{"id":2362,"date":"2013-09-16T00:00:00","date_gmt":"2013-09-16T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2362"},"modified":"2020-02-19T12:28:33","modified_gmt":"2020-02-19T11:28:33","slug":"debat-democracia-directa-vs-democracia-representativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2362","title":{"rendered":"Debat: Democr\u00e0cia directa vs. Democr\u00e0cia representativa"},"content":{"rendered":"<p>Per al debat suggerim la lectura pr\u00e8via del text de Castoriadis \u201cImaginario pol\u00edtico griego y moderno\u201d, recollit a El ascenso de la insignificancia (C\u00e1tedra, Val\u00e8ncia, 1998); \u00e9s igualment consultable a <a href=\"..\/..\/ca?id=7768\">https:\/\/espai-marx.net\/ca?id=7768<\/a>.<\/p>\n<p>Per b\u00e9 que es tracta d\u00b4un breu assaig corresponent a una confer\u00e8ncia donada l\u00b4any 1990, constitueix, per\u00f2, una mostra bastant representativa de la insist\u00e8ncia amb la qual el fil\u00f2sof greco-franc\u00e8s desitjava atreure l\u00b4atenci\u00f3 sobre la capacitat d\u00b4innovaci\u00f3 (creaci\u00f3) pol\u00edtica que els grecs van desplegar al llarg del per\u00edode iniciat a partir de la denominada \u00c8poca Arcaica (ss. VIII, VII i VI) i que culmin\u00e0 al s. V (\u201cSegle de P\u00e8ricles\u201d), aix\u00ed com tamb\u00e9 sobre la particular import\u00e0ncia que posseeix el \u201cgermen\u201d grec per a qualsevol reflexi\u00f3 actual sobre la problem\u00e0tica democr\u00e0tica, encara hegemonitzada per la, en expressi\u00f3 del propi Castoriadis,\u201cmetaf\u00edsica de la representaci\u00f3\u201d.<\/p>\n<p>Posar en relaci\u00f3, o tractar de contrastar, aquesta \u201cmetaf\u00edsica\u201d amb la democr\u00e0cia directa practicada en algunes poleis gregues de l\u00b4Antiguitat \u00e9s una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s singulars de l\u00b4aportaci\u00f3 castoriadiana a la filosofia pol\u00edtica contempor\u00e0nia. Als enlla\u00e7os seg\u00fcents es poden trobar un parell de textos del mateix autor on queden desenvolupats amb major detall alguns dels aspectes abordats a \u201cImaginari pol\u00edtic grec antic i modern\u201d:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>La democracia como procedimiento y como r\u00e9gimen<\/strong>: <a href=\"..\/..\/ca?id=7654\">https:\/\/espai-marx.net\/ca?id=7654<\/a><\/li>\n<li><strong>El pueblo por oposici\u00f3n a los expertos<\/strong> (publicat el 21\/11\/2010): <a href=\"..\/..\/ca?id=6058\">https:\/\/espai-marx.net\/ca?id=6058<\/a> (Ampli fragment de \u201cLa polis griega y la creaci\u00f3n de la democracia\u201d, \u00edntegrament disponible a <a href=\"..\/..\/ca?id=6793\">https:\/\/espai-marx.net\/ca?id=6793<\/a>)<\/li>\n<\/ul>\n<p>D\u00b4entre l\u00b4abundosa bibliografia de Castoriadis sobre la q\u00fcesti\u00f3 democr\u00e0tica tradu\u00efda al castell\u00e0 (en versi\u00f3 catalana nom\u00e9s hi ha algun text dispers) \u00e9s igualment recomanable el petit volum:<\/p>\n<p>-C. Castoriadis, <strong>Democracia y relativismo. Debate con el MAUSS<\/strong>. Introducci\u00f3 de Jean-Louis Prat. Edit. Trotta, Madrid, 2007<\/p>\n<p>No creiem necessari procedir a fer un compendi de les idees que els lectors i lectores trobaran en el text proposat a lectura, text que il.lustra de forma ben expl\u00edcita l\u00b4al.ludit prop\u00f2sit d\u00b4establir ponts de relaci\u00f3 i contrast. Amb tot, potser no sigui balder destacar un parell o tres dels eixos al voltant dels quals s\u00b4articula el pensament de Castoriadis en relaci\u00f3 a aquesta tem\u00e0tica espec\u00edfica. Heus-los aqu\u00ed:<\/p>\n<p>-Heteronomia\/Autonomia. Societat heter\u00f2noma: societat en la qu\u00e8 el nomos, la llei, la instituci\u00f3, ens \u00e9s donada per un \u201caltre\u201d (heteros). En la majoria dels casos, la creaci\u00f3 de la instituci\u00f3 \u2013de la llei- \u00e9s atribuida a una inst\u00e0ncia extra-social que escapa al poder i a l\u00b4acci\u00f3 dels homes: D\u00e9u, els ancenstres, la Natura, la Ra\u00f3 o la Hist\u00f2ria. Societat aut\u00f2noma: societat en la qu\u00e8 decidir no \u00e9s decidir qui ha de decidir per tu; els individus que prenen les decisions s\u00f3n els mateixos sobre els qu\u00e8 recauen aquestes decisions. Una societat aut\u00f2noma assegura la participaci\u00f3 pol\u00edtica de tots els ciutadans en totes aquelles decisions que afecten els assumptes comuns (isonomia). Cal subratllar el paper cabdal de la paideia en la formaci\u00f3 d\u00b4individus que contemplen i estimen la llibertat i la igualtat com a valors indestriables i, per tant, rec\u00edprocament implicats.