{"id":1928,"date":"2012-06-22T00:00:00","date_gmt":"2012-06-22T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=1928"},"modified":"2020-02-20T18:13:01","modified_gmt":"2020-02-20T17:13:01","slug":"entrevista-a-teresa-forcades-s-ha-de-ser-contundent-vaga-general-d-un-dia-no-vaga-general-indefinida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=1928","title":{"rendered":"Entrevista a Teresa Forcades: ‘S’ha de ser contundent. Vaga general d’un dia? No, vaga general indefinida!’"},"content":{"rendered":"

\u2014Com va anar la confer\u00e8ncia inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu? Sembla un bon s\u00edmptoma que els empresaris us vulguin escoltar.<\/strong><\/p>\n

\u2014Aix\u00f2 \u00e9s una trobada d’empresaris, penso que la m\u00e9s important de Catalunya. Aquest any hi han participat unes sis-centes persones, no totes empres\u00e0ries, em penso que d’empresaris n’hi havia uns tres-cents i escaig. Hi havia molts petits empresaris i mitjans. La meva posici\u00f3 \u00e9s absolutament favorable a l’empresariat, per\u00f2 no a l’empresariat capitalista, aix\u00ed \u00e9s com es podria resumir. Aqu\u00ed al monestir som empres\u00e0ries, tenim un taller i una botiga de cer\u00e0mica, i no donem a l’abast amb les comandes i tenim una persona de fora que hi treballa. A aquesta persona li paguem un sou. Aix\u00f2 \u00e9s tenir una empresa. Jo voldria que aix\u00f2 fos una possibilitat per a tothom: tenir iniciatives pr\u00f2pies i tenir un espai on poder convertir-les en una empresa (una botigueta, un taller… el que vulguis). O sigui, jo no m’imagino una ‘societat ideal’, on l’estat et digui qu\u00e8 pots fer i qu\u00e8 no pots fer, per exemple. Ara b\u00e9, una cosa \u00e9s defensar aquest espai d’exercici de les pr\u00f2pies capacitats i una altra la de muntar una ‘empresa’ (necessitem un nom nou per aix\u00f2…) en el marc capitalista. Qu\u00e8 vol dir per a mi el marc capitalista? Doncs en aquesta confer\u00e8ncia vaig concretar-ho en tres aspectes.<\/p>\n

Un \u00e9s acceptar que hi ha una cosa que es diu mercat i que \u00e9s lliure. Aix\u00f2 per a mi \u00e9s una mentida, perqu\u00e8 mai al llarg de la hist\u00f2ria el mercat ha estat lliure. Ha estat sempre regulat en favor d’uns certs interessos: de la reialesa, interessos proteccionistes, de la classe dominant, de l’empresari que dominava de torn, del parent dels governants de torn\u2026 I avui en dia, de la OMC, l’Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7, que ja es va espavilar l’any 1994 a posar traves a una s\u00e8rie d’economies emergents que es podien convertir en una compet\u00e8ncia, per exemple. Regulaci\u00f3 n’hi ha. O sigui, de quin mercat lliure parlem, doncs, avui en dia? En canvi, hi ha abs\u00e8ncia de taxes sobre els capitals financers, hi ha un augment de la legislaci\u00f3 sobre la mobilitat dels treballadors (immigraci\u00f3), etc. Pensar que la nostra noci\u00f3 d’empresa la podem situar en un context que es digui ‘mercat lliure’ \u00e9s una hipocresia, \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia. Aquesta \u00e9s la primera cosa que vaig voler desautoritzar.<\/p>\n

La segona, que \u00e9s molt important, \u00e9s el que en dir\u00edem el ‘marc global’ de l’activitat empresarial o de la societat, que en el capitalisme es diu ‘el m\u00e0xim benefici’. \u00c9s a dir, la millor manera d’incentivar les persones, la seva creativitat, l’activitat econ\u00f2mica, i en definitiva, el creixement… \u00e9s el m\u00e0xim benefici? Aix\u00f2 \u00e9s aberrant, des del punt de vista antropol\u00f2gic i hum\u00e0. Llavors jo em pregunto, si no m’ensenyen un bitlletet verd no em moc? Jo no crec que sigui veritat. M\u00e9s enll\u00e0 de les necessitats b\u00e0siques cobertes, a mi el que m’estimula no s\u00f3n els diners. M’estimula la curiositat intel\u00b7lectual, el repte de tenir unes potencialitats i trobar alg\u00fa que t’ajudi a posar-les en pr\u00e0ctica, que t\u2019apreci\u00efn els col\u00b7legues, que la feina que fas sigui valorada, que vegis que la feina a la gent els hi transforma la vida en positiu. S\u00f3n moltes les coses que valorem m\u00e9s que no pas que ens ensenyin el bitlletet. Per a mi els diners no s\u00f3n el m\u00e0xim incentiu. Doncs per qu\u00e8 no puc pensar que per a la meva ve\u00efna, tampoc no ho s\u00f3n. I si no ho s\u00f3n ni per a mi ni per a la ve\u00efna, potser \u00e9s que pel conjunt de la societat, l’inter\u00e8s real \u00e9s un altre. Doncs, per qu\u00e8 no fem una societat basada en aix\u00f2, basada en el que de veritat ens agrada? \u00c9s tan b\u00e0sic, per\u00f2 \u00e9s tan important! El marc global no pot ser el del m\u00e0xim benefici. Aqu\u00ed tenim una cosa que es diu l’estat del benestar, o ten\u00edem, fins ara, que reconeixia que hi havia un criteri per sobre del m\u00e0xim benefici, que era assegurar unes prestacions b\u00e0siques, recon\u00e8ixer que hi ha uns drets humans, i que aix\u00f2 est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 del mercat i del benefici. Era el dret a l’educaci\u00f3, el dret a la sanitat, el dret a les pensions, el dret a l’alimentaci\u00f3… Aix\u00f2 ja \u00e9s situar la nostra activitat empresarial i humana en un context una mica m\u00e9s hum\u00e0 que el del m\u00e0xim benefici.<\/p>\n

Perqu\u00e8 el capitalisme em sembla que no \u00e9s \u00e8tic. Primer, per la mentida del mercat lliure. Segon, perqu\u00e8 intenta for\u00e7ar la nostra activitat dintre d’un marc que no li \u00e9s propi, el del m\u00e0xim benefici. La tercera cr\u00edtica que vaig plantejar era la cr\u00edtica marxista a la plusv\u00e0lua: Jo faig una empresa, la que tenim al monestir, i resulta que puc llogar una persona de fora que ens faci la cer\u00e0mica i li pago un euro, i jo amb el seu treball en guanyo mil. El capitalisme diu, ‘visca, qu\u00e8 b\u00e9 que ho has fet!’. Aix\u00f2 \u00e9s indignant. Aix\u00f2 va contra la dignitat del treball. Per aix\u00f2 aquesta cr\u00edtica marxista jo crec que s’ha de recuperar en tota la seva import\u00e0ncia filos\u00f2fica i antropol\u00f2gica de dir: mira, jo vinc a treballar amb tu, estem col\u00b7laborant. I aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 pot tenir diferents formes, per\u00f2 no pot ser que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s el reconeixement de la meva dignitat com a treballadora. No pot ser que tu guanyis mil euros amb el meu treball i jo en rebi un. Encara que haguem fet un contracte. Perqu\u00e8, \u00e9s clar, potser est\u00e0 b\u00e9 que jo en guanyi un i tu en guanyis quatre, o deu, si vols, per\u00f2 mil no! \u00c9s que \u00e9s molt senzill, per\u00f2 nom\u00e9s amb aix\u00f2, ja limites o impedeixes que hi hagi aquestes difer\u00e8ncies aberrants, que hi ha hagut sobretot durant els \u00faltims quaranta anys, que s’han incrementat d’una forma mai coneguda abans en la hist\u00f2ria, les difer\u00e8ncies entre rics i pobres del planeta.<\/p>\n

