\u00a0En quant, a la contractaci\u00f3,\u00a0 aquest darrer any s’han registrat un total de 2.085.387 contractes laborals a Catalunya, 273.405 dels quals s\u00f3n indefinits (13,1 %) i 1.811.982, temporals (86,9 %). En comparaci\u00f3 amb l’any anterior, el nombre de contractes registrats ha disminu\u00eft un 2 % en termes relatius, fet que ha afectat tant els contractes indefinits com els temporals, amb un descens del 5,9 % i de l’1,4 %, respectivament.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/p>\n
A Catalunya, en l’any 2003, el 86,9%\u00a0 dels nous contractes varen ser temporals. Aix\u00f2 s’acompanya en que hi ha hagut unes 14.000 persones que, en un any, han sumat m\u00e9s d’onze contractes. Aquests han estat alguns a trav\u00e9s d’ETT’s, per\u00f2 d’altres han estat en la mateixa empresa, on el treballador\/treballadora ha encadenat\u00a0 aquests contractes, amb el que estem davant d’un clar frau. L’acomiadament, pr\u00e0cticament lliure, s’enforteix aquesta situaci\u00f3 en que els treballadors s\u00f3n, com sempre, els qui han d’arriscar tot per defensar el seu lloc de treball. <\/p>\n
El panorama no es massa optimista, ja que des de l’any 2000, el volum de la contractaci\u00f3 registrada a Catalunya ha descendit gradualment, amb una p\u00e8rdua de 156.596 contractes menys en un per\u00edode de tres anys. El nombre de contractes indefinits i temporals disminueix a partir de l’any 2001 en nombres absoluts, tot i que incrementa, aquest \u00faltim, percentualment el nombre total de contractes. Una nota important, \u00e9s el fet que la petita empresa \u00e9s la que t\u00e9 m\u00e9s contractes indefinits.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/p>\n
Al conjunt de l’Estat, el nombre de contractes registrats l’any 2003 es xifra en 14.668.063, dels quals 1.269.768 s\u00f3n indefinits (8,7 %), i 13.398.295, temporals (91,3 %). El nombre de contractes registrats experimenta un creixement del 3,5 %, tot i la davallada, per\u00f2, de 13.192 contractes indefinits (-1 %); La contractaci\u00f3 temporal, per contra, experimenta un increment de 502.007 contractes (3,9 %) en relaci\u00f3 amb l’any 2002 . <\/p>\n
…I jo afirmo que la realitat no t\u00e9 sentit si no tenen sentit tamb\u00e9 l’experi\u00e8ncia del treball manual, de la sexualitat, de la reproducci\u00f3, del treball de cura als altri.<\/p>\n
Luisa Muraro (<\/a> [1] <\/a>)<\/p>\n A tenor de les dades que hem vist en les taules annexes, una cosa se’ns fa palesa: s\u00f3n incompletes. No per que no hi sigui tota la Mem\u00f2ria del CTESC, sin\u00f3 pels criteris que les dirigeixen. Es fa necess\u00e0ria una nova manera d’analitzar el treball, que superi la diferenciaci\u00f3 entre sectors que funcionen sobre relacions de producci\u00f3 distintes: el capitalista i el dom\u00e8stic, que han vingut funcionant i que explica el trasv\u00e0s de recursos del sector dom\u00e8stic al capitalista, a trav\u00e9s del cost de la m\u00e0 d’obra.\u00a0 El treball dom\u00e8stic cobriria gran part del treball no pagat. Aquesta definici\u00f3 consideraria que la dona est\u00e0 explotada pel capitalista i per aix\u00f2 forma part de la classe obrera. Per\u00f2 en aquest cas quedaria fora de tota consideraci\u00f3 el treball dom\u00e8stic que realitzen les dones que no formen part de la fam\u00edlia d’un treballador assalariat, sin\u00f3 d’un capitalista. Ma. Jes\u00fas Izquierdo ens diu\u00a0 (<\/a> [2] <\/a>):<\/p>\n Ante este problema, lo habitual es pasar de puntillas, ya que la postura m\u00e1s generalizada es la de cualificar el trabajo de las mujeres como trabajo de reproducci\u00f3n de la fuerza de trabajo. Por lo tanto, se examinan las relaciones de g\u00e9nero como si no tuvieran din\u00e1mica propia, como si fueran una sucursal de las relaciones de clase.