{"id":231,"date":"2006-04-02T00:00:00","date_gmt":"2006-04-02T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=231"},"modified":"2020-02-12T12:16:43","modified_gmt":"2020-02-12T11:16:43","slug":"un-instrument-de-recerca-militant-l-enquesta-obrera-de-marx-als-quaderni-rossi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=231","title":{"rendered":"Un instrument de recerca militant. L\u2019enquesta obrera, de Marx als Quaderni Rossi."},"content":{"rendered":"

\u201cLa burgesia no ha de dir la veritat, \u00a0doncs si ho fa pronunciar\u00e0 la seva condemna\u201d<\/a> [1] <\/a><\/i><\/p>\n

F. Engels. <\/b><\/p>\n

0. Presentaci\u00f3.<\/b><\/p>\n

Aquesta intervenci\u00f3 pret\u00e9n emmarcar hist\u00f2ricament una pretensi\u00f3 militant: estimular l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un grup d\u2019enquesta obrera a Catalunya. Estic conven\u00e7ut de l\u2019inter\u00e8s de l\u2019enquesta obrera com a instrument de recerca militant per a con\u00e8ixer la realitat dels treballadors. Ho ha estat durant tota la hist\u00f2ria del moviment obrer i no veig per qu\u00e8 ara no hauria de ser-ho. El recorregut hist\u00f2ric que proposo pot servir per a copsar alguns elements metodol\u00f2gics que, amb les corresponents adequacions, podrien ajudar per a posar dempeus una iniciativa d\u2019enquesta sobre el precariat en la Catalunya del segle XXI.<\/p>\n

Els l\u00edmits cronol\u00f2gics de la meva intervenci\u00f3 estan justificats \u00fanicament en els meus coneixements. Estic en\u00a0 l\u2019inici d\u2019un proc\u00e9s d\u2019informaci\u00f3 sobre l\u2019enquesta obrera i en aquest treball he arribat fins a els Quaderni Rossi. Tota la riquesa del moviment itali\u00e0 posterior no l\u2019he treballada de forma suficient com per a exposar-la competentment<\/a> [2] <\/a>. De tota manera, espero que els elements metodol\u00f2gics i les reflexions sobre el moviment obrer que segueixen poden ser d\u2019 utilitat en el nostre debat.<\/p>\n

1. La Situaci\u00f3 de la classe obrera a Anglaterra.<\/b><\/p>\n

Sens dubte, la primera enquesta obrera fou el llibre de Frederic Engels. En la nota 48 corresponent a l\u2019apartat 2 ( La fam insaciable del treball excedent. Fabricant i boiar<\/i>) del Cap\u00edtol vuit\u00e8 ( La jornada de treball)<\/i> del llibre 1er de El Capital, Marx: fa un elogi d\u2019aquesta obra juvenil d\u2019Engels: \u201c… nom\u00e9s de tant en tant em refereixo al per\u00edode que va de l\u2019inici de la gran ind\u00fastria anglesa a l\u2019any 1845, i remeto el lector a Die lage der arbeitenden Klasse in England<\/i>, de Friedrich Engels, Leipzig, 1845. Els informes de les f\u00e0briques i de les mines apareguts despr\u00e9s de 1845 ens mostren la profunditat amb que Engels havia captat l\u2019esperit del mode de producci\u00f3 capitalista; i una comparaci\u00f3 r\u00e0pida d\u2019aquesta obra amb ells informes de la Comissi\u00f3 per a la investigaci\u00f3 del treball infantil ( Children\u2019s Employment Commission) publicats oficialment 18 o 20 anys m\u00e9s tard (1863-1867) ens demostra la manera admirable amb que descriv\u00ed la situaci\u00f3 en tots els seus detalls….\u201d<\/a> [3] <\/a>.<\/p>\n

En la seva dedicat\u00f2ria del llibre als obrers anglesos, Engels ens mostra el seu m\u00e8tode d\u2019enquesta: \u201c… l\u2019obra en la qual he realitzat l\u2019intent de dibuixar per a els meus compatriotes alemanys un quadre fidel de les vostres condicions de vida, dels vostres patiments i lluites, de les vostres esperances y perspectives… he estudiat els diversos documents oficials i no oficials, en la mesura en que vaig haver la possibilitat de procurar-me’ls; no n\u2019he tingut prou amb aix\u00f2, m\u2019 interessava quelcom m\u00e9s que el mer coneixement abstracte<\/i> del meu tema, vaig voler veure-hos en els vostres habitatges, observar-vos en la vostra vida quotidiana, xerrar amb vosaltres, ser testimoni de les vostres lluites contra el poder social i pol\u00edtic dels vostres opressors\u201d<\/a> [4] <\/a>. Per tant, el procediment emprat per Engels era l\u2019estudi dels documents oficials que informaven de la situaci\u00f3 a les f\u00e0briques\u00a0 l\u2019Anglaterra del moment i l\u2019enquesta, la conversa directa amb les v\u00edctimes de la revoluci\u00f3 industrial.<\/p>\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta vasta enquesta no era per a Engels neutral socialment : \u201cEl coneixement de la situaci\u00f3 prolet\u00e0ria \u00e9s una necessitat ineludible per a posar sobre terreny ferm, d\u2019una banda, les teories socialistes, i d\u2019altra banda, els judicis sobre la seva justificaci\u00f3 … les condicions prolet\u00e0ries sols existeixen en la seva forma cl\u00e0ssica, acabada, al Regne Unit, especialment a la pr\u00f2pia Anglaterra; i a l\u2019 ensems sols a Anglaterra el material necessari ha estat recopilat en forma tan completa i verificat per mitj\u00e0 d\u2019 investigacions oficials com resulta necessari per a una exposici\u00f3 exhaustiva del tema\u201d<\/a> [5] <\/a><\/p>\n

Engels ens mostra els canvis en la composici\u00f3 de les classes treballadores que duen a la constituci\u00f3 del proletariat industrial: \u201d… la revoluci\u00f3 industrial no va fer altra cosa que imposar les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aix\u00f2, en convertir definitivament als obrers en meres m\u00e0quines i en arrabassar de les seves mans el darrer resta d\u2019 activitat aut\u00f2noma, impulsant- los amb aix\u00f2 a pensar i a exigir una posici\u00f3 humana. Tal com ho va ser la pol\u00edtica a Fran\u00e7a, a Anglaterra fou la ind\u00fastria i el moviment de la societat burgesa en general la que arrosseg\u00e0 dins del terbol\u00ed de la hist\u00f2ria les darreres classes sumides en l\u2019 apatia respecte als interessos humans generals\u201d<\/a> [6] <\/a>.<\/p>\n

Engels es forma per primer cop una concepci\u00f3 que despr\u00e9s ser\u00e0 deformada fins la sacietat en el marxisme ( de la segona, de la tercera i de la quarta internacionals) del segle XX:<\/p>\n

a.- el proletariat com a fruit del capitalisme : \u201c… el fruit m\u00e9s important d\u2019 aquesta revoluci\u00f3 industrial el constitueix el proletariat angles\u201d <\/a>[7] <\/a>;<\/p>\n

b.- el proletariat com a \u00fanica classe realment revolucion\u00e0ria: \u201cPer\u00f2 al propi temps se li prenia a l\u2019 obrer tota possibilitat de convertir-se ell mateix en burg\u00e8s tot abolint l\u2019 activitat artesanal existent fins el moment, en virtut de l\u2019 aniquilaci\u00f3 de la petita burgesia. Fins llavors sempre havia conservat la perspectiva d\u2019 establir-se en algun lloc com mestre afincat i posteriorment de prendre oficials; per\u00f2 ara, quan els mestres havien estat despla\u00e7ats pels fabricants, quan calien grans capitals per a poder explotar independentment un treball, nom\u00e9s llavors el proletariat es va convertir en classe real i fermament establerta de la poblaci\u00f3, mentre que anteriorment sovint sols constitu\u00efa un punt de transici\u00f3 cap a la burgesa. Qui naixia ara com obrer no tenia altra perspectiva que seguir essent proletari durant tota la seva vida. Por conseg\u00fcent, sols ara el proletariat estava en condicions d\u2019emprendre moviments independents\u201d<\/a> [8] <\/a>.<\/p>\n

