Ho reconec, quan escolto parlar als poderosos de llibertat i mercat se’m regiren les v\u00edsceres. I no em queda m\u00e9s remei que recon\u00e8ixer que la contrarevoluci\u00f3 neoliberal compta entre els seus \u00e8xits amb l’\u00e0mplia acceptaci\u00f3 popular que una economia mercantil capitalista, fundada sobre la propietat privada, \u00e9s una economia que garanteix els majors nivells de llibertat dels seus agents: llibertat de mercat, llibertat d’empresa, llibertat d’elecci\u00f3 del consumidor, llibertat contractual dels treballadors, etc. Aix\u00ed, el mercat, a m\u00e9s de ser la millor manera de promoure el benestar de l’\u00e9sser hum\u00e0 i optimitzar els recursos, \u00e9s una de les institucions fonamentals mitjan\u00e7ant la qual es garanteixen les llibertats individuals de les persones. Les relacions d’intercanvi pressuposen relacions entre individus lliures propietaris i el mercat \u00e9s concebut com un camp de la llibertat d’acci\u00f3 dels agents econ\u00f2mics.<\/p>\n
En la tradici\u00f3 liberal d’arrel anglosaxona, que s’assenta tamb\u00e9 sobre els postulats de la separaci\u00f3 entre Societat Civil i Estat, divisi\u00f3 de poders i lliure compet\u00e8ncia, la llibertat \u00e9s entesa com a espai de la no coacci\u00f3. Per a Hobbes la llibertat \u00e9s abs\u00e8ncia de coacci\u00f3 i obstacles exteriors, \u00e9s a dir que es concep la llibertat com a indeterminaci\u00f3 de l’exterior. En paraules de Stuart Mill, \u201cl’\u00fanica llibertat que mereix aquest nom \u00e9s la de realitzar el nostre propi b\u00e9 a la nostra manera\u201d. A m\u00e9s, Adam Smith, amb la seva famosa met\u00e0fora de la m\u00e0 invisible, trobava la justificaci\u00f3 \u00e8tica i econ\u00f2mica de la cerca del m\u00e0xim benefici particular perqu\u00e8 aix\u00ed, i m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00f2pia voluntat dels individus egoistes, s’aconseguia maximitzar la satisfacci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n
Personalment no puc combregar amb aquesta concepci\u00f3 estreta de la llibertat liberal, centrada en un individu egoista, fred, calculador d’utilitats, replegat sobre si mateix i sense relaci\u00f3 alguna amb el sistema de necessitats. No puc assumir el mercat com un camp de llibertat humana quan la propietat privada d’uns poc significa la no propietat per a molts. Qu\u00e8 passa amb la major part de la poblaci\u00f3 que no t\u00e9 m\u00e9s mercaderia que la seva pr\u00f2pia capacitat de treball vinculada a la seva pr\u00f2pia corpore\u00eftat vivent?. Doncs que no tenen mercaderies ni diners amb les quals entrar a la catedral de la llibertat que \u00e9s el mercat i aix\u00f2 els \u201cobliga\u201d a vendre \u201clliurement\u201d el seu temps de vida convertit en temps de treball per als propietaris dels mitjans de producci\u00f3 i dels mitjans de subsist\u00e8ncia. No puc combregar amb aquesta identificaci\u00f3 grollera del mercat capitalista com un \u00e0mbit de la llibertat perqu\u00e8 a m\u00e9s \u00e9s una instituci\u00f3 travessada per relacions de desigualtat, dominaci\u00f3 i de poder que fa m\u00e9s rics i poderosos als que m\u00e9s tenen.<\/p>\n
Si el mercat \u00e9s llibertat ja els asseguro jo que cada mes als assalariats, despr\u00e9s de pagar la hipoteca, les despeses del pis com aigua, gas i electricitat, el menjar, la roba o les despeses sanit\u00e0ries i educatives ens queda molt poca \u201cllibertat de mercat\u201d a la butxaca. No m’estranya que els que m\u00e9s tenen se sentin tan lliures en aquesta economia de mercat, i \u00e9s que a m\u00e9s de no participar en la producci\u00f3, sempre apareixen com a grans compradors-consumidors (de b\u00e9ns de luxe, de capital, de for\u00e7a de treball, etc.) als mercats de la llibertat liberal on es vota amb diners. Qui pot dubtar que per a ells el mercat sigui un espai de la no-coacci\u00f3, de l\u2019\u00fas i gaudi dels productes del treball ali\u00e8 on poden consumir all\u00f2 que lliurement vulguin fins a rebentar en la indol\u00e8ncia.<\/p>\n
Marx, que est\u00e0 en les ant\u00edpodes del pensament liberal, considera que el tret que defineix la llibertat \u00e9s la possibilitat d’autorealitzaci\u00f3 de l’home en l’exercici de les seves capacitats. En aquesta tradici\u00f3, hereva de la filosofia cl\u00e0ssica alemanya, la llibertat es conceptualitza com a control o domini de l’home sobre les circumst\u00e0ncies. Som m\u00e9s lliures quan tenim m\u00e9s coneixement i control col\u00b7lectiu sobre els nostres propis determinants i desenvolupem aix\u00ed la capacitat de tornar a obrar sobre ells. Una societat \u201cd’homes lliures conscientment associats\u201d (que no de propietaris de mercaderies i de diners) seria aquella on es pot regular racionalment i col\u00b7lectiva el metabolisme de l’home amb la naturalesa amb la m\u00ednima ocupaci\u00f3 de forces i recursos. Aqu\u00ed, la llibertat no s’ent\u00e9n com a espai de la no coacci\u00f3 o de la indeterminaci\u00f3 sin\u00f3 tot el contrari, com a espai per a la formaci\u00f3 humana de les pr\u00f2pies circumst\u00e0ncies ja que es tracta en definitiva de \u201creempla\u00e7ar la dominaci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies i de l’atzar sobre els individus per la dominaci\u00f3 dels individus sobre les circumst\u00e0ncies i l’atzar\u201d<\/p>\n
Per\u00f2 Marx afegeix una altra aresta al problema de la llibertat: la possibilitat de l’activitat vital lliure i creativa. Potser els pugui sorprendre als senyors liberals, cavallers de la llibertat, per\u00f2 treballar per a ells a les seves f\u00e0briques i empreses \u00e9s un aut\u00e8ntic infern per a la major part dels assalariats. \u00c9s per aix\u00f2 que una veritable economia social, a m\u00e9s d’estar planificada democr\u00e0ticament conforme al sistema de necessitats radicals, ser antipatriarcal, ecol\u00f2gicament sostenible, i superar les formes alienades de la divisi\u00f3 social del treball, si alguna cosa hauria de produir \u00e9s \u201ctemps lliure\u201d per a la societat. Aix\u00f2 vol dir que els beneficis dels increments de la productivitat del treball haurien de redundar, no en l’acumulaci\u00f3 dels grups privilegiats, sin\u00f3 en la \u201creducci\u00f3 del temps de treball\u201d necessari per al conjunt de la poblaci\u00f3 i alliberar aix\u00ed temps lliure per a la vida i el propi desenvolupament hum\u00e0.<\/p>\n