Sovint sentim economistes liberals cantant els innombrables avantatges del mercat lliure, de la imprescindible i inajornable desregulaci\u00f3 i de la necess\u00e0ria desaparici\u00f3 del sector p\u00fablic del m\u00f3n dels negocis. Tamb\u00e9 sovint els seus executius o gestors model lideren companyies transnacionals que tenen un passat com a empreses estatals on s\u2019hi ha abocat carretades de diner p\u00fablic per fer-les competitives. Individus etiquetats d\u2019empresaris, de grans empresaris, millor dit, per\u00f2 que mai han arriscat ni un euro del seu patrimoni. En el cas d\u2019Espanya aix\u00f2 \u00e9s molt evident. Fer un cop d\u2019ull acurat a les principals empreses espanyoles cotitzades a borsa no nom\u00e9s ens confirma aquesta tesi, sin\u00f3 que a m\u00e9s ens d\u00f3na una idea de les correlacions de forces que dominen el pa\u00eds. Espanya ha estat tradicionalment dominada per la banca i les el\u00e8ctriques, situaci\u00f3 que es mant\u00e9 a l\u2019actualitat amb petites modificacions: d\u2019estar en mans de simples companyies subministradores d\u2019electricitat hem passat a un concepte m\u00e9s ampli que es resumeix en l\u2019anglicisme utilities (serveis p\u00fablics), on hi podem incloure, a banda de les el\u00e8ctriques, a les companyies de gas, telefonia o autopistes. L\u2019altra modificaci\u00f3 en aquest mapa \u00e9s l\u2019aparici\u00f3 dels contractistes d\u2019obra p\u00fablica, que han aixecat veritables imperis en els darrers anys.<\/p>\n
Tot plegat es veu de forma cristal\u00b7lina si fem una an\u00e0lisi del principal \u00edndex borsari espanyol, el c\u00e8lebre Ibex 35. El primer que sobta en mirar de prop aquest \u00edndex, \u00e9s que, per b\u00e9 que el formen trenta-cinc empreses, el pes de la majoria \u00e9s irrellevant, ja que les sis m\u00e9s importants suposen prop del 70% del total de l\u2019\u00edndex, o tamb\u00e9 les setze m\u00e9s grans representen gaireb\u00e9 el 90% del total. Com d\u00e8iem, de l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquests empreses gegantines de les que tots som clients es despr\u00e8n quina \u00e9s l\u2019estructura de poder a Espanya:<\/p>\n
De les setze, set s\u00f3n companyies d\u2019utilities hereves d\u2019empreses p\u00fabliques, monopolis o operadores en mercats regulats (Telef\u00f3nica, Iberdrola, Repsol, Gas Natural, Abertis, Red El\u00e9ctrica Espa\u00f1ola, IAG), quatre s\u00f3n bancs (Santander, BBVA, Caixabank, Popular) i dues s\u00f3n constructores (ACS i Ferrovial). Nom\u00e9s dues de les setze s\u00f3n empreses \u201camb empresari\u201d: la Inditex d\u2019Amancio Ortega i la multinacional catalana Grifols. Tamb\u00e9 n\u2019hi ha una dif\u00edcil de classificar, com \u00e9s Amadeus, la central de reserves de vols que treballa gaireb\u00e9 en exclusiva en aquest sector gr\u00e0cies a que els seus accionistes s\u00f3n precisament l\u00ednies a\u00e8ries. El primer grup, el de les empreses regulades, encara m\u00e9s gran fins l\u2019any 2009, quan Endesa encara no havia estat comprada per l\u2019italiana Enel i Union Fenosa encara no pertanyia a Gas Natural.<\/p>\n
Per\u00f2 qui mana a aquestes grans empreses? D\u2019on provenen els seus m\u00e0xims executius? Qui s\u00f3n els seus principals accionistes? En un mercat on la lliure compet\u00e8ncia arrib\u00e9s a tot arreu, segurament els millors professionals de cada sector estarien liderant aquests national champions, per\u00f2 en aix\u00f2 Espanya tamb\u00e9 \u00e9s diferent. Conv\u00e9 mirar de ben a prop a cadascuna d\u2019aquestes empreses per sortir de dubtes. Recordin que segons ens diuen sempre, l\u2019\u00f2rgan suprem d\u2019una societat \u00e9s la junta general d\u2019accionistes, que delega les seves funcions en el consell d\u2019administraci\u00f3, representants, per tant, dels propietaris. Al final d\u2019aquest seguit d\u2019escrits traurem conclusions.<\/p>\n
Telef\u00f3nica<\/strong><\/p>\n Benefici\u00e0ria durant d\u00e8cades del monopoli de la telefonia a Espanya i empresa p\u00fablica al llarg de bona part de la seva hist\u00f2ria. El president de la companyia \u00e9s C\u00e9sar Alierta, nomenat l\u2019any 2000 per substituir a Juan Villalonga<\/a>, que havia estat col\u00b7locat per Aznar quatre anys abans. No hi ha proves de que Villalonga fos el millor executiu que hi havia disponible, per\u00f2 venia avalat per ser company de classe del mateix Aznar al Colegio del Pilar i tamb\u00e9 perqu\u00e8 el seu besoncle era Ignacio Villalonga, president del Banco Central durant tres d\u00e8cades i estretament vinculant al r\u00e8gim franquista. Els excessos de Juan Villalonga a la presid\u00e8ncia just quan s\u2019atansaven unes eleccions generals van acabar amb la paci\u00e8ncia de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, que va decidir