{"id":2668,"date":"2014-05-28T00:00:00","date_gmt":"2014-05-28T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2668"},"modified":"2020-02-18T10:32:27","modified_gmt":"2020-02-18T09:32:27","slug":"el-primer-de-maig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2668","title":{"rendered":"El primer de maig"},"content":{"rendered":"<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">La feli\u00e7 idea d\u2019utilitzar una dia de rep\u00f2s proletari com el mitj\u00e0 d\u2019obtenir la jornada de treball de 8 hores va n\u00e9ixer en primer lloc a Austr\u00e0lia. Els treballadors decidiren el 1856 d\u2019organitzar una jornada d\u2019atur total del treball, amb reunions i distraccions, a fi de manifestar-se per una jornada d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. S\u2019exigia una jornada de treball la durada de la qual estigu\u00e9s d\u2019acord amb una distribuci\u00f3 harm\u00f2nica de les 24 hores del dia (vuit de treball, vuit de descans i vuit de lleure). Nascuda en un ambient d\u2019explotaci\u00f3 social i viol\u00e8ncia, la data d\u2019aquesta manifestaci\u00f3 havia de ser el 21 d\u2019abril. Al principi els treballadors australians havien previst aix\u00f2 \u00fanicament per a l\u2019any 1856. Per\u00f2 aquesta primera manifestaci\u00f3 tingu\u00e9 una gran repercussi\u00f3 sobre les masses d\u2019Austr\u00e0lia, que les va estimular i les port\u00e0 a noves campanyes, Aix\u00ed que decidiren de fer aquesta manifestaci\u00f3 tots els anys.<\/p>\n<p style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">La idea d\u2019una festa obrera fou r\u00e0pidament acceptada i, d\u2019Austr\u00e0lia, comen\u00e7\u00e0 a estendre\u2019s a d\u2019altres pa\u00efsos fins a conquerir el conjunt dels treballadors del m\u00f3n. Els primers en seguir l\u2019exemple foren els treballadors dels Estats Units. El 1886 decidiren que el Primer de Maig seria una jornada universal d\u2019aturada del treball. La data tamb\u00e9 volia recordar els fets sagnants a les jornades de protesta del obrers de Xicago dels primers dies de maig de l\u2019any 1886, que acabaren amb l\u2019execuci\u00f3 (l\u201911 de novembre de 1887) de quatre dirigents anarquistes acusats de llen\u00e7ar una bomba contra la policia que va causar 8 morts. Anys m\u00e9s tard es conegu\u00e9 la identitat de l\u2019autor de l\u2019atemptat, es tractava d\u2019un anarquista alemany, sense connexi\u00f3 amb els dirigents condemnats a mort. L\u2019any 1893 despr\u00e9s d\u2019una llarga revisi\u00f3 del proc\u00e9s de Xicago, s\u2019hi van descobrir diverses irregularitats. El que eren a la pres\u00f3 van ser alliberats i els quatre executats rehabilitats p\u00fablicament. Han passat a la hist\u00f2ria del moviment obrer com \u00ab<i>Els m\u00e0rtirs de Xicago<\/i>\u00ab<\/p>\n<p style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Mentrestant, el moviment obrer s\u2019havia refor\u00e7at a Europa. La m\u00e9s forta expressi\u00f3 es produ\u00ed al Congr\u00e9s de la Segona Internacional el 1889. Tot i que els socialdem\u00f2crates volien fer del Primer de Maig una jornada pac\u00edfica centrada en la consecuci\u00f3 de demandes estrictament laborals, els anarcosindicalistes la plantejaven con una data revolucion\u00e0ria lligada a la utilitzaci\u00f3 de la vaga general. Tanmateix, en aquest Congr\u00e9s, constitu\u00eft per 400 delegats, es va decidir que la jornada de 8 hores havia de ser la primera reivindicaci\u00f3. El delegat dels sindicats francesos, el treballador Raymond Lavigne de Bordeus, propos\u00e0 que aquesta reivindicaci\u00f3 es produ\u00eds a tots els pa\u00efsos per una aturada de treball universal. En aquesta ocasi\u00f3, com trenta anys abans a Austr\u00e0lia, els treballadors pensaven veritablement en una sola manifestaci\u00f3. El Congr\u00e9s decid\u00ed que els proletaris de tots els pa\u00efsos es manifestarien junts per la jornada de 8 hores el Primer de Maig de 1890.