Dintre del particular ecosistema de l\u2019esquerra dels moviments socials propi de Barcelona aquesta vaga ha tingut un car\u00e0cter paradoxal. Sense una refer\u00e8ncia clara de discurs ni d\u2019espai propi en els dies previs i alhora amb una notable capacitat de mobilitzaci\u00f3 el mateix dia de la protesta. La vaga anterior del 29 de setembre de 2010 va suposar, a partir de l\u2019experi\u00e8ncia del Banc Okupat, lligat a una \u00e0rea aut\u00f2noma en constant proc\u00e9s de mutaci\u00f3, i l\u2019extinta Assemblea de Barcelona (entre todos la mataron y ella sola se muri\u00f3), l\u2019inici de la p\u00e8rdua de protagonisme de les grans organitzacions sindicals en la protesta p\u00fablica contra la crisi, mentre semblava iniciar-se un nou cicle de l\u2019esquerra radical (semblava ja que el 15M va canviar totes les coordenades, per\u00f2 no pas la de la p\u00e8rdua de protagonisme dels grans sindicats). Contr\u00e0riament la vaga del 29 de mar\u00e7, dos anys despr\u00e9s, ha portat als grans sindicats al centre de la resposta contra les pol\u00edtiques neoliberals (encara que en aquest cas de forma molt limitada a la tem\u00e0tica de la reforma laboral, en un moment on l\u2019atur est\u00e0 a punt d\u2019arribar als sis milions de treballadors) just quan, en el marc de la mateixa vaga, els sectors m\u00e9s radicals han mostrat una capacitat de convocat\u00f2ria major que mai. La imatge de tot el Passeig de Gr\u00e0cia ocupat pel piquet alternatiu parla, en aquest sentit, per si sola d\u2019una for\u00e7a inesperada fins i tot pels sectors m\u00e9s militants. Tanmateix aquest vaga, a difer\u00e8ncia de la viscuda fa dos anys que inaugur\u00e0 un cicle, sembla situar-se m\u00e9s en el camp de l\u2019experimentaci\u00f3 entre dos moments.<\/p>\n
El car\u00e0cter d\u2019una vaga, el car\u00e0cter d\u2019un sistema pol\u00edtic.<\/strong><\/p>\n La vaga del 29 de mar\u00e7 ha resultat un \u00e8xit de convocat\u00f2ria. Tota la ret\u00f2rica de que les vagues i els sindicats s\u00f3n quelcom del s.XIX, que curiosament no s\u2019aplica quan es parla de les organitzacions patronals, o que no s\u00f3n eines ja de lluita efectiva, queda absolutament desmentida per la intensitat, gaireb\u00e9 hist\u00e8rica, d\u2019aquesta mateixa ret\u00f2rica que no pret\u00e9n altra cosa que el frac\u00e0s de la vaga. De tant anunciar-ne la seva mort es nota massa la pretensi\u00f3 de matar-la.<\/p>\n Els sindicats majoritaris han mostrat en el proc\u00e9s que, malgrat tot, segueixen tenint una \u00e0mplia i gaireb\u00e9 \u00fanica capacitat de mobilitzaci\u00f3 en el marc del teixit productiu; alhora els minoritaris han pogut visualitzar una creixent influ\u00e8ncia i la possibilitat d\u2019obertura d\u2019un espai creixent de mobilitzaci\u00f3 propi; les noves formes d\u2019articulaci\u00f3 de la protesta lligades al 15M i als barris que segueixen intensament vives; mentre unes classes populars en un proc\u00e9s accelerat de mutaci\u00f3 han palesat de nou que, malgrat tot, segueixen estan presents com a principals protagonistes de la lluita contra la destrucci\u00f3 dels drets socials i pol\u00edtics. Caldr\u00e0 veure tanmateix s\u00ed el cam\u00ed inaugurat en aquesta vaga pels sindicats majoritaris \u00e9s pr\u00f2leg o ep\u00edleg d\u2019un proc\u00e9s on el sindicalisme de negociaci\u00f3 t\u00e9 ja poques sortides i ha de posar el seu centre de nou en la mobilitzaci\u00f3; si els minoritaris seran capa\u00e7os de transmutar la seva creixent influ\u00e8ncia en for\u00e7a organitzativa; o b\u00e9 si les noves estructures