Text de la intervenci\u00f3 a l\u00b4Ateneu barcelon\u00e8s el dia 5 de novembre amb motiu de l\u00b4homenatge a A. Camus organitzat pel Col.lectiu Ex-Bosc\u00e0.<\/i><\/p>\n
Com succeeix amb molts altres autors c\u00e8lebres, tractar d\u2019apropar-se a la figura d\u2019Albert Camus sempre comporta el risc de desdibuixar aspectes rellevants de la seva personalitat per via de saturaci\u00f3 del comentari m\u00e9s o menys farcit de t\u00f2pics. Espero no contribuir massa a aquesta saturaci\u00f3 amb els seg\u00fcents apunts al voltant d\u2019una de les m\u00faltiples dimensions advertibles en la traject\u00f2ria biogr\u00e0fica de l\u2019escriptor: la del sentiment d\u2019estrangeria i exili que el va acompanyar fins al final de la seva vida.<\/p>\n
Res d\u2019excepcional ha de tenir que aquesta dimensi\u00f3 banyi molt sovint una obra en la qual s\u2019expliciten des d\u2019un bon comen\u00e7ament, i dins el mateix camp sem\u00e0ntic, evidents connexions entre l\u2019absurditat de l\u2019exist\u00e8ncia, estranyesa i exili material o metaf\u00edsic. Per\u00f2 no \u00e9s el meu prop\u00f2sit deturar-me a subratllar la import\u00e0ncia que en l\u2019obra camusiana tenen aquestes connexions (tots els presents saben que hi ha una copiosa bibliografia exeg\u00e8tica sobre la q\u00fcesti\u00f3). M\u00e9s aviat desitjaria centrar-me en alguns -nom\u00e9s alguns- dels fils amb els quals s\u2019anir\u00e0 teixint al llarg del recorregut personal de Camus la seva condici\u00f3 d\u2019estranger f\u00edsic, moral, intel\u00b7lectual i pol\u00edtic, una condici\u00f3 que tal vegada justifiqui conjecturar que, tret de l\u2019Alg\u00e8ria de la infantesa i de la joventut, mai no es va sentir enterament c\u00f2mode enlloc.<\/p>\n
Amb 19 anys, de forma tan significativa com premonit\u00f2ria, Camus escriu a un amic: \u201cPuc viatjar, per\u00f2 fora d\u2019Alger ser\u00e9 sempre a l\u2019exili.\u201d Saint-Exup\u00e9ry va assenyalar en una ocasi\u00f3 que tots som de la nostra infantesa; i sigui o no veritat que el secret d\u2019un escriptor \u00e9s all\u00e0, a la infantesa, on el podem trobar, en el cas de Camus, les dues observacions semblen for\u00e7a pertinents.<\/p>\n
Potser no sigui abusar massa de l\u2019especulaci\u00f3 gratu\u00efta entrellucar en la mateixa p\u00e0tria natal de l\u2019escriptor algunes de les ombres germinals del sentiment d\u2019estrangeria -i d\u2019exili- que tant va pesar en la seva vida. En aquest sentit, crec que no seria exagerat, o no ho seria del tot, intuir que l\u2019adolescent nascut en el s\u00ed d\u2019una fam\u00edlia molt pobre, orfe de pare, amb una mare analfabeta i afectada de greus limitacions auditives i de parla, i patint, a m\u00e9s, les inclem\u00e8ncies de car\u00e0cter d\u2019una \u00e0via implacable, devia con\u00e8ixer ben aviat un cert sentiment d\u2019estrangeria en haver d\u2019assistir com a becari a les classes de batxillerat d\u2019un liceu situat fora de Belcourt, el seu barri, i freq\u00fcentat per alumnes procedents de fam\u00edlies benestants davant els quals procurava ocultar el seu propi origen social (Camus dir\u00e0 m\u00e9s endavant en relaci\u00f3 a aquests anys: \u201cSento vergonya d\u2019haver sentit vergonya\u201d). Qui sap, doncs, fins a quin punt aquesta experi\u00e8ncia educativa origin\u00e0ria no hauria pogut incidir tamb\u00e9 en el sorgiment ulterior d\u2019una convicci\u00f3 camusiana: la de que sentir-se estranger havia estat des del primer moment la seva veritable condici\u00f3.<\/p>\n