Altres temes sobre els que Engels es detura en l\u2019estudi i la descripci\u00f3 son: el proc\u00e9s d\u2019urbanitzaci\u00f3 salvatge,\u00a0 la compet\u00e8ncia interna dins la classe obrera, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la immigraci\u00f3 irlandesa, les diferents components del proletariat ( els obrers fabrils pr\u00f2piament dits, les restants branques d\u2019activitat, els obrers miners, el proletariat agr\u00edcola), i quelcom ja comen\u00e7a a assolir en el model de recerca i d\u2019an\u00e0lisi el car\u00e0cter central que quedar\u00e0 definit epigram\u00e0ticament en el frontispici del Manifest Comunista: la lluita de classes. El llibre acaba amb la descripci\u00f3 dels moviments obrers i la de les actituds de la burgesia front els mateixos i profetitzant una revoluci\u00f3 que succeiria en la crisi econ\u00f2mica a venir el 1853. La crisi general succe\u00ed m\u00e9s aviat, la revoluci\u00f3 es produ\u00ed ( i fou derrotada) a tot el continent, menys a Anglaterra.<\/p>\n

Charles Kanelopoulos atribueix el frac\u00e0s de les prediccions revolucion\u00e0ries fetes per Engels, al \u201cmoment ut\u00f2pic\u201d del model emprat per Engels. Malgrat aix\u00f2 reconeix que: \u201cL\u2019 originalitat de l\u2019an\u00e0lisi del sistema de f\u00e0brica no es contestable: la presa en compte de la concurr\u00e8ncia i el destacar el factor econ\u00f2mic pertanyen pr\u00f2piament a Engels. Aquesta originalitat del nostre autor ha estat subestimada, si no esborrada… La recerca ( a partir de l970 jt <\/i>), a posat en evid\u00e8ncia la import\u00e0ncia de l\u2019assimilaci\u00f3 per Marx de certs elements del model engelsi\u00e0 ( paper de la revoluci\u00f3 industrial, presencia de la tecnologia en la teoria de la hist\u00f2ria de 1859)\u201d <\/a>[9] <\/a>. Es a dir, l\u2019enquesta d\u2019 Engels de 1845, va jugat un paper fonamental en la construcci\u00f3 del materialisme hist\u00f2ric. En canvi, jo no estaria tant d\u2019acord amb Kanelopoulos\u00a0 quant afirma que. \u201c A m\u00e9s, el m\u00e8tode engelsi\u00e0 de recerca – formular una teoria a partir d\u2019una vasta enquesta emp\u00edrica – ser\u00e0 abandonat\u201d per Marx<\/a> [10] <\/a>. M\u00e9s endavant mostrar\u00e9 el perqu\u00e8.<\/p>\n

2. Les classes i la seva din\u00e0mica el 1848.<\/b><\/p>\n

La concepci\u00f3 materialista sobre les classes socials i llur din\u00e0mica, dona un salt endavant en els entorns de 1848. Naturalment, les obres de Marx i Engels en els anys de 1844 ( El Manuscrits econ\u00f2mico-filos\u00f2fics de Paris, Gloses cr\u00edtiques al marge de l\u2019article \u201cEl rei de Pr\u00fasia y la reforma social. Per un prussi\u00e0\u201d); 1845 ( La Sagrada fam\u00edlia i les Tesis sobre Feuerbach); 1846 ( La ideologia alemanya); 1847 ( Mis\u00e8ria de la filosofia, El moviment social a B\u00e8lgica i a Fran\u00e7a, La cr\u00edtica moralitzant i la moral critica. Contribuci\u00f3 a la hist\u00f2ria de la cultura alemanya. Contra Karl Heinzen), son un recorregut necessari per a aquest salt. Ho \u00e9s m\u00e9s el fet que Marx, instal\u00b7lat a Paris i a B\u00e8lgica coneix la realitat dels obrers parisencs i del seu moviment obrer. Aquest coneixement juga un paper central en el desenvolupament de la seva concepci\u00f3.<\/p>\n

A \u201cPrincipis del comunisme\u201d, l\u2019esborrany de catecisme escrit per Engels que va precedir el Manifest Comunista, la preocupaci\u00f3 per a delimitar el subjecte social y pol\u00edtic que havia de ser el conductor del proc\u00e9s d\u2019emancipaci\u00f3 de la humanitat i \u00e9s present des de el principi. Les preguntes 2 a 13 tracten de tra\u00e7ar una panor\u00e0mica sociol\u00f2gica de l\u2019\u00e8poca. Engels hi presenta el proletariat com \u201cla classe treballadora del segle XIX\u201d ( pregunta 2\u00aa); el car\u00e0cter hist\u00f2ric dels seus or\u00edgens i la seva definici\u00f3 ( preguntes 3\u00aa i 4\u00aa ) : \u201cla classe dels totalment desposse\u00efts, dels que es veuen redu\u00efts a vendre el seu treball als burgesos, per a canvi d\u2019aix\u00f2 obtenir els medis de subsist\u00e8ncia necessaris per a viure. Aquesta classe s\u2019anomena la classe dels proletaris, o proletariat\u201d<\/a> [11] <\/a>. La descripci\u00f3 del proletariat segueix en les seg\u00fcents preguntes enumerant les condicions en que es produeix la venda del treball dels proletaris als burgesos( 5a. preg.), si existien classes treballadores abans de la revoluci\u00f3 industrial ( 6\u00aa. Preg.), quines s\u00f3n les difer\u00e8ncies del proletari amb l\u2019esclau ( 7\u00aa.preg.), amb el serb (8\u00aa. preg.), amb l\u2019artes\u00e0 (9\u00aa. preg., que resta sense contestar en l\u2019esborrany) i del treballador manufacturer ( 10\u00aa. preg.).<\/p>\n

En la pregunta 11\u00aa ( Quines foren les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s immediates de la revoluci\u00f3 industrial y de l\u2019escissi\u00f3 de la societat en burgesos i proletaris?)<\/i> Engels vincula el creixement del proletariat amb el creixement del capitalisme\u00a0 i ressalta quelcom que despr\u00e9s ser\u00e0 durant moltes d\u00e8cades un element central de la concepci\u00f3 marxista sobre el tema. Al mateix temps que es desenvolupa, el capitalisme \u201c… prepara – per un costat amb el creixement del descontentament i per altra amb el creixent poder del proletariat – una revoluci\u00f3 de la societat portada a terme pel proletariat\u201d<\/a> [12] <\/a><\/p>\n

El Manifest Comunista, a part de text pol\u00edtic i mobilitzador, es un dels textos fundadors de la sociologia impl\u00edcita en l\u2019obra de Marx. Podem admirar en ell la capacitat de s\u00edntesi en la descripci\u00f3 del funcionament de la societat i la capacitat de copsar la seva din\u00e0mica interna. La frase inicial \u201cla historia de totes les societats existents fins el present es la historia de lluites de classes\u201d <\/a>[13] <\/a>\u00e9s, ja ho em dit,\u00a0 tot un principi metodol\u00f2gic d\u2019investigaci\u00f3 sociol\u00f2gica e hist\u00f2rica.<\/p>\n

En una nota a l\u2019edici\u00f3 de 1888, Engels defineix les classes que donen nom al cap\u00edtol primer del manifest (\u201cBurgesos i Proletaris\u201d<\/i>): \u201cPer burgesia s\u2019ent\u00e9n la classe dels capitalistes moderns que s\u00f3n posse\u00efdors dels mitjans socials de producci\u00f3 y exploten el treball assalariat. S\u2019ent\u00e9n per Proletaris a la classe dels treballadors assalariats moderns que, donat que no posseeixen medis de producci\u00f3 propis, depenen de la venda de la seva for\u00e7a de treball per a poder viure\u201d. Malgrat aquesta definici\u00f3 taxativa d\u2019Engels, en el manifest, les classes no son definides com a fets est\u00e0tics, si no com a agrupacions de persones dotades d\u2019un dinamisme propi, lligat o determinat pel desenvolupament del conjunt de la societat. S\u00f3n tamb\u00e9 descrites com a fets socials complexes, lluny del simplisme amb que el marxisme del segle XX, adopt\u00e0 la definici\u00f3 de la nota d\u2019Engels de 1888.<\/p>\n

