{"id":2333,"date":"2013-09-05T00:00:00","date_gmt":"2013-09-05T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2333"},"modified":"2020-02-19T15:51:24","modified_gmt":"2020-02-19T14:51:24","slug":"la-malnutricio-i-les-formes-contradictories-d-abordar-la","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2333","title":{"rendered":"La malnutrici\u00f3 i les formes contradict\u00f2ries d\u2019abordar-la. Entrevista a Xavier Montagut"},"content":{"rendered":"

Conversem amb el president de la<\/i> <\/i>Xarxa de Consum Solidari<\/b><\/i><\/a><\/u> <\/i>sobre les limitacions de les pol\u00edtiques per fer front als problemes alimentaris a Catalunya, com els bancs d\u2019aliments, i l’aparici\u00f3 d’alternatives d’auto-abastiment i organitzaci\u00f3 de la gent.<\/i><\/p>\n

A principis d\u2019agost de 2013 el S\u00edndic de Greuges de Catalunya, Rafael Rib\u00f3, va presentar l\u2019<\/strong>Informe sobre malnutrici\u00f3 infantil a Catalunya<\/b><\/a><\/u>, que posava en evid\u00e8ncia una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s alarmants de la situaci\u00f3 de pobresa que s\u2019est\u00e0 accentuant amb l\u2019actual crisi econ\u00f2mica i la pol\u00edtica de retallades. Quina valoraci\u00f3 en fas d\u2019aquest Informe?<\/strong><\/p>\n

El S\u00edndic de Greuges ha fet pal\u00e8s la situaci\u00f3 existent respecte al tema de la malnutrici\u00f3 infantil. L\u2019informe \u00e9s clar i contundent, basant-se en dades p\u00fabliques de Catalunya contrastades amb diverses fonts, tant p\u00fabliques com d’entitats socials (Caritas, Creu Roja,…). Ressalta que Catalunya t\u00e9 un problema greu de malnutrici\u00f3 infantil que afecta a prop de 50.000 infants que pateixen privacions aliment\u00e0ries per raons econ\u00f2miques. Es tracta d\u2019un problema general de malnutrici\u00f3 per defecte al que caldrien afegir els problemes de malnutrici\u00f3 per exc\u00e9s i els casos puntuals de desnutrici\u00f3.<\/p>\n

Per donar tota la seva dimensi\u00f3 a aquest informe, cal recordar que el problema de la malnutrici\u00f3 infantil \u00e9s nomes l’aspecte mes cridaner d’una realitat social de pobresa que inclou la vulneraci\u00f3 del dret a la alimentaci\u00f3 adequada a poblaci\u00f3 de totes les edats. Darrera de cada cas de malnutrici\u00f3 infantil hi ha, com a m\u00ednim, una mare i\/o un pare angoixats i problemes de malnutrici\u00f3 que afecten tamb\u00e9 als adults.<\/p>\n

Les cr\u00edtiques a la validesa de l\u2019informe per\u00f2 no s\u2019han fet esperar.<\/strong><\/p>\n

La resposta del creadors d’opini\u00f3 i altres sectors afins al govern ha estat la de relativitzar l’informe, acusant al s\u00edndic de crear alarma social. Han provocat discussions sem\u00e0ntiques, confonent la malnutrici\u00f3 amb la desnutrici\u00f3, barrejant temes com la malnutrici\u00f3 per exc\u00e9s, deslligant el tema dels h\u00e0bits alimentaris de la pobresa…. L’objectiu ha estat treure ferro a les mancances detectades i a la mateixa realitat de pobresa de Catalunya i limitar les propostes que posen en evidencia la pol\u00edtica de retallades en els serveis socials.<\/p>\n

Per\u00f2 com est\u00e0 actuant l\u2019Administraci\u00f3 de forma pr\u00e0ctica davant aquest tipus de problemes cada cop m\u00e9s estesos?<\/strong><\/p>\n

