Permeteu-me que comenci explicant a qu\u00e8 ve el t\u00edtol que he triat per aquesta xerrada. Des de fa m\u00e9s de dos segles hem estat educats en una concepci\u00f3 de la societat que es basava en el principi que el progr\u00e9s era el motor de la hist\u00f2ria. No m\u2019estic referint a cap mena d\u2019interpretaci\u00f3 esquerrana, menys encara marxista, sin\u00f3 a una cosa tan respectable i acceptada com el que els anglosaxons anomenen la \u201cinterpretaci\u00f3 whig de la hist\u00f2ria\u201d, segons la qual, cito el que diu la wikip\u00e8dia, \u201ces representa el passat com una progressi\u00f3 inevitable cap a cada vegada m\u00e9s llibertat i il\u00b7lustraci\u00f3\u201d. O sigui que es veu la hist\u00f2ria com \u201cun progr\u00e9s continuat cap a una societat millor\u201d.<\/p>\n
\u00c9s possible que aquesta visi\u00f3 sembl\u00e9s una representaci\u00f3 satisfact\u00f2ria del que passava al m\u00f3n als segles XIX i XX. De fet s\u2019havia convertit en la base de les concepcions pol\u00edtiques dominants i de les previsions generals de futur. Els historiadors parl\u00e0vem d\u2019un ascens sense interrupcions des dels or\u00edgens. Les grans etapes de la hist\u00f2ria eren la revoluci\u00f3 neol\u00edtica que havia vist n\u00e9ixer l\u2019agricultura, el descobriment del m\u00f3n en l\u2019era dels grans viatgers, que havia perm\u00e8s d\u2019estendre el comer\u00e7 a escala planet\u00e0ria, i la revoluci\u00f3 industrial, que havia multiplicat la capacitat de producci\u00f3 de b\u00e9ns. En el terreny de la societat, els mals del feudalisme i de les monarquies absolutes havien restat endarrere quan la revoluci\u00f3 francesa va conquerir les llibertats individuals; m\u00e9s endavant, l\u2019esfor\u00e7 del moviment obrer va ajudar a que an\u00e9ssim guanyant drets i serveis socials. Tot aix\u00f2 havia comportat que visqu\u00e9ssim en un m\u00f3n m\u00e9s lliure, en qu\u00e8 havia anat millorant el nivell de vida dels ciutadans. Semblava l\u00f2gic pensar que el futur seguiria aquestes mateixes pautes de progr\u00e9s i llibertat.<\/p>\n
En alguna mesura aquestes coses eren veritat, per\u00f2 no eren, com potser pens\u00e0vem, el fruit d\u2019una regla interna de l\u2019evoluci\u00f3 humana \u2013all\u00f2 de qu\u00e8 ten\u00edem la hist\u00f2ria del nostre costat -, sin\u00f3 la conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019uns equilibris de forces en qu\u00e8 els guanys havien estat menys el fruit de revolucions triomfants, que el resultat de pactes i concessions obtinguts dels estaments dominants a canvi d\u2019evitar una revoluci\u00f3 que capgir\u00e9s les coses. Per dir-ho senzillament: des de la revoluci\u00f3 francesa fins cap a 1970 les classes dominants de la nostra societat van viure atemorides per fantasmes que els pertorbaven el son, fent-los t\u00e9mer que ho podien perdre com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un daltabaix revolucionari. Els seus enemics fantasmals van anar canviant de rostre; primer eren els jacobins, despr\u00e9s els carbonaris i els ma\u00e7ons, m\u00e9s endavant els anarquistes, els comunistes finalment. Eren amenaces imagin\u00e0ries; per\u00f2 la freq\u00fc\u00e8ncia dels atemptats, les vagues i les revoltes els donaven credibilitat i facilitaven que es poguessin negociar millores socials. Les manifestacions del primer de maig, que es van celebrar per primera vegada entre nosaltres el 1890, sabem que van produir un p\u00e0nic irracional, totalment injustificat, en la nostra burgesia; per\u00f2 van ser la base per aconseguir, mitjan\u00e7ant llargues negociacions, una jornada de treball de 8 hores, contra les 10 o 12 que regien abans.<\/p>\n
Nouriel Roubini, un dels economistes que van predir a temps la cat\u00e0strofe de 2008, ha explicat aix\u00f3 en un article:<\/p>\n
Fins i tot abans de la gran depressi\u00f3, les classes burgeses il\u00b7lustrades d\u2019Europa reconeixien que, per tal d\u2019evitar revolucions, calia protegir els drets del treballadors, millorar els salaris i les condicions de treball i crear un estat del benestar per redistribuir la riquesa i finan\u00e7ar bens socials \u2013educaci\u00f3, sanitat i una xarxa social de protecci\u00f3.(…) L\u2019ascens de l\u2019estat del benestar va ser, per tant, una resposta (…) al temor a les revolucions populars, al socialisme i al comunisme (…). Tres d\u00e8cades de relativa estabilitat econ\u00f2mica i social van seguir, dels darrers anys 40s als mitjans del 70s: un per\u00edode en qu\u00e8 la desigualtat va caure considerablement i els ingressos mitjos van cr\u00e9ixer r\u00e0pidament[1]<\/a>.<\/p>\n El per\u00edode de 1945 a 1975 va ser en el conjunt dels pa\u00efsos desenvolupats una etapa en qu\u00e8 un repartiment m\u00e9s equitatiu dels guanys va permetre millorar la sort de la majoria. Els salaris creixien al mateix ritme que augmentava la productivitat i amb ells creixia la demanda de b\u00e9ns de consum per part dels treballadors, cosa que comportava un est\u00edmul a l\u2019augment de la producci\u00f3. Georg Packer ho descriu com \u201cuna democr\u00e0cia de classe mitja\u201d que implicava \u201cun contracte social no escrit entre el treball, els negocis i el govern, entre les elits i les masses\u201d. Des de la crisi de 2008, ens diu Robert Jensen, hi ha molta gent als Estats Units que enyora \u201caquella \u2018edat d\u2019or\u2019 del capitalisme en qu\u00e8 els beneficis i els salaris pujaven, i hi havia molt poc atur\u201d[2]<\/a>.<\/p>\n Aquesta tend\u00e8ncia es va invertir en els anys setanta del segle passat, despr\u00e9s de la crisi del petroli, que va servir d\u2019excusa per iniciar el canvi. La primera conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi econ\u00f2mica havia estat que la producci\u00f3 industrial del m\u00f3n minv\u00e9s en un deu per cent i que milions de treballadors quedessin en l\u2019atur, tant a Europa occidental com als Estats Units. Aquests van ser anys de commoci\u00f3 social, amb els sindicats mobilitzats a Europa en defensa dels interessos dels treballadors, cosa que els va permetre de retardar unes d\u00e8cades els canvis que s\u2019estaven produint als Estats Units i a Gran Bretanya, on els empresaris, sota l\u2019empara de Ronald Reagan i de la senyora Thatcher, van decidir que aquest era el moment d\u2019iniciar una pol\u00edtica de lluita contra els sindicats, de desballestament de l\u2019estat de benestar i de limitaci\u00f3 del paper dels governs en el control de l\u2019economia.