La crisi que va comen\u00e7ar a l\u2019estiu del 2007 s\u2019ha acabat, en principi, i li hem donat ja tantes voltes que m\u00e9s val canviar d\u2019argument. No vol dir aix\u00f2 que ja ho sapiguem tot sobre el que va passar. Per exemple, fa pocs dies que s\u2019ha publicat un memor\u00e0ndum de novembre de 1997 que ens descobreix que el departament del Tresor, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els grans bancs nord-americans, estaven negociant amb la Organitzaci\u00f3 Internacional del Comer\u00e7 un acord que canviaria les regles per facilitar la lliure circulaci\u00f3 internacional de productes t\u00f2xics bancaris, estenent l\u2019especulaci\u00f3 i la ru\u00efna a tot el m\u00f3n.<\/p>\n
Al qual es pot afegir que tota una s\u00e8rie de nous documents mostren cruament la corrupci\u00f3 i la incompet\u00e8ncia de les ag\u00e8ncies d\u2019avaluaci\u00f3 que van ser un instrument essencial del desastre. Hi ha, per exemple, uns correus electr\u00f2nics intercanviats per funcionaris de Standard & Poor, dient coses com: \u201cD\u00e9u ens ajudi… Aquest \u00e9s el lloc m\u00e9s est\u00fapid en qu\u00e8 he treballat mai\u201d; \u201cM\u2019ha costat explicar com hem arribat a aquestes xifres, ja que no hi ha cap c\u00e0lcul al darrere\u201d o \u201cEsperem que tots siguem rics i estiguem retirats quan aix\u00f2 s\u2019enfonsi\u201d.<\/p>\n
Un tema prou angoixant \u00e9s el de la possibilitat que una crisi com aquesta es repeteixi en qualsevol moment, ja que no han canviat gaire les condicions que permeten a les institucions financeres especular igual que abans, com ho demostra la recent hist\u00f2ria del senyor Mart\u00edn-Artajo i els 6.000 milions de d\u00f2lars que va fer perdre a JPMorgan especulant en derivats. Que no \u00e9s m\u00e9s que una an\u00e8cdota, perqu\u00e8 l\u2019amena\u00e7a realment seriosa que hi ha pel davant \u00e9s la crisi que s\u2019est\u00e0 produint en els anomenats \u201cbrics\u201d -concretament a Brasil, \u00cdndia, Indon\u00e8sia, \u00c0frica del Sud i Turquia- que pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies prou serioses en un futur immediat.<\/p>\n
Per\u00f2 del que vull ocupar-me no \u00e9s de la crisi, sin\u00f3 del que est\u00e0 passant despr\u00e9s. Per al qual tractar\u00e9 de posar en relaci\u00f3 el que comen\u00e7a a experimentar-se entre nosaltres, on aix\u00f2 de que s\u2019hagi acabat la crisi no deixa de ser m\u00e9s aviat una profecia, i el que ha passat, i est\u00e0 passant als Estats Units, on la crisi va acabar ja fa temps.<\/p>\n
Partint, per\u00f2, d\u2019un punt que ha de quedar ben clar. La major part dels fen\u00f2mens que assenyalar\u00e9 van comen\u00e7ar en realitat molt abans de la crisi, per\u00f2 aquesta els va accelerar i precipitar, i ens va deixar per aquest motiu amb la il\u00b7lusi\u00f3 que, si eren causats per la crisi, com molts segueixen encara creient, desapareixerien quan pass\u00e9s aquesta, de manera que les coses tornarien a ser com abans. El que us invito a fer \u00e9s examinar aquest m\u00f3n de noves regles que est\u00e0 aqu\u00ed per continuar.<\/p>\n
Parlem doncs del que passa als Estats Units, on a l\u2019estiu del 2009 es va comen\u00e7ar a dir que la crisi s\u2019havia superat, al menys en el sector financer, mentre que per al conjunt de la producci\u00f3 la recuperaci\u00f3 de l\u2019economia es donava per assegurada al darrer trimestre de 2011. Una gran not\u00edcia, diria Robert Reich, que va ser secretari del Treball amb Clinton, per\u00f2 amb un aspecte inquietant, perqu\u00e8 \u201cencara que el pa\u00eds produeix avui m\u00e9s b\u00e9ns i serveis que abans de la crisi (…), s\u2019estan fent amb sis milions de treballadors menys\u201d.<\/p>\n
Una de les coses que va resultar evident des del primer moment \u00e9s que la crisi havia accelerat un proc\u00e9s que s\u2019havia iniciat molt abans, el de la \u201cgran diverg\u00e8ncia\u201d, que condueix a l\u2019augment de la desigualtat \u2013\u00e9s a dir, a l\u2019empobriment de la majoria i a l\u2019enriquiment dels m\u00e9s rics. Pel mar\u00e7 del 2012 l\u2019equip dirigit per Emmanuel Saez, professor de la Universitat de Calif\u00f2rnia, publicava les seves estimacions del repartiment de la riquesa creada, que mostraven que, si en el conjunt del per\u00edode de 1993 a 2010 la part del creixement total \u201ccapturada\u201d per l\u2019u per cent dels m\u00e9s rics havia estat del 52 per cent, en els anys de \u201crecuperaci\u00f3 de 2009 i 2010\u201d aquesta part va augmentar fins al 93 per cent.<\/p>\n