Mes enll\u00e0 del soroll medi\u00e0tic, la resposta practica de l\u2019Administraci\u00f3 s\u2019estructura en diferents \u00e0mbits. A un nivell m\u00e9s global, la seva resposta t\u00e9 a veure amb una pol\u00edtica econ\u00f2mica que enlloc de combatre la pobresa aprofundeix la crisi fent-la pagar als sectors mes desfavorits, el que est\u00e0 en el mateix origen del creixement de la malnutrici\u00f3 infantil.<\/p>\n

En un \u00e0mbit m\u00e9s concret estan les mesures pal\u00b7liatives que ha de prendre l’Administraci\u00f3. Tamb\u00e9 aqu\u00ed s\u00f3n evidents els l\u00edmits d\u2019unes mesures concebudes quan el problema de la malnutrici\u00f3, per defecte, era associat a petits sectors \u201cmarginals\u201d. Una situaci\u00f3 com l’actual, on aquest dret est\u00e0 sent vulnerat per a sectors importants de la poblaci\u00f3, convertint la manca de drets en un fet transversal, requeria aprofundir i estendre les mesures tradicionals, i sobretot plantejar noves mesures que s’adeq\u00fcessin al nou context. Contr\u00e0riament, el govern de la Generalitat no s\u2019ha plantejat noves mesures per garantir aquest dret i es dedica a retallar drets socials b\u00e0sics i a desmantellar les minses mesures que hi havien: la pol\u00edtica de 0-3, beques de menjadors, retallades a serveis socials, retallades al PIRMI, retallades a ensenyament, retallades a sanitat,… Aquesta \u00e9s la pr\u00e0ctica del govern de la Generalitat, igual a les pol\u00edtiques aplicades pel govern de l’Estat en els \u00e0mbits que li s\u00f3n propis. A m\u00e9s es pateixen endarreriments en els pagaments i en l\u2019execuci\u00f3.<\/p>\n

Com a element positiu en aquest panorama cal ressaltar la feina que s\u2019est\u00e0 fent en contacte directa amb els problemes per diferents professionals, institucions publiques i privades, i on es comencen a entreveure els d\u00e8ficits de les mesures actuals i s’apunten les primeres l\u00ednies per anar m\u00e9s lluny i garantir un dret b\u00e0sic, el d’una alimentaci\u00f3 adequada per tothom, que l\u2019actual sistema econ\u00f2mic est\u00e0 fent retrocedir a situacions que pens\u00e0vem que eren del passat.<\/p>\n

Una pe\u00e7a central en la resposta als problemes alimentaris en aquest context semblen ser els bancs d\u2019aliments. Qu\u00e8 n\u2019opines?<\/strong><\/p>\n

El repartiment d’aliments gratu\u00efts est\u00e0 agafant una import\u00e0ncia excessiva. La soluci\u00f3 a una gran part de la problem\u00e0tica d’acc\u00e9s a la alimentaci\u00f3 va lligada al desenvolupament de drets socials que avui estan sent retallats. Els menjadors escolars, una llei de depend\u00e8ncia com cal, unes pensions dignes, una renta m\u00ednima garantida,… s\u00f3n mesures que disminuirien dr\u00e0sticament la necessitat de repartir aliments gratu\u00efts fins i tot en una situaci\u00f3 de crisi i atur com l’actual.<\/p>\n

Els bancs d’aliments aporten una alternativa que busca subministrar calories gratu\u00eftes al m\u00e0xim de gent. Entenen l’efici\u00e8ncia com aconseguir repartir el m\u00e0xim de calories al major nombre de persones amb el m\u00ednim cost monetari. Aquesta visi\u00f3, que podria tenir l\u00f2gica en una situaci\u00f3 de desnutrici\u00f3 massiva per manca de aliments, per\u00f2 que no \u00e9s el nostre cas, t\u00e9 una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques que la fan ineficient i, al mateix temps, suposa dedicar diners p\u00fablics a mesures que ajuden poc a eradicar la pobresa i les seves causes profundes.<\/p>\n

