Eurovegas no s’instal\u00b7lar\u00e0 a Catalunya. No obstant aix\u00f2, \u00e9s necessari reflexionar sobre la proposta que les autoritats catalanes han estat defensant, i quines serien altres opcions de desenvolupament pels terrenys escollits.<\/i><\/p>\n
Definitivament el projecte Eurovegas no es far\u00e0 a Catalunya. Els representants de Las Vegas Sands Corp. han anunciat per fi el seu empla\u00e7ament a Madrid. No obstant aix\u00f2, segueix sent pertinent analitzar i reflexionar sobre la proposta que la Generalitat ha estat defensant aquests mesos passats. En primer lloc perqu\u00e8 els efectes nefastos del model Eurovegas continuen, sigui quin el seu empla\u00e7ament. En segon lloc perqu\u00e8 el model especulatiu i fracassat que se’ns proposava amb Eurovegas, ara sembla voler aplicar-se, sota noves formes, a les terres de Tarragona. En tercer lloc, perqu\u00e8 l’elecci\u00f3 per Madrid no implica la preservaci\u00f3 del Parc Agrari del Baix Llobregat, que segueix sent objecte del desig dels especuladors. El perill sembla que s’ha allunyat puntualment per\u00f2 no ha desaparegut. I finalment, potser la ra\u00f3 m\u00e9s important, perqu\u00e8 no haur\u00edem de renunciar a la possibilitat que el Parc Agrari ofereix per plantejar un desenvolupament socialment enriquidor i ecol\u00f2gicament sostenible basat en la recuperaci\u00f3 de la nostra sobirania aliment\u00e0ria. La lluita contra Eurovegas ha descobert a molts ciutadans i ciutadanes que una agricultura agroecol\u00f2gica, de proximitat i practicada per petits agricultors, \u00e9s possible, i que \u00e9s la millor garantia perqu\u00e8 no es torni a posar en perill la nostra terra, la seva riquesa i el benestar de la gent que la habitem i treballem.<\/p>\n
\n
Las Vegas Sands Corp. mira cap al sud d’Europa<\/b><\/strong><\/p>\n Entorn al projecte Eurovegas s’han generat grans expectatives sobre els enormes beneficis que podrien reportar a curt termini, i especialment en termes d’ocupaci\u00f3. A Eurovegas coincideixen els imaginaris de les oportunitats que suposadament ofereixen els megaprojectes l\u00fadics, el turisme de masses o les activitats vinculades al joc. Coincideixen els relats entorn de reclams extraordinaris que prometen l’arribada de grans fluxos de diners de l’exterior.<\/p>\n La possibilitat de generar grans beneficis socials, en un context de crisi especialment greu, \u00e9s presentat per les autoritats p\u00fabliques com un argument definitiu, que no admet contradicci\u00f3, i que justifica tot tipus de subvencions i subsidis p\u00fablics. Aquesta debilitat dels poders p\u00fablics \u00e9s especialment buscada i aprofitada pels especuladors, que veuen en l’actual situaci\u00f3 una excel\u00b7lent oportunitat per fer negocis. Resulta alarmant que algunes de les exig\u00e8ncies de Las Vegas Sands Corp., com gaudir de restriccions fiscals i mantenir l’opacitat sobre les seves operacions, no hagi suposat un obstacle greu per al govern de CiU. M\u00e9s encara quan sobre el magnat Sheldon Adelson i la seva empresa pesen m\u00e9s que sospites d’estar vinculats al blanqueig de diners o l’evasi\u00f3 fiscal.<\/p>\n Tots aquests elements recorden massa a altres \u00abpelotazos\u00bb que ara estem pagant tots: la bombolla de la construcci\u00f3 tant en la seva faceta immobili\u00e0ria com en la de les grans infraestructures p\u00fabliques (AVE, aeroports, autopistes, …). Aquesta bombolla, alimentada pel finan\u00e7ament dels grans bancs del Nord d’Europa, es va desinflar bruscament en acabar-se el cr\u00e8dit f\u00e0cil. No obstant aix\u00f2 el govern d’Artur Mas vol repetir. I per fer-ho utilitza mecanismes propis de pa\u00efsos empobrits i submisos al mercat globalitzat: les zones franques. Les exig\u00e8ncies que ha posat sobre la taula de negociaci\u00f3 Las Vegas Sands Corp. s\u00f3n t\u00edpiques d’aquest tipus d’enclavament: desgravacions fiscals i de les quotes de la Seguretat Social, reserva dels llocs qualificats al personal de confian\u00e7a de l’empresa, inversions p\u00fabliques a la seva servei,… Els resultats s\u00f3n