El 1984 vaig ser el primer de tota la meva fam\u00edlia que accedia a la Universitat. Pel meu pare, treballador del Mercat del Peix de Barcelona, aquest fet que pot semblar avui quotidi\u00e0 tenia un valor incalculable, que anava m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una fita personal i familiar. Hi havia tamb\u00e9 un component del que podr\u00edem anomenar \u201corgull de classe\u201d. Que el fill d\u2019un treballador, sindicalista i simpatitzant del PSUC, entr\u00e9s en aquell magne recinte representava un triomf d\u2019uns sectors socials tradicionalment apartats del coneixement i de les seves institucions m\u00e9s representatives. Aquesta vict\u00f2ria encara s\u2019eixamplava m\u00e9s quan el fill de l\u2019amo de la seva empresa, i enemic de classe declarat, ni tan sols era capa\u00e7 d\u2019aprovar la te\u00f2rica per aconseguir el carnet de conduir. Tot plegat, per a ell, era la demostraci\u00f3 fefaent que el proc\u00e9s iniciat amb elManifest Comunista, que continuava despr\u00e9s amb la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre i la vict\u00f2ria sobre el feixisme el 1945 no tenia aturador. Cada cop que un pa\u00eds es passava al b\u00e0ndol del socialisme o dels pa\u00efsos no alineats (Vietnam al 1975, Nicaragua al 1979, etc.) sentia com si aquella l\u00f2gica implacable de la for\u00e7a hist\u00f2rica condu\u00eds a la vict\u00f2ria definitiva del socialisme a tot el planeta. Pel meu pare, aquell acc\u00e9s al \u201ctemple del coneixement\u201d i els sat\u00e8l\u00b7lits sovi\u00e8tics voltant per l\u2019espai formaven part, cadascun de la seva manera, del mateix proc\u00e9s triomfal de la classe obrera. Per a ell i per a molts d\u2019altres treballadors, aquest sentit de la hist\u00f2ria, malgrat les coses no fossin exactament com pensaven, els donava la for\u00e7a per continuar lluitar i combatre el feixisme local, el que havien de suportar dia a dia.<\/p>\n
Fou aquest orgull, aquesta dignitat i sentit de superioritat moral d\u2019una classe social que es creia destinada a governar el m\u00f3n i a instaurar-hi l\u2019amabilitat i la igualtat universals el que va ser destru\u00eft durant els anys 80. Tot plegat havia estat ordit des de principis dels 70. Els \u201cChicago Boys\u201d de Milton Friedmann, els experiments neoliberals al Xile de Pinochet (1973) i finalment l\u2019arribada al poder de Margaret Thatcher a Gran Bretanya (1979) i Ronald Reagan als EEUU (1980) van obrir un altre proc\u00e9s, inesperat per aquells que creien, ing\u00e8nuament, en la inevitable vict\u00f2ria del socialisme. La d\u00e8cada que hav\u00edem acabat amb l\u2019entusiasme del triomf de la Revoluci\u00f3 Sandinista donava peu a una altre que finalitzaria amb la caiguda del mur de Berl\u00edn el 1989 i la desfeta del anomenat \u201cBloc Socialista\u201d totalment esmicolat en menys de dos anys. La derrota dels miners brit\u00e0nics a la vaga de 1984-85 va ser un trist presagi de la desfeta que se\u2019ns venia al damunt.<\/p>\n