La complexitat interna de les classes es subratllada en diverses ocasions: \u201c…. i per afegit\u00f3 en cadascuna d\u2019aquestes classes hi ha, gradacions particulars\u201d <\/a>[14] <\/a>. Per a Marx de 1848, el capitalisme havia ja creat les condicions d\u2019un fenomen que avui veiem per tot: la proletaritzaci\u00f3: \u201cHa convertit en els seus obrers assalariats al metge, al jurista, al capell\u00e0, al poeta y a l\u2019home de ci\u00e8ncia\u201d <\/a>[15] <\/a>. Del que es despr\u00e8n la complexitat d\u2019una classe que rep permanentment noves aportacions de persones procedents d\u2019altres classes i capes socials. M\u00e9s endavant, el Manifest insistir\u00e0 en aquest fet: \u201c…el proletariat es recluta entre totes les classes de la poblaci\u00f3\u201d<\/a> [16] <\/a>.<\/p>\n

El dinamisme de les classes el podem veure en la descripci\u00f3 que Marx fa del proc\u00e9s constitutiu del proletariat en classe: \u201cEl proletariat recorre diverses etapes evolutives. La seva lluita contra la burgesia comen\u00e7a amb la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia\u201d <\/a>[17] <\/a>.\u00a0 Es la lluita de classes la que constitueix el proletariat en classe: \u201c en aquesta etapa els obrers constitueixen una massa disseminada per tot el pa\u00eds y fragmentada per la compet\u00e8ncia… Els obrers comencen a formar coalicions contra els burgesos, s\u2019uneixen per assegurar el seu salari. Fins i tot arriben a formar associacions permanents, per a assegurar-se els mitjans per a aquestes sublevacions. En diversos punts esclata la lluita mitjan\u00e7ant insurreccions…El veritable resultats de les seves lluites no \u00e9s l\u2019\u00e8xit immediat, sin\u00f3 la cada cop m\u00e9s \u00e0mplia unificaci\u00f3 dels obrers\u201d<\/a> [18] <\/a>. Per\u00f2 la unificaci\u00f3 de la classe, aconseguida a cops de lluita pot ser destru\u00efda en qualsevol moment: \u201cAquesta organitzaci\u00f3 dels proletaris en classe, y amb aix\u00f2 en partit pol\u00edtic, torna a ser destru\u00efda a cada instant mitjan\u00e7ant la compet\u00e8ncia entre els propis obrers. Per\u00f2 reneix un i altre cop, m\u00e9s forta, m\u00e9s poderosa\u201d <\/a>[19] <\/a>. Aix\u00ed, segons el Manifest, la classe es construeix i es deconstrueix sota els embats de la lluita de classe i tamb\u00e9 segons els elements conscients puguin crear les condicions per a contrarestar la compet\u00e8ncia entre els propis treballadors, es dir entre els diversos sectors dels treballadors i entre els treballadors d\u2019un pa\u00eds i els treballadors immigrats, com hem pogut veure en relaci\u00f3 als treballadors anglesos i als seus \u201ccompetidors\u201d irlandesos\u00a0 com Engels va estudiar a \u201cla Situaci\u00f3 de la Classe obrera a Anglaterra\u201d.<\/p>\n

\u201cPrincipis del Comunisme\u201d i \u201cEl Manifest Comunista\u201d foren dos intents de definici\u00f3 de les classes i de els lluites de classes immediatament anteriors a la commoci\u00f3 europea de la revoluci\u00f3 del 48. \u00c9s en dos obres de Marx de 1850 que veiem les lluites de classes en la seva din\u00e0mica : \u201cLes Lluites de classes a Fran\u00e7a\u201d i \u201cEl 18 de Brumari de Llu\u00eds Bonaparte\u201d.\u00a0 Engels en el seu pr\u00f2leg de\u00a0\u00a0\u00a0 assenyal\u00e0 la import\u00e0ncia d\u2019 aquestes obres en la construcci\u00f3 de la concepci\u00f3 de Marx: \u201cFou precisament Marx el primer que va descobrir la gran llei que regeix la marxa de la Hist\u00f2ria, la llei segons la qual totes les lluites hist\u00f2riques, tant si es desenvolupen en el terreny pol\u00edtic, en el religi\u00f3s, en el filos\u00f2fic o en altre terreny ideol\u00f2gic, no son en realitat, altra cosa que la expressi\u00f3 m\u00e9s o menys clara de lluites entre classes socials, i que l\u2019 exist\u00e8ncia, i per tant tamb\u00e9 els xocs d\u2019aquestes classes, estan condicionats, al seu torn, pel grau de desenvolupament de la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica, pel car\u00e0cter i pel mode de la seva producci\u00f3 y del seu canvi, condicionat por ella.\u201d<\/a> [20] <\/a><\/p>\n

Les dues obres que comentem ens mostren un an\u00e0lisi de les lluites de classes fet en calent, amb una visi\u00f3 menys determinista que la que fa pensar la cita d\u2019Engels de m\u00e9s amunt. Les classe s\u00f3n agrupacions complexes de persones que es defineixen per la seva activitat i per les actituds comunes que mantenen davant les experi\u00e8ncies concretes i davant la pr\u00f2pia evoluci\u00f3 social i pol\u00edtica. Aix\u00ed, el camperols que s\u00f3n un grup de gent\u00a0 que pateixen una situaci\u00f3 social i econ\u00f2mica comuna per\u00f2 que m\u00e9s que una classe s\u00f3n com un sac de patates doncs en el moment concret no tenen consci\u00e8ncia dels seus interessos comuns com a grup social.<\/p>\n

D\u2019altra banda, les classes no s\u00f3n grups homogenis, tenen una composici\u00f3 complexa i estan dividides en fraccions:\u00a0 \u201cLo que domin\u00f3 bajo Luis Felipe no fue la burgues\u00eda francesa, sino una fracci\u00f3n<\/i> de ella: los banqueros, los reyes de la Bolsa, los reyes de los ferrocarriles, los propietarios de minas de carb\u00f3n y de hierro y de explotaciones forestales y una parte de la propiedad territorial aliada a ellos: la llamada aristocracia financiera<\/i>\u201d<\/a> [21] <\/a>. Aquesta composici\u00f3 \/ divisi\u00f3 de les classes en fraccions s\u2019explica en ra\u00f3 de les condicions materials i culturals, ideol\u00f2giques: \u201cLo que, por tanto, separaba a estas fracciones no era eso que llaman principios, eran sus condiciones materiales de vida, dos especies distitnas de propeidad; era el viejo antagonismo entre la ciduad y elcampo, la rivalidad entre el capital y la propiedad del suelo….Sobre las diversas formas de propiedad y sobre la condiciones sociales de existencia se levanta toda una superestructura de sentimientos, ilusiones, modos de pensar y concepciones de vida diversos y plasmados de un modo peculiar. La classe entera los crea y los forma deriv\u00e1ndolos de sus bases materiales y de las relaciones sociales correspondientes. El individuo suelto, al que se le imbuye la tradici\u00f3n y la educaci\u00f3n, podr\u00e1 creer que son los verdaderos m\u00f3viles y el punto de partida de su conducta\u201d<\/a> [22] <\/a>.<\/p>\n

3. L\u2019enquesta\u00a0 sobre la condici\u00f3 obrera en El Capital.<\/b><\/p>\n

\u00a0<\/b><\/p>\n

M\u00e9s amunt m\u2019he referit a l\u2019opini\u00f3 de Kanelopoulos segons la qual el m\u00e8tode d\u2019enquesta d\u2019Engels hauria estat abandonat per Marx. Contr\u00e0riament a aix\u00f2 penso que precisament El Capital \u00e9s potser el model cl\u00e0ssic d\u2019enquesta sobre la condici\u00f3 obrera. El fet que El capital comenci ( Secci\u00f3 primera: Mercaderia i diner) amb una descripci\u00f3 fortament te\u00f2rica pot enganyar al respecte. Per\u00f2 el propi Marx, en el Postfaci a la segona edici\u00f3 ( 24 de gener de 1873) del capital advertia: \u201cS\u2019han ent\u00e8s poc el m\u00e8tode aplicat al Capital, com ho demostren ja les interpretacions contradict\u00f2ries que se n\u2019han fet\u201d<\/a> [23] <\/a>.<\/p>\n

