Llegir sense prejudicis. Un b\u00e0sic t\u00e0cit. Un h\u00e0bit cl\u00e0ssic. En aquests dies que corren, antologia de places i carrers reomplerts, de repic d\u2019atuells i #caixarolades, el rigor tertuli\u00e0 del directe hertzi\u00e0 va irrompre cec. Sord i bord. Mut. I a la g\u00e0bia. Palesant la cartografia del desigual tractament period\u00edstic, via opinadors seculars, que rep la protesta social segons quina sigui. Sonor esbiaix radiof\u00f2nic -pol\u00edtic i polititzat- que enva\u00efa l\u2019ambient, climatitzant-lo. A casa, a la cuina, a la feina o al transport p\u00fablic. A trav\u00e9s de les ones, ara fa 15 nits. Permetent d\u2019entendre -un cop m\u00e9s, encara i de cop- el qui, el quan, el com i algun per qu\u00e8. De per qu\u00e8 a voltes, quan la gent protesta, es tira de veta d\u2019apagada informativa i, unes altres, de justos ressons amplificats.<\/p>\n
Exercici pr\u00e0ctic -els cinc minuts i escaig que vindran- per descodificar el doble raser de les tert\u00falies que tant sovinteja. Proposta senzilla de jerogl\u00edfic f\u00e8rtil. Com endevinalla alliberadora. Que ens desvetlla de bell nou dels fils dels oligopolis informatius que monopolitzen el pa\u00eds. Som-hi i posem un cas. Com un cab\u00e0s. Sintonitzes la r\u00e0dio fa dues setmanes. Emissora diuen que l\u00edder i prime-time matiner. Quan irromp un concorregut locutor conegut i anuncia a milers d\u2019oients: \u201c<\/strong>\u00e9s un moviment social molt important; de clara desafecci\u00f3 del que hi ha, de clara dist\u00e0ncia, d\u2019emprenyada general<\/b><\/strong>\u201c.<\/p>\n De seguida, entra un retribu\u00eft tertuli\u00e0 habitual i pontifica en solil\u00b7loqui:\u201d\u00e9s una campanya que respon a un malestar concret i un de dif\u00fas, un catalitzador de malestars i greuges; aix\u00f2 ha servit; si s\u2019analitza la hist\u00f2ria (\u2026) des de finals del XIX, quan comen\u00e7a \u00e9s titllat pels altres com un moviment minoritari: s\u00f3n quatre eixelebrats, s\u00f3n quatre de la barretina,<\/b><\/strong> s\u00f3n quatre rom\u00e0ntics, s\u00f3n quatre ximplets. Per\u00f2 aquests quatre passa que capgiren la pol\u00edtica a Espanya, canvien les l\u00f2giques podrides de la restauraci\u00f3, canvien les l\u00f2giques que porten a la II Rep\u00fablica, canvien la transici\u00f3<\/b><\/strong>\u201c.<\/p>\n Primer av\u00eds de com es mou la hist\u00f2ria a la llum de la hist\u00f2ria: \u201csempre s\u00f3n quatre<\/strong>\u201c, conclou. I amb ra\u00f3: la ra\u00f3 del pes de la mem\u00f2ria.<\/p>\n El tertuli\u00e0 prossegueix, provant de sintetitzar, entre Habermas i Offe, i facilitant claus anal\u00edtiques s\u00f2lides: \u201chi ha una cosa, com dirien els soci\u00f2legs, que no \u00e9s quantitativa, que \u00e9s qualitativa. No \u00e9s quanta gent ha participat. \u00c9s que es va trencar un tab\u00fa. En pol\u00edtica, qualsevol que hagi estudiat moviments socials ho sap, hi ha un moment que es perd la por. Alg\u00fa fa el gest i aquest alg\u00fa no es queda sol, \u00e9s imitat. Hi ha una cosa m\u00e9s important que calcular si s\u00f3n 2.500 o 3.000: s\u2019ha trencat un tab\u00fa, ha deixat fora de joc les institucions\u2026 i aix\u00f2 passa en un moment en qu\u00e8 la protesta havia de trobar un canal i troba un canal que \u00e9s molt gr\u00e0fic (\u2026) estem farts, el pa\u00eds est\u00e0 cansat<\/b><\/strong>\u201c.<\/b><\/p>\n Proposant perspectiva es requereix: \u201cTindr\u00e0 recorregut?<\/b><\/strong>\u201c. <\/b>I s\u2019autorespon:\u201dJa veurem. Hi ha una cosa molt clara, aix\u00f2 \u00e9s un canvi de fons, qui no interpreti que aqu\u00ed hi ha un canvi de fons s\u2019equivocar\u00e0. Caldr\u00e0 llegir-ho b\u00e9: els que ara protesten no s\u00f3n br\u00e8tols ni eixelebrats, \u00e9s gent (\u2026) que ha dit \u2018ja n\u2019hi ha prou<\/b><\/strong>\u201c.<\/b><\/p>\n La cirereta final es consuma quan entra en antena tot un expresident del Parlament i sost\u00e9: \u201cUn s\u00edmptoma m\u00e9s que moltes coses estan canviant. I determinats partits, si no se n\u2019adonen, els hi passar\u00e0 pel davant, per dalt\u2026 (\u2026) Van sortint bolets, bolets i bolets i aquests bolets es van fent grans. I aix\u00f2 expressa un malestar de la gent molt important\u201d.<\/p>\n Triple pregunta al jerogl\u00edfic: quina r\u00e0dio \u00e9s? qui protagonitza la tert\u00falia? De qu\u00e8 parlen? Exactament, de qu\u00e8 parlen?<\/p>\n Triple resposta demodr\u00e0stica.<\/p>\n 1. \u00c9s Can God\u00f3 a RAC1. Dimecres 2 de maig. Fa 15 dies.