En la meva opini\u00f3 els documents presentats poden ser aprovats sense cap tipus de problema. Contenen elements d\u2019an\u00e0lisi interessants, amb els que coincideixo for\u00e7a i d\u2019altres en que coincideixo menys. Per\u00f2 \u00e9s indiferent all\u00f2 que aprovem com a document pol\u00edtic o les millores que es podrien fer a aquests documents via esmenes, via debat.<\/p>\n
El problema que tenim no \u00e9s de programa. Tenim super\u00e0vit de programa, sobretot si ens atenem a les forces que tenim per a aplicar-lo. El problema que tenim no \u00e9s de document pol\u00edtic. Podr\u00edem posar una f\u00e0brica de documents pol\u00edtics. El problema no \u00e9s simplement d\u2019organitzaci\u00f3 de la subjectivitat pol\u00edtica. La crisi del moviment comunista a l\u2019estat espanyol i arreu fa molt anys que dura. No es tracta, simplement, d\u2019una crisi de direcci\u00f3, no es tracta, simplement, d\u2019una crisi d\u2019organitzaci\u00f3. Si fora aix\u00ed, qualsevol \u201cavantguarda\u201d dotada de la \u201cveritable ci\u00e8ncia marxista\u201d ja hagu\u00e9s ocupat l\u2019espai a for\u00e7a de voluntarisme. Per exemple, el PCC o el PCPE. Per exemple, el PRT.<\/p>\n
Encara que de crisi de direcci\u00f3 i de crisi d\u2019organitzaci\u00f3 n\u2019hi ha. Per\u00f2 \u00e9s una crisi subsidi\u00e0ria d\u2019un problema major: la crisi de subjecte social. No recon\u00e8ixer que el tema essencial es la crisi de subjecte social, el canvi radical d\u2019aquest subjecte, la seva metamorfosi absoluta, significa equivocar-se de forma greu en all\u00f2 que \u00e9s el m\u00e9s important: el qu\u00e8 fer. All\u00f2 m\u00e9s important ara no \u00e9s qu\u00e8 escriure, si no qu\u00e8 fer i tamb\u00e9, com fer-ho.<\/u><\/b><\/p>\n
Tronar-se a equivocar en aix\u00f2 significa seguir posant el carro davant dels bous, significa equivocar-se de nou en l\u2019apreciaci\u00f3 del moment, que no \u00e9s encara de construcci\u00f3 pol\u00edtica si no de re- constituci\u00f3 de classe, per tant d\u2019acumulaci\u00f3 de forces, de lluita ideol\u00f2gica y cultural, de construcci\u00f3 de noves formes de socialitzaci\u00f3. Vull dir que no cal estar organitzats? Qui afirmi que jo dic aix\u00f2 em difama gratu\u00eftament. I hi ha gent que ho est\u00e0 fent.<\/p>\n
La classe obrera industrial ja no \u00e9s all\u00f2 que era en els anys seixanta y setanta. La classe obrera, el proletariat ha canviat radicalment. Les \u00faniques lluites obreres industrials que veiem s\u00f3n lluites defensives quan no resignades, de negociaci\u00f3 dels tancaments, de les indemnitzacions, de les pre- jubilacions. El t\u00e8xtil catal\u00e0 tanca tot, sencer, o gaireb\u00e9, en el silenci, i aix\u00f2 canvia les nostres ciutats i la nostra societat: de la ciutat- f\u00e0brica passem a les metr\u00f2polis com a reservori de for\u00e7a de treball. El Sabadell, Terrassa, Igualada, Matar\u00f3 que coneix\u00edem ja no s\u00f3n els mateixos. Tanca el metall: tanquen la UH a Sabadell, i la AEG a Terrassa. Empreses del metall que varem ser el bressol de tota una generaci\u00f3 del moviment obrer i popular dels barris.<\/p>\n
Quan els xinesos ens venguin els seus cotxes magn\u00edfics, moderns, a preus d\u2019 entre 3000 i 6000 \u20ac on quedar\u00e0 la SEAT i la seva industria auxiliar? Aix\u00ed mateix, quines possibilitats reals tenim d\u2019intervenir en aquesta lluita des de fora? Amb la simple impressi\u00f3 que les nostres fulles \u201chan estat ben acollides\u201d?<\/p>\n
Sembla com si l\u2019etapa de la compet\u00e8ncia global del capitalisme consist\u00eds en la revenja del capital contra el cicle de lluites dels anys seixanta i setanta i les seves conquestes. Aquell cicle de lluita, com sempre passa, ha servit per a conquerir millors condicions socials per\u00f2 tamb\u00e9 com a motor d\u2019acceleraci\u00f3 de la din\u00e0mica interna del capitalisme. La compet\u00e8ncia global com l\u2019ha denominada encertadament l\u2019amic Luciano Vasapollo ens ha canviat radicalment l\u2019escenari pol\u00edtic. La lluita de classes ha passat de la ciutat f\u00e0brica a les conurbacions. La vella classe obrera industrial agonitza en tant que subjecte social mentre es produeix la recomposici\u00f3 del proletariat metropolit\u00e0.<\/p>\n
