Durant molts anys la cosmovisi\u00f3 emancipadora i de transformaci\u00f3 de la societat va quedar arraconada a l\u2019encap\u00e7alament de documents program\u00e0tics de les organitzacions de l\u2019esquerra social i pol\u00edtica que generalment ning\u00fa llegia. A la pr\u00e0ctica s\u2019assimilava i donava per bo l\u2019estatus quo imperant. Igual que el progr\u00e9s era ent\u00e8s com a simple creixement de Producte Nacional Brut (PNB), els sindicats i les organitzacions d\u2019esquerra van optar pel \u201ccreixement de la renda\u201d i la millora de les condicions laborals, com a \u00fanic horitz\u00f3 possible i fins i tot desitjable. Accedir a unes cotes cada cop m\u00e9s grans de consum esdevingu\u00e9 l\u2019objectiu principal i quasi \u00fanic. En un context de vaques grosses Tony Blair, a l\u2019empara te\u00f2rica de la seva tercera via podia proclamar all\u00f2 de \u201ctots som classe mitja\u201d.<\/p>\n
Res va ser m\u00e9s anest\u00e8sic primer, i embrutidor despr\u00e9s, que aquesta falsa creen\u00e7a d\u2019estar nedant a favor del corrent del \u201ccreixement econ\u00f2mic\u201d. La perspectiva d\u2019una societat emancipada de les mis\u00e8ries d\u2019un capitalisme corrosiu per la moralitat humana va quedar nom\u00e9s en el cap de reductes pol\u00edtics d\u2019alt nivell intel\u00b7lectual. Progressivament \u201cl\u2019avantguarda\u201d del proletariat va anar perdent gruix pol\u00edtic i capacitat de comprensi\u00f3 de la realitat que l\u2019envoltava. Com Ulises encisat per Circe a l\u2019Odisea, restava narcotitzada per l\u2019ambient generat per un consum massiu que cada cop colonitzava m\u00e9s dimensions de la vida quotidiana. En aquesta situaci\u00f3 vida i consum pr\u00e0cticament es confonen.<\/p>\n
La p\u00e8rdua de la perspectiva revolucionaria, que el frac\u00e0s del camp socialista va accentuar, va tranquil\u00b7litzar definitivament una burgesia que havia passat gran part del segle XX espantada davant la possibilitat de perdre el seu poder i privilegis. Ara es tractava de tornar les coses al seu lloc. Evidentment no era aconsellable anar de cara contra les grans organitzacions sindicals, molt fortes encara al final de per\u00edode de les tres d\u00e8cades de creixement extraordinari (1945-1975). La t\u00e0ctica era l\u2019afebliment progressiu i la fracturaci\u00f3 constant de la classe. Tot valia per generar situacions de divisi\u00f3: empreses m\u00e9s petites, subcontractacions, contractes amb caracter\u00edstiques diferents, escales salarials diferents, horaris diversos. Fins i tot quelcom positiu com podia ser la \u201cpolival\u00e8ncia\u201d (que ens pot permetre fugir d\u2019un treball avorrit i repetitiu) ha estat utilitzat per rebaixar les condicions laborals i esmicolar els col\u00b7lectius de treballadors.<\/p>\n
All\u00f2 que va comen\u00e7ar en el sistema productiu en general es va traslladar despr\u00e9s dins les mateixes empreses. Cada nova tongada de nous treballadors era saludada amb una condici\u00f3 que desvirtuava les conquestes de les d\u00e8cades anteriors. L\u2019obsessi\u00f3 a cada nou contracte eren cl\u00e0usules que donessin m\u00e9s llibertat a l\u2019empresari per decidir sobre la vida laboral i molts cops personal del treballador. A cada conveni la part empresarial assenyalava amb el dit a antics drets i els acusava de privilegis passats de moda i poc adequats per la productivitat i els beneficis.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament es generava un estat d\u2019opini\u00f3 que deslegitimava el valor de l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva com a forma de millorar la vida individual. Qualsevol projecte col\u00b7lectiu i solidari era estigmatitzat i se l\u2019envolta de sospites. Si el consum, tant satisfactori, esdev\u00e9 individual, perqu\u00e8 no ho havia de ser la pr\u00e0ctica quotidiana en l\u2019espai p\u00fablic? \u00c9s en aquest sentit que els \u201cacords individuals\u201d van esdevenir habituals en les relacions laborals. Si cada treballador tenia una situaci\u00f3 diferent es feia m\u00e9s complicada una reivindicaci\u00f3 col\u00b7lectiva. La p\u00e8rdua del sentit pol\u00edtic de les conquestes laborals i la seva banalitzaci\u00f3 mercantil les feia f\u00e0cilment impugnables.<\/p>\n
\u00c9s en aquest sentit que urgeix una \u201cpolititzaci\u00f3\u201d de la vida quotidiana que respongui a la sistem\u00e0tica banalitzaci\u00f3 que s\u2019ha fet de tot all\u00f2 que \u00e9s p\u00fablic i de la intervenci\u00f3 social en aquest tombant de segle. Aquest retorn a l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019un \u00fas pejoratiu del terme \u201cpolititzaci\u00f3\u201d per part dels think tanks neoliberals, \u00e9s la recuperaci\u00f3 d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva de nou tipus per transformar una realitat, que esmicolada i mercantilitzada sistem\u00e0ticament pel poder capitalista, ha ser de nou entesa com una totalitat de sentit. Una pr\u00e0ctica quotidiana guiada de nou per una visi\u00f3 de transformaci\u00f3 del m\u00f3n, revitalitzada i enriquida per nous coneixements socials i cient\u00edfics.<\/p>\n