Creus que el r\u00e8gim socioecon\u00f2mic heretat de la transici\u00f3 est\u00e0 esgotat?<\/b><\/p>\n
Benvolgudes companyes i companys, en primer lloc us voldria agrair l\u2019inter\u00e8s per les meves opinions i us haig de comen\u00e7ar responent tot recordant que la transici\u00f3 fou el resultat concret d\u2019una correlaci\u00f3 de forces molt determinada. La requisit\u00f2ria contra la transici\u00f3 in toto<\/i>, com la font de tots els mals que ara ens afecten, no deixa de ser, al meu entendre, una manera d\u2019eludir per part de l\u2019esquerra transformadora les responsabilitats en les mancances de les pol\u00edtiques menades amb posterioritat. En les dues darreres d\u00e8cades del segle XX i primeres del XXI. \u00c9s cert que algunes de les derrotes viscudes d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 foren alimentades per algunes de les ren\u00fancies fetes durant l\u2019\u00e8poca del \u201cconsens\u201d \u2013penso per exemple en la liquidaci\u00f3 dels moviments socials que ara, amb d\u2019altres caracter\u00edstiques, redescobrim com a b\u00e0sics per a tota pol\u00edtica de canvi econ\u00f2mic, pol\u00edtic i cultural.<\/p>\n
Des del punt de vista s\u00f2cio-econ\u00f2mic, la primera i m\u00e9s decisiva pe\u00e7a del model sorgit de la transici\u00f3 va ser, m\u00e9s fins i tot que els elements recollits en la Constituci\u00f3, els Pactes de la Moncloa, la tardor de 1977. Un pla d\u2019ajust brutal orientat al control de la inflaci\u00f3. Bastits sobre el sacrifici de la classe treballadora no \u00e9s menys cert que permeteren l\u2019acord a prop\u00f2sit d\u2019una reforma fiscal que va fer possible una certa redistribuci\u00f3 de la renda i el desplegament de pol\u00edtiques socials. Recordeu, en concret i com a exemple, el canvi registrat en mat\u00e8ria de prestacions de la seguretat social.<\/p>\n
Si hagu\u00e9s d\u2019establir una analogia, o perfilar una caracteritzaci\u00f3 hist\u00f2rica de les iniciatives socials i econ\u00f2miques d\u2019aquella conjuntura, diria que s\u2019assembla for\u00e7a, en un primer moment i sense l\u2019hegemonia politico-cultural de l\u2019antifeixisme europeu de 1945 \u2013aqu\u00ed els hereus del Movimiento Nacional tingueren un pes gens negligible-, al model entre socialdem\u00f2crata i democratacristi\u00e0 que qualla a l\u2019Europa de postguerra. Aqu\u00ed arriba amb un retard atro\u00e7 i, a m\u00e9s, en uns moments \u2013el 1979 tindria lloc el segon xoc petrolier- en qu\u00e8 el susdit model comen\u00e7ava a fer aig\u00fces.<\/p>\n
B\u00e9, s\u00ed: el model est\u00e0 esgotat. Del tot. L\u2019altra part \u2013\u201cde la parte contratante\u201d- es passa el dia dient que no es poden fer c\u00e0rrec de les despeses que nosaltres, les treballadores i els treballadors, hem pagat religiosament. I no nom\u00e9s ho diuen. Els incompliments s\u00f3n fets un dia i altra. A l\u2019educaci\u00f3, a la sanitat,… en les pensions, en les prestacions a l\u2019atur, etc… El m\u00e9s dur? A vegades amb la complicitat dels nostres.<\/p>\n
Com valores l\u2019impasse del model neoliberal de construcci\u00f3 europea?<\/b><\/p>\n