Malgrat la impressi\u00f3 que poden produir les primeres 40 o 50 planes on Marx formula la teoria del valor, El Capital no \u00e9s un text abstracte si no, pel contrari un text concret, molt concret. Entre altres coses \u00e9s la descripci\u00f3 ordenada d\u2019acord amb un model determinat de la condici\u00f3 obrera a l\u2019 Anglaterra del segle XIX. Marx tot distingint el m\u00e8tode de recerca del m\u00e8tode d\u2019 exposici\u00f3 ens mostra les raons d\u2019aquesta confusi\u00f3 tant corrent: \u201c\u00e9s cert que el mode d\u2019exposici\u00f3 s\u2019ha de diferenciar formalment del mode de recerca. La recerca s\u2019ha d\u2019apropiar el material minuciosament, analitzant-ne les diferents formes de desenvolupament i rastrejant-ne els vincles interns. Nom\u00e9s despr\u00e9s d\u2019haver acomplert aquest treball es pot exposar adequadament el moviment real. Si es t\u00e9 \u00e8xit i s\u2019aconsegueix de reflectir idealment la vida de la mat\u00e8ria, podr\u00e0 semblar que es tracta d\u2019una construcci\u00f3 a priori\u201d<\/a> [24] <\/a>.<\/p>\n

Es a dir, el treball previ que fa possible El Capital, que li dona\u00a0 l\u2019energia i l\u2019impuls per a haver estat un llibre impulsor i organitzador del moviment obrer \u00e9s, m\u00e9s enll\u00e0 de la cr\u00edtica de l\u2019economia pol\u00edtica burgesa, el fet de ser una recerca, una enquesta sobre els mecanismes b\u00e0sics de funcionament del capitalisme, sobre els seu or\u00edgens o car\u00e0cter hist\u00f2ric i, sobretot, sobre la condici\u00f3 obrera en el segle XIX.<\/p>\n

Les dues enquestes proposades per Marx, la de la AIT ( 1867) i la de la revue Socialiste ( 1880) seguiran l\u2019esquema del llibre primer de El capital en tot all\u00f2 que fa refer\u00e8ncia a: la jornada de treball, els seus l\u00edmits o no, segons les branca de treball, el treball di\u00fcrn i nocturn, els sistema de torns, la divisi\u00f3 del treball en la ind\u00fastria i en la manufactura, el treball femen\u00ed i infantil, la consecuci\u00f3 de plusv\u00e0lua a trav\u00e9s de la prolongaci\u00f3 del la jornada o de la intensificaci\u00f3 del treball, la lluita entre l\u2019obrer i la m\u00e0quina, el treball a domicili, el pas del treball artesanal al treball industrial, els models del salari (per temps i a preu fet, l\u2019efecte de les crisis….).\u00a0 Totes les afirmacions emp\u00edriques de Marx en El Capital sobre aquest temes \u201c… provenen, i aix\u00f2 les fa m\u00e9s plausibles, de les millors fonts; la majoria d\u2019ells son agafats d\u2019informes parlamentari oficials\u201d<\/a> [25] <\/a>. En aquest aspecte es bo fer una ullada a la llista d\u2019obres citades per Marx en el Llibre primer del capital que podem trobar en l\u2019\u00edndex bibliogr\u00e0fic preparat per Wenceslao Roces<\/a> [26] <\/a>. En l\u2019apartat \u201cinformes parlamentaris, publicacions oficials i d\u2019altres organismes\u201d, hi trobarem enumerats els famosos Blue Book: \u201cReports of the Inspectors of Factories\u201d ( anys 1842, 1845, 1848, 1849, 1850, 1851, 1852, 1853, 1854, 1855, 1856, 1857, 1958, 1959, 1960, 1861, 1862, 1863, 1864, 1866, 1867); el informes dela Children\u2019s Employment Commision ( anys 1863,1864,1865,1866, 1867), diverses publicacions estad\u00edstiques, publicacions de comissions parlamentaries sobre les lleis de cereals, sobre les mines, sobre les lleis de pobres, sobre l\u2019adulteraci\u00f3 del pa, sobre les lleis de f\u00e0briques, estad\u00edstiques sobre l\u2019agricultura irland\u00e8s, etc. Es a dir, lluny de ser un model abstracte, dedu\u00eft a partir de cadenes de raonaments te\u00f2rics, El Capital <\/b>\u00e9s un an\u00e0lisi concret de la condici\u00f3 obrera a partir de tota la documentaci\u00f3 disponible en aquell moment.<\/p>\n

4.- Els dos intents de Marx d\u2019enquesta obrera: 1867 i 1880.<\/b><\/p>\n

Per\u00f2 es tracta de documentaci\u00f3 estad\u00edstica i d\u2019estudis indirectes. Marx pretenia m\u00e9s. Pretenia la participaci\u00f3 directa dels afectats, dels proletaris. Es per aix\u00f2 que fa dos intents de realitzar enquestes sobre la condici\u00f3 obrera en que la participaci\u00f3 i la gesti\u00f3 dels afectats ser\u00e0 clau.<\/p>\n

A finals d\u2019agost de 1866, Marx escriu la \u201cInstrucci\u00f3 sobre diversos problemes als delegats del Consell General Provisional\u201d de la AIT. El document,\u00a0 publicat en diversos peri\u00f2dics de la AIT durant el 1867 ( Der Vorbote, octubre y novembre de 1866; The I Interantional Courier, 20 de febrer de 1867, Le Courier International, 13 de mar\u00e7 del mateix any). Cont\u00e9 diverses q\u00fcestions referents a la organitzaci\u00f3 de la AIT. La realitzaci\u00f3 d\u2019una enquesta hi juga un paper clau. Em l\u2019apartat n\u00ba 2, titulat \u201cMancomunitat internacional dels esfor\u00e7os per mitj\u00e0 de l\u2019 associaci\u00f3 per a la lluita entre el treball y el capital\u201d, es planteja: \u201cuna gran mancomunitat internacional dels esfor\u00e7os que nosaltres suggerim, ser\u00e0 una investigaci\u00f3 estad\u00edstica de la situaci\u00f3 de la classe obrera a tots els pa\u00efsos, portada a terme per la classe obrera mateixa. Amb el fi d\u2019actuar amb certa probabilitat d\u2019\u00e8xit, es necessari con\u00e8ixer els materials amb els que s\u2019ha de treballar. Al iniciar una obra tan gran, els obrers demostraran que son capa\u00e7os de prendre els seus destins en les seves pr\u00f2pies mans…\u201d.<\/a> [27] <\/a>.<\/p>\n

L\u2019esquema d\u2019enquesta que s\u2019adjunta al document, molt breu, segueix el mateix esquema al de l\u2019enquesta de 1880. L\u2019esquema d\u2019investigaci\u00f3 que es diu que pot ser \u201cnaturalment modificat a cada lloc\u201d inclou dades sobre salaris i les seves modalitats, jornada i les seves modalitats, condicions higi\u00e8niques del treball, condicions morals, educaci\u00f3, tipus de producci\u00f3 ( temporal o permanent). No tinc coneixement del dest\u00ed que va seguir aquesta proposta d\u2019enquesta ni si va ser possible publicar els resultats com Marx pretenia en la \u201cInstrucci\u00f3\u201d. Si que vull destacar, la necessitat de la participaci\u00f3 dels obrers mateixos en la investigaci\u00f3, la necessitat del coneixement de la base social sobre la que es recolzar\u00e0 la organitzaci\u00f3 que es pret\u00e9n crear i el fet que essent la emancipaci\u00f3 dels treballadors obra dels propis treballadors, la participaci\u00f3 dels mateixos en la realitzaci\u00f3 de l\u2019enquesta ser\u00e0 un pas per a la presa de consci\u00e8ncia i per a la organitzaci\u00f3 de la AIT. No tinc not\u00edcies de la fortuna d\u2019aquesta enquesta ni si es va realitzar el desig de Marx d\u2019 acabar publicant els resultats. En tot cas en queda l\u2019inter\u00e8s pel m\u00e8tode de treball proposat.<\/p>\n

