“Papeles o muerte”<\/i>. La consigna va recorrer des dels primers dies de febrer de 2001 tota la geografia estatal i europea. Arribava als suburbis i f\u00e0briques il\u00b7legals, als edificis malalts d’hacinament on malviuen families senceres en el cor de les grans ciutats d’Occident. Removia les consci\u00e8ncies i els cossos dels milers que protagonitzen l’\u00e8xode de la posmodernitat. Despertava els afectes narcotitzats pel fatalisme, els desitgos oblidats a la petita bossa de viatge.<\/p>\n
Centenars d’immigrants sense papers havien decidit declarar-se en vaga de fam indefinida; havien decidit tancar-se en les Esglesies de Barcelona i d’arreu de l’Estat: reclamaven la seva exist\u00e8ncia com a persones. Marroquins, pakistanessos, indis, bangladeshis, sudamericans,…tots compartien un mateix objectiu: tornar a ser persones, tenir papers, existir davant de l’Administraci\u00f3 de l’Estat per accedir als beneficis que concedeix el mutilat estatut ciutad\u00e0 del immigrant resident.<\/p>\n
Entorn d’una reivindicaci\u00f3 justa s’articul\u00e0 la solidaritat d’organitzacions socials i pol\u00edtiques de tot tipus. Uns van sumar-se sense condicions, solidaritzant-se amb la seva lluita, fent seves les consignes del moviment autoorganitzat dels immigrants, integrant-se en l’espiral del col\u00b7lectiu que s’estava autoinstituint. D’altres van sumar-se creant una nova organitzaci\u00f3, empenyent per imposar uns nous criteris. Per aquests la vaga de fam havia de ser abandonada, la negociaci\u00f3 hav\u00eda de ser rogada, la consigna havia de ser canviada: la lluita fins ara havia estat inviable, ut\u00f2pica, poc realista. Els immigrants havien d’aprendre a ser s\u00fabdits abans que ciutadans.<\/p>\n
Al mes de maig de 2004, tres anys m\u00e9s tard, m\u00e9s d’un miler d’immigrants sense papers tornaven a irrompre als carrers de la ciutat al crit de “Per la regularitzaci\u00f3 sense condicions”<\/i>. Era el mateix subjecte, definit pel mateix problema, que tornava a resorgir de les mis\u00e8ries de les lleis migrat\u00f2ries. La situaci\u00f3 era tr\u00e0gica per uns i altres. Les diverses reformes legislatives i procedimentals implementades pel govern sortint no nom\u00e8s havien condemnat a l’oblit a milers de sense papers, sin\u00f2 que a m\u00e9s propiciaven la fallida de la mateixa condici\u00f3 administrativa, esp\u00f9ria i maltractada, sempre sota sospita, dels immigrants residents, convertint la renovaci\u00f3 del seu t\u00edtol d’integraci\u00f3 en un humiliant laberint.<\/p>\n
Afirmant que “la ciutadania es conquesta exercint-la”<\/i> van entrar en la Catedral i en l’Esglesia del Pi, nom\u00e9s per unes hores, amb el recolzament de les organitzacions i associacions que sempre els havien recolzat. No obstant, aquesta vegada quelcom havia canviat respecte a la situaci\u00f3 del 2001. Les forces aparents dels immigrants havien minvat: els micos enjoiats de la pol\u00edtica de pasadissos ja no estaven disposats a extendre medi\u00e0ticament el discurs constitutiu de la lluita dels immigrants. Ja no hi eren els partits pol\u00edtics i sindicats que en les lluites del 2001 s’havien sumat progresivament al moviment amb l’objectiu de desgastar al partit del govern i beure de les sin\u00e8rgies de l’autorganitzaci\u00f3. Els mateixos que havien escap\u00e7at el moviment del 2001 per canalitzar-lo cap a vies institucionals, els mateixos que havien fet prevaldre la negociaci\u00f3 a la dignitat i el reconeixement, ara no admetien la negociaci\u00f3, ni la dignitat, ni el reconeixement.<\/p>\n
QU\u00c8 ENS HA PASSAT? AUTOORGANITZACI\u00d3 I ANTAGONISME INSTITUCIONAL<\/b><\/p>\n
1. Alguns antecedents<\/b><\/p>\n
Hem de rebutjar la pol\u00edtica de l’administraci\u00f3 que vol dotar de papers i treball legal a un m\u00ednim de persones immigrades i a la resta de la poblaci\u00f3 mantenir-la sense papers, refor\u00e7ant l’exercit de reserva que realitza el treball esclau, mal pagat i sense drets i que porta a pensar a la poblaci\u00f3 aut\u00f3ctona en precari, que les persones immigrades s\u00f3n les responsables de la p\u00e8rduda del suposat “estat del benestar”.<\/i><\/p>\n
Assemblea de suport a les persones immigrades 3\/10\/00 <\/p>\n
El mes de desembre de 2000 s’aprovava la nova Llei d’Estrangeria, el\u00b7laborada per tots els partits pol\u00edtics per\u00f2 finalment executada pel Partit Popular, el partit governant en aquell moment. La llei va entrar en vigor rodejada d’una artificiosa pol\u00e8mica que tenia molt de ritual, i molt de conjuntural. Pel seu contingut la llei era netament limitadora dels drets dels immigrants sense papers, que no nom\u00e8s quedaven definitivament exclosos per a futures regularitzacions, sin\u00f3 que a m\u00e9s eren privats de tota opci\u00f3 d’acci\u00f3 pol\u00edtica. Negant qualsevol via de regularitzaci\u00f3 als treballadors clandestins que ja es trobaven vivint a l’Estat, la regulaci\u00f3 migrat\u00f2ria espanyola acceptava t\u00e0citament la condici\u00f3 sobreexplotada dels immigrants irregulars, que d’aquesta forma no tindrien m\u00e9s opci\u00f3 que marxar-se –si podien- o asumir la m\u00e9s absoluta explotaci\u00f3 laboral. Per\u00f2 a m\u00e9s, la nova llei migrat\u00f2ria actuava per omissi\u00f3, aix\u00f3 \u00e9s, no nom\u00e9s amparava, negant-la, la situaci\u00f3 dels immigrants sense papers, sin\u00f3 que a m\u00e9s impedia tota opci\u00f3 d’agregaci\u00f3 pol\u00edtica des del seu s\u00ed. Cal no oblidar aquests fets, perqu\u00e8 all\u00f2 que la llei estava concebint formalment l’any 2000, les classes prebend\u00e0ries de l’Estat espanyol ho volgueren fer materia al 2003. <\/p>\n
Continuem, i concretem. Es tractava d’una llei pol\u00e8mica en la mesura en qu\u00e8 no es reconeixia als immigrants sense papers el dret de manifestaci\u00f3 ni el dret de vaga, el dret de sindicaci\u00f3, ni el d’associaci\u00f3 ni el de reuni\u00f3. Mentrestant, tamb\u00e9 es tancava de facto<\/i> el r\u00e8gim general de regularitzaci\u00f3 administrativa –ofertes de treball espec\u00edfiques v\u00e0lides en qualsevol sector d’activtat-, aduint que havia de prevaldre el r\u00e8gim extraordinari anomenat de contingents –ofertes de treball gen\u00e8riques viables nom\u00e8s pels llistats d’ocupacions el\u00b7laborats des de Madrid-. <\/p>\n
