Al barri icona de la burgesia catalana, on es concentren les rendes m\u00e9s altes de Barcelona, CiU i PP van arrassar el 28N del 2010 amb un 81% dels vots. A prop\u00f2sit de la dimensi\u00f3 i evoluci\u00f3 de la crisi que va esclatar la tardor de 2007 i que encara es perllonga, el financer Warren Buffet va etzibar fa temps: \u00abaix\u00f2 \u00e9s la guerra de classes; i l’estem guanyant nosaltres\u00bb. Similar reflexi\u00f3 fa reflectir Newsweek a la caiguda del mur del Berl\u00edn: \u201cla guerra contra la pobresa ha acabat; i l\u2019han perduda els pobres\u201d. Segle XXI: classes, capitalisme global, crisi. Acompanyats a casa nostra d\u2019un discurs \u00fanic que segueix dominant i imposant-se: \u201ctotes ens hem d\u2019estr\u00e8nyer\u201d, \u201chem de deixar de viure per sobre de les nostres possibilitats\u201d. Totes? No pas.<\/p>\n
Si el poder m\u00e9s efectiu sempre \u00e9s el que s\u2019exerceix des de la discreci\u00f3 i el silenci, la vella met\u00e0fora del \u2018Diagonal en amunt\u2019 \u2013en relaci\u00f3 amb la distribuci\u00f3 territorial de les classes socials- segueix sent parcialment real. Tan real com que la crisi va per barris i com que en els darrers quatre anys ni bancs, ni grans empresaris, ni grans accionistes han perdut. Tot el contrari: han continuat guanyant. Des que esclat\u00e9s la crisi, els bancs han guanyat 1,8 milions d\u2019euros a l\u2019hora i les grans empreses 5,2 milions cada 60 minuts.<\/p>\n
El fort\u00ed de la dreta conservadora<\/b><\/p>\n
El districte de Sarri\u00e0-Sant Gervasi \u2013i, en concret, els barris de Pedralbes, la Bonanova i Sarri\u00e0- s\u00f3n el s\u00edmbol d\u2019alt standing que distingeix el poder econ\u00f2mic real que influeix, modula i modifica decisions pol\u00edtiques cabdals que afecten la majoria social. Resid\u00e8ncia d\u2019alt standing d\u2019empresaris, gestors i dirigents pol\u00edtics. B\u00fanquer on resideixen els cognoms m\u00e9s habituals de les nissagues del poder econ\u00f2mic catal\u00e0. El barri que m\u00e9s s\u2019assembla a un ghetto, en paraules de Joan Subirats, director de la IGOP de la UAB: uniformitat de classe i homogene\u00eftat ideol\u00f2gica, de posici\u00f3 econ\u00f2mica i de qualitat de vida.<\/p>\n
Els resultats de les darreres eleccions auton\u00f2miques s\u00f3n, en aquest aspecte, simptom\u00e0tiques. Alta participaci\u00f3 \u2013llindant el 75%- i escorada de forma desbordada cap a la dreta. Nom\u00e9s, a Pedralbes de 6.073 electors, 4.906 ho van fer per CiU (3.265) i el PP (1.641). Si afegim el vot registrat per C\u2019s (328 vots), les dretes van obtenir 5.234 vots, el 86% dels sufragis. Les formacions del tripartit van registrar 500 vots comptats, un 8,23% del vot registrat: el PSC va registrar nom\u00e9s 268 vots. Similar recompte es va donar al barri de la Bonanova de Sant Gervasi: de 13.037 votants, 10.370 (79%) ho van fer per CiU, PP i C\u2019s. Ciudadanos va recollir 710 vots, mentre les forces del tripartit a penes m\u00e9s del doble: 1.572 vots.<\/p>\n
Els indicadors de renda per c\u00e0pita tamb\u00e9 parlen sols i visibilitzen el mur i les fronteres de les classes socials. Segons dades oficials del 2005, els ve\u00efns de l\u2019antic camp de Sarri\u00e0 (40.306 euros), de Pedralbes (35.236) i de Palau Reial (34.909) lideren el r\u00e0nking de renda familiar per c\u00e0pita disponible, gastant 2,6 vegades el que gasten les zones m\u00e9s humils i un 80% m\u00e9s que la mitjana de la ciutat. A l\u2019altra cara de la mateixa moneda, s\u2019hi troben el Bar\u00f3 de Viver (7.112 euros anuals), Bes\u00f2s-Mar (7.423) o Trinitat Nova (8.263).<\/p>\n
