{"id":2327,"date":"2013-08-25T00:00:00","date_gmt":"2013-08-25T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2327"},"modified":"2020-02-19T15:54:34","modified_gmt":"2020-02-19T14:54:34","slug":"pero-es-pot-esser-comunista-sense-partit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2327","title":{"rendered":"Per\u00f2 … es pot \u00e9sser comunista sense partit?"},"content":{"rendered":"

Per a llegir a la festa dels comunistes del PCC i del PSUC viu 6 de juliol de 2013[1]<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

No vull espatllar la bonica foto que es prendr\u00e0 d\u2019aquest acte, amb la meva bellesa natural i menys encara… amb les meves paraules.<\/p>\n

Ja li vaig dir el 20 d\u2019abril a en Joan Lou que all\u00f2 que jo pugui opinar importa a poca gent i que a la taula hi havia massa gent. \u00c9s a dir, la meva presencia aqu\u00ed no \u00e9s gens necess\u00e0ria. Tamb\u00e9 li vaig dir que la meva opini\u00f3 podria importunar a alg\u00fa. O sigui que, demano que a aquells a qui no agradin les meves paraules, no me les tingueu gaire en compte, o b\u00e9 que li demaneu comptes a en Joan per que, malgrat lo desagradable que vaig intentar \u00e9sser amb ell, quan em va proposar venir aqu\u00ed insist\u00eds fins arrencar-me el s\u00ed. O sigui, Joan (Lou), tota la culpa la tens tu.<\/p>\n

Entre juliol i novembre de 1938, amb 17 anys, el meu pare, membre de la JSUC, sergent del c\u00f3s d\u2019enginyers, constru\u00efa per la nit (amb els seus companys, es clar), aquells ponts i passarel\u00b7les sobre l\u2019Ebre que la \u201cpava\u201d mirava d\u2019ensorrar de dia. En la Barcelona derrotada dels anys cinquanta i seixanta fou drapaire, va netejar clavegueres, fou d\u2019alfarer, fou fanaler i al final de la seva carrera ve arribar a \u00e9sser quiosquer. Despr\u00e9s de treballar sempre durament, no va fer mai un duro. Aix\u00ed que la l\u2019 her\u00e8ncia que em va deixar no fou gens important si parlem de \u201cduros\u201d. La seva her\u00e8ncia, una her\u00e8ncia essencial per ami, es redu\u00ed a dues coses senzilles: fumar en pipa i \u00e9sser comunista.<\/p>\n

Fa uns quants anys que vaig renunciar a fumar en pipa i aix\u00f2 ha millorat la meva salut.<\/p>\n

A l\u2019altra her\u00e8ncia no hi he renunciat ni hi penso renunciar: \u00e9sser comunista continua essent bo per a la meva salut.<\/p>\n

La meva vida de comunista militant, va comen\u00e7ar el desembre de 1970 (nom\u00e9s fa 42 anys i mig). Actualment porto uns quinze sense militar en un partit comunista. I mir\u00e0 que n\u2019hi ha per triar i remenar…<\/p>\n

Per\u00f2 no he deixat mai de militar en el comunisme. Els meus darrers anys d\u2019estudi sobre la revoluci\u00f3 francesa han estat un perllongat i silenci\u00f3s acte de milit\u00e0ncia. La \u00fanica milit\u00e0ncia org\u00e0nica que tinc \u00e9s estar afiliat al sindicat Comissions de Base (Cobas) y formar part d\u2019una associaci\u00f3 cultural de caire marxi\u00e0: Espai Marx. Vaig participat activament en un petit laboratori de la refundaci\u00f3 de l\u2019esquerra a Badia del Vall\u00e8s ( l\u2019Alternativa d\u2019Esquerres per Badia), tamb\u00e9 vaig contribuir a la formaci\u00f3 inicial de la coordinaci\u00f3 de les Candidatures Alternatives del Vall\u00e8s. Actualment simpatitzo i col\u00b7laboro (modestament, aix\u00f2 si) amb el proc\u00e9s de creaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 d\u2019assemblees d\u2019esquerres difoses en el territori anomenat \u201cConstru\u00efm Alternatives\u201d.<\/p>\n

Entre nosaltres, els comunistes, \u00e9s de sentit com\u00fa que \u201cun comunista sense partit, \u00e9s com un jard\u00ed sense flors\u201d. O el que \u00e9s el mateix, que un comunista sense partit \u00e9s un ox\u00edmoron, es quelcom que no pot \u00e9sser. I de fet, hi estic d\u2019acord. Un no \u00e9s comunista per a somiar truites o per a voler la lluna en un cove. Un \u00e9s comunista per que aspira a canviar el m\u00f3n de base, per a que els \u201cres d\u2019avui ho siguin tot\u201d. I per aix\u00f2 cal estar organitzat. Continuo coincidint amb les paraules d\u2019Olmo descrivint que \u00e9s el partit a la pel\u00b7l\u00edcula Novecento[2]<\/a>. Olmo explica en aquesta escena una cosa que em van ensenyar alguns militants m\u00e9s veterans que jo en els meus primers passos com a militant: all\u00e0 on hi un comunista, all\u00e0 hi ha el partit.<\/p>\n