<\/p>\n Cap a 1973 semblava clar que el triomf de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica a la guerra freda era impossible i que no calia t\u00e9mer que el comunisme pogu\u00e9s impulsar cap revoluci\u00f3 als pa\u00efsos desenvolupats. Els empresaris, i els pol\u00edtics que representaven els seus interessos, podien dormir tranquils. No hi havia cap necessitat de seguir pactant: havia arribat l\u2019hora de restaurar la plena autoritat del patr\u00f3.<\/p>\n El resultat a llarg termini d\u2019aquest proc\u00e9s, que ha anat augmentant la desigualtat, enriquint els de dalt i empobrint la majoria, es pot sintetitzar en aquestes dades referides als Estats Units que es publiquen en un estudi recent de Lawrence Mishell: entre 1973 i 2011 la productivitat va cr\u00e9ixer en un 80\u20194 per cent; per\u00f2 el salari mig per hora treballada nom\u00e9s ho va fer en un 10\u20197 per cent. \u00c9s evident que ja no hi ha repartiment equitatiu dels augments de riquesa entre empresaris i treballadors: que s\u2019ha acabat el pacte que havia estat la base de l\u2019harmonia social dels anys de postguerra[3]<\/a>.<\/p>\n Stiglitz ho deia fa pocs dies en una entrevista: \u201cUn treballador a temps complet est\u00e0 pitjor avui als Estats Units que fa 44 anys. \u00c9s sorprenent \u2013mig segle d\u2019estancament. El sistema econ\u00f2mic no funciona. No importa si unes poques persones al cim es beneficien escandalosament- quan la majoria dels ciutadans no milloren, el sistema econ\u00f2mic no va b\u00e9\u201d[4]<\/a>.<\/p>\n Si voleu un testimoni de les causes que han produ\u00eft aquest repartiment desigual de la riquesa en favor dels de dalt ho podeu veure en la carta que Michael Cembalest, cap d\u2019inversions de JPMorgan Chase, va escriure el juliol de 2011 als seus clients, on deia: \u201cels marges de benefici han aconseguit nivells que no s\u2019havien vist des de fa d\u00e8cades\u201d(…) \u201cles reduccions de salaris i prestacions expliquen la major part d\u2019aquesta millora\u201d. \u201cLa compensaci\u00f3 pel treball est\u00e0 als Estats Units en l\u2019actualitat al m\u00ednim en cinquanta anys en relaci\u00f3 tant amb les xifres de venda de les empreses com del PIB dels Estats Units\u201d[5]<\/a>.<\/p>\n Aquesta evoluci\u00f3, que \u00e9s el que Krugman anomena \u201cla gran diverg\u00e8ncia\u201d, no va n\u00e9ixer de causes econ\u00f2miques, de la din\u00e0mica dels mercats, sin\u00f3 d\u2019unes causes pol\u00edtiques, de \u201cla manipulaci\u00f3 de les lleis i les regles per obra dels que podien pagar \u201cnegociadors\u201d, legisladors i advocats per realitzar els seus enc\u00e0rrecs\u201d. Les explicacions, per tant, s\u2019han de cercar en el terreny de la pol\u00edtica, en la gradual implantaci\u00f3 del que Sheldon Wolin descriu com un \u201ctotalitarisme invertit\u201d, que neix de la combinaci\u00f3 de: \u201cun cos legislador d\u00e8bil, un marc legal que \u00e9s a la vegada complaent i repressiu, un sistema de partits en qu\u00e8 cada un d\u2019ells, en l\u2019oposici\u00f3 o amb majoria, s\u2019inclina a reconstruir el model existent per afavorir permanentment a una classe dominant dels rics, els influents i els empresaris. Mentre es deixa els ciutadans m\u00e9s pobres amb una sensaci\u00f3 d\u2019indefensi\u00f3 i de desesperaci\u00f3 pol\u00edtica i, al mateix temps, es mant\u00e9 les classes mitges oscil\u00b7lant entre la por a l\u2019atur i l\u2019espectativa d\u2019unes compensacions fabuloses quan es recuperi l\u2019economia\u201d. Tot plegat associat a uns medis d\u2019informaci\u00f3 mediatitzats i servils, una potent maquin\u00e0ria de propaganda conservadora i unes policies que cooperen a cercar estrangers sospitosos i dissidents interns [6]<\/a>.<\/p>\n Per\u00f2 jo no vull parlar avui d\u2019aquesta evoluci\u00f3 a llarg termini, sin\u00f3 que preferiria referir-me al que est\u00e0 passant en l\u2019actualitat, despr\u00e9s de la crisi de 2008, que no solament no ha canviat les coses, sin\u00f3 que ha consolidat i accelerat aquest proc\u00e9s iniciat trenta-cinc anys abans, i l\u2019ha dut a instal\u00b7lar-se tamb\u00e9 a Europa.<\/p>\n Des de l\u2019estiu de 2009 es va comen\u00e7ar a dir als Estats Units que la crisi s\u2019havia superat, al menys en el sector financer, i devia ser veritat, perqu\u00e8 els beneficis repartits als seus dirigents van tornar a les grans xifres de passat: la mitja dels 100 millor pagats \u00e9s de 14\u20194 milions a l\u2019any, poca cosa en comparaci\u00f3 al que guanyen els gestors de fons d\u2019inversi\u00f3, que poden arribar als mil milions.<\/p>\n Per al conjunt de la producci\u00f3 la recuperaci\u00f3 de l\u2019economia nord-americana es donava per assegurada al darrer trimestre de 2011. Una gran not\u00edcia, diria Robert Reich, per\u00f2 amb un aspecte inquietant, perqu\u00e8 \u201cencara que el pa\u00eds produeix avui m\u00e9s b\u00e9ns i serveis que abans de la crisi (…), s\u2019estan fent amb sis milions de treballadors menys\u201d. Qu\u00e8 es pot fer amb aquests sis milions que resten al marge del proc\u00e9s productiu? C\u00f3m repercutir\u00e0 aix\u00f2 en els nivells de vida de les classes mitges i populars?<\/p>\n Segons l\u2019oficina del cens hi havia en 2011 47 milions de nord-americans (un de cada sis) que vivien per sota del l\u00edmit de la pobresa, i 19 milions, un ter\u00e7 d\u2019aquests, eren nens en una situaci\u00f3 d\u2019\u201cextrema pobresa\u201d.<\/p>\n Els llocs de treball que s\u2019anaven creant eren en la immensa majoria de baixa qualificaci\u00f3, de durada insegura i de sous molt baixos, en especial pel que fa refer\u00e8ncia als que s\u2019oferien als joves d\u2019entre 16 i 29 anys, gaireb\u00e9 la meitat d\u2019ells sense treball. Richard D. Wolff, professor em\u00e8rit d\u2019economia de la Universitat de Massachusets a Amherst, denunciava el 7 de mar\u00e7 passat que les not\u00edcies sobre la recuperaci\u00f3 de l\u2019economia eren fal\u00b7laces: que no hi havia una millora general de les condicions econ\u00f2miques. \u201cRecuperaci\u00f3, en aquesta economia capitalista, es refereix als beneficis, no a la gent\u201d.