Al llarg dels anys, la patronal catalana fracass\u00e0 en l\u2019intent d’esdevenir classe hegem\u00f2nica estatal. Jug\u00e0 el paper d’apropar-se o allunyar-se de Madrid, segons les circumst\u00e0ncies. Sovint deman\u00e0 ajut al poder central per a solucionar els ‘problemes socials’ interns, d’ordre p\u00fablic, derivats del proc\u00e9s d’industrialitzaci\u00f3 que es produ\u00efa a Catalunya. Els industrials van voler incidir en la presa de decisions pol\u00edtiques dins de l’\u00e0ria econ\u00f2mica social. Discutien el protagonisme dels pol\u00edtics, el seu paper hegem\u00f2nic en els organismes d’on dimanaven les l\u00ednies mestres del poder. Per\u00f2 es veia obligada a mantenir bones relacions amb ells. Considerava que si l’estat espanyol (i el seu mercat) no es desenvolupava era perqu\u00e8 la industrial i pr\u00f2spera perif\u00e8ria no participava en les directrius del poder central, ocupades pels ‘professionals de la pol\u00edtica’, no per homes lligats a la producci\u00f3. L’augment de la malfian\u00e7a en la capacitat representativa dels pol\u00edtics i la sensaci\u00f3 d’estar mancats d’aquesta representativitat en la c\u00fapula del poder port\u00e0 els industrials i comerciants a organitzar-se ells mateixos, i a sol\u00b7licitar noves vies de representaci\u00f3 pol\u00edtica aut\u00f2nomes, al marge dels partits i de la classe pol\u00edtica ‘professional’. Sembla doncs una fal\u00b7l\u00e0cia el pret\u00e8s apoliticisme de les patronals durant aquest per\u00edode. En tot cas es consideraren antipol\u00edtiques, per\u00f2 no foren apol\u00edtiques, sin\u00f3 que tractaren de sostreure al Parlament decisions pol\u00edtiques relatives a temes econ\u00f2mics o socials.<\/p>\n
Aquest article gira a l’entorn de les mesures que la patronal catalana sol\u00b7licitava a Madrid quan la ‘q\u00fcesti\u00f3 social’ es radicalitzava. Repressi\u00f3 i corporativisme foren les demandes que en 1923 portaren al poder a Primo de Rivera. M\u00e9s tard, els sindicats verticals prengueren la forma corporativa que ja s’havia dibuixat a la industriosa Catalunya.<\/p>\n
L\u2019aposta per la repressi\u00f3<\/strong><\/p>\n Des de la nostra perspectiva, potser hem perdut la consci\u00e8ncia de fins a quin punt fa un segle les fronteres entre classes eren clares i la conflictivitat social dura. A Barcelona, davant la radicalitzaci\u00f3 del moviment obrer en el context de la vaga de la Canadenca -hivern i primavera de 1919-, la patronal es va mobilitzar per a garantir la seva superviv\u00e8ncia com a classe. Llavors, una Federaci\u00f3 Patronal de Barcelona, liderada per empresaris de la construcci\u00f3, es va fer amb el \u201cpoder patronal\u201d. Per\u00f2 aconseguir l\u2019articulaci\u00f3 dels empresaris no volia dir garantir la pau social. Per aix\u00f2, en un segon pas, la patronal va cercar la complicitat del Capit\u00e0 General de Catalunya, Joaqu\u00edn Milans del Bosh (avi del tinent general colpista del 23F). Per a portar a terme una repressi\u00f3 efica\u00e7, aquest personatge comptava amb l\u2019ex\u00e8rcit i la burgesia enrolada en el Sometent Armat. Junts, actuant en el carrer colze a colze, aconseguiren enderrocar el govern del liberal comte de Romanones davant l\u2019amena\u00e7a sempre latent d\u2019un cop d\u2019estat.<\/p>\n Mesos despr\u00e9s, a la tardor, amb la finalitat d\u2019enderrocar un nou govern que s\u2019estimava \u201cno convenia al pueblo\u201d -perqu\u00e8 suposadament no reprimia amb ferman\u00e7a i no decretava una mesura de car\u00e0cter autoritari, la sindicaci\u00f3 obligat\u00f2ria i \u00fanica per a patrons i obrers -, la patronal impuls\u00e0 un Segon Congr\u00e9s Patronal Espanyol. Empresaris de tot Espanya foren convidats a acudir a Barcelona. All\u00ed es decret\u00e0 un locaut que abast\u00e0 del 3 al 30 de novembre 1919 \u2013parcial- i de l\u20191 de desembre al 26 de gener de 1920 total. Es va intentar fer-ho extensible, primer a Catalunya i despr\u00e9s a tot Espanya, per\u00f2 la patronal espanyola no va respondre a la crida.<\/p>\n Durant aquelles setmanes, la patronal es va autoorganitzar i va establir una conjunci\u00f3 amb l\u2019ex\u00e8rcit i les forces repressives locals, actuant en el carrer amb els elements militars i els personatges de la vida social i econ\u00f2mica catalana, sense distinci\u00f3 de colors pol\u00edtics, enrolats de nou en el Sometent. Junts van reprimir durament qualsevol aldarull al carrer, alhora que sumien en la indig\u00e8ncia a una bona part de la classe obrera barcelonesa.