\u2014Repensar el m\u00f3n empresarial des d\u2019aquests tres par\u00e0metres \u00e9s proposar un canvi de sistema?<\/strong><\/p>\n

\u2014Jo crec que s\u00ed. De vegades sembla que per proposar un canvi hagu\u00e9ssim de tenir clar\u00edssim qu\u00e8 \u00e9s el que volem organitzar com a alternativa. I aix\u00f2 en part est\u00e0 b\u00e9, per\u00f2 en part tamb\u00e9 \u00e9s una limitaci\u00f3. Perqu\u00e8, precisament, el que sabem \u00e9s que no volem que les coses segueixin com fins ara. I aquesta societat nova hem de crear-la entre tots. I aix\u00f2 \u00e9s el que tamb\u00e9 he viscut en aquest \u00e0mbit de Centre Am\u00e8rica, on no es parla d’un socialisme, que ja saben perfectament qu\u00e8 \u00e9s, sin\u00f3 d’aquest ‘socialisme bolivari\u00e0’, que ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies tan importants sobre els \u00edndex de pobresa del pa\u00eds. All\u00e0, precisament, el que m’ha agradat quan hi he anat \u00e9s que obren la possibilitat de pensar en la societat d’una forma diferent, i no que vingui cap gur\u00fa per donar-te la soluci\u00f3 feta. El que \u00e9s segur \u00e9s que no hem d’aguantar un sistema que clarament perjudica la majoria, i d’una forma tan brutal en els darrers temps. A partir d’aqu\u00ed, fiem-nos que entre tots ho podem fer, com han fet a Isl\u00e0ndia, aquesta assemblea constituent nova, i dotar-nos d’uns, dir\u00edem, \u00f2rgans de govern que siguin capa\u00e7os de respondre a les necessitats de la gent, i a partir d’aqu\u00ed fer un cam\u00ed, que necessitar\u00e0 molts reajustaments i que no l’hem de presentar com si ja fos fet. El que s\u00ed que m’agradaria posar sobre la taula l’interrogant de dir: qui ens ha ensenyat a no fiar-nos que no ens podem organitzar millor, constatant, com constatem, que la manera actual \u00e9s, dir\u00edem, contr\u00e0ria als interessos de la majoria d’una forma tan clara?<\/p>\n

Quan dic d’una forma tan clara, darrera qu\u00e8 hi ha? Doncs, per exemple, el que diu Jean Ziegler, vicepresident de la comissi\u00f3 assessora del comit\u00e8 dels drets humans de les Nacions Unides, doctor en economia i en dret. Aquesta persona \u00e9s la que ens diu, amb dades damunt la taula, que en el m\u00f3n, actualment, es produeixen aliments per 12.000 milions de persones. I en el m\u00f3n som, actualment, 6.000 milions de persones, o una mica m\u00e9s. I en el m\u00f3n hi ha 1.000 milions de persones passant gana, dels quals, 37 milions moren cada any. Cada dia moren 26.000 nens, cada 5 segons d’aquesta entrevista un nen es mor de gana. D’aix\u00f2 Ziegler en diu ‘assassinat programat’. Perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s completament evitable i perqu\u00e8 aix\u00f2 en els \u00faltims anys ha empitjorat, perqu\u00e8 una companyia concreta, que es diu Goldman Sachs, va comen\u00e7ar a especular amb les mat\u00e8ries primeres aliment\u00e0ries. Especular, qu\u00e8 vol dir? Vol dir que jo compro tot el blat i el guardo. La gent es va morint de gana i jo el guardo, fins que pugen els preus. I quan han pujat, dic, ah, jo s\u00ed que en tinc de blat, us el venc al doble que abans. Aix\u00f2 ha passat, i aquests senyors de Goldman Sachs seuen a les primeres files dels convenis, i estan rebent premis, per\u00f2 haurien d’estar a la pres\u00f3. Com a criminals, com a persones responsables d’aquesta decisi\u00f3. Directament s\u00f3n responsables de morts. D’aix\u00f2 Ziegler en diu assassinat, i jo el cito a ell per emparar-me en una autoritat.<\/p>\n

\u2014En aquesta situaci\u00f3 de crisi, a qui m\u00e9s posaria a la pres\u00f3?<\/strong><\/p>\n

\u2014Els governants tenen aquesta responsabilitat. Jo crec en la pol\u00edtica. Em sembla que he llegit a La Vanguardia aquesta ‘contra’ on hi havia un premi Nobel d’economia que tamb\u00e9 va parlar en la trobada d’empresaris, que deia: ‘home, el pitjor que podem fer \u00e9s deixar l’economia en mans dels pol\u00edtics’. Deia que la soluci\u00f3 \u00e9s crear aquestes entitats fora del que \u00e9s el recanvi de partits, de la representativitat a trav\u00e9s dels partits, dels governs electes, de la democr\u00e0cia. Ell va va citar la reserva federal nord-americana o el Bundesbank alemany, que no depenen del ministre d’economia, sin\u00f3 que tenen la seva independ\u00e8ncia. Per\u00f2, \u00e9s clar, si et poses a pensar potser dius: ‘\u00e9s clar, els pol\u00edtics corruptes, aquests no ens agraden, sempre estan fent el que volen\u2026’ Per\u00f2, escolti, aquests s\u00f3n els \u00fanics a qui vost\u00e8 pot escollir! Els altres, qui els escull? Aix\u00f2 no ens ho diu, aquell premi Nobel d’economia. Qui els escull i davant de qui responen? Si no responen davant del govern, que \u00e9s l’\u00fanic que respon davant del poble, te\u00f2ricament, davant de qui respondran? Posat amb paraules reals, vol dir que marxin del control democr\u00e0tic i vagin en aquest altre circuit controlat no sabem per qui. Per\u00f2 si no \u00e9s democr\u00e0tic, ja d\u2019entrada hem de dir que no. \u00c9s el contrari de la democr\u00e0cia. I al mateix temps tenim aquests moviments antisistema o anticapitalista o els moviments 15-M, etc., que si alguna acusaci\u00f3 se’ls hi fa, quan ells deslegitimen els governs actuals, \u00e9s que s\u00f3n antidemocr\u00e0tics. \u00c9s una contradicci\u00f3 molt gran, aix\u00f2, perqu\u00e8 aquests moviments el que diuen precisament \u00e9s que volen m\u00e9s democr\u00e0cia. Democr\u00e0cia real, i que no pot ser que tu hagis de seguir acceptant com a leg\u00edtim un govern que t’ha prom\u00e8s una cosa i un cop escollit en fa una altra. Aix\u00f2 el deslegitima democr\u00e0ticament. Si el govern no \u00e9s capa\u00e7 de fer-ho per voluntat pr\u00f2pia, perqu\u00e8 hi ha hagut \u00e8poques passades en qu\u00e8 si no complien, dimitien. Ara ja no ho recordem, per\u00f2 era l’actuaci\u00f3 normal d’un governant que es respect\u00e9s a si mateix. Ara els governants no ho fan, i aquests moviments el que plantegen \u00e9s dir: ‘fem pressi\u00f3 social perqu\u00e8 un govern que menteixi no pugui continuar governant.’ I jo crec que aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic i \u00e9s l’exercici de la democr\u00e0cia que ens toca fer. Hem de prendre responsabilitat per a aquesta democr\u00e0cia. No podem nom\u00e9s dir: ‘\u00e9s que ho han fet malament els pol\u00edtics\u2026’. Si ho han fet malament fins al grau de trair una promesa electoral, llavors ens toca no permetre-ho.<\/p>\n