Per justificar aquesta difer\u00e8ncia, un professor d\u2019economia de Harvard, N. Gregory Mankiw, ha publicat un article acad\u00e8mic en qu\u00e8, prenent com a exemples Steve Jobs, la senyora Rowling \u2013autora dels llibres de Harry Potter- i el productor de cinema Steven Spielberg, sost\u00e9 que el fort augment dels guanys de l\u2019\u201du per cent\u201d dels m\u00e9s rics no \u00e9s m\u00e9s que el premi a la seva creativitat, i que la baixa dels ingressos dels altres \u00e9s deu al descens que ha tingut lloc en la formaci\u00f3 de treballadors especialitzats com a conseq\u00fc\u00e8ncia del retroc\u00e9s de l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n
Deixem de banda la part dels rics, i parlem de les raons que expliquen l\u2019empobriment dels altres. Pel que fa a la poblaci\u00f3 treballadora l\u2019empobriment es deu a un proc\u00e9s radical de reducci\u00f3 de la massa salarial produ\u00eft per la combinaci\u00f3 de la insufici\u00e8ncia de l\u2019ocupaci\u00f3, la disminuci\u00f3 dels salaris, la baixa qualitat dels llocs que es creen i la inseguretat del treball.<\/p>\n
Comencem pel problema de l\u2019atur, que \u00e9s possiblement el m\u00e9s greu del nostre temps. D\u2019acord amb l\u2019informe de l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball d\u2019aquest any l\u2019atur ha augmentat al m\u00f3n fins al punt que el 2012 hi havia 197 milions d\u2019aturats, al qual s\u2019havien d\u2019afegir 39 milions de persones que havien \u201ccaigut del mercat de treball\u201d, i les previsions eren que seguiria augmentant el 2013 i el 2014, en especial als pa\u00efsos desenvolupats.<\/p>\n
I cal tenir en compte, a m\u00e9s, que aquesta mesura de l\u2019atur de l\u2019OIT, que \u00e9s de la mateixa naturalesa que la que s\u2019aplica habitualment a tots els pa\u00efsos, \u00e9s el que s\u2019anomena U3, inclou nom\u00e9s aquells que estan cercant activament treball, per\u00f2 no compta tots els que estan fora del mercat, o perqu\u00e8 encara no han trobat ocupaci\u00f3, o perqu\u00e8 han deixat de cercar treball, o els que tenen ocupacions ocasionals que els deixen fora de les estad\u00edstiques oficials. Aix\u00f2 \u00e9s el que explica episodis grotescos com el que s\u2019ha donat recentment en aquest pa\u00eds, celebrant la disminuci\u00f3 dels aturats, per\u00f2 ocultant que aix\u00f2 no significava que hi hagu\u00e9s m\u00e9s gent treballant, sin\u00f3 que uns han deixat el pa\u00eds \u2013els immigrants que tornen a casa o les 30.000 persones que cada mes marxen d\u2019Espanya, segons comentava fa unes setmanes, celebrant-ho, el president del Banc Sabadell- i altres han renunciat a seguir figurant en les llistes de l\u2019atur.<\/p>\n
M\u00e9s reveladora que la xifra de l\u2019atur \u00e9s la taxa de participaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball \u2013la proporci\u00f3 de la gent de 16 anys en amunt que treballen o busquen treball- que als Estats Units ha arribat el mes d\u2019abril al 63\u20193 per cent, la taxa m\u00e9s baixa des de 1979. La darrera dada d\u2019ocupaci\u00f3 publicada el 6 de setembre, que parla de 169.000 llocs de treball creats i permet fer baixar la taxa d\u2019atur nord-americana del 7\u20194 al 7\u20193 %, s\u2019hauria de matisar amb la que diu que hi ha 516.000 persones menys en els rangs de la \u201cfor\u00e7a de treball\u201d .<\/p>\n
Hi ha dos problemes que limiten la representativitat de les llistes de l\u2019atur: la dificultat d\u2019entrar-hi per part dels joves que no han aconseguit encara ocupaci\u00f3, i la facilitat amb qu\u00e8 es cau d\u2019elles a partir de certa edat. En un article dedicat a aquest tema \u2013\u201cLa trampa de la desocupaci\u00f3\u201d- Paul Krugman explicava el drama de la persist\u00e8ncia en l\u2019atur d\u2019aquells treballadors que porten molt de temps sense ocupaci\u00f3: dels 12 milions d\u2019aturats que hi ha als Estats Units, deia, m\u00e9s de quatre milions i mig porten m\u00e9s de sis mesos sense feina i 3 milions, un any o m\u00e9s. I el drama \u00e9s que quan un treballador ha estat molt de temps en l\u2019atur \u00e9s generalment rebutjat pels que ofereixen treball, la qual cosa est\u00e0 creant una classe d\u2019aturats permanents.<\/p>\n
Per\u00f2 el problema no \u00e9s solament el de la insufici\u00e8ncia dels llocs de treball creats, sin\u00f3 la naturalesa d\u2019aquests llocs. Aix\u00f2 ens obliga a tornar a l\u2019observaci\u00f3 de Robert Reich que he citat abans, quan deia que s\u2019havia aconseguit fer la mateixa producci\u00f3 que abans de la crisi, amb sis milions menys de treballadors. Com assenyalava el mateix Reich en un escrit posterior, aix\u00f2 s\u2019explica pels considerables augments de productivitat que hi ha hagut en aquests anys.<\/p>\n