Impasse? No ho s\u00e9 pas si estem davant un impasse. Jo crec que de Maastrich en\u00e7\u00e0 la construcci\u00f3 europea ha pres un cam\u00ed molt determinat. En l\u2019ordre pol\u00edtic i en l\u2019econ\u00f2mic. Sotmetre el sud d\u2019Europa als interessos de les economies del nord, i molt concretament a Alemanya… Fer-ho tot adoptant com a criteri incontestable el de la contenci\u00f3 de la despesa… Procedir a desmantellar \u2013tot afirmant que es fa per defensar-lo- el model socioecon\u00f2mic al que al\u00b7ludia en l\u2019anterior resposta, el del welfare-state… Sostreure de la ciutadania europea el dret a intervenir en el disseny de les pol\u00edtiques generals; \u00e9s a dir, desposseir-nos de sobirania… B\u00e9, no s\u00e9 si es un impasse o \u00e9s m\u00e9s aviat que anem cap a una Europa, la dels mercats, la de l\u2019economia finan\u00e7aritzada, que no \u00e9s aquella que ten\u00edem, com a m\u00ednim les dones i els homes d\u2019esquerra de la meva edat, en ment.<\/p>\n
Creus que l\u2019\u00fanica sortida a la crisi estructural comporta necess\u00e0riament una transformaci\u00f3 estructural?<\/b><\/p>\n
S\u00ed, est\u00e0 clar. El problema \u00e9s com fer-ho i cap a on anar. D\u2019entrada, convindria trencar amb determinats tab\u00fas relatius a Europa. Que se\u2019n pugui parlar. Jo no s\u00e9 del cert si ara podem sortir o no de l\u2019euro. Ni com fer-ho. Crec, per\u00f2, que s\u2019ha d\u2019afrontar el problema. Els economistes comencen a fer-ho. Fa pocs dies, Ant\u00f3n Costas, al suplement Negocios<\/i> de El Pa\u00eds<\/i> \u2013o sigui, no pas en un medi anti-UE, sin\u00f3 tot el contrari- recordava que l\u2019economia espanyola s\u2019havia comen\u00e7at a recuperar all\u00e0 cap el 1999. Deia, en concret, que \u201cel modelo productivo se orientaba hacia actividades productivas y de mercado\u201d. No em direu que no ho trobem a faltar! Activitats productives! I de cop i volta, segueixo amb Costas, es comencen a t\u00f2rcer les coses: \u201cPero a partir de 1999 algo comenz\u00f3 a torcerse. Volvieron los desequilibrios macroecon\u00f3micos y la econom\u00eda se orient\u00f3 hacia actividades especulativas y suntuarias, como las grandes inversiones en AVE, aeropuertos y dem\u00e1s. De forma intrigante, el inicio de este deterioro coincidi\u00f3 con la entrada de la peseta en el euro\u201d. Intrigant, diu!<\/p>\n
L\u2019esquerra hauria de comen\u00e7ar a respondre amb un cert nivell de precisi\u00f3, i sense eludir les responsabilitats adquirides en el passat \u2013existeix, com assegura Giaime Pala, un company molt m\u00e9s intel\u00b7ligent i prec\u00eds que jo, un europaletisme d\u2019esquerres for\u00e7a est\u00e8s-, a com i per qu\u00e8 va tenir lloc el fals boom econ\u00f2mic del passat recent, una situaci\u00f3 en la qu\u00e8 una enorme qualitat de capitals estrangers van arribar aqu\u00ed i van rebentar \u2013en bona mesura a trav\u00e9s de l\u2019endeutament privat- el pa\u00eds. I ens han deixat del tot empantanegats i a les classes subalternes, perdoneu l\u2019expressi\u00f3, en \u201cpilota picada\u201d.<\/p>\n
Que cal una transformaci\u00f3 estructural jo ho tinc clar\u00edssim. Quina? La resposta dep\u00e8n, en bona mesura, de la resposta que trobem a l\u2019anterior pregunta. La resta ser\u00e0 anar fent la viu-viu i perdent un llen\u00e7ol a cada bogada.<\/p>\n
Com veus el problema de la construcci\u00f3 europea i la defensa del sistema democr\u00e0tic?<\/b><\/p>\n
Tinc problemes amb la equiparaci\u00f3 dels dos conceptes. I abans no en tenia. Fa anys, el 2005, crec, quan per Europa hi havia refer\u00e8ndums per ratificar el dit projecte de Constituci\u00f3 europea vaig intervenir en un programa televisiu a TV Girona tot defensant l\u2019esmentat projecte davant Sebasti\u00e0 Salellas. Haig de recon\u00e8ixer que estava equivocat. Jo. No pas en Salellas.<\/p>\n
