La pol\u00edtica de retallades tamb\u00e9 ha arribat als parcs naturals de Catalunya i, en especial, als consorcis que els gestionen i els serveis d\u2019educaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 ambiental. El sistema d\u2019espais protegits que hem tingut fins ara es troba en perill per unes pol\u00edtiques que semblen fer els primeres passos cap a la privatitzaci\u00f3. El moviment ecologista ha comen\u00e7at a activar les alertes davant un fenomen prou greu.<\/p>\n
El sistema d\u2019\u00e0rees protegides<\/b><\/p>\n
El 1982, ara fa 30 anys, es va declarar el primer Parc Natural a Catalunya, el de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa. Va ser la segona llei aprovada pel Parlament de Catalunya un cop restaurada la Generalitat i, despr\u00e9s de superar el recurs d\u2019inconstitucionalitat que hi va interposar el govern espanyol, va obrir la porta a tots els governs auton\u00f2mics de l\u2019Estat espanyol perqu\u00e8 poguessin establir els seus espais naturals protegits. Una gran fita en la conservaci\u00f3 del patrimoni natural que va situar Catalunya a l\u2019avantguarda de les pol\u00edtiques de conservaci\u00f3. L\u2019any seg\u00fcent es va declarar el Parc Natural dels Aiguamolls de l\u2019Empord\u00e0 i aix\u00ed, successivament, fins el darrer parc natural declarat que ha estat el del Montgr\u00ed, Illes Medes i el Baix Ter. Actualment s\u00f3n 19 els Espais Naturals de Protecci\u00f3 Especial a Catalunya, que ocupen 960.102 hect\u00e0rees terrestres i 77.818 marines i cobreixen un 30% de la seva superf\u00edcie.<\/p>\n
Aquesta pol\u00edtica de protecci\u00f3 dels espais naturals, gestionada per organismes locals, arrelats al territori, ha estat clau per a salvaguardar i conservar el patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, sotmesa a fortes pressions per una intensa activitat econ\u00f2mica i l\u2019aflu\u00e8ncia d\u2019un gran nombre de visitants i turistes arreu del territori. Ra\u00fcl Valls, portaveu del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) destaca que a m\u00e9s suposen \u201cel manteniment de la connectivitat ecol\u00f2gica, factor imprescindible per a la salut del territori\u201d. Els parcs naturals han perm\u00e8s tamb\u00e9 regular el seu \u00fas p\u00fablic i han promogut l\u2019educaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 ambiental entre la ciutadania. S\u00f3n igualment dinamitzadors econ\u00f2mics dels territoris on estan ubicats, generant una economia productiva rentable i ecol\u00f2gicament sostenible, que estimula l\u2019agricultura i la ramaderia local, aix\u00ed com diverses formes de turisme rural. Enric Corti\u00f1as, president de l\u2019Associaci\u00f3 de Naturalistes de Girona (ANG), remarca que aquestes \u00e0rees protegides formen part del b\u00e9 ambiental, que \u00e9s col\u00b7lectiu i immaterial, i per tant \u201cles administracions p\u00fabliques han de vetllar per la seva preservaci\u00f3 i conservaci\u00f3 per tal que la tota societat en pugui ser benefici\u00e0ria\u201d.<\/p>\n
La pol\u00edtica de retallades<\/b><\/p>\n
Malauradament, en els darrers dos anys, la protecci\u00f3 de molts d\u2019aquests espais est\u00e0 en risc per les dr\u00e0stiques retallades pressupost\u00e0ries que han patit les assignacions del Departament d\u2019Agricultura, Ramaderia, Pesca i Patrimoni Natural (DAAM), del qual depenen la majoria de Parcs Naturals. Des del 2010 fins el 2012 aquesta reducci\u00f3 ha superat el 60% i ha eliminat tot el pressupost d\u2019inversi\u00f3. Paradoxalment per\u00f2, en el mateix per\u00edode, el pressupost del Departament no nom\u00e9s no ha minvat, sin\u00f3 que s\u2019ha vist incrementat en un 10% respecte el 2010. Tampoc es deu el fet d\u2019incorporar la Direcci\u00f3 General del Medi Natural i Biodiversitat, doncs sense aquesta l\u2019increment seria del 5%, segons informaci\u00f3 publicada a la Web del propi Departament.<\/p>\n