\u00c9s a dir, cada cop sento m\u00e9s nost\u00e0lgia d\u2019un partit comunista a Catalunya. I no per que em faci vell i m\u2019agradaria veure aquest somni abans de morir, si no per que en la situaci\u00f3 catalana em sembla que el fa cada cop m\u00e9s necessari. Per\u00f2… fa temps, fa massa temps que vaig perdre el meu Unicorn blau.<\/p>\n

Nost\u00e0lgia del PSUC<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 voleu que us digui? Sento nost\u00e0lgia del PSUC. Per moltes raons. Per\u00f2 per a no allargar-me massa em centrar\u00e9 en tres aspectes fulgurants del PSUC:<\/p>\n

1.- Sento nost\u00e0lgia d\u2019aquell PSUC impulsor del renaixement del moviment obrer i popular dels anys seixanta-setanta… ai-las!… del segle passat! D\u2019aquell PSUC dels 40.000, aquell gran partit de masses que era al mateix temps un partit-moviment, d\u2019aquell partit-front popular i democr\u00e0tic, un partit que portava en el seu si l\u2019embri\u00f3 d\u2019un nou ordre, l\u2019embri\u00f3 d\u2019un estat en el sentit extens que li donava Gramsci. D\u2019aquell gran partit malaguanyat per culpa d\u2019una interpretaci\u00f3 maldestre i oportunista de la pol\u00edtica de reconciliaci\u00f3 nacional. Una interpretaci\u00f3 maldestre i derrotista que signific\u00e0, entre d\u2019altres coses molt importants, el malbaratament del tresor m\u00e9s preuat que pot tenir un col\u00b7lectiu: la seva mem\u00f2ria i la seva auto- consci\u00e8ncia.<\/p>\n

2.- Sento nost\u00e0lgia d\u2019aquell PSUC secci\u00f3 catalana de la Internacional Comunista (SCIC). D\u2019aquella demostraci\u00f3 palpable de que, en un estat plurinacional, hi poden haver dos partits comunistes estretament units en els principis i en la pol\u00edtica, i alhora, aut\u00f2noms org\u00e0nicament. Cosa que tamb\u00e9 passava en el Regne Unit on el PCGB mai no va estar organitzat als nous comtats del nord de l\u2019Illa d\u2019Irl\u00e0nda, o passa a Irlanda on un sol partit t\u00e9 com a territori d\u2019actuaci\u00f3 dos estats diferents.<\/p>\n

3.- Sento nost\u00e0lgia d\u2019aquell PSUC que, durant tota la seva hist\u00f2ria i amb d\u2019alts i baixos, aven\u00e7os i retrocessos, amb dreceres i marrades intent\u00e0 ser un partit nacional i de classe, tot seguint la lli\u00e7\u00f3 del \u201cpartito nuovo\u201d formulada per PalmiroTogliatti en els anys que seguiren a la caiguda del feixisme itali\u00e0.<\/p>\n

Dels aspectes dels que no sento cap nost\u00e0lgia no dir\u00e9 gaires coses. Estem en una festa i he escrit tant i tant al respecte que no sento la necessitat de repetir-me. Els editorials del setmanari Avant que vaig escriure en la d\u00e8cada dels anys vuitanta n\u2019estan plens d\u2019aquelles coses que no enyoro del PSUC.<\/p>\n

Llavors…<\/p>\n

…. si penso que \u00e9sser comunista sense partit \u00e9s un ox\u00edmoron,<\/p>\n

…. si pateixo la triple nost\u00e0lgia esmentada m\u00e9s amunt,<\/p>\n

… si els organitzadors d\u2019aquesta festa han tingut la gentilesa d\u2019invitar-me a intervenir en aquest acte,<\/p>\n

… si avui dos partits que, ambd\u00f3s, es reclamen com a partit dels comunistes de Catalunya, i hereus de la tradici\u00f3 del PSUC escenifiquen el seu proc\u00e9s d\u2019 unitat org\u00e0nica amb la intenci\u00f3 de donar resposta a all\u00f2 que anomenen \u201cun nou cicle hist\u00f2ric\u201d, all\u00f2 m\u00e9s normal fora que la meva intervenci\u00f3 es clogu\u00e9s amb la meva petici\u00f3 d\u2019ingr\u00e9s aquest nou partit que es reclama de la mateixa tradici\u00f3 que enyoro.<\/p>\n

