La tradici\u00f3 marxista veu en les revolucions de la llibertat i de la igualtat, que varen precedir all\u00f2 que hom ha anomenat \u00abla revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria\u00bb inaugurada per la revoluci\u00f3 russa, unes \u00abrevolucions burgeses\u00bb. Se sap que Marx ha deixat elements d’an\u00e0lisi, que presenten moments diferents i \u00e0dhuc contradictoris de la seva reflexi\u00f3, corresponent a l’evoluci\u00f3 dels seus coneixements i de la seva comprensi\u00f3 de la revoluci\u00f3 francesa. L’esquema interpretatiu, del qual tractarem en aquest treball, ha estat produ\u00eft per la tradici\u00f3 marxista i es ell mateix una interpretaci\u00f3 dels an\u00e0lisis deixats per Marx.<\/p>\n
De totes maneres, la meva intenci\u00f3 no es pas reconstruir la forma com un esquema interpretatiu tal ha estat produ\u00eft, encara que aquest treball resta per fer, i fins i tot \u00e9s urgent, si no, m\u00e9s precisament, cercar de saber si aquest esquema interpretatiu correspon a la realitat hist\u00f2rica.<\/p>\n
Per a situar el problema. jo em limitar\u00e9 a l’exemple d’all\u00f2 om anomena \u00abRevoluci\u00f3 francesa\u00bb. I jo voldria comen\u00e7ar recordant el sofriments que alguns grans historiadors marxistes s’han infligit ells mateixos, per a fer quadrar els resultats de la seva recerca dins l’esquema interpretatiu de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb.<\/p>\n
A principis del XX\u00e8 segle, s’entenia la Revoluci\u00f3 francesa com a \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb en el sentit en que la direcci\u00f3 pol\u00edtica de la revoluci\u00f3 hauria restat sempre en mans de la burgesia, passant d’una fracci\u00f3 de la burgesia a altra . Les tasques d’aquesta revoluci\u00f3 haurien estat acomplertes pels cops d\u2019ariet donats pel moviment popular, considerat com a no pensant i que es trobava doncs en la incapacitat d’assumir qualsevol paper dirigent.<\/p>\n
De totes maneres, com es tractava d’una \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb, es buscava un embri\u00f3 de \u00abproletariat\u00bb. I om interpret\u00e0 llavors la presencia dels Enrag\u00e9s, dels Herbertistes, dels Babouvistes, com petits grups \u00abcomunistes\u00bb, esb\u00f3s d’un moviment futur, el de la \u00abrevoluci\u00f3 prolet\u00e0ria\u00bb. Aquesta interpretaci\u00f3 est\u00e0 present a Jaur\u00e8s, en la seva Historia socialista de la revoluci\u00f3 francesa. L’ obra depassa\u00a0 d’altra banda aquest esquema interpretatiu, gr\u00e0cies a la publicaci\u00f3 de molt nombrosos documents, sovint in extenso, que deixen sentir les veus m\u00faltiples dels revolucionaris, i que contradiuen mantes vegades l’esquema interpretatiu <\/a>[1]<\/a>. Albert Mathiez reaccion\u00e0 davant d’aquesta interpretaci\u00f3 marxista d’una revoluci\u00f3 \u00abburgesa\u00bb, que feia incomprensible l’esdeveniment, i que ell adjectiv\u00e0 com a \u00abbeneiteria enorme\u00bb repetida per \u00abd\u00f2cils escolars\u00bb<\/a>[2]<\/a>.<\/p>\n Per\u00f2 fou\u00a0 despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de les grans monografies fonamentades en l’erudici\u00f3 i consagrades per primera vegada als moviments populars endegades per Georges Lefebvre i els seus alumnes, Richard Cobb, George Rud\u00e9, Albert Soboul, Kare Tonnesson, que l’esquema interpretatiu de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb esclat\u00e0. Lefebvre il.lumin\u00e0 la pres\u00e8ncia d’una revoluci\u00f3 camperola aut\u00f2noma en les seves expressions i les seves formes d’organitzaci\u00f3 i d’acci\u00f3<\/a>[3]<\/a>. Els seus alumnes varen fer un treball de