coneguts. Els beneficis s\u2019esvaeixen al m\u00f3n de les finances globals, incloent algun especulador local, i al territori queden desastres ambientals, ocupaci\u00f3 prec\u00e0ria, despeses p\u00fabliques desorbitats i, si les coses van malament, deutes impagables. En el cas de Catalunya, aquest model de zones franques tur\u00edstiques competeix amb deslleialtat amb un model de desenvolupament tur\u00edstic sostingut des del propi territori i el teixit social i econ\u00f2mic que veur\u00e0 com s’aguditza seva actual crisi. Excepte els dies de festa i en per\u00edodes electorals, quan es disfressa de sobiranista, el govern de CiU juga un paper d’alumne avantatjat al servei dels mercats globalitzats. Parafrasejant al 15M, es podria dir que \u00aben diuen sobirania nacional i no ho \u00e9s\u00bb.<\/p>\n \u00c9s l’economia dels \u00abamiguets\u00bb, empresaris i pol\u00edtics amb vinculacions privilegiades amb el sector p\u00fablic que construeixen les seves oportunitats de maximitzar beneficis a trav\u00e9s de sobrevalorar operacions de compra i venda gr\u00e0cies a les expectatives creades artificialment. S’imposa sobre l’economia productiva una l\u00f2gica perversa i de curt termini, on el fum genera m\u00e9s beneficis que la realitat. Experi\u00e8ncies com les de Marina d’Or, la Ciutat dels Arts, Terra M\u00edtica, el parc Warner o aeroports com el de Castell\u00f3 o Lleida, entre molts altres, ens haurien de posar sobre av\u00eds.<\/p>\n La inconsist\u00e8ncia d’aquests \u00abpelotazos\u00bb a mitj\u00e0 termini no sembla afectar massa, en la mesura que els grans beneficis es fan en operacions especulatives sobre els terrenys, la construcci\u00f3 i\/o la venda. Per aquests sectors, la seva gesti\u00f3 a mitj\u00e0 termini no sembla ser un problema major, que en aquest moment ja han obtingut els seus beneficis i del que es tracta \u00e9s que de la seva gesti\u00f3 ru\u00efnosa s’encarregui l’administraci\u00f3 p\u00fablica o siguin assumides pel sector bancari, que al capdavall \u00e9s rescatat amb els diners de tots.<\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que una altra caracter\u00edstica d’aquest tipus de projectes \u00e9s que juguen amb diners que no s\u00f3n seus. \u00c9s a dir, que m\u00e9s enll\u00e0 de les primeres declaracions sobre les grans inversions que l’empresa de Sheldon Adelson havia de realitzar, l’opini\u00f3 p\u00fablica va saber temps despr\u00e9s que en realitat bona part dels diners del projecte havia de ser aportat a trav\u00e9s de pr\u00e9stecs bancaris, avalats, \u00e9s clar, per l’Estat, \u00e9s a dir per tots nosaltres.<\/p>\n \n El Parc Agrari del Baix Llobregat<\/b><\/strong><\/p>\n Per\u00f2 per desgavellat que sigui el projecte, el pitjor \u00e9s el que destrueix. La seva instal\u00b7laci\u00f3 a Catalunya hauria suposat el desmantellament del Parc Agrari que disposem actualment al Baix Llobregat, del qual la Generalitat va oferir 800 hect\u00e0rees. Uns terrenys massa atractius per escapar a la gana d’especuladors locals i estrangers.<\/p>\n Actualment el Parc Agrari del Baix Llobregat t\u00e9 un paper estrat\u00e8gic per a la societat catalana des de m\u00faltiples perspectives. Aqu\u00ed es produeix el 15% de la producci\u00f3 d’horta de Catalunya, el que constitueix un canal de prove\u00efment d’aliments a prop de la gran \u00e0rea metropolitana gens menyspreable. A m\u00e9s d\u00f3na feina a entre mil cinc-centes i dues mil persones de forma directa i unes sis mil indirectament.<\/p>\n D’altra banda, l’\u00e0rea \u00e9s fonamental en el funcionament de l’ecosistema de la Gran Barcelona. Aquest tipus d’espais agraris de car\u00e0cter periurb\u00e0 s\u00f3n centrals per a la interconnexi\u00f3 de diferents tipus de territoris i els seus ecosistemes (el riu Llobregat, la Plana que s\u2019ha creat durant milions d’anys, les muntanyes del Garraf i Collserola, la costa, …) i aix\u00ed mantenir la matriu ecol\u00f2gica que permet la conservaci\u00f3 equilibrada dels ecosistemes, dels seus elements i biodiversitat, tal com ha posat en relleu Enric Tello i el seu equip de recerca de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n L’exist\u00e8ncia d’espais agraris ofereix tamb\u00e9 serveis essencials a les conurbacions urbanes com l’aigua. Poc despr\u00e9s de sorgir el debat sobre Eurovegas, l’alcalde del Prat de Llobregat va recordar que si a la seva ciutat l’aigua era m\u00e9s barata i millor que a la resta de la comarca del Baix Llobregat es devia a l’exist\u00e8ncia del Parc Agrari, que permet el manteniment dels aq\u00fc\u00edfers del municipi, tant en volum com en qualitat de les seves aig\u00fces.