\u2014La gent vota cap a l\u2019esquerra (Syriza a Gr\u00e8cia, els socialistes a Fran\u00e7a), per\u00f2 tamb\u00e9 cap a l\u2019extrema dreta. Com analitzeu la situaci\u00f3 europea?<\/strong><\/p>\n

\u2014Aqu\u00ed s\u00ed que apostaria per no fer cosm\u00e8tica. La situaci\u00f3 ha arribat a un grau tal, que la reforma no \u00e9s dir, ‘va, m\u00e9s o menys mantinguem-nos en el sistema actual que tenim per\u00f2 intentem, no s\u00e9, que no es retalli tant, per exemple’. No, jo crec que aix\u00ed no anem b\u00e9. Hem de prendre consci\u00e8ncia. Evidentment, sempre que parlo d’una reacci\u00f3 social parlo d’una reacci\u00f3 absolutament pac\u00edfica. No nom\u00e9s per convicci\u00f3 pr\u00f2pia, sin\u00f3, a m\u00e9s a m\u00e9s, perqu\u00e8 posats a actuar amb viol\u00e8ncia ja se sap qui guanya, aix\u00f2 ho tinc clar\u00edssim. Doncs, tant per convicci\u00f3 com per estrat\u00e8gia, aix\u00f2 ha de ser absolutament pac\u00edfic i contundent, alhora. I contundent vol dir que si hi ha una vaga general, no \u00e9s una vaga general d’un dia, sin\u00f3 d’una setmana, una vaga general d’un mes\u2026, o sigui, s’atura el pa\u00eds. S’atura fins que el govern, d’una forma pac\u00edfica, hagi de recon\u00e8ixer que no pot governar m\u00e9s. \u00c9s ingovernable un pa\u00eds que es declara en vaga general seriosa. No d’un dia, sin\u00f3 indefinida, fins que el contracte social es renegoci\u00ef de nou.<\/p>\n

Aquest ‘renegociar’ el contracte social jo crec que passa pel ‘desmantellar’ el marc capitalista tal com l’entenem ara. I renegociar-ne un de nou que tingui per prioritat les necessitats de la poblaci\u00f3. I no hi ha cap expert que em pugui conv\u00e8ncer que no \u00e9s possible. Hem de saber que una societat justa \u00e9s possible construir-la. I hem de saber que aquesta que tenim ara fa passes de gegant, i a velocitat incrementada, perqu\u00e8 ens introdu\u00efm en un tipus de cul de sac que despr\u00e9s ens costar\u00e0 molt de sortir-ne. I per cul de sac vull dir aquestes retallades que van unides a un endeutament, que \u00e9s un endeutament per a tu i per a les generacions que vindran, i que \u00e9s un endeutament que no tenim perqu\u00e8 acceptar. Ziegler ens ho diu clarament, ‘que Espanya no accepti el deute’. I el rescat torna a ser un eufemisme. No cal que m’ho paguin, perqu\u00e8 jo no l’accepto aquest deute, perqu\u00e8 aquest deute no \u00e9s meu. A sobre, em diuen que em fan un favor que sabem que t\u00e9 les seves contrapartides: et compromets a una s\u00e8rie d’objectius fiscals, com aix\u00f2 del d\u00e8ficit inferior al 3%, etc, que tamb\u00e9 s\u00f3n discutibles des d’un punt de vista de teoria econ\u00f2mica i de praxi econ\u00f2mica. Aquesta no \u00e9s la millor manera de fer progressar el pa\u00eds.<\/p>\n

\u2014Per\u00f2 el rescat pot salvar els estalvis de moltes fam\u00edlies modestes.<\/strong><\/p>\n

\u2014\u00c9s clar, per\u00f2 aquesta \u00e9s la trampa. Mira, nom\u00e9s els diners que ara van donar pel rescat de Bankia, repartits entre la poblaci\u00f3, ja salva els estalvis de moltes fam\u00edlies modestes. Doncs que ens els tornin. Aix\u00f2 ja ho van dir amb el primer rescat aquest que es va fer, que va pressuposar unes despeses dels eraris p\u00fablics que si els haguessin repartit no estar\u00edem en la situaci\u00f3 en qu\u00e8 estem. Ara hi tornem. Doncs no ens ho creguem ara, perqu\u00e8 si no a la tercera… Perqu\u00e8 Gr\u00e8cia, quants rescats porta, ja? I Portugal? Aix\u00f2 no s’ha acabat.<\/p>\n

No \u00e9s veritat que estem en un moment on no hi ha diners. N’hi ha. El que passa \u00e9s que estan cada vegada m\u00e9s mal repartits. El que necessitem s\u00f3n estrat\u00e8gies a llarg termini perqu\u00e8 aix\u00f2 vagi a millor, perqu\u00e8 si no, el que ha passat als pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n amb el deute extern, \u00e9s, jo crec, l’exemple m\u00e9s il\u00b7lustratiu el que ens pot passar: un pa\u00eds que est\u00e0 collat a produir i que un tant per cent cada vegada m\u00e9s gran del seu producte interior brut el destinat a pagar el deute, per\u00f2 nom\u00e9s s’aconsegueix pagar els interessos del deute. Amb la qual cosa, tu tens una impossibilitat de prosperar en aquell pa\u00eds, i a m\u00e9s a m\u00e9s el deute cada any creix.<\/p>\n

\u2014Ideol\u00f2gicament, on us situeu? Podem posar-hi etiqueta?<\/strong><\/p>\n