la mateixa amplada a les ciutats il.luminant la revoluci\u00f3 sans-culotte<\/a>[4]<\/a>. El poble retrob\u00e0 llavors el seu nom i la seva dignitat revolucion\u00e0ria. Aix\u00f2 fou el toc a morts de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb. La tesi de Cobol f\u00e9u l’ esc\u00e0ndol descobrint all\u00f2 que la historiografia actualment intenta dissimular amb tots els mitjans: la democr\u00e0cia comunal, viva, creadora de formes de vida pol\u00edtica i social noves recolzant-se en la ciutadania i en la sobirania popular, creant un espai p\u00fablic democr\u00e0tic, alimentant-se dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 i fins i tot inventant, en concert amb la revoluci\u00f3 pagesa, un nou dret de l’home: el dret a l’exist\u00e8ncia i als mitjans per a conservar-la. Breument, la descoberta d’un veritable continent hist\u00f2ric, desconegut fins a aquests treballs.<\/p>\n No obstant, Lefebvre i despr\u00e9s Cobol intentaren reenquadrar la revoluci\u00f3 popular aut\u00f2noma dins de l’esquema anomenat marxista de \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb. Aix\u00f2 don\u00e0 llavors, per part seva, la invenci\u00f3 historiogr\u00e0fica de la \u00abdictadura burgesa de salvaci\u00f3 nacional\u00bb, per\u00f2 aqu\u00ed dirigida contra la revoluci\u00f3 aut\u00f2noma popular. Curiosa invenci\u00f3: contra la democr\u00e0cia comunal, Robespierre i la Montanya haurien instaurat la, per aix\u00ed dir-ho, \u00abdictadura del govern revolucionari\u00bb, que seria una esp\u00e8cie de reacci\u00f3 termidoriana abans d’hora i que hauria tingut per tasca trencar l’impuls democr\u00e0tic. Aquesta invenci\u00f3 es rid\u00edcula e incomprensible. Per\u00f2 ha debilitat l’esquema precedent a molt nivells.<\/p>\n En primer lloc, els Enrag\u00e9s, els Hebertistes i els Babouvistes aqu\u00ed ja no s\u00f3n expressi\u00f3 d’un proletariat balbucient, sino que han retornat al seu lloc dins de la revoluci\u00f3 popular aut\u00f2noma. D’aquesta manera, la revoluci\u00f3, va reprendre una consist\u00e8ncia que li retorn\u00e0 un atractiu poder\u00f3s. Al menys es va instal\u00b7lar un dubte seri\u00f3s en relaci\u00f3 al car\u00e0cter revolucionari de la burgesia, que, aqu\u00ed combat la democr\u00e0cia i els drets de l’home i del ciutad\u00e0. Per\u00f2 sorgiren nous dubtes: existeix una dictadura de l’any II? Nom\u00e9s per a la tradici\u00f3 marxista. Ella no exist\u00ed ni per a la tradici\u00f3 termidoriana que feia sospit\u00f3s a Robespierre d’aspirar a la tirania! Sospitar no \u00e9s la mateixa cosa que afirmar. Ella no existeix tampoc dins la historiografia democr\u00e0tica d’ Alphonse Aulard i de Philippe Sagnac<\/a>[5]<\/a>. Aquesta dictadura \u00e9s, decididament, una invenci\u00f3 de la tradici\u00f3 marxista. Per\u00f2 aquest error, greu, ha estat recuperat, acr\u00edticament, per la historiografia dominant actualment per a recolzar la seva tesi segons la que, la revoluci\u00f3, o les revolucions, serien l’ant\u00edtesi del dret i no poden produir altra cosa que dictadures, reenviant a la tradici\u00f3 marxista com a demostraci\u00f3<\/a>[6]<\/a>.D’altra banda, s\u00f3n els Robespierristes veritablement una fracci\u00f3 de la burgesia? Albert Mathiez ja va emetre seriosos dubtes al respecte. Com explicar doncs el 9 de Thermidor, si una reacci\u00f3 antipopular ja estava governant?<\/p>\n Notem, encara, que Lefebvre i Soboul, per desig de coher\u00e8ncia, han estat obligats, per\u00f2 amb dolor, de fer passar el liberalisme econ\u00f2mic a qui s’oposava el programa econ\u00f2mic popular com a progressista, i la declaraci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 com un assumpte burg\u00e8s.