<\/p>\n \u00c9s necess\u00e0ria, doncs, una nova perspectiva d’an\u00e0lisi de c\u00f3m s’organitzen tots els temps de la vida, perqu\u00e8 les taules\u00a0 oficials, fins i tot l’EPA,\u00a0 no ens\u00a0 permeten\u00a0\u00a0 veure i valorar, en tota la seves conseq\u00fc\u00e8ncies, la realitat de les\u00a0 distintes formes d’empleo i la precarietat. Hi ha una realitat que resta amagada en les taules i la seva pluja de dades: el patiment de les persones. Per poder mesurar la realitat en la seva completud\u00a0 caldria creuar-les amb altres components: c\u00f3m la vivencien les persones afectades en quan a la seva salut f\u00edsica i ps\u00edquica.\u00a0 \u00c9s evident que una an\u00e0lisi exhaustiva d’aquest tipus depassaria l’amplitud d’aquest treball (<\/a> [3] <\/a>).\u00a0 <\/p>\n Per\u00f2, fins i tot deixant de banda les q\u00fcestions de salut, les dades resulten\u00a0 incompletes, perqu\u00e8 fa invisible l’esfera des d’on s’organitza la vida,\u00a0 perque les situacions no s\u00f3n \u00faniques (activitat o inactivitat),\u00a0 fins i tot es inapropiat el mot \u00abinactivitat\u00bb a determinades situacions de \u00abno empleo\u00bb\u00a0 (<\/a> [4] <\/a>) .\u00a0 <\/p>\n Sembla estrany que haguem de recordar que la reproducci\u00f3 generacional i personal, \u00e9s la base per a que pugui existir la producci\u00f3 de mercaderies i el propi mercat. De manera molt interessada no es relaciona aquest treball de reproducci\u00f3 amb l’acumulaci\u00f3 de capital del que n’\u00e9s el fonament. <\/p>\n \u00c9s important que els indicadors de l’activitat de totes les persones que composen la unitat familiar; la c\u00e0rrega global del treball, l’index de desigualtats en la distribuci\u00f3 del temps de treball (dom\u00e8stic, assalariat, de cura dels altri, d’estudi, de participaci\u00f3); l’oci, etc. Siguin contemplats en els n\u00fameros<\/i> oficials. No tan sols per tal d’assegurar la correcta comparabilitat dels resultats, sino perqu\u00e8 les xifres oficials (l’EPA) s\u00f3n un dels instruments estad\u00edstics m\u00e9s utilitzats per tal de fer l’estimaci\u00f3 de l’empleo i l’atur, i \u00e9s una de les bases principals per a marcar les pol\u00edtiques econ\u00f2miques del govern i la negociaci\u00f3 col.lectiva, per tant demanar la revisi\u00f3 de la metodologia de les estad\u00edstiques no \u00e9s cap bagatela. Per una altra banda si es q\u00fcestiona l’estructura de l’EPA, per exemple, com que les definicions i categories de poblaci\u00f3 es basen en dictamens de la OIT, es q\u00fcestiona, tamb\u00e9, el sistema internacional de les estad\u00edstiques d’empleo i aquesta \u00e9s l’\u00fanica manera que es faci visible el volum de treball invisible del que s’apropia el capitalisme.<\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/p>\n Vallirana, novembre 2004<\/p>\n <\/p>\n <\/a>[1] <\/a>\u00a0\u00a0 Muraro, L.: Vida pasiva<\/i>. A Una revoluci\u00f3n inesperada<\/i>. Narcea, SA. Ediciones.Madrid, 2001.<\/p>\n <\/a> [2] <\/a>\u00a0\u00a0 Izquierdo, Ma.J.: El malestar en la desigualdad<\/i>. Ed. C\u00e0tedra. Universitat de Val\u00e8ncia. Instituto de la Mujer. Madrid, 1998.