Tots hav\u00edem previst, evidentment, que els aven\u00e7os de la tecnologia produirien canvis importants en l\u2019ocupaci\u00f3; per\u00f2 ens vam equivocar en pensar que aix\u00f2 conduiria a reempla\u00e7ar el treball dels obrers menys preparats i a augmentar la demanda dels especialitzats. Aquest era un dels fonaments que donava suport a la il\u00b7lusi\u00f3, generalment acceptada, que una bona educaci\u00f3 era una garantia per obtenir un bon treball. Per\u00f2 el que les noves tecnologies estan reempla\u00e7ant s\u00f3n justament els treballadors amb m\u00e9s preparaci\u00f3. Un estudi de l\u2019Oficina d\u2019estad\u00edstica del treball nord-americana mostra que les tres ocupacions m\u00e9s nombroses en l\u2019actualitat s\u00f3n els venedors a la menuda, els caixers i els treballadors de preparaci\u00f3 i servei del menjar, incloent els de \u201cfast food\u201d, que sumen entre tots m\u00e9s de 10 milions i tenen uns sous anuals que van dels 18.000 als 25.000 d\u00f2lars, quan la mitja als EUA s\u00f3n 45.790 d\u00f2lars. Si ens fixem en la darrera estad\u00edstica nord-americana d\u2019ocupaci\u00f3 que he mencionat abans, la del mes d\u2019agost passat, podem veure que dels 169.000 llocs de treball creats, 44.000 s\u00f3n de venedors i 21.200 de treballadors del menjar.<\/p>\n
Aquest darrer \u00e9s el sector m\u00e9s explotat, no solament perqu\u00e8 tenen els sous m\u00e9s baixos, sin\u00f3 perqu\u00e8 tenen les pitjor condicions de treball; el 90% no tenen dret a baixa per malaltia, de manera que es veuen obligats a acudir al treball malalts. Aix\u00f2 explica que siguin els obrers del \u201cfast-food\u201d els que han iniciat recentment un moviment de vaga, reclamant un millor sou i el dret a formar un sindicat.<\/p>\n
Les hist\u00f2ries personals que es recullen entre ells mostren la impossibilitat de subsistir amb uns sous de mis\u00e8ria. Uns treballadors entre els quals hi ha gent amb qualificaci\u00f3 universit\u00e0ria, com una noia que t\u00e9 graus en ci\u00e8ncia pol\u00edtica i sociologia, gr\u00e0cies a haver seguit uns estudis que li han deixat uns deutes de 20.000 d\u00f2lars de cr\u00e8dits per estudiar, que encara ha d\u2019acabar de pagar, i que es queixa que el sou no li arriba m\u00e9s que per fer una menjada al dia. Aix\u00f2 il\u00b7lustra un aspecte important de la q\u00fcesti\u00f3: el reconeixement del fet que \u201cel valor d\u2019un t\u00edtol universitari ja no \u00e9s el que solia ser, i el cost d\u2019obtenir-lo comen\u00e7a a ser prohibitiu\u201d.<\/p>\n
En efecte, un dels canvis que veiem en la naturalesa dels treballs que es recuperen despr\u00e9s de la crisi, \u00e9s la desaparici\u00f3 progressiva dels oficis qualificats, en especial els que demanaven una preparaci\u00f3 universit\u00e0ria. La concentraci\u00f3 que s\u2019ha produ\u00eft en estudis de ci\u00e8ncia, matem\u00e0tiques, tecnologia i enginyeries, que es pensava que asseguraven el futur laboral dels estudiants, est\u00e0 fent minvar els avantatges salarials que tenien aquests titulats, sense comptar que algunes especialitzacions podrien quedar r\u00e0pidament superades. El McKinsey Global Institute preveu que hi haur\u00e0 en el futur immediat una dotzena de noves tecnologies disruptives, com la rob\u00f2tica avan\u00e7ada, on el software reempla\u00e7ar\u00e0 el treball que ara fan graduats universitaris.<\/p>\n
El resultat d\u2019aquests canvis en el mercat de treball \u00e9s una caiguda sistem\u00e0tica dels guanys salarials. Un estudi publicat per l\u2019Economic Policy Insitute, \u201cUna d\u00e8cada de sous estancats\u201d, ens d\u00f3na la clau que explica la g\u00e8nesi, i la continu\u00eftat, de la desigualtat. Del 2000 al 2012 els sous es van mantenir estancats, o van baixar, per al 60% dels treballadors, malgrat que en aquests anys hi va haver guanys de productivitat de prop del 25%. I aix\u00f2 no era m\u00e9s que el final d\u2019una llarga etapa d\u2019estancament que va comen\u00e7ar el 1979 (amb l\u2019excepci\u00f3 d\u2019uns anys als finals dels noranta), fins al punt que de 1979 a 2012 la mitja dels sous ha augmentat un 5%, mentre la productivitat ho ha fet en un 74\u20195%. La seva conclusi\u00f3 no pot ser m\u00e9s clara: \u201cEl d\u00e8bil creixement dels sous des de 1979 per a tots els assalariats, excepte el de sous m\u00e9s elevats, \u00e9s el resultat d\u2019unes decisions pol\u00edtiques intencionades, incloent la globalitzaci\u00f3, la desregulaci\u00f3, el debilitament dels sindicats i la rebaixa de les condicions de treball, com la negativa a augmentar el salari m\u00ednim.<\/p>\n