Per a la In\u00e8s Carrillo Badosa<\/b>, ge\u00f2grafa i ex-directora del Consorci de l\u2019Alta Garrotxa, aquestes retallades mostren un problema de fons: \u201cla gesti\u00f3 dels espais naturals no ha estat mai un dels temes d’inter\u00e8s de la classe pol\u00edtica d\u2019aquest pa\u00eds. \u00c9s evident que l\u2019actual (i l\u2019anterior) govern, no disposa d\u2019una voluntat ferma de conservar i millorar les \u00e0rees protegides, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el contrari: ha recuperat el vell discurs que els espais naturals s\u00f3n un fre al desenvolupament\u201d. Com si fossin un luxe que ara no ens podem permetre.<\/p>\n
Resulta xocant que en un context on caldria prioritzar pol\u00edtiques d\u2019efici\u00e8ncia i millora de la gesti\u00f3, no s\u2019hagi tingut en compte l\u2019avaluaci\u00f3 promoguda per la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural sobre el sistema d\u2019espais naturals protegits, i que va ser lloada com a mod\u00e8lica per la Sindicatura de Comptes de Catalunya.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, la supressi\u00f3 del Departament de Medi Ambient i la fragmentaci\u00f3 de les pol\u00edtiques de conservaci\u00f3 de la natura en dos departaments, el de Territori i Sostenibilitat (DTES) i el d\u2019Agricultura, Ramaderia, Pesca i Patrimoni Natural (DAAM) no sembla haver estat una decisi\u00f3 massa encertada. Des del DAAM, on es troben adscrits els Parcs Naturals, les pol\u00edtiques de conservaci\u00f3 de la natura es veuen supeditades de fet a les d\u2019explotaci\u00f3 del medi natural. No hauria estat m\u00e9s l\u00f2gic que totes les pol\u00edtiques de conservaci\u00f3 de la natura estiguessis sota la responsabilitat del DTES i poder aix\u00ed coordinar-les millor?<\/p>\n
Conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes<\/b><\/p>\n
Retallar dr\u00e0sticament els pressupostos dels espais natural protegits, anul\u00b7lant tots els pressupostos d\u2019inversi\u00f3, amputant o eliminant equips de gesti\u00f3 sencers, no pot deixar de provocar impactes negatius, no nom\u00e9s per al patrimoni natural, sin\u00f3 tamb\u00e9 per als territoris i la gent que hi viu, dins o al seu entorn. En aquest sentit s\u2019expressa en Lloren\u00e7 Planagum\u00e0<\/b>, vulcan\u00f2leg i ge\u00f2leg d’Olot, que s\u2019encarrega com a personal extern de fer l\u2019assessorament geol\u00f2gic a l\u2019equip gestor del Parc Natural de la Zona Volc\u00e0nica de la Garrotxa: \u201cUn 70% de retallada per a la coordinaci\u00f3 i assessorament per poder tirar endavant l\u2019estrat\u00e8gia per la gesti\u00f3 del patrimoni geol\u00f2gic del Parc provoca desmotivaci\u00f3, mals entesos, precarietat, perqu\u00e8 s’acaba treballant quasi igual per molts menys diners en tenir un comprom\u00eds amb el territori. Tot plegat, a la llarga, pot dur una p\u00e8rdua de prestigi per la zona i, el que \u00e9s m\u00e9s important encara, un retroc\u00e9s en la conservaci\u00f3 dels valors geol\u00f2gics en un Parc on els volcans hi tenen una import\u00e0ncia especial\u201d.<\/p>\n
Un dels \u00e0mbits afectats per les retallades \u00e9s el dels serveis d\u2019educaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 realitzada als parcs naturals. La seva gesti\u00f3 es duia a terme mitjan\u00e7ant contractes p\u00fablics que en la seva majoria havien guanyat petites empreses i cooperatives molt implicades al territori. Els contractes d\u2019aquestes empreses han estat cancel\u00b7lats, despr\u00e9s que s\u2019acab\u00e9s la seva vig\u00e8ncia el passat 30 de setembre de 2012. Aix\u00f2 ha implicat que alguns serveis es deixessin de fer, o pr\u00e0cticament, com l\u2019atenci\u00f3 als visitants o els programes d\u2019educaci\u00f3 ambiental per a la poblaci\u00f3 local.<\/p>\n
En estat d\u2019alerta<\/b><\/p>\n
El teixit d\u2019organitzacions ecologistes de Catalunya ha comen\u00e7at a reaccionar amb preocupaci\u00f3 davant aquesta situaci\u00f3. Des de l\u2019ANG, el seu president, Enric Corti\u00f1as<\/b>, considera que \u201cles dr\u00e0stiques retallades que des del 2010 est\u00e0 imposant el govern actual (entre un 60 i 100% menys d\u2019aportaci\u00f3 de recursos econ\u00f2mics) deixa en una situaci\u00f3 l\u00edmit els equips que els gestionen i la seva feina\u201d.<\/p>\n