\u2014Mira, no ho s\u00e9 si li podem posar, jo diria, cristiana. No \u00e9s el cristianisme una ideologia, per\u00f2 si que jo voldria que fos l’evangeli el que inspira les meves paraules. I aquesta paraula del Nou Testament, que es diu ‘parresia’, del grec, que la tradu\u00efm com a llibertat d’esperit. O sigui que vaig comen\u00e7ar la meva intervenci\u00f3 amb els empresaris parlant de l’alienaci\u00f3 mental, del que representa. Que siguem una societat amb incapacitat d’imaginar una alternativa al sistema econ\u00f2mic que vivim, crec que \u00e9s un signe d’alarma. Una cosa \u00e9s que tinguem la capacitat d’imaginar l’alternativa, per\u00f2 que no ens interessi, que no la trobem adequada; per\u00f2 jo diria que avui en dia la incapacitat general \u00e9s la d’imaginar una alternativa. Ens quedem com bloquejats, ens agafa com por, ens agafa com desconfian\u00e7a. \u00c9s interessant estudiar aquest fet des del punt de vista psicol\u00f2gic, perqu\u00e8 \u00e9s l’arma m\u00e9s important per impedir l’aven\u00e7 social.<\/p>\n

Tamb\u00e9 ha passat amb les dones, per exemple: durant molts anys la majoria de les dones, malgrat viure una situaci\u00f3 de mancan\u00e7a dels drets b\u00e0sics (encara ara a la majoria de dones del m\u00f3n els hi manquen), patien una gran incapacitat d’imaginar una societat on es barons i les dones poguessin tenir unes relacions igualit\u00e0ries. Hi ha moltes dones (jo crec que la majoria del planeta avui en dia), que aix\u00f2 no s’ho permeten, que no els hi \u00e9s possible en aquest moment. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 si els hi fos possible, canviarien r\u00e0pidament, no?<\/p>\n

Amb la independ\u00e8ncia passa el mateix: No s\u00e9 si hem de ser o no independents a Catalunya, per\u00f2 imaginar-ho ha de ser possible, aix\u00f2 \u00e9s obvi, perqu\u00e8 ha passat a la hist\u00f2ria abans, perqu\u00e8 hi ha pa\u00efsos m\u00e9s petits, i perqu\u00e8 ara ja comen\u00e7a a ser possible per a molta gent. Per\u00f2 per a moltes persones d’aquest pa\u00eds que encara se’ls fa impossible imaginar-s’ho. Hi ha un bloqueig, es posa la pantalla en negre. Sempre que la pantalla es posi en negre, \u00e9s un signe d’alarma, d’alerta. \u00c9s com si per mi, que s\u00f3c monja i visc al monestir, em fos impossible imaginar per a mi una vida fora del monestir. Tamb\u00e9 aix\u00f2 seria un senyal d’alarma. Una altra cosa \u00e9s que jo digui: ‘s\u00ed, me la puc imaginar, per\u00f2 prefereixo aquesta vida que porto’. Per\u00f2 si ja no me la puc ni imaginar, una alternativa, jo crec que aix\u00f2 \u00e9s un signe d’alienaci\u00f3 mental. I crec que, a nivell social, no \u00e9s gens estrany que tinguem aquesta alienaci\u00f3 mental, perqu\u00e8 aix\u00ed \u00e9s com funciona el bloqueig de la renovaci\u00f3 social.<\/p>\n

\u2014Us emmarqueu en la teologia de l\u2019alliberament?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, clarament, i de fet aquesta influ\u00e8ncia \u00faltima que rebo \u00e9s dels escrits d’un fil\u00f2sof que es diu Enrique Dussell. El vaig con\u00e8ixer fa poc a Cristianisme i Just\u00edcia. Va parlar de la filosofia de l’alliberament, i de com ell havia tingut una experi\u00e8ncia personal que el va portar a aprofundir en el que s\u00f3n les teories de Marx i a llegir a Marx des dels evangelis. Tot i que ell li digui filosofia, tamb\u00e9 t\u00e9 aqueta formaci\u00f3 que parteix de la teologia de l’alliberament. Analitza des d’un punt de vista filos\u00f2fic aquestes tesis i les concreta, per exemple, que hi ha tot un corrent que ens ve de l’\u00e0mbit grec, on nosaltres ens situem davant de la realitat com si la relaci\u00f3 b\u00e0sica fos la relaci\u00f3 subjecte-objecte. Des d’un punt de vista subjectiu, ens mirem all\u00f2 que \u00e9s objectiu. I aqu\u00ed tenim la ci\u00e8ncia, i aqu\u00ed tenim una s\u00e8rie d’epistemologies i teories del coneixement que ens ajuden a avan\u00e7ar, i que serien d’aquest \u00e0mbit cl\u00e0ssic que s’inicia a Gr\u00e8cia. Per\u00f2 Dussell, i altres autors contemporanis, ens parlen d’una altra manera de mirar el m\u00f3n com a marc b\u00e0sic. \u00c9s la relaci\u00f3 subjecte-objecte el marc b\u00e0sic on fonamentar la nostra visi\u00f3 del m\u00f3n? O \u00e9s, potser, hauria de ser la proposta sem\u00edtica, i per tant tamb\u00e9 b\u00edblica, d’una relaci\u00f3 subjecte-subjecte, la que \u00e9s interessant? I en aquest cara a cara hi entra un joc de subjectivitats, hi entren unes dignitats. S\u00f3n dimensions molt distintes de la relaci\u00f3 subjecte-objecte. \u00c9s diferent que a la base del nostre pensament hi hagi la relaci\u00f3 subject-objecte, o hi hagi la relaci\u00f3 subjecte-subjecte. Per\u00f2 quina \u00e9s aquella que ens defineix, o que permetem que ens estructuri el pensament? No s\u00e9 si m’he explicat, amb aix\u00f2, per\u00f2 voldria aportar-ho com una d’aquestes visions, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la qual s\u00f3n molt distintes.<\/p>\n

\u2014D\u2019aquesta crisi en podem treure elements positius?<\/strong><\/p>\n

\u2014Elements positius els podem treure perqu\u00e8 els tenim. Aix\u00f2 \u00e9s el que som, positivitat. Som energia, intel\u00b7lig\u00e8ncia, i possibilitat de pensar les coses d’una manera m\u00e9s coherent. Per\u00f2 jo no estic segura d’all\u00f2 que es diu, que quan ve una crisi en sortim millor. Mira, o pitjor! La pujada dels feixismes socials\u2026, Ara podr\u00edem dir que el que tenim \u00e9s un feixisme social. Aix\u00f2 ho ha dit un soci\u00f2leg, de Sousa, \u00e9s diu, del Brasil. Parla de feixisme social perqu\u00e8 diu que la ideologia que s’instaura es basa en no tocar els privilegis als rics, perqu\u00e8 han d’invertir, per\u00f2 als pobres se’ls pot collar tan com vulguis perqu\u00e8 no reaccionaran. En aquest fer el nom que millor li escau \u00e9s feixisme social. Perqu\u00e8 ja es pressuposa que el millor sistema \u00e9s el que tracta diferent a les persones segons la classe social a la qual pertanyen. Si tenen diners, se’ls ha de respectar els capricis. I si no en tenen, doncs se’ls pot atropellar. Hi haur\u00e0 un tant per cent d’aquesta poblaci\u00f3 que s’haur\u00e0 de sacrificar. Aix\u00f2 ho havia dit la Thatcher, amb la seva societat famosa dels dos ter\u00e7os: per guanyar les eleccions nom\u00e9s necessites els dos ter\u00e7os. Doncs de l’altre ter\u00e7, te’n pots oblidar. Perqu\u00e8 si intentes governar per a tots, aleshores t’arrisques a perdre les eleccions. I a partir d’aqu\u00ed, \u00e9s tal i com tenim el m\u00f3n muntat, nom\u00e9s que no s\u00f3n dos ter\u00e7os sin\u00f3 la majoria la que acaba sacrificada.<\/p>\n