L\u2019enquesta de 1880 es ja un intent m\u00e9s complet i probablement m\u00e9s reeixit d\u2019all\u00f2 que Marx tenia en el cap sobre l\u2019enquesta obrera. Adjunt a la\u00a0 pon\u00e8ncia hi trobareu la traducci\u00f3 d\u2019un an\u00e0lisi i descripci\u00f3 de l\u2019enquesta fet per Maximilien Rubel<\/a> [28] <\/a>. Podem trobar tamb\u00e9 un altre magn\u00edfic resum al n\u00ba 5 de Quaderni Rossi en l\u2019article \u201cIntervento socialista nella lotta operaia\u201d escrit per Dario Lanzardo<\/a> [29] <\/a>. Tamb\u00e9 hi trobareu adjunta la traducci\u00f3 de l\u2019enquesta al complet. Estalvio el meu an\u00e0lisi propi i cito diversos passos de Ruble\u00a0 i de Lanzardi sobre aquest document al que jo no podria afegir gaire cosa m\u00e9s:<\/p>\n

Rubel: \u201cBrevemente, el cuestionario era al propio tiempo, instrumento de educaci\u00f3n socialista y est\u00edmulo para una acci\u00f3n pol\u00edtica que tuviera un fin creativo: la realizaci\u00f3n del socialismo. El documento estaba dividido en cuatro puntos:<\/p>\n

1. Estructura de la empresa y condiciones de seguridad ( preguntas 1-29)<\/p>\n

1.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Horario de trabajo; trabajo infantil ( preguntas 30-45).<\/p>\n

2.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Salarios y gastos de subsistencia; desocupaci\u00f3n, pensiones ( preguntas 46-81).<\/p>\n

3.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Lucha contra la explotaci\u00f3n y las condiciones de vida generales, f\u00edsicas, intelectuales y morales ( preguntas 82-101)\u201d<\/p>\n

Rubel : \u201c Un examen incluso superficial de este documento muestra la correspondencia entre los diversos aspectos de la encuesta y los grandes problemas tratados en el libro I de El Capital: La producci\u00f3n de la plusval\u00eda absoluta ( jornada de trabajo), la producci\u00f3n de la plusval\u00eda relativa ( divisi\u00f3n e intensificaci\u00f3n del trabajo, legislaci\u00f3n de f\u00e1bricas, etc.), el salario ( salario a tiempo, salario a destajo). Dado que las descripciones y las estad\u00edsticas sobre estos problemas se remontaban a 1967, en ese momento hab\u00eda que completarlas y actualizarlas sobre la base de testimonios provenientes de los mismos obreros, de modo que el Cuestionario <\/i>deber\u00eda haber asumido el aspecto de verdadero y propio manual obrero de econom\u00eda pol\u00edtica. Con todo, a juzgar por la estructura de la encuesta, la intenci\u00f3n de Marx era la de impulsar a los obreros franceses a hacerse conscientes de su alienaci\u00f3n social para adquirir un modelo de emancipaci\u00f3n obrera entendida en el sentido de una liberaci\u00f3n positiva y creadora; como se precisa en el pre\u00e1mbulo del Cuestionario,<\/i> la clase obrera, para emanciparse, debe dar la espalda deliberadamente a los salvadores providenciales\u201d.<\/p>\n

Lanzardo: \u201cL\u2019enquesta de Marx….\u00e9s un exemple d\u2019intervenci\u00f3 pol\u00edtic conseq\u00fcent amb el nucli fonamental de la seva an\u00e0lisi te\u00f2rica ( l\u2019explotaci\u00f3 desp\u00f2tica de la for\u00e7a de treball per part de la classe capitalista) i coherent amb el seu treball pol\u00edtic general que estava adre\u00e7at exclusivament a \u2018 Unir amb la organitzaci\u00f3\u2019 i a \u00bf guiar amb el coneixement\u2019 els proletaris per a la seva transformaci\u00f3 en classe antagonista\u201d<\/a> [30] <\/a>.<\/p>\n

Despr\u00e9s de resumir i analitzar l\u2019enquesta de Marx, Lanzardo la relaciona amb les tasques que es proposaven els Q. R. A l\u2019al\u00e7ada de 1964-65:<\/p>\n

\u201cAvui ( 1965) m\u00e9s que llavors , el treball assalariat a la f\u00e0brica apareix als obrers com la seva forma natural de exist\u00e8ncia, en un context que ha experimentat moltes modificacions. En context en que la producci\u00f3 social sencera amb totes les superestructures integrades en ella, que influeix sobre les condicions de treball, sobre el salari, sobre la vida complexa dels obrers: de manera que el mode de producci\u00f3 capitalista els hi apareix com l’\u00fanic mode de producci\u00f3 possible. I aix\u00f2 es verifica sempre en la mesura en que el capitalisme aconsegueix controlar globalment y planificar la producci\u00f3.<\/p>\n

El \u00fanics elements \u2018no naturals\u2019 que queden son les lluites sindicals, i les fluctuacions, coiunturals, que no s\u00f3n per\u00f2 evidentment, condicions suficients en s\u00ed mateix per que una crida als obrers a la organitzaci\u00f3, que tingui com a contingut un discurs gen\u00e8ric sobre la seva situaci\u00f3 d\u2019explotats, sigui immediatament compresa i es radicalitzi en formes organitzatives\u201d<\/a> [31] <\/a>.<\/p>\n

La posici\u00f3 de \u201cpessimista-realista\u201d de Lanzardo es\u00a0 explicable si la relacionem amb la postura que un dels fundadors dels Q.R. Raniero Panzieri mantenia a l\u2019al\u00e7ada de 1964, poc abans de morir. Tres anys abans havien esclatat les lluites del metal\u00b7l\u00fargics de Torino i de tot It\u00e0lia que s\u2019havien expressat en els fets de Piazza Statuto ( juliol de 1962). Tres anys despr\u00e9s esclatarien les lluites estudiantils del 68 i quatre anys despr\u00e9s la \u201ctardor calenta\u201d de 1969 que obriria a It\u00e0lia un cicle de lluites que seria derrotat per la patronal, per l\u2019estat i pel \u201ccomprom\u00eds hist\u00f2ric\u201d cap el\u00a0 1979.<\/p>\n

5. Els Quaderni Rossi i Raniero Panzieri.<\/b><\/p>\n

Tot citant el text de Lanzardo em disposo a parlar del Quaderni Rossi i de raniero panzieri. M\u2019agradari haver pogut parlar de A. Gramsci y dels seus m\u00e8todes d\u2019investigfaci\u00f3 que es desprenen de la lectura dels articles y materials publicats en l\u2019\u00e8poca del l\u2019ordine nuevo y de les ocupacions de f\u00e0brica a Torino, aix\u00ed com del seu quadern de pres\u00f3 n\u00ba 22 titulat \u201cAmericanisme i fordisme\u201d. Tamb\u00e9 m\u2019hauria agradat parlar una mica de E.P. Thompson i dels historiadors marxistes brit\u00e0nics i de les seves aportacions al coneixement del moviment obrer a\u00a0 la formaci\u00f3 de la classe obrera a Anglaterra, al seu cocnepte d\u2019economia moral de la multitud, de conciencia de classe. La veritat \u00e9s que no he tingut temps per a escriure aix\u00f2 per\u00f2 a mi em rasulta una mica dificl fer aquest recorregut sense mencionar aquests autors. S\u00e9 que fer-ho en aquest context pot ser una mica pol\u00e8mic, per\u00f2 en la versi\u00f3 definitva d\u2019aquesta pon\u00e8ncia ho far\u00e8 sense temor a suscitar alg\u00fan debat. Crec que ja va sent hores de trencar alguns compartiments estancs.<\/p>\n

B\u00e9, anem als Q.R.i a la concepci\u00f3 de Panzieri sobre l\u2019enquesta obrera.<\/p>\n