No tinc receptes pol\u00edtiques concretes, per\u00f2 resulta intolerable que se\u2019ns imposin condicions lleonines \u2013o com sigui que es digui- per part de troikes i dem\u00e9s. I tot a benefici d\u2019uns impersonals mercats.<\/p>\n
\u00c9s cert, tenim un parlament europeu, per\u00f2 s\u2019imposa una rectificaci\u00f3 en tota regla del cam\u00ed seguit. Una rectificaci\u00f3 democr\u00e0tica, radical i gosaria dir que plebea, d\u2019un parlamentarisme \u2013em refereixo a l\u2019europeu- que comen\u00e7a a recordar el vell parlamentarisme del liberalisme patrici.<\/p>\n
Nom\u00e9s una majoria social i pol\u00edtica que faci visible la insubordinaci\u00f3 \u2013el que es foti la troika, dels camarades portuguesos, per entendre\u2019ns- assegura la possibilitat de retornar al proc\u00e9s de democratitzaci\u00f3.<\/p>\n
A l\u2019Estat espanyol, l\u2019alternativa democr\u00e0tica a la crisi implica un canvi de r\u00e8gim? Monarquia o Rep\u00fablica? Centralisme o federalisme?<\/b><\/p>\n
Com haureu vist per les anteriors respostes prefereixo, amb Luk\u00e1cs, la idea de proc\u00e9s democratitzador a la de democr\u00e0cia. El concepte democr\u00e0cia remet a un estat de coses donat, fix, a-hist\u00f2ric. \u00c9s d\u2019aquella mena de conceptes que a voltes oculten o emmascaren els moviments socials concrets. M\u00e9s que la democr\u00e0cia com una \u201cestat donat\u201d m\u2019interessen les direccions i les possibilitats de desenvolupament real d\u2019aquest estat. Doncs b\u00e9, crec que coincidirem en que \u00e9s evident que la participaci\u00f3 ciutadana, el comprom\u00eds de les dones i els homes concrets en la cosa p\u00fablica i en la recerca del b\u00e9 com\u00fa xoca, m\u00e9s que en els primers temps de la transici\u00f3, amb les caracter\u00edstiques del sistema. Hi ha un desentendre\u2019s d\u2019\u00e0mplies majories \u2013parlo ara del conjunt d\u2019Espanya- i un activisme fragmentari, escassament articulat, de les respostes d\u2019indignaci\u00f3. Hi ha, a m\u00e9s, una pulsi\u00f3 re centralitzadora evident: els atacs a la democr\u00e0cia municipal s\u00f3n, sovint, passats per alt per l\u2019esquerra, com si no fossin atacs al fogar de la democr\u00e0cia.<\/p>\n
Els mecanismes representatius estan sotmesos a una pressi\u00f3 per desacreditar-los \u2013altra volta in toto<\/i>– que em sembla perillosa. Els participatius s\u00f3n estrets, massa estrets, aix\u00f2 quan existeixen. Les dues coses s\u2019haurien de revertir. En rep\u00fablica, jo diria que per suposat. Admeteu-m\u2019ho: la rep\u00fablica no ser\u00e0, en cas d\u2019arribar, la soluci\u00f3 de res. Per\u00f2 s\u00ed que podria ser un terreny de joc m\u00e9s apte per a la resoluci\u00f3 en benefici dels interessos populars de crisis i horitzons d\u2019emancipaci\u00f3. El mateix us diria de la Federal.<\/p>\n
Cal canviar de r\u00e8gim? Per suposat. Cal que sigui republic\u00e0 i federal? Per suposat. N\u2019hi haur\u00e0 prou? No.<\/p>\n
Com valores l\u2019actual proc\u00e9s pol\u00edtic a Catalunya?<\/b><\/p>\n
En aquestes coses \u00e9s que s\u00f3c molt cl\u00e0ssic. Tal vegada massa. No ho s\u00e9. No vull veure com a estranger a qui no ho \u00e9s i em sento ben lluny d\u2019alguns connacionals meus. Autodeterminaci\u00f3? Per suposat. No hi renunciar\u00e9 ara. Per proposar qu\u00e8? Una rep\u00fablica federal. Ja us he dit que s\u00f3c molt cl\u00e0ssic.<\/p>\n