{"id":2678,"date":"2014-06-02T00:00:00","date_gmt":"2014-06-02T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2678"},"modified":"2020-02-18T10:22:50","modified_gmt":"2020-02-18T09:22:50","slug":"la-preocupant-situacio-social-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espai-marx.net\/?p=2678","title":{"rendered":"La preocupant situaci\u00f3 social de Catalunya"},"content":{"rendered":"<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">S&#8217;agafi l&#8217;indicador que s&#8217;agafi, el missatge que aquests transmeten \u00e9s que Catalunya est\u00e0 en una situaci\u00f3 social molt preocupant. Les classes populars estan experimentant un deteriorament molt marcat del seu benestar social i qualitat de vida. La despesa p\u00fablica social, mesurada tant per l&#8217;indicador de despesa p\u00fablica social com a percentatge del PIB, com pel de despesa p\u00fablica social per habitant, ha caigut substancialment durant la crisi, alhora que les necessitats socials han augmentat enormement. El nombre de persones en situaci\u00f3 de pobresa i el nivell de pobresa que cada pobre experimenta han augmentat significativament, sent un dels pitjors de la Uni\u00f3 Europea dels Quinze (UE-15). Aquest descens de la despesa p\u00fablica social, resultat, en gran part, de les pol\u00edtiques de retallades de la despesa p\u00fablica dutes a terme pels governs de la Generalitat, ha contribu\u00eft a aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Aquesta reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica social ha ocorregut en la majoria dels serveis p\u00fablics de l&#8217;Estat del Benestar, tals com sanitat, educaci\u00f3, serveis socials, escoles bressol, serveis d&#8217;atenci\u00f3 domicili\u00e0ria i altres, reduccions que han empobrit encara m\u00e9s el ja insuficientment finan\u00e7at Estat del Benestar. La despesa p\u00fablica social (que inclou despeses en tots aquests serveis) per habitant, \u00e9s de les m\u00e9s baixes de la UE-15. Catalunya \u00e9s tamb\u00e9 el pa\u00eds que t\u00e9 menys gent adulta treballant en aquests serveis p\u00fablics. Una persona adulta de cada setze treballa en aquests serveis, comparat amb una de cada cinc a Su\u00e8cia. Si tingu\u00e9ssim el mateix percentatge de persones adultes treballant en els serveis p\u00fablics que t\u00e9 Su\u00e8cia, Catalunya tindria 740.000 nous llocs de treball.<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Aquesta pobresa de l&#8217;Estat del Benestar respon, en part, a decisions pol\u00edtiques aprovades tant a les Corts Espanyoles com al Parlament de Catalunya, i implementades pels governs espanyols i catalans. Entre elles, destaquen les pol\u00edtiques fiscals i les pol\u00edtiques laborals. L&#8217;Estat espanyol (que inclou l&#8217;Estat central i el govern de la Generalitat) rep escassos ingressos, a causa de pol\u00edtiques fiscals insuficientment progressives. Contrasta la riquesa de l&#8217;Estat (amb un PIB per c\u00e0pita que \u00e9s major que la mitjana de la UE-15) amb la pobresa dels ingressos a l&#8217;Estat i amb el baix nivell de despesa p\u00fablica, incloent la despesa p\u00fablica social (la Generalitat de Catalunya es gasta solament el 72% de la despesa p\u00fablica social per habitant que es gasta la mitjana dels pa\u00efsos de la UE-15). Aquests ingressos a l&#8217;Estat s&#8217;han vist fins i tot redu\u00efts a causa de les rebaixes fiscals que s&#8217;han anat implementant en els per\u00edodes anteriors i durant la crisi, sent una altra causa d&#8217;aquesta reducci\u00f3 la disminuci\u00f3 de l&#8217;activitat econ\u00f2mica. Els recents canvis fiscals, amb augments dels impostos directes i indirectes, no han pogut recuperar el nivell d&#8217;ingressos a l&#8217;Estat que Catalunya tenia abans que s&#8217;inici\u00e9s la crisi. La reducci\u00f3 d&#8217;ingressos a l&#8217;Estat i la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica han estat a Catalunya de les m\u00e9s intenses a la UE-15.<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Aquestes reduccions han ocorregut no solament en els serveis p\u00fablics, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les transfer\u00e8ncies p\u00fabliques, com les pensions i assegurances d\u2019atur. Les pensions contributives han vist descendir el seu poder adquisitiu durant els \u00faltims anys, i quelcom semblant ha ocorregut entre les pensions no contributives; la cobertura dels treballadors en atur per part de l\u2019asseguran\u00e7a p\u00fablica de desocupaci\u00f3 ha descendit tamb\u00e9 notablement. I quelcom semblant tamb\u00e9 s\u2019ha donat en la renda m\u00ednima d&#8217;inserci\u00f3.