Els Quaderni Rossi<\/a> [32] <\/a>s\u00f3n una revista que apareix a Tor\u00ed desde juny de 1961 ( n\u00ba 1) fins a maig de 1965 ( n\u00ba 6). Formen part de la revista gent con Vittorio Foa, Giovanni Mottura, Vittorio Rieser, sergio garavini, Emilio Pugno, Gianni Alasia, Romano Alquati, Alberto Asor rosa, Giuliano Boaretto, Luciano Della Mea, Dino de Palma, Liliana Lanzardo, Mario Miegge, Giuseppe Muraro, Emilo Soave, Mario Tronti I Raniero Panzieri. Es una revista centrada en l\u2019an\u00e0lisi dels canvis en la classe obrera i en el propi capitalisme que s\u2019experimenten a principis dels anys seixanta. Dedica molts dels seus esfor\u00e7os an\u00e0litics a la realitzaci\u00f3 d\u2019enuesta militant en diverses empreses com la FIAT, a la Olivetti, a la Pirelli. Tamb\u00e9 fa an\u00e0lisi marxista de la lluita sindical en sector com els metal\u00fargics, la construcci\u00f3 o el t\u00e8xtil, de l\u2019evoluci\u00f3 de la composici\u00f3 interna de la classe obrera, de la introducci\u00f3 recent del salari a prima en les f\u00e0briques i deles seves conseq\u00fc\u00e8ncies en la conciencia obrera, del paper central de la f\u00e0brica, de la creixent mecanitzaci\u00f3 del treball, del paper de l\u2019emigraci\u00f3 del sud en el canvi intern en la classe, es a dir de tota la problem\u00e0tica referent a la ciutat-f\u00e0brica i a l\u2019anomenat obrer-massa. Un altre camp de reflexi\u00f3 s\u00f3n els canvis experimentats en el capitalisme: aix\u00ed trovem articles sobre la planificaci\u00f3 de l\u2019economia capitalista, sobre el neocapitalisme, sobre el canvis en la composici\u00f3 del capital.<\/p>\n

La vida dels QR. \u00e9s curta, a penes quatre anys. Tamb\u00e9 \u00e9s intensa: segueix el conjunt de lluites obreres presents en aquells moments a la It\u00e0lia del desenvolupament\u00a0 i a m\u00e9s, accidentada. Ja pel gener del 63 el sector rom\u00e0 de la revista encap\u00e7alat per Mario Tronti, presnta diverg\u00e8ncies amb les orientacions del sector torin\u00e8s encap\u00e7alat per Panzieri. La discussi\u00f3 es f\u00e0 palesa en el n\u00ba 3 de la revista entre un article de Panzieri ( Piano capitalisitico e classe operaia) i l\u2019article de Tronti ( Il piano del capitale ). A paritr del n\u00ba 4 de la revista ( 1964) diversos membres marxen de la redacci\u00f3 i funden la revista Classe Operaia ( febrer de 1964): s\u00f3n Tronti, Antonio Negri, Asor Rosa, Romano Alquati entre d\u2019altres. De l\u2019evoluci\u00f3 de \u201cClasse Operaia\u201d en sortiran diversos grups com Autonomia Operaia i Potere Operaio que jugar\u00e0n un paper molt important en la situaci\u00f3 italiana dels anys 70.<\/p>\n

El n\u00famero 5 dels QR. ( abril de 1965) sortit un cop consumada la divissi\u00f3, \u00e9s un n\u00famero important per a el tema de l\u2019enquesta obrera. Els QR. havien celebrat a Tor\u00ed un seminari en els dies 12,13 i 14 de setembre per la posta enmarxa de l\u2019enquesta obrera. Ja em donat compte de l\u2019article de Dario Lanzardo resumint l\u2019enquesta de Marx de 1880. Entre d\u2019altres materials de l\u2019esmentat seminari, la revista reflexa la intervenci\u00f3 oral, registrada en cinta magnetof\u00f2nica, de Raniero Panzieri. Panzieri, que mor el 9 d\u2019octubre no podr\u00e0 passar a net la seva intervenci\u00f3, que la redacci\u00f3 del QR titulen \u201cL\u2019us socialista de l\u2019enquesta obrera\u201d<\/a> [33] <\/a>.<\/p>\n

Resumeixo aqu\u00ed alguns del criteris exposats en aquest article que poden ser \u00fatils avui. En primer lloc, Raniero Panzieri surt al pas de la desconfian\u00e7a present en el marxisme del moment respecte del desenvolupament de la sociologia que s\u2019havia produit en diversos pa\u00efsos capitalistes i de l\u2019\u00fas que en feien les classes dominants. Sobre aquest punt arriba a la seg\u00fcent conclussi\u00f3: \u201c Resalto el car\u00e0cter sociol\u00f2gic del pensament de Marx, d\u2019aquest punt de vista que rebutja la individuaci\u00f3 de la clase obrera a partir del moviment del capital, es dir que afirma que no es posible pasar del moviment del capital a l\u2019estudi de la clase obrera: la clase obrera tant si opera com a elemetn conflcitiu, i per tant capitalista, com si act\u00faa com a element antagonista, es a dir anticapitalista, exigeix una observaci\u00f3 absolutamente a part \u201c ( de la del moviment de capital, j.t)<\/a> [34] <\/a>. Panzieri aboga per un \u00fas marxista de la sociologia: \u201cAix\u00f2 no significa de fet,…; que la sociologia sigui una ciencia burgesa, pel contrari, significa que nosaltres podem utiltizar, tractar i criticar la sociologia com Marx feia amb l\u2019economia pol\u00edtica cl\u00e1sica, es a dir veient-la com a ci\u00e8ncia limitada ( d\u2019altra banda el tipus d\u2019enquesta que estem projectant \u00e9s evident que en ella hi s\u00f3n ja totes les hip\u00f2tesis que surten al marge del cuadre de la sociologia corrent); …\u201d<\/a> [35] <\/a>.<\/p>\n

En relaci\u00f3 als objectius i als m\u00e8todes de l\u2019enquesta, Panzieri pensa que: \u201cEl m\u00e8tode de l\u2019enquesta \u00e8s el m\u00e8tode que ens hauria de permetre defugir tota forma de visi\u00f3 m\u00edsitica del moviment obrer, que deuria segurar sempre una observaci\u00f3 cient\u00edfica del grau de consci\u00e8ncia que t\u00e9 la classe obrera, i hauria tamb\u00e9 de ser la via per a portar aquesta consci\u00e8ncia a graus m\u00e9s alts\u201d<\/a> [36] <\/a>.<\/p>\n

Vull estacar finalment quatre criteris reslatats per Panzieri:<\/p>\n

a-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u201c…l\u2019\u00fas socialista de la sociologia requereix repensaments, requereix que aquests instruments siguin estudiats a la llum de les hip\u00f2tesis fonamentals que s\u2019assumeixen, que es resumeixen en una: en el fet que els conflictes es poden transformar en antagonismes y per atant ja no ser funcionals al sistema ( tenint en compte que els conflcites son funcionals al sistema, perque \u00e9s un sistema que avan\u00e7a amb els conflictes)\u201d.<\/p>\n

b-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Referint-se a l\u2019enquesta \u201cen calent\u201d\u00a0 \u00e9s adir l\u2019enquesta que s\u2019hauria de fer en moments de conflcite diu: \u201cResulta llavors necesari estudiar en quina mesura \u00e9s posible entendre en concret la din\u00e0mica a trav\u00e9s de la qual la clase obrera tendeix a passar del conflcite a l\u2019antagonisme, es a dir\u00a0 a transformar en explosiva aquesta dicotomia de la que viu la societat capitalista\u201d<\/a> [37] <\/a><\/p>\n

c-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En relaci\u00f3 als canvis introduits per l\u2019\u00fas de la planficaci\u00f3 per part del capitalisme afirma. \u201cCal veure les transformacions de la clase obrera: esencialmente sota el perfil de les noves relacions que s\u2019estableixen entre obrers i t\u00e8cnics, amb la constituci\u00f3 de noves categories y de les transformacions en la compossici\u00f3 de la pr\u00f2pia clase obrera\u201d<\/a> [38] <\/a>.<\/p>\n

d-\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En quant als objectius que es busquen amb l\u2019enquesta Panzieri els resumeix aix\u00ed: \u201c…l\u2019enquesta \u00e9s un m\u00e8tode correcte. Efica\u00e7 i pol\u00edticament fecond d\u2019entrar en contacte amb obrers i amb grups d\u2019obrers…. no h ha una separaci\u00f3 entre l\u2019enquesta i el treball de construcci\u00f3 pol\u00edtica, al contrari, l\u2019enquesta aparexi com un aspecte fonamental d\u2019aquest treball de construcci\u00f3 pol\u00edtica. D\u2019altra banda, l\u2019enquesta ens obligar\u00e0\u00a0 a fer un treball de discussi\u00f3 tamb\u00e9 te\u00f2rica entre els companys, amb els obrers, etc. I a fer un treball de formaci\u00f3 pol\u00edtica molt aprofondida.<\/p>\n