…. si atengu\u00e9s nom\u00e9s a aquesta part de la realitat, si atengu\u00e9s a les moltes cares amigues que veig ara mateix davant meu, hauria de dir que si, que ingresso en el nou partit unit dels comunistes de Catalunya.<\/p>\n

(…)<\/p>\n

Per\u00f2, sempre hi ha un per\u00f2…<\/p>\n

Ja us ho havia advertit de bon inici.<\/p>\n

(Doneu-li la culpa a en Joan Lou per la seva insist\u00e8ncia per fer-me parlar ara i aqu\u00ed).<\/p>\n

I no hi ingresso, de moment, en primer lloc per que aquest no \u00e9s encara el proc\u00e9s d\u2019unitat dels comunistes que caldria: aquest no \u00e9s el proc\u00e9s que es va donar el 1936. Aqu\u00ed no hi s\u00f3n molts del comunistes catalans que actualment s\u2019esforcen per a exercir de comunistes.<\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s aquesta la \u00fanica ra\u00f3. Seria una ra\u00f3 feble. Vosaltres em podr\u00edeu dir, si b\u00e9, es insuficient per\u00f2 \u00e9s un pas endavant i si ara no hi s\u00f3n tots, si treballem pacientment ja ho anirem aconseguint…<\/p>\n

El tema no \u00e9s tant senzill, ja sabeu que les coses no s\u00f3n mai senzilles, camarades.<\/p>\n

Donar\u00e9 cinc pinzellades de \u201cbrotxa grossa\u201d sobre el penso sobre el que hauria de ser un partit comunista en el nou cicle.<\/p>\n

1.- Partit\/moviment. Avantguarda\/ masses.<\/strong><\/p>\n

Mirar enrere, sentir nost\u00e0lgia no est\u00e0 mal, serveix per a no renunciar als or\u00edgens, es a dir per ano perdre la identitat.<\/p>\n

Per\u00f2 ja ens va advertir Simone Signoret, ni la pr\u00f2pia nost\u00e0lgia \u201c\u00e9s el que era\u201d. Aquell partit que enyorem ja no tornar\u00e0.<\/p>\n

El substrat social en que es recolzava el PSUC que v\u00e0rem con\u00e8ixer ja no existeix. El Sabadell que vaig con\u00e8ixer a mitjans dels setanta, ensordia pel soroll dels telers i de les selfactines. La UH era un compendi del m\u00f3n obrer i popular de la ciutat. L\u2019hegemonia de la classe obrera era tal que els del centre es feien del PSUC. Aix\u00f2 donava alcaldies. Ara els del centre, tot reivindicant el bon govern d\u2019en Toni Farr\u00e9s obliden la base social sobre la que aquell bon govern ensorrava les seves arrels.<\/p>\n

Avui, els vells nuclis de socialitzaci\u00f3 i de creaci\u00f3 de la cultura obrera y popular que eren les f\u00e0briques s\u2019han disgregat enduts per la nova divisi\u00f3 internacional del treball. La lluita obrera de f\u00e0brica es mou en els l\u00edmits de la subhasta a la baixa del salari i de les condicions de treball. Una subhasta a la baixa contra la classe obrera dels pa\u00efsos de l\u2019Est d\u2019Europa, del nord d\u2019\u00c0frica o de l\u2019Extrem Orient. La gran f\u00e0brica ha deixat de ser el nucli de la futura hegemonia.<\/p>\n

Al nostre pa\u00eds, el treball s\u2019atomitza, s\u2019externalitza, es dilueix en el territori, en els serveis, entre la precaritzaci\u00f3, el treball domiciliari i el especejament dels grans centres de producci\u00f3. La ciutat del treball dona lloc a la territorialitzaci\u00f3 del treball. El centre del conflicte social es trasllada al territori metropolit\u00e0.<\/p>\n

A l\u2019ensems la mutaci\u00f3 antropol\u00f2gica de la que ens parlava Passolini als anys seixanta i setanta s\u2019ha consumat: la destrucci\u00f3 de les velles cultures aut\u00f2nomes camperoles. Unes velles cultures aut\u00f2nomes que eren condici\u00f3 de possibilitat de la rebel\u00b7lia de masses urbanes, recentment immigrades.<\/p>\n

La consigna d\u2019organitzar el partit i el sindicat en cada empresa es redimensiona. Cal fer enquesta[3]<\/a>, hem de tractar d\u2019entendre com es produeixen les relacions socials de producci\u00f3 i de reproducci\u00f3 entre nosaltres, a l\u2019empresa i al territori. Si no organitzem sindical i pol\u00edticament el territori, no per a tenir estructures org\u00e0niques per a les campanyes electorals, com a l\u2019\u00e8poca de l\u2019eurocomunisme, si no per a intervenir en la creaci\u00f3 i en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una nova cultura pol\u00edtica, no farem res. I la nova cultura pol\u00edtica es crea des del conflicte, des de la cooperaci\u00f3, des de el teixit social.<\/p>\n