<\/p>\n La historiografia actualment dominant, es dir, l’escola de Fran\u00e7ois Furet ( Furet que els seus amics del Nouvel Observateur han anomenat ben justament en octubre de 1988 \u00abel rei del bicentenari\u00bb), ha intentat restaurar l’esquema interpretatiu de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb, debilitat com acabo de recordar per Lefebvre i Cobol. L’escola de Furet utilitza\u00a0 l’esquema de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb per a treure’s el moviment popular de les seves preocupacions, i per tant de la historia.<\/p>\n Cal llegir l’entrada \u00abBarnave\u00bb, preparada per Furet en el Diccionari cr\u00edtic, per a descobrir aquesta apropiaci\u00f3 de l’esquema de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb en nom de Marx, encara que desnaturalitzant el pensament del Marx en el seu contrari<\/a>[7]<\/a>. Mirem-m’ho m\u00e9s de prop: Barnave era al costat esquerr\u00e0 el 1789, es a dir defensava la Declaraci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0.\u00a0 Va passar al costat dret el 1790 i va esdevenir el portaveu, a l’assemblea,\u00a0 del lobby esclavista. Va defensar\u00a0 el manteniment de l’esclavitud i va obtindre arrel del debat de maig de 1791 que la Declaraci\u00f3 dels drets no fora aplicada a les col\u00f2nies, en nom dels interessos materials dels colons i de l’inter\u00e8s nacional colonialista. Barnave va trencar clarament amb la teoria de la revoluci\u00f3 que estava expressada dins de la Declaraci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0. Per\u00f2 aix\u00f2, Furet no ho ha ent\u00e8s i ell presenta un Barnave que seria\u00a0 al mateix temps l’home dels drets humans i el defensor del manteniment de l’esclavitud i del prejudici racial! Aix\u00f2 no preocupa a Furet i es aqu\u00ed on es revela la seva incomprensi\u00f3 del problema colonial a l’\u00e8poca de la Revoluci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 Furet va encara m\u00e9s lluny: Barnave, tot passant del costat esquerr\u00e0 al costat dret, va teoritzar la prioritat dels interessos reals sobre l’enunciaci\u00f3 de drets. Va veure en la revoluci\u00f3, el moment de reajustament del poder pol\u00edtic sobre les noves formes de propietat. Aquesta forma de materialisme hist\u00f2ric propi de Barnave, que justifica la defensa violenta de la dominaci\u00f3 del dret burg\u00e8s de propietat, tamb\u00e9 sobre els esclaus, fa l’admiraci\u00f3 de Furet que hi veu fins i tot \u00abuna filiaci\u00f3 intel\u00b7lectual amb Marx\u00bb, \u00abuna prefiguraci\u00f3 de Marx\u00bb, per reprendre les seves expressions.<\/p>\n Realment es trastornador! Marx es recuperat aqu\u00ed al servei de la justificaci\u00f3 de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa esclavista de Barnave\u00bb! L’esquema interpretatiu de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb es revela aqu\u00ed, i de forma clar\u00edssima, reaccionari. I que Marx es vegi barrejat en aquest assumpte \u00e9s simplement indecent!<\/p>\n Om haur\u00e0 notat, d’ altra banda, que aquest esquema no \u00e9s pas un concepte estabilitzat, i hi em vist un cat\u00e0leg de tres definicions diferents, incl\u00f2s contradict\u00f2ries, succeint-se. Realment es ben dif\u00edcil fer-ne una \u00abcategoria hist\u00f2rica\u00bb!<\/p>\n L’esquema interpretatiu de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb s’ha constitu\u00eft, poc a poc en prejudici, i com a tal, la seva funci\u00f3 consisteix en impedir de pensar. Jo voldria ara mostrar a trav\u00e9s de tres exemples significatius aquesta funci\u00f3 del prejudici.