<\/p>\n La documentaci\u00f3 ens mostra que m\u00e9s enll\u00e0 de les forces conservadores fou el conjunt de les elits socials el que es va mobilitzar durant el locaut. La cohesi\u00f3 de les classes dirigents va ser una altra de les caracter\u00edstiques \u2013a m\u00e9s de l\u2019\u00fas coordinat del poder patronal a trav\u00e9s del locaut- que suggereix la formaci\u00f3 d\u2019una coalici\u00f3 de sectors de les classes dirigents al voltant d\u2019una aposta autorit\u00e0ria, similar o al menys precursora, tot i que pel moment nom\u00e9s manifestant-se amb for\u00e7a a Catalunya, de la coalici\u00f3 antiliberal que es va anant forjant fins el cop militar de setembre de 1923 i, en certa manera, fins el juliol de 1936. Les associacions art\u00edstiques i recreatives, la mateixa Acad\u00e8mia de Jurisprud\u00e8ncia i Legislaci\u00f3n, totes van tenir un paper destacat, i \u00e0dhuc el rector de la Universitat de Barcelona i la jerarquia eclesi\u00e0stica (el bisbe) donaren el seu suport. Igualment li oferiren llur recolzament: grups d\u2019obrers cat\u00f2lics i altres treballadors que els patrons anomenaven addictes. Per la patronal, els enemics estaven ben perfilats: la CNT i la democr\u00e0cia liberal que la tolerava. Igualment, cal destacar la participaci\u00f3 del conjunt de les forces pol\u00edtiques (nom\u00e9s alguns republicans van denunciar la situaci\u00f3 que es vivia a Barcelona). El desacord de membres de la Lliga Regionalista i els d\u2019un partit mon\u00e0rquic com la Uni\u00f3 Mon\u00e0rquica Nacional es van difuminar. Delegats d\u2019ambd\u00f3s grups pol\u00edtics q\u00fcestionaren obertament el sistema liberal de partits, un sistema del quals ells eren protagonistes.<\/p>\n Durant el locaut, les posicions, tant dels anarcosindicalistes com d\u2019alguns dirigents patronals, es van radicalitzar fins a assolir uns extrems ins\u00f2lits. Dins la CNT triomfaren les postures m\u00e9s intransigents, les que negaven qualsevol negociaci\u00f3 amb la patronal. Entre els empresaris, tot i que com d\u00e8iem les propostes eren heterog\u00e8nies, a poc a poc tamb\u00e9 van anar guanyat punts les solucions m\u00e9s dures, aquelles que posaven l\u2019accent en la repressi\u00f3. D\u2019altra banda, els empresaris que no volien secundar el paro eren durament castigats per la Federaci\u00f3 Patronal: se\u2019ls obligava a pagar 5.000, 50.000, i incl\u00fas 100.000 pessetes de multa. I \u00e9s que els patrons van utilitzar a fons la pr\u00e0ctica de la mobilitzaci\u00f3 en tots els \u00e0mbits on aquesta pr\u00e0ctica va ser possible, i, almenys de manera immediata, van aconseguir que el govern il.legalitz\u00e9s els anarcosindicalistes. La supressi\u00f3 del sindicalisme, com un resultat del locaut, va permetre a la patronal negociar el contracte de treball individualment \u2013d\u2019un a un- amb els seus obrers, uns contractes de treball que havia estipulat que fossin \u201cd\u2019un dia solar\u201d.<\/p>\n El febrer de 1920, Milans del Bosch era destitu\u00eft del seu c\u00e0rrec. Davant de la marxa del fins llavors capit\u00e0 general, la patronal va cercar un governador civil que actu\u00e9s conforme al seu mandat. Els ulls de les classes econ\u00f2micament dirigents es van tornar cap al governador militar, el general Mart\u00ednez Anido. Impulsat per aquestes classes, Anido va ser anomenat governador civil. Un autor coetani, Francisco Madrid, senyalava que l\u2019arribada del nou governador va fer que \u201clas clases burguesas de Catalu\u00f1a empezaron a desfilar por la vieja Aduana. Ya ten\u00edan un Gobernador civil que iba a dar la batalla; ya estaba en la gobernaci\u00f3n de la provincia un gobernador civil dispuesto a acabar con el terrorismo barcelon\u00e9s\u201d. Anido arribava al seu c\u00e0rrec amb la condici\u00f3 expl\u00edcita de poder exercir el seu comandament amb total autonomia. El general tenia fama de \u201cduro\u201d, adquirida en les guerres de Filipinas i nord d\u2019\u00c0frica. El primer dia que va prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec exclam\u00e0 amb una frase que li va fer fam\u00f3s a Barcelona: \u201cHe estado en Cuba y en Filipinas. Tendr\u00eda que estar en \u00c1frica. El Gobierno me env\u00eda a Barcelona y obrar\u00e9 como si estuviese en campanya\u201d. Aviat demostraria que no frustraria les esperances de la burgesia. Els foscos i diferents elements de defensa patronal fins aleshores utilitzats \u2013policia, militars, sometents, confidents de la policia, policies paral\u00b7leles, etc.