En les condicions actuals ja no ens podem inspirar en les resolucions del V congres de la IC sobre boltxevitzaci\u00f3 dels partits comunistes, ni a les idees del \u201cpartito nuovo\u201d de Togliatti, ni tant sols, ail\u00e0s! a les de l\u2019estimat Alvaro Cunhal, aquelles del \u201cpartit amb parets de cristall\u201d en les que s\u2019 emmirallava el del PCC durant els anys vuitanta.<\/p>\n

L\u2019objectiu comunista no ha variat, per\u00f2 el terreny social sobre el que un partit comunista s\u2019ha de construir avui \u00e9s totalment diferent. \u00c9sser fidels als or\u00edgens en aquests cas, \u00e9s realment \u00e9sser her\u00e8tics respecte de la tradici\u00f3 i anar directament a les fonts. Rellegir el Manifest de 1848, analitzar concretament la realitat concreta.<\/p>\n

2.- Democr\u00e0cia\/ socialisme. Repercussions sobre el tema del partit.<\/strong><\/p>\n

Una de les lli\u00e7ons cabdals que l\u2019experi\u00e8ncia del comunisme hist\u00f2ric del segle XX ha donat fou la necessitat de redefinir la relaci\u00f3 entre democr\u00e0cia i socialisme. L\u2019eurocomunisme va resoldre el tema tot regalant al sistema liberal representatiu l\u2019etiqueta de democr\u00e0cia. Ho feu tot dient que Marx no tenia un concepte d\u2019Estat i que calia acabar de completar-lo. La forma de completar-lo fou adoptar un per un tots els dogmes de la pol\u00edtica liberal representativa i la liquidaci\u00f3, sota l\u2019etiqueta de la \u201cvia democr\u00e0tica al socialisme\u201d de les concepcions marxianes, leninianes, i gramscianes de l\u2019estat de la democr\u00e0cia i del socialisme. El resultat ha estat la desaparici\u00f3 dels grans partits comunistes de masses tal com els v\u00e0rem con\u00e8ixer en la nostra \u00e0rea geogr\u00e0fica.<\/p>\n

Pensar un partit comunista avui significa retornar a Marx ( no al marxisme), cal \u00e9sser marxians i recon\u00e8ixer que en Marx, no tant en Lenin que es limit\u00e0 a repetir-lo, que en Gramsci, hi trobem un concepte substantiu de democr\u00e0cia, obertament contradictori amb el sistema liberal representatiu que es va construir despr\u00e9s de Thermidor.<\/p>\n

La democr\u00e0cia \u00e9s el poble organitzat. La democr\u00e0cia \u00e9s el control ferri i permanent de la representaci\u00f3, la democr\u00e0cia \u00e9s el mandat imperatiu, la democr\u00e0cia es la divisi\u00f3 dels poders ( i no pas en el sentit de Montesquieu), \u00e9s el mandat curt, \u00e9s el rendiment de comptes. La seu de la democr\u00e0cia no est\u00e0 en els centre geogr\u00e0fic ni burocr\u00e0tic- administratiu de l\u2019estat, si no en la comuna, en el territori, en la proximitat, la democr\u00e0cia no \u00e9s poder de delegaci\u00f3 en una burocr\u00e0cia.<\/p>\n

El meu amic Joaquin Miras en el seu llibre Repensar la pol\u00edtica, refundar la izquierda[4]<\/a>, va fer una aportaci\u00f3 cabdal en aquest aspecte. Una aportaci\u00f3 menystinguda i poc llegida, per\u00f2 que a mi em sembla un punt de partida sine qua non. Recentment en Joaqu\u00edn i jo mateix em insistit en aquesta punt en un petit material de debat titulat: La izquierda como problema[5]<\/strong><\/a>.<\/p>\n

La s\u00edntesi en frase breu i tra\u00e7 gruixut: caldria que el nou partit tingu\u00e9s clar el concepte d\u2019Estat, entenent aquest no com el simple aparell administratiu-repressiu si no com el conjunt de la societat regida per un determinat ethos, per una determinada manera de ser, per uns principis morals entesos com a costum, com a comunitat. Aquest \u00e9s el sentit final de la idea d\u2019estat integral de Gramsci, que no puc desenvolupar aqu\u00ed.<\/p>\n