<\/p>\n El problema, a m\u00e9s, no \u00e9s solament dels Estats Units. Ho sabem prou en aquest pa\u00eds nostre on l\u2019atur dels joves passa ja del 50%. Per\u00f2 \u00e9s que la pr\u00f2pia Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball ho confirma a escala mundial en un comunicat de 29 d\u2019abril, \u00e9s a dir de diumenge passat, on diu: \u201cMalgrat els signes de qu\u00e8 el creixement econ\u00f2mic ha recomen\u00e7at en algunes regions, la situaci\u00f3 global de l\u2019ocupaci\u00f3 no mostra signes de recuperaci\u00f3 en el futur proper\u201d[7]<\/a>.<\/p>\n El que es pot comprovar, a m\u00e9s, \u00e9s que el proc\u00e9s a llarg termini que condueix a l\u2019augment de la desigualtat \u2013\u00e9s a dir, a l\u2019empobriment de la majoria i a l\u2019enriquiment de l\u2019\u201cu per cent\u201d- no solament segueix, sin\u00f3 que s\u2019ha accentuat com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi. Pel mar\u00e7 passat l\u2019equip dirigit per Emmanuel Saez, professor de la Universitat de Calif\u00f2rnia, publicava les seves estimacions del repartiment dels beneficis del creixement, que mostraven que, si en el conjunt del per\u00edode de 1993 a 2010 la part del creixement total \u201ccapturada\u201d per l\u2019u per cent dels m\u00e9s rics havia estat el 52 per cent, en els anys de \u201crecuperaci\u00f3 de 2009 i 2010\u201d aquesta part havia augmentat fins al 93 per cent. Saez acabava el seu informe amb aquestes paraules: \u201cHem de decidir com a societat si aquest augment de la desigualtat dels ingressos \u00e9s eficient i acceptable o, en cas contrari, quina combinaci\u00f3 de reformes institucionals i fiscals hem de desenrotllar per tal de frenar-la\u201d.<\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 es produeix, i no pas per casualitat, en un context en qu\u00e8 la gesti\u00f3 pol\u00edtica d\u00f3na ple suport a les mesures que afavoreixen la continu\u00eftat d\u2019aquesta diverg\u00e8ncia. La decisi\u00f3 del tribunal suprem dels Estats Units en el cas \u201cCitizens United vs. Federal Electoral Commission\u201d, aprovada pel gener de 2010, ha perm\u00e8s multiplicar les donacions pol\u00edtiques de les empreses. Aquest diner es d\u00f3na de forma que no obliga a declarar la seva proced\u00e8ncia abans de celebrar-se les eleccions i s\u2019utilitza sobre tot en campanyes de televisi\u00f3 destinades a atacar i denigrar els contrincants del candidat a qui es d\u00f3na suport. Els milions gastats pels Super-PACS (Comit\u00e8s d\u2019Acci\u00f3 Pol\u00edtica) en la campanya per elegir el candidat republic\u00e0 per a les properes eleccions presidencials han arribat a alarmar fins i tot a The Economist<\/u>, que ha dit: \u201cels Super Pacs estan canviant la pol\u00edtica nord-americana. I pot resultar impossible fer retrocedir el seu impressionant aven\u00e7\u201d.<\/p>\n Si a aquesta intromissi\u00f3 del diner de les empreses en les eleccions hi afegiu els esfor\u00e7os que s\u2019estan fent per impedir legalment el vot als pobres, els vells, els joves i les minories \u00e8tniques, entendreu que Elizabeth Drew es pregunti: \u201cPot una elecci\u00f3 que est\u00e0 sotmesa a tantes distorsions interessades ser acceptada pel p\u00fablic com havent-se produ\u00eft d\u2019una manera correcta? I que passar\u00e0, si no \u00e9s aix\u00ed?\u201d[8]<\/a>.<\/p>\n Aquesta degradaci\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica que es compra i es ven permet als empresaris bloquejar lleis que els obligarien a augmentar els seus costos, com les que es refereixen al control de la pol\u00b7luci\u00f3 o les que s\u2019adrecen a la prevenci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic. A banda d\u2019aix\u00f2, els pol\u00edtics compleixen encarregant-se de rebaixar sistem\u00e0ticament els impostos a les grans fortunes i, el que \u00e9s pitjor, accepten que utilitzin arg\u00facies legals per no pagar-los[9]<\/a>.<\/p>\n La compra dels pol\u00edtics no es limita, a m\u00e9s, als donatius per les eleccions, sin\u00f3 que inclou els centenars de milions que els \u201clobbyists\u201d gasten cada any en atendre\u2019ls i complaure\u2019ls. Trenta de les m\u00e9s grans empreses nord-americanes van gastar en els anys de 2008 a 2010 m\u00e9s en despeses de \u201clobby\u201d \u2013entrades, hotels, restaurants de luxe, viatges en avions privats, etc,- que en pagar impostos a l\u2019estat[10]<\/a>. Com diu Chris Hedges: \u201cEls caps d\u2019estat i els funcionaris elegits per al congr\u00e9s s\u00f3n avui en gran mesura irrellevants. S\u00f3n els \u201clobbyists\u201d els que escriuen els projectes de llei i aconsegueixen que s\u2019aprovin. Els \u201clobbyists\u201d asseguren als pol\u00edtics el diner per sortir elegits i els donen treball quan deixen la pol\u00edtica. Els que tenen el poder avui s\u00f3n els membres de la redu\u00efda elit que administra les grans empreses\u201d.<\/p>\n Rick Santorum, per exemple, que ha optat a la nominaci\u00f3 republicana amb uns plantejaments de cat\u00f2lic integrista que el duia a condemnar les universitats, on, segons ell. \u201cel 62 % dels estudiants perden la fe\u201d, resulta que en la seva etapa de senador va afavorir els interessos d\u2019empreses del seu estat, aconseguint-los grans subvencions, que aquestes li van compensar, un cop havia abandonat la pol\u00edtica, amb c\u00e0rrecs i altres beneficis milionaris. Pel que es veu la venda de les decisions pol\u00edtiques en benefici propi no t\u00e9 res a veure amb la moral cristiana. El cas de les subvencions estatals a les ind\u00fastries del petroli i el gas, mantingudes en conniv\u00e8ncia amb els pol\u00edtics que es beneficien del seu patrocini, arriba a proporcions escandaloses.<\/p>\n Aquesta privatitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica ens ajuda a entendre les mesures de restricci\u00f3 de la democr\u00e0cia que permeten assegurar el manteniment de l\u2019ordre establert. Aix\u00f2 es pot veure en el desenvolupament d\u2019un aparat repressiu de nova mena, que no adopta la viol\u00e8ncia p\u00fablica dels temps del feixisme; per\u00f2 que \u00e9s molt m\u00e9s efica\u00e7, basat com est\u00e0 en l\u2019espionatge i la prevenci\u00f3.