treure\u2019l d\u2019escena amb el benepl\u00e0cit dels accionistes majoritaris, el BBVA i \u201cla Caixa\u201d. El substitut, com d\u00e8iem, va ser C\u00e9sar Alierta, qui tampoc no es quedava curt alhora de mostrar llinatge: era fill de Ces\u00e1reo Alierta Perela, antic alcalde de Saragossa (avui en dia t\u00e9 un carrer en aquella capital) i president del Real Zaragoza durant el franquisme. Pel que fa als seus m\u00e8rits professionals, Alierta fill procedia de la presid\u00e8ncia de Tabacalera, una altra empresa originalment p\u00fablica, on havia estat designat a dit tamb\u00e9 per Aznar. All\u00e0 fumava havans mentre gaudia de la fortuna que havia aconseguit en vendre la seva societat de valors, Beta Capital, als holandesos de Mees Pierson. Precisament la seva afici\u00f3 als mercats de valors va estar a punt de provocar-li un disgust, quan l\u2019any 1997 va fer servir informaci\u00f3 privilegiada per guanyar uns tres-cents milions de pessetes en una operaci\u00f3 bors\u00e0ria amb accions de la mateixa Tabacalera<\/a>. Va ser jutjat i considerat culpable, per\u00f2 el delicte havia prescrit.<\/p>\n Els m\u00e0xims accionistes de Telef\u00f3nica s\u00f3n BBVA i \u201cla Caixa\u201d amb un 5,5% del capital cadascun. Formen l\u2019anomenat nucli dur des de fa molt anys. Per sota est\u00e0 el fons d\u2019inversi\u00f3 americ\u00e0 BlackRock, amb prop d\u2019un 4%. En el consell d\u2019administraci\u00f3 trobem a dos representants de \u201cla Caixa\u201d (Isidro Fain\u00e9 i Antoni Massanell), a dos del BBVA, a tres consellers executius (directius de l\u2019empresa, entre ells el president C\u00e9sar Alierta) i un munt de consellers \u201cindependents\u201d, que ho s\u00f3n per designaci\u00f3 de la mateixa empresa i no pas com a representants dels accionistes. Entre aquests darrers trobem personatges com Pablo Isla \u00c1lvarez de Tejera (president d\u2019Inditex i ex-president de Tabacalera, despr\u00e9s anomenada Altadis, en substituci\u00f3 precisament d\u2019Alierta), Gonzalo Hinojosa Fern\u00e1ndez de Angulo (antic propietari de Cortefiel), Alfonso Ferrari Herrero (soci d\u2019Alierta a Beta Capital), el catal\u00e0 Carlos Colomer Casellas (fins fa poc propietari de Revlon), Jos\u00e9 Fernando de Almansa Moreno-Barreda, vescomte del Castillo de Almansa (cap de la Casa Reial durant deu anys) o Sir David Arculus (directiu d\u2019O2 quan va ser comprada per Telef\u00f3nica). Els consellers han anat acumulant accions de la companyia, de manera que Alierta, aprofitant els plans d\u2019opcions per a directius que ell mateix dissenya, ja t\u00e9 una participaci\u00f3 de m\u00e9s de 50 milions d\u2019euros; Isidro Fain\u00e9 totalitza m\u00e9s de sis milions, que no est\u00e0 malament per ser un empleat de \u201cla Caixa\u201d. A m\u00e9s, Alierta, com a m\u00e0xim executiu de l\u2019empresa t\u00e9 assignat un sou al voltant dels 9 milions d\u2019euros anuals<\/a>. Els catorze consellers no executius, entre els que es troben tots els esmentats excepte Alierta, es van repartir l\u2019any 2012 gaireb\u00e9 3,6 milions d\u2019euros pel sol fet de pert\u00e0nyer al consell d\u2019administraci\u00f3. El m\u00e9s beneficiat va resultar Julio Linares L\u00f3pez, que com a compensaci\u00f3 per la p\u00e8rdua de seves les funcions executives va rebre uns 33 milions d\u2019euros. Molta generositat per a una empresa immersa en un ERO de prop de 7.000 persones i que l\u2019any 2012 va deixar sense dividend als seus accionistes.<\/p>\n Iberdrola<\/strong><\/p>\n Aquesta empresa \u00e9s la resultant d\u2019un seguit de fusions al llarg de m\u00e9s d\u2019un segle. L\u2019origen cal buscar-lo amb la creaci\u00f3 d\u2019Hidroel\u00e9ctrica Ib\u00e9rica l\u2019any 1901 a Bilbao, amb el capital aportat pel Banco de Vizcaya, avui BBVA. M\u00e9s tard, l\u2019any 1944, van absorbir la tamb\u00e9 bilba\u00efna Saltos del Duero per crear Iberduero. Per altra banda, el Banco de Vizcaya i les fam\u00edlies basques Urrutia, Oriol i Urquijo van fundar l\u2019any 1907 la companyia Hidroel\u00e9ctrica Espa\u00f1ola (Hidrola), amb seu a Madrid. L\u2019any 1992 es va produir la fusi\u00f3 entre Iberduero i Hidrola, que va donar lloc a Iberdrola, un gegant de l\u2019energia que mant\u00e9 la seu Bilbao. L\u2019any 2007 el BBVA, soci fundador, va vendre la seva hist\u00f2rica participaci\u00f3 a el\u00e8ctrica, mostrant al m\u00f3n que els temps estaven canviant i que en el banc ja no quedava rastre de les fam\u00edlies de Neguri, representants de l\u2019oligarquia basca.<\/p>\n El president d\u2019Iberdrola \u00e9s Ignacio S\u00e1nchez-Gal\u00e1n, un enginyer de Salamanca amb un ego infinit que va ser el primer en ocupar el c\u00e0rrec sense procedir de l\u2019elit bisca\u00efna. Els seu predecessor havia estat I\u00f1igo de Oriol Ybarra<\/a>.