La situaci\u00f3 era cada cop m\u00e9s explosiva, a les expectatives frustrades de milers de treballadors sense papers es sumava la sensaci\u00f3 d’excepcionalitat i arbitrarietat que induien les radicals difer\u00e8ncies de criteri entre les diferents administracions provincials a l’hora de resoldre expedients d’estrangeria. Per\u00f2 la senyal definitiva de qu\u00e8 havia quelcom que la flamant llei d’estrangeria pretenia obviar, sense poder fer-ho, estava a punt d’arribar. <\/p>\n
El dia 3 de gener de 2001 dotze treballadors equatorians perdien la vida quan era atropellada per un tren la furgoneta que els conduia hacinats als seus llocs de treball en el camp de M\u00f9rcia. El drama familiar, social i psicol\u00f2gic que va revel\u00b7lar aquesta trag\u00e8dia va fer sortir a la llum la realitat que la nova regulaci\u00f3 pretenia negar per sempre m\u00e9s. <\/p>\n
El problema li esclat\u00e0 a les mans al govern del PP. Per\u00f2 no era un problema privatiu del PP, sin\u00f2 que pertanyia a l’\u00e0mbit del proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 de l’estat-democr\u00e0cia a l’Estat espanyol, en el qual estaven implicats tots els seus gestors pol\u00edtics i institucionals. Per aix\u00f2 el problema va emergir com un problema de l’estat-democr\u00e0cia: no va ser codificat a partir de la seva inquestionable dimensi\u00f3 humana, sin\u00f2 com un problema directament relacionat amb les caracter\u00edstiques del model de desenvolupament espanyol.\u00bfQu\u00e9 va passar?<\/p>\n
Despr\u00e8s de l’accident, es va iniciar la usual ratzia inspectora d’efecte post-medi\u00e0tic, i van ploure les amenaces de sancions contra els empresaris agr\u00edcoles que tingu\u00e8ssin treballant a treballadors clandestins, i es van difondre les m\u00e9s sentides condol\u00e8ncies per part de pol\u00edtics, reis i pr\u00ednceps, i es van proposar grans convenis que resoldrien la questi\u00f3 en quatre dies,… El d\u00eda 4 de gener el diari El Pa\u00eds xifrava en 10.000 els temporers que estaven treballant a M\u00f9rcia sense papers i que s’havien vist obligats a abandonar la seva feina al camp (ElPais, 4\/1\/01]. El mateix dia els empresaris agr\u00edcoles advertien als mitjans de comunicaci\u00f3 que 20.000 hect\u00e0res quedarien sense conrear si no es buscava una soluci\u00f3 a la necessitat de for\u00e7a de treball (barata) per la collita. Estava en joc el model de desenvolupament espanyol: precarietat, economia submergida, treball clandest\u00ed, flexibilitat imposada per acomodar-se als cicles del model del “pelotazo”. El PP sabia que, fins el moment, nom\u00e9s s’havia vist la punta de l’iceberg.<\/p>\n
El Govern comen\u00e7\u00e0 a moure’s. Anunciant la signatura d’un conveni amb Equador, van cridar als immigrants equatorians sense papers a tornar al seu pais per accedir als canals de regularitzaci\u00f3 que s’oferirien in situ<\/i> a trav\u00e9s de les legacions espanyoles al petit pais sudameric\u00e0. Centenars foren els immigrants que en els messos seg\u00fcents van tornar al pais creient-se les paraules dels seus governs. Nom\u00e9s un esc\u00e0s centenar dels que van marxar van poder tornar. Tres anys m\u00e9s tard la majoria de treballadors equatorians encara recorda l’engany i les mentides provinents de tot l’\u00e0mbit institucional durant aquell primer trimestre de 2001.<\/p>\n
Un altre contingent de treballadors va decidir optar per oferir resist\u00e8ncia i exigir el que considerava exigible: ser persones aqu\u00ed i ara. El diumenge 14 de gener de 2001 vuitanta immigrants marroquins i equatorians, reunits en la “Plataforma 3 de gener” es tancaven en l’Esglesia de Sant Mateu de Lorca (M\u00farcia) amb la intenci\u00f3 de for\u00e7ar la seva regularitzaci\u00f3 i la derogaci\u00f3 de la nova llei d‘estrangeria (que entraria en vigor el 23 de gener). A partir del 7 de gener les protestes i tancaments es generalitzen arreu de la prov\u00edncia. <\/p>\n
El 18 de gener, el C\u00f3nsul Honorari d’Equador a M\u00farcia, Juan Bastidas, es dirigia als tancats: que recapacitessin, els hi va dir, que la seva situaci\u00f3 d’irregularitat era purament conjuntural, que no calia radicalitzar-se. El mateix dia el president de la Confer\u00e8ncia Episcopal d’Equador afirmava que els tancats estaven abusant de l’hospitalitat brindada pels espanyols. Per\u00f2 ning\u00fa va atendre a les paraules de representants terrenals i espirituals. El 21 de gener, despr\u00e9s d’una manifestaci\u00f3 que congreg\u00e0 a 2.000 persones, 350 immigrants decideixen tancarse a l’Esglesia del Pi en vaga de fam. L’espurna s’encenia per tot l’Estat.<\/p>\n
El mediadors van haver d’esmolar les seves eines: hi havia un col\u00b7lectiu que posava en q\u00fcesti\u00f3 la seva pr\u00f2pia credibilitat com a representants i portaveus del tot. Hi havia un colectiu reluctant als procediments, desdeny\u00f3s de les propostes dels seus Estats, sords a les crides de mitjans de comunicaci\u00f3 i representants pol\u00edtics i religiosos. Hi havia un col\u00b7ectiu que no s’havia empassat l’oferta de tornar, la comoditat d’assumir, la humiliaci\u00f3 de callar.<\/p>\n
2. La lluita a Barcelona: creaci\u00f3 o procediment, utopia o claudicaci\u00f3 avant la lettre<\/i><\/b><\/p>\n
2.1. Preludi i invocaci\u00f3<\/b><\/p>\n
De diverses nacionalitats, i vinculats quasi tots a l’Assemblea Papers per a Tothom, els immigrants que iniciaren les tancades al mes de gener de 2001 ja tenien una experi\u00e8nca considerable de lluita, autoorganitzaci\u00f3, configuraci\u00f3 de xarxes de recol\u00e7ament,…per\u00f2 tamb\u00e9 de negociaci\u00f3 amb l’Administraci\u00f3. Durant l’\u00faltim trimestre de 2000 havien tingut contra les cordes del seu propi discurs a les diverses Administracions implicades en la gesti\u00f3 dels espais p\u00fablics de Barcelona (Ajuntament), de les pol\u00edtiques d’integraci\u00f3 (Generalitat) i de les pol\u00edtiques d’immigraci\u00f3 (Govern d’Espanya). <\/p>\n
Feia messos que a diverses places de la ciutat dormien a l’intemp\u00e8rie centenars d’immigrants subsaharians i b\u00falgars, sense que cap Administraci\u00f3 es sent\u00eds en l’obligaci\u00f3 de moure ni un dit. La situaci\u00f3 s’havia codificat com un problema d’ordre p\u00f9blic: eren individus, sense cap lligam entre ells, que havien de ser tractats com a marginats i focus potencial de conflictivitat social. <\/p>\n