<\/p>\n El Parc Agrari, aut\u00e8ntic pulm\u00f3 verd en una zona densament poblada, s’ha convertit tamb\u00e9 en un espai de lleure privilegiat per a gran quantitat de persones que habiten a la gran conurbaci\u00f3 urbana de Barcelona. Encara que no es reflecteixi directament en les estad\u00edstiques macroecon\u00f2miques, la seva contribuci\u00f3 a la millora en la qualitat de vida de la poblaci\u00f3 \u00e9s molt important. El Parc permet que molts ciutadans i ciutadanes puguin accedir de forma gratu\u00efta a zones on passejar, c\u00f3rrer o anar amb bicicleta. Finalment, cal destacar tamb\u00e9 les activitats d’educaci\u00f3 ambiental que es duen a terme al Parc Agrari, amb visites d’estudiants d’escoles del Baix Llobregat i el Barcelon\u00e8s principalment, o de promoci\u00f3 de l’agroecologia, que de forma incipient ja est\u00e0 tenint lloc.<\/p>\n \n Altres opcions, un altre desenvolupament<\/b><\/strong><\/p>\n Si en lloc de promoure operacions especulatives es mantingu\u00e9s el Parc Agrari s’estaria creant una base formidable per enfortir els espais agraris periurbans i transformar la seva producci\u00f3 cap a l’agroecologia. Els beneficis que socialment es podrien obtenir serien encara m\u00e9s grans que els que es produeixen en aquests moments. Per aix\u00f2 seria necessari posar a produir part de les terres que avui es troben inactives, i els propietaris estan esperant que qualli una o altra maniobra especulativa, o que consideren que no s\u00f3n viables com a explotacions agr\u00e0ries en un context econ\u00f2mic i pol\u00edtic que els ofega. D’altra banda, per a molts agricultors sense terra que estarien disposats a conrear aquestes terres els seus preus actuals les fan inaccessibles. Si amb suport p\u00fablic s’impuls\u00e9s un proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 productiva de terrenys erms, el Parc Agrari podria generar la suficient massa cr\u00edtica per impulsar un proc\u00e9s que an\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 dels seus l\u00edmits i impulsar din\u00e0miques semblants a tota la comarca.<\/p>\n D’altra banda, la conversi\u00f3 cap a una agricultura ecol\u00f2gica incrementaria la generaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3. Les xifres sobre l’ocupaci\u00f3 que pot generar l’agricultura ecol\u00f2gica s\u00f3n variables, per\u00f2 tots els estudis coincideixen a destacar la seva major capacitat que la convencional. Aix\u00ed per exemple, l’informe Empleo verde en una econom\u00eda sostenible\u201d, publicat per la Fundaci\u00f3n Biodiversidad, calcula aquest augment en un 20% de mitjana. De fet, investigadors de prestigi mundial com Eduardo Sevilla Guzm\u00e1n o Miguel Altieri han demostrat fa d\u00e8cades que el model de producci\u00f3 camperol \u00e9s m\u00e9s intensiu en m\u00e0 d’obra.<\/p>\n A m\u00e9s, si aquest proc\u00e9s fos acompanyat de l’enfortiment de petites empreses de transformaci\u00f3 de la producci\u00f3 agr\u00e0ria per a la seva venda a l’\u00e0rea metropolitana es podrien incrementar els llocs de treball requerits aix\u00ed com el valor afegit del que es produeix en aquestes terres. Uni\u00f3 de Pagesos calcula que per cada lloc de treball al Parc Agrari hi ha actualment tres associats. Si es mant\u00e9 aquesta proporci\u00f3, caldria multiplicar per tres l’increment de llocs de treball que significa l’agricultura ecol\u00f2gica.