El 2007 hi havia 1\u20197 milions de treballadors que cobraven el salari m\u00ednim, el 2012 aquest sector de treballadors havia augmentat fins a 3\u20196 milions , i se sap que s\u00f3n molts els que treballen per sota d\u2019aquest m\u00ednim legal (per exemple els treballadors del camp, que van en grups subcontractats per empreses especialitzades).<\/p>\n
A l\u2019altra banda de l\u2019Atl\u00e0ntic, els sindicats brit\u00e0nics denuncien el mateix: \u201cDes de fa trenta anys la part de l\u2019ingr\u00e9s nacional pagada com a salaris ha anat minvant en favor dels beneficis, i dins de la part dels salaris, cada vegada m\u00e9s ha anat a parar als de dalt de tot. Aix\u00f2 ha contribu\u00eft al considerable retroc\u00e9s dels nivells de vida que s\u2019ha experimentat en els darrers anys\u201d. La causa principal d\u2019aix\u00f2, diuen els sindicats brit\u00e0nics, ha estat la pol\u00edtica que ha condu\u00eft a una disminuci\u00f3 de la capacitat de negociaci\u00f3 dels treballadors i al paper creixent del sector financer des de la desregulaci\u00f3 dels anys noranta. A Gran Bretanya, s\u2019afegeix, hi ha a la vora de 5 milions de treballadors que cobren menys del salari m\u00ednim legal .<\/p>\n
L\u2019efecte combinat de la p\u00e8rdua de llocs de treball estables i de la disminuci\u00f3 dels salaris \u00e9s un augment de la pobresa. Les xifres indiquen que als Estats Units hi ha un 15% dels seus habitants, uns 50 milions d\u2019homes, dones i nens, per sota del llindar de la pobresa. I les estimacions d\u2019una Supplemental Poverty Measure que es proposa estudiar amb m\u00e9s detall les zones de frontera amb la pobresa, basant-se en els nivells de vida i no en les dades brutes d\u2019ingressos, conclou que la zona dels \u201cpobres o gaireb\u00e9 pobres\u201d abra\u00e7a uns 100 milions, \u00e9s a dir, a la vora d\u2019una tercera part de la poblaci\u00f3 nord-americana. Un estudi de l\u2019UNICEF de maig de 2012 deia que entre els pa\u00efsos desenvolupats els Estats Units eren el pen\u00faltim en mat\u00e8ria de pobresa infantil, que arriba a ser del 23 %, gaireb\u00e9 un de cada quatre nens; nom\u00e9s Romania queda pel darrera en aquest quadre .<\/p>\n
El que jo voldria remarcar \u00e9s que no estic parlant de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi, sin\u00f3 del panorama que es presenta en l\u2019actualitat com una pauta estable per al futur d\u2019aquest m\u00f3n de despr\u00e9s de la crisi. Aquest m\u00f3n d\u2019uns \u201canys de tr\u00e0gic malbaratament\u201d en qu\u00e8, com ha escrit Paul Krugman fa menys de quinze dies, \u201cmilions de nord-americans descoratjats han caigut probablement per sempre fora del camp de les forces de treball, i en qu\u00e8 milions de joves nord-americans han vist com els seus projectes de vida i de carrera resultaven permanentment deteriorats\u201d.<\/p>\n
No em sembla que m\u2019hagi d\u2019esfor\u00e7ar gaire per demostrar que aquests mateixos trets de la post-crisi nord-americana s\u2019estan donat entre nosaltres, i que la persist\u00e8ncia de les pol\u00edtiques d\u2019austeritat \u00e9s una garantia de la seva continu\u00eftat. Les nostres xifres d\u2019atur s\u00f3n tan terribles que resulta francament dubt\u00f3s que es puguin absorbir mai fins a tornar-nos als nivells estables del passat, quan necessit\u00e0vem immigrants d\u2019Am\u00e8rica Llatina i del Nord d\u2019\u00c0frica per fer les feines m\u00e9s dures o pitjor pagades. Sabem, perqu\u00e8 l\u2019Instituto Nacional de Estad\u00edstica ens ho repeteix, que els salaris baixen cont\u00ednuament. Per matisar el quadre, nom\u00e9s cal que us recordi unes quantes not\u00edcies que he llegit als diaris espanyols la darrera setmana: que hi ha un mili\u00f3 de persones que treballen a l\u2019economia submergida (i els experts diuen que poden ser molts m\u00e9s), que a Catalunya hi ha un 36% d\u2019aturats que no reben cap prestaci\u00f3 i unes 100.000 fam\u00edlies en qu\u00e8 ning\u00fa percep ingressos, que hi ha un mili\u00f3 cent-mil aturats de m\u00e9s de cinquanta anys, condemnats a no tornar a trobar una ocupaci\u00f3 estable i que han de buscar la subsist\u00e8ncia en el sector del treball ocasional, sense cap dret, asseguran\u00e7a ni garantia…<\/p>\n