\u2013 i els anomenats sindicats grocs, els \u201cSindicats Lliures\u201d- van poder comptar amb una unitat d\u2019impuls i procediments, sobretot perqu\u00e8 com a cap superior de policia estava el temut pels obrers general Miguel Arlegui.<\/p>\n De seguida que va prendre el comandament, els empresaris comen\u00e7aren a mostra.-li la seva adhesi\u00f3. El vuit de novembre de 1920, una representaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Patronal, ubicada permanentment a Madrid des de mitjans d\u2019aquell any, visitava al president del govern, Eduardo Dato, per tal de agrair-li l\u2019anomenament d\u2019Anido.<\/p>\n Disposat a posar fi, com fos, els conflictes, Anido establia de nou la censura de premsa i es produ\u00efen detencions entre homes destacats en la defensa dels obrers. Es van arrestar i portar al castell de La Mola, a Ma\u00f3, l\u2019advocat laboralista Llu\u00eds Companys, al dirigent confederal Salvador Segu\u00ed \u201cEl Noi del Sucre\u201d, i a senyalats sindicalistes, com el president del Sindicat \u00danic de metal\u00b7l\u00fargics.<\/p>\n El clima social que es vivia a Barcelona, amb continues detencions de sindicalistes, portaren els socialistes a intervenir en el Parlament. El 7 de febrer de 1921, Juli\u00e1n Besteiro va fer una interpel\u00b7laci\u00f3 sobre la responsabilitat del govern en la pol\u00edtica d\u2019Anido. En defensa del diputat van intervenir els republicans catalans Rafael Guerra del R\u00edo, Emiliano Iglesias i Llu\u00eds Companys \u2013ja en llibertat -. Tamb\u00e9 van intervenir els lliberals: no estaven d\u2019acord amb el sistema emprat a Barcelona, per\u00f2 no posarien traves a la gesti\u00f3 del governador. El m\u00e9s destacable, per\u00f2 va ser la interpel\u00b7laci\u00f3 de Francesc Camb\u00f3. En nom de la Lliga Regionalista, declar\u00e0 que, a la ciutat comtal, no podia portar-se a terme una pol\u00edtica diferent a la de Mart\u00ednez Anido \u201caplaudida por la mayor\u00eda de Barcelona\u201d.<\/p>\n En senyal de desgreuge pel debat parlamentari, un nodrit grup de representants de las Corporaciones Econ\u00f3micas y Sociales visitaren a Anido. Despr\u00e9s, temorosos de que el debat condu\u00eds el governador a presentar la dimissi\u00f3, fins a la tardor de 1921 portaren a terme continues mostres d\u2019adhesi\u00f3 al general.<\/p>\n El debat no influ\u00ed en la decisi\u00f3 d\u2019Anido de continuar en el c\u00e0rrec. A principis d\u2019agost de 1922, per\u00f2, un altre tema va fer trontollar l\u2019\u00e0nim del governador. La Diputaci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a q\u00fcestionar-se la seva actuaci\u00f3 i aix\u00ed ho va fer saber al govern central. La queixa molest\u00e0 a Anido, de tal manera que present\u00e0 la dimissi\u00f3, per\u00f2 al dia seg\u00fcent correg\u00ed la mesura.<\/p>\n De nou, la noticia de que Anido s\u2019havia plantejat la dimissi\u00f3 caus\u00e0 una gran por entre la patronal catalana. Des del Foment del Treball Nacional es va comen\u00e7ar una campanya de recolzament al governador. L\u2019operaci\u00f3 va prendre forma d\u2019un homenatge, portat a terme per una gran majoria d\u2019empresaris i comerciants barcelonins. Durant l\u2019acte, el president del Foment, l\u2019industrial Dom\u00e8nec Sert, va dir:<\/p>\n \u201cExcmo. Sr. Las entidades Econ\u00f3micas de Barcelona aqu\u00ed representadas se honran en testimoniar, una vez m\u00e1s, sus sentimientos de simpat\u00eda y adhesi\u00f3n y en rogarle con todo encarecimiento y ahinco que les inspira su patriotismo y su amor a la ciudad que continue al frente del cargo que con tanta extraordinaria ejemplaridad y con el benepl\u00e1cito general viene desempe\u00f1ando (…)\u201d.<\/p>\n El 24 d\u2019octubre Barcelona es va aixecar amb la sorpresa d\u2019un suposat atemptat contra Anido i Arlegui. Aquesta hipot\u00e8tica agressi\u00f3 fou la causa de que es portaren a terme nombroses detencions i de repetir-se fins la sacietat l\u2019anomenada \u201cllei de Fugues\u201d, establerta per Anido a principis de 1921 (pr\u00e0ctica consistent en simular la fugida d\u2019un detingut per a poder disparar-li), a conseq\u00fc\u00e8ncia de la qual aviat caigueren nou sindicalistes. Aquesta resposta era la inspiradora d\u2019un complot, ordit per Anido i Arlegui. La decisi\u00f3 provoc\u00e0 de nou la mobilitzaci\u00f3 patronal en Catalunya, que envi\u00e0 cartes i missatges d\u2019agra\u00efment al governador civil.