6. Algunes propostes metodol\u00f2giques per a una enquesta militant <\/b><\/p>\n

sobre la condici\u00f3 obrera a Catalunya, a principis del segle XXI.<\/b><\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019enquesta que els companys de CESTES ( Roma) han titulat \u201cLa coscienza di Ciputti\u201d ens mostra que fer enquesta militant sobre les condicions dels treballadors \u00e9s avui possible i que serveix per a construir organitzaci\u00f3 i consci\u00e8ncia antagonista. Les condicions s\u00f3n ben diverses d\u2019aquelles que analitzava Marx en el segle XIX, de les que analitzava el Gramsci dels Consells Obrers de Tor\u00ed de 1919-1920 i el del Quadern de Pres\u00f3 n\u00ba 22 ( Americanismo e fordismo) i tamb\u00e9 d\u2019aquelles que analitzaven els Q.R. a principis dels anys seixanta.<\/p>\n

Penso per\u00f2 que crear a Catalunya un grup que es propos\u00e9s de fer enquesta militant seria del m\u00e0xim inter\u00e8s i tamb\u00e9 for\u00e7a operatiu, es a dir, pr\u00e0ctic. El grup hauria d\u2019estar composat de forma mixta entre militants sindicals i socials comunistes amb o sense organitzaci\u00f3, immersos en lluites obreres i territorials, tant de les restes de la producci\u00f3 fordista que encara existeixen, com dels nous sectors de l\u2019economia i serveis, del treball anomenat immaterial i de treballadors precaris. Tamb\u00e9 hauria d\u2019estar integrat per especialistes en les anomenades \u201cci\u00e8ncies socials\u201d : sociologia, economia, hist\u00f2ria. La feina d\u2019aquest grup d\u2019enquesta sobre el precariat podria tenir en compte ( o no) criteris com els assenyalats a continuaci\u00f3:<\/p>\n

a.- La no neutralitat del treball d\u2019enquesta. \u00das obrer de les anomenades ci\u00e8ncies socials<\/p>\n

b.- L\u2019enquesta com a instrument d\u2019estudi per\u00f2 tamb\u00e9 com a instrument de generaci\u00f3 de consci\u00e8ncia antagonista, i per tant com a instrument per a organitzar el nou subjecte.<\/p>\n

c.- La co –\u00a0 recerca es a dir la participaci\u00f3 dels propis enquestats en la discussi\u00f3, i el treball interdisciplinar entre militants i especialistes en ci\u00e8ncies socials.<\/p>\n

d.- Partir del criteri de que la composic\u00f3 de la classe tendeix a canviar amb els canvis del capitalisme i que els canvis del capitalisme es deuen a la pr\u00f2pia lluita de classes. El conflicte \u00e9s asimilat o integrat pel sistema i el fa canviar, per a b\u00e9 o per a mal. L\u2019antagonisme, no \u00e9s assimilable.<\/p>\n

e.- El pas del fordisme i del kenesianisme, al postfordisme i al neoliberalisme comporten canvis dr\u00e0stics en els treballadors d\u2019Europa occidental. Comporten la tend\u00e8ncia a la desaparici\u00f3 de la figura de l\u2019obrer massa i ha crear noves figures socials entre les quals la del precariat o d\u2019altres. L\u2019estudi militant d\u2019aquests canvis \u00e9s esencial i prioritari a la discussi\u00f3 parlamentarista sobre els models d\u2019organitzaci\u00f3.<\/p>\n

Sabadell 18 de novembre de 2004<\/p>\n

Bibliografia.<\/b><\/p>\n

Friedrich Engels. <\/b>La situaci\u00f3n de la clase obrera en Inglaterra<\/i>.\u00a0 Publicat en castell\u00e0 a Obras de Marx i Engels ( OME) tomo 6. Editorial Cr\u00edtica, grup editorial Grijalva. Barcelona-Buenos Aires- M\u00e9xico DF. 1978<\/p>\n

Friedrich Engels. <\/b>Principios del comunismo.<\/i> Publicat en castell\u00e0 a Obras de Marx i Engels ( OME) tomo 9. Editorial Cr\u00edtica, grupo editorial Grijalbo. Barcelona-Buenos Aires- M\u00e9xico DF. 1978.<\/p>\n

Karl Marx i Friedrich Engels. <\/b>Manifiesto del Partido Comunista.<\/i> Publicat en castell\u00e0 a Obras de Marx i Engels ( OME) tomo 9. Editorial Cr\u00edtica, gruo editorial Grijalbo. Barcelona-Buenos Aires- M\u00e9xico DF. 1978.<\/p>\n

Karl Marx.<\/b> \u201cLas luchas de clases en Francia de 1848 a 1850\u201dy \u201cEl dieciocho de Brumario de Lu\u00eds Bonaparte\u201d, Introducci\u00f3n de Ram\u00f3n Cotarelo, Ed. Espasa Calpe, Colecci\u00f3n Austral, Madrid, 1992.<\/p>\n

Karl Marx. <\/b>Instrucci\u00f3n sobre diversos problemas a los delegados del Consejo Central Provisional.<\/i> ( 1866-1867.Publicat a: C. Marx y F. Engels, Obras escogidas en tres tomos, Tomo II, Editorial Progreso, Mosc\u00fa, 1976.<\/p>\n

Karl Marx. <\/b>El capital, I, Llibre primer seccions 1\u00ba a 4\u00ba. Traducci\u00f3 i edici\u00f3 a cura de Jordi Moners, pr\u00f2leg de Manuel Sacrist\u00e1n. Edicions 62\/Diputaci\u00f3 de Barcelona, Col.lecci\u00f3 Cl\u00e0ssics del pensament modern. Barcelona 1983.<\/p>\n

Carlos Marx, <\/b>El Capital, Cr\u00edtica de la Econom\u00eda Pol\u00edtica, Libro primero. Traducci\u00f3n del alem\u00e1n de Wenceslao Roces de 1946, Fondo de Cultura Econ\u00f3mica, octava reedici\u00f3n, M\u00e9xico, 1973<\/p>\n

Friedrich Engels. <\/b>Para leer \u201cEl capital\u201d. Traducci\u00f3n de Wenceslao Roces de la edici\u00f3n alemana de Ediciones en Lenguas Extrangeras, Mosc\u00fa 1961. Juan Grijalbo, editor. Collecci\u00f3n 70, M\u00e9xico D.F., 1969.<\/p>\n

Charles Kanelopoulos<\/b>, Engels et la classe ouvri\u00e8re en Anglaterre ( Les \u00e9crits de 1842 \u00e0 1845), dins Friedrich Engels, savant et r\u00e9volutionnaire, sous la direction de Georges Labica et Mirielle Delbraccio, Actuel Marx Confrontation, PUF, Paris 1997.<\/p>\n

Rita Martufi, Luciano Vasapollo, Sabino Venezia<\/b>,\u00a0 Dal conflitto permanente alla \u2018partecipazione\u2019 concertata<\/i>, Proteo n\u00ba 3\/2004, Roma.<\/p>\n

Guido Borio, Francesca Pozzi, Gigi Ruggero,<\/b> Futuro Anteriore. Dai \u201cQuaderni Rossi\u201d ai movimenti globali richezze e limiti dell\u2019operaismo italiano. Ed. Derive Approdi, Roma 2002.<\/p>\n

Quaderni Rossi n\u00ba 1 al 6<\/b>. Reprint Quaderni Rossi, Noueve Edizioni Operaie S.R.L., Roma, 1976<\/p>\n

Lettere dei Quaderni Rossi,<\/b> Reprint Quaderni Rossi, Noueve Edizioni Operaie S.R.L., Roma, 1976<\/p>\n