als barris quedaran com un recurs per la mobilitzaci\u00f3 coordinada epis\u00f2dica, en escenaris que creen altres subjectes mentre es centren en la seva feina quotidiana, ho emergiran finalment com un subjecte propi a la ciutat. Perqu\u00e8 el cert \u00e9s que si la vaga ha estat un \u00e8xit en termes de mobilitzaci\u00f3 per tots els sectors implicats en ella, amb les seves diverses formes d\u2019organitzaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3, tamb\u00e9 ho \u00e9s que el resultat en els objectius declarats (la negociaci\u00f3 o la derogaci\u00f3 de la reforma laboral) ser\u00e0 m\u00e9s que probablement un frac\u00e0s.<\/p>\n Un frac\u00e0s que no t\u00e9 a veure amb que les vagues siguin una \u201canomalia\u201d pr\u00f2pia del segle XIX, pr\u00e0cticament totes les vagues des del 14D de 1988 fins a l\u2019inici de la crisi del s.XXI han tingut elements d\u2019\u00e8xit. L\u2019\u201danomalia\u201d no rau aqu\u00ed, sin\u00f3 en el sistema pol\u00edtic. Ho expressa certerament la frase que ha corregut en aquests dies per les xarxes socials: \u201csi os hac\u00e9is los suecos, nosotros nos haremos los griegos\u201d. I \u00e9s que el cert \u00e9s que el sistema pol\u00edtic porta temps fent-se el \u201csuec\u201d, primer afirmant que la protesta no serveix, despr\u00e9s negant-se a modificar res de les seves grans l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 com a producte de la resposta viscuda al carrer. La sobirania resideix en els mercats, tal com ens informen constantment els nostre dirigents p\u00fablics (quan els arguments s\u2019els hi acaben afirmen que a ells tampoc els hi agrada fer el que fan, per\u00f2 que no hi ha altre cam\u00ed possible, amb la qual cosa fins ells apareixen com in\u00fatils quan no serveixen per altra cosa que obeir i fer obeir). Una actitud que, combinada amb la crisi, portar\u00e0, si no es vol pagar les conseq\u00fc\u00e8ncies ara, a pagar-les a llarg termini ja no en termes d\u2019una pol\u00edtica concreta, ni general, sin\u00f3 en termes de tot el sistema pol\u00edtic. La protesta en aquest context no servir\u00e0 probablement per canviar les grans l\u00ednies pol\u00edtiques, malgrat que la resist\u00e8ncia serveixi per amortiguar-ne alguns dels seus efectes, sin\u00f3 que es dirigir\u00e0 davant la falta de resposta de forma natural cap a l\u2019intent de modificaci\u00f3 de tot el sistema pol\u00edtic. Primer aix\u00f2 es viur\u00e0 com a desafecci\u00f3 o desesperaci\u00f3 \u2013s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda\u2013, per\u00f2 a la llarga pot anar molt m\u00e9s enll\u00e0. Acabar\u00e0 per transformar tot el panorama pol\u00edtic i social en uns termes que actualment nom\u00e9s podem albirar en petits instants. Aix\u00f2 a la llarga, a la curta un sistema pol\u00edtic tancat sembla tenir una resposta possible: la criminalitzaci\u00f3 i la repressi\u00f3.<\/p>\n El miratge de Felip Puig o la gran transformaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Mai un Conseller d\u2019Interior d\u2019aquest pa\u00eds havia tingut el protagonisme que t\u00e9 actualment Felip Puig, ni tan sols Joan Saura que s\u2019havia convertit en el blanc preferit de les cr\u00edtiques al tripartit (seria interessant fer una comparativa del tractament dels mitjans entre un cas i l\u2019altre davant de situacions similars). Es podria arg\u00fcir que el creixement de la protesta en aquests \u00faltims dos anys explica aquest protagonisme, per\u00f2 en realitat es deu fonamentalment a la falta de resposta dels poders davant d\u2019ella. Quan