Sense sortir encara d\u2019Alg\u00e8ria, podem registrar igualment la pres\u00e8ncia d\u2019altres ombres primerenques d\u2019estrangeria. Ombres derivades d\u2019una circumst\u00e0ncia diferent a la que acabo d\u2019esmentar, i que estaven destinades a tenir conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un ordre m\u00e9s tangible en la vida intel\u00b7lectual i professional de l\u2019escriptor. Em refereixo a la impossibilitat d\u2019obtenir l\u2019agregaci\u00f3 universit\u00e0ria a causa de la tuberculosi amb la qual haur\u00e0 de conviure tota la vida. En barrar-li el pas cap a l\u2019ensenyament i l\u2019elit universit\u00e0ria, aquest fet va determinar, en primer lloc, que el jove Camus s\u2019orient\u00e9s professionalment cap al periodisme i el teatre; i, en segon lloc, va afavorir que m\u00e9s endavant es perceb\u00e9s a si mateix gaireb\u00e9 com un insegur estranger en el milieu<\/i> intel\u00b7lectual parisenc, poblat a l\u2019\u00e8poca per intel\u00b7lectuals formats a les grans escoles tipus Louis-le-Grand o titulats a l\u00b4\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieur com podien ser J.P. Sartre, M. Merleau-Ponty, S. de Beauvoir, E. Mounier i d\u2019altres. Camus se\u2019n fa ress\u00f2 en alguna de les seves anotacions \u00edntimes. Com la seg\u00fcent: \u201cPosat entre els ambients intel\u00b7lectuals sempre tinc la impressi\u00f3 d\u2019haver-me de fer perdonar alguna cosa\u201d<\/p>\n
Aquesta percepci\u00f3 de s\u00ed mateix el va fer extraordin\u00e0riament sensible en relaci\u00f3 a les cr\u00edtiques negatives d\u2019uns adversaris sempre disposats a retreure-li limitacions de tota mena (en especial les corresponents a l\u2019\u00e0mbit de la reflexi\u00f3 filos\u00f2fica). Val a dir que, en direcci\u00f3 oposada, el sentit innat de l\u2019honestedat i del pudor que posse\u00efa -un sentit for\u00e7a ve\u00efnat a all\u00f2 que Orwell entenia com a \u201ccommon decency\u201d- el portava sovint a relativitzar amb un cert escepticisme els elogis que se li prodigaven: \u201cCada vegada que em diuen que m\u2019admiren -escriu- tinc la impressi\u00f3 d\u2019haver estat mentint tota la vida.\u201d \u00c9s probable que tot plegat hagi contribu\u00eft a configurar un dels motius pels quals l\u2019escriptor preferia freq\u00fcentar la companyia d\u2019esportistes, actors i actrius de teatre, aix\u00ed com la de la gent del seu propi medi social, abans que no pas la dels, en paraules seves, \u201cfalsos grans homes\u201d de Paris, ciutat de la qual fugia tant bon punt en tenia oportunitat.<\/p>\n
La sensaci\u00f3 de ser un estranger en ra\u00f3 de la proced\u00e8ncia social, l\u2019educaci\u00f3 rebuda i els or\u00edgens ultra-metropolitans no far\u00e0 m\u00e9s que augmentar amb el pas del temps. Caldria afegir d\u2019immediat un factor suplementari: el de les severes cr\u00edtiques amb qu\u00e8 de manera creixent seran rebudes les seves intervencions period\u00edstiques i la seva producci\u00f3 assag\u00edstica. M\u2019allargo una mica m\u00e9s sobre aquest punt.<\/p>\n
Amb independ\u00e8ncia de l\u2019ampli reconeixement popular obtingut per l\u2019escriptor, molts lectors i lectores d\u2019esquerres van deixar de veure-hi l\u2019admirable creador de la trilogia de l\u2019absurd, el jove que a Alg\u00e8ria havia militat en el partit comunista, el mateix home que havia participat activament en la Resist\u00e8ncia, tot constituint-se, com alg\u00fa va afirmar, en la consci\u00e8ncia moral duna generaci\u00f3. De fet, a rel de que li fos concedit el premi Nobel tres anys abans de morir, la revista Arts<\/b><\/i> va poder sintetitzar en un cruel titular de primera plana una opini\u00f3 bastant estesa a l\u2019\u00e8poca. \u201cEn atorgar el seu premi a Camus, el Nobel corona una obra acabada.\u201d<\/p>\n