\u2014La situaci\u00f3 pot empitjorar, encara?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, jo ho crec. Sense alarmisme, per\u00f2 en aquests moments, les prediccions que conec no s\u00f3n que hem tocat fons. Aix\u00f2 anir\u00e0 a pitjor, perqu\u00e8 aix\u00ed \u00e9s com ha anat en d’altres pa\u00efsos, com Gr\u00e8cia, que el tenim a prop. Perqu\u00e8 tal i com ens estem situant en aquest canal o en aquesta via d’endeutament progressiu de ‘privatitzem els beneficis, socialitzem les p\u00e8rdues’, que diuen els anticapitalistes, doncs aix\u00f2: quan hi ha beneficis s\u00f3n privats. Pel que fa al rescat bancari, com pot ser que els bancs hagin tingut beneficis? Aquests mateixos bancs que hem rescatat! Com pot ser que els seus directius hagin tingut primes de bonificaci\u00f3? Com pot ser que els accionistes hagin guanyat diners? Si aix\u00f2 \u00e9s veritat, \u00e9s directament una estafa!<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que hem fet i seguim fent amb els pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n: de cada d\u00f2lar d\u2019ajuda que don\u00e0vem, deu d\u00f2lars pujaven cap al nord en concepte de deute extern. Aleshores, com podem seguir dient que nosaltres estem transvasant diners d\u2019ajuda del nord al sud? En realitat, robem al sud nou de cada deu d\u00f2lars que suposadament produeixen. Crec que la nostra \u00e9s una situaci\u00f3 que podria anar a pitjor. No m\u2019acontentaria amb dir que com que hem arribat a una crisi greu, d\u2019aqu\u00ed en sortir\u00e0 una oportunitat. No, autom\u00e0ticament en pot sortir un feixisme social, en pot sortir un feixisme pol\u00edtic, en pot sortir una pujada de dretes. Pot sortir de tot, pot sortir una guerra.<\/p>\n

Ara b\u00e9, \u00e9s veritat que, ara, en la situaci\u00f3 de crisi, i abans, quan no la ten\u00edem, i despr\u00e9s, quan la tinguem pitjor, sempre \u00e9s possible una reacci\u00f3 positiva, constructiva, que cregui que \u00e9s possible per nosaltres com a col\u00b7lectivitat organitzar-nos d\u2019una forma m\u00e9s agradable, m\u00e9s justa, m\u00e9s solid\u00e0ria, m\u00e9s beneficiosa per al conjunt de la poblaci\u00f3. Jo crec en aquest exemple d\u2019Isl\u00e0ndia. Hi ha gent que diu: ‘s\u00ed, per\u00f2 Isl\u00e0ndia \u00e9s petit’. Que m\u2019expliquin perqu\u00e8 el fet que sigui petit fa que Isl\u00e0ndia ho pugui fer i nosaltres no. Al rev\u00e9s, a Isl\u00e0ndia se la va espantar dient: ‘sou petits i per tant no sobreviureu sols si us a\u00efllem econ\u00f2micament’. I de moment sembla que els hi va prou b\u00e9. Aquest \u00e9s un exemple que inspira. Hi ha hagut exemples al llarg de la hist\u00f2ria, aquests pa\u00efsos de Centre Am\u00e8rica que jo crec que ens els hem de mirar i estudiar amb uns ulls nous. Perqu\u00e8 aqu\u00ed ens arriba una informaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019uns mitjans de comunicaci\u00f3 que no s\u00f3n neutres, i que tenen uns interessos. Tamb\u00e9 explico aquest exemple de la realitat catalana, com he pogut constatar que es viu a diferents punts de l\u2019estat espanyol. L\u2019exemple que poso \u00e9s amb Sevilla, perqu\u00e8 all\u00e0 hi tinc uns amics que em deien: \u2018Catalu\u00f1a est\u00e1 bien, l\u00e1stima que no se pueda hablar en castellano\u2019. I, \u00e9s clar, tu que vius aqu\u00ed, et quedes veient visions. I jo dic: ‘escolti’m, que a Catalunya la majoria de la gent parla en castell\u00e0, aix\u00ed normalment, que aquest \u00e9s el nostre problema’. Doncs no s\u2019ho creuen. I viuen aqu\u00ed a quatre pams. Al mapa s\u00f3n uns quants cent\u00edmetres. I no s\u2019ho creuen. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 la realitat dels mitjans de comunicaci\u00f3 t\u00e9 aquesta for\u00e7a. I per aix\u00f2 aquest estat de coses on jo parlo d\u2019alienaci\u00f3 i de que ens costi tant imaginar alternatives i que ens vingui una inseguretat interior. Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb un missatge que es va repetint i que es consolida com si fos cert.<\/p>\n

\u2014En el llibre ‘Converses amb Teresa Forcades’ sovint adopteu una posici\u00f3 contr\u00e0ria al missatge del Vatic\u00e0. Per exemple, sobre l\u2019homosexualitat. Qu\u00e8 \u00e9s la teoria \u2018queer\u2019?<\/strong><\/p>\n