no hi ha resposta pol\u00edtica possible, s\u2019imposa una resposta repressiva. \u00c9s m\u00e9s el debat sobre la viol\u00e8ncia, en el que es basa aquesta resposta, esdev\u00e9 un escenari aparentment perfecte per situar el problema en les mobilitzacions que q\u00fcestionen les mesures del poder i no en all\u00f2 que las ha originat. Es poden omplir pagines de diaris, omplir mil editorials, passar un mili\u00f3 d\u2019imatges i situar la c\u00e0rrega del problema no en les pol\u00edtiques, ni els pol\u00edtics, sin\u00f3 en els activistes i els dissidents. Es pot fer, i es far\u00e0 cada cop m\u00e9s, per\u00f2 aix\u00f2 pot tenir un doble resultat no desitjat.<\/p>\n En el primer es pot produir una escissi\u00f3 social creixent. Una part de la societat, mirant all\u00f2 que el poder els hi ofereix no veur\u00e0 aix\u00ed la zona gris on la gent perd la hipoteca, es queda sense feina i sense cobertura i viu en una mis\u00e8ria creixent mentre li retallen tots els seus drets. Nom\u00e9s veur\u00e0 un espectacle d\u2019aldarulls que activar\u00e0 la pulsi\u00f3 d\u2019odre com una forma d\u2019identificar al sistema contra els \u201cantisistema\u201d. Mentre tant una altra part de la societat viur\u00e0 cada cop m\u00e9s els aldarulls com una forma legitima, l’\u00fanica potser, de visualitzar un patiment no reconegut (quan els su\u00efcidis motivats per una gesti\u00f3 reaccionaria de la crisi \u00e9s multipliquen per dos, altres formes d\u2019acci\u00f3 desesperada es deuen estar tamb\u00e9 multiplicant) . En el segon resultat possible, la ret\u00f2rica feta des del poder esdevindr\u00e0 a ulls cada cop de m\u00e9s gent inflada i alhora contestada per mitjans d\u2019informaci\u00f3 alternatius i no tant alternatius, obligant al poder a\u00a0 incloure cada cop m\u00e9s gent en la categoria dels antisistema fins a fer-la del tot in\u00fatil. No \u00e9s estrany en aquest sentit que en les declaracions de Puig el control de twitter aix\u00ed esdevingut una clau central de la seva ret\u00f2rica.<\/p>\n Felip Puig, malgrat tot el que s\u2019hagi pogut dir, ha mostrat ser el pol\u00edtic amb m\u00e9s capacitat d\u2019absorci\u00f3 d\u2019una certa complexitat discursiva del govern actual. Del Conseller d\u2019Interior que afirmava que \u201caniria m\u00e9s enll\u00e0 de la llei\u201d a principis del seu mandat, al actual que no deixa de recordar, quan pot, que \u201cMontesquieu no ha mort i existeix la separaci\u00f3 de poders en la qual no li pertoca al Conseller d\u2019Interior parlar del que ha de fer el legislatiu o el judicial\u201d o al que ara ens explica que el fenomen de la viol\u00e8ncia a Barcelona es paral\u00b7lel al que est\u00e0 passant a altres pa\u00efsos o que, fins i tot, afirma que \u201cser antisistema \u00e9s leg\u00edtim\u201d, hi ha un llarg cam\u00ed (o bons assessors). Per\u00f2 es queda en l\u2019intent. En una versi\u00f3 una mica d\u2019estar per casa de Doctor Jekyll i Mister Hyde (en un home que a voltes sembla pretendre ser una Churchill a la catalana) de cop retorna al passat i , oblidant la separaci\u00f3 de poders o una realitat que va m\u00e9s enll\u00e0 de Catalunya, explota. Llavors afirma a qui el vulgui escoltar que no nom\u00e9s hi ha violents, sin\u00f3 que s\u00f3n molts i que estan arreu (a la pol\u00edtica, a la universitat, als mitjans, en la societat) i que la soluci\u00f3 \u00e9s diu regulaci\u00f3 dels drets de reuni\u00f3, associaci\u00f3, manifestaci\u00f3 i vaga. All\u00ed es nada, es proposa i proposa reformular tots els pilars b\u00e0sics de les llibertats democr\u00e0tiques. Reacci\u00f3 incontrolada d\u2019un car\u00e0cter volc\u00e0nic? Podria ser, com tamb\u00e9 podria ser que hi hagi un tremolor de fons. El tremolor de despr\u00e9s de Pl. Catalunya, de despr\u00e9s del fets del Parlament, de despr\u00e9s de\u2026 El tremolor de que en el fons cada cop siguin m\u00e9s el que no se\u2019l creguin, que cada cop siguin m\u00e9s pot v\u00e8ncer en un moment determinat, per\u00f2 ja no conv\u00e8ncer.