<\/p>\n La vigil\u00e0ncia sobre els ciutadans s\u2019ha convertit en una seriosa amena\u00e7a per les llibertats p\u00fabliques. Bill Quigley ens ha explicat els diversos m\u00e8todes pels que, usant les m\u00e9s diverses t\u00e8cniques, el govern nord-americ\u00e0 mant\u00e9 vigilats i controlats tots els ciutadans: recopilaci\u00f3 d\u2019emails i converses telef\u00f2niques, control dels tel\u00e8fons m\u00f2bils, reconeixements facials, etc. Una nova llei, la CISPA (Cyber Intelligence Sharing and Protection Act), converteix Google y Facebook, en paraules de Ron Paul, en \u201cespies del govern\u201d[11]<\/a>.<\/p>\n En l\u2019actualitat, segons William Binney, que ha estat funcionari de la NSA (National Security Agency) durant trenta anys, aquests instituci\u00f3 t\u00e9 emmagatzemats 20 milions de \u201ctransaccions\u201d (emails, trucades telef\u00f2niques, etc.) de ciutadans nord-americans. I aquesta capacitat augmentar\u00e0 considerablement quan es posi en marxa el Utah Data Center, que es calcula que entrar\u00e0 en funcionament pel setembre de 2013, on, segons James Bamford, \u201cs\u2019emmagatzemaran tota mena de comunicacions, incloent els continguts complets del correu electr\u00f2nic privat, de les trucades telef\u00f2niques i de les recerques a Google, i es registraran dades personals com rebuts de parking, itineraris de viatge o compres de llibres\u2026\u201d.<\/p>\n En un n\u00famero recent de The Economist<\/u>[12]<\/a> se\u2019ns parla de tota una s\u00e8rie de programes de \u201ccomputaci\u00f3 social\u201d, dedicats a l\u2019\u201can\u00e0lisi dels sentiments\u201d, que es desenvolupen en diverses universitats o en relaci\u00f3 amb empreses com el fabricant d\u2019armament Lockheed Martin, per\u00f2 sempre amb participaci\u00f3 i finan\u00e7ament milionari del govern. En la base de tots ells est\u00e0 un estudi sistem\u00e0tic de les informacions disponibles, amb una especial incid\u00e8ncia a l\u2019an\u00e0lisi del que circula per les xarxes socials, i molt especialment pel twitter, per tal d\u2019identificar els possibles punts en qu\u00e8 es pot produir una protesta, i facilitar la forma de respondre-hi.[13]<\/a> El Worldwide Integrated Crisis Early Warning System, de Lockheed-Martin, per exemple, utilitza tota mena d\u2019informaci\u00f3 digital per \u201cpredir amb anticipaci\u00f3 revoltes, aldarulls, crisis econ\u00f2miques, intervencions dels governs i guerres internacionals\u201d, fent la funci\u00f3 d\u2019un \u201cradar social\u201d.<\/p>\n M\u00e9s espectacular sembla encara un programa que es desenvolupa a l\u2019Acad\u00e8mia militar de West Point i que s\u2019est\u00e0 fent servir en l\u2019actualitat a Afganist\u00e1n. L\u2019anomenat Spacio-Cultural Abductive Reasoning Engine, les sigles del qual es llegeixen SCARE, o sigui POR, dubto que sigui per casualitat, ha proporcionat m\u00e8todes d\u2019\u201dabducci\u00f3 geospacial\u201d per descobrir dip\u00f2sits d\u2019armes; per\u00f2 en un estudi presentat el 2011 en una confer\u00e8ncia sobre aplicacions de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial llegeixo que ara s\u2019han desenvolupat t\u00e8cniques per descobrir \u201chigh-value targets\u201d, o sigui elements, humans especialment, d\u2019import\u00e0ncia vital per a la insurg\u00e8ncia. Si afegiu a aix\u00f2 la possibilitat d\u2019eliminar-los amb els \u201cdrones\u201d. els avions sense tripulaci\u00f3, veureu que les perspectives de futur s\u00f3n estremidores, sobre tot el dia en qu\u00e8 es decideixi utilitzar aquestes t\u00e8cniques en les pugnes civils.<\/p>\n Passem, per\u00f2, dels Estats Units a aquesta Europa nostra en crisi. La persist\u00e8ncia de la \u201cxarxa social de protecci\u00f3\u201d creada pel moviment obrer va retardar d\u2019aquesta banda de l\u2019Atl\u00e0ntic, excepte a Gran Bretanya, una evoluci\u00f3 com la dels Estats Units; per\u00f2 els efectes de la crisi de 2008 van facilitar que el proc\u00e9s s\u2019acceler\u00e9s a Europa, on, com en el cas d\u2019Espanya, les coses eren en principi molt diferents. Les hipoteques, per exemple, havien estat concedides a persones que eren solvents en condicions normals, per\u00f2 que ho van deixar de ser quan l\u2019impacte de la crisi va provocar un atur proper al 25 por cent. I en segon lloc, la c\u00e0rrega del deute p\u00fablic era aqu\u00ed limitada i no podia per ella mateixa provocar cap mena de crisi.<\/p>\n En el cas europeu, per\u00f2, per raons que caldr\u00e0 aclarir, les conseq\u00fc\u00e8ncies del proc\u00e9s iniciat a partir de la crisi nord-americana van anar m\u00e9s enll\u00e0 que als Estats Units, tant en el que fa refer\u00e8ncia a la rapidesa amb qu\u00e8 la banca va aconseguir el control de la pol\u00edtica econ\u00f2mica, com en els danys infligits a la ciutadania[14]<\/a>.<\/p>\n La seq\u00fc\u00e8ncia va comen\u00e7ar de manera molt semblant: especulaci\u00f3, crisi, rescat de la banca, empobriment dels treballadors i de les capes mitges. I amb la mateixa faula destinada a conv\u00e8ncer-nos que la culpa era del que hav\u00edem \u201cmalgastat\u201d en escoles i hospitals, de manera que ens corresponia ara pagar por aquests excessos del passat.<\/p>\n No era veritat. S\u00ed que ho era potser que hi havia hagut un mal \u00fas de la despesa p\u00fablica, que va resultar escassament productiva; per\u00f2 no ho \u00e9s que el deute p\u00fablic hagi estat, com encara ens volen fer creure avui, la causa de la crisi dels pa\u00efsos del sud d\u2019Europa. Una an\u00e0lisi de les xifres de les \u00faltimes d\u00e8cades mostra que els d\u00e8ficits i els deutes d\u2019aquests governs estaven en 2008, a l\u2019inici de la crisi, en un m\u00ednim hist\u00f2ric. El problema el va causar l\u2019augment incontrolat del deute privat, i l\u2019actuaci\u00f3 dels governs que el van assumir en arribar la crisi, com havien fet els Estats Units, per\u00f2 de manera molt m\u00e9s \u00e0mplia i incontrolada. Krugman mostra que la relaci\u00f3 entre l\u2019endeutament p\u00fablic i el PIB d\u2019aquests pa\u00efsos havia anat millorant fins a 2007 i que no podia ser per ell mateix causa del conflicte: \u201cEl que tenim en aquests moments, conclou, \u00e9s el resultat de la crisi, no d\u2019un exc\u00e9s de despesa p\u00fablica anterior\u201d[15]<\/a>.