\u2014\u2018Queer\u2019 \u00e9s una paraula anglesa. Sembla que aquesta paraula en els anys 90 la feien servir a la zona de Londres com a insult contra les persones homosexuals. La traducci\u00f3 m\u00e9s literal seria \u2018creuat\u2019 o \u2018travessat\u2019. Per entendre’ns, com quan aqu\u00ed a una persona homosexual se li diu \u2018invertit\u2019, que va en la direcci\u00f3 que no toca. Unes certes persones de l\u2019activisme homosexual angl\u00e8s van agafar aquesta paraula i la van transformar, van adoptar la paraula en positiu: ‘s\u00ed, s\u00ed, \u00e9s que ens dieu \u2018queer\u2019 perqu\u00e8 \u2018creuem\u2019 o \u2018travessem\u2019 les categories establertes, els carrils establerts. Teniu tota la ra\u00f3, per\u00f2 \u00e9s que resulta que aix\u00f2, en comptes de ser una cosa denunciable o criticable \u00e9s una cosa bona. I \u00e9s una cosa que ara us intentarem demostrar fins a quin punt \u00e9s necess\u00e0ria a la societat.’ Aprendre a recon\u00e8ixer primer aquests carrils en els quals se suposa que cada persona s\u2019ha d\u2019inserir i a recon\u00e8ixer el mal que aix\u00f2 fa al reconeixement de la llibertat espec\u00edfica, al car\u00e0cter, que cada individu t\u00e9, de ser una pe\u00e7a \u00fanica. I que podem pensar una socialitzaci\u00f3 alternativa, que es pugui pensar en funci\u00f3 d\u2019unes potencialitats de pe\u00e7a \u00fanica. \u00c9s clar, aix\u00f2 \u00e9s com la utopia b\u00e0sica de persona, per\u00f2 \u00e9s que \u00e9s aix\u00ed com hem de pensar la socialitzaci\u00f3. I despr\u00e9s, prou que hi ha com unes in\u00e8rcies d\u2019estructuraci\u00f3 de camins i que se suposa que no pots saltar de l\u2019un a l\u2019altre, etc. Per\u00f2 hem de ser conscients que si volem crear la millor societat possible, hem de permetre que aquesta confian\u00e7a a obrir nous camins sigui apresa ja des de petits. I aleshores aix\u00f2 t\u00e9 una traducci\u00f3 en els canals de g\u00e8nere, perqu\u00e8 resulta que la masculinitat i la feminitat es poden viure com a etiquetes que determinen uns comportaments a la vida adulta, o es poden viure com a circumst\u00e0ncies que permeten tamb\u00e9 una variabilitat molt m\u00e9s gran. I sempre hi ha hagut aquestes persones que no han encaixat en les definicions estereotipades. All\u00f2 interessant \u00e9s no nom\u00e9s dir, d\u2019acord, sempre hi han sigut, doncs molt b\u00e9, fes-los una caseta per a ells i que s’hi estiguin, sin\u00f3 dir: ‘escolta, aquestes persones ens ajuden a entendre que d\u2019alguna manera, cap de nosaltres hi encaixem del tot. El que passa \u00e9s que n\u2019hi ha que encara dissimulem. I per tant fem veure que s\u00ed, que en els estereotips de g\u00e8nere hi encaixem del tot.’ Per\u00f2 hi ha persones que per m\u00e9s que ho intentin, \u00e9s que no encaixen, perqu\u00e8 ja han nascut d\u2019una certa manera, que els fa impossible encaixar. Llavors, com dic, la gr\u00e0cia de la teoria \u2018queer\u2019 \u00e9s dir, doncs molt b\u00e9, enlloc de tolerar-los i posar-los en un calaix a part o discriminar-los com fan certs fonamentalismes, i perseguir-los i castigar-los, i assassinar-los fins i tot, com ha passat al llarg de la hist\u00f2ria, no, els convidem a ensenyar-nos alguna cosa essencial sobre qui som. Perqu\u00e8, de fet, a cap de nosaltres no ens conv\u00e9 col\u00b7locar-nos en cap calaix prefabricat. I, per tant, ens ajuden a pensar-nos a tots en categories m\u00e9s obertes.<\/p>\n

\u2014Una gran teoria contra la xenof\u00f2bia.<\/strong><\/p>\n

\u2014De fet jo vaig ensenyar a la facultat de teologia de la Universitat de Berl\u00edn durant un semestre, amb la professora Ulrike Auga, un curs de teologia \u2018queer\u2019. Vam agafar la teoria \u2018queer\u2019 i vam fer-la dialogar amb l\u2019antropologia b\u00e0sica cristiana. Perqu\u00e8 en el cristianisme hi trobem, des de la seva arrel dels evangelis, una mirada sobre la persona que no permet categoritzar. Perqu\u00e8 quan Jes\u00fas ja ens diu \u2018les persones estan per sobre de la llei\u2019, ja comencem amb unes afirmacions que si les vas estirant, tenen una radicalitat que arriben fins als postulats de la teoria \u2018queer\u2019, sense for\u00e7ar-la. Dius que a una persona concreta no pots fer-li passar per sobre uns estereotips o unes expectatives socials. Has de permetre que la persona et sorprengui i se surti dels canals establerts. I aix\u00f2, lluny de ser una cosa dolenta a tolerar, \u00e9s una benedicci\u00f3 per a tothom. Perqu\u00e8 d\u2019aix\u00f2 es tracta, de descobrir la vida com a creativitat constant, com a capacitat de fer-se a una mateixa, de forma nova, i sortir de rutines, i tot aix\u00f2. Jo crec que aquesta \u00e9s la gr\u00e0cia de la vida. Hi ha molta gent avui en dia que est\u00e0 \u2018desencisada\u2019. Per molta gent, la vida no \u00e9s gaire emocionant. Amb excepci\u00f3 d\u2019alguns moments, quan t\u2019enamores o tens algunes experi\u00e8ncies especials. Doncs no pot ser, aix\u00f2. Des del punt de vista cristi\u00e0, la vida \u00e9s un do de D\u00e9u i \u00e9s un motiu de joia profunda constant. Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 en si mateixa \u00e9s positiva.<\/p>\n

\u2014En el llibre tamb\u00e9 parleu de l\u2019eutan\u00e0sia i de la dignitat de morir sense dolor. Un altre tema pol\u00e8mic dins l\u2019esgl\u00e9sia.<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, jo crec que aqu\u00ed la distinci\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s entre aquest anunci de la sacralitat, aquest valor fonamental. La sacralitat de la vida, de la santedat de la vida i per tant d\u2019aquesta joia de viure que \u00e9s el que hauria de ser la nostra experi\u00e8ncia di\u00e0ria. Per\u00f2, a vegades la vida et porta circumst\u00e0ncies que per a tu s\u00f3n intolerables. Llavors jo el que crec \u00e9s que des d\u2019un punt de vista cristi\u00e0 s\u2019ha d\u2019anunciar sempre la possibilitat que aix\u00f2 faci el tomb i de que tu puguis viure en pau aquesta circumst\u00e0ncia que, en un primer moment t\u2019aclapara. Fins i tot trobar-hi un motiu que li doni sentit. Ara, jo crec que aix\u00f2 no s\u2019ha d\u2019imposar des de l\u2019estat. I si despr\u00e9s d’anunciar totes les bondats de la vida hi ha persones que diuen: \u2018s\u00ed, per\u00f2 jo em vull su\u00efcidar\u2019, evidentment aquesta possibilitat hi \u00e9s, en \u00faltim terme la decisi\u00f3 \u00e9s de la persona. Aix\u00f2 \u00e9s clar.<\/p>\n