Naturalment que tot aix\u00f2, tan suposadament abstracte es molt i molt concret. Si es pret\u00e9n construir un nou PC, si es pret\u00e9n fer un proc\u00e9s d\u2019unitat comunista, caldr\u00e0 posar-se les piles i atenir-se a aquest retorn als or\u00edgens. Caldr\u00e0 prendre nota de les modificacions immenses que aquesta concepci\u00f3 de la democr\u00e0cia i del socialisme signifiquen sobre all\u00f2 que \u00e9s pol\u00edtica en un sentit fort i no pas en el sentit de l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019estat de coses existents. Que la legalitat vigent no \u00e9s un imperatiu que cal complir si o si. La legalitat vigent, en la mesura que es expressi\u00f3 d\u2019interessos tir\u00e0nics, no mereix el t\u00edtol de llei. La legalitat tir\u00e0nica ens imposa no el dret, si no la obligaci\u00f3 de rebel\u00b7lar-nos. El sagrat dret de la insurrecci\u00f3 front a la tirania.<\/p>\n

Caldr\u00e0 modificar les prioritats, ser conscients de que cal comen\u00e7ar de nou i des de baix. Caldr\u00e0 modificar els m\u00e8todes, i les formes, abandonar el dirigisme i els substituisme, aprendre que els temps de la democr\u00e0cia son llargs, que els comissaris es deuen als comitents, que qui mana es el poble encara que nosaltres puguem considerar que s\u2019equivoca.<\/p>\n

Subsidi\u00e0riament, caldr\u00e0 entendre\/aprendre que el mandat en un partit comunista no pot ser llarg. Que l\u2019 avantguarda son les primeres l\u00ednies de foc en la batalla i no els estats majors.<\/p>\n

El nou partit comunista que hagi de sorgir d\u2019un proc\u00e9s d\u2019unitat dels comunistes catalans haur\u00e0 de ser no sols democr\u00e0tic i republic\u00e0 de portes enfora, si no i sobre tot, democr\u00e0tic i republic\u00e0 de portes endins.<\/p>\n

3.- Sortir de l\u2019euro. Primera condici\u00f3 per a que hi hagi democr\u00e0cia i sobirania.<\/strong><\/p>\n

Potser alg\u00fa de vosaltres deu saber que s\u00f3c signant del manifest Por la recuperaci\u00f3n de la soberan\u00edaecon\u00f3mica, monetaria y ciudadana[6]<\/a>. Veig aqu\u00ed uns quants companys que tamb\u00e9 l\u2019han signat.<\/p>\n

Des de el meu punt de vista, el tema de l\u2019\u00a0euro es el centre de nuament de moltes\u00a0de les\u00a0contradiccions\u00a0del r\u00e8gim neo-colonial que patim els pobles d\u2019Espanya.<\/p>\n

No es tracta d\u2019un tema nom\u00e9s t\u00e8cnic-econ\u00f2mic. Es un tema essencialment pol\u00edtic. L\u2019art de la pol\u00edtica consisteix segons els sempre jove Lenin, en saber agafar la baula feble de la cadena. El centre de tots els nusos dels conflictes socials. El punt en que es resumeixen totes les contradiccions.<\/p>\n

No voler afrontar el tema de cara, no agafar el brau per les banyes, denota la irresponsabilitat pr\u00f2pia de una casta pol\u00edtica apartada del poble, que te uns interessos propis i diferenciats respecte del patiment, del genocidi social. Denota abs\u00e8ncia d\u2019autonomia\u00a0del projecte. Denota disponibilitat per a tot i per qualsevol cosa.\u00a0No em refereixo sols a les resolucions de la recent confer\u00e8ncia d\u2019IU[7]<\/a>, si no a la contradicci\u00f3 en l\u2019esquerra independentista catalana[8]<\/a> i a la seva abs\u00e8ncia de projecte aut\u00f2nom en aquest terreny. S\u00e9 que expresso una opini\u00f3 minorit\u00e0ria, \u00e0dhuc marginal, per\u00f2 que voleu qui hi faci, \u201csi el m\u00f3n m\u2019ha fet aix\u00ed\u201d.<\/p>\n

Que no es tracta solament d\u2019una opini\u00f3 en l\u2019aire, que la sobirania monet\u00e0ria \u00e9s condici\u00f3 sine qua non de la sobirania econ\u00f2mica i per tant de la sobirania pol\u00edtica es pot exemplificar en la campanya per desenganxar-se de l\u2019euro i impulsar una moneda pr\u00f2pia que ha endegat La Xarxa d\u2019Economia Social, composada per m\u00e9s de 100 entitats d\u2019economia social[9]<\/a>. Alguns diran que es tracta d\u2019una iniciativa ut\u00f2pica. A mi, el que hem sembla ut\u00f2pic i irresponsable \u00e9s predicar quelcom b\u00e0sicament fals: que es pot fer una pol\u00edtica reformista i d\u2019esquerres des de les institucions, sense una de les condicions b\u00e0siques: la sobirania monet\u00e0ria. M\u00e9s demag\u00f2gic em sembla predicar que la culpa no es de l\u2019euro si no del capitalisme per a deixar intacte un dels mecanismes essencials de dominaci\u00f3 imperialista sobre el nostre poble: la pol\u00edtica monet\u00e0ria.<\/p>\n