<\/p>\n Comen\u00e7ar\u00e9 pel problema de la p\u00e8rdua de visibilitat d’un liberalisme etico-pol\u00edtic revolucionari, que en canvi, es va expressar \u00e0mpliament durant la revoluci\u00f3, i que despr\u00e9s fou recobert per un liberalisme econ\u00f2mic privilegiat de forma unilateral, entre altres, pels mantenidors de l’esquema interpretatiu de la \u00abrevoluci\u00f3 burgesa\u00bb.<\/p>\n La Declaraci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 de 1789 fou el producte de tres segles d’experi\u00e8ncies i de reflexions, centrades sobre l’idea del dret natural universal. La filosofia del dret natural moderna, confrontada a les conquestes colonials, a l’extermini dels indis, a l’esclavitud dels negres, a les masacres de les guerres de religi\u00f3, al despotisme d’ Estat, a l’expropiaci\u00f3 dels petits productors, a la prostituci\u00f3 de subsist\u00e8ncia, s’afirma, en un esfor\u00e7 cosmopolita com la consci\u00e8ncia critica de la \u00abbarb\u00e0rie europea\u00bb. La Declaraci\u00f3 doncs, no ha estat l’obra d’uns quants dies. El seu objectiu era acabar amb el despotisme i amb la tirania. La monarquia de dret div\u00ed era de naturalesa desp\u00f2tica. El rei no era responsable m\u00e9s que davant de Deu. No obstant, ell tenia de respectar la \u00abconstituci\u00f3\u00bb del reialme, per\u00f2 la seva irresponsabilitat autoritzava el d\u00e8spota a ultrapassar els l\u00edmits purament morals, i a esdevenir un tir\u00e0. Establint la declaraci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0, la revoluci\u00f3 pretenia acabar amb el despotisme que es recolzava sobre una teoria pr\u00e0ctica del poder sense altres l\u00edmits que els morals ( el bon pr\u00edncep), i per tant sense dret.<\/p>\n El principi de sobirania popular, destru\u00efa el del dret div\u00ed i restitu\u00efa la sobirania, com a b\u00e9 com\u00fa, al poble. Fent aix\u00f2 el principi de sobirania popular anava acompanyat de la separaci\u00f3 entre pol\u00edtica i teologia: al cor de la doctrina dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 es troba la llibertat de consci\u00e8ncia, aquest fruit preci\u00f3s produ\u00eft pels her\u00e8tics que varen afirmar, contra tots els dogmatismes doctrinals, l’exist\u00e8ncia d’un dret natural lligat a la persona i que passa pel davant de tot poder sobre la terra i s’imposa a totes les institucions creades pels homes.<\/p>\n En aquest sentit, la Declaraci\u00f3 dels drets de l’home i del ciutad\u00e0 fundava un contracte social sobre la protecci\u00f3 dels drets personals i del dret col\u00b7lectiu de sobirania popular, es a dir sobre els principis tradu\u00efts concretament en termes de dret. Recolzant-se sobre les experi\u00e8ncies holandesa i anglesa i sobre la dels Estats Units establia el principi, provinent de Locke, del poder legislatiu, expressi\u00f3 de la consci\u00e8ncia social, com poder suprem. Pel contrari, el poder executiu era considerat com perill\u00f3s per natura. En efecte, el despotisme es caracteritzava, i es caracteritza sempre, per una confusi\u00f3 de l’exercici dels poders legislatiu i executiu. L’executiu devia doncs d’estar subordinat estretament al legislatiu responsabilitzat, es a dir obligat a retre comptes, r\u00e0pidament, de manera que permet\u00e9s impedir-li de perjudicar el m\u00e9s aviat possible.<\/p>\n Insistim sobre aquest punt: l\u2019objectiu de la revoluci\u00f3 de 1789 era declarar els drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0, construir un poder legislatiu suprem i inventar solucions noves per a aconseguir subordinar el poder executiu, perill\u00f3s des de el moment que esdev\u00e9 aut\u00f2nom, al legislatiu.