El que passa amb l\u2019eutan\u00e0sia \u00e9s que tu em demanes que jo t\u2019ajudi a cometre aquest su\u00efcidi. La part cr\u00edtica que poso en el llibre \u00e9s de casos reals. Dintre d\u2019una societat socioecon\u00f2mica injusta com la que tenim avui en dia, a la pr\u00e0ctica porta a situacions com la que explico d\u2019aquesta fam\u00edlia, hipot\u00e8tica per\u00f2 basada en casos reals, amb un avi no especialment malalt, no especialment adolorit, per\u00f2 ja un home gran que ha completat la seva vida; i una jove, de divuit anys, que no pot anar a la universitat perqu\u00e8 la fam\u00edlia no t\u00e9 diners. I l\u2019avi \u00e9s conscient que part d\u2019aquests diners es gasten en la seva manutenci\u00f3 i en els seus medicaments o la cura que ell necessita. Aquest avi podria decidir que li aplequessin l\u2019eutan\u00e0sia, perqu\u00e8 aix\u00f2 ser\u00e0 un regal per a la seva neta. ‘Jo li donar\u00e9 a la meva n\u00e9ta la possibilitat d\u2019anar a la universitat’. Per\u00f2 \u00e9s clar, si et mires aix\u00f2 des del punt de vista de just\u00edcia social, \u00e9s una aberraci\u00f3. Permets que hi hagi una pressi\u00f3 sobre els membres m\u00e9s vulnerables d\u2019una fam\u00edlia. Dintre de la precarietat en que la nostra societat contempor\u00e0nia una legislaci\u00f3 que afavoreixi l\u2019eutan\u00e0sia com la tenen als Pa\u00efsos Baixos, per exemple, es converteix a la pr\u00e0ctica en una pressi\u00f3 indeguda sobre les persones m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n

\u2014Per\u00f2 tamb\u00e9 parleu d\u2019un cas sobre la desconnexi\u00f3 d\u2019una persona a qui es mantenia en vida artificialment i sense possibilitat de curaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

\u2014\u00c9s clar, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s la supressi\u00f3 dels medis extraordinaris. Em sembla fonamental distingir-ho: si una persona et diu, ‘jo si tinc una parada card\u00edaca no vull que em ressuscitin’. Aix\u00f2 \u00e9s un dret de tota persona de dir \u2018aix\u00f2 del massatge card\u00edac a mi no cal que me’l facin. Jo vull viure fins que el meu cor digui prou. I si diu prou, encara que sigui reversible, ja est\u00e0 b\u00e9, jo me\u2019n vaig al cel o on sigui que m\u2019imagino que van les persones despr\u00e9s de morir\u2019. Aix\u00f2 \u00e9s perfectament leg\u00edtim. I \u00e9s diferent de dir que jo s\u00f3c una persona que no tinc cap motiu o cap causa de mort imminent, per\u00f2 decideixo que ja en tinc prou, i llavors demano a l\u2019estat, a la societat que executi aquest desig meu, perqu\u00e8 a mi em resulta dif\u00edcil su\u00efcidar-me o em resulta m\u00e9s f\u00e0cil que m\u2019ho facin. Aquesta \u00e9s un distinci\u00f3 \u00e8tica de molta import\u00e0ncia.<\/p>\n

\u2014Defenseu la medicina p\u00fablica amb tota la convicci\u00f3 del m\u00f3n.<\/strong><\/p>\n

\u2014Clarament, i amb dades que demostren la seva major efectivitat i la seva major qualitat. \u00c9s a dir, a tot arreu on hi ha hagut sistemes p\u00fablics de cobertura universal i que han estat no dependents dels interessos econ\u00f2mics han tingut una medicina de qualitat, com fins fa poc ten\u00edem al nostre pa\u00eds, el n\u00famero 7 del r\u00e0nquing de la OMS de l\u2019any 2000. Els Estats Units era el n\u00famero 34, i Alemanya, amb un sistema mixt, era al n\u00famero 25. Hem de ser molt conscients de qu\u00e8 vol dir \u2018desmantellar la sanitat p\u00fablica\u2019. Molta gent ja ho sap, qu\u00e8 vol dir, perqu\u00e8 ja ho pateix en pell pr\u00f2pia.<\/p>\n

\u2014A Catalunya les primeres retallades es van acarnissar en la sanitat i l\u2019ensenyament.<\/strong><\/p>\n

\u2014Aix\u00f2 \u00e9s el que em remet al que hem dit al principi. Un pot dir: ‘home, on va a parar amb aquestes opinions!’. Doncs aquestes opinions s\u00f3n la conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica d\u2019aix\u00f2. No parlem de coses que potser passaran, \u00e9s que ja passen. Ja hi ha gent que no poden operar, ja hi ha gent que quan tindr\u00e0 les proves ser\u00e0 massa tard, ja hi ha gent que li han tancat l\u2019ambulatori, que li han tancat l\u2019hospital, i que si t\u00e9 un infart arribar\u00e0 morta, o amb unes conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019hip\u00f2xia cerebral, que si no s\u2019haguessin desmantellat aquests serveis no hauria passat. \u00c9s aix\u00ed de greu. Per aix\u00f2 la contund\u00e8ncia que demanava al principi, completament pac\u00edfica, per principi i per estrat\u00e8gia. Amb viol\u00e8ncia segur que ens guanyen, en canvi, amb resist\u00e8ncia pac\u00edfica, amb vaga general, pac\u00edfica i continuada, amb solidaritat de base perqu\u00e8 a ning\u00fa li faltin les patates i el pa a casa seva, jo crec que encara tenim estalvis com per fer-la, aquesta vaga general. Si deixem passar massa temps potser hi haur\u00e0 gent que no podr\u00e0 aguantar un mes a casa seva, de vaga general, sense sou.<\/p>\n

\u2014Amb aquestes idees que gasteu, no heu patit mai cap amonestament del Vatic\u00e0?<\/strong><\/p>\n

\u2014S\u00ed, he tingut un amonestament, per\u00f2 no per les idees pol\u00edtiques o socioecon\u00f2miques, ni tampoc per all\u00f2 de la grip A, sin\u00f3 pel tema de l\u2019avortament. Quan vaig parlar de l\u2019avortament hi va haver unes den\u00fancies que van arribar a Roma. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ho explico en el llibre. Una amonestaci\u00f3 que demanava que jo fes una retractaci\u00f3 p\u00fablica. Crec que les idees que he expressat, tamb\u00e9 des del punt de vista de l\u2019avortament, no s\u00f3n contr\u00e0ries a l\u2019ess\u00e8ncia de la teologia cristiana. S\u00ed que s\u00f3c conscient que s\u00f3n contr\u00e0ries a certes manifestacions del magisteri actual. Per\u00f2 \u00e9s que aquestes manifestacions no s\u00f3n dogm\u00e0tiques, vol dir que han anat canviant al llarg de la hist\u00f2ria. I vol dir, per tant, que una te\u00f2loga cat\u00f2lica, i qualsevol fidel cat\u00f2lic, pot expressar un dubte raonable respecte l\u2019avortament. Aix\u00f2 s\u2019ha de fer d\u2019una forma respectuosa i sense pensar-te que tu tens tota la veritat, perqu\u00e8 em sembla que \u00e9s la manera correcta de fer-ho i a m\u00e9s jo, en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3, m\u2019he adonat que una cosa que creia despr\u00e9s resulta que tampoc era tota la veritat. Per tant, aix\u00f2 no tinc dificultat en fer-ho. Per\u00f2 s\u00ed tinc dificultat en acceptar que de segons quins temes no se\u2019n pugui parlar. Jo crec que ni la nostra instituci\u00f3 ni cap, est\u00e0 b\u00e9 que ho permeti.<\/p>\n