<\/p>\n Els principals accionistes de la companyia durant aquests anys eren ACS (un 15%), un fons estatal de Qatar (8%), Bankia (5%) i Kutxabank (5%), per\u00f2 tant ACS com Bankia van decidir vendre la seva participaci\u00f3 per raons diverses. En el cas de l\u2019empresa de Florentino P\u00e9rez perqu\u00e8 la seva entrada al capital formava part del projecte de fusionar l\u2019el\u00e8ctrica basca amb Uni\u00f3n Fenosa, per\u00f2 va fracassar estrepitosament degut a la defensa aferrissada que S\u00e1nchez-Gal\u00e1n va fer de la independ\u00e8ncia d\u2019Iberdrola. Un derrota dif\u00edcil de digerir per al madrileny que somiava en esdevenir el gran magnat de l\u2019energia. En el cas de Bankia, perqu\u00e8 a la Uni\u00f3 Europea els semblava immoral que demanessin fons per capitalitzar l\u2019entitat, mentre en una sola inversi\u00f3 tenien un patrimoni de 1.400 milions d\u2019euros.<\/p>\n Al consell d\u2019administraci\u00f3 hi trobem, entre d\u2019altres, els seg\u00fcents noms: Ignacio S\u00e1nchez-Gal\u00e1n, president del consell i titular de 25 milions d\u2019euros en accions; V\u00edctor de Urrutia Vallejo<\/a>, descendent dels fundadors i propietari de m\u00e9s 60 milions d\u2019euros en accions; I\u00f1igo-V\u00edctor de Oriol Ibarra<\/a>, tamb\u00e9 descendent de les fam\u00edlies fundadores, atresora uns sis milions d\u2019euros; Xabier de Irala, expresident d\u2019Iberia (nomenat per Aznar) i de la Bilbao Bizkaia Kutxa; Braulio Medel, president d\u2019Unicaja, titulars d\u2019una participaci\u00f3 important a la companyia; i \u00c1ngel Jes\u00fas Acebes Paniagua, ex ministre dels governs d\u2019Aznar i membre tamb\u00e9 dels consells del grup Repsol i d\u2019Endesa. Els 14 consellers es van repartir durant el 2012 14,5 milions d\u2019euros com a retribuci\u00f3<\/a>.<\/p>\n Repsol<\/strong><\/p>\n L\u2019empresa petroliera espanyola t\u00e9 els seus or\u00edgens a les llunyanes Encasa (Empresa Nacional Calvo Sotelo de Puertollano) i Repesa (Refiner\u00eda de Petr\u00f3leos de Escombreras) dels inicis del r\u00e8gim franquista. Va ser p\u00fablica durant d\u00e8cades, per\u00f2 tampoc no va escapar a la voracitat privatitzadora dels governs dels anys noranta.<\/p>\n L\u2019actual president \u00e9s el catal\u00e0 de Mollerussa Antonio Brufau Niub\u00f2, fitxat per \u201cla Caixa\u201d l\u2019any 1988 i que va acabar sortint derrotat<\/a> en una apassionant lluita<\/a> pel poder a l\u2019entitat d\u2019estalvi davant d\u2019Isidro Fain\u00e9<\/a>. Entre 1997 i 2004 va ser president de Gas Natural, una altra participada per \u201cla Caixa\u201d i aquell mateix 2004 va accedir a la presid\u00e8ncia de Repsol, despr\u00e9s de ser-ne conseller.<\/p>\n El principal accionista de l\u2019empresa \u00e9s \u201cla Caixa\u201d, amb m\u00e9s d\u2019un 12% del capital, seguida de Sacyr i la mexicana Pemex, amb gaireb\u00e9 un 10% cadascuna.<\/p>\n A banda de Brufau, al consell d\u2019administraci\u00f3 de la petroliera trobem alguns noms for\u00e7a coneguts: Isidro Fain\u00e9 i Juan Mar\u00eda Nin G\u00e9nova, com a representants de \u201cla Caixa\u201d; Artur Carulla, el multimilionari propietari d\u2019Agrolimen; Maria Isabel Gabarr\u00f3 Miquel, la not\u00e0ria catalana amb vincles amb \u201cla Caixa\u201d i amb la influent Societat Econ\u00f2mica Barcelonesa d\u2019Amics del Pa\u00eds; Paulina Beato Blanco, pe\u00e7a clau al projecte a Banesto de Mario Conde. Fins al mar\u00e7 de 2013, tamb\u00e9 formava part d\u2019aquest club tan selecte Juan Abell\u00f3 Gallo<\/a>, el multimilionari que va dur Mario Conde a la fama gr\u00e0cies a la venda de l\u2019empresa farmac\u00e8utica familiar i posterior presa de control de Banesto. El president del consell, Brufau, acredita accions de Repsol per valor de m\u00e9s de cinc milions euros. En total s\u00f3n 15 consellers, la majoria d\u2019ells escollits per cooptaci\u00f3 i que l\u2019any 2012 es van repartir prop d\u201911,5 milions d\u2019euros com a retribuci\u00f3 per pert\u00e0nyer al consell d\u2019administraci\u00f3. Aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s una propina per a Brufau, que com a m\u00e0xim executiu de la companyia t\u00e9 un sou anual (2012) de 7,6 milions d\u2019euros, despr\u00e9s de que hagu\u00e9s accedit a aplicar-se una rebaixa als 10 milions que va percebre el 2011.<\/p>\n Correspon ara analitzar les empreses vinculades a \u201cla Caixa\u201d, el que anomenarem com a \u201cCosmos Caixa\u201d. Aquestes empreses s\u00f3n Caixabank, Abertis <\/b>i Gas Natural Fenosa<\/b>.