Ens pots donar un exemple?<\/strong><\/p>\n

La partida m\u00e9s important que gestionen els bancs d’aliments s\u00f3n els fons dels antics excedents agr\u00edcoles originats per la Pol\u00edtica Agr\u00e0ria Comunit\u00e0ria, la PAC. Aquest fons, que el 2012 va ser de 81,11 milions d’euros, s’utilitza totalment per comprar aliments per part del Fons Espanyol de Garantia Agr\u00e0ria, el FEGA, depenent del Ministeri d’Agricultura, en una subhasta centralitzada. Aquesta subhasta es fa amb criteris t\u00edpics dels bancs d’aliments: calories f\u00e0cils d\u2019emmagatzemar i transportar, amb llargs terminis de conservaci\u00f3 en determinades condicions ambientals, i barats. El resultat: l\u2019\u00fanica fruita \u00e9s el pr\u00e9ssec en alm\u00edvar i les verdures nom\u00e9s les trobarem en els \u201cpotitos\u201d. Cap producte fresc, cap producte local. El que acostumem a trobar als lots dels bancs d’aliments son les pastes, les pastes industrials i l’arr\u00f2s… Una alimentaci\u00f3 basada excessivament en aquest productes barats \u00e9s part del desequilibri alimentari i la malnutrici\u00f3 que estem patint.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 respon a l\u2019enorme capacitat d\u2019incid\u00e8ncia de les grans empreses agroaliment\u00e0ries, amb tot el que suposa.<\/strong><\/p>\n

Efectivament, qui son capa\u00e7os d’oferir grans quantitats d’aquests productes? Les grans multinacionals de l’alimentaci\u00f3. Aquests suposats ajuts agr\u00edcoles van a multinacionals com Nestl\u00e9, Heros, etc. Una part d’aquest diners p\u00fablics van a incrementar els marges d’aquestes empreses que expatrien els seus guanys. No s\u00f3n diners que reforcin els teixits productius locals sin\u00f3 els seus depredadors. Es perd aix\u00ed una ocasi\u00f3 d’utilitzar importants partides de compra p\u00fablica per a enfortir les economies locals, que s\u00f3n les generadores tan de riquesa repartida entre la poblaci\u00f3 com de feina, dos elements b\u00e0sics per combatre, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019emerg\u00e8ncia, la pobresa i amb ella les mancances alimentaries. Aquest sistema de compra h\u00edpercentralitzat implica que al voltant d’un 7% dels diners se\u2019n vagin en transport (3,4 milions d\u2019euros) i gesti\u00f3 i magatzematge (2,5 milions) d’un total de 81,11 milions. La part que els bancs d’aliments recullen dels excedents de les empreses est\u00e0 feta sense cap pol\u00edtica de control i reducci\u00f3 del malbaratament alimentari. Serveix per presentar com a \u201csolidari\u201d el que \u00e9s un malbaratament desorbitat i evitar-se el cost de gestionar aquests residus.<\/p>\n

Quina \u00e9s la responsabilitat dels bancs d\u2019aliments en aquest model de funcionament?<\/strong><\/p>\n

Els banc d’aliments no s\u00f3n responsables de les aquestes pr\u00e0ctiques de les empreses i administracions. Per\u00f2 del que si s\u00f3n responsables \u00e9s de donar per bones aquestes pol\u00edtiques, fins al punt de demanar, en el s\u00fammum dels desprop\u00f2sits, diners p\u00fablics mitjan\u00e7ant desgravacions fiscals a aquest malbaratament inadmissible si es redistribueix mitjan\u00e7ant els bancs d’aliments. No tot val per aconseguir la distribuci\u00f3 de m\u00e9s calories. Primer de tot s\u2019hauria de penalitzar el malbaratament que avui significa que es llenci aproximadament una tercera part dels aliments i reduir-ho a nivells t\u00e8cnicament inevitables. Nom\u00e9s en aquest marc una pol\u00edtica de redistribuci\u00f3 tindria sentit.<\/p>\n