En els \u00faltims mesos a Barcelona han aparegut grups de persones immigrades que viuen a la intemp\u00e8rie i en condicions indignes, a la Pla\u00e7a Catalunya i al parc de l’Espanya Industrial, entre d’altres.<\/i> No s\u00f3n turistes ni passejants, s\u00f3n persones immigrades que no tenen papers, ni tenen vivenda per no tenir papers i l’administraci\u00f3 no les tracta com persones per no tenir papers…Ells nom\u00e9s demanen la seva regularitzaci\u00f3.<\/i><\/p>\n
Assemblea de suport a les persones immigrades 3\/10\/00 <\/p>\n
Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’un grapat de persones polititzades i amb tradici\u00f3 organitzativa, els immigrants van comen\u00e7ar a transformar el conflicte social en conflicte pol\u00edtic, i el conflicte pol\u00edtic en g\u00e8nesi pura d’autoinstituci\u00f3 que s’ha ext\u00e9s fins els nostres dies i que \u00e9s el veritable home del sac de les nostres Administracions.<\/p>\n
El 3 d’octubre es feia p\u00fablic el primer comunicat de l’Assemblea, convocant a una manifestaci\u00f3 que seria el principi d’una llarga s\u00e8rie de jornades de lluita. Tancaments a les Universitats, acampades, manifestacions i tot tipus de mitjans de pressi\u00f3 van posar en evid\u00e8ncia a unes Administracions empenyades en no tractar la questi\u00f3 com un problema pol\u00edtic. Era un problema d’ordre p\u00f9blic que ja es resoldria amb les oportunes ordres de desallotjament, i si era el cas, amb intervenci\u00f3 de la policia; tamb\u00e9 era admisible que fos un problema de pol\u00edtica p\u00fablica, social m\u00e9s concretament, si s’estirava el fil i es connotava la necesitat de fer intervenir l’erari d’alguna o v\u00e0ries de les Administracions implicades. Per\u00f2 el que mai no podria ser adm\u00e8s \u00e9s que els immigrants, desposeits i inexistents per l’estat-democr\u00e0cia, s’erigissin en subjecte pol\u00edtic, en col\u00b7lectiu intervinent, aix\u00f3 \u00e9s, constituent, sense haver passat abans pel sed\u00e0s de les lleis de ciutadania. Aquest rebuig institucional, quasi b\u00e9 estructural, a acceptar la subjectivitat dels immigrants en lluita ha estat des de llavors un problema recurrent en els diversos procesos d’agregaci\u00f3 que aquests han protagonitzat. A qu\u00e9 o a qu\u00ed li tenen tanta por les Administracions? <\/p>\n
Finalment, i despr\u00e9s de llargues plantades als immigrants per part de les Administracions, es va arribar a un principi de negociaci\u00f3 amb subsaharians i b\u00falgars nom\u00e9s quan ja s’havia votat la nova llei d’estrangeria el 23 de novembre de 2000. La soluci\u00f3 es va buscar a trav\u00e9s de la canalitzaci\u00f3 del problema per la via de pol\u00edtiques d’integraci\u00f3 per a col\u00b7lectius en situaci\u00f3 de risc d’exclusi\u00f3. No obstant la sin\u00e8rgia havia estat endegada, i el subjecte que l’animava era incontenible, inabastable. El diumenge 14 de gener de 2001 comencen els tancaments a M\u00f9rcia per protestar per la situaci\u00f3 dels immigrants sense papers i exigir la seva regularitzaci\u00f3. El 21 de gener s’inicien els tancaments a Barcelona.<\/p>\n
2.2. Barcelona: gener de 2001, comen\u00e7a la batalla per la pol\u00edtica.<\/b><\/p>\n
Des d’un primer moment, l’\u00fanica organitzaci\u00f3 sindical implicada plenament en el recol\u00e7ament als tancaments va ser la CGT de Catalunya. Confluiren a m\u00e9s, l’Associaci\u00f3 de Joves Immigrants de Catalu\u00f1a, Immigrants Senegalesos i el Centre Cultural de Bangla Desh, aix\u00ed com una trentena de petites associacions d’immigrants. El proc\u00e8s de constituci\u00f3 de la Plataforma que donava suport havia estat en certa mesura accidentat: els partits i sindicats que havien participat decidiren no implicar-se per considerar que el lema “papers per a tothom” no era adequat ni oport\u00fa. Aix\u00ed mateix, existien altres motius impl\u00edcits, com eren la mateixa din\u00e0mica assemblearia de la Plataforma i l’escasa capacitat de control i diferenciaci\u00f3 discursiva que partits i sindicats podrien haver endegat en el seu si. Despr\u00e9s de les mobilitzacions, una persona vinculada a la Parr\u00f2quia de Sant Medir afirmava: <\/p>\n
En cuanto a la clase dirigente, tanto pol\u00edtica, como sindical y tambi\u00e9n eclesial, ha sido un\u00e1nime el rechazo. Ten\u00edan muy claro que era una lucha que no controlaban y no les importaba demasiado la ofensa a la dignidad humana, ni la situaci\u00f3n explosiva que se estaba gestando, desde el principio se dedicaron a confundir a la gente y desacreditar a los dirigentes, al fin y al cabo las encuestas dec\u00edan que en Barcelona la gente con tendencias xen\u00f3fobas era del 70%, \u00a1lo principal es conseguir votos!<\/p>\n
Elias Martin, Reflexions posteriors a la tancada de immigrant a la Parr\u00f2quia, febrer-mar\u00e7 2001, Parr\u00e0quia de Sant Medir (Sants)<\/i><\/p>\n
La Tinent d’Alcalde i regidora de Benestar social de l’Ajuntament de Barcelona, N\u00f9ria Carrera, va ser la perfecta figuraci\u00f3 del paper i la veu de la institucionalitat socialdem\u00f2crata durant aquest mesos. Posicionant-se normalment no a favor dels immigrants per\u00f3 s\u00ed en contra del govern, considerava que els tancaments eren “un toque de atenci\u00f3n ante la llegada de la nueva ley, que deja a muchas personas indefensas<\/i>”, denunciant la mala gesti\u00f3, per discriminat\u00f2ria, de la regularitzaci\u00f3 d’immigrants a Barcelona. La codificaci\u00f3 institucional del conflicte es basava, per tant, en dos eixos:<\/p>\n
a)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Els treballadors clandestins sobreexplotats, desarrelats, sense fam\u00edlies, que desesperats decideixen inicar una vaga de fam, nom\u00e9s s\u00f3n per les institucions “un toque de atenci\u00f3n<\/i>”. El moviment havia estat relegat a grup de pressi\u00f3<\/i>, les seves reivindicacions i repertoris de confrontaci\u00f3 codificats fins a la seva metamorfosi en mer “input” a utilizar pels partits opositors davant dels mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n
b)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El veritable eix de confrontaci\u00f3 no era la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia d’una llei d’estrangeria, tot i els reiterats pronunciaments dels immigrants en aquest sentit, sin\u00f2 les defici\u00e8ncies en la gesti\u00f3 de l’actual llei, o si mes no, l’amena\u00e7a d’una nova llei, donant per bo, per tant, l’anterior marc legislatiu. <\/p>\n