En aquest tema de l\u2019avortament la meva posici\u00f3 \u00e9s clara: el respecte a la vida, des de la concepci\u00f3 fins a la tomba, \u00e9s b\u00e0sica per qualsevol mirada religiosa, i jo diria humana. Tu no decideixes, si la primera setmana all\u00f2 no \u00e9s res, i a la segona \u00e9s una criatura. I un altre dir\u00e0 que a la quarta. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? I resulta que amb un embri\u00f3 pots fer cosm\u00e8tics i pots fer vacunes. Aix\u00f2 \u00e9s una possibilitat \u00e8tica que com a m\u00ednim demana un debat ampli en la societat. I jo crec que aquest respecte per la vida humana des del primer moment \u00e9s essencial, com dic, a la mirada religiosa. Molt b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s un cosa. Per\u00f2 n\u2019hi ha un altre. Hi ha un altre valor essencial. Dintre de la mirada religiosa hi ha aquesta \u2018no instrumentalitzaci\u00f3\u2019 de la persona. Tu no pots agafar i dir: ‘si jo agafo una persona i li trec els pulmons, li trec els ronyons, li trec el fetge, en salvo a tres. No, les persones no es compten com les patates, no van a quilos. Cada persona t\u00e9 una dignitat, que ja des de la filosofia de Kant, i molt abans, la teologia, ens la fa veure com a \u2018pe\u00e7a \u00fanica\u2019. Com a \u2018no instrumentalitzable\u2019. Aix\u00f2 vol dir que tenim un principi fonamental que \u00e9s l\u2019autodeterminaci\u00f3, i un altre que \u00e9s el dret a la vida. Quan aquests dos principis col\u00b7lisionen, tenim el marc correcte per parlar del perqu\u00e8 l\u2019avortament \u00e9s un problema bio\u00e8tic. Llavors podr\u00edem dir, d\u2019acord, per\u00f2 sempre que el dret a la vida i el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 col\u00b7lisionen, l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica diu que ha de passar per sobre el dret a la vida. D’acord, doncs jo crec que hi ha un exemple on aquests dos drets col\u00b7lisionen i l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica actual (no la de fa uns anys ni la que jo m\u2019imagino) diu que passa per sobre el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3. I aquest exemple quin \u00e9s? Tu tens un pare de fam\u00edlia que t\u00e9 una criatura que necessita un transplantament de rony\u00f3, perqu\u00e8 sin\u00f3 es morir\u00e0. Resulta que el pare t\u00e9 un rony\u00f3 compatible. L\u2019esgl\u00e9sia est\u00e0 preparada per obligar el pare a donar aquest rony\u00f3 a la criatura, i sin\u00f3 excomunicar-la? No. Dir\u00e0: ‘\u00e9s espl\u00e8ndid que el pare li doni el rony\u00f3, per\u00f2 \u00e9s la seva decisi\u00f3. I si no li d\u00f3na el rony\u00f3 no l\u2019excomuniquem de l\u2019esgl\u00e9sia’. I per qu\u00e8 a la dona que avorta s\u00ed? Aquest \u00e9s el meu exemple. I aix\u00f2 \u00e9s el meu dubte raonable al magisteri. I aix\u00f2 \u00e9s el que vaig posar per escrit, i se\u2019n va anar a Roma i de moment no hi ha hagut resposta. I fa uns tres anys. Aqu\u00ed s’ha obert una porta, perqu\u00e8 va m\u00e9s enll\u00e0 d’un pare de fam\u00edlia: en una comunitat cat\u00f2lica ens entenem els uns als altres com a germans i germanes. Doncs, com a membre d\u2019una comunitat cat\u00f2lica, si tinc un germ\u00e0 o una germana a la comunitat que necessita un rony\u00f3, per qu\u00e8 no em pot obligar l\u2019esgl\u00e9sia a donar-li? O per qu\u00e8 no vol l\u2019esgl\u00e9sia que l\u2019estat em pugui obligar a donar-li?<\/p>\n

I l\u2019altre apunt que feia era dir: avui en dia, donar un rony\u00f3 no \u00e9s una broma, perqu\u00e8 donar un rony\u00f3 t\u00e9 una mortalitat i una morbiditat inferior a un embar\u00e0s. Els embarassos no s\u00f3n cap broma. Pots morir-te d\u2019un embar\u00e0s. Hi ha casos clars, i \u00e9s el problema de les feministes d\u2019Equador i de Nicaragua que denuncien que l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica actual, fins i tot en els casos de mort de la mare, impedeix que hi pugui haver un avortament. Per tant, aix\u00f2 \u00e9s una realitat escandalosa. La majoria de bisbes tenen m\u00e9s de setanta anys, per\u00f2 avui en dia pots donar un rony\u00f3 fins i tot si tens m\u00e9s de setanta anys. Per tant, no hi ha cap persona que pugui criticar una dona que avorta si primer no ha donat un rony\u00f3 per salvar una vida humana. Aquesta \u00e9s la meva posici\u00f3. Molts barons que m\u2019han escrit correus dient que si poguessin amb el seu cos salvar la vida d\u2019una criatura ho farien, i que com pot ser que una dona, a qui D\u00e9u li ha fet aquest regal, tingui aquest do, no ho faci, jo els contesto dient: \u2018doncs vost\u00e8 pot. Aquesta \u00e9s l\u2019adre\u00e7a, i nom\u00e9s als Estats Units hi ha 90.000 persones esperant un transplantament renal, de les quals 4.000 es moren cada any.’ No em tornen a escriure. No hi ha hagut ning\u00fa que m’hagi dit: ‘gr\u00e0cies, germana, ja ho he fet i aqu\u00ed t\u00e9 el meu certificat’. Jo en aquestes manifestacions provida els hi faria ensenyar a tots el certificat. Llavors s\u00ed, que pots, leg\u00edtimament almenys, coherentment almenys, encarar-te amb una persona que no vol donar un tros del seu cos, de la seva vida i del seu temps, per salvar una vida innocent. Per\u00f2 si tu, podent-ho fer no ho has fet, amb quin dret vas i tires la primera pedra?<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0<\/p>\n

El capitalisme em sembla que no \u00e9s \u00e8tic. Primer, per la mentida del mercat lliure. Segon, perqu\u00e8 intenta for\u00e7ar la nostra activitat dintre d’un marc que no li \u00e9s propi, el del m\u00e0xim benefici. La tercera cr\u00edtica que vaig plantejar era la cr\u00edtica marxista a la plusv\u00e0lua<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1929,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,13],"tags":[1165],"class_list":["post-1928","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condiciones-de-vida","category-la-izquierda-a-debate","tag-teresa-forcades"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1928","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1928"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1928\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1929"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1928"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1928"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1928"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}