La pol\u00edtica no \u00e9s el contrari de la moral; per\u00f2 mai no es redueix a la moral.<\/i><\/p>\n
M. Merleau-Ponty<\/p>\n
A La Vanguardia<\/i> (diumenge, 24-6), article signat per Silvia Hinojosa amb el t\u00edtol: \u201cGuia moral per a pol\u00edtics\u201d; subt\u00edtol: \u00abCatorze professors d\u00b4\u00e8tica i polit\u00f2legs d\u00b4universitats catalanes redacten un codi \u00e8tic per a la classe dirigent\u00bb. La periodista informa que els catorze professors s\u00b4han reunit deu vegades sota el \u00ablideratge\u00bb de la C\u00e0tedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, c\u00e0tedra dirigida pel \u00abDoctor en Filosofia i Teologia\u00bb F. Torralba. La iniciativa, s\u00b4explica a l\u00b4article, ha estat impulsada per l\u00b4ex-president J. Pujol, \u00abconven\u00e7ut que \u00e9s ugent recuperar la confian\u00e7a dels ciutadans en els dirigents (…).\u00bb Despr\u00e9s d\u00b4haver redactat un codi \u00e8tic que \u00abmarca com a principis b\u00e0sics l\u00b4honradesa, la just\u00edcia, el respecte i la responsabilitat\u00bb, el sanedr\u00ed intel\u00b7lectual (hi figuren V. Camps, F. Requejo, J.M. Vall\u00e8s, N. Bilbeny, A. Casti\u00f1eira i alguns noms m\u00e9s del gremi) l\u00b4ha fet \u00abarribar a pol\u00edtics com Pujol mateix o l\u00b4eurodiputat socialista R. Obiols, entre altres\u00bb, que van \u00abajudar a polir el text\u00bb. Fa uns mesos \u00abque van complir l\u00b4objectiu final de lliurar-lo a la presidenta del Parlament, N\u00faria de Gispert.\u00bb Torralba subratlla que el \u201cParlament \u00e9s l\u00b4interlocutor entre els ciutadans i la pol\u00edtica, i ara \u00e9s a les seves mans.\u201d<\/p>\n
No em resisteixo a fer un comentari a l\u00b4entorn d’un episodi pastat amb la farina del cinisme i la hipocresia m\u00e9s gruixuts (i amb una manca absoluta no tan sols del sentit del rid\u00edcul, sin\u00f3 tamb\u00e9 del principi de realitat). Si el discurs pretesament \u00e8tic, bolcat a fer-nos creure en l\u00b4exist\u00e8ncia de criteris que podrien guiar, per a benefici de tothom, el comportament de funcionaris al servei d’una classe i unes determinacions socials presentades com a \u00fanica realitat, si aquest discurs, dic, continua trobant condicions efectives de possibilitat a l\u00b4endemig d\u00b4una gentussa habituada a concebre l\u00b4activitat pol\u00edtica com, per dir-ho amb paraules de P. Val\u00e9ry, l\u00b4\u201dart d’impedir a les persones que s\u00b4ocupin d’all\u00f2 que m\u00e9s els importa\u201d, ensems que a considerar la societat com un aplegament ben jerarquitzat de banquers, notaris i empresaris, m\u00e9s unes classes subalternes tolerades com a nosa necess\u00e0ria, \u00e9s perqu\u00e8 es tracta d’un discurs funcionament orientat a prosseguir anihilant la reflexi\u00f3 i l\u00b4acci\u00f3 pol\u00edtiques genu\u00efnament democr\u00e0tiques, objecte ambdues de viva detestaci\u00f3.<\/p>\n