No existeix conflicte pol\u00edtic. Els vaguistes tenen la mateixa substantivitat pol\u00edtica que un lobby de productors de cecines. Potser existia un repte per portar endavant una nova pol\u00edtica p\u00fablica o una crida a millorar les existents, per\u00f2 mai una questi\u00f3 d’antagonisme entre dos subjectes. Per aix\u00f3 tant Govern com partits de l’oposici\u00f3 es van afanyar en trobar un “interlocutor v\u00e0lid”, que no podien ser els mateixos immigrants, sin\u00f2 una representaci\u00f3 composada per organitzacions institucionalitzades, partits pol\u00edtics i sindicats:<\/p>\n
“50 entitades entre las que figuran CCOO, UGT y CNT, partidos como IC-V y EUiA y organizaciones como SOS Racismo e Intermon y la Federaci\u00f3n de Asociaciones de Vecinos de Barcelona se constituyeron ayer por la noche en plataforma de apoyo y seguimiento de los inmigrantes en huelga de hambre<\/i>” (ElPais, 25.1.01)<\/p>\n
El 24 de gener es crea la plataforma de partits i sindicats. El mateix dia, el Secretari per la Immigraci\u00f3 de la Generalitat, \u00c0ngel Miret, s’oferia per mediar en les negociacions entre immigrants i Govern. Les Administracions comen\u00e7aven a admetre medi\u00e0ticament que hi havia alg\u00fa amb qui negociar, tot i que calia algun mediador entre l’anomalia social i la normalitat institucional. Per\u00f3 Miret va arribar exigint: els tancats havien d’abandonar la vaga de fam, deixar l’anomalia, assumir el procediment.\u00a0 Tamb\u00e9 el dia 24 de gener els sindicats, C\u00e1ritas, Mans Unides, Justicia y Paz, fan p\u00fablic un manifest conjunt. Declaren que “con el recorte de derechos, el incremento de causas de expulsi\u00f3n y la pr\u00e1ctica inexistencia de cauces para su regularizaci\u00f3n administrativa, se condena a los inmigrantes a su pr\u00e1ctica marginalidad y la clandestinidad<\/i>” (El Pais, 24.1.01) La codificaci\u00f3 ja \u00e9s una altra: la perspectiva no \u00e9s la de les institucions que pretenen que la realitat es fa real nom\u00e9s per donar-li’s “toques de atenci\u00f3n” o sugerir una millor gesti\u00f3 d’all\u00f3 existent. Hi ha uns problemes reals que generen expressions del conflicte igualment reals. Per\u00f2 fins aqu\u00ed les nostres associacions i sindicats m\u00e9s representants (no representatives), nom\u00e9s encerten en la descripci\u00f3 d’un conflicte social. El conflicte pol\u00edtic continua amagat en les Esglesies.<\/p>\n
En nom\u00e9s un dia li havien sortit als immigrants diversos candidats per fer-ne de mediadors entre ells i l’Administraci\u00f3 de l’Estat. El mateix dia, no obstant, els inmigrants rebutjaven la mediaci\u00f3 de la Generalitat, si be l’alternativa de la Plataforma de partits i sindicats comen\u00e7a a pendre cos esperonada pel recol\u00e7ament sense fisures dels mitjans de comunicaci\u00f3. <\/p>\n
El 27 de gener el PSC encara insistia en el tarann\u00e0 de la seva codificaci\u00f3. El problema era de gesti\u00f3, de millora en l’execuci\u00f3 d’una llei que encara no es questionava. En un arrebat d’aud\u00e0cia i atreviment pol\u00edtic, despr\u00e9s de sis dies del comen\u00e7ament de la vaga, afirmaven: “este partido podria pedir en los pr\u00f3ximos d\u00edas el cese de la delegada del Gobierno como responsable de las deficiencias manifiestas que se han producido en Catalu\u00f1a en el proceso de regularizaci\u00f3n de inmigrantes<\/i>” (La Vanguardia: 30.1.01).<\/p>\n
Durant el \u00faltims dies de gener les mobilitzacions per recol\u00e7ar als immigrants en lluita s’extenen per tot l’Estat. El problema comen\u00e7ava a capitalitzar els titulars de tots els mitjans de comunicaci\u00f3. El subjecte en lluita comen\u00e7ava a exigir per la for\u00e7a el seu reconeixement. <\/p>\n
2.3 Barcelona, les mediacions es multipliquen: “ni\u00f1as, al sal\u00f3n.”<\/b><\/p>\n
El 31 de gener ja es podia definir meridianament la constituci\u00f3 de dues plataformes, llurs objectius i difer\u00e8ncies. Per un costat la “Palataforma de Suport als Immigrants en Lluita”, formada per l’Assemblea Papers Per a Tothom, CGT, USOC, CNT, grups d’estudiants assemblearis, col\u00b7lectius okupes, diverses ONG’s i partits extraparlamentaris. Aquesta agrupaci\u00f3 de col\u00b7lectius havia nascut al caliu de les mobilitzacions d‘immigrants senegalesos i rumanesos durant l’ultim trimestre del 2000. S\u00f3n ells els que mitjan\u00e7ant les tancades i les assemblees p\u00fabliques emprenen la via de visibilitzar el conflicte, fer-lo mat\u00e8ria p\u00fablica. S’institucionalitzava l’espai on inserir el temps del nou subjecte, i en aquest sentit proposen un espai-temps per una pol\u00edtica radical: Esglesies i places s\u00f3n, des de llavors, l’espai-temps de la seva autoinstituci\u00f3 com a subjecte.<\/p>\n
Per un altre costat estava la “Plataforma per la Ciutadania i la Conviv\u00e8ncia”. Formaven part els sindicats CCOO i UGT, les ONG’s SOS Racisme, Amnistia Internacional, Medicos sin Fronteras, C\u00e0ritas, i el partits IC-V, ERC i PSC. Nascuda per contraposici\u00f3 als plantejaments de l’Assemblea Papers per a Tothom, oferta un tarann\u00e0 m\u00e9s moderat, m\u00e9s adequat als possibles<\/i> plantejats per l’Estat, i posa sobre la taula les seves influ\u00e8ncies dins de la xarxa institucional, en la conformaci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Sobrealimentats d’activitat en l’\u00e0mbit institucional, fan de la oposici\u00f3 parlament\u00e0ria a la nova llei d’estrangeria la seva bandera. Comunment, eren les entitats amb algun tipus d’implicaci\u00f3 institucional pr\u00e8via en pol\u00edtiques p\u00fabliques d’immigraci\u00f3: ja sigui des de la pol\u00edtica parlament\u00e0ria, cas dels partits pol\u00edtics, com de les prebendes que mouen les pol\u00edtiques d’integraci\u00f3 social i laboral dels immigrants.<\/p>\n
A un marge, participant en ambudes plataformes, volent estar a la vegada al cel i l’infern, la FAVB, EUiA i la Federaci\u00f3 d’Immigrants de Catalunya.\u00a0 Conscients de qu\u00e8 la representaci\u00f3 pol\u00edtica nom\u00e9s t\u00e9 un \u00e0mbit -el institucional-, amb dirigents assedegats d’aspiracions d’erigir-se algun dia en representants d’alguna cosa, s\u00f3n no obstant genuins f\u00f2sils del que algun dia fou un veritable moviment social, i farcits, per tant, de vells lluitadors refractaris a la representaci\u00f3. Travessats per aquesta contradicci\u00f3, juguen a estar a dos taulells a la vegada, per\u00f3 llangueixen acartronats per una ambiguitat insostenible.<\/p>\n