<\/p>\n<p>-La \u201cruptura\u201d grega, en all\u00f2 que t\u00e9 d\u00b4original aspiraci\u00f3 a instituir noves formes d\u00b4autonomia pol\u00edtica, ser\u00e0 perllongada i ampliada considerablement en diferents etapes hist\u00f2riques: Baixa Edat Mitjana (proto-burgesia), Renaixement, Revoluci\u00f3 americana, Revoluci\u00f3 francesa, moviment obrer, La Commune, S\u00f2viets a R\u00fassia,1905, 1917, Espanya, 1936-1937, Hongria, 1956\u2026<\/p>\n<p>-Els episodis esmentats configuren una seq\u00fc\u00e8ncia social-hist\u00f2rica -no teleol\u00f2gica-, la din\u00e0mica de la qual ha tingut com a protagonista un \u201ccol.lectiu an\u00f2nim\u201d amb capacitat i voluntat \u2013i desig- de constituir-se en subjecte de transformaci\u00f3.<\/p>\n<p>Abans de concloure potser convindria deturar-se un moment en el retret d\u00b4hel.lenocentrisme del qu\u00e8 ha estat sovint objecte Castoriadis pel que fa a la visi\u00f3 de la democr\u00e0cia grega . \u00c9s erroni, quan no francament absurd, interpretar que en els seus treballs d\u00b4elucidaci\u00f3 te\u00f2rica l\u00b4antigor atanesa sigui presentada com l\u00b4alfa i omega de tota reflexi\u00f3 pol\u00edtica. Ans al contrari, en no poques ocasions ha assenyalat expl\u00edcitament alguns dels factors limitatius que impideixen magnificar-ne l\u00b4abast. \u201cCal anar m\u00e9s lluny que els grecs (i que els Moderns)\u201d, afirma a \u201cImaginari pol\u00edtic grec i modern\u201d.<\/p>\n<p>En un altre text, assenyala: \u201cSimplement: tots aquells que creuen que m\u00b4inspiro exclusivament o essencialment en la hist\u00f2ria de l\u00b4antiguitat, no m\u00b4han llegit. La meva reflexi\u00f3 no va comen\u00e7ar amb la democr\u00e0cia atanesa (\u2026), sin\u00f3 amb el moviment obrer contemporani.\u201d I precisa: \u201cNo hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Mai no he convertit els atenesos en un model ni he dit que despr\u00e9s d\u00b4ells no hi hagi hagut res d\u00b4important des d\u00b4un punt de vista pol\u00edtic. L\u00b4Europa moderna es va crear com Europa moderna; va prendre dels grecs all\u00f2 que va voler y va poder prendre, recreant-lo constantment en funci\u00f3 sobretot del seu propi imaginari; per\u00f2 tamb\u00e9 ha anat molt m\u00e9s lluny, en particular pel que fa a la universalitat, i aix\u00f2 en una infinitat d\u00b4\u00e0mbits (\u2026). Ens importa Gr\u00e8cia perqu\u00e8 all\u00e0 aparagueren formes que ens fan o poden fer reflexionar i que principalment mostren, en el pla del pol\u00edtic, la possibilitat i realitzaci\u00f3 de certes formes democr\u00e0tiques en l\u00b4exercici del poder (\u2026).\u201d<\/p>\n<p>Esperem que el debat que pugui sorgir a partir del text i del seu autor (\u201ca partir\u201d: proposats ambd\u00f3s, doncs, com a punts de sortida m\u00e9s que no pas com a referents d\u00b4exclusiva focalitzaci\u00f3) contribuexi a dotar-nos de m\u00e9s instruments de reflexi\u00f3 sobre una q\u00fcesti\u00f3 que ja no pot ser objecte tan sols d\u00b4excloents disquisions acad\u00e8miques. Es tracta d\u00b4una realitat que interroga de forma massiva i amb creixent urg\u00e8ncia tota persona identificada amb el projecte emancipatori i que, per tant, exigeix ser abordada des d\u00b4una perspectiva praxeol\u00f2gica el m\u00e9s afranquida possible tant de la confusi\u00f3 d\u00b4idees i creences dominant com dels mals plantejaments que nom\u00e9s poden conduir a l\u00b4obtenci\u00f3 de males respostes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0<\/p>\n<p style='margin-top: 0.2cm; margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; widows: 2; orphans: 2;' align='CENTER'>dijous, 26 de setembre de 2013, a les 18,30h<\/p>\n<p style='margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; widows: 2; orphans: 2;' align='CENTER'>Casal Popular 3 Voltes Rebel<\/p>\n<p style='margin-bottom: 0cm; font-style: normal; font-weight: normal; widows: 2; orphans: 2;' align='CENTER'>Pg. Urr\u00fatia, 125, Metro Llucmajor (L\u00ednea 4) de Barcelona<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2363,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[1109],"class_list":["post-2362","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-democracia-republica","tag-guias-de-lectura"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2362"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2362\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2363"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}