Una suposada efici\u00e8ncia en un marc neoliberal?<\/strong><\/p>\n

La postura dels bancs d’aliments sobre les desgravacions fiscals per a les empreses no \u00e9s casualitat. Si llegeixes l\u2019argumentari que fan servir per dirigir-se a les grans empreses per tal que els hi donin els seus excedents, tots es basen en els avantatges que aconseguirien de maximitzar guanys i reduir costos. Aquest argumentari, que pot semblar una habilitat per aconseguir m\u00e9s calories barates, s’acaba transformant en una assumpci\u00f3 dels interessos de les empreses amb suposats objectius caritatius. El perfil dels dirigents dels bancs d’aliments (alts executius jubilats, gent vinculada a la gran empresa) acaba de completar l’an\u00e0lisi. Per desgr\u00e0cia la voluntat d\u2019exercir tasques caritatives quan es donen en el marcs d’efici\u00e8ncia plantejats per la ideologia neoliberal al servei de la gran empresa i sense cap escletxa cr\u00edtica, poden dur a aquestes organitzacions a fer tasques totalment funcionals pels que estan causant les situacions de pobresa i injust\u00edcia.<\/p>\n

Quins principis haurien de prevaldre en la distribuci\u00f3 d\u2019aliments?<\/strong><\/p>\n

En aquesta redistribuci\u00f3 s\u2019haurien de prioritzar els mecanismes locals i directes abans que el centralisme dels bancs d’aliments. Tot el contrari a pr\u00e0ctiques com les de l\u2019Ajuntament de Girona de posar cadenats als contenidors per evitar la redistribuci\u00f3 directa, que significa la pr\u00e0ctica del \u201cfreeganisme\u201d i donar el monopoli als mecanismes centralitzats del bancs d’aliments.<\/p>\n

La incapacitat dels bancs d’aliments de proveir aliments frescos fan que els serveis socials dels ajuntaments i les entitats que treballen directament amb la poblaci\u00f3 empobrida estiguin buscant altres mecanismes per fer-los arribar. Com es poden aconseguir?<\/strong><\/p>\n

Una soluci\u00f3 habitual \u00e9s donar vals a les fam\u00edlies necessitades perqu\u00e8 es puguin proveir d’aliments al mercat. En el fons aquesta mena de vals son una incipient moneda local recolzada pe un ajuntament i que, per desgr\u00e0cia, tenen un recorregut molt curt. Els ajuntaments han creat un instrument molt important per condicionar la compra i centrar-la all\u00e0 on es vulgui. I no s\u00f3n conscients de les possibilitats que tindria desenvolupar aquest instrument. Normalment es controla que aquest vals siguin utilitzats per comprar aliments relacionats amb una dieta equilibrada. Per qu\u00e8 no condicionar tamb\u00e9 que siguin utilitzats en productes i comer\u00e7os locals? Perqu\u00e8 no afegir-se a la voluntat d’un sector creixent de ciutadans que volen fer el seu consum alimentari essencialment local? Perqu\u00e8 no utilitzar una moneda local per fer aquest vals? Les avantatges serien m\u00faltiples.<\/p>\n

Ens pots detallar quins serien els avantatges d\u2019una moneda local com la que anomenes?<\/strong><\/p>\n

Una moneda local t\u00e9 mecanismes potents per fomentar l\u2019economia local, especialment comer\u00e7os i productors. Aquest dos agents juguen un paper fonamental tant en una distribuci\u00f3 de la renda m\u00e9s equitativa com en la creaci\u00f3 de feina. Tots dos s\u00f3n mecanismes b\u00e0sics per combatre la pobresa. Una moneda local permet un cert endeutament i aconseguir un efecte de palanquejament que permet a l’Ajuntament multiplicar la seva capacitat de treball en un moment de dificultats monet\u00e0ries. Evita tamb\u00e9 l\u2019estigmatitzaci\u00f3 dels vals municipals, barrejant el seus usuaris amb un sector de la poblaci\u00f3 favorable al consum local, creant aix\u00ed vincles de cohesi\u00f3 social. Una moneda local podria ser un potent instrument de sin\u00e8rgies entre les despeses alimentaries d\u2019institucions locals publiques i privades i els projectes agroecol\u00f2gics existents o els que es podrien arribar a crear.<\/p>\n