<\/p>\n La teoria de la Revoluci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0 \u00e9s doncs liberal: la Declaraci\u00f3 dels drets afirma que l\u2019objectiu de l\u2019ordre social i pol\u00edtic \u00e9s la realitzaci\u00f3 i la protecci\u00f3 dels drets de llibertat dels individus i dels pobles, a condici\u00f3 que aquests drets siguin universals, \u00e9s a dir, rec\u00edprocs, i que no es transformin en el seu contrari, \u00e9s a dir, en privilegis. Aquesta teoria de la revoluci\u00f3 considera igualment possible una societat fundada no sobre la for\u00e7a, si no sobre el dret. Aqu\u00ed, la legitimitat del dret esdev\u00e9 el problema propi de la pol\u00edtica<\/a>[8]<\/a>.<\/p>\n Durant la revoluci\u00f3 es produ\u00ed un conflicte exemplar quan esclat\u00e0 la contradicci\u00f3 entre llibertat pol\u00edtica fonamentada sobre un dret personal universal i all\u00f2 que om anomena la llibertat econ\u00f2mica. Desenvolupem una mica aquest punt. El moviment popular, i en particular el moviment pag\u00e8s, va posar en q\u00fcesti\u00f3 no solsament la instituci\u00f3 del senyoriu, reapropiant-se de les tenures i dels bens comunals usurpats pels senyors, si no tamb\u00e9 opossant-se a la concentraci\u00f3 de l\u2019explotaci\u00f3 agr\u00edcola realitzada pels grans grangers capitalistes.<\/p>\n D\u2019altra banda, la societat estaba amena\u00e7ada per les transformacions de tipus capitalista en el mercat de subsist\u00e8ncies. La guerra del blat comen\u00e7ava<\/a>[9]<\/a>: els grans marxants de grans cercaven l\u2019entesa amb els grans productors per a substituir els mercats p\u00fablics controlats pels poders p\u00fablics\u00a0 per un mercat privat a l\u2019engr\u00f3s. Aquests marxants esdevenien capa\u00e7os, en alguns llocs com les ciutats, de controlar l\u2019aprovisionament del mercat i d\u2019imposar els preus. L\u2019especulaci\u00f3 a l\u2019al\u00e7a dels preus de les subsist\u00e8ncies fou un dels problemes majors d\u2019aquesta \u00e8poca com han demostrat remarcablement els treballs d\u2019 Edward Palmer Thompson\u00a0 en particular.<\/p>\n Els economistes de l\u2019\u00e8poca anomenats liberals sostenien amb molta convicci\u00f3, que el dret del poble a l\u2019exist\u00e8ncia i a les subsist\u00e8ncies no era altra cosa que un prejudici, que a mitj\u00e0\u00a0 termini estaria assegurat per la llibertat indefinida del comer\u00e7 de grans que hauria de resoldre el problema de la producci\u00f3 i del consum per a tots, a trav\u00e9s dels interessos individuals en concurr\u00e8ncia.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, L\u2019 Assemblea Constituent s\u2019acost\u00e0 a la pol\u00edtica dels economistes anomenats liberals, proclam\u00e0 la llibertat ilimitada de la propietat i vot\u00e0 la llei marcial per a reprimir les resist\u00e8ncies populars. La contradicci\u00f3 que esclat\u00e0 entre el dret de propietat que no \u00e9s universal i el dret natural a la vida i a la conservaci\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia fou exemplar. Dues concepcions del liberalisme s\u2019enfrontaren.\u00a0 El liberalisme econ\u00f2mic revel\u00e0 el seu car\u00e0cter seudoliberal renunciant a la universalitat\u00a0 del dret\u00a0 i trencant aix\u00ed amb la teoria de la revoluci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0. La Constituci\u00f3 de 1791 viol\u00e0 la Declaraci\u00f3 dels drets tot imposant un sufragi censitari, que restringia el dret de vot als caps de familia rics, mantenia l\u2019esclavitutd a les col\u00f2nies, en nom de la preservaci\u00f3 de les propietats, ja ho em vist tot parlant de Barnave,\u00a0 i va aplicar la llei marcial tot provocant una guerra civil a Fran\u00e7a i a les col\u00f2nies: la gran insurrecci\u00f3 d\u2019esclaus comen\u00e7\u00e0 a Santo Domingo l\u2019agost de 1791, i no s\u2019atur\u00e0 fins l\u2019abolici\u00f3 de l\u2019esclavatge i l\u2019independ\u00e8ncia de l\u2019 illa.