<\/p>\n El pas seg\u00fcent, i m\u00e9s greu, en l\u2019aprofundiment de la crisi a Europa el van donar els mateixos governs que, en cedir a les pressions de la cancellera alemanya Angela Merkel, que exigia \u201cposar les economies del continent en la camisa de for\u00e7a d\u2019una continuada austeritat fiscal\u201d, van deixar la direcci\u00f3 de la pol\u00edtica econ\u00f2mica en mans dels dirigents bancaris. Aditya Chakrabborty explicava a The Guardian<\/u> que havien estat els dirigents de l\u2019\u201cInstitute of International Finance\u201d, el grup de pressi\u00f3 integrat per 450 dels majors bancs, que es defineix ell mateix com \u201cl\u2019\u00fanica organitzaci\u00f3 global d\u2019institucions financeres del m\u00f3n\u201d, els que van decidir en 2011 les condicions que s\u2019havien d\u2019imposar a Gr\u00e8cia; una mesura que va ser acceptada pels governs, la Uni\u00f3 europea i el FMI.<\/p>\n Una pol\u00edtica prou hip\u00f2crita, per altra banda, com ho mostra la conducta d\u2019Alemanya que, a la vegada que exigeix que Gr\u00e8cia retalli la despesa en sanitat p\u00fablica, pressiona pel manteniment de les seves vendes d\u2019armes, de les quals Gr\u00e8cia \u00e9s el major comprador europeu (adquireixen un 15% de les exportacions alemanyes d\u2019armament, incloent, per exemple, 2.000 milions en submarins, que, a m\u00e9s d\u2019innecessaris, han resultat defectuosos)[16]<\/a>.<\/p>\n No importa que molts economistes de prestigi, als quals va acabar sumant-se l\u2019opini\u00f3 del Fons Monetari Internacional, hagin criticat una pol\u00edtica que es limita a la retallada de la despesa p\u00fablica i deixa de banda els est\u00edmuls per al creixement de la producci\u00f3. L\u2019obstinaci\u00f3 de la Sra. Merkel i dels dirigents alemanys a oposar-se a pol\u00edtiques d\u2019est\u00edmul per als pa\u00efsos en dificultats \u2013\u201cla senyora Merkel i els seus votants \u2013s\u2019ha dit- segueixen insistint en qu\u00e8 els seus ve\u00efns paguin els seus pecats amb retalls dels pressupostos encara m\u00e9s grans\u201d- van arribar a crear alarma als Estats Units. Un editorial del \u201cNew York Times\u201d denunciava el 20 d\u2019abril passat els riscos que implicava per a l\u2019economia global la insist\u00e8ncia dels dirigents europeus en una \u201causteritat destructiva\u201d, negligint les cr\u00edtiques del FMI, del Banc Mundial i del secretari del Tresor nord-americ\u00e0 per \u201chaver retallat els pressupostos amb massa rapidesa, debilitant el creixement econ\u00f2mic a tot el m\u00f3n i contribuint a una crisi d\u2019ocupaci\u00f3 en el continent europeu\u201d. Parlant a Viena el 26 d\u2019abril passat, \u00e9s a dir fa una setmana, Joseph Stiglitz ha dit: \u201cPenso que Europa s\u2019encamina al su\u00efcidi\u201d [17]<\/a>.<\/p>\n La teoria legitimadora de l\u2019austeritat sost\u00e9 que els efectes negatius de les retallades salvatges vindran compensats per un canvi en la \u201cconfian\u00e7a\u201d que dur\u00e0 a un nou creixement de la despesa dels consumidors i de la inversi\u00f3 als negocis, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del qual es reactivar\u00e0 l\u2019economia. Per\u00f2 el que ha passat \u00e9s el que totes les lli\u00e7ons de la hist\u00f2ria econ\u00f2mica sostenien que havia de passar: la \u201cconfian\u00e7a\u201d no s\u2019ha presentat i, lluny de cr\u00e9ixer, la despesa del sector privat ha seguit caient: \u201cLa bona not\u00edcia, explicava Krugman a finals d\u2019abril, \u00e9s que moltes persones influents estan admetent que aix\u00f2 de la \u201cconfian\u00e7a\u201d era un conte de fades. La mala not\u00edcia, que, malgrat aquesta admissi\u00f3, sembla haver-hi poques probabilitats d\u2019un canvi de ruta a curt termini\u201d.<\/p>\n En termes generals resulta innegable que l\u2019austeritat fiscal ha agreujat la situaci\u00f3 econ\u00f2mica a tots els pa\u00efsos en qu\u00e8 s\u2019ha posat en pr\u00e0ctica. Gr\u00e8cia, Espanya i Irlanda, que van adoptar una severa pol\u00edtica de retallades, han vist com augmentava l\u2019atur, perqu\u00e8 els retalls afectaven sobre tot als productors. \u201cI en cada cas la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit del pressupost ha resultat menor del que s\u2019esperava, perqu\u00e8 els ingressos per impostos han caigut, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del col\u00b7lapse de la producci\u00f3 i de l\u2019ocupaci\u00f3\u201d. Si es deixa que una economia es mantingui deprimida hi ha moltes raons per esperar que la situaci\u00f3 porti \u201ca un cercle vici\u00f3s de disminuci\u00f3 del potencial, que condueixi a m\u00e9s austeritat i aix\u00ed successivament\u201d[18]<\/a>.<\/p>\n No es pot esperar que el creixement es recuperi amb una pol\u00edtica com la que s\u2019ha imposat a Gr\u00e8cia, que t\u00e9 a m\u00e9s dur\u00edssimes conseq\u00fc\u00e8ncies socials: augment dels su\u00efcidis i el crim, i uns hospitals que manquen de medicaments essencials, incloses les vacunes, la qual cosa fa t\u00e9mer que reapareixeran malalties com la poliomielitis o la dift\u00e8ria. I pel que fa a nosaltres, com evitarem la propagaci\u00f3 de determinades malalties, si es nega l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica a una part important de la poblaci\u00f3 immigrant?<\/p>\n Respecte d\u2019Espanya un editorial del New York Times<\/u> de 12 d\u2019abril, que duia el t\u00edtol d\u2019\u201cUna sobredosi de patiment\u201d, deia: \u201cEspanya podria ser la primera economia enfonsada per la mala gesti\u00f3 alemanya de la crisi de l\u2019eurozona\u201d. A aquesta afirmaci\u00f3 li segueix una den\u00fancia de la pol\u00edtica d\u2019austeritat, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la qual s\u00f3n que \u201ccom m\u00e9s es contreu el PIB espanyol, tant m\u00e9s cauen els seus ingressos per impostos, cosa que exigeix retalls del pressupost cada vegada m\u00e9s severs\u201d. Incapa\u00e7 de trobar m\u00e8todes adequats per complir els objectius que se li imposen des de Berl\u00edn, segueixo citant el mateix article, \u201cel senyor Rajoy ha proposat altres que s\u00f3n dolents, com retallar la inversi\u00f3 p\u00fablica, necess\u00e0ria per millorar la competitivitat de l\u2019economia, i els fons per a la formaci\u00f3 dels treballadors, necessaris per lubricar les reformes del mercat laboral. I ara ha proposat una segona tanda de grans retallades que afectaran a l\u2019escola i a la sanitat. Escatimar en el que necessita la for\u00e7a de treball del dem\u00e0 per pagar la bombolla immobili\u00e0ria d\u2019ahir no t\u00e9 sentit en termes econ\u00f2mics\u201d[19]<\/a>. B\u00e9, aix\u00f2 que he llegit s\u2019escrivia el 12 d\u2019abril, fa unes tres setmanes; ara falta saber el que ens reserva la tercera tanda de retallades, que sembla que s\u2019aprovar\u00e0 dem\u00e0, i les successives que ja se\u2019ns han anunciat.