<\/p>\n For\u00e7at pel govern, que temia que l\u2019actuaci\u00f3 d\u2019Anido provoqu\u00e9s un moviment insurreccional que podia encomanar-se a la resta d\u2019Espanya, a principis d\u2019abril el governador civil dimitia. Li va succeir Francisco Barber, que arribava amb una actitud negociadora.<\/p>\n La marxa d\u2019Anido significava que l\u2019\u00fanic delegat del poder central que en els \u00faltims temps servia d\u2019una forma efica\u00e7 els interessos de la patronal deixava el c\u00e0rrec. Despr\u00e9s d\u2019ell passaren per governaci\u00f3 homes com Ravent\u00f3s o Barber, per\u00f2 no tenien el tarann\u00e0 \u201cduro\u201d del general; incl\u00fas en algun moment van ser acusats d\u2019estar a les ordres del sindicat obrer. En aquest vuit de poder \u00e9s on s\u2019observa l\u2019apropament de la patronal al capit\u00e0 general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, marqu\u00e8s d\u2019Estella. A partir del moment en que Anido deixava de ser el \u201csalvador\u201d de la patronal aquesta va tornar les seves mirades a l\u2019ex\u00e8rcit. Un ex\u00e8rcit al que no molestava les mostres de simpatia dels empresaris perqu\u00e8 estaven indignats per les investigacions de les responsabilitats del desastre d\u2019Annual al Marroc. Aquesta malfian\u00e7a davant els pol\u00edtics era un element com\u00fa que unia tamb\u00e9 l\u2019ex\u00e8rcit amb les forces econ\u00f2micament dominants. Ambd\u00f3s sectors socials, en general, sentien un profund menyspreu envers la classe pol\u00edtica i denunciaven que estaven governats per advocats u home de professions similars, no t\u00e8cniques, per tant, amb uns interessos i coneixements molt allunyats dels que afectaven a la classe industrial o comercial.<\/p>\n Durant la primavera de 1923 esclataren diversos conflictes. El m\u00e9s important fou el d\u2019una vaga en el sector del transport. La CNT aconsegu\u00ed mantenir-la, malgrat estar molt afeblida despr\u00e9s de la repressi\u00f3 d\u2019Anido. L\u2019actuaci\u00f3 del govern en aquella conjuntura, mantenint-se al marge de les peticions dels empresaris, els va decebre de nou i els va emprenyar a jugar les cartes que li mancaven per arriscar. Fou de nou l\u2019actitud d\u2019un govern considerat feble la que port\u00e0 a la patronal a iniciar de nou un proc\u00e9s d\u2019autoorganitzaci\u00f3 dels seus membres, primer local i despr\u00e9s en tot l\u2019\u00e0mbit estatal. En el fragor de la lluita de classes i en l\u2019intent de l\u2019empresariat d\u2019aixafar la resist\u00e8ncia obrera en la \u00faltima etapa de la Restauraci\u00f3, es va pressionar de tal manera al govern que aquest va tenir d\u2019intervenir, donant m\u00e0niga ampla a Primo per a que port\u00e9s a terme una dura repressi\u00f3.<\/p>\n A mesura que les bones relacions entre la patronal i l\u2019ex\u00e8rcit es feien m\u00e9s estretes l\u2019abisme entre aquell t\u00e0ndem i el govern apareixia com insalvable. Va ser aleshores quan la patronal va voler situar una altra pe\u00e7a en aquell escenari: Alfonso XIII. Tract\u00e0 tamb\u00e9 d\u2019organitzar la patronal espanyola per a presentar un eix com\u00fa davant de Primo i davant del rei. Els representats de seixanta corporacions catalanes elaboraren un document que enviaren al monarca:<\/p>\n \u201cNo nos negueis, Se\u00f1or, vuestra intervenci\u00f3n soberana en momentos tan angustiosos. De otra manera, la desesperaci\u00f3n se apoderar\u00eda de nosotros, como de todos los barceloneses que necesitan el orden, la paz y la justicia para su vida y su trabajo\u201d.<\/p>\n Tot sembla indicar que aquestes queixes foren decisives. Alfons XIII va fer acudir a Madrid al capit\u00e0 general i al governador civil de Barcelona. M\u00e9s tard, el mateix Primo de Rivera reconegu\u00e9 que el viatge s\u2019havia realitzat per a conspirar la preparaci\u00f3 d\u2019un cop d\u2019estat. Quan el 23 de juny el futur dictador torn\u00e0 a Barcelona l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a estava abarrotada i fou aclamat con un heroi nacional.