\u201cCronache\u201d e \u201cAppunti\u201d dei Quaderni Rossi. <\/b>Reprint Quaderni Rossi, Noueve Edizioni Operaie S.R.L., Roma, 1976<\/p>\n

Raniero Panzieri,<\/b> Spontaneit\u00e0 e organizzazione . Gli anni dei \u201cQuaderni Rossi\u201d 1959-1964., edizioni Biblioteca Franco Seratini , Pisa 1994.<\/p>\n

Raniero Panzieri, <\/b>La ripesa del marxismo leninismo in Italia, Introduzione di Dario Lanzardo, Quaderni Sapere, Nuove Edizioni Operaie, Roma 1977.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>[1] <\/a>F. Engels, La Situaci\u00f3n de la clase obrera en Inglaterra<\/i>, OME 6, p\u00e0g 280.<\/p>\n

<\/a> [2] <\/a>Sobre aquest periode, podem trovar dos bons resums a: Rita Martufi, Luciano Vasapollo, Sabino Venezia Proteo n\u00ba 3\/2004, i a Guido Borio, Francesca Pozzi i Gigi Ruggero, Roma 2002<\/p>\n

<\/a> [3] <\/a>Karl Marx, El Capital, pag. 282,283.<\/p>\n

<\/a> [4] <\/a>. Ibid., OME 6, Pag. 252.<\/p>\n

<\/a> [5] <\/a>Ibid. Pag. 255.<\/p>\n

<\/a> [6] <\/a>Ibid. Pag. 259<\/p>\n

<\/a> [7] <\/a>Ibid. 271.<\/p>\n

<\/a> [8] <\/a>Ibid. Pags. 271, 272<\/p>\n

<\/a> [9] <\/a>.Charles Kanelopoulos, pag. 88.<\/p>\n

<\/a> [10] <\/a>Ibid, pag. 88.<\/p>\n

<\/a> [11] <\/a>F. Engels, Principios del comunismo<\/i> a OME 9 , pags. 3, 4 i 5.<\/p>\n

<\/a> [12] <\/a>Ibid. Pag. 9.<\/p>\n

<\/a> [13] <\/a>Karl Marx, \u201cManifiesto del Partido Comunista<\/i>\u201d, a OME 9, pag. 136.<\/p>\n

<\/a> [14] <\/a>Ibid., pag. 137.<\/p>\n

<\/a> [15] <\/a>Ibid. pag.139.<\/p>\n

<\/a> [16] <\/a>Ibid pag.144.<\/p>\n

<\/a> [17] <\/a>Ibid. pag. 144.<\/p>\n

<\/a> [18] <\/a>Ibid. pag.145.<\/p>\n

<\/a> [19] <\/a>Ibid. pag.145.<\/p>\n

<\/a> [20] <\/a>Pr\u00f3logo de\u00a0 F. Engels a la tercera edici\u00f3n alemana de 1885 de El 18 de Brumario de Luis Bonaparte.<\/i> Ibid. Pag. 212.<\/p>\n

<\/a> [21] <\/a>Karl Marx. Las luchas de clases en Francia de 1848 a 1850 <\/i>a\u00a0 Las luchas de clases en Francia de 1848 a 185\u00a0 <\/i>i El dieciocho de Brumario de Lu\u00eds Bonaparte<\/i>,\u00a0 Introducci\u00f3n de Ram\u00f3n Cotarelo, Ed. Espasa Calpe, Colecci\u00f3n Austral, Madrid, 1992, pags. 87.<\/p>\n

<\/a> [22] <\/a>K- Marx : El 18 de Brumario de Luis Bonaparte<\/i>, ibid. 242.<\/p>\n

<\/a> [23] <\/a>K. Marx, El Capital<\/i>, Barcelona, p\u00e0g. 40.<\/p>\n

<\/a> [24] <\/a>Ibid. P\u00e0g. 42.<\/p>\n

<\/a> [25] <\/a>F. Engels, Para leer \u201cEl capital<\/i>\u201d, pag. 78.<\/p>\n

<\/a> [26] <\/a>Karl Marx, El Capital<\/i>, M\u00e9xico, p\u00e0gs. 767, 768 i 769.<\/p>\n

<\/a> [27] <\/a>K. Marx. \u201cInstrucci\u00f3n sobre diversos problemas a los delegados del Consejo Central provisional\u201d.<\/i>C. Marx y F. Engels, Obras escogidas en tres tomos, Tomo II, Editorial Progreso, Mosc\u00fa, 1976. pags. 78 y 7<\/p>\n

<\/a> [28] <\/a>Maximilien Rubel, Karl Marx. Saggio di biografia intelletuale. Prolegomeni per una sociologia etica. <\/i>Milano 2001, p\u00e1gs.\u00a0 375 a 393. Es una edici\u00f3 italiana de la obra de Rubel publicada a Paris ed. Rivi\u00e8re, el 1957, feta per un col.lectiu milan\u00e8s feta per un col.lectiu milan\u00e8s i no, com \u00e9s el signe dels temps per cap editorial comercial.<\/p>\n

<\/a> [29] <\/a>Dario Lanzardo, Intervento socialista nella lotta operaia: l\u2019inchiesta operaia di Marx, <\/i>Quaderni Rossi n \u00ba 5 , abril de 1965, a Reprint Quaderni Rossi, Noueve Edizioni Operaie S.R.L., Roma, 1976.<\/p>\n

<\/a> [30] <\/a>Lanzardo, Q.R. n\u00ba 5, p\u00e1g. 7.<\/p>\n

<\/a> [31] <\/a>Ibid. P\u00e0g. 21.<\/p>\n

<\/a> [32] <\/a>Veure Quaderni Rossi, Ibid. N\u00ba 1 al 5.<\/p>\n

<\/a> [33] <\/a>R. Panzieri, Quaderni Rossi n\u00ba 5, p\u00e0g. 67;\u00a0 Spontaneit\u00e0 e organizzazione, p\u00e0g. 121; \u201cPer la ripresa\u2026\u201d, p\u00e0g. 314.<\/p>\n

<\/a> [34] <\/a>R. Panzieri, ibid. 123.<\/p>\n

<\/a> [35] <\/a>Ibid. 124.<\/p>\n

<\/a> [36] <\/a>Ibid. 125.<\/p>\n

<\/a> [37] <\/a>Ibid. 126.<\/p>\n

<\/a> [38] <\/a>Ibid. 127.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“La burgesia no ha de dir la veritat, doncs si ho fa pronunciar\u00e0 la seva condemna” [1] <\/p>\n

F. Engels. <\/p>\n

0. Presentaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta intervenci\u00f3 pret\u00e9n emmarcar hist\u00f2ricament una pretensi\u00f3 militant: estimular l’aparici\u00f3 d’un grup d’enquesta obrera a Catalunya. Estic conven\u00e7ut de l’inter\u00e8s de l’enquesta obrera com a instrument de recerca militant per a con\u00e8ixer la realitat dels treballadors. Ho ha estat durant tota la hist\u00f2ria del moviment obrer i no veig per qu\u00e8 ara no hauria de ser-ho. El recorregut hist\u00f2ric que proposo pot servir per a copsar alguns elements metodol\u00f2gics que, amb les corresponents adequacions, podrien ajudar per a posar dempeus una iniciativa d’enquesta sobre el precariat en la Catalunya del segle XXI.<\/p>\n

Els l\u00edmits cronol\u00f2gics de la meva intervenci\u00f3 estan justificats \u00fanicament en els meus coneixements. Estic en l’inici d’un proc\u00e9s d’informaci\u00f3 sobre l’enquesta obrera i en aquest treball he arribat fins a els Quaderni Rossi. Tota la riquesa del moviment itali\u00e0 posterior no l’he treballada de forma suficient com per a exposar-la competentment [2] . De tota manera, espero que els elements metodol\u00f2gics i les reflexions sobre el moviment obrer que segueixen poden ser d’ utilitat en el nostre debat.<\/p>\n

1. La Situaci\u00f3 de la classe obrera a Anglaterra.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-231","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materiales-para-la-refundacion-comunista"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/231","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=231"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/231\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=231"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=231"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=231"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}