<\/p>\n El president del govern va iniciar aquest cam\u00ed cap a l\u2019abisme quan, en disposar-se a rendir homenatge a la senyora Merkel, cancellera del IV Reich, va aven\u00e7ar que el primer era complir amb l\u2019obligaci\u00f3 de sanejar els bancs i reduir la despesa p\u00fablica: els llocs de treball, els hospitals o les escoles no eren prioritaris. Les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta opci\u00f3 no trigarien a fer-se visibles. Si els retalls en la sanitat ens garanteixen un present immediat de patiment, els practicats en l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, i els obstacles a l\u2019acc\u00e9s dels joves a la universitat, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019augment de les matr\u00edcules, impliquen sacrificar el futur i resignar-se a un estancament gradual. El signe m\u00e9s evident que la pol\u00edtica d\u2019austeritat a qu\u00e8 se\u2019ns sotmet \u00e9s equivocada ens el d\u00f3na el fet que la sola aprovaci\u00f3 internacional que t\u00e9 en l\u2019actualitat sigui la del ministre de finances alemany.<\/p>\n El desastre a qu\u00e8 ens est\u00e0 portant el revela la devaluaci\u00f3 progressiva del deute de l\u2019estat. Com ha dit Landon Thomas, \u201ccom m\u00e9s promet el govern retallar el pressupost, tant m\u00e9s s\u2019apressen els inversors estrangers a desfer-se dels seus t\u00edtols espanyols de deute\u201d[20]<\/a>. La premsa comen\u00e7a ja a publicar not\u00edcies sobre la fuga de capitals que s\u2019est\u00e0 produint a casa nostra: segons una informaci\u00f3 d\u2019aquests dies, entre gener i febrer d\u2019aquest any haurien fugit del pa\u00eds 31.000 milions d\u2019euros.<\/p>\n L\u2019est\u00e8ril \u201csobredosi de sofriment\u201d imposada a la ciutadania europea ha donat lloc a moviments de protesta, en especial per part dels joves, que en sofreixen les pitjors conseq\u00fc\u00e8ncies amb la falta de treball. Per ara els governs europeus estan responent a la situaci\u00f3 de la mateixa manera que el nord-americ\u00e0: amb una tecnologia d\u2019informaci\u00f3 m\u00e9s elemental, per\u00f2 amb un enduriment semblant de les lleis encaminades a reprimir qualsevol forma de protesta social.<\/p>\n Austeritat i repressi\u00f3 s\u00f3n dues q\u00fcestions clarament relacionades, a Europa com als Estats Units, ja que formen un dels elements definidors del nou sistema. La criminalitzaci\u00f3 de la protesta va encaminada sobre tot a imposar unes mesures restrictives que no s\u00f3n solucions econ\u00f2miques temporals, sin\u00f3 que contenen elements de canvi permanent en les regles del joc social, destinats a persistir: reforma laboral, limitaci\u00f3 del dret de vaga, atacs als sindicats, privatitzaci\u00f3 progressiva de la sanitat p\u00fablica, desballestament de l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica…<\/p>\n Pel desembre de 2011 Robert Fisk comparava les revoltes \u00e0rabs i les protestes dels joves europeus i nord-americans en un article que es titulava \u201cEls banquers s\u00f3n els dictadors d\u2019occident\u201d, on deia que els partits pol\u00edtics \u201cd\u2019occident\u201d donen el poder que han rebut dels votants \u201cals bancs, els traficants de derivats i les ag\u00e8ncies d\u2019avaluaci\u00f3, sostinguts per la deshonesta panda d\u2019experts de les grans universitats nord-americanes, (…) que mantenen la ficci\u00f3 de qu\u00e8 aquesta \u00e9s una crisi de la globalitzaci\u00f3, en comptes d\u2019una trampa financera imposada als votants\u201d. Les eleccions als nostres pa\u00efsos, afegia, \u201chan acabat essent tan falses com les que els \u00e0rabs es veien obligats a repetir, d\u00e8cada darrere d\u00e8cada, per tal d\u2019ungir els propietaris de la seva pr\u00f2pia riquesa nacional\u201d[21]<\/a>.<\/p>\n Aquesta mateixa percepci\u00f3 del context pol\u00edtic ens la d\u00f3na Michael Hudson, professor de la Universitat de Missouri, que denuncia en un text sobre \u201cla transici\u00f3 d\u2019Europa de la socialdemocr\u00e0cia a l\u2019oligarquia financera\u201d, que la mena de guerra que estem vivint t\u00e9 objectius que van m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019economia, ja que amena\u00e7a dur-nos a una nova \u00e8poca d\u2019augment de la desigualtat, que es consolidar\u00e0 a mesura que una oligarquia financera vagi reempla\u00e7ant els governs democr\u00e0tics, i sotmeti a la poblaci\u00f3 a una servitud per deutes. El resultat \u00e9s \u201cun cop d\u2019estat olig\u00e0rquic en qu\u00e8 els impostos i el control dels pressupostos estan passant a les mans d\u2019uns executius nomenats pel c\u00e0rtel internacional dels banquers\u201d[22]<\/a>.<\/p>\n Quin futur ens espera? Tenim per una banda la utopia oficial, que ens descrivia The Economist<\/u> fa un parell de setmanes en parlar de la \u201ctercera revoluci\u00f3 industrial\u201d, amb el panorama de la producci\u00f3 digital, amb instruments com la impressi\u00f3 en 3 dimensions, que permetr\u00e0 d\u2019eliminar pr\u00e0cticament la c\u00e0rrega dels salaris, i afavorir\u00e0 per tant el retorn de la producci\u00f3 als pa\u00efsos avan\u00e7ats[23]<\/a>. Les utopies tecnol\u00f2giques estan molt b\u00e9; per\u00f2 el futur el determinar\u00e0 l\u2019\u00fas que es faci en les nostres societats dels guanys que poden aportar. I si ens guiem pel precedent del 93 per cent que senyalava Emmanuel Saez, el que cal esperar, si no hi ha un canvi radical en les regles del joc social vigents en aquests moments, \u00e9s senzillament m\u00e9s atur i menys ajuts socials per fer front a les dificultats.