza com una clara eina metaf\u00f2rica per tal d’analitzar la situaci\u00f3 actual de l’home i de la masculinitat, en un sentit similar al de Bullhead<\/em> (2011), la tamb\u00e9 notable \u00f2pera prima de Michael R. Roskam: si el protagonista de Moul Lkelb<\/em> podia ser considerat un cadell de Labrador, a Les Meutes<\/em> ens trobem des del principi en un m\u00f3n de Pitbulls ensinistrats i constrenyits per a destrossar-se entre ells.<\/p>\n Es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3, la de la masculinitat en la cultura musulmana, sovint menystinguda i obscurida a Occident, que nom\u00e9s s’ha cuidat de visibilitzar i explotar, d’una manera moltes vegades simplista i plena de prejudicis, la dominaci\u00f3 de les dones i de la feminitat en el m\u00f3n isl\u00e0mic. A Les Meutes<\/em>, en canvi \u2013com a Les cheveux de Dieu<\/em> (Els cavalls de D\u00e9u<\/em>, 2012), del tamb\u00e9 director marroqu\u00ed Nabil Ayouch\u2013, s\u00f3n els homes qui se’ns mostren com a v\u00edctimes de les inassumibles expectatives posades en ells i de la seva opressi\u00f3, immersos en una espiral d’agressivitat autodestructiva de la qual no poden escapar.<\/p>\n La cruesa de la pel\u00b7l\u00edcula, en aquest sentit, respira veritat degut a un altre punt en com\u00fa amb Moul Lkelb<\/em>: el fet que ambdues estan realitzades en entorns reals i protagonitzades per actors no professionals, als quals Kamal Lazraq d\u00f3na llibertat perqu\u00e8 improvisin els di\u00e0legs, i per als quals adapta els papers, depenent de les seves viv\u00e8ncies i personalitats. Tot aix\u00f2 acosta la ficci\u00f3 al documental. Va ser precisament una hist\u00f2ria que durant el rodatge de la primera pel\u00b7l\u00edcula van explicar-li dos homes, que per edat podien ser pare i fill i que es veien obligats per la mis\u00e8ria a fer \u00abtreballets\u00bb que els arrossegaven a situacions ins\u00f2lites, la que va resultar la llavor del que despr\u00e9s seria el gui\u00f3 de Les Meutes<\/em>.<\/p>\n Podem comparar la pel\u00b7l\u00edcula, en aquest \u00faltim aspecte, especialment amb les primeres obres de Pier Paolo Pasolini. Com el director itali\u00e0, preocupat per la situaci\u00f3 dels pobres a les borgate<\/i> de Roma, tan similars encara als ravals de Casablanca avui, tamb\u00e9 Kamal Lazraq s’interessa per mostrar-nos les marques de la duresa social en les arrugues i cicatrius dels rostres dels actors, en les boques desdentegades, en els cossos forts i secs dels personatges. I, com en la mirada de Pasolini, en la de Lazraq hi trobem la capacitat de veure, malgrat tot, la humanitat, la dignitat i fins i tot la bellesa dels personatges que retrata, \u00abdesgraciats\u00bb que, al final, l’espectador no pot odiar ni t\u00e9mer, nom\u00e9s compadir1<\/sup>.<\/p>\n No obstant, \u00e9s tamb\u00e9 una altra de les fonts en com\u00fa de Moul Lkelb<\/em> amb aquesta pel\u00b7l\u00edcula la que l’allunya d’una pretensi\u00f3 eminentment naturalista: la pres\u00e8ncia de la nit i de la falta de son, que comparteixen personatges i director i que difumina el teixit de la realitat. Segons ha comentat en alguna entrevista, Lazraq va escriure la versi\u00f3 inicial del gui\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula en una nit d’activitat febril en qu\u00e8 no podia dormir, de manera que \u00abla primera espurna d’aquesta cinta va ser bastant on\u00edrica\u00bb. Aquesta dimensi\u00f3 nocturna i on\u00edrica va permetre-li \u00absortir una mica del realisme\u00bb i construir la hist\u00f2ria \u00abcom un malson\u00bb, \u00abcom una nit de terror\u00bb. I en la meva opini\u00f3 aquest aspecte, que per altra banda impedeix dotar a la pel\u00b7l\u00edcula d’una mirada m\u00e9s articulada o espaiosa, tamb\u00e9 li proporciona un abast m\u00e9s profund i colpidor.<\/p>\n I \u00e9s que \u00e9s possible, com ha afirmat tamb\u00e9 Lazraq, que Les Meutes<\/em> nom\u00e9s sigui \u00abla constataci\u00f3 d’una realitat del Marroc, per\u00f2 no la \u00fanica\u00bb, i que a ell li interessi \u00abla riquesa dels personatges i no una den\u00fancia social\u00bb. Per\u00f2, precisament des de la nostra realitat, \u00e9s cabdal recon\u00e8ixer quina posici\u00f3 prenem davant d’aquest malson, la realitat trist\u00edssima del qual veiem apropar-se paulatinament. I tal vegada la m\u00e9s gran den\u00fancia social es trobi precisament en l’expressi\u00f3 encarnada d’aquests personatges, en la revelaci\u00f3 de la seva riquesa i complexitat, en el context que els engoleix i els abandona.<\/p>\n Nota<\/strong><\/p>\n 1 Aix\u00ed, a pesar de les dificultats socials i econ\u00f2miques de tothom amb qui es troben els protagonistes, a pesar de l’estretor del perill\u00f3s cam\u00ed que han de rec\u00f3rrer, a Les Meutes<\/em> veiem per tot arreu el funcionament de prec\u00e0ries xarxes de <\/span>complicitat i de <\/span>solidaritat entre els exclosos, que impedeixen que tot s’ensorri. Una ampolla d’aigua, un cubell de figues <\/span>acaben resultant<\/span> imprescindibles per <\/span>tal<\/span> de mantenir<\/span> l’esperan\u00e7a. Tamb\u00e9 la religi\u00f3, present com <\/span>a \u00abfolklore\u00bb, poblada de supersticions populars <\/span>i petits rituals<\/span>,<\/span> juga un paper positiu en aquest sentit, <\/span>en mantenir un terra espiritual, si b\u00e9 \u00edntimament contradictori, no per aix\u00f2 menys real. <\/span>L\u2019\u00fanic personatge de la pel\u00b7l\u00edcula que, en canvi, trobo \u00edntimament repugnant, no forma part dels suburbis, sin\u00f3 que pertany a la realitat exterior que els utilitza i se n\u2019aprofita libidinosament. La seva viol\u00e8ncia, a difer\u00e8ncia de la que trobem en la major part de la pel\u00b7l\u00edcula, est\u00e0 exempta de religiositat i tenyida d\u2019un to m\u00e9s fred i inhum\u00e0.<\/p>\n
\nSinopsis<\/em>: Hassan es un peque\u00f1o traficante de las afueras de Casablanca que trabaja para el jefe de un clan local. Cuando el perro favorito de su jefe muere en una pelea canina, Hassan recibe la orden de secuestrar a uno de los responsables. Para cumplir con la misi\u00f3n, Hassan involucra a su hijo Issam. Lo que comienza como una tarea sencilla se convierte r\u00e1pidamente en una espiral de pesadilla, sumergiendo a padre e hijo en una larga y desesperada noche. (FILMAFFINITY)<\/span><\/p>\n