<\/p>\n Testimonis de l\u2019\u00e8poca indiquen que la nit del 12 i 13 de setembre de 1923 Primo de Rivera la va passar en vetlla. L\u2019acompanyaven dues figures rellevants del m\u00f3n pol\u00edtic, social i econ\u00f2mic catal\u00e0: Juan Antoni G\u00fcell i L\u00f3pez -segon comte de G\u00fcell, comte de Sant Pere de Ruise\u00f1ada i futur tercer marqu\u00e8s de Comillas- era un pol\u00edtic destacat de la Lliga Regionalista. El segon, Alfons Sala, -industrial, financer i pol\u00edtic -, havia fundat la Uni\u00f3 Mon\u00e0rquica Nacional; ambd\u00f3s eren directius del Foment del Treball Nacional. De matinada, se\u2019ls unia Dom\u00e8nec Sert -segon comte de Sert i militant de la Lliga -, Jaume Cuss\u00f3, Josep Mil\u00e0 i Camps, i Claudio L\u00f3pez Bru (segon marqu\u00e8s de Comillas).<\/p>\n Immediatament que Primo de Rivera emet\u00e9s el manifest al pa\u00eds, des de \u201cEl Trabajo Nacional\u201d, \u00f2rgan del Foment del Treball Nacional, aquest manifestava:<\/p>\n \u201c(…) sino que ahogados nuestro honesto sentir y nuestro derecho, en ese pestilente pi\u00e9lago de ruinas, de concupiscencia y de sarcasmo, venimos a purificarnos, a saciar nuestras almas en el rayo de luz esplendorosa que envuelve el programa de gobierno que V.E. pregona y que decisi\u00f3n inexcusable de la providencia, llega a coincidir, a identificar, a condensar magistralmente nuestro criterio Corporativo y nuestro intenso modo de sentir el programa patrio, aunando en s\u00edntesis maravillosa, nuestra ansia de regeneraci\u00f3n tan hondamente sentida\u201d.<\/p>\n La temptaci\u00f3 corporativista<\/strong><\/p>\n El corporativisme assajat a Espanya durant la Dictadura de Primo de Rivera no fou nom\u00e9s el resultat d\u2019un proc\u00e9s forjat com a resposta als corrents pol\u00edtics en voga en alguns pa\u00efsos d\u2019Europa durant els anys vint. Va ser quelcom m\u00e9s complex que una pura c\u00f2pia, una excusa ret\u00f2rica o una mera translaci\u00f3 mim\u00e8tica de les noves formulacions doctrinals europees en \u00fas. El corporativisme espanyol responia a una din\u00e0mica pr\u00f2pia, generada per les especials circumst\u00e0ncies que es donaven al pa\u00eds. Aix\u00f2 no obstant, el seu desenvolupament va c\u00f3rrer paral\u00b7lel al d\u2019altres pa\u00efsos europeus, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una s\u00e8rie de factors que el van fer aflorar i confluir en el temps quan en uns quants d\u2019aquests pa\u00efsos les propostes corporatives sorgiren com alternatives al sistema liberal parlamentari. La localitzaci\u00f3 d\u2019aquests enunciats es produ\u00ed en diferents llocs geogr\u00e0fics que presentaven una din\u00e0mica pol\u00edtica i social semblant, el punt de la qual convergia en el desig d\u2019integrar i organitzar un sector de la societat que havia apr\u00e8s a mobilitzar-se i comportava, per tant, un perill potenciat de desordre. En definitiva, sense fer gaires matitzacions, pot dir-se que el corporativisme espanyol fou la resposta doctrinal d\u2019un gran nombre d\u2019intel\u00b7lectuals lligats a la defensa de l\u2019ordre social, especialment influ\u00efts pel krausisme i el catolicisme social, a la problem\u00e0tica obrera presentada des de finals del segle anterior i radicalitzada durant els anys de la I Guerra Mundial. Amb el corporativisme implantat per la Dictadura de Primo de Rivera, amb arbitratge obligatori i intervenci\u00f3 estatal, es prioritz\u00e0 la l\u00ednia reformista, defensada pel catal\u00e0 Eduard Aun\u00f3s, ministre de Treball en la Dictadura, sobre la repressiva, el portaveu principal de la qual, Mart\u00ednez Anido, fou anomenat successivament per Primo de Rivera director general de seguretat i ministre de la Governaci\u00f3.<\/p>\n Les difer\u00e8ncies que presentaven els plantejaments dels publicistes corporativistes catalans van perviure al llarg dels anys i, a mesura que la situaci\u00f3 social es radicalitzava, fins i tot es van fer m\u00e9s evidents. En la conjuntura de finals de 1918 i principis de 1919 i partint d\u2019una inq\u00fcestionable realitat sindical, es van arribar a proposar dos models corporatius diferents: l\u2019un es basava en la constituci\u00f3 de sindicats horitzontals, d\u2019afiliaci\u00f3 obligat\u00f2ria, constitu\u00efts per patrons i obrers per separat. La uni\u00f3 d\u2019aquests dos elements es faria en el v\u00e8rtex d\u2019aquests sindicats, mitjan\u00e7ant unes cambres de treball que farien la funci\u00f3 de coordinar-los. El segon model s\u2019assentava en unes corporacions \u2013o gremis -, que ja no estarien unides pel v\u00e8rtex, sin\u00f3 per branques de producci\u00f3 de les entitats i dels individus que formaven les esmentades branques.