G16: els amos i ‘senyors’ de Barcelona<\/b><\/p>\n
Tanquen negocis a la sobretaula, impulsen i dissenyen la ciutat, alenen decisions i collen el poder pol\u00edtic. Representant els interessos del diner, rarament perden. Participen cada dia de la cosa p\u00fablica, per\u00f2 des de la m\u00e9s estricta opacitat. I tenen nom: G-16. Les setze entitats m\u00e9s influents de Barcelona: Foment del Treball, la Cambra de Comer\u00e7, el C\u00edrculo Ecuestre, el Real Club de Tenis de Barcelona, el Cercle d\u2019Economia, el FC Barcelona, el RCD Espanyol, l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0, el RACC, l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s, el Centre Excursionista de Catalunya, l\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre (patronal del camp, dels grans propietaris), el C\u00edrculo Art\u00edstico, el Real Club de Polo de Barcelona o el Circulo del L\u00edceo \u2013restringit i fins fa ben poc vetant la pres\u00e8ncia de dones, inclosa Montserrat Caball\u00e9-. Es reuneixen peri\u00f2dicament, amb car\u00e0cter mensual o bimensual, i lluny de llums i taqu\u00edgrafs, imposen l\u2019opci\u00f3 de les elits a la majoria social.<\/p>\n
La seva exist\u00e8ncia es va con\u00e8ixer arran d\u2019un reportatge al diari econ\u00f2mic \u2018Expansi\u00f3n\u2019 el 2008 i \u2018Carrer\u2019, la revista de la FAVB, en va fer un an\u00e0lisi profund. Autorebatejats com a \u201csocietat civil\u201d s\u00f3n el lobby del diner capa\u00e7, a tall d\u2019exemple, d\u2019aconseguir 70.000 milions de pessetes de l\u2019erari p\u00fablic per a la reconstrucci\u00f3 del Liceu mentre, en les mateixes dates, l\u2019aluminosi feia estralls a 35.000 habitatges obrers constru\u00efts amb ciment defectu\u00f3s per la burgesia catalana del llinatge dels Sanahuja. Encara avui, 19 anys despr\u00e9s, 1.000 fam\u00edlies esperen solucions.<\/p>\n
F\u00e8lix Millet: \u201cSom 400 i sempre som els mateixos\u201d<\/b><\/p>\n
Pedralbes destil\u00b7la classisme, luxe indissimulat de privilegis i seguretat privada desbocada Anatomia de classe: de la tribuna del Bar\u00e7a, al vermut del Tur\u00f3 Park, a sopar al C\u00edrculo Ecuestre \u201312.000 euros per ser-ne soci- per tancar negocis, despr\u00e9s d\u2019haver passat pel Club de Polo \u201320.000 euros a fons perdut per pert\u00e0nyer-hi-, haver recollit els fills a la subvencionada Saint Pauls School \u2013600 euros de quota mensual encoberta- o tornar del Reial \u2013sempre reial- Club de Tenis. All\u00e0 hi s\u00f3n: i s\u00f3n sempre els mateixos.<\/p>\n
Fan i desfan. Ho va reblar F\u00e8lix Millet, quan formava part activa de l\u2019influent G16 barcelon\u00ed i era un prohom venerat de les institucions catalanes:\u2013Clau de Barcelona (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), guard\u00f3 Senyor de Barcelona (2004) i Conciutad\u00e0 que Ens Honora (2008). Son els mateixos, s\u00ed, i fan el de sempre. Amb silenci i opacitat com a premissa: \u201cperdr\u00edem la nostra for\u00e7a si f\u00e9ssim p\u00fablic els acords que es tanquen\u201d al Circulo Ecuestre, es va sincerar el directiu Manuel Carreras el setembre de 2008.<\/p>\n
Els mateixos 400 que habiten la mateixa torre de marfil de l\u2019oasi catal\u00e0 amb tastet de m\u00e0fia local. Un fort\u00ed de la classe dominant, on nissagues entrecreuades i fam\u00edlies acabalades, sumades a gestors i dirigents pol\u00edtics<\/p>\n