<\/p>\n La repressi\u00f3 creixer\u00e0 i en el proc\u00e9s veurem com persones s\u00f3n castigades, violentant la legalitat, tan sols per servir d\u2019exemple, tan sols per \u201ccrear por\u201d (com demanava el mateix Puig del sistema judicial, com hem vist en el cas dels tres detinguts en pres\u00f3 preventiva). Per\u00f2 en el proc\u00e9s, si la por no paralitza, tamb\u00e9 all\u00f2 que es proposava com a soluci\u00f3 pot acabar per engrandir el problema. Si el que es cercava era marginalitzar la dissid\u00e8ncia, construir una cortina de fum per convertir el problema d\u2019un sistema tancat a la protesta en un problema centrat en els mateixos que protesten, \u00a0el resultat pot ser no altre que el creixement encara m\u00e9s de la deslegitimaci\u00f3 del sistema pol\u00edtic. Tenen sortida ells a aquesta situaci\u00f3? La tindrien s\u00ed, per\u00f2 llavors haurien d\u2019obrir el sistema pol\u00edtic, obeir a sobiranies que no fossin nom\u00e9s la dels mercats, haurien de\u2026No hi ha cap dada que indiqui que ho faran. Per\u00f2 si aquest \u00e9s el joc que han proposat a la protesta, el cert \u00e9s el que s\u2019est\u00e0 movent \u00e9s tot l\u2019escenari i \u00e9s en aquest escenari on tots plegats ens juguem el futur.<\/p>\n De febrer a maig: el retorn del 15M <\/strong><\/p>\n L\u2019escenari \u00e9s la crisi, una crisi que ha esdevingut una gran transformaci\u00f3, tenyida de gran reacci\u00f3 en tots els camps. \u201cS\u2019ho volen carregar tot\u201d deia un altre lema d\u2019aquesta vaga general. Un esl\u00f2gan en el que si es fracassa sembla tot perdut i, probablement, sigui cert. Cal per\u00f2 recordar com a m\u00ednim dues coses.<\/p>\n A les \u00e8poques de gran reacci\u00f3, quan com sota el feixisme semblava realment tot absolutament perdut, el p\u00e8ndul s\u2019havia estirat tant cap a un costat que el que segu\u00ed fou una inversi\u00f3 radical de la situaci\u00f3 sobtadament. Hi ha molts elements que no sabem en aquest sentit. Gran part de la derrota actual no es gesta nom\u00e9s en les \u201coportunitats\u201d que genera la crisi, sin\u00f3 en l\u2019hegemonia neoliberal (sobre ideologies, teories i valors) dels anys noranta. Per\u00f2 una nova experi\u00e8ncia contradiu aquesta hegemonia, una realitat feta de mil assemblees, centenars de milers de pintades i milions de tweets, i de moltes altres coses, s\u2019est\u00e0 obrint cam\u00ed. Si la crisi trenca horitzons i un sistema pol\u00edtic tancat no esdev\u00e9 resposta, nous principis s\u2019hauran d\u2019obrir cam\u00ed. Ser\u00e0 probablement una transformaci\u00f3 de llarg abast, que no es completar\u00e0 fins que les generacions m\u00e9s joves que hagin crescut ja en una nova realitat no arribin a la maduresa. La seva reacci\u00f3 \u00e9s a hores d\u2019ara una inc\u00f2gnita, tot i que en els fets viscuts recentment a Val\u00e8ncia i en la gegantina manifestaci\u00f3 universit\u00e0ria del 29 de febrer viscuda a Barcelona (on molts del seus participants eren d\u2019instituts), hem pogut veure clarament que quelcom s\u2019est\u00e0 movent amb for\u00e7a en aquest terreny. Caldr\u00e0 