\u201cEl poder \u00e9s sempre un gran delinq\u00fcent impune\u201d<\/i><\/p>\n
Leonardo Scascia<\/i><\/strong><\/p>\n Avui, en una nova \u2013potser vella\u2013 compareixen\u00e7a a la Comissi\u00f3 d\u2019Estudi sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l\u2019Actuaci\u00f3 i la Gesti\u00f3 de les Entitats Financeres i la Possible Vulneraci\u00f3 dels Drets dels Consumidors \u2013s\u00ed: aquest \u00e9s el rimbombant nom oficial, malgrat parlar de \u2018possibles\u2019 responsabilitats i \u2018possibles\u2019 vulneracions a les al\u00e7ades del frau persistent i sostingut que vivim i de la desaparici\u00f3 consumada de les caixes sembla m\u00e9s un desprop\u00f2sit que cap altra cosa\u2013,\u2026 hem hagut de tornar a escoltar el que ja s\u2019ha convertit en lletania. La lletania del ritual habitual de la impunitat.<\/p>\n A la llum dels fanals de la hist\u00f2ria sobre m\u00faltiples clarobscurs, el l\u00facid Joxe Azurmendi escrivia: \u201cels m\u00e0xims responsables dels majors crims sempre tenen \u00e8xit a aconseguir no saber res i no recordar-se de gaire\u201d. I amb aquest rerefons pervers, aix\u00f2 s\u00f3n quatre apunts a corre-cuita i a doll sobre la impunitat que ens habita. Despr\u00e9s de veure Pere Antoni de D\u00f2ria Lagunas, l\u2019exdeg\u00e0 dels directors de Caixa d\u2019Estalvis i exdirector de Caixa Laietana des del franquisme tard\u00e0 (1972) fins el 2008, simulant compar\u00e8ixer, mirar a una altra banda \u2013aquest gest que tant defineix la impunitat\u2013, entrar i sortir per la mateixa porta i tornar a etzibar:<\/p>\n 1.<\/strong> Un cop m\u00e9s, hem hagut d\u2019escoltar que \u201cno hi ha responsables\u201d. Tots els responsables de les caixes que han comparegut han insistit en el mateix amb id\u00e8ntica insist\u00e8ncia. Res ni ning\u00fa. Una irresponsabilitat amb diferents fils argumentals: disparar enrere, disparar amunt, disparar al costat o disparar enlloc. Ning\u00fa \u00e9s responsable de res. Lli\u00e7\u00f3 1: jo no veia, no deia, no sabia, no escoltava. Muts, cecs i sords.<\/p>\n 2.<\/strong> Un cop m\u00e9s, hem hagut de suportar all\u00f2 antol\u00f2gic del \u201cning\u00fa no va saber preveure\u201d que el tsunami immobiliari esclataria, que la bombolla punxaria, que la febre de l\u2019or del totxo petaria. Una altra falsedat t\u00e8cnica, acad\u00e8mica, pol\u00edtica, econ\u00f2mica i \u00e8tica. Desmuntable en un simple clic d\u2019Internet: aquest, per exemple<\/a><\/u>. I en m\u00faltiples llibres que n\u2019alertaven. Per citar un sol exemple, el que el 2006 escrivia l\u2019enyorat Ramon Fern\u00e0ndez Duran: \u201cEl tsunami urbanitzador espa\u00f1ol y mundial<\/a><\/u>. Sobre sus causas y repercusiones devastadoras, y la necesidad de prepararse para el previsible estallido de la burbuja inmobiliaria\u201d (Virus, abril 2006).<\/p>\n 3.<\/strong> Un cop m\u00e9s, hem hagut de tornar a visualitzar la llei de l\u2019embut: com ha estat i qui ha pagat el m\u00faltiple rescat bancari. Enmig de l\u2019orgia cred\u00edtica i immobili\u00e0ria, la obsessi\u00f3 i urg\u00e8ncia per captar capital davant l\u2019abs\u00e8ncia de recursos propis i mantenir els nivells aparents de r\u00e0tio i solv\u00e8ncia per poder seguir jugant al p\u00f2ker amb els estalvis d\u2019altri, la col\u00b7locaci\u00f3 de preferents va esdevenir el primer rescat social, de facto, de la banca. Despr\u00e9s va venir el de iure: FROB, les injeccions milion\u00e0ries de recursos p\u00fablics i les imposicions de la troika europea. Els de baix salvant els de dalt. Socialitzaci\u00f3 de p\u00e8rdues. Privatitzaci\u00f3 de beneficis. Blanc sobre negre.<\/p>\n 4.<\/strong> Un cop m\u00e9s, han concorregut en una compareixen\u00e7a oficial relativa a caixes d\u2019estalvi la pres\u00e8ncia d\u2019aquestes en paradisos fiscals (les primeres preferents de Caixa Laietana s\u2019emetien abans de 2003 des de les Illes Caiman i la Fiscalia Anticorrupci\u00f3 ja ho denunciava), estratosf\u00e8rics sous blindats, expansi\u00f3 territorial per l\u2019estat, operacions especulativo-immobili\u00e0ries a l\u2019atzar i a l\u2019engr\u00f2s i inversions, v\u00e9s per on, a Tail\u00e0ndia, Pol\u00f2nia o Berlin. Inversions d\u2019una caixa comarcal, que jugava a ser banc, i que va n\u00e9ixer el 1863 per servir als seus municipis, a la seva economia local i a fomentar i protegir l\u2019estalvi, sota principis de mutualisme i previsi\u00f3 social. Un altre cop: un altre cop una caixa fa tot el contrari del que deien els seus estatuts. I un altre cop al seu consell d\u2019administraci\u00f3 hi seien representants pol\u00edtics (PSC, CiU) i sindicals.