Fins i tot en el debat sobre l\u2019alimentaci\u00f3 dels nens, que ara es vol matisar dient que no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de gana, sin\u00f3 de malnutrici\u00f3 \u2013ignorant que el problema per al desenvolupament del nen no s\u00f3n les calories que rep sin\u00f3 la qualitat de la seva nutrici\u00f3- hem sabut que hi ha moltes fam\u00edlies que oculten la situaci\u00f3 dels seus fills, per por que l\u2019administraci\u00f3 no els retiri la cust\u00f2dia.<\/p>\n
El que m\u2019interessa no \u00e9s fer una llista dels desastres presents, sin\u00f3 mostrar la similitud de la forma en qu\u00e8 estem sortint de la crisi respecte del sistema que s\u2019ha instal\u00b7lat als Estats Units, per tal d\u2019entendre millor la naturalesa del futur que ens espera. Ens cal partir del fet que el que est\u00e0 passant no \u00e9s un empitjorament temporal de les condicions que podr\u00edem combatre amb els vells m\u00e8todes de defensa, sin\u00f3 que s\u2019est\u00e0 produint un canvi global de les regles del joc, al qual ens haurem d\u2019enfrontar amb una nova estrat\u00e8gia.<\/p>\n
Una estrat\u00e8gia que haurem d\u2019inventar i que no ser\u00e0 f\u00e0cil d\u2019elaborar. Si hi ha una cosa que reconeixen tots els que fan avui una an\u00e0lisi dels mals del nou sistema \u00e9s que no \u00e9s veritat que aquests es deguin als canvis en la tecnologia o en les condicions del mercat, sin\u00f3 que el motor que alimenta la progressi\u00f3 de la desigualtat \u00e9s de naturalesa pol\u00edtica, i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, que els remeis que caldr\u00e0 aplicar-hi s\u00f3n de la mateixa naturalesa<\/p>\n
Ho diu expl\u00edcitament Emmanuel Saez, el gran estudi\u00f3s de la desigualtat, en afirmar que \u201cla desigualtat \u00e9s un producte de la pol\u00edtica del govern\u201d. Per posar-li remei, diu Paul Krugman en un dels millors articles que ha escrit en els darrers mesos, caldran solucions pol\u00edtiques, ja que la sola possibilitat de conservar una societat de classes mitges \u2013\u201cuna societat en qu\u00e8 els ciutadans ordinaris tinguin una esperan\u00e7a raonable de mantenir una vida decent, si treballen dur i observen les regles\u201d- ser\u00e0 la construcci\u00f3 d\u2019una xarxa de seguretat social potent, que no solament garanteixi la sanitat, sin\u00f3 un m\u00ednim ingr\u00e9s. I mentre una part cada vegada m\u00e9s gran de l\u2019ingr\u00e9s vagi a parar al capital en comptes de al treball, conclou, l’\u00fanica soluci\u00f3 resideix en un considerable augment dels impostos sobre els beneficis.<\/p>\n
La veritat \u00e9s que no manquen els que veuen clar el problema, fins i tot des de l\u2019altra banda. Per exemple, la senyora Christine Lagarde, cap del Fons Monetari Internacional, deia el gener d\u2019aquest any que economistes i pol\u00edtics havien negligit massa temps el tema de la desigualtat: \u201cara tots nosaltres entenem millor, diu, que una distribuci\u00f3 m\u00e9s igualit\u00e0ria de l\u2019ingr\u00e9s contribueix a m\u00e9s estabilitat econ\u00f2mica, a un creixement m\u00e9s sostingut i a unes societats m\u00e9s sanes\u201d. Uns objectius als quals no es veu que el Fons Monetari Internacional contribueixi quan segueix insistint que a Espanya \u00e9s necessari que es rebaixin m\u00e9s els salaris.<\/p>\n
Els sindicats brit\u00e0nics tamb\u00e9 tenen clar que, per tal de recuperar el nivell d\u2019ingressos dels assalariats, es necessita introduir canvis importants que significarien un \u201cnou contracte social amb els treballadors\u201d, per\u00f2 perden credibilitat quan comparen aix\u00f2 del contracte social amb \u201cel que el president Obama ha anomenat un \u2018tracte b\u00e0sic\u2019\u201d. I quan es veuen les mesures concretes que proposen es port advertir que no van gaire m\u00e9s enll\u00e0 de les tradicionals de la socialdemocr\u00e0cia, tal com era abans de la seva corrupci\u00f3.<\/p>\n