<\/p>\n En potenciar una comercialitzaci\u00f3 de proximitat i de circuits curts que defensa el model agroecol\u00f2gic, s’aconseguiria tamb\u00e9 que tota la cadena de valor es qued\u00e9s a la comunitat local. Aix\u00f2 \u00e9s substancialment diferent al que passa amb altres models, on els beneficis es concentren en especuladors i en les grans corporacions de l’agroalimentaci\u00f3, el transport o la comercialitzaci\u00f3, i en els seus comptes bancaris o a paradisos fiscals. Al seu torn, aix\u00f2 permetria a la ciutadania refor\u00e7ar la capacitat de control sobre la seva alimentaci\u00f3, \u00e9s a dir recuperar sobirania aliment\u00e0ria davant la sostracci\u00f3 que comporta el domini de les multinacionals de l’alimentaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3. I aquesta capacitat de control de la ciutadania sobre la seva alimentaci\u00f3 t\u00e9 molt a veure amb el que es fa amb la seva economia, el seu territori i els seus recursos i, per tant, amb la democr\u00e0cia realment existent. El secretisme i la manca de transpar\u00e8ncia amb qu\u00e8 s’ha negociant Eurovegas diu molt de com aquest tipus de processos especulatius constitueix un dels ariets contra la democr\u00e0cia.<\/p>\n A aix\u00f2 cal afegir, des de la perspectiva del consum, el que significa poder accedir a una alimentaci\u00f3 fresca, agroecol\u00f2gica i de proximitat. Suposa en primer lloc que la poblaci\u00f3 metropolitana pugui adquirir una alimentaci\u00f3 m\u00e9s saludable que la que s’ofereix a les grans cadenes de supermercats. Tamb\u00e9 implica un consum d’energia molt menor que el que generen els aliments importats de mercats llunyans. Les 22.000 tones d’hortalisses produ\u00efda anualment suposarien una emissi\u00f3 de m\u00e9s de 5.000 tm de CO2 en transport (utilitzant l’\u00edndex mitjana proposat per Amics de la Terra) al que cal sumar les emissions generades pel sobre-embalatge d’aliments que recorren milers de quil\u00f2metres.<\/p>\n Si els aliments de proximitat fossin conreats majorit\u00e0riament de forma ecol\u00f2gica ens estalviar\u00edem la despesa en petroli, i les corresponents emissions, produ\u00efdes pels recursos utilitzats en la seva producci\u00f3 i transport. Aquesta reducci\u00f3 de la despesa energ\u00e8tica disminuiria la nostra depend\u00e8ncia respecte al petroli (i el seu conseq\u00fcent impacte en la balan\u00e7a de pagaments), reduiria el volum de la petjada ecol\u00f2gica derivada del model alimentari i contribuiria a retallar les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle. En un context marcat per la fi de l’era del petroli barat, conegut com peak oil, que suposa que el cost de l’energia d’origen f\u00f2ssil continuar\u00e0 incrementant, \u00e9s estrat\u00e8gic que les grans conurbacions urbanes puguin assegurar el seu abastament alimentari reduint els costos de transport.<\/p>\n D’altra banda, apostar per potenciar una alimentaci\u00f3 de proximitat, de circuits curts, implica reduir el pes d’un model productiu basat en monocultius per a l’exportaci\u00f3 cultivats amb un \u00fas intensiu d\u2019agroqu\u00edmics que estan destruint el medi rural i despla\u00e7ant a les fam\u00edlies camperoles a favor de les grans plantacions de producci\u00f3 intensiva tan a Catalunya com a la resta del planeta.<\/p>\n \n El futur<\/b><\/strong><\/p>\n Quan vam comen\u00e7ar a escriure aquest article encara no estava decidit l’empla\u00e7ament de Eurovegas. Com ja hem comentat, a l’hora de preparar la seva redacci\u00f3 final els mitjans de comunicaci\u00f3 asseguren que Madrid ha estat l’opci\u00f3 escollida. Per\u00f2 a m\u00e9s de no ser cap soluci\u00f3 (simplement seran altres els espais de vocaci\u00f3 agr\u00edcola que es veuran implicats en l\u2019espiral de l’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria), el Govern catal\u00e0 a reaccionat afirmant que buscaran noves inversions d’oci i turisme similars per a la seva ubicaci\u00f3 al Principat. I fins i tot, per aix\u00f2, no t\u00e9 cap inconvenient a buscar el suport de personatges com Enrique Ba\u00f1uelos, recordat pel seu trist paper en operacions urban\u00edstiques de caire especulatiu al Pa\u00eds Valenci\u00e0 o a Brasil.