<\/p>\n Cosmos Caixa<\/strong><\/p>\n L\u2019entitat banc\u00e0ria Caixabank<\/strong> est\u00e0 controlada de forma aclaparadora \u2013per b\u00e9 que decreixent- per \u201cla Caixa\u201d, que posseeix aproximadament un 55% del capital. Degut a aquesta majoria tan significativa, el consell d\u2019administraci\u00f3 del banc est\u00e0 ocupat eminentment per representants de l\u2019entitat d\u2019estalvi. En aquest sentit, en les cadires de control hi trobem els \u201csospitosos habituals\u201d, que ja van ser motiu d\u2019an\u00e0lisi al text 15<\/a>: Isidro Fain\u00e9 Casas, Juan Mar\u00eda Nin G\u00e9nova, Salvador Gabarr\u00f3 Serra, Javier God\u00f3 Munta\u00f1ola comte de God\u00f3, Juan Jos\u00e9 L\u00f3pez Burniol, Leopoldo Rod\u00e9s Casta\u00f1\u00e9 o Juan Rosell Lastortras. Per\u00f2 cal parar atenci\u00f3 a noms que no procedeixen de \u201cla Caixa\u201d i que tenen cadira dins aquest consell d\u2019administraci\u00f3:<\/p>\n Isabel Estap\u00e9 Tous<\/strong>, Economista, not\u00e0ria i antiga agent de canvi i borsa. Filla de l\u2019insigne professor d\u2019economia Fabian Estap\u00e9.<\/p>\n Susana Gallardo Torreded\u00eda<\/strong>, Hereva de l\u2019imperi farmac\u00e8utic Almirall-Prodesfarma i casada amb un altre multimilionari, Alberto Palatchi Ribera, propietari de Pronovias.<\/p>\n Sir David K. P. Li<\/strong>, Multimilionari xin\u00e8s nascut a Londres i membre de la fam\u00edlia fundadora del Bank of East Asia. Forma part del consell en virtut dels acords entre Caixabank i el Bank of East Asia, del que \u00e9s m\u00e0xim executiu. L\u2019any 2007 va tenir un problema legal<\/a>, quan va ser acusat per la SEC (el regulador del mercat dels Estats Units) de fer servir informaci\u00f3 privilegiada per guanyar diners de forma il\u00b7l\u00edcita a la borsa. Va ser durant l\u2019OPA de News Corporation sobre Dow Jones & Company mentre ell era membre del consell d\u2019administraci\u00f3 d\u2019aquesta darrera. El benefici de l\u2019operaci\u00f3 va ser de 8,2 milions de d\u00f2lars i es va realitzar a trav\u00e9s de persones interposades, que tamb\u00e9 van ser acusades. El cas es va tancar amb el pagament d\u2019una sanci\u00f3<\/a> de 8,1 milions de d\u00f2lars, alhora que Li no va negar en cap moment que hagu\u00e9s incorregut en males pr\u00e0ctiques. L\u2019assumpte va esclatar tot just tres mesos despr\u00e9s de ser nomenat conseller de CaixaBank (en aquell moment, Criteria), per\u00f2 sembla que tot all\u00f2 no va importar gaire al t\u00e0ndem Fain\u00e9-Nin, ja que el van mantenir al c\u00e0rrec.<\/p>\n Alain Minc<\/strong>, Franc\u00e8s i, per no ser menys, multimilionari. Economista, consultor i president d\u2019Asef, la filial d\u2019Abertis a Fran\u00e7a. Compatibilitza aquest c\u00e0rrec i la cadira al consell de CaixaBank amb la pertinen\u00e7a als consells d\u2019administraci\u00f3 de Prisa, Fnac, Yves Saint Laurent i d\u2019altres. Fa uns mesos va saltar als titulars de la premsa quan va fer p\u00fablica la seva posici\u00f3<\/a> vers el proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0<\/a>, amb termes gaireb\u00e9 ofensius<\/a>. Tot i ser jueu, sembla que no va heretar l\u2019afici\u00f3 al treball: l\u2019any 2001 va ser condemnat per haver plagiat<\/a> l\u2019obra de Patrick R\u00f6del \u201cSpinoza, le masque de la sagesse\u201d i aquest 2013 ha tornat a estar condemnat per plagi d\u2019una altra obra. Tamb\u00e9 va tenir una gesti\u00f3 molt controvertida al capdavant del consell de vigil\u00e0ncia del diari Le Monde<\/a>. T\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb dos dels personatges m\u00e9s influents a Fran\u00e7a, l\u2019expresident Nicolas Sarkozy i l\u2019empresari Arnaud Lagard\u00e8re.<\/p>\n John Shepard Reed,<\/strong> Americ\u00e0. Expresident del NYSE y ex-CEO de Citibank. President del Patronat del MIT, el prestigi\u00f3s institut tecnol\u00f2gic de Massachussetts. Va tenir responsabilitats executives a les temudes Monsanto<\/a> (l\u2019imperi dels transg\u00e8nics), Council for Foreign Relations<\/a> (entitat vinculada a la fam\u00edlia Rockefeller) i Rand Corporation<\/a> (un think tank molt influent als Estats Units), entitats totes tres que sovint fan les del\u00edcies dels te\u00f2rics de la conspiraci\u00f3. Tamb\u00e9 va ser directiu de Philip Morris, el gegant del tabac.<\/p>\n L\u2019any 2012 els 19 membres del consell d\u2019administraci\u00f3 es van reunir setze cops, i es van repartir uns 6,6 milions d\u2019euros en remuneracions, on la part del lle\u00f3 se la van endur Juan Mar\u00eda Nin (2,7 milions) i Isidro Fain\u00e9 (1,1 milions). Aquesta difer\u00e8ncia a favor de Nin es deu a que \u00e9s tamb\u00e9 executiu de l\u2019entitat<\/p>\n Pel que fa a les participacions, Fain\u00e9 t\u00e9 accions de CaixaBank per valor d\u2019uns 2,2 milions d\u2019euros, Nin poc m\u00e9s d\u20191 mili\u00f3, mentre que Javier God\u00f3 t\u00e9 prop de 5 milions d\u2019euros.