<\/p>\n L\u2019altra cara de la utopia de la tercera revoluci\u00f3 industrial \u00e9s la dist\u00f2pia d\u2019un m\u00f3n d\u2019atur i repressi\u00f3, que es pot veure reflectida en algunes anticipacions actuals, com la de The Hunger Games<\/u>, que ha aconseguit una enorme popularitat entre els joves, on se\u2019ns presenta un futur dominat per la fam i l\u2019opressi\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n Hi ha un aspecte preocupant en les perspectives que se\u2019ns presenten. Fins ara hem pogut veure que la privatitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica ha servit per destruir l\u2019estat del benestar i augmentar els guanys dels empresaris financers i industrials. Per\u00f2 sembla que ens estem adre\u00e7ant a una nova etapa en qu\u00e8 el que es privatitzar\u00e0 no ser\u00e0 solament la pol\u00edtica, sin\u00f3 l\u2019estat mateix. Fins ara no ens hav\u00edem preocupat gaire pels aven\u00e7os de la privatitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament o de la sanitat. Per\u00f2 el que estem veient en les societats que marxen en la punta d\u2019aquesta evoluci\u00f3, i en especial als Estats Units, \u00e9s que la privatitzaci\u00f3 dels serveis s\u2019est\u00e0 convertint en un negoci important, que va passant a mans de les grans empreses financeres.<\/p>\n En el terreny de l\u2019educaci\u00f3, per exemple, els nord-americans es troben ja en la situaci\u00f3 en qu\u00e8 un nen pot anar a una escola gestionada per Pearson Educational, estudiar amb llibres publicats per Pearson Educational i sotmetre\u2019s a examens dissenyats per Pearson Educational, que t\u00e9 contractes de centenars de milions per gestionar els sistemes d\u2019avaluaci\u00f3. Amb una considerable influ\u00e8ncia pol\u00edtica, Pearson est\u00e0 intentant controlar tot el sistema d\u2019ensenyament nord-americ\u00e0[24]<\/a>. Hi ha un altre drama relacionat amb l\u2019educci\u00f3, com \u00e9s el dels estudiants universitaris obligats a demanar cr\u00e8dits per poder fer front al cost creixent de les matr\u00edcules, amb un deute global que arriba ja al bili\u00f3 de d\u00f2lars. Incapa\u00e7os de mantenir els costos de manteniment d\u2019aquests pr\u00e9stecs, molts estudiants es converteixen en uns aut\u00e8ntics esclaus per deutes[25]<\/a>.<\/p>\n Altre exemple podrien ser les presons, que s\u00f3n avui un gran negoci privat, gestionat per companyies en qu\u00e8 participen empreses com Wells Fargo, i que estan creant un mercat de treball esclau en reempla\u00e7ament dels immigrants il\u00b7legals que s\u00f3n expulsats per les noves lleis m\u00e9s restrictives. El m\u00e9s greu \u00e9s que, per mantenir el negoci, les empreses exigeixen una ocupaci\u00f3 del 90% i pressionen per tal que augmenti la criminalitzaci\u00f3[26]<\/a>.<\/p>\n No \u00e9s ja l\u2019estat del benestar el que est\u00e0 amena\u00e7at, sin\u00f3 l\u2019estat mateix i la societat civil en qu\u00e8 es sost\u00e9. Tot apunta a un futur de retorn cap a la privatitzaci\u00f3, com en els temps feudals, on potser no pagarem impostos, sin\u00f3 taxes a les empreses propiet\u00e0ries de tots els recursos i tots els serveis de qu\u00e8 dependran les nostres vides. Aquest \u00e9s, per\u00f2, un tema massa important, i massa complex, com per tocar-lo aqu\u00ed de passada.<\/p>\n Com escapar d\u2019aquest dest\u00ed? He estat estudiant darrerament les realitzacions i els programes dels moviments del model Occupy Wall Street, que han estat prou importants als Estats Units. L\u2019estudi del que ha passat en el 2011, en el que Slavoj Zizek anomena \u201cl\u2019any en qu\u00e8 vam somniar perillosament\u201d, semblava poc esperan\u00e7ador. Natasha Lennard, escrivint en abril d\u2019aquest any a l\u2019Occupy Gazette<\/u>, considerava que el que havien intentat en l\u2019any anterior havia acabat en \u201cuna llarga cadena de fracassos\u201d[27]<\/a>. El gran repte per tirar endavant era la crida a una \u201cvaga general\u201d pel primer de maig, proclamada desafiant la indignaci\u00f3 dels sindicats tradicionals, que la trobaven inoportuna.<\/p>\n La sorpresa l\u2019he tinguda en veure quin era el programa que es proposaven desenvolupar, que no tenia res a veure amb el concepte habitual de vaga. Es tractava de tot un seguit d\u2019actuacions a distints llocs del pa\u00eds, que inclo\u00efen les activitats m\u00e9s diverses. A Nova York, per exemple, abra\u00e7aven des d\u2019una desfilada d\u2019un ex\u00e8rcit de mil guitarristes pel centre de la ciutat, fins a una universitat lliure en un parc, organitzada per estudiants que protesten per la pujada de les matr\u00edcules, amb la participaci\u00f3 de professors.<\/p>\n El m\u00e9s significatiu, per\u00f2, \u00e9s el que volien fer a Los Angeles, on caravanes de bicicletes i autom\u00f2bils marxarien del centre cap als quatre extrems de la capital, participant en actes de protesta sindical, en \u201cocupacions llampec\u201d, menjars gratis, etc., reivindicant tot un seguit d\u2019objectius: contra les expulsions de les fam\u00edlies de les seves cases, la pujada dels preus de les matr\u00edcules dels estudiants, la desigualtat dels ingressos, la manca de drets dels immigrants, la viol\u00e8ncia de la policia, la criminalitzaci\u00f3 dels pobres…<\/p>\n \u201cAquesta \u00e0mplia barreja de t\u00f2pics i de t\u00e0ctiques \u2013diu el seu programa- poden desconcertar els suposats experts, per\u00f2 reflecteix una transformaci\u00f3 en l\u2019activisme<\/u> tan profunda com res que hagi passat en el terreny del canvi social en les darreres d\u00e8cades. La gent s\u2019est\u00e0 movent al defora de les causes i els grups d\u2019inter\u00e8s a\u00efllats. S\u2019estan reunint i compartint an\u00e0lisis, demostrant que estan d\u2019acord respecte de les causes d\u2019alguns dels nostres majors problemes\u201d[28]<\/a>.<\/p>\n No tinc m\u00e9s que les primeres not\u00edcies del que ha passat, que mostren que si b\u00e9 el n\u00famero dels participants va ser menor del que esperaven \u2013a Nova York va comen\u00e7ar plovent al mat\u00ed -, la veritat \u00e9s que han tingut prou \u00e8xit en organitzar un acte de protesta a escala nacional, que ha mostrat una molt bona col\u00b7laboraci\u00f3 entre els treballadors dels sindicats i els membres d\u2019Occupy en llocs com Los Angeles, Nova York, Baltimores i Chicago, i que ha assenyalat el retorn del moviment als carrers[29]<\/a>.