La nova fase del desenvolupament capitalista ha variat d\u2019una forma radical la composici\u00f3 de classe del proletariat. Insisteixo, no veure aix\u00f2, no recon\u00e8ixer aquesta nova situaci\u00f3 no identificar el problema, comporta un error el qu\u00e8 fer. I no som tanta gent, ni tenim tant de temps, com per\u00a0 a equivocar-nos una altra vegada. La tasca principal ara es l\u2019enquesta. El coneixement emp\u00edric de les capes i grup socials que conformen la nova composici\u00f3 de classe del proletariat metropolit\u00e0. L\u2019estudi no de sociologia acad\u00e8mica si no de sociologia militant de les noves realitats de classe. Sobre tot, de com funciona realment la construcci\u00f3 d\u2019 identitats, la percepci\u00f3 que tenen les noves capes obreres de s\u00ed mateixes, com es comporten en la realitat, com se socialitzen. Proposar a partir d\u2019 aquest treball noves formes de socialitzaci\u00f3 o refor\u00e7ar aquelles que de forma incipient es produeixen, aquesta es la nostra tasca principal avui. Com ha estat sempre la dels comunistes.<\/p>\n
Construir organitzaci\u00f3 sense aquest an\u00e0lisi previ significa fer all\u00f2 mateix que feiem, repetirem per en\u00e8sima vegada all\u00f2 que f\u00e8iem dins del PSUC, del PCC o de EUIA. Activisme sense an\u00e0lisi, t\u00e0ctica sense estrat\u00e8gia. Encara pitjor: el perill ara es construir hiperactivisme grupuscular. I aquesta\u00a0 no \u00e9s la prioritat de Assemblea Roja.<\/p>\n
Alguns ja varem fer la cr\u00edtica de l\u2019eurocomunisme l\u2019any 1982. I varem construir el grupuscle: el PCC. Un grupuscle que semblava un partit: a Catalunya tenia prop de 8.000 militants i venia entre 8 i 10 mil setmanaris amb una xarxa de 40 locals per tot el territori i\u00a0 amb c\u00e8l\u00b7lules a les principals empreses i barris obrers. Influ\u00efa o tenia la majoria a diverses unions locals i comarcals i federacions de CCOO. La manca d\u2019an\u00e0lisi dels canvis que sofria la composici\u00f3 de la nostra classe, junt a una altre fenomen al que ara em referir\u00e9 ( el agafar com a referent en la construcci\u00f3 del partit un model que corresponia a una fase anterior), han desferen el grupuscle i han convertit les seves restes en una combinaci\u00f3 entre lobby sindical i grup d\u2019 alliberats institucionals. El radicalisme d\u2019algunes frases del nostre document actual es queda enrere respecte del radicalisme dels documents d\u2019aquell grupuscle. Ara, a m\u00e9s, hi manca la gent. Els resultats finals de tot aix\u00f2 s\u00f3n previsibles.<\/p>\n
L\u2019altra aspecte que crec imprescindible de tractar <\/b>a m\u00e9s del qu\u00e8 fer,\u00e9s el com fer-ho. <\/b>Cal una veritable revoluci\u00f3 interior, en el sentit d\u2019un canvi radical de cultura pol\u00edtica. La construcci\u00f3 pol\u00edtica no es un simple acte de voluntarisme y de credibilitat carism\u00e0tica. \u00c9s quelcom m\u00e9s complicat i dif\u00edcil, \u00e9s quelcom m\u00e9s capil\u00b7lar, m\u00e9s microfonamentat. Cap de les cultures pol\u00edtiques comunistes del segle XX no ens servir\u00e0, per molt glorioses que siguin y per molt orgullosos que estiguem d\u2019elles. Ning\u00fa pot cancel\u00b7lar el que represent\u00e0 la revoluci\u00f3 rusa, ni el front popular, ni la resist\u00e8ncia antifeixista europea, ni la guerra civil espanyola ni la defensa de la rep\u00fablica, els brigadistes internacionals, ni el maquis, ni la resist\u00e8ncia antifranquista. Fets i tradicions de les que ens sentim hereus. Per\u00f2 la cultura pol\u00edtica a construir avui no pot ser, ni ser\u00e0 una reiteraci\u00f3 dels \u201cbons \u00a0vells temps\u201d. La cultura comunista pel segle XXI s\u2019haur\u00e0 de construir entroncant amb aquelles velles i bones tradicions per\u00f2 assentant-se en les realitats actuals.<\/p>\n