C. Castoriadis ha assenyalat en alguna ocasi\u00f3 que no \u00e9s gens casual que, des de Kant en endavant, l\u00b4\u00e8tica, com a disciplina aut\u00f2noma mereixedora d’atenci\u00f3 per si mateixa, hagi tingut fins fa poques d\u00e8cades, i amb ben poques excepcions (Bergson, Scheler\u2026), un paper relativament accessori en la reflexi\u00f3 pr\u00f2piament filos\u00f2fica. Aquest paper ha estat encara m\u00e9s accessori en el terreny espec\u00edfic del pensament filos\u00f2fico-pol\u00edtic -en el sentit fort de l\u00b4expressi\u00f3- obert a partir de les revolucions nordamericana i francesa, i perllongat i enriquit durant els segles XIX i XX (segles eminentment \u00abpol\u00edtics\u00bb) per un moviment obrer en el s\u00ed del qual mai no va ser q\u00fcestionada una evid\u00e8ncia que nom\u00e9s l\u00b4individualisme metodol\u00f2gic de signe liberal s\u00b4entesta a ignorar: que no hi ha oposici\u00f3 de principi, sin\u00f3 implicaci\u00f3 rec\u00edproca, entre individu i societat, entre \u00e0mbit privat i \u00e0mbit p\u00fablic, entre \u00e8tica i pol\u00edtica i, en fi, entre llibertat i igualtat; una implicaci\u00f3, dit sigui de passada, que Arist\u00f2til, Hegel i Marx coneixien perfectament: Habermas (\u201c\u00e8tica de la comunicaci\u00f3\u201d) i Rawls (\u201c\u00e8tica de la just\u00edcia\u201d), potser no tant.<\/p>\n
Sense negar-ne els aspectes positius -que sens dubte els t\u00e9- cal recordar, per\u00f2, el vistent protagonisme que ha tingut, aqu\u00ed com en altres indrets, el discurs abstracte sobre drets humans (\u00abpol\u00edtica de l\u00b4emoci\u00f3\u201d segons K. Ross) en la reconversi\u00f3 dretana de no pocs intel\u00b7lectuals compromesos al seu dia amb el projecte emancipatori i que donaren finalment el pas des de la teoria i la praxis transformadores a la \u00abmoral\u00bb i a l\u00b4\u00bb\u00e8tica\u00bb, ara valorades com a br\u00faixola exclusiva per defugir els mals camins fressats per una polititzaci\u00f3 generalitzada excessiva portada, segons afirmaven, per somnis ut\u00f2pics de transformaci\u00f3 social i pol\u00edtica tan deleteris com il\u00b7lusoris (val a dir que aquesta mena de pas sempre ha coincidit hist\u00f2ricament amb el retroc\u00e9s o decliu tendencials de l\u00b4esmentat projecte).<\/p>\n
A l\u00b4encontre de F. Camb\u00f3 i de la Lliga, A. Calvet, \u00abGaziel\u00bb, va deixar escrit el seg\u00fcent apunt a les seves amargues \u00abMeditacions en el desert\u00bb (1953): \u00abHi ha un fet eloq\u00fcent\u00edssim: des de Camb\u00f3 fins el m\u00e9s insignificant dels seus homes de confian\u00e7a, tots, absolutament tots -com si el dest\u00ed com\u00fa hagu\u00e9s estat tallat amb un patr\u00f3 \u00fanic- han acabat igual: pol\u00edticament, no han deixat res; econ\u00f2micament, tots s\u00b4enriquiren.\u00bb \u201cGaziel\u201d sabia molt b\u00e9 de qu\u00e8 escrivia i sobre qui escrivia. El seu balan\u00e7, per b\u00e9 que retrospectiu, no ha perdut gens de pertin\u00e8ncia en relaci\u00f3 als hereters actuals de l\u00b4univers lligaire. El conservadorisme catal\u00e0 sempre s\u00b4ha caracteritzat per una iniquitat i una voracitat devastadora dif\u00edcilment exagerables. Ahir va poder trobar en el catolicisme aut\u00f2cton \u2013un dels m\u00e9s integristes de l\u00b4\u00e8poca- recursos efectius de mistificaci\u00f3; avui li deu semblar que apel\u00b7lar al redre\u00e7ament \u00e8tic dels \u201cl\u00edders\u201d pot ser un bon procediment per a continuar perpetuant-la.<\/p>\n
No hi ha dubte que el toc d’alarma \u00ab\u00e8tic\u00bb efectuat per un dels m\u00e9s fervorosos fidels que mai hagi tingut a Catalunya la religi\u00f3 del credo in unam sanctam realitatem<\/i> obeeix a justificada preocupaci\u00f3. Cal tenir present que els \u201crealistes\u201d de pedra picada s\u00f3n a vegades els primers en tractar de jugar des de l\u00b4escenari amb la fantasia i la bona fe dels espectadors (amb el seu irrealisme, doncs), tot traient-se del barret ara un fulard, ara un conill, ara un colom. Coloms: fer-los volar i, amb ells, il\u00b7lusions que es troben en hores molt baixes.<\/p>\n