El punt de no-retorn en aquesta situaci\u00f3, i que gaireb\u00e9 va situar Camus com un absolut outsider <\/i>tant en el pla moral como en el pol\u00edtic, va ser l\u2019aparici\u00f3, el 1951, de L\u2019home rebel<\/b><\/i>, llibre que va confirmar a ulls dels seus nombrosos companys de circumst\u00e0ncies la idea que venien sostenint de feia temps en relaci\u00f3 al seu autor: la de que era un anarquista sentimental, un idealista abstracte girat d\u2019espatlles a les exig\u00e8ncies de l\u2019\u00e8poca, i que s\u2019abandonava amb massa complaen\u00e7a a vindicar un \u201cpensament solar\u201d mediterrani fet duna mesura, un l\u00edmit i un equilibri hist\u00f2ricament ficticis.<\/p>\n
Crec que \u00e9s convenient indicar que aquest canvi de valoraci\u00f3 per part d\u2019un sector del p\u00fablic diguem-ne progressista (insisteixo: no de tot el p\u00fablic) no pot deslligar-se del tarann\u00e0 d\u2019uns temps en els quals l\u2019examen de la realitat sustentat en termes morals i individuals trobava cada vegada menys espai; b\u00e9 es podria afirmar que, per contra, entre els ambients d\u2019esquerra anava agafant m\u00e9s volada la din\u00e0mica consistent a reduir a oposicions ideol\u00f2giques i\/o pol\u00edtiques qualsevol dilema personal. I Camus mai no va deixar d\u2019assenyalar l\u2019enorme dist\u00e0ncia que el separava duna perspectiva semblant (\u201cl\u2019admiro des de lluny\u201d, escriur\u00e0 no sense ironia en relaci\u00f3 a aquesta perspectiva).<\/p>\n
Cal precisar igualment que si la condici\u00f3 d\u2019estranger pol\u00edtic i moral de Camus no va ser del tot completa durant la d\u00e8cada dels anys 50 va ser gr\u00e0cies a que va poder comptar amb la simpatia i el suport que li van proporcionar altres estrangers i exiliats de l\u2019univers pol\u00edtic dominant: republicans espanyols, anarquistes, sindicalistes revolucionaris, marxistes anti-estalinians. L\u2019escriptor veia en aquests grups minoritaris i pol\u00edticament marginats la perviv\u00e8ncia d\u2019un esperit de revolta escassament disposat a cedir davant les servituds dictades per unes preteses lleis inflexibles de la hist\u00f2ria.<\/p>\n
L\u2019exili i el sentiment d\u2019estrangeria definitius li arribaran a Camus amb el drama de la guerra franco-algeriana. L\u2019esdeveniment l\u2019obligar\u00e0 a adonar-se una vegada m\u00e9s del car\u00e0cter il\u00b7lusori d\u2019alguns dels anclatges que va perseguir al llarg de la seva vida per tal de neutralitzar-ne el desarrelament essencial. L\u2019esquin\u00e7ament interior causat per la guerra el portar\u00e0 a una nova ren\u00fancia, la final: a partir d\u2019un moment determinat ja no va voler continuar parlant i escrivint amb la intenci\u00f3 de contribuir a trobar una sortida satisfact\u00f2ria al conflicte.<\/p>\n
La \u201cCrida per a una treva civil\u201d, que l\u2019escriptor va impulsar des de l\u2019esperan\u00e7a d\u2019obrir camins conciliadors, va ser refusada pels dos b\u00e0ndols enfrontats, un fet en el qu\u00e8 va constatar la impossibilitat de materialitzar de forma efectiva el vell projecte de Messali Hadj, projecte que el propi Camus havia contemplat amb viva simpatia durant molt de temps i que postulava la federaci\u00f3 d\u2019una Alg\u00e8ria associada a Fran\u00e7a dins el marc d\u2019una autonomia multicultural que potser s\u2019hauria anat despla\u00e7ant de forma progressiva, i evitant la viol\u00e8ncia, vers la independ\u00e8ncia final. A partir del frac\u00e0s de la \u201cCrida\u201d, Camus va emmudir, almenys pel que fa a qualsevol intervenci\u00f3 p\u00fablica sobre el conflicte.<\/p>\n