<\/p>\n<p style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Naturalment, ning\u00fa no podia preveure l\u2019\u00e8xit brillant que aquesta idea tindria, la velocitat en que seria adoptada par les classes treballadores. De totes maneres, no fou prou manifestar-se el Primer de Maig una vegada per que tot el m\u00f3n comprengu\u00e9s que aquesta data havia d\u2019esdevenir una instituci\u00f3 anual i perenne. Va caldre un esfor\u00e7 tena\u00e7 i constant d\u2019un moviment obrer que es manifestava any darrere any.<\/p>\n<p style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">A Catalunya la jornada de reivindicaci\u00f3 del Primer de Maig se celebr\u00e0 per primera vegada l&#8217;any 1890, amb manifestacions i m\u00edtings a Barcelona i en altres ciutats del Principat. Antonio Garc\u00eda Quejido, aleshores president de la UGT, encap\u00e7al\u00e0 els actes i va lliurar el manifest reivindicatiu dels treballadors al governador civil de Barcelona.<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">De 1890 a 1893, a Catalunya, els primers de maig van originar greus conflictes d\u2019ordre p\u00fablic, que es van saldar amb importants fracassos per al moviment obrer.<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">La imponent vaga de La Canadenca que va tenir lloc a Barcelona a principis de 1919, i la vaga general de quinze dies de duraci\u00f3 que la va seguir, va ser el detonant per que el govern del liberal comte de Romanones conced\u00eds la jornada de vuit hores (el tres de abril), tement que el conflicte s\u2019estengu\u00e9s a la resta d\u2019Espanya. Per\u00f2 quan aquest objectiu fou aconseguit, el Primer de Maig no fou pas abandonat. La legalitzaci\u00f3 i institucionalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta diada pels diferents estats, al llarg del segle XX, ha desvirtuat el seu sentit originari, transformant una jornada de lluita reivindicativa del proletariat en una festa del treball. Per\u00f2 aquest car\u00e0cter festiu no ha amagat el veritable sentit d\u2019aquesta data emblem\u00e0tica. Fins que totes les reivindicacions dels treballadors no siguin pas satisfetes, el Primer de Maig seguir\u00e0 sent l\u2019expressi\u00f3 anual d\u2019aquestes reivindicacions.<\/p>\n<p style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Aquest any, davant les retallades en els drets laborals i enfront les pol\u00edtiques d\u2019austeritat que estem patint, era m\u00e9s necessari que mai la participaci\u00f3 de la ciutadania en les manifestacions del Primer de Maig.<\/p>\n<p style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Resta afegir que un Primer de Maig en pre-campanya electoral ens ha de fer reflexionar sobre quines opcions tenim davant d&#8217;unes pol\u00edtiques cada vegada m\u00e9s antisocials, unes pol\u00edtiques que estan fent recular d\u00e8cades els drets laborals i la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Unes pol\u00edtiques, en definitiva, que en bona mesura venen marcades per Europa.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p class='MsoNormal' style='text-align: justify;'>La idea d\u2019utilitzar una dia de rep\u00f2s proletari com el mitj\u00e0 d\u2019obtenir la jornada de treball de 8 hores va n\u00e9ixer en primer lloc a Austr\u00e0lia. Els treballadors decidiren el 1856 d\u2019organitzar una jornada d\u2019atur total del treball, amb reunions i distraccions, a fi de manifestar-se per una jornada d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. S\u2019exigia una jornada de treball la durada de la qual estigu\u00e9s d\u2019acord amb una distribuci\u00f3 harm\u00f2nica de les 24 hores del dia (vuit de treball, vuit de descans i vuit de lleure).<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2669,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-2668","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia-del-movimiento-y-de-la-clase-obrera"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2668","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2668"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2668\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2669"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2668"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2668"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}