<\/p>\n 5.<\/strong> De traca i mocador, un cop m\u00e9s, un director general d\u2019una caixa ha dit que desconeixia les recomanacions dels del Banc d\u2019Espanya, que en els seus informes 2003, 2004 i 2005, ja alertava de la comercialitzaci\u00f3 fraudulenta i excessiva de les participacions preferents. Sort de l\u2019hemeroteca: el passat negant el present.<\/p>\n 6.<\/strong> Un cop m\u00e9s, i avui tamb\u00e9, hem comprovat com les emissions d\u2019un sofisticat producte financer complex \u2013participacions preferents, deute subordinat et altri\u2013 convertia \u2013via tramps, via enganys, via enginys\u2013 petits estalviadors en accionistes especuladors. Sense que ells ho sabessin, \u00e9s clar: aquest era el negoci. Venien tot el contrari del que deien vendre: liquiditat i disponibilitat. La darrera emissi\u00f3, el 2009, inclo\u00efa que el perfil del producte \u2018preferent\u2019 anava destinats especialment a inversors, de renda mitja o alta\u2026 Per\u00f2 la realitat escup que, a Matar\u00f3, el 62% dels afectats eren jubilats i pensionistes, de perfil humil i extracci\u00f3 popular, un 30% dels quals no tenien cap mena d\u2019estudis i la majoria dels quals va comprometre fins al 75% dels seus estalvis. Suma i seguir pel senderi del frau: fins i tot la directiva europea MIFID (que obligava a un in\u00fatil test de conveni\u00e8ncia previ), aprovada el 2007, no es va aplicar a Caixa Laietana fins el 2010. Temps mort per guanyar m\u00e9s temps. M\u00e9s temps per robar. Per robar m\u00e9s i millor.<\/p>\n 7.<\/strong> Avui, un cop m\u00e9s, hem hagut de veure \u2013Monse\u00f1or Romero dixit\u2013 que la just\u00edcia \u00e9s com la serp, nom\u00e9s mossega els descal\u00e7os. Caixa Laietana, efectivament, va emetre tres s\u00e8ries de preferents: A, B i C. De la A \u2013on es deia, literalment, que era un producte per a clients amb \u201caversi\u00f3 al risc\u201d\u2013 i la C en coneixem la hist\u00f2ria. El 12% de la poblaci\u00f3 de Matar\u00f3, 15.000 persones afectades per les preferents. en un llargu\u00edssim via crucis per recuperar els seus estalvis. De la s\u00e8rie B, tan de novel\u00b7la negra, ning\u00fa, avui, tampoc en sabia res. Qu\u00e8 t\u00e9 de singular la s\u00e8rie B? Dues coses. Una, que va ser una emissi\u00f3 privilegiada, ara si, adre\u00e7ada a majoristes i inversors especialitzats: 1.200 participacions de 50.000 euros. Dues; que abans que es tanquessin i col\u00b7lapsessin els mercats de les preferents, tots els inversors de la s\u00e8rie B \u2013i tots s\u00f3n tots\u2013 van recuperar miraculosament la seva inversi\u00f3. El 86% del d\u2019all\u00f2 invertit, que no va ser mai p\u00e8rdua parcial at\u00e8s que abans havien cobrar interessos. Un deix, doncs, profundament classista, nep\u00f2tic, desp\u00f2tic: els de dalt que mai perdin i que paguin els de baix. En similar (des)ordre acumulat de coses, cal destacar que entre els que si que van recuperar la inversi\u00f3, hi consta, casualitat causal, la dona de Pere Antoni de D\u00f2ria: ell, avui, ha dit que per un valor de 350.000 euros. Altres fonts, que la recuperaci\u00f3 llinda el mili\u00f3. On \u00e9s la veritat? En algun lloc, per\u00f2 ara per ara amagada. Perqu\u00e8, altre cop, hem vist com silenci, opacitat, nepotisme i secret han acompanyat la defunci\u00f3 de les caixes d\u2019estalvi.<\/p>\n 8.<\/strong> Un cop m\u00e9s, per contra, hem hagut de recordar que les an\u00e0lisis m\u00e9s fines, acurades i contrastades sobre la maldestra desaparici\u00f3 de les caixes d\u2019estalvi catalanes apunten a m\u00faltiples factors interelacionats: uns gestors sedu\u00efts per la cobd\u00edcia \u2013que pretenent imitar banquers, van esdevenir una p\u00e8ssima c\u00f2pia\u2013; uns \u00f2rgans de govern \u201cflorero\u201d; la desnaturalitzaci\u00f3, alteraci\u00f3 i prostituci\u00f3 de la funci\u00f3 hist\u00f2rica i missi\u00f3 social de les caixes; i, tamb\u00e9, la hostilitat manifesta cap al model de caixes propi i la supervisi\u00f3 nefasta del Banc d\u2019Espanya.