<\/p>\n 2. El locutor \u00e9s Jordi Bast\u00e9, el tertuli\u00e0 que pontifica \u00e9s Francesc Marc-\u00c0lvaro i l\u2019expresident del Parlament \u00e9s Ernest Benach.<\/p>\n 3. No. Malgrat que ho sembli des del primer segon, no parlen pas del 15M que revitalitza les places aquests dies. Parlen -i s\u2019agraeix- de #novullpagar i el frau de les autopistes.<\/p>\n Equaci\u00f3 (ir)resolta. Per extreure\u2019n realitats. Per concloure conclusions. Qui sap si motiu de tesi doctoral. En tot cas, aporia de l\u2019el\u00b7lipsi: uns tant i altres tan poc. Tot el dit \u00e9s aplicable fil per randa al 15M. M\u00e9s encara quan darrere de totes dues protestes -vinclades entre s\u00ed pel poder omn\u00edmode de La Caixa, propiet\u00e0ria del pa\u00eds- sura la potencialitat de la desobedi\u00e8ncia civil i la transformaci\u00f3 social.<\/p>\n Tot plegat, met\u00e0fora del pa\u00eds que tenim, dels altaveus que desinformen i de la realitat a mitges que ens ofereixen. El joc bord. Els miralls trencats. Quan sovint nom\u00e9s calen cinc minuts per entendre un altre frau: el de la llei del silenci. Desxifrar el malabarisme period\u00edstic. Entendre el funambulisme informatiu. Colpir-se amb poesia visual desigual en c\u00e0psula. La pindoleta radiof\u00f2nica administrada pels qui manen per dir-nos qu\u00e8 cal escoltar, qu\u00e8 cal sentir i cap a on hem d\u2019orientar les nostres empaties. Qui si i qu\u00e8 no. El debat irresolt continua: qui ens informa, per qu\u00e8 i rere quins interessos, quan \u2013Barnils dixit- els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n els ex\u00e8rcits del segle XXI.<\/p>\n Post-scriptum (1)<\/b><\/strong>.<\/b> Estalvio l\u2019hemeroteca de tot all\u00f2 que van dir Bast\u00e9, \u00c0lvaro i Benach sobre el 15M. Entre d\u2019altres, que la \u201cintel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva\u201d dels indignats acabaria construint \u201ccamps de concentraci\u00f3\u201d. Dit pel mateix tertuli\u00e0 ara fa un any: \u201cUna premissa perillosa, t\u00f2xica i destructiva que condueix aquesta protesta als abismes del pensament totalitari: la majoria silenciosa no sap res, la minoria activa i transformadora t\u00e9 la ra\u00f3\u201d. En qu\u00e8 quedem, Francesc Marc-Alvaro? Signifiquem la majoria obedient o la minoria insubmisa? Al grat de quin vent?<\/p>\n Post-scriptum (2)<\/b><\/strong>.<\/b> Perles i perletes medi\u00e0tiques, s\u00ed que cal escriure que mentre una lluita necess\u00e0ria contra el pa\u00eds dels peatges disposava de micros, altres lluites -dempeus tamb\u00e9 contra el pa\u00eds dels peatges sanitaris, educatius i laborals- els han de prendre. Dimarts passat, amb motiu del primer aniversari del 15M, 80 persones indignades van haver d\u2019ocupar RAC1 i Catalunya R\u00e0dio per poder-se fer escoltar. Llegint un comunicat que, a Catalunya R\u00e0dio, va tenir un final de reblar el clau. Contra el pa\u00eds dels peatges i dels segrestos, no nom\u00e9s informatius, una veu an\u00f2nima xiuxiuejava: \u201cAvui hem pres la paraula i ja no callarem. Perqu\u00e8 hem perdut la por. I volem saludar, des d\u2019aquesta casa on ning\u00fa no ho fa, la companya sindicalista Laura G\u00f3mez, empresonada per cremar quatre bitllets de mentida dins d\u2019una caixa de cartr\u00f3 davant la Borsa de Barcelona. Benvinguda a casa vostra<\/b><\/strong>\u201c. Sublim.<\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0<\/p>\n Met\u00e0fora del pa\u00eds que tenim, dels altaveus que desinformen i de la realitat a mitges que ens ofereixen. El joc bord. Els miralls trencats. Quan sovint nom\u00e9s calen cinc minuts per entendre un altre frau: el de la llei del silenci. Desxifrar el malabarisme period\u00edstic. Entendre el funambulisme informatiu. Colpir-se amb poesia visual desigual en c\u00e0psula. La pindoleta radiof\u00f2nica administrada pels qui manen per dir-nos qu\u00e8 cal escoltar, qu\u00e8 cal sentir i cap a on hem d\u2019orientar les nostres empaties. Qui si i qu\u00e8 no. <\/p>\n \n","protected":false},"author":9,"featured_media":1895,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,13],"tags":[],"class_list":["post-1894","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condiciones-de-vida","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1894","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1894"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1894\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1895"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1894"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1894"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1894"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}