<\/p>\n La revoluci\u00f3 del 10 d\u2019agost de 1792 enderroc\u00e0 aquesta constituci\u00f3. El moviment democr\u00e0tic torn\u00e0 a posar la declaraci\u00f3 dels drets de l\u2019home en l\u2019ordre del dia i reclam\u00e0 un nou dret de l\u2019home: el dret a l\u2019exist\u00e8ncia i als mitjans per a conservarla. Els drets econ\u00f2mics i socials foren una veritable invenci\u00f3 d\u2019aquest periode.<\/p>\n La llibertat ilimitada del dret de propietat i la llei marcial foren abolits. Un programa d\u2019economia pol\u00edtica popular, anomenat aix\u00ed en l\u2019epoca, fou elaborat entrer 1792 i 1794: el moviment pag\u00e8s realitz\u00e0 una veritable reforma agr\u00e0ria, tot recuperant\u00a0 la meitat de les terres conreades i la propietat comunal. El senyoriu jur\u00eddic i pol\u00edtic fou suprimit i la comunitat aldeana fou el seu succesor. La pol\u00edtica\u00a0 del Maximum reform\u00e0 els mercats p\u00fablics i cre\u00e0\u00a0 graners comunals que permeteren controlar els preus i reajustar preus, salaris i beneficis.<\/p>\n D\u2019altra banda,la ciutadania\u00a0 fou practicada de forma nova. El sufragi universal era restringit solsament als homes, per\u00f2, en la pr\u00e0ctica, nombroses assemblees prim\u00e0ries eren mixtes i oferien el dret de vot a les dones<\/a>[10]<\/a>. No obstant, els ciutadans participaven realment en la formaci\u00f3 de la llei tot discutint en les seves assemblees, fent peticions i manifestant-se. Ciutadans i diputats constituien junts el poder legislatiu, poder suprem, creant una experi\u00e8ncia original d\u2019espai p\u00fablic de reciprocitat de dret<\/a>[11]<\/a>. All\u00f2 que era la pr\u00f2pia definici\u00f3 que es donava llavors a la rep\u00fablica: un espai p\u00fablic que s\u2019anava ampliant i permetia\u00a0 als ciutadans, no sols comunicar-se, sin\u00f3 decidir, actuar i instruir-se.<\/p>\n Aquesta economia pol\u00edtica popular invent\u00e0 una soluci\u00f3 original tot subordinant l\u2019exist\u00e8ncia del dret de propietat dels bens materials al dret de vida i a l\u2019exist\u00e8ncia, primer dret de l\u2019home. El dret a la vida es una propietat de tot \u00e9sser hum\u00e0, que passa devant del dret de les coses.<\/p>\n Res \u00e9s m\u00e9s liberal en el sentit fort i aut\u00e8ntic del terme que aquest programa d\u2019economia pol\u00edtica subsumit sota el dret natural: l\u2019exercici de la llibertat \u00e9s, en efecte lligat a la natura universal de l\u2019home, \u00e9s una qualitat rec\u00edproca fundada sobre l\u2019igualtat en drets per a tots reconeguda per la llei, mentre que la llibertat econ\u00f2mica indefinida no \u00e9s pas una llibertat civil, sino una llibertat antin\u00f3mica\u00a0 de la llibertat pol\u00edtica, destructora de tot pacte social, i per tant de tota societat pol\u00edtica. \u00c9s per tant per antifrase que l\u2019economia cl\u00e1ssica es vol pol\u00edtica, a menys que es consideri all\u00f2 pol\u00edtic com necesariament desp\u00f2tic, el que era, certament, tant el cas dels economistes fisiocr\u00e0tes, com dels economistes que varen apelar a la llei marcial.