<\/p>\n Des que a l\u2019estiu de 1918 la CNT es va constituir en Sindicat \u00danic el nombre dels seus afiliats van augmentar considerablement. Com a resposta, la patronal catalana tamb\u00e9 es mobilitzava, i a finals de 1918 la Federaci\u00f3 Patronal de Barcelona anava prenent un gran pes. Paradoxalment, tots dos sindicats s\u2019havien constitu\u00eft per rams d\u2019ind\u00fastria i ambd\u00f3s defensaven l\u2019acci\u00f3 directa en la negociaci\u00f3 del contracte de treball i rebutjaven la intervenci\u00f3 estatal en les q\u00fcestions laborals; el triomf del sindicalisme a Barcelona, tant obrer com patronal, ja era evident. Aquesta constataci\u00f3 feia plausible, doncs, que qualsevol projecte d\u2019ordenaci\u00f3 del m\u00f3n del treball hagu\u00e9s de passar per aquest fes sindical. Llavors, des de la Cambra d\u2019Ind\u00fastria de Barcelona es feia un prec a la Mancomunitat de Catalunya: se li demanava que quan estigu\u00e9s aprovat l\u2019Estatut d\u2019Autonomia per a Catalunya, llavors en discussi\u00f3, decret\u00e9s la sindicaci\u00f3 professional obligat\u00f2ria i \u00fanica per a patrons i obrers. Tanmateix, poc despr\u00e9s esclatava la vaga de La Canadenca i la campanya pro Estatut es tallava en sec. Pragm\u00e0ticament, la Cambra feia ara la mateixa petici\u00f3 al president del govern central, Romanones. Mentrestant, la Federaci\u00f3 Patronal, fent pol\u00edtica \u201cde carrer\u201d, animava els patrons a secundar la consigna de demanar a Madrid l\u2019establiment de la sindicaci\u00f3 for\u00e7osa. Per coordinar aquests sindicats, la Cambra tamb\u00e9 demanava la creaci\u00f3 d\u2019una o d\u2019unes quantes cambres del treball, que serien constitu\u00efdes per representants d\u2019aquests sindicats obligatoris, el president i el vice-president de les quals serien nomenats pel Govern.<\/p>\n Per qu\u00e8 la patronal catalana es decantava per aquesta via corporativa? \u00c9s pal\u00e8s que es pensava que a curt termini la sindicaci\u00f3 obligat\u00f2ria portaria impl\u00edcita, primer, la total sindicaci\u00f3 patronal, fet que era molt dif\u00edcil \u2013pr\u00e0cticament impossible- d\u2019aconseguir sense coaccions i, segon, la liquidaci\u00f3 de l\u2019autonomia organitzativa de la classe obrera que en Catalunya estava objectivada per la CNT. Aquesta q\u00fcesti\u00f3, l\u2019eradicaci\u00f3 del sindicat anarcosindicalista, aconseguida a trav\u00e9s de negar representativitat als dirigents sindicals m\u00e9s destacats, era el punt clau que en aquests moments de veritable inquietud la patronal havia de resoldre. Des del Foment es plantejava al govern els fets consumats: \u201c[…] la misi\u00f3n del Fomento deber\u00eda ser la de apoyar dicha sindicaci\u00f3n [la forzosa] […], pudiendo constituir las actuales Agrupaciones la base de las Asociaciones forzosas [per als patrons] […]. Ello traer\u00e1 autom\u00e1ticamente la disoluci\u00f3n de los actuales sindicatos (…)\u201d.<\/p>\n Durant aquella primavera de 1919 la negativa de Romanones al projecte de sindicaci\u00f3 for\u00e7osa augmentava la malfian\u00e7a de la patronal catalana envers el govern. Llavors, perdudes l\u2019esperances d\u2019una autonomia, alguns sectors de la patronal catalana varen cercar de nou solucions als problemes socials dins la mateixa Catalunya, remarcant l\u2019especificitat del cas catal\u00e0. Aix\u00ed \u00e9s com es va arribar a prendre la decisi\u00f3 de plantejar al govern que atorgu\u00e9s la facultat de dotar el m\u00f3n industrial catal\u00e0 d\u2019una organitzaci\u00f3 especial corporativa. Com ho havia fet abans, despr\u00e9s de la vaga general de 1902, les formulacions les feia l\u2019industrial i pol\u00edtic de la Lliga Llu\u00eds Ferrer-Vidal, com a president de la Cambra Industrial. Ferrer-Vidal defensava que la \u00fanica forma d\u2019assolir la pau era trobar solucions que poguessin \u201cencauzar por senderos de armon\u00eda y concordia los problemas de \u00edndole social\u201d. Volent atorgar als seus arguments una justificaci\u00f3 doctrinal, apuntava que ja Torras i Bages i Prat de la Riba, apel\u00b7lant la tradici\u00f3 gremial catalana, havien fet formulacions d\u2019aquest tipus des de finals del dinou. Com llavors, Ferrer-Vidal es queixava que des de Madrid no es tenia en compte \u201cla tradici\u00f3n del pensamiento catal\u00e1n referente a la organizaci\u00f3n del trabajo\u201d, i apuntava que aquesta tradici\u00f3 s\u2019hauria de plasmar en una Corporaci\u00f3n Gremial. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia de 1902, la proposta ara partia de la premissa que el sindicalisme era un fet plausible, que no es podia oblidar, i que els l\u00edders cenetistes no deixaven de proclamar que \u201cEl Sindicato \u00danico [la CNT] es la garant\u00eda del futuro r\u00e9gimen social\u201d. Per tant, es demanava un projecte d\u2019estructura social nova, amb sindicaci\u00f3 obligat\u00f2ria; en definitiva un projecte emmarcat dins la realitat sindical.<\/p>\n Per\u00f2, de quina realitat sindical? Davant del frac\u00e0s dels sindicats cat\u00f2lics i de l\u2019auge de la CNT, molts sectors de les classes dirigents veien en la sindicaci\u00f3 paral\u00b7lela \u2013de patrons i obrers per separat- unes veritables eines de lluita, en lloc de mitjans de pacificaci\u00f3. Justificaven aquest rebuig imputant aquests tipus de sindicats el fet de ser aliens a la naturalesa del treball industrial, la qual consideraven que era composta pel treball de l\u2019obrer, del patr\u00f3 i del capital acumulat. Segons aquesta premissa, si aquesta naturalesa del treball era una unitat composta, no hauria de disgregar-se; per tant, era necessari que els seus components estiguessin units en un organisme que els garant\u00ed aquesta unitat. A partir d\u2019aquesta argumentaci\u00f3 \u00e9s com s\u2019arribava a plantejar la necessitat de crear organismes integradors, que serien els gremis (els gremis moderns), o corporacions; \u00e9s a dir sindicats verticals on estarien units, dins la professi\u00f3 mateixa, tots els elements productius d\u2019aquella mateixa producci\u00f3. En aquest organigrama, les corporacions es formarien a partir dels sindicats professionals obligatoris de patrons i obrers, constitu\u00efts per rams d\u2019Ind\u00fastria. Per tant la proposta establia la necessitat que inicialment el capital i el treball estiguessin sindicats, ja que aquestes associacions serien el nucli del r\u00e8gim corporatiu. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia del model corporatiu que hem vist abans, basat en la constituci\u00f3 d\u2019associacions professionals horitzontals, en aquest altra model el sindicalisme ja no tindria vig\u00e8ncia, nom\u00e9s es considerava com un pas previ per a l\u2019establiment de les corporacions \u201cSindicalismo, no. Sindicaci\u00f3n, s\u00ed\u201d, aquest era el lema. \u00c9s a dir, que els sindicats formats per rams de producci\u00f3 desembocarien en gremis o corporacions. La il\u00b7lusi\u00f3 era aconseguir que, dins la corporaci\u00f3, amos i obrers fossin id\u00e8ntics quant a professi\u00f3 i que ambd\u00f3s passessin a tenir la categoria de \u201cproductors\u201d; suposadament aix\u00ed conclouria la lluita de classes.<\/p>\n Poc despr\u00e9s de liquidada la Dictadura de Primo de Rivera des de la Revista Social, l\u2019\u00f2rgan m\u00e9s important del catolicisme social catal\u00e0, el seu director, Antonio Aun\u00f3s, germ\u00e0 d\u2019Eduard, s\u2019insistia: \u201c[Pues hay que tener en cuenta que el sindicato, tanto patronal como obrero, representa a las dos partes en pugna dentro del contrato de trabajo, y entendemos que en la pr\u00e1ctica la coordinaci\u00f3n de los intereses opuestos de Capital y Trabajo ha de encontrarse m\u00e1s f\u00e1cilmente en un \u00f3rgano mixto. La Corporaci\u00f3n es la representaci\u00f3n integral de las fuerzas productoras y por consiguiente significa una superaci\u00f3n del sindicato profesional\u201d. Aix\u00ed, el 1930, Antonio Aun\u00f3s, feia els mateixos plantejaments que anys enrere, el 1919, Llu\u00eds Ferrer-Vidal havia proposat des de la Cambra d\u2019Ind\u00fastria, defensant que el contracte col\u00b7lectiu de treball es dirim\u00eds en el si del gremi o corporaci\u00f3, no en organismes paritaris a trav\u00e9s de representants sindicals.