<\/p>\n \u00c9s un nou tipus d\u2019accions, que ens suggereix que pot ser una bona idea que, en un temps en que estan amena\u00e7ats tots els nostres drets, protestem col\u00b7lectivament contra els abusos que ens afecten directament i contra els que afecten a d\u2019altres, considerant-los com a propis i comuns. \u00c9s evident que aquesta no ser\u00e0 la soluci\u00f3 als nostres problemes; per\u00f2 si serveix per tal que es vagi formant una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva de la naturalesa i de la gravetat dels retrocessos que ens amenacen, pot ajudar-nos en el dif\u00edcil cam\u00ed de comen\u00e7ar a reconstruir una societat democr\u00e0tica que tingui com a objectiu central proporcionar llibertat i benestar a la major part dels que en formem part, i que ens permeti recuperar un futur m\u00e9s esperan\u00e7ador.<\/p>\n Maig de 2012.<\/p>\n \n [1]<\/a> Nouriel Roubini, \u201cAfter the storm: the instability of inequality\u201d, aProject Syndicate<\/u>, 15 d\u2019octubre de 2011.<\/p>\n [2]<\/a> Georg Packer, \u201cThe broken contract. Inequality and American decline\u201d, a Foreign Affairs<\/u>, novembre\/desembre 2011, pp. 20-31; Robert Jensen, \u201c\u2019There are marxists in India?\u2019 Economist Prabhat Patnai on the global crisis\u201d, a Dissident Voice<\/u>, 23 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [3]<\/a> Lawrence Mishel, \u201cThe wedges between productivity and median compensation growth\u201d, a Economic Policy Institute, Issue brief 330<\/u>, 26 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [4]<\/a> Joseph Stiglitz, \u201cPolitics is at the rrot of the problem\u201d, a The European<\/u>, 23 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [5]<\/a> Timothy Noah, \u201c<\/strong>Brooks Brothers bolshevism: Wall Street discovers income inequality\u201d, a The New Republic<\/u>, 6 d\u2019octubre de 2011.<\/p>\n [6]<\/a> Sheldon S. Wolin, \u201cInverted totalitarianism\u201d, ea The Nation<\/u>, 19 de maig de 2003; Democracia S.A. La democracia dirigida y el fantasma del totalitarismo invertido<\/u>, Madrid, Katz, 2008.<\/p>\n [7]<\/a> International Labour Organization, \u201cNo recovery in sight for labour markets, warns ILO\u201d, 29 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [8]<\/a> [8] Elizabeth Drew, \u201cCan we have a democratic election?\u201d, a New York Review of Books<\/u>, 23 de febrer de 2012.<\/p>\n [9]<\/a> Paul Buchheit, \u201cFive tax fallacies invented by the 1%\u201d, a Common Dreams<\/u>, 30 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [10]<\/a> \u201cFor hire: Lobbyists or the 99%? How corporations pay more for lobbyists then in taxes\u201d, un informe de Public Campaign<\/u>, desembre de 2011.<\/p>\n [11]<\/a> Steven Rosenfeld, \u201cFacebook and Google turned into government spies? The dangerous new law before congress (CISPA)\u201d, a AlterNet<\/u>, 25 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [12]<\/a> \u201cThe science of civil war: What makes heroic strife\u201d, a The Econmist<\/u>, 21 d\u2019abril de 2012, pp. 77-78.<\/p>\n [13]<\/a> James Bamford, \u201dThe NSA is building the country\u2019s biggest spy center (watch what yo say)\u201d, a Wired<\/u>, 15 de mar\u00e7 de 2012.<\/p>\n [14]<\/a> Sobre aquesta quesito veieu Ellen Brown, \u201cHow the Goldman vampire squid just captured Europe\u201d, a Truthout<\/u>, 18 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [15]<\/a> Paul Krugman, \u201cEuropean fiscal zombies\u201d, a New York Times<\/u>, \u201cThe conscience of a liberal\u201d, 29 de desembre de 2011; Steve Keen, \u201cOn the problems racing the world in 2012\u201d, a Real-world economics review blog<\/u>, 30 de desembre de 2011.<\/p>\n [16]<\/a> Helena Smith, \u201cGerman \u2018hypocrisy\u2019 over Greece military spending has critics up in arms\u201d, a The Guardian<\/u>, 19 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [17]<\/a> Joseph Stiglitz, \u201cPolitics is at the root of the problem\u201d, a The European<\/u>, 23 d\u2019abril de 2012; vegi\u2019s tamb\u00e9 Mark Weisbrot, \u201cBreaking the eurozone\u2019s self-defeating cycle of austerity\u201d, a The Guardian<\/u>, 27 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [18]<\/a> Paul Krugman, \u201cPain without gain\u201d, a New York Times<\/u>, 19 de febrer de 2012.<\/p>\n [19]<\/a> \u201cAn overdose of pain\u201d, editorial del New York Times<\/u>, 12 de abril de 2012.<\/p>\n [20]<\/a> Landon Thomas, \u201cSpain is still awaiting the payoff from austerity\u201d, aNew York Times<\/u>, 27 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [21]<\/a> Robert Fisk, \u201cBankers are the dictators of the West\u201d, a The Independent<\/u>, 10 de desembre de 2011.<\/p>\n [22]<\/a>\u201cEurope\u2019s transition from social democracy to oligarchy\u201d, article publicat originalmnent al Frankfurter Allgemeine Zeitung<\/u> <\/u>i reprodu\u00eft al blog de Hudson el 6 de desembre de 2011.<\/p>\n [23]<\/a> \u201cA third industrial revolution\u201d, Special report, a The Economist<\/u>, 21 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n [24]<\/a> Sobre els problemes que s\u2019han plantejat amb uns examens amb els m\u00e8todes de Pearson a New York, Gail Collins \u201cA very pricey pineapple\u201d, a New York Times<\/u>, 27 d\u2019abril de 2012, i Alan Singer, \u201cThe pineapple taht ate global history\u201d, a History News Network<\/u>, 30 d\u2019abril de 2012, que acaba dient: \u201cPearson Educational (\u2026) should be thrown out of the educational business\u201d.<\/p>\n [25]<\/a> Rebecca Solnit, \u201cWelcome to the 2012 Hunger Games. Sending debt peonage, poverty, and freaky weather into the arena\u201d, aTomDispatch<\/u>, 1 de maig de 2012.<\/p>\n [26]<\/a> Dina Rasor, \u201cPrison industries: \u2018Dont\u2019t let society improve or we lose Business\u201d, a Truthout, 26 d\u2019abril de 2012; Glen Ford, \u201cPrivate prison corporations are slave traders\u201d, a Black Agenda Report<\/u>, 24 d\u2019abril de 2012;<\/p>\n Steve Fraser i Joshua B. Freeman, \u201cLocking down an American workforce\u201d, a TomDispatch<\/u>, 19 d\u2019abril de 2012; \u201cGeorgia, out migrante workers, turns to prison labor\u201d, a Common Dreams<\/u>, 20 d\u2019abril de 2012; Susie Madrak, \u201cWells Fargo now a major shareholder in for-profit prisons\u201d, a Crooks and Liars<\/u>, 13 s\u2019abril de 2012, etc.<\/p>\n [27]<\/a> Natasha Lennard, \u201cOccupy & failure\u201d, a Occupy Gazette<\/u>, 25 d\u2019abril de 2012.<\/p>\n