<\/p>\n Om s\u2019adona que aquest liberalisme\u00a0 etico-pol\u00edtic revolucionari est\u00e0 pr\u00f2xim de les preocupacions de Marx quan comenta la llei relativa al robatori de fusta, aix\u00ed com de les cr\u00edtiques que ell formula\u00a0 sobre el dret de propietat en les declaracions dels drets de 1789 i de 1793\u00a0 en La q\u00fcesti\u00f3 jueva, i tamb\u00e9 en la seva Cr\u00edtica del dret hegeli\u00e0, a prop\u00f2sit\u00a0 del poder legislatiu<\/a>[12]<\/a><\/p>\n Malgrat aix\u00f2, l\u2019esquema interpretatiu de la \u201crevoluci\u00f3 burgesa\u201d es revela incapa\u00e7 de prendre en consideraci\u00f3 aquesta gran lluita entre les dues concepcions del liberalisme que he recordat, i es limita a una justificaci\u00f3 unilateral del liberalisme econ\u00f2mic, revelant la seva impot\u00e8ncia per a comprendre aquesta realitat hist\u00f2rica.<\/p>\n Jo voldria ara recordar la dimensi\u00f3 cosmopol\u00edtica de la Revoluci\u00f3\u00a0 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0, que ha estat ampliament ignorada de la historiografia i entre altres, de la tradici\u00f3 marxista de la \u201crevoluci\u00f3 burgesa\u201d.<\/p>\n Precisem, d\u2019entrada que la Revoluci\u00f3 que tingu\u00e9 lloc a Fran\u00e7a, forma part d\u2019un gran cicle de revolucions obertes per les independ\u00e8ncies de C\u00f3rsega i dels Estats Units, seguides de les revolucions d\u2019Europa, la d\u2019 Haiti, despr\u00e9s de nou, al principi del segle XIX, de les col\u00f2nies portugueses i espanyoles d\u2019Am\u00e8rica. Dit altrament, la revoluci\u00f3 de Fran\u00e7a, no estigu\u00e9 aillada i se sit\u00faa al bell mig d\u2019un moviment de descolonitzaci\u00f3\u00a0 d\u2019 Am\u00e8rica. La dimensi\u00f3 mundial d\u2019aquest cicle revolucionari mereix \u00e9sser presa en consideraci\u00f3!<\/p>\n El 1789, el reialme de Fran\u00e7a era una pot\u00e8ncia conqueridora a Europa, i colonialista fora d\u2019 Europa. Alguns pensadors de l\u2019 Il.lustraci\u00f3 havien ja analitzat aquest sistema\u00a0 relacionant-lo amb les formes de l\u2019economia de la dominaci\u00f3 fonamentada sobre l\u2019intercanvi desigual. Aquest sistema imperialista, havia estat designat amb els termes de \u201cbarb\u00e0rie europea\u201d, per Diderot y Mably per exemple<\/a>[13]<\/a>.<\/p>\n Thomas Paine, just en el moment en que estava a punt de ser escollit diputat a la Convenci\u00f3, publicava\u00a0 Les droits de l\u2019homme, dins del qual criticava\u00a0 els fonaments antropol\u00f2gics del dret public europeu. Ell refutava la denominaci\u00f3 \u201cd\u2019estat civilitzat\u201d que s\u2019atribu\u00eda Europa, per oposici\u00f3 a \u201cl\u2019estat salvatge\u201d. Paine mostr\u00e0 la relaci\u00f3 \u00edntima que existia entre la pol\u00edtica desp\u00f2tica\u00a0 dels estats europeus tant a l\u2019interior, com a l\u2018exterior. El sistema econ\u00f2mic i la pol\u00edtica colonial han provocat, escrivia, una crisi social\u00a0 que \u00e9s la vergonya d\u2019 Europa i aquest sistema no mant\u00e9 ni un estat civilitzat, ni un estat salvatge, si n\u00f3 un estat de barbarie. Paine esperava que les revolucions a Europa i en el domini colonial europeu obririen un proc\u00e8s de ruina de les pol\u00edtiques de pot\u00e8ncia. Ell formul\u00e0\u00a0 aquesta perspectiva en els termes seg\u00fcents: \u201cDrets de l\u2019home o barb\u00e0rie!\u201d<\/a>[14]<\/a><\/p>\n Realment en aquesta \u00e8poca exist\u00eda un corrent de pensament i d\u2019acci\u00f3 cr\u00edtica de l\u2019imperialisme europeu, no euroc\u00e8ntrica, que expressava l\u2019amena\u00e7a que la barbarie europea representava, a Europa mateix, i per a el m\u00f3n.<\/p>\n Precisem que la teoria revolucion\u00e0ria dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0\u00a0 posa el problema, no solsament en termes pol\u00edtics en relaci\u00f3 a la societat pol\u00edtica aillada, si n\u00f3 de forma cosmopol\u00edtica tot integrant les relacions que una societat particular mant\u00e9 amb els altres pobles. Aquesta \u00e9s una de les dimensions m\u00e9s interesants de la hist\u00f2ria a finals del segle XVIII.