<\/p>\n Abertis<\/strong> es defineix com a grup l\u00edder internacional en la gesti\u00f3 d\u2019autopistes i d\u2019infraestructures de telecomunicacions. S\u00f3n els hereus de la hist\u00f2rica Acesa, que va construir les primeres autopistes a l\u2019Estat Espanyol (Montgat-Matar\u00f3, 1967). El m\u00e0xim accionista \u00e9s \u201cla Caixa\u201d, amb m\u00e9s d\u2019un 25% del capital, seguit pel fons d\u2019inversi\u00f3 CVC amb un 15% i OHL, el grup de Villar Mir, tamb\u00e9 amb un 15%. Florentino P\u00e9rez va ser accionista significatiu fins l\u2019any passat, en que va vendre el seu paquet (el 25% del capital) per fer caixa i aplicar-lo a reduir el deute monstru\u00f3s de la seva constructora ACS.<\/p>\n En el consell d\u2019administraci\u00f3 trobem noms que ens resulten familiars: Salvador Alemany Mas (president), Isidro Fain\u00e9 Casas (vicepresident), Francisco Reyn\u00e9s Massanet (conseller delegat i marit de Cristina Valls-Taberner), Carlos Colomer Casellas, Leopoldo Rod\u00e9s Casta\u00f1er, Marcelino Armenter Vidal, Ricardo Fornesa Rib\u00f3, Juan Miguel Villar Mir o Carmen Godia Bull. En total, 20 cadires que regeixen els destins de les autopistes per on circulem, que al 2012 es van repartir 6,6 milions d\u2019euros per la seva pertinen\u00e7a al consell d\u2019administraci\u00f3. El secretari del Consell, per\u00f2 sense rang de conseller, \u00e9s Miquel Roca Junyent. La participaci\u00f3 a l\u2019empresa de les germanes Godia t\u00e9 un valor de mercat pr\u00f2xim a 500 milions d\u2019euros i les proporciona uns dividends anuals d\u2019uns 25 milions d\u2019euros. El president Salvador Alemany Mas posseeix m\u00e9s de 300.000 accions de la companyia, que tenen un valor de mercat de m\u00e9s de 4,5 milions d\u2019euros, mentre que la participaci\u00f3 de Fain\u00e9 \u00e9s de m\u00e9s d\u20191 mili\u00f3 d\u2019euros.<\/p>\n Gas Natural Fenosa<\/strong> \u00e9s la companyia resultant de la fusi\u00f3 de Gas Natural amb Uni\u00f3n Fenosa (2009). Totes dues firmes ja eren producte de fusions pr\u00e8vies: Gas Natural, de la uni\u00f3 (1991) de la hist\u00f2rica Catalana de Gas (1843) amb Gas Madrid (1922), mentre que Uni\u00f3n Fenosa havia nascut despr\u00e9s de que s\u2019ajuntessin (1982) la gallega Fuerzas El\u00e9ctricas del Noroeste (1943) amb la madrilenya Uni\u00f3n El\u00e9ctrica (1912).<\/p>\n Els seus principals accionistes s\u00f3n \u201cla Caixa\u201d (35%) i Repsol (30%). M\u00e9s lluny est\u00e0 l\u2019empresa petroqu\u00edmica algeriana Sonatrach, que t\u00e9 un 4% del capital. Entremig hi ha els fons d\u2019inversi\u00f3 estrangers, que controlen un 17% del capital i de tant en tant donen un maldecap als gestors<\/a>.<\/p>\n En el consell d\u2019administraci\u00f3 hi trobem noms ben coneguts: Salvador Gabarr\u00f3 Serra (president), Antonio Brufau Niub\u00f2 (Vicepresident), Rafael Villaseca Marco (Conseller Delegat), Xabier A\u00f1overos Tr\u00edas de Bes, Demetrio Carceller Arce, Nemesio Fern\u00e1ndez-Cuesta Luca de Tena, Felipe Gonz\u00e1lez M\u00e1rquez (l\u2019expresident del govern espanyol), Juan Mar\u00eda Nin G\u00e9nova o Juan Rosell Lastortras. Entre els 19 membres del consell es reparteixen 6,8 milions d\u2019euros, destacant-hi els 1,1 milions de Salvador Gabarr\u00f3. Per sobre de 250.000 euros hi trobem Antonio Brufau, Rafael Villaseca, Demetrio Carceller o Juan Mar\u00eda Nin G\u00e9nova. D\u2019entre els consellers, qui t\u00e9 el paquet accionarial m\u00e9s gran \u00e9s Brufau, amb una cartera valorada amb prop d\u20191,5 milions d\u2019euros.<\/p>\n D\u2019entre els membres del Consell n\u2019hi ha un especialment interessant i que encara no havia fet acte de pres\u00e8ncia en aquests articles. Es tracta de Xabier A\u00f1overos Trias de Bes, un bon exponent de la burgesia barcelonesa. Descendent dels Trias i Gir\u00f3 (despr\u00e9s Trias de Bes), un llinatge estretament vinculat a la universitat i en especial al dret, i casat amb la difunta Julia Garc\u00eda-Valdecasas, una altra component de les grans fam\u00edlies de la ciutat lligades al franquisme. El seu pare va ser Francisco Garc\u00eda-Valdecasas Santamar\u00eda, un rector de la Universitat Barcelona de la segona meitat dels seixanta fam\u00f3s per les seves purgues de professors amb tend\u00e8ncies dem\u00f2crates. El seu germ\u00e0 Manuel va ser el metge que va assistir els parts de la Infanta Cristina.<\/p>\n Finalment, Nemesio Fern\u00e1ndez-Cuesta Luca de Tena \u00e9s un dels deu fills que va tenir l\u2019ex-ministre de Franco Nemesio Fern\u00e1ndez Cuesta amb Mar\u00eda Victoria Luca de Tena, filla del marqu\u00e8s de Luca de Tena i neta de Torcuato Luca de Tena, fundador del diari ABC. A m\u00e9s, el seu avi va ser Raimundo Fern\u00e1ndez Cuesta membre destacat de la Falange i ministre de Franco en diverses ocasions.<\/p>\n Analitzarem ara la resta de grans bancs del parquet espanyol:Santander, BBVA <\/b>i Popular<\/b>.