El mal \u00e9s que les forces pol\u00edtiques que haurien d\u2019impulsar aquests canvis no semblen capaces de fer-ho. Vivim en un sistema pol\u00edtic on l\u2019aparen\u00e7a de democr\u00e0cia s\u2019ha corromput fins a extrems que no tenen marxa enrere possible. Els partits que ens governen administren els recursos que reben de nosaltres a trav\u00e9s dels impostos, i els utilitzen per pagar a les empreses les obres i serveis que l\u2019estat no produeix per ell mateix, a canvi de rebre d\u2019aquestes empreses l\u2019oportuna, i oculta, compensaci\u00f3. Normalment fan veure que aquestes contractacions estan sotmeses al control p\u00fablic, perqu\u00e8 es fan mitjan\u00e7ant concursos; per\u00f2 el que ning\u00fa no comprova \u00e9s el grau de compliment de les condicions fixades. Si es fes un estudi de les difer\u00e8ncies que hi ha entre els preus a qu\u00e8 s\u2019atorguen les concessions d\u2019obres i serveis, i el seu cost final, tindr\u00edem una primera imatge aproximada de la corrupci\u00f3. Aix\u00f2 sense comptar els molts casos en qu\u00e8 el desvergonyiment ha arribat al punt que es prescindeix fins i tot de les aparences del concurs. \u00bfPer qu\u00e8 preocupar-se per les formes, si l\u2019experi\u00e8ncia demostra que els ciutadans no tenen cap inconvenient a votar pol\u00edtics de corrupci\u00f3 p\u00fablicament reconeguda?<\/p>\n
El problema \u00e9s que com sostenen els neurobi\u00f2legs, la conducta dels humans est\u00e0 determinada per un pensament que en la seva major part \u00e9s inconscient, muntat sobre creences i prejudicis. La major part dels pol\u00edtics, diu George Lakoff, sobre tot els d\u2019esquerres, creuen que la gent pensa sempre conscientment. \u201cCreuen, escriu, que tothom pensa igual i que, si se\u2019ls d\u00f3na a la gent els fets, la majoria raonar\u00e0 les conclusions concretes. Per\u00f2 com que aix\u00f2 \u00e9s cient\u00edficament fals, no acostuma a passar\u201d.<\/p>\n
Els votants decideixen menys pel raonament que per un nucli d\u2019idees i valors interioritzats en qu\u00e8 basen el seu concepte del b\u00e9 i del mal, i de la forma en qu\u00e8 ha d\u2019estar organitzada una societat. I aquestes idees i valors s\u00f3n alimentats quotidianament pels peri\u00f2dics, les r\u00e0dios i les televisions que cada un d\u2019ells tria com a m\u00e9s propers a les seves concepcions del m\u00f3n; uns medis que estan normalment manipulats pels grans interessos de la dreta. El 1928 Edward Bernays, un nebot de Freud que s\u2019havia instal\u00b7lat als Estats Units, va publicar un llibre, Propaganda, que comen\u00e7ava amb aquestes paraules: \u201cLa manipulaci\u00f3 conscient i intel\u00b7ligent dels costums i opinions organitzats de les masses \u00e9s un element d\u2019import\u00e0ncia en la societat democr\u00e0tica. Els que manipulen aquest mecanisme ocult de la societat constitueixen el govern invisible que assumeix l\u2019aut\u00e8ntic poder que regeix el dest\u00ed del nostre pa\u00eds\u201d. Del 1928 fins ara aix\u00f2 ha aven\u00e7at considerablement.<\/p>\n
Fins a tal punt menyspreen els nostres pol\u00edtics la capacitat racional dels votants que no dubten a prendre\u2019ns el p\u00e8l sense cap mena de vergonya. En aquests moments tenim el govern del PP a Madrid, el de Converg\u00e8ncia a Barcelona i el del PSOE a Andalusia dedicats, cada un pel seu compte, a promocionar programes de lluita contra la corrupci\u00f3. \u00bfQui els pot creure, si no comencen tancant a la pres\u00f3 els corruptes que cada un d\u2019ells t\u00e9 a casa seva? Encara que \u00e9s veritat que aix\u00f2 els deixaria sense la major part dels seus quadres actuals, la societat no perdria gaire. L\u2019\u00fanic que va fer un gest positiu per interpretar les coses va ser Pasqual Maragall quan va deixar anar, sense adonar-se ben b\u00e9 del que feia, aquella bomba del \u201c3 per cent\u201d, que demostrava, a m\u00e9s, que no estava gaire informat de les tarifes.<\/p>\n
Els efectes corruptors del sistema han estat tan efica\u00e7os que han acabat devorant fins i tot el que hi havia de sa en la vella pol\u00edtica d\u2019esquerres. De manera que han acabat fent ineficaces f\u00f3rmules de reforma que en el passat havien donat resultats espl\u00e8ndids. Ho va entendre perfectament Eric Hobsbawm, testimoni viu del frac\u00e0s del socialisme en les seves dues grans versions, revolucion\u00e0ria i reformista, que en els seus darrers escrits pol\u00edtics deia que \u201cels socialistes, marxistes o d\u2019altra \u00edndole, s\u2019han quedat sense la seva tradicional alternativa al capitalisme, a menys que, o fins a tant que, reflexionin el que volien dir amb el terme \u2018socialisme\u2019 i abandonin la presumpci\u00f3 que la classe obrera ser\u00e0 necess\u00e0riament el principal agent de la transformaci\u00f3 social\u201d.<\/p>\n