4.- Q\u00fcesti\u00f3 nacional.<\/strong><\/p>\n

La sobirania \u00e9s capacitat de decisi\u00f3 i de control sobre la vida econ\u00f2mica i social d\u2019una societat determinada. Sense possibilitat de control democr\u00e0tic sobre la moneda, sobre les pol\u00edtiques econ\u00f2miques a desenvolupar, sobre los pressupostos econ\u00f2mics de l\u2019estat, parlar de sobirania \u00e9s un sarcasme[10]<\/a>. Nego per tant que un estat catal\u00e0 dins la UE sigui un estat sobir\u00e0 i, per tant, no faig meu ni participo per activa ni per passiva en l\u2019actual proc\u00e9s, autoanomenat \u201csobiranista\u201d.<\/p>\n

Considero que a partir de l\u201911 de setembre de 2012, la dreta catalana ens ha robat la cartera, la agenda i el cronograma. Que l\u2019esquerra, inclosa l\u2019esquerra independentista ( tant ERC com CUP) ha adoptat l\u2019agenda, les reivindicacions i els temps que interessaven al la dreta europeista i neoliberal i per m\u00e9s esfor\u00e7os que es facin des de dins d\u2019aquest camp conceptual, d\u2019aquesta agenda i d\u2019aquest cronograma no en sortir\u00e0 ni la sobirania popular ni l\u2019agenda del poble, ni la gesti\u00f3 aut\u00f2noma del nostre propi temps pol\u00edtic.<\/p>\n

L\u2019anomenat proc\u00e9s \u201csobiranista\u201d catal\u00e0 pensa la pol\u00edtica com acci\u00f3 institucional i com a compet\u00e8ncia electoral, en lloc de plantejar-se la pol\u00edtica como activitat d\u2019 organitzaci\u00f3 directa de la gent en el seu territori, de baix a dalt, a partir de la seva experi\u00e8ncia pol\u00edtica, de les seves deliberacions i dels seus criteris.<\/p>\n

La prioritat no sols per a el poble catal\u00e0 si no per a els pobles que conviuen dins les fronteres d\u2019aquest estat conegut sota en nom d\u2019Espanya no es la confrontaci\u00f3 entre pobles, si no la unitat lliure dels pobles per a alliberar-se conjuntament del jou imperialista que ens converteix en col\u00f2nies: el jou de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

5.- Per un sindicalisme de classe i nacional, socio-pol\u00edtic, democr\u00e0tic, independent de la patronal i de l\u2019estat.<\/strong><\/p>\n

Gaireb\u00e9 tots els que estem aqu\u00ed en reclamem de l\u2019origen heroic y glori\u00f3s de les comissions obreres. Per\u00f2 des de el meu punt de vista, aquesta reclamaci\u00f3 \u00e9s cosa ben diferent que militar dins del sindicat que actualment es denomina CCOO. Les actuals burocr\u00e0cies dirigents usen i abusen del patrimoni de lluitadores i lluitadors para legitimar la seva actual subordinaci\u00f3 a l\u2019 oligarquia.<\/p>\n

La imposici\u00f3 verticalista i antidemocr\u00e0tica del Pacte de la Moncloa va marcar un abans i un despr\u00e9s. Las centrals sindicals, constitu\u00efdes como a tals, durant la transici\u00f3 perderen tota autonomia de classe, tota pr\u00e0ctica democr\u00e0tica, tot el car\u00e0cter socio-pol\u00edtic. Foren cooptades i, en gran part, corrompudes. Se transformaren en institucions del r\u00e8gim a que tots afirmem avui que hem superar.<\/p>\n

La lluita per la democr\u00e0cia necessita recolzar-se en un sindicalisme de classe, democr\u00e0tic, socio-pol\u00edtic, independent de la patronal y de l\u2019estat. Petits i dignes sindicats ho estan intentant des de fa molts anys: COBAS, SAT, Corriente Sindical de Izquierdas, Sindicatoferroviario, IAC i molts altres, estesos per la geografia productiva del pa\u00eds.<\/p>\n

Cal confederar aquests experi\u00e8ncies. Sense un fort moviment obrer no existeix ni es pot crear un nou r\u00e8gim, u nou estat democr\u00e0tic i popular. I, digueu-me antiquat o desfasat, tampoc crec que es pugui construir un partit comunista.<\/p>\n