<\/p>\n Els bancs:<\/strong> <\/b>the house always wins<\/strong><\/p>\n Hi havia un temps en que el sector bancari espanyol estava dominat per una mena de \u201cSet germanes\u201d<\/a> ib\u00e8ric, conformat pel Banc de Bilbao, el Vizcaya, el Banesto, el Central, l\u2019Hispano-Americano, el Santander y el Popular. Un quart de segle despr\u00e9s, el panorama ha canviat radicalment i d\u2019aquell estol d\u2019entitats nom\u00e9s en queden tres i mitja: El Santander, el BBVA, el Popular i tamb\u00e9 el Banesto, tot i aquest \u00faltim perviu dins del per\u00edmetre societari dels santanderins. Un proc\u00e9s continuat de fusions ens ha dut fins a aquest mapa tan redu\u00eft. Primer van ser el Bilbao i el Vizcaya (1988), m\u00e9s tard el Central i l\u2019Hispano (1992) i despr\u00e9s, la ronda final, el BBV amb Argentaria (1998) i el Santander amb el Banco Central Hispano (1999).<\/p>\n L\u2019entitat c\u00e0ntabra va ser fundada l\u2019any 1857 per l\u2019elit santanderina i ha arribat amb la denominaci\u00f3 intacta fins a dia d\u2019avui, malgrat les compres i fusions per les que ha passat al llarg d\u2019aquest segle i mig. Aix\u00f2 s\u2019explica pel car\u00e0cter de la fam\u00edlia que dirigeix l\u2019entitat des de les primeres d\u00e8cades del segle XX, els Bot\u00edn, que consideren el banc com una propietat el nom de la qual no pot ser tacat amb adulteracions. El Santander va ser l\u2019\u00faltim gran banc en moure fitxa de les fusions: quan ja tots s\u2019havien aparellat diversos cops, l\u2019entitat c\u00e0ntabra va decidir anar a per l\u2019\u00fanica pe\u00e7a que quedava, el Banco Central Hispano, resultant de la fusi\u00f3 entre els hist\u00f2rics Banco Central, tants anys encap\u00e7alat per Alfonso Esc\u00e1mez, i l\u2019Hispano-Americano, un record de les inversions espanyoles a les am\u00e8riques.<\/p>\n Dins del Banco Central ja s\u2019hi havia incorporat feia molts anys una emblem\u00e0tica entitat catalana, el Banco Hispano-Colonial. D\u2019aquest banc destinat a finan\u00e7ar el \u201ccomer\u00e7\u201d amb Am\u00e8rica encara trobem alguns vestigis a la ciutat: Per una banda, la immobili\u00e0ria Colonial, que es resisteix a morir malgrat els mil avatars pels quals ha passat, i per una altra, el Barcelona Hotel Colonial, ubicat a l\u2019antiga seu del banc, a Via Laietana, 3. Si algun cop s\u2019han preguntat per qu\u00e8 aquest hotel t\u00e9 un nom tan for\u00e7at, la resposta \u00e9s simple: per aprofitar les inicials BHC del banc gravades a la fa\u00e7ana. Per cert, l\u2019edifici va ser dissenyat per un altre dels nostres sospitosos habituals, l\u2019arquitecte de la burgesia Enric Sagnier<\/strong>.<\/p>\n Quan el Santander es va fusionar amb el Banco Central Hispano (BCH) va adoptar provisionalment la denominaci\u00f3 de BSCH, que semblava un anagrama d\u2019una de les entitats m\u00e9s importants del m\u00f3n, l\u2019HSBC, o Hong-Kong & Shangai Banking Corporation, per\u00f2 que afortunadament va tenir poc recorregut. Don Emilio Bot\u00edn no podia tolerar que el banc que havia heretat vei\u00e9s alterat el seu nom, de manera que se les va empescar per pre-jubilar els dos grans caps procedents del BCH, Jos\u00e9 Mar\u00eda Amus\u00e1tegui<\/a> i \u00c1ngel Corc\u00f3stegui<\/a> oferint-los una \u201cmodesta\u201d paga per deixar l\u2019entitat: el primer d\u2019ells se\u2019n va endur 43,75 milions d\u2019euros i el segon encara m\u00e9s, 108,1 milions d\u2019euros. Despr\u00e9s de treure-se\u2019ls de sobre, tot tornaria a ser com abans, el banc es diria Santander i recuperaria el color vermell corporatiu que el caracteritzava.<\/p>\n El Santander ha esdevingut en l\u2019actualitat un dels bancs m\u00e9s grans del m\u00f3n, per\u00f2 alg\u00fa podria tenir dubtes morals sobre el cam\u00ed que ha triat per arribar-hi, ja que sovint s\u2019ha vist envoltat d\u2019esc\u00e0ndols dels que ha escapat de indemne de manera gaireb\u00e9 miraculosa. El primer d\u2019ells va ser el cas de les cessions de cr\u00e8dit, un producte financer ofert a clients adinerats, que tenia com a principal reclam la seva opacitat. Entre els anys 1987 i 1989, quan encara no s\u2019havien apagat els ecos de l\u2019esc\u00e0ndol de les primes \u00faniques de \u201cla Caixa\u201d, el Santander va captar 2.600 milions d\u2019euros (m\u00e9s de 400.000 milions de pessetes!) dels seus clients venent-los les esmentades cessions de cr\u00e8dit. La cosa es va complicar quan Hisenda va dem anar els noms dels titulars d\u2019aquell producte: davant la possibilitat de deixar en evid\u00e8ncia als seus clients VIPs, el banc de Bot\u00edn va trobar una soluci\u00f3 que els devia semblar genial i que consistia en facilitar un llistat amb noms de difunts. L\u2019engany no va reeixir i ben aviat es van trobar amb un procediment judicial obert<\/a>, que inclo\u00efa la imputaci\u00f3 del mateix Bot\u00edn com a m\u00e0xim responsable i amb risc de rebre una condemna de pres\u00f3. Per\u00f2 les arg\u00facies legals dels advocats del banc, units a una aparent conniv\u00e8ncia de la just\u00edcia, van anar demorant el cas fins a aconseguir que fos arxivat l\u2019any 2007<\/a>, setze anys despr\u00e9s de la seva obertura.