El 1 de febrer la N\u00faria Carrera feia p\u00fablica la seva adhesi\u00f3 a la Plataforma per a la Ciutadania i la Conviv\u00e8ncia. S’han d’obrir vies per a la regularitzacio de l’est\u00e0ncia de les persones que ja es troben aqui, deia. Els immigrants que es troben en vaga de fam haurien de reconsiderar la seva acci\u00f3, deia. Paral\u00b7lament comencen a tenir molt predicament en els mitjans de comunicaci\u00f3 persones denunciant que els immigrants estan manipulats, que hi ha persones entre els tancats amb obscures intencions envers les mobilitzacions. Calia desgastar la creixent legitimitat de la Plataforma de Suport, fer cunya per impulsar l’opci\u00f3 institucionalitzant. <\/p>\n
El moviment es generalitzava i comen\u00e7ava a suscitar tot tipus de recol\u00e7aments entre la societat. La possibilitat de qu\u00e8 els tancaments es massifiquessin arreu de l’Estat comen\u00e7a a ser una amena\u00e7a cada cop m\u00e9s real:<\/p>\n
Los d\u00edas de huelga de hambre escenificaron una aut\u00e9ntica insurrecci\u00f3n localizada en las parroquias. La poblaci\u00f3n se agolpaba para dar su apoyo econ\u00f3mico, firmar, dar ropa, mantas,…Las ambulancias recog\u00edan sin cesar los cuerpos de los encerrados debilitados por la huelga que tras pasar por el hospital vol\u00edan a las iglesias a reiniciar el ayuno sin que nadie, salvo su propia honra y su voluntad de lucha se lo reclamase<\/i>”.<\/p>\n
Elias Martin, Reflexions posteriors a la tancada de immigrant a la Parr\u00f2quia, febrer-mar\u00e7 2001, Parr\u00e0quia de Sant Medir (Sants)<\/i><\/p>\n
A partir d’aquest moment comencen a donar-se les primeres mostres d’actitud negociadora per part de les Administracions, mentre el PSC i la resta de partits procuraven aprofitar l’empenta pol\u00edtica i l’urg\u00e8ncia medi\u00e0tica que aporten els tancaments per refor\u00e7ar la seva (o)posici\u00f3 en les institucions. <\/p>\n
El 5 de febrer se celebra una manifestaci\u00f3 pels carrers de Barcelona en qu\u00e8 50.000 persones reclamaven “Papers per a Tothom”, celebrant a continuaci\u00f3 un multitudinari festival musical a la Rambla del Raval. S’endegaren campanyes de desobedi\u00e8ncia civil, es prenia el carrer de milers formes, amb milers d’accions, nous col\u00b7lectius d’immigrants s’afegien a la vaga de fam,… El 6 de febrer, el manifest de la Assemblea de l’Esglesia del Pi afirmava en un comunicat:<\/p>\n
\u00a0“Por ello, hacemos un llamamiento a una reuni\u00f3n de coordinaci\u00f3n a escala estatal de todos los colectivos que est\u00e1n en los encierros y en la lucha, para impulsar y extender el movimiento a todo el Estado<\/i>”<\/p>\n
L’estat-democr\u00e0cia havia d’actuar r\u00e0pid. Els primers dies de febrer s’anuncia la pimera oferta de l’Estat envers els vaguistes: la possibilitat d’una revisi\u00f3 amplia i generosa dels expedients dels vaguistes a la llum de l’article 34 de la nova Llei d’Estrangeria, l’article de les “circumst\u00e0ncies excepcionals”. Primera condici\u00f3: que s’acabi la vaga de fam. Segona condici\u00f3: que seguidament finalitzin els tancaments. <\/p>\n
El PSOE acunyava “la doctrina Zapatero”: si l’eix del problema s\u00f3n alguns articles de la nova llei, el millor cam\u00ed no es portar la llei al Tribunal Constiucional sin\u00f3 aconseguir un pacte d’Estat amb el PP. La posici\u00f3 del PSOE era clara: refor\u00e7ar la instituci\u00f3 de l’estat-democr\u00e0cia davant el desafiament de les sin\u00e8rgies d’autoinstituci\u00f3. El nus gordi\u00e0 del conflicte era galvanitzar el monopoli de l’estat-democr\u00e0cia, determinar el qui, el com i el quan en la batalla per la pol\u00edtica, i el PSOE ho havia captat clarament: <\/p>\n
La parr\u00f2quia de Sant Medir es troba implicada, juntament amb altres par\u00f2quies de BCN, en l’acolliment dels immigrants que demanen viure legalmet en el nostre pais. Aquesta acci\u00f3 ha estat motivada per fidelitat als valors evang\u00e8lics que regeixen sempre en la nostra Comunitat i als quals volem ser fidels.Cal posar de manifest i amb agraiment la solidaritat i el recolzament que hem trobat tant per part dels feligresos com dels veins del barri. Solidaritat que tamb\u00e9 s’ha manifestat des d’alguna emissora de r\u00e0dio. <\/p>\n
Lamentem, en canvi, no haver trobat aquesta solidaritat i recolzament ni en les institucions civils, ni altres inst\u00e0ncies eclesi\u00e0stiques ni en els partits pol\u00edtics, un fet inexplicable tractant-se d’un afer socio-pol\u00edtic que afecta, de forma greu, el nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Finalment, el 8 de mar\u00e7 tenia lloc la signatura de l’acord que posava fi al tancament de 48 dies de m\u00e9s de centenars d’immigrants en 10 esglesies de Barcelona i el seu entorn. Finalment es trobava un soluci\u00f3 pol\u00edtica a un problema pol\u00edtic, finalment tamb\u00e9 es va haver de negociar amb els immigrants, en tant que subjecte pol\u00edtic: l’\u00fanica representant dels immigrants admesa en les negociacions, Norma Falconi, de l’Assemblea Papers per a Tothomm i membre de CGT, ho describia aix\u00ed:<\/p>\n
“…\u00e9s una experi\u00e8ncia in\u00e9dita perqu\u00e8 per primera vegada hem estat negociant nosaltres, els immigrants, directament amb els poders de l’Estat totes aquelles propostes que han anat sortint a la assemblees. I aix\u00f3 ha sigut un fet que les diverses comunitats han valorat molt positivament. Aix\u00ed doncs, ning\u00fa pot parlar d’obscures negociacions. Per primera vegada no ha negociat ning\u00fa per nosaltres. Per primer cop no hi ha hagut intermediaris. Persones que no han viscut en pr\u00f2pia carn el que a nosaltres ens ha tocat viure i que, per tant, no saben tant b\u00e9 com nosaltres quines necesitats reals tenim.” N\u00faria Falconi Illacrua, 90\u00a0 Juny 2001<\/p>\n
3. Barcelona maig de 2004: “all\u00f3 que a la hist\u00f2ria pasa com a trag\u00e8dia, s’acaba repetint com a farsa.”<\/b><\/p>\n
Associacions d’immigrants, C\u00e0ritas, UGT i CCOO van acusar ahir els portaveus de l’Assemblea per la Regularitzaci\u00f3 sense Condicions (ARSC) de generar un clima de conflicte entre els estrangers i d’afavorir enfrontaments. Per Ghassan Saliba, de CCOO, \u00abhi ha gent que busca el protagonisme quan ja s’han aconseguit aven\u00e7os\u00bb, referint-se a la negociaci\u00f3 entre el col\u00b7lectiu d’immigrants, C\u00e0ritas i els sindicats amb l’administraci\u00f3. El portaveu d’ARSC, Enrique Mosquera, va respondre a les cr\u00edtiques de les entitats contr\u00e0ries a la tancada dient que estan \u00abde part del govern\u00bb. L’assemblea mant\u00e9 la reuni\u00f3 d’aquesta tarda i anuncia m\u00e9s protestes. Tot i que la Delegaci\u00f3 del Govern est\u00e0 \u00aboberta al di\u00e0leg\u00bb, tramita 17 expedients d’expulsi\u00f3. <\/i><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El Punt Diari BCN, 9 juny 2004<\/i><\/p>\n