estar atents a les seves preguntes i, sobretot, a les seves respostes. Quan finia finalment la Segona Guerra Mundial a Gran Bretanya la poblaci\u00f3 va deixar de votar, per sorpresa de tot el m\u00f3n, als conservadors que havien governat durant tota la guerra, i comen\u00e7a tamb\u00e9 sorprenentment un ampli pla de nacionalitzacions i expansi\u00f3 dels drets socials, mentre al continent gran part dels principis que havia defensat la resist\u00e8ncia es convertien en els principis de la nova constituci\u00f3. Quan s\u2019acabi aquesta \u201ccrisi\u201d, no acabar\u00e0 en tot cas amb un retorn al passat ni sembla que ho hagi de fer en breu, la mem\u00f2ria de la mateixa i tot all\u00f2 que s\u2019hagi fet durant el seu decurs determinar\u00e0 molt m\u00e9s el nostre futur del que podem arribar imaginar. La protesta serveix en aquest sentit per resistir en el present, per\u00f2 serveix sobretot, i caldria no oblidar-ho, per construir el nostre futur.<\/p>\n El segon element que val la pena tenir en compte \u00e9s que les \u00e8poques de crisi, enteses com a gran mutaci\u00f3, han estat tamb\u00e9 les \u00e8poques de les que han emergit gran part dels principis t\u00e0ctics, estrat\u00e8gics, ideol\u00f2gics i organitzatius dels moviments emancipatoris. \u00c8poques en les que, seguint el que deia el vell talp, el pes dels morts semblava oprimir el cervell dels vius i calia cercar nous principis. De la primera gran crisi del capitalisme, la que va anar de 1873 a 1894, s\u2019afermaren al mig d\u2019un debat d\u2019una incre\u00efble diversitat entre insurreccionalistes, cooperativistes o sindicalistes, les grans ideologies de l\u2019esquerra moderna (el socialisme, transmutat posteriorment tamb\u00e9 en comunisme, o el anarquisme) i nasqueren les formes d\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i sindicals de masses. De la segona gran crisi, aquella que nasqu\u00e9 amb el crack del 1929 i que no fin\u00ed realment fins despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, el frontpopulisme es va convertir en l\u2019eix d\u2019una nova pol\u00edtica de l\u2019esquerra que va transmutar posteriorment en els grans moviments de resist\u00e8ncia al feixisme, alhora que s\u2019expandien els principis dels drets pol\u00edtics i socials. Estem tamb\u00e9 ara, en aquest sentit, en una per\u00edode de creaci\u00f3 on les velles formules s\u00f3n posades en q\u00fcesti\u00f3, i o es transformen o probablement moriran, on no sabem que \u00e9s encara v\u00e0lid d\u2019ho antic i que no, on, en definitiva, moltes coses hauran de n\u00e9ixer per desapar\u00e8ixer, nom\u00e9s sabent al final del proc\u00e9s que hi ha de permanent i que no. Un cam\u00ed i un proc\u00e9s necessari. \u00c9s probable en aquest marc que els sindicats i partits siguin un element a tenir en compte, per\u00f2 no ja l\u2019\u201delement\u201d. Aquests es transformaran o no (algunes tend\u00e8ncies ja s\u2019estan vivint en aquest sentit, per\u00f2 si seran un nou principi o no tampoc ho podem saber ara), alhora que un sistema pol\u00edtic tancat, si segueix el context de la gesti\u00f3 de la crisi actual, haur\u00e0 per for\u00e7a de mostrar elements d\u2019una forta inestabilitat que poden portar a canvis substancials en els subjectes que hi participin. Podem trobar-nos amb sorpreses en aquest sentit (ser\u00e0 interessant per exemple veure que passa a Gr\u00e8cia en les properes eleccions del 29 d\u2019abril), per\u00f2 l\u2019escenari va m\u00e9s enll\u00e0, molt m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n Aquesta va