<\/p>\n Per a concloure<\/strong><\/p>\n En les p\u00e0gines anteriors s\u2019ha postat en relleu que l\u2019aposta corporativa va tenir uns or\u00edgens end\u00f2gens, que va sorgir del propi context catal\u00e0 i espanyol i no de la imitaci\u00f3 de f\u00f3rmules importades d\u2019altres experi\u00e8ncies. A trav\u00e9s d\u2019aquest corporativisme, es pretenia enquadrar i organitzar de manera jer\u00e0rquica a la societat sencera per a posar fi a la lluita de classes i a la resist\u00e8ncia obrera i augmentar l\u2019efic\u00e0cia capitalista, en definitiva, el somni feixista. No es tractava simplement d\u2019enderrocar a la classe obrera sin\u00f3 de reorganitzar a la societat sobre altres pautes diferents del parlamentarisme lliberal de l\u2019\u00e8poca \u2013 per mes defectu\u00f3s que aquest fos- i per la necessitat d\u2019integrar de manera definitiva a la classe obrera, truncant les seves organitzacions independents del poder patronal, com era la CNT.<\/p>\n En molts aspectes, l\u2019actitud de l\u2019empresariat catal\u00e0 enrolat en la Federaci\u00f3 Patronal de Barcelona recorda al de l\u2019empresariat itali\u00e0 \u2013agrupat en la COFINDUSTRIA- en vespres de l\u2019arribada de Mussolini al poder el 1922. Actuaren de la mateixa manera. La difer\u00e8ncia \u00e9s que en Catalunya i en Espanya es van aliar directament amb l\u2019ex\u00e8rcit, ja que encara no existia una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica de masses com l\u2019existent a It\u00e0lia. Per\u00f2 el tipus de propostes i el paper que s\u2019autoarogaren en l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019Estat, de car\u00e0cter clarament antidemocr\u00e0tic, fou similar.<\/p>\n El corporativisme instaurat per Primo de Rivera va tenir contactes amb el corporativisme itali\u00e0, i, si prestem atenci\u00f3 a la cronologia, la consagraci\u00f3 en It\u00e0lia del corporativisme va tenir d\u2019esperar a la consolidaci\u00f3 de la dictadura de Mussolini. En octubre de 1925 es va signar el Pacto del Palacio Vidoni entre la CONFINDUSTRIA i els sindicats feixistes i el 1926 es va crear el Ministeri de les Corporacions, per tant el desenvolupament de propostes corporatives en un i altre pa\u00eds va disc\u00f3rrer en paral\u00b7lel, el qual significava que la patronal catalana no li anava a la saga.<\/p>\n Amb aquest panorama que acabem de descriure no resulta estrany que, anys despr\u00e9s, just quan el 1940 (un any despr\u00e9s de finalitzada la Guerra Civil espanyola) es va crear l\u2019Organizaci\u00f3n Sindical Espanyola, Antonio Aun\u00f3s es mostr\u00e9s entusiasmat: \u201cLa Corporaci\u00f3n de Trabajo es capaz de resolver problemas sociales desde el punto de vista t\u00e9cnico y de pol\u00edtica social, pero deja en pie la existencia de aspiraciones de los factores de la producci\u00f3n que son los que intervienen en el Contrato de Trabajo. La aspereza se suaviza con la Corporaci\u00f3n, pero como es necesaria la existencia de sindicatos patronales y obreros nos encontramos con la posibilidad de que entre esos organismos surjan nuevas luchas. Es preciso ir m\u00e1s lejos, encontrar una f\u00f3rmula renovadora que m\u00e1s que resolver el problema social lo haga inexistente. A esa necesidad responden los Sindicatos Verticales\u201d.<\/p>\n Las reflexiones anteriors estan extretes del llibre de l\u2019autora: Organitzaci\u00f3 patronal i conflictivitat social a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 1994.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb el corporativisme, es pretenia enquadrar i organitzar de manera jer\u00e0rquica a la societat sencera per a posar fi a la lluita de classes i a la resist\u00e8ncia obrera i augmentar l\u2019efic\u00e0cia capitalista, en definitiva, el somni feixista. No es tractava simplement d\u2019enderrocar a la classe obrera sin\u00f3 de reorganitzar a la societat sobre altres pautes diferents i per la necessitat d\u2019integrar de manera definitiva a la classe obrera, truncant les seves organitzacions independents del poder patronal, com era la CNT.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2306,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[923,1116,1117],"class_list":["post-2305","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia-del-movimiento-y-de-la-clase-obrera","tag-fragmentos","tag-organitzacio-patronal-i-conflictivitat-social-a-catalunya","tag-soledad-bengoechea"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2305","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2305"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2305\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2305"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2305"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2305"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}