Tampoc el trotsquisme, que tenint ra\u00f3 moral en la den\u00fancia dels crims que es va cometre contra ell, pot oferir cap exemple clar i real d\u2019aplicaci\u00f3 exitosa de les seves tesis. I del document n\u2019est\u00e0 massa ple de d\u2019idees b\u00e0siques del trotsquisme, amb les que us ho dic clar, no m\u2019identifico ni crec que arribi a identificar-me mai. Em refereixo a impl\u00edcits te\u00f2rics, a propostes pol\u00edtiques i a propostes d\u2019organitzaci\u00f3. Em refereixo al qu\u00e8 fer i al com fer-ho.<\/b><\/p>\n
Crec que cal refer de dalt a baix la forma en que entenem la pol\u00edtica i la organitzaci\u00f3, i crec que aix\u00f2 est\u00e0 estretament lligat a un problema de concepci\u00f3 central que \u00e9s el de la relaci\u00f3 entre la democr\u00e0cia i el comunisme. No m\u2019 allargar\u00e9 en aquest tema per que he escrit for\u00e7a i aquell que vulgui saber qu\u00e8 penso nom\u00e9s cal que llegeixi treballs meus, concretament la meva intervenci\u00f3 a Roma el setembre passat o la intervenci\u00f3 conjunta que varem fer amb en Joaquin Miras el juliol passat a l\u2019escola de formaci\u00f3 de CR a Amayuelas. Tamb\u00e9 es pot rellegir el document fundacional de Rojos i roges.<\/p>\n
El que vull dir, en s\u00edntesi, \u00e9s que amb una barreja de lideratge carism\u00e0tic i d\u2019 entrisme no construirem una organitzaci\u00f3. No es pot transformar en direcci\u00f3 pol\u00edtica una coordinaci\u00f3 a la que assisteix la gent volunt\u00e0riament sense que els hagi escollit ning\u00fa, ning\u00fa no es pot erigir en dirigent sense estar disposat a ser dirigit. \u201cL\u2019educador, <\/i>com diu la 3\u00aa Tesi de Marx sobre Feuerbach, ha de ser educat\u201d<\/i>.<\/p>\n
En aquest apartat vull incloure les dificultats que tenim per a comprendre qu\u00e8 era i com s\u2019articulava l\u2019 immens moviment social que derroc\u00e0 el govern feixista d\u2019 Aznar, o ara, per exemple els moviments dels \u201crebels primitius\u201d de les conurbacions franceses. O l\u2019estretor amb que analitzem fen\u00f2mens revolucionaris com el moviment anti -globalitzaci\u00f3, o la revoluci\u00f3 en curs a Vene\u00e7uela. O el sectarisme que significa contraposar la perspectiva ciutadana a la perspectiva de classe errors que ni Marx ni Lenin cometeren.<\/p>\n
Construir amb aquestes perspectives err\u00f2nies i amb aquests m\u00e8todes de construcci\u00f3, acaba produint veritables monstres. La experi\u00e8ncia l\u2019hem feta masses vegades al nostre pa\u00eds i al conjunt europeu. Si em sortit del PCC, del PCE i d\u2019EUIA no \u00e9s per a repetir en metodologia els mateix model que critic\u00e0vem. Insisteixo que el problema no consisteix en tenir un programa m\u00e9s clar ni radical que el PCC, el PCE o EUIA. Aix\u00f2 seria massa f\u00e0cil. El problema es de cultura pol\u00edtica i organitzativa. El problema \u00e9s de claredat en el tema cabdal com es la relaci\u00f3 de la subjectivitat social amb la subjectivitat pol\u00edtica. El problema es comprendre en quina fase de la construcci\u00f3 estem.<\/p>\n
No hi ha hagut cap revoluci\u00f3 social triomfant que es fes sota un programa socialista o comunista ( perdoneu m\u2019agraden m\u00e9s aquestes expressions que la ambigua expressi\u00f3 \u201canticapitalista\u201d). Les revolucions triomfants les han fet les masses amb reivindicacions tan simples com el pa, terra, la pau o la independ\u00e8ncia nacional. Tres exemples: R\u00fassia, Vietnam, Cuba. Per a que una reivindicaci\u00f3 com aquesta (que podria ser digerida pel sistema) esdevingui revolucion\u00e0ria nom\u00e9s calen dues condicions:<\/p>\n
a.- que siguin una necessitat real i urgent de les masses prolet\u00e0ries, camperoles i populars ( o sigui: que no puguin continuar vivint sense aconseguir aquesta reivindicaci\u00f3). O sigui que les forces productives ( el proletariat \u00e9s la principal for\u00e7a productiva)\u00a0 estiguin disposades a morir per a poder viure i a acabar amb les forces destructives.<\/p>\n