ser, entre d\u2019altres, una de les principals virtuts del 15M. Situar la problem\u00e0tica en l\u2019escenari global, i no en una part d\u2019ell. Mai hav\u00edem viscut un moviment que tract\u00e9s centralment el problema del sistema en la seva globalitat (fos per reformar-lo en alguns casos, fos per superar-lo en altres), com tampoc mai haur\u00edem pensant que un moviment aix\u00ed adquir\u00eds les quotes de legitimitat que va adquirir. Certament aquella deflagraci\u00f3 inicial es va esmorteir, era insostenible mantenir-la viva en el centre de l\u2019\u00e0gora p\u00fablica de forma perllongada. Per\u00f2 ho feu per anar a cercar m\u00e9s gent, m\u00e9s motius, m\u00e9s complicitats. Hem viscut restes del seu esperit en les protestes als barris posteriors, o en les grans mobilitzacions universit\u00e0ries i de sanitat (malgrat en tots els casos hi hagu\u00e9s tamb\u00e9 un origen propi anterior). Per\u00f2 aix\u00f2 forma part d\u2019unes resist\u00e8ncies que, davant d\u2019un sistema pol\u00edtic tancat a la protesta, necessiten plantejar-se de nou el problema globalment\u00a0 Felip Puig, obsessionat com pocs amb el retorn del 15M, ha anunciat que la nova forma que prendr\u00e0 ser\u00e0 una vaga general metropolitana. De fet, paradoxalment, ell s\u2019ha convertit amb aquesta afirmaci\u00f3 i la de que hi hauria protestes en la propera reuni\u00f3 del Banc Central Europeu el 3 de maig (reuni\u00f3 de la que ning\u00fa en semblava saber res) en el principal convocant p\u00fablic d\u2019aquest nou cicle. El principal resultat de les cendres de la vaga general del 29 de setembre de 2010, de les experimentacions i fracassos d\u2019aquella vaga, va ser una part de l\u2019eclosi\u00f3 d\u2019un moviment radicalment nou de protesta en un espai que havia quedat buit. Caldr\u00e0 veure ara com evolucionen els resultats de la vaga general del 29 de mar\u00e7, que tingu\u00e9 certament molts elements ja d\u2019una vaga general metropolitana i no nom\u00e9s del teixit productiu, per\u00f2 \u00e9s probable tamb\u00e9 que molts dels elements viscuts siguin un nou pr\u00f2leg del renaixement del 15M. En tot cas, \u00e9s clar que com un experiment va ser viscuda per les forces d\u2019ordre p\u00fablic (d\u2019altra manera el seu comportament resulta incomprensible en el bloqueig de la manifestaci\u00f3 de Pl. Catalunya) i aix\u00f2 pot modificar les possibilitats d\u2019aquest moviment. Tanmateix, sigui una vaga general metropolitana o qualsevol altra cosa, el maig ha de tornar, ara, despr\u00e9s o dintre d\u2019un temps, ja que la seva dimensi\u00f3 global \u00e9s la dimensi\u00f3 des de la que les resist\u00e8ncies en cada espai esdevenen patrimoni com\u00fa, des de la que la resist\u00e8ncia pot esdevenir a la llarga desafiament. I el maig s\u2019apropa, caldr\u00e0 aprendre en el cam\u00ed.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dintre del particular ecosistema de l\u2019esquerra dels moviments socials propi de Barcelona aquesta vaga ha tingut un car\u00e0cter paradoxal. Sense<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-1853","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1853","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1853"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1853\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1853"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1853"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1853"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n\n
\n <\/td>\n <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n