Alguns ajuntaments tamb\u00e9 estan cedint solars per a la creaci\u00f3 d’horts i fer front aix\u00ed a les necessitats aliment\u00e0ries d’algunes persones als seus municipis, connectant aix\u00ed amb un moviment molt m\u00e9s ampli d\u2019expansi\u00f3 dels horts urbans. Com s’ha produ\u00eft aquest proc\u00e9s i quines dimensions t\u00e9?<\/strong><\/p>\n

Parafrasejant a la PAH podr\u00edem dir que hi ha terra sense gent i gent sense terra. Tenim doncs els elements per abordar una alternativa a l’acc\u00e9s a productes frescos del que hem parlat abans. I aix\u00ed ho esta veient molta gent. No hi ha setmana que no arribi la noticia de que en algun indret o altre de la pen\u00ednsula, ve\u00efnes i ve\u00efns posen terres a produir hortalisses per auto-abastir-se.<\/p>\n

Les formes d’accedir a la terra tamb\u00e9 son variades. En uns casos \u00e9s fa ocupant terres ocioses seguint una llarga tradici\u00f3 dels moviments okupes que ha demostrat l’\u00e8xit de les seves propostes, com els 80 horts gestionats pel ve\u00efnat durant prop de 10 anys a la Vall de Can Masdeu i que avui signifiquen una alternativa real per gent empobrida per l’actual sistema, o l\u2019Obra social de la PAH a Girona. En altres casos s’arriben a acords amb el propietaris de forma directa. En molts casos aquests processos son impulsats o acompanyats per entitats de tot tipus, des d\u2019una assemblea o associaci\u00f3 d’aturats fins a Caritas o el menjador social del barri. En altres casos s\u00f3n els propis municipis els que participen, cedint terrenys o afavorint que terrenys privats en des\u00fas siguin oferts per a fer horts.<\/p>\n

I les formes de gesti\u00f3 tamb\u00e9 s\u00f3n diverses, per\u00f2 quina \u00e9s la import\u00e0ncia d\u2019aquest proc\u00e9s, m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00f2pia provisi\u00f3 d\u2019aliments frescos?<\/strong><\/p>\n

Les formes de gesti\u00f3 inevitablement han de partir de la pr\u00f2pia gent que conrea els horts, doncs sense ella no es poden gestionar. Fins on arriba el grau d’autonomia i control per la seva part dep\u00e8n de les caracter\u00edstiques de cada projecte, de la gent que ho ha impulsat i del perfil de les que hi participen. En tot cas, i mes enll\u00e0 de les especificitats, permet un empoderament molt important: el control de la pr\u00f2pia alimentaci\u00f3. D\u00f3na capacitat a la gent necessitada de solucionar per ella mateixes una part de les necessitats alimentaries de la seva unitat de conviv\u00e8ncia. Qualsevol persona que hagi estat prop de situacions d’empobriment sap que aquests elements s\u00f3n molt importants per recuperar l’auto-confian\u00e7a necess\u00e0ria per enfrontar-se amb \u00e8xit a aquestes dur\u00edssimes situacions.<\/p>\n

L\u2019hort \u00e9s tamb\u00e9 un espai de conviv\u00e8ncia i socialitzaci\u00f3, on un mateix apr\u00e8n a trobar recursos per satisfer les seves necessitats, sovint amb actuacions col\u00b7lectives. No \u00e9s d’estranyar que donada la varietat de sectors que es veuen empesos a auto proveir-se dels seus aliments hi hagin m\u00faltiples sin\u00e8rgies. Quan gent amb tot tipus d’habilitats es troben al voltant del conreu de les seves verdures sorgeixen moltes possibilitats de crear mecanismes d\u2019ajuda m\u00fatua i intercanvi. Hi ha horts que esta generant el seu propi banc de temps…<\/p>\n

Per\u00f2 posar-se a fer un hort no es fa aix\u00ed com aix\u00ed i m\u00e9s amb poblaci\u00f3 urbana, qu\u00e8 es requereix, a m\u00e9s de la terra?<\/strong><\/p>\n