<\/p>\n 9.<\/strong> \u201cLa cultura de la cobd\u00edcia\u201d, escrivia Francesc Cabanas. L\u2019anatomia de les nostrades elits extractives \u2013Tod\u00f3, Serra, Pag\u00e9s, Calzada, de D\u00f2ria\u2013 sota un mateix patr\u00f3 de conducta: l\u2019extracci\u00f3 i apropiaci\u00f3 de riquesa social. L\u2019etern retorn de la lletania. Avui, avui mateix, un banquer que no ho era \u2013perqu\u00e8 una caixa no era un banc\u2013 riu encara per les butxaques. Durant anys, ha cobrat 600.000 euros anuals: 1.643 euros al dia. Avui, hic et nunc, disposa d\u2019un fons de pensi\u00f3 milionari a costa d\u2019una caixa que ja no existeix i que estem rescatant encara entre tots. Pel pla milionari de pensions vigent, ingressa cada mes 18.000 euros nets, sobre una base de 30.000 euros bruts. Jubilaci\u00f3 daurada, doncs, de 600 euros nets al dia. 44 cops m\u00e9s \u2013quaranta-quatre, insistim-hi\u2013 respecte la pensi\u00f3 m\u00ednima de qualsevol v\u00eddua de casa nostra. L\u2019actualitzada versi\u00f3 de l\u2019evangeli segons Sant Lluc: als que m\u00e9s tenen, se\u2019ls donar\u00e0 m\u00e9s; i als que ja no tenen gaire res, se\u2019ls traur\u00e0 tot el que tinguin.<\/p>\n S\u00ed. La lletania, un cop m\u00e9s.<\/p>\n La mateixa i dolorosa lletania.<\/p>\n Que escup que van guanyar abans de la crisi.<\/p>\n Que hi van guanyar durant.<\/p>\n I que segueixen guanyant despr\u00e9s.<\/p>\n Avui, aqu\u00ed, ara.<\/p>\n I encara.<\/p>\n Fins que diguem prou.<\/p>\n \n PS.<\/strong> Paradoxes hist\u00f2riques, el 1969, sota la dictadura i rere una assemblea estudiantil, el bust de Franco saltava per la finestra a la Universitat de Barcelona. El bust de Pere Antoni de D\u00f2ria, que va costar 15.000 euros i presidia l\u2019entrada de la seu, dorm avui en un magatzem. Pols i runes. Tots dos \u2013dictadura pol\u00edtica, dictadura econ\u00f2mica\u2013 han acabat a la paperera de la hist\u00f2ria. Enmig, potser tamb\u00e9, de la lletania habitual del ritual de la impunitat.<\/p>\n \u201cSe sabr\u00e0 tot\u201d escrivia Xavier Bosch. \u201cNo sabeu pas\u201d escrivia Camilieri. Per\u00f2 si sabem el poc que sabem \u00e9s gr\u00e0cies a la gent: a l\u2019exemplar, persistent i solid\u00e0ria autorganitzaci\u00f3 de les persones afectades a Matar\u00f3 i d\u2019experi\u00e8ncies comunit\u00e0ries i llocs comuns on retrobar-nos com la Plataforma Estafa Banca. Tan de bo, en la sinistra cr\u00f2nica negra d\u2019un grapat de g\u00e0ngsters amb corbata que han enviat al cementeri el model de caixes d\u2019estalvi catal\u00e0, aviat tot suri. Tot. Intentem-ho, tamb\u00e9, en les conclusions que haur\u00e0 d\u2019elaborar una comissi\u00f3 que encara parla, avui tamb\u00e9, de possibles irrespons.<\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un cop m\u00e9s, hem hagut de tornar a visualitzar la llei de l\u2019embut: com ha estat i qui ha pagat el m\u00faltiple rescat bancari. Enmig de l\u2019orgia cred\u00edtica i immobili\u00e0ria, la obsessi\u00f3 i urg\u00e8ncia per captar capital davant l\u2019abs\u00e8ncia de recursos propis i mantenir els nivells aparents de r\u00e0tio i solv\u00e8ncia per poder seguir jugant al p\u00f2ker amb els estalvis d\u2019altri, la col\u00b7locaci\u00f3 de preferents va esdevenir el primer rescat social, de facto, de la banca. Els de baix salvant els de dalt. Socialitzaci\u00f3 de p\u00e8rdues. Privatitzaci\u00f3 de beneficis. Blanc sobre negre.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2442,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2441","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condiciones-de-vida"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2441","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2441"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2441\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}