\u00abEns han dit que els seus interlocutors s\u00f3n les associacions d’immigrants legals i els sindicats que van donar el vistiplau al desallotjament, per\u00f2 aquestes associacions no ens representen als sense papers perqu\u00e8 tenen altres interessos diferents\u00bb, va afegir Cecilia, una immigrant peruana que va participar en la reuni\u00f3 i que va declinar donar el seu cognom per por de repres\u00e0lies”. <\/i><\/p>\n
El Punt Diari BCN, 16 juny 2004<\/i><\/p>\n
Han passat tres anys. Estem novament a Barcelona. La situaci\u00f3 \u00e9s, potser, m\u00e9s tr\u00e0gica que mai. Continuen havent bosses de milers de treballadors clandestins treballant en condicions manchesterianes. Continuen negant-se per via legal els seus drets d’agregaci\u00f3 pol\u00edtica. Per\u00f2 a aquesta situaci\u00f3 s’ha d’afegir un nou fen\u00f2men. Uns 60.000 expedients de renovaci\u00f3 de resid\u00e8ncies, el fr\u00e0gil t\u00edtol de metec que concedeix l’Estat espanyol, es troben paralitzats per des\u00eddia, ineptitut i actituds deliberades de l’Administraci\u00f3 de l’Estat a Catalunya. Contractes de treball precaris que no poden ser renovats per no tenir renovada la targeta de resid\u00e8ncia; altes de contractes a treballadors immigrants no s\u00f3n admesos per la Seguretat Social mentre no es renovin els permisos de treball; ajuts socials i pensions que no poden ser renovats; persones amb problemes familiars al seu pais que no poden sortir de l’Estat mentre no tinguin renovada la targeta de resid\u00e8ncia; immobili\u00e0ries que no contracten lloguers amb immigrants sense la targeta vigent, sense contractes de treball al dia; bancs que no donen cr\u00e8dits; immigrants que perden la feina per no poder renovar les resid\u00e8ncies comencen a sentir l’amena\u00e7a de les execucions hipotec\u00e0ries,…. <\/p>\n
La situaci\u00f3 \u00e9s, potser, m\u00e9s tr\u00e0gica que mai. Per\u00f2 ning\u00fa sembla adonar-se. 60.000 expedients dormen literalment als despatxos de Marqu\u00e8s d’Argentera n\u00famero 4 sense que ning\u00fa consideri el dramatisme d’una situaci\u00f3 que es mantenia des dels \u00faltims dies de desembre de 2003, quan era aprovada la darrera reforma de la llei d’estrangeria.<\/p>\n
Gener de 2004. Quietut. La lletania dels laments de molts milers de persones no arriba a les institucions. Febrer. Els metecs no voten. Mar\u00e7. La remor de les seves veus mor en un mar de mediacions que esperen pacients l’arribada de les prebendes de la nova Administraci\u00f3 socialista. Abril. Com deia aquell sindicalista sudameric\u00e0: “el que se mueva no sale en la foto”, i ning\u00fa es va moure. Maig. La frustraci\u00f3 i desesperaci\u00f3 dels treballadors migrants s’ofega arraconada entre els murs de les seves cases i l’alienaci\u00f3 de les seves feines. Juny: esclata el subjecte.<\/p>\n
No es mobilitzen els residents. De vegades la condici\u00f3 subalterna \u00e9s m\u00edserable, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s valuosa pel que ha viscut la pitjor mis\u00e8ria, la de no ser ning\u00fa. Per aix\u00f3 van aixecar la seva veu els ninguns. Els ninguns que no\u00a0 es beneficien de les pol\u00edtiques socials. Que venen impregnats de desig per\u00f2 no tenen la fortuna de trobar una bona acollida. No s\u00f3n antics doctorands d’Universitats del Sud ni tenen un bagatge institucional ni pol\u00edtic. Entenen la pol\u00edtica com a ultima ratio<\/i>, per\u00f2 una vegada a dins, la pol\u00edtica \u00e9s acci\u00f3, \u00e9s un m\u00e0xim, el tot i ara. Sense possibilismes preestablerts. Sense un criteri de procediment o agenda en la creaci\u00f3 del quals no han participat. S\u00f3n el marge, l’interstici de tot, all\u00f2 inabarcable i que continuar\u00e0 sent inabarcable. S\u00f3n la for\u00e7a que curulla els solcs de la pol\u00edtica i el procediment donats per descomptat. El 8 de juny irrompen en el mon. S\u00f3n una m\u00e9s de les cunyes que trenca els mites de l’estat-democr\u00e0cia.<\/p>\n
Per\u00f2 la hist\u00f2ria repeteix les coses com a farsa. I en la farsa surten a la llum les claus de volta de l’espectacle: la cat\u00e0rsi de l’estat-democr\u00e0cia gira entorn de la lluita per la representaci\u00f3, o el que \u00e9s el mateix, la lluita per la determinaci\u00f3 del subjecte de l’acci\u00f3 pol\u00edtica leg\u00edtima.<\/p>\n
Quan el 8 de juny de 2004 un centenar d’immigrants sense papers decidia manifestar-se pels carrers de Barcelona i finalment irrompre en la Catedral declarant-se en vaga de fam, la situaci\u00f3 social i pol\u00edtica ja no era la mateixa de tres anys enrera. Es van trobar amb les veritables aristes del conflicte postmodern: associacions, sindicats i partits que el 2001 oferiren el seu suport, tot i qu\u00e8 condicionat, ara es posaven directament en la batalla per la pol\u00edtica:<\/p>\n
“El delegat del govern va q\u00fcestionar fins i tot la representativitat dels portaveus de l’Assemblea. \u00abVan venir a la Delegaci\u00f3 persones que no s\u00f3n immigrants i que diuen que parlen per ells, per\u00f2 nosaltres hem intentat parlar directament amb els immigrants, i ens hem trobat un pacte de silenci, no sabem qu\u00e8 els han prom\u00e8s a part de papers per a tothom\u00bb, va dir.<\/i><\/p>\n
Totes aquestes manifestacions van indignar els representants dels immigrants. \u00abCom poden dir que no han pogut parlar amb els immigrants si a la reuni\u00f3 n’hi han anat quatre que s\u00f3n representants dels col\u00b7lectius equatori\u00e0, peru\u00e0, paquistan\u00e8s i marroqu\u00ed\u00bb, va assenyalar un membre de l’Assemblea. \u00abDiuen que no som uns interlocutors v\u00e0lids, que no representem a ning\u00fa, per\u00f2 hem aconseguit treure al carrer 10.000 persones. Si aix\u00f2 no \u00e9s ning\u00fa…\u00bb, va manifestar Falconi. <\/i>16\/6\/2004 El Punt BCN<\/p>\n