La cr\u00edtica passiva a la direcci\u00f3 burocr\u00e0tica y venuda ja no \u00e9s prou. Les aliances impures dins del sindicat per a preservar esferes de poder o de presencia per a el sector \u201ccr\u00edtic\u201d ja no son prous. \u00c9s el moment en que les bases honestes que, per activa o passiva, mantenen les direccions burocr\u00e0tiques es facin responsables dels seus actes i comencin a trencar amb el pes mort\u00a0de la historia. Aquestes bases honestes tenen una\u00a0responsabilitat\u00a0davant dels treballadors. Arriba l’hora que han\u00a0de comen\u00e7ar a crear, a construir una nova voluntat\u00a0de classe, democr\u00e0tica,\u00a0socio-pol\u00edtica, e via\u00a0dicendo…<\/p>\n

Si no \u00e9s ara, quan? Mai?<\/p>\n

Quant al reformisme, crec que el necessitem ara per ara ( en la fase embrion\u00e0ria, en la fase\u00a0econ\u00f2mico-corporativa) no son proclames\u00a0ultraradicals\u00a0( ‘tipus vaga indefinida\u00a0de tota la societat’). All\u00f2 que necessitem son\u00a0sindicats reformistes front als\u00a0sindicats neo-liberals i sotmesos al\u00a0r\u00e8gim.<\/p>\n

Estem lluny, ben lluny\u00a0de la fase\u00a0\u00e9tico-pol\u00edtica. Ara calen reformistes conseq\u00fcents, disposats a morir per una reforma o, per aturar la barb\u00e0rie…<\/p>\n

6.- La impossibilitat del keynesianisme.<\/strong><\/p>\n

No observo cap autocr\u00edtica del govern tripartit. No observo cap autocr\u00edtica pel comportament de l\u2019esquerra durant els anys de la bombolla que va esclatar el 2008. No observo cap cr\u00edtica del govern d\u2019Andalussia, que retalla per \u201cimperatiu legal\u201d. No observo que hi hagi cap valoraci\u00f3 sobre la possibilitat o no de practicar una pol\u00edtica reformista i, moderadament keynesiana des de les institucions. Pel contrari observo moltes expectatives dipositades en les darreres enquestes.<\/p>\n

L\u2019exemple de Siriza, la immerescuda popularitat de Yanis Varoufakis entre les esquerres i, el que \u00e9s m\u00e9s preocupant, entre molts comunistes, som per a mi mostra de la debilitat del pensament elaborat a casa nostra i de la subordinaci\u00f3 a l\u2019hegemonia sist\u00e8mica. El sistema capitalista actua de forma marxista. De Groucho vull dir: \u201cSi no le gustan mis principios, tengo otros\u201d. O per a dir-ho amb paraules del camarada Rom\u00e1n: \u201cla burgesia no posa mai tots els ous en un mateix cistell\u201d.<\/p>\n

Modestament, des de el meu rac\u00f3 marginal senyalo que no s\u2019ha tingut encara en compte la import\u00e0ncia del repte que tenim al davant. La \u201cbelle epoque\u201d, els 30 anys daurats dels que ens parla Hobsbawm no tornaran.<\/p>\n

No poden tornar.<\/p>\n

Per dues raons: per que no hi ha correlaci\u00f3 de forces geo-estrat\u00e9gica o, si voleu geo-pol\u00edtica i per que no podem tornar al creixement sense sentit. No hi podem tornar per la perspectiva del peak-oil i per que el planeta no suporta aquest creixement. No observo reflexi\u00f3 consistent sobre aquest tema. No observo propostes pol\u00edtiques ( no programes institucionals) constru\u00efts sobre aquesta base de partida.<\/p>\n

Final: he intentat parlar-vos \u201cobertament i cruament de les coses que ens afecten\u201d.<\/strong><\/p>\n

Espero, m\u2019agradaria que les meves paraules no haguessin of\u00e8s a ning\u00fa. M\u2019agradaria no haver espatllat cap fotografia, m\u00e9s enll\u00e0 del que la espatlla la meva bellesa f\u00edsica natural. Ja he dit que la culpa la t\u00e9 en Joan Lou per insistir tant en fer-me sortir del meu rac\u00f3 marginal i per haver-me conven\u00e7ut de que tenia algun sentit que compart\u00eds aqu\u00ed i avui alguns trets de com veig les coses ara i aqu\u00ed.<\/p>\n

La meva resposta a la pregunta que hem feia al principi \u00e9s que es dif\u00edcil \u00e9s molt dif\u00edcil ser comunista sense partit. Jo m\u2019hi esfor\u00e7o cada dia i no hi trec altra cosa que mals de cap. Mals de cap d\u2019aquells dels que ens parlava Roque Dalton. Per\u00f2, en sembla que, desgraciadament continuar\u00e9 tenint maldecaps durant un cert temps.<\/p>\n