Per muntar un hort el que \u00e9s imprescindible \u00e9s la terra i la il\u00b7lusi\u00f3 de la gent que la treballa. Tanmateix requereix d’algunes eines, infraestructures i coneixements per fer-ho amb \u00e8xit. Pel que fa als coneixements \u00e9s imprescindible l’acompanyament, com a m\u00ednim en un primer per\u00edode. I qu\u00e8 millor que les pageses i les pagesos locals per fer aquesta feina? Per sort avui existeix un petit sector en totes les comarques de gent que ha optat per una agricultura agroecol\u00f2gica de forma vocacional i que ja ha acumulat una experi\u00e8ncia significativa fent horts viables i adequats al territori. Elles i ells s\u00f3n uns mestres immillorables que poden trobar en aquesta feina un complement a la seva tasca, no gaire f\u00e0cil en els temps que corren, de sobreviure com a petites pageses agroecol\u00f2giques.<\/p>\n

Per\u00f2 aquest model d\u2019horts t\u00e9 moltes possibilitat d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019autoabastiment.<\/strong><\/p>\n

Els petits horts s\u00f3n tamb\u00e9 un excel\u00b7lent viver per projectes amb un component monetari. Per una banda subministren la formaci\u00f3, i permeten destriar a aquelles persones que tenen habilitats i desitjos per fer del cultiu d’aliments una professi\u00f3 amb remuneraci\u00f3 monet\u00e0ria. Tamb\u00e9 proporcionen tamb\u00e9 les eines, terres i infraestructures necess\u00e0ries per fer horts que puguin tenir una producci\u00f3 mes enll\u00e0 de l’autoabastiment.<\/p>\n

Per altra banda algunes de les institucions o entitats que estan impulsant aquests horts generen i\/o poden condicionar una demanda d’aliments que podria garantir la sortida d’aquestes produccions. Tenim a l’abast els elements b\u00e0sics per fer projectes agroecol\u00f2gics viables. Les formes i models a explorar son m\u00faltiples. Des d\u2019acords senzills on una part de l\u2019hort es dedica a subministrar aliments a menjadors socials gestionats per les pr\u00f2pies institucions que han impulsat el horts (casos d’aquest tipus es donen a Valldoreix i Montblanc, encara que sense contraprestaci\u00f3 econ\u00f2mica), fins a garantir compres a projectes impulsats per associacions d’aturats, les possibilitats son m\u00faltiples en un cam\u00ed de sin\u00e8rgies que tot just s’est\u00e0 comen\u00e7ant a explorar.<\/p>\n

I tota aquesta din\u00e0mica dels horts tamb\u00e9 pot tenir efectes multiplicadors en el propi moviment agroecol\u00f2gic i en la dinamitzador de l\u2019economia local.<\/strong><\/p>\n

A vegades, enlloc de comen\u00e7ar un projecte des de cero es pot aprofitar el que ja est\u00e0 en marxa i t\u00e9 possibilitats de cr\u00e9ixer. Alguns petits projectes agroecol\u00f2gics tenen terres i instal\u00b7lacions que no s\u2019estan posant a produir en totes les seves capacitats per manca de demanda. Les mateixes entitats que poden garantir una demanda significativa que permet\u00e9s posar noves terres en producci\u00f3 podrien aprofitar l\u2019experi\u00e8ncia i les infraestructures d’aquest projectes ja existents per garantir feina remunerada i\/o d’autoconsum a alguna gent. Buscar aliances locals amb productores agroecol\u00f2gics pot donar pas a m\u00faltiples formes de col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

En segon lloc les institucions locals tenen una important despesa publica en aliments. Sigui amb beques de menjador escolar, amb vals d’alimentaci\u00f3, donant suport a activitats de lleure, finan\u00e7ant \u00e0pats als menjadors socials, etc. Condicionar aquesta despesa per tal que sigui realitzada amb criteris de suport als productors locals \u00e9s una forma de deixar la riquesa al territori i anar atacant les causes profundes de l\u2019empobriment. Les formes poden anar des de les mes petites de compres concretes a mecanismes mes complexes i ambiciosos com poden ser les monedes locals. En qualsevol cas \u00e9s un cam\u00ed necessari a explorar.<\/p>\n