“L’Assemblea per la Regularitzaci\u00f3 sense Condicions (ARSC) va denunciar ahir que el govern espanyol i els sindicats s\u00f3n els que mantenen un veritable \u00abpacte de silenci\u00bb perqu\u00e8, segons va dir, negocien a esquena dels immigrants.(…) La portaveu de l’ARSC, Norma Falconi, va explicar ahir que algunes entitats que ara s\u00f3n cr\u00edtiques amb l’ARSC havien participat anteriorment en reunions d’aquest col\u00b7lectiu, i \u00abmai no havien plantejat les propostes que ara negocien amb el govern\u00bb. 17\/6\/2004<\/i><\/p>\n
Un dia despr\u00e9s del violent desallotjament dels tancats a la Catedral, associacions com C\u00e0ritas, l’anomenada Coordinadora d’Immigrants, o els sindicats UGT i CC.OO. coincidien en acusar als vaguistes d’estar manipulats per persones amb obscurs interessos que, per altra banda, no encertaven a anomenar. Acusar de manipuladors als que mobilitzen als ninguns \u00e9s una eina recurrent des de fa d\u00e8cades i incl\u00fas segles, per\u00f2 sempre ha quedat pendent de determinar qu\u00e9 guanyen els que mobilitzen als que no tenen res. M\u00e9s semblaven guanyar els mateixos que acusaven, quan paral\u00b7lelament mantenien reunions amb l’Administraci\u00f3 sense haver acreditat mai la seva representativitat envers els immigrants sense papers. Estaven en joc recursos p\u00fablics, subvencions, concesions, contactes personals, … tota mena de prebendes i jocs clientelars que composen la xarxa de gesti\u00f3 de la riquesa social alienada en l’estat-democr\u00e0cia. <\/p>\n
L’Administraci\u00f3 per la seva banda aconseguia que el problema, la “reivindicaci\u00f3” consolidada, es canalitz\u00e9s a trav\u00e9s dels contactes amb unes organitzacions abastament institucionalitzades, profesionals de la gesti\u00f3 de les reivindicacions alienes. Quedava negada la substantivitat del subjecte pol\u00edtic en qu\u00e8 s’havien constituit els immigrants per mitj\u00e0 d’assembles obertes als espais p\u00fablics. Lluny dels fruits que donava l’autoinstituci\u00f3 dels immigrants sense papers, s’havia interposat un element que no questiona la representativitat dels partits pol\u00edtics, que injuria la legitimitat del fen\u00f3men social autoorganitzat i que utilitza el mateix codi de l’estat-democr\u00e0cia:<\/p>\n
“…les entitats que van participar -sense \u00e8xit- en la mediaci\u00f3 entre l’administraci\u00f3 i els immigrants dissabte a la nit tornen a rebutjar la protesta liderada \u00abper persones amb interessos determinats i concrets\u00bb perqu\u00e8 \u00abcreen expectatives injustificades\u00bb. La Coordinadora d’Associacions d’Immigrants, C\u00e0ritas i els sindicats van alertar ahir de \u00abl’efecte crida\u00bb que es pot viure en altres pa\u00efsos europeus per donar la imatge de Catalunya com el pa\u00eds on \u00abes poden donar papers als sis milions d’immigrants en situaci\u00f3 irregular d’Europa\u00bb, segons Abdelkader Aslimani, d’UGT. De fet, els sindicats ja han detectat l’arribada d’estrangers indocumentats des de Fran\u00e7a. Els contraris a la protesta creuen en el di\u00e0leg i en un reglament de la llei d’estrangeria menys restrictiu”.<\/i><\/p>\n
El Punt Diari BCN, 9 juny 2004<\/i><\/p>\n
L’estat-democr\u00e0cia no est\u00e0 farcit de “persones amb interesssos determinats i concrets”? L’espectacle quadriennal de les urnes, no crea “expectatives injustificades” en els votants? Qu\u00e9 tenim? Sindicats i associacions d’immigrants vetllant per l’equlibri entre oferta i demanda al mercat de treball, cr\u00edtics implacables de tota iniciativa social que indueixi l’anomenat “efecte crida”, organitzacions socials actuant com a fiscalitzadors aduaners de les entrades i sortides de persones a l’Estat, oposant protesta a di\u00e0leg, proposant no solucions, sin\u00f3 una millor gesti\u00f3 de l’statu quo<\/i>. Sent aix\u00ed, qu\u00e8 li queda per fer a l’estat-democr\u00e0cia que no hagin fet ja les organitzacions que de cara a l’Administraci\u00f3 representen els interessos de treballadors i immigrants sense papers? <\/p>\n
\u00c9s potser aquesta la sortida, en proc\u00e9s d’assaig, de la crisi de representaci\u00f3 de l’estat-democr\u00e0cia: contra la crisi, m\u00e9s estatalitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia; per l’estatalitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, cooptaci\u00f3 de les closques buides de la representaci\u00f3 social, absorci\u00f3 dels discursos i les pr\u00e0ctiques del social, i posterior regurgitat de les restes en grans espectacles medi\u00e0tics: ja siguin ad hoc<\/i> –Forum 2004- o sistem\u00e0tics –mass media-. En aquest sentit el Forum no era m\u00e9s que aix\u00f3, una fira dels horrors, on s’exposen els esquelets d’antigues pr\u00e0ctiques socials buidades per l’intervenci\u00f3 burocr\u00e0tica; potents, per\u00f2 ja vells processos autoorganitzatius representats per organitzacions escler\u00f2tiques que van optar per la comoditat de la matriu que ofereix l’estat-democr\u00e0cia; discursos que tenien vida, una vida salvatge i ind\u00f2mita, transformats en asserenades lletanies que celebren la cara amable de l’estat-democr\u00e0cia.\u00a0 <\/p>\n
Es tractava d’escindir reivindicaci\u00f3 i autoinstituci\u00f3, reconeixer com a problema, per una banda, les reivindicacions consolidades i oferir la seva gesti\u00f3 als profesionals. Per l’altra, es tractava de negar l’autoinstituci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s embri\u00f3 d’antagonisme radical, perqu\u00e8 no admet procediments heter\u00f2noms, perqu\u00e8 no te por a la invenci\u00f3 de noves vies, nous repertoris que a cada pas desafiin l’acartronada capacitat de reposta de l’estat-democr\u00e0cia. Es tractava d’especialitzar-se en la gesti\u00f3 de revindicacions, perqu\u00e8 la reivindicaci\u00f3 que avui entra en l’agenda, es susceptible de ser oblidada dem\u00e0 per virtut del cicle de la pol\u00edtica p\u00fablica. No hi ha diacronia en la reivindicaci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s un tot sincr\u00f2nic que funciona com a legitimaci\u00f3 de l’utilitat i efic\u00e0cia de l’estat-democr\u00e0cia. L’autoinstituci\u00f3 en canvi aspira a la perman\u00e8ncia, i busca en el seu passat per legitimar aquesta perman\u00e8ncia, i mira cap al futur per asegurar la perman\u00e8ncia, i identifica enemics, i se sent viva, veu que camina, que la seva acci\u00f3 batega, t\u00e9 cor i cervell, que crea un subjecte. L’autoinstituci\u00f3 \u00e9s l’origen de tota reivindicaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 l’origen de tot subjecte col\u00b7lectiu; i els subjectes col\u00b7lectius s\u00f3n l’ant\u00edtesis pura del monopoli de la pol\u00edtica exercit per l’estat-democr\u00e0cia. <\/p>\n