He volgut ser fidel a l\u2019idea gramsciana de que la diplom\u00e0cia i les mitges tintes no caben en el debat entre comunistes. Quan debatent amb un article publicat a l\u2019Humanit\u00e9 el 27 de desembre de 1919, publicava un article a l\u2019Ordine Nuovo de 10 de gener de 1920, que escrivia aquestes paraules:<\/p>\n

\u201c… no volem amagar ninguna dificultat, creiem que la classe treballadora ha d\u2019adquirir des d\u2019ara la consci\u00e8ncia de l\u2019amplitud i de la serietat de les tasques que haur\u00e0 de desenvolupar dem\u00e0, creiem honest tractar als treballadors com a homes a qui es parla obertament, cruament de les coses que els afecten\u201d[11]<\/a>.<\/p>\n

Us desitjo, camarades, la millor sort i el millor encert en aquesta nova etapa que obriu,<\/p>\n

Joan Tafalla<\/p>\n

[1]<\/a> La taula del debat era molt \u00e0mplia i el temps de cadasc\u00fa era curt. Aix\u00ed que no vaig llegir aquest text, vaig intentar fer-ne un resum. Socialitzo, amb petites correccions d\u2019estil, el paper que em va servir de gui\u00f3. El debat complert es pot veure i escoltar a: http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=Pv87EZOgyY0&feature=youtube_gdata_player<\/a><\/p>\n

[2]<\/a> https:\/\/www.youtube.com\/watch?feature=player_embedded&v=hcpUJKmLbXI<\/a><\/p>\n

[3]<\/a> Sobre fer enquesta militant, veure: Josep Bel\/Pep Valenzuela\/ Joan Tafalla (coordinadors), Miradas sobre la precariedad. Debate y propuesta para una \u201cencuesta sobre el trabajo\u201d y la reconstrucci\u00f3n del sindicalismo de clase, Barcelona, El Viejo Topo7, Espai Marx\/ COBAS\/ Proteo, 2006.<\/p>\n

[4]<\/a> Joaquin Miras: Repensar la pol\u00edtica, refundar la izquierda: historia y desarrollo posible de la tradici\u00f3n de la democr\u00e0cia, Barcelona, El Viejo Topo, 2002.<\/p>\n

[5]<\/a> Joaquin Miras y Joan Tafalla: La izquierda como problema, Barcelona, El viejo Topo, 2013.<\/p>\n

[6]<\/a> http:\/\/salirdeleuro.org\/<\/a> .<\/p>\n

[7]<\/a> Considero radicalmente insuficients les resolucions de la confer\u00e8ncia d\u2019IU del proppassat 22 de juny: http:\/\/www.izquierda-unida.es\/sites\/default\/files\/doc\/DocumentoDebate_ConferenciaEuropa_Junio_2013.pdf<\/a>. Veure el debat entre Pedro Montes (http:\/\/socialismo21.net\/otra-europa-pero-salir-del-euro\/<\/a>) y Jos\u00e9 Antonio Garc\u00eda Rubio.<\/p>\n

[8]<\/a> Un exemple: Iv\u00e1n Gordillo, Sortir de l\u2019euro: s\u00ed o no? http:\/\/directa.cat\/noticia\/sortir-l%E2%80%99euro-si-no<\/a><\/p>\n

[9]<\/a> La Xarxa d\u2019Economia Social impulsa una campanya per desenganxar-se de l\u2019euro i impulsar una moneda propia. http:\/\/www.cgtcatalunya.cat\/spip.php?article9333#.UdeeVz5Op0d<\/a><\/p>\n

[10]<\/a> Veure l\u2019entrevista que Salvador L\u00f3pez Arnal ens ha fet a en Joaquin Miras i a mi sobre el nostre recent llibret. L\u2019entrevista porta com a subt\u00edtol: \u201cAlguien ha de ser esti\u00e9rcol que abone en silencio la realidad social para que haya futuro. Fuera de esta tarea todo nos parece vanidad\u201d. Ha estat publicada al n\u00ba de El Viejo Topo de juliol de 2013 i es pot accedir a ella a: https:\/\/espai-marx.net\/ca?id=8029<\/a><\/p>\n

[11]<\/a>Gramsci, Antonio, Gli studi difficili, 10 de gener de 1920, in Il rivoluzionario qualificato, a cura di CorradoMorgia, Roma, Delottieditore, 1988, pp.26-27.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mirar enrere, sentir nost\u00e0lgia no est\u00e0 mal, serveix per a no renunciar als or\u00edgens, es a dir per a no perdre la identitat. <\/p>\n

Per\u00f2 ja ens va advertir Simone Signoret, ni la pr\u00f2pia nost\u00e0lgia \u201c\u00e9s el que era\u201d. Aquell partit que enyorem ja no tornar\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2328,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-2327","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-materiales-para-la-refundacion-comunista"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2327","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2327"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2327\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2328"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}