b.- que la reivindicaci\u00f3 sigui antag\u00f2nica amb les tend\u00e8ncies de fons de la fase concreta del desenvolupament capitalista.<\/p>\n
Els revolucionaris que han aconseguit dirigir aquestes revolucions tenien la capacitat de copsar aix\u00f2 amb la seva totalitat concreta ( o sigui, en el marc concret en que \u00e9s movien) i actuaven en conseq\u00fc\u00e8ncia criticant les insufici\u00e8ncies dels moviments reals dels treballadors i tractant d\u2019imposar el propi programa, si no acompanyant els moviments, intervenint, aprenent y estudiant les tend\u00e8ncies de fons. Eren conseq\u00fcentment democr\u00e0tics. En aquest context, el tema de la relaci\u00f3 entre democr\u00e0cia i comunisme no es un tema llibresc ni ideol\u00f2gic, \u00e9s directament pol\u00edtic i pr\u00e0ctic.<\/p>\n
Acabo amb tres exemples pr\u00e0ctics del que vull dir.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Jo no considero a Ch\u00e1vez com a un cas de \u201cbonapartisme at\u00edpic\u201d, comparable a Per\u00f3n o L\u00e1zaro C\u00e1rdenas, com han dit recentment alguns membres de CR en un fullet\u00f3 sobre la revoluci\u00f3 vene\u00e7olana.\u00a0 No considero que la nostra tasca sigui criticar i diferenciar-se del chavisme per a construir \u201crancho a parte\u201d. Considero que a Vene\u00e7uela hi ha un proc\u00e9s revolucionari en marxa i el que cal fer des de Europa \u00e9s pura i senzillament recolzar-lo. Parlo de Vene\u00e7uela i parlo de m\u00e8tode de treball per a Catalunya<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La crisi del govern Lula al Brasil no \u00e9s resol per l\u2019 intent de construir una coordinadora de grupuscles sortida del PT, o de refor\u00e7ar-ne un que mai ha estat ( realment) en el PT. Crec que la via m\u00e9s adient \u00e9s aquella que ens assenyala l\u2019 MST: estudiar la nova situaci\u00f3, re – situar-se en ella, continuar construint moviment social, nova forma de socialitzaci\u00f3, nova cultura pol\u00edtica i de lluita. Parlo del Brasil i parlo de Catalunya.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En el Moviment republic\u00e0. No crec que el problema consisteixi en veure qui agrupa m\u00e9s gent darrera una pancarta en una manifestaci\u00f3. El problema no \u00e9s veure qui es m\u00e9s radical en la cr\u00edtica al monarca. Tampoc en afirmar que en el fons no volem una rep\u00fablica burgesa si no socialista. Aix\u00f2 ja s\u2019ha fet a Espanya en altres moments. Ho va fer l\u2019MC i la LCR en els setanta. Ho va fer el PCC en els vuitanta.\u00a0 El problema \u00e9s m\u00e9s de fons: construir de forma micro- fonamentada amb organitzacions capil\u00b7lars difoses per tot el territori en que es practiqui la cultura republicana democr\u00e0tico – popular , en que s\u2019 organitzi societat civil alternativa que funcioni amb criteris republicans. El problema es comen\u00e7ar a canviar la nostra pr\u00f2pia forma de fer pol\u00edtica i fer-la de forma republicana. Aix\u00f2 no es pot fer sense con\u00e8ixer m\u00ednimament la nostra tradici\u00f3 republicana democr\u00e0tico- popular. Altra cosa significa condemnar-se a exercicis verborr\u00e8ics, allunyats de les necessitats actuals de construcci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de forces republicanes. Altra cosa significa no comprendre com va venir la segona rep\u00fablica a Espanya i tornar a repetir els errors comesos pels comunistes aquell 14 d\u2019abril de 1931, en l\u2019\u00e8poca de Bullejos. Uns errors que el propi PCE ja es va autocriticar fa uns setanta anys.<\/p>\n