<\/p>\n Aix\u00f2 no demostra que Eurovegas no era nom\u00e9s una possibilitat puntual, sin\u00f3 el model de desenvolupament pel qual la Generalitat est\u00e0 optant. Semblem abocats a caure, doncs, una i altra vegada en el mateix error.<\/p>\n Reiterem: un Parc Agrari refor\u00e7at, agroecol\u00f2gic i com a punt de dinamitzaci\u00f3 de l’agricultura periurbana del Baix Llobregat \u00e9s un element estrat\u00e8gic per a un territori que vulgui controlar els aspectes fonamentals de la riquesa que necessiten els seus habitants per viure, que vulgui tenir una sobirania i independ\u00e8ncia real. Diferents autors han desenvolupat i argumentat profundament la idea de la potencialitat dels agroecosistemes tradicionals per aportar solucions a alguns dels principals reptes als que s\u2019enfronta la humanitat en un moment en qu\u00e8 coincideixen el pic del petroli, la crisi aliment\u00e0ria, el canvi clim\u00e0tic i la crisi financera internacional. A Catalunya tenim un potent agrosistema en funcionament al costat d’un important\u00edssim mercat com \u00e9s la Gran Barcelona i podr\u00edem multiplicar el seu impacte apostant per la seva conversi\u00f3 cap a l’agroecologia. Destruir-lo per mal vendre-ho als especuladors de torn \u00e9s propi d’un govern dels pitjors. Caldr\u00e0 recuperar el crit dels Segadors: Visca la terra, mori el mal govern!<\/p>\n \n Qu\u00e8 s’hauria de fer?<\/b><\/strong><\/p>\n En lloc de perdre el temps i els recursos p\u00fablics en aquest tipus d’operacions especulatives com Eurovegas o d\u2019altres, les autoritats p\u00fabliques catalanes haurien de centrar la seva atenci\u00f3 en promoure i potenciar al Parc Agrari del Baix Llobregat un gran projecte d’agricultura ecol\u00f2gica proper Barcelona, amb gaireb\u00e9 quatre mil hect\u00e0rees d’extensi\u00f3 en una terra excel\u00b7lent. En aquest sentit apuntem algunes idees que podrien ajudar a avan\u00e7ar en aquest sentit:<\/p>\n Potenciar que el Parc Agrari es consolid\u00e9s com una escola d’agroecologia que ajud\u00e9s a millorar la formaci\u00f3 t\u00e8cnica de les i els agricultors.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Promoure la creaci\u00f3 d’un banc de terres en tota l’\u00e0rea del Baix Llobregat, de manera que joves agricultors sense terra tinguessin m\u00e9s facilitats per accedir-hi. Per aix\u00f2 es podria rec\u00f3rrer a terres p\u00fabliques no utilitzades del propi Parc Agrari i terres privades sense conrear (no oblidem que per facilitar el projecte de Eurovegas s’ha considerat la necessitat d’expropiar terres actualment conreades). Sense necessitat d’arribar a expropiacions es podria desenvolupar una pol\u00edtica d’incentius a les terres que es donessin en usdefruit per al banc de terres i un sistema de penalitzacions per les terres ocioses.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Donar suport a les estrat\u00e8gies de comercialitzaci\u00f3 que ajudessin a ampliar la demanda i reduir intermediaris entre les i els agricultors i els consumidors finals. Aix\u00f2 faria que una major quantitat de beneficis es quedessin localment i incrementar el nombre de productors i productores que volguessin dedicar-se a la producci\u00f3 agroecol\u00f2gica a la zona. Una manera d’impulsar aquest proc\u00e9s seria mitjan\u00e7ant compres p\u00fabliques per, per exemple, proveir menjadors escolars, hospitals, centres socials, etc.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Refor\u00e7ar el vincle entre el Parc Agrari i els espais d’oci orientats i accessibles a \u00e0mplies capes socials del seu immediat, en primer lloc de la mateixa poblaci\u00f3 del Baix Llobregat i, en segona inst\u00e0ncia, de la resta de la poblaci\u00f3 de l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona. En aquest sentit es podrien desenvolupar diverses formes d’oci, com activitats vinculades a l’educaci\u00f3 ambiental o el sistema d’horts agroecol\u00f2gics com el que ja ha impulsat a la zona l’ajuntament del Prat.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n \n\n
\n
\n
\n