Ho interpreta el seu amic Donald Sassoon en el sentit que Hobsbawm creia \u201cque el que ha desaparegut (per ara) \u00e9s la creen\u00e7a, compartida per tots els protagonistes de les grans revolucions dels segles XIX i XX (…) de qu\u00e8 era possible canviar l\u2019ordre social existent per un altre de millor\u201d. I semblen confirmar aquesta opini\u00f3 les desoladores paraules que el mateix Hobsbawm ha escrit al prefaci del seu llibre p\u00f2stum, en qu\u00e8 descriu el nostre temps com \u201duna era de la hist\u00f2ria que ha perdut el nord i que, en els primers anys del nou mil\u00b7lenni, mira cap endavant sense guia ni mapa, cap a un futur incognoscible, amb m\u00e9s perplexitat i inquietud del que jo recordo haver vist en la meva llarga vida\u201d.<\/p>\n
Qu\u00e8 podem posar en el lloc d\u2019unes f\u00f3rmules que semblen haver caducat? Als Estats Units hi ha un grup d\u2019economistes de prou prestigi, com Richard Wolff, professor em\u00e8rit de la Universitat de Massachusets a Amherst, que estan conven\u00e7uts que el remei resideix en el cooperativisme, o sigui en les \u201cempreses obreres autodirigides\u201d, com diu ell. En un dels seus darrers escrits, que duu el t\u00edtol d\u2019\u201dUn socialisme per al segle XXI\u201d, presenta aix\u00ed el panorama: \u201cEls treballadors transformaran les seves f\u00e0briques, oficines i magatzems en \u201cempreses obreres autodirigides\u201d. Les defensaran tant d\u2019un retroc\u00e9s cap al capitalisme com de la subordinaci\u00f3 a cap aparat de partit o de l\u2019estat. Els treballadors operaran les seves empreses com el nucli central de la transici\u00f3 del capitalisme al socialisme. Constituint el seu propi cos de directors, s\u2019apropiaran i distribuiran l\u2019excedent que produeixen. Hauran reempla\u00e7at aix\u00ed els capitalistes. L\u2019autogovern democr\u00e0tic dels treballadors en el lloc de treball liquidar\u00e0 aix\u00ed l\u2019organitzaci\u00f3 antidemocr\u00e0tica del lloc de treball pel capitalisme\u201d.<\/p>\n
Aix\u00f2 em recorda, per una banda, els problemes que es van plantejar a l\u2019economia sovi\u00e8tica en els seus primers moments amb el perill de la sindicalitzaci\u00f3, que convertia els treballadors en propietaris en profit propi. Per\u00f2 els problemes majors d\u2019aquesta f\u00f3rmula els veiem quan ens adonem que Wolff, i altres col\u00b7legues seus com Gar Alperovitz, posen com a model del que volen Mondrag\u00f3n, la gran cooperativa guipuscoana. I un s\u2019adona que no \u00e9s sols que Mondrag\u00f3n no hagi canviat en m\u00e9s de mig segle d\u2019exist\u00e8ncia l\u2019entorn social del pa\u00eds, sin\u00f3 que el que pugui fer en el futur est\u00e0 completament condicionat per les decisions de pol\u00edtica econ\u00f2mica que es puguin prendre des de Madrid. O sigui que la soluci\u00f3 no est\u00e0 a la f\u00e0brica, sin\u00f3 al govern.<\/p>\n
Recordo que, estant al Per\u00fa, vaig aconseguir un casset amb can\u00e7ons cantades pel presos de \u201cSendero luminoso\u201d, i em va impressionar una adaptaci\u00f3 que havien fet de \u201cla varsoviana\u201d amb una tornada que es repetia constantment: \u201cSalvo el poder, todo es ilusi\u00f3n\u201d.<\/p>\n
Em perdonareu que, despr\u00e9s de parlar del cooperativisme no em refereixi a tot un munt de propostes, m\u00e9s o menys assenyades, de transformar el m\u00f3n, la immensa majoria de les quals parteixen o d\u2019obviar el tema de com aconseguir neutralitzar la capacitat que<\/p>\n
t\u00e9 el poder pol\u00edtic per frenar tots els canvis que posin en perill els seus interessos, o de suposar que es pot produir una mena de conversi\u00f3 universal que far\u00e0 que cada u de nosaltres es desperti un dia decidit a compartir l\u2019\u00fas comunitari dels b\u00e9ns essencials o a renunciar als mals que comporta apuntar-se al creixement indefinit.<\/p>\n
Propostes que gaireb\u00e9 sempre es formulen entenent que \u201cel m\u00f3n\u201d \u00e9s l\u2019espai dels pa\u00efsos desenvolupats en qu\u00e8 vivim nosaltres, i oblida, entre altres coses, que al defora d\u2019ell hi ha una altre m\u00f3n que tindr\u00e0 uns problemes angoixosos en els anys a venir, ja que, com possiblement sabeu, s\u2019ha abandonat aquella il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019una contenci\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 mundial i les noves estimacions de les Nacions Unides apunten a qu\u00e8 augmentar\u00e0 molt m\u00e9s del que s\u2019havia previst: la d\u2019\u00c0frica passar\u00e0 en el transcurs d\u2019aquest segle dels mil milions actuals a tres mil sis-cents milions (Malawi, per exemple, es calcula que passar\u00e0 de 15 a 129 milions). Qualsevol proposta de canvi social no pot fer-se oblidant que aquests ve\u00efns nostres, que ja estan trucant a les nostres portes, tindran molts m\u00e9s motius per fer-ho aix\u00ed que se\u2019ls acabin els aliments i l\u2019aigua, i que costar\u00e0 conv\u00e8ncer-los de qu\u00e8 el que els cal fer es acostumar-se a consumir menys. Vull dir que alguns d\u2019aquests projectes id\u00edl\u00b7lics que apunten a la necessitat d\u2019un canvi moral hauran d\u2019ajustar-se a una imatge m\u00e9s complexa del m\u00f3n que ve.<\/p>\n