El que sembla que s\u2019est\u00e0 discutint ara \u00e9s una proposta de finan\u00e7ament per a aquestes empreses que combini recuperar una part de l\u2019aportaci\u00f3 p\u00fablica amb ingressos que puguin fer elles mateixes pel cobrament de serveis diversos, com ara l\u2019aparcament dels vehicles dels visitants. Des de la Generalitat s\u2019estaria apostant per mantenir una m\u00ednima gesti\u00f3 en els parcs a trav\u00e9s dels ingressos generats pel turisme. Per a l\u2019Enric Corti\u00f1as <\/b>la Conselleria \u201cinsinua que el model de finan\u00e7ament i funcionament d\u2019aquests espais ha de canviar, amb una aposta per un model d\u2019autofinanan\u00e7ament. Reivindiquem que, si l\u2019autofinan\u00e7ament \u00e9s el cam\u00ed a seguir, \u00e9s de vital necessitat una revisi\u00f3 i modernitzaci\u00f3 del marc legal i fiscal \u2013actualment obsolets\u2013, per qu\u00e8 aquests organismes puguin nodrir-se d\u2019eines i instruments a trav\u00e9s dels quals en puguin obtenir finan\u00e7ament (taxes, c\u00e0nons, mecenatges, oferta serveis, patrocinis, desgravacions fiscals, etc.). Alhora, \u00e9s imprescindible que rebin una quantitat m\u00ednima fixe de recursos p\u00fablics, que no pot ser menystinguda, a trav\u00e9s de la qual, se cercaran altres recursos i subvencions que requereixin co-finan\u00e7ament; no hem d\u2019oblidar que la responsabilitat del medi ambient \u00e9s col\u00b7lectiva, i per tant, \u00e9s l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica que ha de procurar per la seva salvaguarda. Els espais naturals s\u00f3n b\u00e9ns p\u00fablics, i cal conservar-los i gestionar-los amb una visi\u00f3 ambiental \u00e0mplia, lluny d\u2019una perspectiva purament empresarial o de beneficis econ\u00f2mics. No podem convertir en parcs tem\u00e0tics els nostres parcs naturals\u201d.<\/p>\n
Quines conseq\u00fc\u00e8ncies poden tenir a la llarga aquestes retallades? Per a l\u2019In\u00e8s Carrillo<\/b> els impactes no seran visibles a curt termini, per\u00f2 tot fa pensar que hi haur\u00e0 \u201cmenys activitats d\u2019educaci\u00f3 ambiental, espais menys ordenats, m\u00e9s desordre en l\u2019aflu\u00e8ncia a espais sensibles, menys actuacions d\u2019ordenaci\u00f3,… I aix\u00f2 s\u00ed, un desgast enorme de les persones que dia a dia tenen com a tasca la de fer comprendre que vetllar per la natura i pel territori no \u00e9s un caprici. A mig termini, i aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s preocupant, la creixent sensaci\u00f3 que no passa res, que tots ens adaptem i que ens adaptem a tot. Qu\u00e8 ha de passar perqu\u00e8 ens comencem a creure que els parcs naturals i els espais naturals protegits s\u00f3n un dels principals actius del nostre pa\u00eds i que gestionar-los correctament, vol dir posar-los com a prioritat en les pol\u00edtiques de territori i no com a cul de sac de les pol\u00edtiques de… agricultura? ramaderia? pesca? Sent una mica optimista, ens queda l\u2019esperan\u00e7a que sigui la mobilitzaci\u00f3 ciutadana la que reclami que recuperem de nou el sentit com\u00fa\u201d.<\/p>\n
El problema, remarca en Ra\u00fcl Valls<\/b>, \u00e9s que la desatenci\u00f3 als parcs naturals erosiona una eina d\u2019import\u00e0ncia cabdal per a la sensibilitzaci\u00f3 de la ciutadania en el proc\u00e9s de transici\u00f3 cap a una nova cultura del territori i una societat en pau amb el planeta: \u201cEls parcs naturals han estat un factor de desenvolupament econ\u00f2mic alternatiu que prefigura un futur on la cura del territori no \u00e9s un luxe, si no un element imprescindible per garantir un futur digne per a les properes generacions. Un vell cartell de la Generalitat republicana proclamava \u00abLa destrucci\u00f3 del bosc \u00e9s la destrucci\u00f3 de l\u2019economia\u00bb. Avui podem dir amb la mateixa contund\u00e8ncia que l\u2019abandonament dels espais protegits posa en perill la recuperaci\u00f3 de l\u2019economia i la creaci\u00f3 de nous llocs de treball\u201d.<\/p>\n