que s\u2019hi han traslladat, conformen unes relacions endog\u00e0miques que controlen, amb absoluta discreci\u00f3 i enorme influ\u00e8ncia, les rengles del pa\u00eds. L\u20191% que domina el 99%, que diria la teoria de les elits de Charles Wright Mills. Elits que es blinden sota all\u00f2 anunciat per Mike Davis des de l\u2019ecologia urbana de la por: bunqueritzaci\u00f3 de videoc\u00e0meres, multiplicaci\u00f3 d\u2019alarmes i auge de la seguretat privada al barri que disposa de m\u00e9s espai p\u00fablic menys utilitzat. I tamb\u00e9 del major nombre de segones portes classistes per a l\u2019acc\u00e9s del personal de servei a les mansions del selecte club de l\u2019alta burgesia. Els de sempre i s\u00f3n els mateixos: 20.000 persones a Catalunya que declaren ingressos superiors als 120.000 euros anuals. En una societat ben dual on el 20% dels contribuents amb m\u00e9s ingressos disposen ja del 47% de la renda. Contribuents a qui Mas i<\/p>\n
Mas-Colell ja han anunciat que volen fer la vida millor, rebaixant-los els impostos.<\/p>\n
Nost\u00e0lgia franquista<\/b><\/p>\n
Un poder fonamentalment mascul\u00ed, sovint d\u2019adscripci\u00f3 espanyolista, que vindica els privilegis i beneficis del present: malgrat alguna debacle (els Sanahuja amb Sacresa, Bruno Figueres amb Habitat), els grans patrimonis han seguit guanyant i acumulant riquesa. Grans patrimonis que tampoc s\u2019estan, entre les parets olig\u00e0rquiques del C\u00edrculo Ecuestre, de lloar el franquisme i la fidelitat i suport que li van professar. Pinyol nost\u00e0lgic amb cares conegudes i algun God\u00f3 de per mig, com denunciar\u00e0 en el proper n\u00famero de \u2018Carrer\u2019 el codirector Marc Andreu, que narra la presentaci\u00f3 del llibre \u201cLa otra memoria hist\u00f3rica\u201d de Miquel Mir al C\u00edrculo Ecuestre, que va acabar en obertes i indissimulades lloances al dictador.<\/p>\n
I \u00e9s que si la mem\u00f2ria sempre \u00e9s un camp de batalla, tamb\u00e9 ho \u00e9s el nomencl\u00e0tor de la ciutat. \u201cLas casitas del barrio alto\u201d, cantava Victor Jara. I si el Raval t\u00e9 el carrer Salvador Segu\u00ed, Pedralbes t\u00e9 la seva avinguda Pearson. En homenatge a un dels seus: F.S. Pearson, fundador del club de golf de Pedralbes i Sant Cugat, i rostre ben visible de La Canadenca de principis de segle \u2013posteriorment FECSA-, s\u00edmbol del control d\u2019un sector energ\u00e8tic encara avui clar. M\u00e8tafora de lluita obrera a les portes del primer maig: la mateixa Canadenca de Pearson on es va forjar la hist\u00f2rica lluita que va consagrar les 8 hores de jornada laboral.<\/p>\n
Font: Publicat a La Directa 226, l’abril de 2011<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00a0<\/p>\n
Si el poder m\u00e9s efectiu sempre \u00e9s el que s\u2019exerceix des de la discreci\u00f3 i el silenci, la vella met\u00e0fora del \u2018Diagonal en amunt\u2019 \u2013en relaci\u00f3 amb la distribuci\u00f3 territorial de les classes socials- segueix sent parcialment real. Tan real com que la crisi va per barris i com que en els darrers quatre anys ni bancs, ni grans empresaris, ni grans accionistes han perdut. Tot el contrari: han continuat guanyant.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2422,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2421","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condiciones-de-vida"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2421","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2421"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2421\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2422"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2421"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2421"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2421"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}