Va callar, s\u00ed, sobre el conflicte, per\u00f2 afortunadament no sobre Alg\u00e8ria. El primer home<\/b><\/i>, el llibre inacabat i editat p\u00f2stumament, s\u2019erigeix a tall de majestu\u00f3s himne evocatiu dels seus propis or\u00edgens algerians, un himne sorgit de somnis polveritzats per l\u2019aspra realitat. Hi podem llegir: \u201cDoneu tota la terra als pobres, a tots aquells que no tenen res, a la immensa tropa dels miserables, la majoria \u00e0rabs i alguns francesos (\u2026) perqu\u00e8 es trobin finalment aplegats sota el sol de la meva naixen\u00e7a la terra que tant he estimat i aquelles i aquells a qui tant he venerat.\u201d<\/p>\n
El poeta R. M. Rilke creia que la veritable p\u00e0tria de l\u2019home \u00e9s la infantesa (no s\u00e9 si resulta massa oport\u00fa recordar aquesta mena d\u2019afirmacions en l\u2019actualitat) i que nom\u00e9s es poden estimar les coses amb les quals s\u2019ha nascut. Camus es va veure obligat a estranyar-se ben d\u2019hora -a exiliar-se- del m\u00f3n de la seva infantesa i joventut. Per\u00f2 sempre va retornar-hi: per estar amb la dol\u00e7a mare i altres familiars i amics, per rec\u00f3rrer novament els indrets de les hores enyorades i, en fi, per revisitar el mar on poder banyar-se una vegada m\u00e9s sota el sol que, segons ell, \u201cl\u2019havia privat de tot ressentiment\u201d.<\/p>\n
\u00c9s probable que tamb\u00e9 hi retorn\u00e9s per recuperar en estat pur la genu\u00efna p\u00e0tria perduda i poder sentir-se m\u00e9s a prop d\u2019una d\u2019aquelles coses que tant estimava per haver nascut amb elles, una cosa que va definir en termes d\u2019un exigent i perenne desig: \u201cHi ha la bellesa i hi ha els humiliats. Siguin quines siguin les dificultats que l\u2019empresa pugui presentar, mai no hauria de ser infidel ni als segons ni a la primera\u201d. Mai no ho va ser.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com succeeix amb molts altres autors c\u00e8lebres, tractar d\u2019apropar-se a la figura d\u2019Albert Camus sempre comporta el risc de desdibuixar aspectes rellevants de la seva personalitat per via de saturaci\u00f3 del comentari m\u00e9s o menys farcit de t\u00f2pics. Espero no contribuir massa a aquesta saturaci\u00f3 amb els seg\u00fcents apunts al voltant d\u2019una de les m\u00faltiples dimensions advertibles en la traject\u00f2ria biogr\u00e0fica de l\u2019escriptor: la del sentiment d\u2019estrangeria i exili que el va acompanyar fins al final de la seva vida.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2429,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[1096],"class_list":["post-2428","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","tag-albert-camus"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2428","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2428"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2428\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2429"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2428"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2428"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2428"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}