<\/p>\n En un altre ordre de coses, el Banc d\u2019Espanya, fent una jugada fortament simb\u00f2lica, va decidir intervenir el Banesto de Mario Conde el dia dels innocents de 1993<\/a>. Era el principi del final per l\u2019aparentment infalible banquer gallec, aquell que havia tornat a posar de moda el fixador, a inst\u00e0ncies del seu amic Fernando Garro. Seria molt llarg analitzar com cal l\u2019afer Banesto, per\u00f2 s\u00ed que resulta convenient fer notar un parell d\u2019aspectes transcendents: per una banda, hi ha motius per pensar que la seva intervenci\u00f3 va tenir m\u00e9s a veure amb les intencions pol\u00edtiques de Mario Conde que no pas amb l\u2019escassa salubritat de la cartera de cr\u00e8dits del banc; per l\u2019altra, cal recordar que qui es va acabar fent amb el banc a preu de saldo va ser precisament el Santander.<\/p>\n A m\u00e9s dels afers de dubtosa legalitat relatius al banc, la fam\u00edlia Bot\u00edn tamb\u00e9 s\u2019ha vist sovint esquitxada per problemes amb hisenda<\/a> vinculats al seu patrimoni. Sense anar m\u00e9s lluny, el seu nom va sortir a la c\u00e8lebre llista Falciani, que contenia tot un seguit de clients de l\u2019HSBC amb comptes ocults a Su\u00efssa. Els Bot\u00edn van haver de recon\u00e8ixer que tenien 900 milions d\u2019euros aparcats all\u00e0, des que el pare de Don Emilio els hi va dur al 1936, i van haver d\u2019abonar 200 milions d\u2019euros de manera immediata per tancar el tema.<\/p>\n La fortuna dels Bot\u00edn atenent al seu patrimoni en borsa \u2013no al patrimoni total- s\u2019estima en uns 1.600 milions d\u2019euros i controlen, a banda del Santander, el Banesto i el Bankinter. Si analitzem la propietat del Santander, el primer que trobem \u00e9s que no hi ha cap accionista que superi el 3% del capital (la fam\u00edlia Bot\u00edn t\u00e9 al voltant del 2%). Tot i que es presumeix que Don Emilio i fam\u00edlia controlen aquest 2% indicat, en el pacte parasocial (accions sindicades) \u201cnom\u00e9s\u201d hi trobem un 0,78% del capital, valorat actualment en uns 550 milions d\u2019euros (segons la cotitzaci\u00f3 present de les accions).<\/p>\n Aix\u00f2 s\u00ed, hi ha tota una s\u00e8rie d\u2019entitats americanes que s\u00f3n titulars d\u2019importants paquets accionarials, per\u00f2 no per compte propi, sin\u00f3 que ho s\u00f3n en nom dels seus clients. Qui s\u00f3n aquestes entitats? Sens dubte, la flor i nata de Wall Street i de la City:<\/p>\n – State Street, amb un 8,31%<\/p>\n – Chase Nominees, amb un 7,74%<\/p>\n – Bank New York Mellon, amb 5,34%<\/p>\n – EC Nominees, amb un 5,27%<\/p>\n – Caceis Bank, amb un 3,10%<\/p>\n Per tant, Emilio Bot\u00edn \u00e9s qui mana al Banc, per\u00f2 sempre sota la mirada atenta dels d\u00e9us de les finances de la City i de Wall Street, que s\u00f3n qui, entre d\u2019altres coses, li sostenen la cotitzaci\u00f3. Aquestes entitats s\u00f3n la cara visible dels veritables accionistes, fons d\u2019inversi\u00f3, fons de pensions, institucions, etc\u00e8tera, que romanen a l\u2019anonimat en una pr\u00e0ctica permesa per la legislaci\u00f3.<\/p>\n Al consell d\u2019administraci\u00f3 del banc hi trobem alguns noms interessants:<\/p>\n Membres de la fam\u00edlia Bot\u00edn<\/b>: Emilio Bot\u00edn-Sanz de Sautuola y Garc\u00eda de los R\u00edos<\/strong> (president), Ana Patricia Bot\u00edn-Sanz de Sautuola y O\u2019Shea<\/strong> i Jaime Bot\u00edn-Sanz de Sautuola y O\u2019Shea<\/strong> (fills d\u2019Emilio Bot\u00edn).<\/p>\n Guillermo de la Dehesa<\/strong>: funcionari madrileny, secretari d\u2019estat amb les socialistes i habitual dels consells d\u2019administraci\u00f3 (Banco Pastor, Gas Madrid, Uni\u00f3n Fenosa, Telepizza, etc), a banda de ser actualment assessor de Goldman Sachs.<\/p>\n Lord Terence Burns<\/strong>: economista angl\u00e8s, molt vinculat a les institucions brit\u00e0niques m\u00e9s prestigioses. Posse\u00efdor de la gran creu de l\u2019Orde de Bath.<\/p>\n Vittorio Corbo Lioi<\/strong>: Economista xil\u00e8 de l\u2019escola liberal, ex-president del Banc Central del seu pa\u00eds.<\/p>\n Esther Gim\u00e9nez-Salinas i Colomer<\/strong>: Catalana, doctora en dret i ex-rectora de la universitat cristiana URL. Tamb\u00e9 va ser membre del Consell General del Poder Judicial.