Estimats joves comunistes,<\/p>\n
El proper 7 de novembre la revoluci\u00f3 d\u2019Octubre complir\u00e0 97 anys. Durant quatre generacions, els comunistes (incloent la meva generaci\u00f3, que fou la darrera en pensar aix\u00ed) no sol\u00edem escriure el nom d\u2019aquesta revoluci\u00f3 sense acompanyar-lo amb adjectius com \u201cgran\u201d o \u201cgloriosa\u201d. I ten\u00edem ra\u00f3.<\/p>\n
L\u2019any 1982 Berlinguer va anunciar que l\u2019impuls de la revoluci\u00f3 d\u2019Octubre s\u2019havia esgotat. Aquest enunciat provoc\u00e0 l\u2019esc\u00e0ndol d\u2019aquells comunistes que no est\u00e0vem disposats a renunciar a la nostra identitat, contra aquesta afirmaci\u00f3 ens v\u00e0rem rebelar. D\u2019altra banda provoc\u00e0 l\u2019interessat entusiasme en els futurs ex-comunistes que, s\u2019aplicaren a destruir el PCI i el PCE, d\u2019aquells que avui estan en el govern i en la presid\u00e8ncia d\u2019It\u00e0lia, o ocupen c\u00e0rrecs importants en el PSOE, per exemple. Totes dues bandes interpret\u00e0rem aquesta tesi com si anunci\u00e9s la liquidaci\u00f3 del comunisme com a aspiraci\u00f3 ideal de la humanitat. Crec que ambd\u00f3s costats en equivoc\u00e0vem.<\/p>\n
Berlinguer, segurament tenia en ment els diversos passos dels Quaderns en que Gramsci desenvolupa la idea de que impuls de la revoluci\u00f3 francesa dur\u00e0, per lo menys fins 1871. L\u2019 historiador Eric Hobsbawm, ben conegut de Berlinguer, ens ha fet entendre qu\u00e8 vol dir l\u2019impuls revolucionari d\u2019una revoluci\u00f3 en dues obres cabdals: \u201cEls ecos de la Marsellesa\u201d i \u201cHistoria del segle vint\u201d. De fet, crec que la seva idea del segle curt segle XX (1914-1989) est\u00e0 basada en la duraci\u00f3 de l\u2019impuls nacional e internacional de la revoluci\u00f3 d\u2019octubre.<\/p>\n
Crec que Berlinguer volia advertir-nos d\u2019un canvi d\u2019\u00e8poca i no pas liquidar la perspectiva del comunisme. Tots plegats el v\u00e0rem malinterpretar. \u00c9s el drama que pateixen les persones que tracten d\u2019orientar-se en una perspectiva de la llarga durada hist\u00f2rica.<\/p>\n
A principis dels anys 1980, qu\u00e8 quedava del missatge de llibertat i d’igualtat contingut en el Manifest Comunista, en el Manifest inaugural de l’AIT, en La Guerra Civil a Fran\u00e7a o en l’ Estat i la Revoluci\u00f3? Siguem sincers: res o gaireb\u00e9 res. Calia un profunda revoluci\u00f3 cultural i pol\u00edtica que enderroqu\u00e9s el poder dels que negaven el comunisme des de el poder d\u2019uns estats burocratitzats. Calia una profunda revoluci\u00f3 cultural en els partits comunistes d\u2019occident. Calia que el comunisme retorn\u00e9s a la seva ra\u00f3 de ser: l’emancipaci\u00f3 del proletariat feta per ell mateix. Encara que ens hi vam esfor\u00e7ar no ho v\u00e0rem aconseguir.<\/p>\n
A l\u2019Est, l\u2019intent de reforma des de dalt, fou com una operaci\u00f3 quir\u00fargica feta \u201cin extremis\u201d. L\u2019operaci\u00f3 fou un \u00e8xit, per\u00f2 s’endugu\u00e9 el malalt pel davant. A l\u2019Oest, l\u2019ascens i la vict\u00f2ria del neoliberalisme agaf\u00e0 els partits comunistes, instal\u00b7lats en la cultura del pacte social del 1945, sense energia ni capacitat per a donar una batalla de classe de dimensions colossals. Avui, de la revoluci\u00f3 d’octubre i de les organitzacions que varen n\u00e9ixer al seu calor sols en queden les cendres.<\/p>\n
Qu\u00e8 en queda, doncs, del comunisme? Tot, absolutament tot. El comunisme encara es un ideal per a realitzar. Aquesta \u00e9s l\u2019extrema paradoxa que al meu entendre ens deixa el balan\u00e7 del segle XX.<\/p>\n
Personalment, cada dia trobo m\u00e9s raons per a \u00e9sser comunista. Nom\u00e9s tinc d\u2019obrir el diari, o b\u00e9 de passejar una estona pels barris obrers i populars de qualsevol de les nostres ciutats, per a constatar una evid\u00e8ncia: cada dia hi ha m\u00e9s raons per a lluitar per la igualtat i per la llibertat. \u00c9s a dir, per a \u00e9sser comunista.<\/p>\n
Benvolguts joves comunistes, dues idees per a que, si us ve de gust, les rumieu una mica. Potser us siguin \u00fatils. O no, no ho s\u00e9.<\/p>\n
Primera idea. Qui vulgui fer viure el comunisme en el vostre segle haur\u00e0 d\u2019haver fet el balan\u00e7 cr\u00edtic i autocr\u00edtic de l\u2019experi\u00e8ncia del segle XX. Aix\u00f2 inclou les seves llums innegables i glorioses. Unes llums que fet i debatut tampoc no ens han d\u2019enlluernar. Tamb\u00e9 inclou les seves ombres, amb les que hem de ser implacablement cr\u00edtics. Per a aix\u00f2 cal molta cultura. Aquesta cultura no \u00e9s f\u00e0cil d\u2019adquirir, precisa anys de lluita i experi\u00e8ncia i anys d\u2019estudi cr\u00edtic dels cl\u00e0ssics i de la realitat. Lluiteu, llegiu, formeu-vos, debateu, sigueu cr\u00edtics, no us conformeu amb les veritats simples i a mitges. Un veritat a mitges \u00e9s una mentida completa, sigueu implacables en aix\u00f2. Ens cal tamb\u00e9 una visi\u00f3 global i dial\u00e8ctica dels processos hist\u00f2rics.<\/p>\n
Segona. El comunisme, la democr\u00e0cia, els ideals d\u2019igualtat i llibertat no son estats finals als que adre\u00e7ar-se si no \u201cel moviment real que aboleix l\u2019estat actual de coses\u201d. L\u2019objectiu importa, \u00e9s essencial, central. Per\u00f2 els mitjans, les formes, els procediments, la manera de fer tamb\u00e9 ho s\u00f3n. Qui vol els fins vol els mitjans. Els mitjans determinen, la subst\u00e0ncia el qu\u00e8 ser\u00e0 l\u2019objectiu si aquest \u00e9s assolit. El 1968 alg\u00fa va escriure en un mur: En les lluites d\u2019avui, el socialisme del dem\u00e0. Ho va dir gaireb\u00e9 tot.<\/p>\n