Fetes aquestes consideracions, repeteixo el que deia al principi: el document pol\u00edtic no em sembla malament del tot i no tinc inconvenient en fer-lo meu en tot all\u00f2 que no contradigui el que acabo de dir.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/a>[*] <\/a>Intervenci\u00f3 de Joan Tafalla en la segona trobada de Assemblea Roja-Corrent Roig, Barcelona,<\/i> 12\/11\/2005.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En la meva opini\u00f3 els documents presentats poden ser aprovats sense cap tipus de problema. Contenen elements d’an\u00e0lisi interessants, amb els que coincideixo for\u00e7a i d’altres en que coincideixo menys. Per\u00f2 \u00e9s indiferent all\u00f2 que aprovem com a document pol\u00edtic o les millores que es podrien fer a aquests documents via esmenes, via debat.<\/p>\n El problema que tenim no \u00e9s de programa. Tenim super\u00e0vit de programa, sobretot si ens atenem a les forces que tenim per a aplicar-lo. El problema que tenim no \u00e9s de document pol\u00edtic. Podr\u00edem posar una f\u00e0brica de documents pol\u00edtics. El problema no \u00e9s simplement d’organitzaci\u00f3 de la subjectivitat pol\u00edtica. La crisi del moviment comunista a l’estat espanyol i arreu fa molt anys que dura. No es tracta, simplement, d’una crisi de direcci\u00f3, no es tracta, simplement, d’una crisi d’organitzaci\u00f3. Si fora aix\u00ed, qualsevol “avantguarda” dotada de la “veritable ci\u00e8ncia marxista” ja hagu\u00e9s ocupat l’espai a for\u00e7a de voluntarisme. Per exemple, el PCC o el PCPE. Per exemple, el PRT. <\/p>\n Encara que de crisi de direcci\u00f3 i de crisi d’organitzaci\u00f3 n’hi ha. Per\u00f2 \u00e9s una crisi subsidi\u00e0ria d’un problema major: la crisi de subjecte social. No recon\u00e8ixer que el tema essencial es la crisi de subjecte social, el canvi radical d’aquest subjecte, la seva metamorfosi absoluta, significa equivocar-se de forma greu en all\u00f2 que \u00e9s el m\u00e9s important: el qu\u00e8 fer. All\u00f2 m\u00e9s important ara no \u00e9s qu\u00e8 escriure, si no qu\u00e8 fer i tamb\u00e9, com fer-ho.<\/p>\n Tronar-se a equivocar en aix\u00f2 significa seguir posant el carro davant dels bous, significa equivocar-se de nou en l’apreciaci\u00f3 del moment, que no \u00e9s encara de construcci\u00f3 pol\u00edtica si no de re- constituci\u00f3 de classe, per tant d’acumulaci\u00f3 de forces, de lluita ideol\u00f2gica y cultural, de construcci\u00f3 de noves formes de socialitzaci\u00f3. Vull dir que no cal estar organitzats? Qui afirmi que jo dic aix\u00f2 em difama gratu\u00eftament. I hi ha gent que ho est\u00e0 fent.<\/p>\n La classe obrera industrial ja no \u00e9s all\u00f2 que era en els anys seixanta y setanta. La classe obrera, el proletariat ha canviat radicalment. Les \u00faniques lluites obreres industrials que veiem s\u00f3n lluites defensives quan no resignades, de negociaci\u00f3 dels tancaments, de les indemnitzacions, de les pre- jubilacions. El t\u00e8xtil catal\u00e0 tanca tot, sencer, o gaireb\u00e9, en el silenci, i aix\u00f2 canvia les nostres ciutats i la nostra societat: de la ciutat- f\u00e0brica passem a les metr\u00f2polis com a reservori de for\u00e7a de treball. El Sabadell, Terrassa, Igualada, Matar\u00f3 que coneix\u00edem ja no s\u00f3n els mateixos. Tanca el metall: tanquen la UH a Sabadell, i la AEG a Terrassa. Empreses del metall que varem ser el bressol de tota una generaci\u00f3 del moviment obrer i popular dels barris.<\/p>\n Quan els xinesos ens venguin els seus cotxes magn\u00edfics, moderns, a preus d’ entre 3000 i 6000 € on quedar\u00e0 la SEAT i la seva industria auxiliar? Aix\u00ed mateix, quines possibilitats reals tenim d’intervenir en aquesta lluita des de fora? Amb la simple impressi\u00f3 que les nostres fulles “han estat ben acollides”?<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-203","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/203","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=203"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/203\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=203"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=203"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=203"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}