Succeix que \u00e9s completament antit\u00e8tic als conceptes d’Estat i sobirania que hi hagi un altri en situaci\u00f3 d’autodeterminar el com i el quan de la participaci\u00f3: procediment i oportunitat han estat el veritable escenari del conflicte entre Administraci\u00f3 i immigrants. Donar papers o no a uns pocs o uns molts immigrants \u00e9s una questi\u00f3 f\u00e0cilment solventable, i per tant plenament acces\u00f2ria, aix\u00ed s’ha vist durant les regularitzacions del 1991, del 2000, del 2001 i la propera que est\u00e0 per arribar a finals del 2004. \u00c9s assumible donar papers a tothom cada cop que conv\u00e9, per tal de metabolitzar una reivindicaci\u00f3 que est\u00e0 actuant com a indesitjable catalitzador d’un espai-temps aut\u00f2nom. A m\u00e9s, l’estat-democr\u00e0cia ha de saber moure’s amb comoditat en les terres de l’excepcionalitat, fer ostentaci\u00f3 de la seva omnipot\u00e8ncia saltant-se les pr\u00f2pies regles; les regularitzacions s\u00f3n una bona mostra. El clamor institucional a favor de pol\u00edtiques migrat\u00f2ries que no indueixin el fam\u00f3s “efecte crida”, o que no difonguin la plausibilitat de l’utopia de papers per a tothom, s\u00f3n part acces\u00f2ria del discurs, t\u00e0ctica disuas\u00f2ria: la veritable por \u00e9s que alg\u00fa pretengui parlar de tu a l’Estat. <\/p>\n
La veu dels immigrants incideix en la mateixa l\u00ednia de flotaci\u00f3 del sistema pol\u00edtic i social imperant, posa en questi\u00f3 tota l’artificiositat del discurs de la Institucionalitat envers els drets humans, la toler\u00e0ncia, la integraci\u00f3 racial. La veu immigrada desnuda les m\u00e9s \u00edntimes contradiccions de categories centrals per l’estat-democr\u00e0cia: poble, naci\u00f3, sobirania, o l’estat-democr\u00e0cia mateix, llangor del mite de l’Estat de benestar. La veu immigrada rescata el inveterat discurs de l’\u00e8sser huma com a element primigeni i fundacional dels Estats moderns: abans de qualsevol contracte social, abans de qualsevol pactes entre elits, abans que els reis existissin, hi havia persones, persones que es van construir la seva pr\u00f2pia alienaci\u00f3,…..i avui volen destruir-la.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“Papeles o muerte”. La consigna va recorrer des dels primers dies de febrer de 2001 tota la geografia estatal i europea. Arribava als suburbis i f\u00e0briques il\u00b7legals, als edificis malalts d’hacinament on malviuen families senceres en el cor de les grans ciutats d’Occident. Removia les consci\u00e8ncies i els cossos dels milers que protagonitzen l’\u00e8xode de la posmodernitat. Despertava els afectes narcotitzats pel fatalisme, els desitgos oblidats a la petita bossa de viatge.<\/p>\n
Centenars d’immigrants sense papers havien decidit declarar-se en vaga de fam indefinida; havien decidit tancar-se en les Esglesies de Barcelona i d’arreu de l’Estat: reclamaven la seva exist\u00e8ncia com a persones. Marroquins, pakistanessos, indis, bangladeshis, sudamericans,…tots compartien un mateix objectiu: tornar a ser persones, tenir papers, existir davant de l’Administraci\u00f3 de l’Estat per accedir als beneficis que concedeix el mutilat estatut ciutad\u00e0 del immigrant resident.<\/p>\n
Entorn d’una reivindicaci\u00f3 justa s’articul\u00e0 la solidaritat d’organitzacions socials i pol\u00edtiques de tot tipus. Uns van sumar-se sense condicions, solidaritzant-se amb la seva lluita, fent seves les consignes del moviment autoorganitzat dels immigrants, integrant-se en l’espiral del col\u00b7lectiu que s’estava autoinstituint. D’altres van sumar-se creant una nova organitzaci\u00f3, empenyent per imposar uns nous criteris. Per aquests la vaga de fam havia de ser abandonada, la negociaci\u00f3 hav\u00eda de ser rogada, la consigna havia de ser canviada: la lluita fins ara havia estat inviable, ut\u00f2pica, poc realista. Els immigrants havien d’aprendre a ser s\u00fabdits abans que ciutadans.<\/p>\n
Al mes de maig de 2004, tres anys m\u00e9s tard, m\u00e9s d’un miler d’immigrants sense papers tornaven a irrompre als carrers de la ciutat al crit de “Per la regularitzaci\u00f3 sense condicions”. Era el mateix subjecte, definit pel mateix problema, que tornava a resorgir de les mis\u00e8ries de les lleis migrat\u00f2ries. La situaci\u00f3 era tr\u00e0gica per uns i altres. Les diverses reformes legislatives i procedimentals implementades pel govern sortint no nom\u00e8s havien condemnat a l’oblit a milers de sense papers, sin\u00f2 que a m\u00e9s propiciaven la fallida de la mateixa condici\u00f3 administrativa, esp\u00f9ria i maltractada, sempre sota sospita, dels immigrants residents, convertint la renovaci\u00f3 del seu t\u00edtol d’integraci\u00f3 en un humiliant laberint.<\/p>\n
Afirmant que “la ciutadania es conquesta exercint-la” van entrar en la Catedral i en l’Esglesia del Pi, nom\u00e9s per unes hores, amb el recolzament de les organitzacions i associacions que sempre els havien recolzat. No obstant, aquesta vegada quelcom havia canviat respecte a la situaci\u00f3 del 2001. Les forces aparents dels immigrants havien minvat: els micos enjoiats de la pol\u00edtica de pasadissos ja no estaven disposats a extendre medi\u00e0ticament el discurs constitutiu de la lluita dels immigrants. Ja no hi eren els partits pol\u00edtics i sindicats que en les lluites del 2001 s’havien sumat progresivament al moviment amb l’objectiu de desgastar al partit del govern i beure de les sin\u00e8rgies de l’autorganitzaci\u00f3. Els mateixos que havien escap\u00e7at el moviment del 2001 per canalitzar-lo cap a vies institucionals, els mateixos que havien fet prevaldre la negociaci\u00f3 a la dignitat i el reconeixement, ara no admetien la negociaci\u00f3, ni la dignitat, ni el reconeixement.<\/p>\n
QU\u00c8 ENS HA PASSAT? AUTOORGANITZACI\u00d3 I ANTAGONISME INSTITUCIONAL<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[45],"tags":[],"class_list":["post-197","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-proletariado-demos-multidud"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/197","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=197"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/197\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=197"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=197"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}