Si alg\u00fa espera que, per acabar, faci profecies sobre el que passar\u00e0 o proposi remeis per al futur, s\u2019equivoca. La meva funci\u00f3, com a persona que treballa professionalment en l\u2019estudi de l\u2019evoluci\u00f3 de la societat \u00e9s, senzillament, la de tractar d\u2019explicar el que passa, de donar elements perqu\u00e8, vencent els prejudicis, els t\u00f2pics i les interpretacions malintencionades, cada u miri al seu voltant, examini el que passa i prengui partit. El que he volgut explicar \u00e9s que estem entrant en un per\u00edode que ens amena\u00e7a amb la consolidaci\u00f3 d\u2019una desigualtat creixent, amb la degradaci\u00f3 i empobriment del treball assalariat i amb la destrucci\u00f3 dels serveis socials que ens proporcionava l\u2019estat del benestar, amb unes conseq\u00fc\u00e8ncies garantides d\u2019empobriment global per a la majoria. He volgut explicar tamb\u00e9 que aquesta evoluci\u00f3 no \u00e9s el fruit inevitable de causes fatals i invencibles, com la globalitzaci\u00f3, l\u2019evoluci\u00f3 de la tecnologia o qualsevol altra d\u2019aquesta mena, sin\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica destinada a aconseguir l\u2019enriquiment d\u2019alguns a costa de la majoria. Aquesta pol\u00edtica ha portat a la destrucci\u00f3 d\u2019algunes de les eines de defensa que abans s\u2019utilitzaven, com la capacitat de negociaci\u00f3 dels treballadors, i ha acabat corrompent la democr\u00e0cia parlament\u00e0ria.<\/p>\n
\u00bfCom es pot sortir endavant, aleshores, d\u2019una situaci\u00f3 que t\u00e9 fonamentalment unes causes pol\u00edtiques, quan les regles del joc han corromput els vells referents que ens havien servit en el passat per aconseguir guanys socials i llibertats? Sembla evident que ens cal trobar-ne de nous.<\/p>\n
Mirant al nostre entorn social, no tot el que s\u2019hi veu \u00e9s negre. Al nostre voltant no hi ha solament derrota i frustraci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 protesta i resist\u00e8ncia; no solament corrupci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 solidaritat. All\u00e0 on els governs i els partits no arriben, hi ha moviments socials protagonitzats per homes i dones que no es resignen als abusos a que se\u2019ls vol sotmetre, treballadors que lluiten pels seus drets, metges que s\u2019oposen a la privatitzaci\u00f3 de la sanitat, estudiants que rebutgen la degradaci\u00f3 de l\u2019ensenyament p\u00fablic, col\u00b7lectivitats que aturen projectes d\u2019explotaci\u00f3 dels recursos naturals que posarien en perill el seu entorn. Hi ha, m\u00e9s enll\u00e0 del nostre m\u00f3n, moviments de camperols que lluiten col\u00b7lectivament \u2013a Am\u00e8rica, Europa, \u00c0frica i \u00c0sia del sud- per la terra i l\u2019aigua, hi ha protestes de grups ind\u00edgenes que volen protegir les seves formes de vida i la seva dignitat… Malgrat la seva diversitat, tots aquests moviments tenen en com\u00fa el fet que s\u2019adrecen contra un mateix enemic, contra un capitalisme depredador i incontrolat, que t\u00e9 avui la for\u00e7a suficient, no solament per reprimir les manifestacions, sin\u00f3 per evitar, a trav\u00e9s del control de la pol\u00edtica, qualsevol intent que uns governs elegits amb el seu patrocini poguessin fer per frenar les seves activitats.<\/p>\n
Cal trobar els medis d\u2019estendre aquesta consci\u00e8ncia com\u00fa i d\u2019elaborar des de baix, des de l\u2019experi\u00e8ncia dels moviments socials en les seves variants m\u00e9s diverses, noves formes d\u2019actuaci\u00f3 pol\u00edtica que puguin arribar on avui no arriben uns partits que han vist impassibles, sovint com a col\u00b7laboradors, la destrucci\u00f3 de les nostres llibertats i dels nostres drets.<\/p>\n
Hi ha molta feina a fer. Els resultats que s\u2019obtinguin dependran de vosaltres. A mi, que estic ja a la vora de la porta de sortida, no em toca m\u00e9s que aportar el que he apr\u00e8s, de la meva feina i de la meva experi\u00e8ncia. Per\u00f2 la feina l\u2019haureu de fer vosaltres. Ser\u00e0 dif\u00edcil, per\u00f2 val la pena.<\/p>\n
Conferencia impartida al CCCB el 17 Setembre de 2013<\/i><\/p>\n