En aquesta oportunitat l\u00b4intent de \u201cfer volar coloms\u201d s\u00b4ha tradu\u00eft en un pueril muntatge destinat a enfortir prop de l\u00b4opini\u00f3 p\u00fablica l\u00b4entel\u00e8quia consistent a presentar l\u00b4activitat pol\u00edtica com l\u00b4afer particular d’una \u201cclasse dirigent\u201d capa\u00e7 de redre\u00e7ar \u201cerrors\u201d (i qui no en comet?), defallences personals (la carn \u00e9s feble) i m\u00e9s d’una in\u00e8pcia (el m\u00e9s savi s\u00b4equivoca) a partir d\u00b4una \u201creacci\u00f3 moral\u201d que la faci m\u00e9s sensible respecte als \u201cprincipis b\u00e0sics\u201d que figuren en el nounat codi (honradesa, just\u00edcia, respecte i responsabilitat), principis en relaci\u00f3 als quals (no cal que ens mostrem tan prudents com la periodista de La Vanguardia<\/i>) la gesti\u00f3 pol\u00edtica d\u00b4aquesta mateixa classe n’ha estat i n’\u00e9s -necess\u00e0riament- la burda i sim\u00e8trica aplicaci\u00f3 inversa. Una vegada m\u00e9s la reactivaci\u00f3 d’un dispositiu \u00e8tic i moral haur\u00e0 estat endegada amb la finalitat de falsejar l\u00b4aut\u00e8ntica naturalesa pol\u00edtica i social dels problemes actuals i escamotejar, alhora, el terreny on poden trobar resoluci\u00f3 efectiva, terreny que no \u00e9s ni el d’una \u00e8tica ni el d’una moral barroerament desconnectades de l\u00b4activitat i la deliberaci\u00f3 col\u00b7lectives. En aquest sentit, b\u00e9 es podria afirmar que estem davant un discurs que pret\u00e9n erigir-se en (im)p\u00fadica fulla de parra per amagar realitats que resulten for\u00e7a inc\u00f2modes per a una oligarquia sempre procliu a deixar-se arrossegar vers el cofoisme i l\u00b4auto-adulaci\u00f3 m\u00e9s solipsistes.<\/p>\n
Diguem per concloure que, com sol succeir sovint amb els artefactes ideol\u00f2gics, tamb\u00e9 en l\u00b4elaboraci\u00f3 d’aquest els seu promotor haur\u00e0 comptat (hi est\u00e0 acostumat) amb l\u00b4inestimable ajut d’alguns prestigiats professionals universitaris disposats a corrompre idees i llenguatge -i m\u00e9s- invocant la necessitat d’estendre la virtut.<\/p>\n
Barcelona, juny, 2012<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00a0<\/p>\n
Una vegada m\u00e9s la reactivaci\u00f3 d’un dispositiu \u00e8tic i moral haur\u00e0 estat endegada amb la finalitat de falsejar l\u00b4aut\u00e8ntica naturalesa pol\u00edtica i social dels problemes actuals i escamotejar, alhora, el terreny on poden trobar resoluci\u00f3 efectiva, terreny que no \u00e9s ni el d’una \u00e8tica ni el d’una moral barroerament desconnectades de l\u00b4activitat i la deliberaci\u00f3 col\u00b7lectives.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1943,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1942","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condiciones-de-vida"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1942","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1942"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1942\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1943"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}