<\/p>\n <\/a> [3] <\/a>\u00a0\u00a0 Mart\u00ed, O.: Todo lo que quisiste saber sobre la dependencia a las drogas y nunca te atreviste a preguntar. <\/i>Ed. Hiru. Hondarribia, 2004. 2a. Edici\u00f3 ampliada per l’autor. El cap\u00edtol 9, molt especialment tracta sobre el fenomen dels canvis produ\u00efts aquests darrers anys a\u00a0 Espanya: el fenomen de l’an\u00f2mia i la precarietat en les conurbacions hisp\u00e0niques amb la seva c\u00e0rrega de dolor ps\u00edquic i f\u00edsic per a les persones.\u00a0 <\/p>\n <\/a> [4] <\/a>\u00a0\u00a0 Carrasco, C.:\u00a0 Hacia una nueva metodolog\u00eda para el estudio del tiempo y del trabajo<\/i>. Taller Internacional Cuentas Nacionales de Salud y G\u00e9nero. OPS\/OMS-FONASA. Santiago de Chile, 2001.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En quant, a la contractaci\u00f3, aquest darrer any s’han registrat un total de 2.085.387 contractes laborals a Catalunya, 273.405 dels quals s\u00f3n indefinits (13,1 %) i 1.811.982, temporals (86,9 %). En comparaci\u00f3 amb l’any anterior, el nombre de contractes registrats ha disminu\u00eft un 2 % en termes relatius, fet que ha afectat tant els contractes indefinits com els temporals, amb un descens del 5,9 % i de l’1,4 %, respectivament. <\/p>\n A Catalunya, en l’any 2003, el 86,9% dels nous contractes varen ser temporals. Aix\u00f2 s’acompanya en que hi ha hagut unes 14.000 persones que, en un any, han sumat m\u00e9s d’onze contractes. Aquests han estat alguns a trav\u00e9s d’ETT’s, per\u00f2 d’altres han estat en la mateixa empresa, on el treballador\/treballadora ha encadenat aquests contractes, amb el que estem davant d’un clar frau. L’acomiadament, pr\u00e0cticament lliure, s’enforteix aquesta situaci\u00f3 en que els treballadors s\u00f3n, com sempre, els qui han d’arriscar tot per defensar el seu lloc de treball. <\/p>\n El panorama no es massa optimista, ja que des de l’any 2000, el volum de la contractaci\u00f3 registrada a Catalunya ha descendit gradualment, amb una p\u00e8rdua de 156.596 contractes menys en un per\u00edode de tres anys. El nombre de contractes indefinits i temporals disminueix a partir de l’any 2001 en nombres absoluts, tot i que incrementa, aquest \u00faltim, percentualment el nombre total de contractes. Una nota important, \u00e9s el fet que la petita empresa \u00e9s la que t\u00e9 m\u00e9s contractes indefinits. <\/p>\n Al conjunt de l’Estat, el nombre de contractes registrats l’any 2003 es xifra en 14.668.063, dels quals 1.269.768 s\u00f3n indefinits (8,7 %), i 13.398.295, temporals (91,3 %). El nombre de contractes registrats experimenta un creixement del 3,5 %, tot i la davallada, per\u00f2, de 13.192 contractes indefinits (-1 %); La contractaci\u00f3 temporal, per contra, experimenta un increment de 502.007 contractes (3,9 %) en relaci\u00f3 amb l’any 2002 . <\/p>\n …I jo afirmo que la realitat no t\u00e9 sentit si no tenen sentit tamb\u00e9 l’experi\u00e8ncia del treball manual, de la sexualitat, de la reproducci\u00f3, del treball de cura als altri.<\/p>\n Luisa Muraro ( [1] )<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-244","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/244","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=244"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/244\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}