<\/p>\n Abel Matutes Juan<\/strong>: Pol\u00edtic, empresari i hereu d\u2019una de les nissagues m\u00e9s importants d\u2019Eivissa. Va ser ministre amb Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar de president. Els seus negocis giren majorit\u00e0riament a l\u2019entorn del turisme.<\/p>\n Isabel Tocino Biscarolasaga<\/strong>: Natural de Santander, com Bot\u00edn. Va doctorar-se en dret i \u00e9s de formaci\u00f3 jesu\u00efta. Va ser ministre amb Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar de president.<\/p>\n Ignacio Benjumea Cabeza de Vaca<\/strong>: Advocat de l\u2019estat i responsable dels afers jur\u00eddics del banc.<\/p>\n Aquest consell d\u2019administraci\u00f3 (els que surten aqu\u00ed citats, juntament amb els absents) posseeix gaireb\u00e9 un 2% del capital del banc, el que equival a uns 1.300 milions d\u2019euros. A qui no s\u2019ha incl\u00f2s a la llista \u00e9s a Alfredo S\u00e1enz Abad, conseller delegat i m\u00e0 dreta d\u2019Emilio Bot\u00edn durant els darrers vint anys, que va haver de plegar a mitjan 2013. Afectat per nombrosos conflictes amb la just\u00edcia, S\u00e1enz va acabar deixant els seus c\u00e0rrecs despr\u00e9s de ser l\u2019escut de Bot\u00edn en molts dels casos en que el banc c\u00e0ntabre va traspassar el l\u00edmits de la legalitat. De formaci\u00f3 jesu\u00efta i procedent del planter del BBVA, Bot\u00edn el va fitxar coincidint amb l\u2019afer de la intervenci\u00f3 de Banesto i va fer d\u2019ell un dels directius millors pagats d\u2019Espanya durant alguns exercicis, amb una n\u00f2mina que superava els 10 milions d\u2019euros anuals. L\u2019any 2009 va ser condemnat per den\u00fancia falsa<\/a> en uns fets que es remuntaven a 1993, circumst\u00e0ncia que implicava, a banda d\u2019una petita condemna, la incapacitaci\u00f3 per exercir de banquer. El c\u00e0stig va durar poc, perqu\u00e8 dos anys despr\u00e9s, el govern presidit per Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero va decidir indultar-lo<\/a> tot i la opini\u00f3 contr\u00e0ria dels tribunals de just\u00edcia. Es va reincorporar als seus c\u00e0rrecs, fins que l\u2019any 2013 el Tribunal Suprem va anul\u00b7lar l\u2019indult<\/a>, posant fi a la seva carrera com a banquer<\/a>. L\u2019esperava una jubilaci\u00f3 daurada<\/a> gr\u00e0cies als 88 milions d\u2019euros que el Santander li havia aprovisionat per quan arrib\u00e9s el moment.<\/p>\n L\u2019any 2012 els setze membres del consell d\u2019administraci\u00f3 es van repartir 27,5 milions d\u2019euros, incloent les retribucions als c\u00e0rrecs executius de l\u2019entitat.<\/p>\n El Banco Bilbao Vizcaya Argentaria<\/strong>, o BBVA, t\u00e9 el seu origen a la capital de Biscaia, on van ser creades les dues principals entitats que el conformen: el Banco de Bilbao (1857) i el Banco de Vizcaya (1901). La fusi\u00f3 entre les dues es va dur a terme l\u2019any 1988 i va ser capitanejada per dos banquers m\u00edtics, Pedro Toledo (Vizcaya) i Jos\u00e9 \u00c1ngel S\u00e1nchez Asia\u00edn (Bilbao). Una d\u00e8cada m\u00e9s tard vindria la fusi\u00f3 que conformaria l\u2019entitat tal i com la coneixem avui, ja que es produiria la integraci\u00f3 d\u2019Argentaria, l\u2019antiga corporaci\u00f3 banc\u00e0ria p\u00fablica on s\u2019hi havia dissolt marques com Banco Exterior de Espa\u00f1a o Caja Postal. La darrera operaci\u00f3 significativa dins el mercat espanyol va ser l\u2019adquisici\u00f3 per un euro d\u2019Unnim, que integrava diverses caixes d\u2019estalvi catalanes (Sabadell, Terrassa i Manlleu).<\/p>\n A difer\u00e8ncia del Santander, el BBVA ha tingut tradicionalment una vocaci\u00f3 molt marcada d\u2019invertir en empreses d\u2019altres sectors, creant aix\u00ed una potent corporaci\u00f3 industrial on pod\u00edem trobar Repsol, Gas Natural, Telef\u00f3nica o Iberdrola. En actualitat, les necessitats de finan\u00e7ament dels bancs per raons regulat\u00f2ries o d\u2019expansi\u00f3 est\u00e0 fent que aquest enfocament canvi\u00ef, havent-se despr\u00e9s fins i tot de la hist\u00f2rica participaci\u00f3 a Iberdrola (2007) que posse\u00efa des de temps immemorials.<\/p>\n Primer el Bilbao i el Vizcaya, i despr\u00e9s el BBVA van ser representants del poder de la oligarquia bisca\u00efna sorgida al voltant del port de Bilbao i del barri de Neguri, per\u00f2 aquest lligam va rebre un cop de destral gaireb\u00e9 definitiu quan l\u2019any 2001 les forces de la meseta camuflades dins el banc com a quota procedent d\u2019Argentaria, van fer-se amb el poder l\u2019entitat. L\u2019assalt per fer fora Emilio Ybarra i la seva c\u00fapula, \u00faltims representants de Neguri<\/a>, va ser possible gr\u00e0cies al descobriment de comptes secrets a paradisos fiscals (Jersey) a favor dels directius bascos<\/a>. Es va fer dimitir Ybarra i les regnes del BBVA van ser fermament agafades per l\u2019altre co-president, Francisco Gonz\u00e1lez, que procedia d\u2019Argentaria.<\/p>\n