<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\"><b>El deteriorament del mercat de treball<\/b><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Les successives reformes laborals (tres, durant la crisi) no van contribuir a l&#8217;objectiu que te\u00f2ricament aquells que els van donar suport van adduir: la creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3. En realitat, han aconseguit el contrari. Han facilitat la destrucci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3, contribuint a l&#8217;elevat creixement de la desocupaci\u00f3, que ha assolit nivells sense precedents en l&#8217;\u00e8poca democr\u00e0tica, alhora que ha descendit el percentatge de la poblaci\u00f3 ocupada. Ha disminu\u00eft el nombre de treballadors a temps complet i ha augmentat a temps parcial, descens for\u00e7at i no voluntari. La precarietat s&#8217;ha generalitzat entre els joves i entre les dones, i tamb\u00e9 entre els immigrants, tot i que el major nombre de treballs precaris sigui entre treballadors amb nacionalitat espanyola. El nombre de fam\u00edlies en les quals cap membre treballa s&#8217;ha incrementat sis vegades. El 42% dels aturats es troba en aquesta situaci\u00f3, i el nombre de persones que estan en atur per m\u00e9s de dos anys ha augmentat un 1.000% entre 2007 i 2013.<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\"><b>L&#8217;increment de les desigualtats<\/b><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\">Aquests canvis fiscals i del mercat laboral han contribu\u00eft a l&#8217;enorme increment de les desigualtats a Catalunya, un dels majors increments en la UE-15. Les dades existents mostren que aquest increment es deu primordialment al descens de les rendes del treball (i molt especialment, dels salaris dels treballadors, particularment accentuat en els salaris dels treballadors menys qualificats) i a l&#8217;increment de la concentraci\u00f3 de la renda nacional en la poblaci\u00f3 amb majors ingressos (i molt en particular, en aquells que deriven les seves rendes del capital). La renda de les fam\u00edlies del 20% amb m\u00e9s ingressos de Catalunya \u00e9s pr\u00e0cticament sis vegades superior a la renda del 20% inferior. Aquest increment de les desigualtats ha estat major a Catalunya que a Espanya. Avui, per primera vegada des del per\u00edode democr\u00e0tic, les rendes del capital representen un percentatge major que les rendes del treball.<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\"><b>*Fonts de les dades:<\/b> <i>Situaci\u00f3 laboral de les persones joves a Catalunya<\/i>, 1r trimestre 2014, Observatori Catal\u00e0 de la Joventut, Generalitat de Catalunya; <i>Informe sobre l\u2019evoluci\u00f3 de les desigualtats socials a Catalunya<\/i>, Centre d\u2019Estudis i Recerca Sindicals, CCOO; <i>L\u2019Estat del Benestar a Catalunya<\/i>, Vicen\u00e7 Navarro (director).<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 0.64cm; line-height: 150%;\" align=\"JUSTIFY\"><i>Publicat al diari ARA, 28 de maig de 2014.<\/i><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-top: 1.15cm; margin-bottom: 0cm;\" align=\"RIGHT\">3<\/p>\n<p class=\"western\" style=\"margin-bottom: 0cm;\">\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p style='margin-top: 0.64cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;' align='JUSTIFY'>S&#8217;agafi l&#8217;indicador que s&#8217;agafi, el missatge que aquests transmeten \u00e9s que Catalunya est\u00e0 en una situaci\u00f3 social molt preocupant. Les classes populars estan experimentant un deteriorament molt marcat del seu benestar social i qualitat de vida.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2679,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2678","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condiciones-de-vida"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2678","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2678"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2678\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2679"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2678"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2678"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2678"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}