Per acabar ja, quines implicacions t\u00e9 des de la perspectiva del moviment a favor de la sobirania aliment\u00e0ria l’expansi\u00f3 creixent d’aquest model d’horts urbans?<\/strong><\/p>\n

Auto-abastir-te dels aliments \u00e9s una de les formes amb m\u00e9s possibilitats per controlar una part fonamental de la teva pr\u00f2pia alimentaci\u00f3. \u00c9s, en ella mateix, una estrat\u00e8gia que afavoreix la sobirania alimentaria. Quan aprens a cultivar aliments i establir la relaci\u00f3 que requereix amb la natura, \u00e9s dif\u00edcil que aix\u00f2 no influenci\u00ef en tota la teva visi\u00f3 sobre la alimentaci\u00f3, la cuina i la conservaci\u00f3 dels aliments, que no comencis a valorar el control sobre altres aspectes de la teva alimentaci\u00f3… Est\u00e0s iniciant el teu cam\u00ed personal per exercir part de la teva sobirania sobre la alimentaci\u00f3.<\/p>\n

Fa temps, des del an\u00e0lisi de la viabilitat ecol\u00f2gica d’un territori com l’\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, es constava que sense un retorn important de terres a usos agr\u00edcoles respectuosos amb la natura la matriu ecol\u00f2gica b\u00e0sica del nostre territori s’est\u00e0 deteriorant de forma irremeiable e irreversible. L\u2019\u00e8poca del boom immobiliari va suposar un retroc\u00e9s d’aquests usos agr\u00edcoles sense precedents. Avui centenars d’horts urbans estan apareixent en antics terrenys abandonats o a l’espera de noves construccions que, per sort, ja no s’albiren a l’horitz\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s una bona noticia per a la sostenibilitat del nostre territori. Si aquesta tend\u00e8ncia es transforma en milers de petits horts la noticia seria excel\u00b7lent.<\/p>\n

La forma d’alimentar-nos que tenim a Barcelona t\u00e9 una petjada ecol\u00f2gica tremenda que estan pagant altres territoris del nostre propi pa\u00eds i d’altres pa\u00efsos. I aix\u00f2 pel tipus d’aliments que consumim, que s\u00f3n produ\u00efts molt lluny i per la quantitat de kil\u00f2metres que han de rec\u00f3rrer fins arribar al nostre plat. Que una part del nostre consum sigui ecol\u00f2gic i de proximitat significa una important reducci\u00f3 de la nostra petjada ecol\u00f2gica i es una bona noticia. Hi ha innombrables estudis sobre les avantatges ecol\u00f2giques, econ\u00f2miques i de salut p\u00fablica de la agricultura ecol\u00f2gica i de proximitat. \u00c9s doncs una bona noticia tamb\u00e9 per la salut publica i per una visi\u00f3 a llarg termini de l’economia del pa\u00eds.<\/p>\n

Com es veu la Sobirania Alimentaria t\u00e9 molt a dir sobre com garantir el dret a l’alimentaci\u00f3 adequat per a tota la poblaci\u00f3. A Catalunya i arreu de l’Estat hi ha prou gent sensible treballant en projectes agroecol\u00f2gics o per evitar la malnutrici\u00f3 perqu\u00e8 pugui comen\u00e7ar un di\u00e0leg que ser\u00e0 segur fruct\u00edfer i far\u00e0 n\u00e9ixer multitud d’iniciatives.<\/p>\n

Publicat a Albasud<\/a>. Investigaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 per al desenvolupament<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Conversem amb el president de la Xarxa de Consum Solidari sobre les limitacions de les pol\u00edtiques per fer front als problemes alimentaris a Catalunya, com els bancs d\u2019aliments, i l’aparici\u00f3 d’alternatives d’auto-abastiment i organitzaci\u00f3 de la gent.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2334,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[1113],"class_list":["post-2333","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condiciones-de-vida","tag-xavier-montagut"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2333","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2333"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2333\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2334"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2333"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2333"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2333"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}