<\/p>\n L\u2019objectiu de la constituci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0 no fou pas\u00a0 construir una sobirania nacional impermeable als drets dels altres pobles. Aqu\u00ed el dret natural dels pobles a llur sobirania implicava el principi de reciprocitat del dret universal<\/a>[15]<\/a><\/p>\n El 1790, l\u2019 Assemblea Constituent renunci\u00e0 solemnement a les guerres de conquesta a Europa. La revoluci\u00f3 democr\u00e0tica, despr\u00e9s d\u2019haver-se alliberat de la guerra de conquesta, veritable cortina de fum que aixecaren els Girondins entre setembre de 1792 i mar\u00e7 de 1793, an\u00e0 m\u00e9s lluny tot sostenint la revoluci\u00f3 dels esclaus de Santo Domingo, tot abolint\u00a0 l\u2019esclavitut i endegant una pol\u00edtica comuna contra els colons esclavistes i els seus aliats anglesos i espanyols. Una perspectiva descolonitzadora anava prenent cos, per\u00f2 fou aturada i despr\u00e9s arruinada pel 9 thermidor i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. La Constituci\u00f3 termidoriana de 1795\u00a0 va reprendre una pol\u00edtica de conquesta a Europa i colonial, fora d\u2019 Europa. Aquesta Constituci\u00f3 que suprim\u00ed les institucions\u00a0 democr\u00e0tiques i el sufragi universal mascul\u00ed, prepar\u00e0 el restabliment de l\u2019esclavitut per Bonaparte. Ja durant l\u2019expedici\u00f3 d\u2019Egipte\u00a0 el 1798, Bonaparte tenia esclaus. El 1802, Bonaparte llen\u00e7\u00e0\u00a0 els seus ex\u00e8rcits a les Antilles i a Guyana per a restablir l\u2019esclavatge. Aix\u00f2 provoc\u00e0 l\u2019independ\u00e8ncia de la rep\u00fablica haitiana (1804).<\/p>\n Malgrat les crides reiterades dels historiadors de les revolucions colonials – pensem particularment en James i C\u00e9saire – cal recon\u00e8ixer, seguint a Yves B\u00e9not, els silencis sorprenents de la historiografia de la Revoluci\u00f3 francesa sobre el problema colonial. Encara m\u00e9s inquietant \u00e9s el silenci dels historiadors marxistes, de la tendencia que siguin,\u00a0 ortodoxes o disidents com se sol dir, per\u00f2 el resultat \u00e9s el mateix<\/a>[16]<\/a>.<\/p>\n Aqu\u00ed encara, l\u2019esquema interpretatiu de la \u201crevoluci\u00f3 burgesa\u201d es revela incapa\u00e7 de comprendre la realitat hist\u00f2rica.Y a m\u00e9s em pogut veure com s\u2019ha pogut posar l\u2019esclavista Barnave dins la filiaci\u00f3 intelectual de Marx, i aix\u00f2 en nom de Marx! Mireu \u00f3n som!<\/p>\n Per a concloure, jo voldria simplement recordar alguns fets que s\u2019oposen fortament als resultats que om es complau a atribuir a les \u201crevolucions burgeses\u201d. Elles haurien, s\u2019ens diu, perm\u00e9s al propi temps que l\u2019adveniment\u00a0 del capitalisme, el de la democr\u00e0cia i dels drets de l\u2019home.<\/p>\n D\u2019entrada, cal justificar, com fan alguns sense ninguna prevenci\u00f3 cr\u00edtica, l\u2019adveniment del capitalisme? En all\u00f2 que concerneix a l\u2019adveniment paral.lel de la democr\u00e0cia i dels drets de l\u2019home, permeteu-me de probar la falsedat d\u2019aquesta afirmaci\u00f3, pel que concerneix a la hist\u00f2ria francesa.<\/p>\n La Declaraci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0 de 1789 declarava els drets naturals lligats a la persona i per tant, universals. Per\u00f2 la Constituci\u00f3 de 1791 viol\u00e0 la Declaraci\u00f3 dels drets i establ\u00ed un sistema censitari, que en l\u2019\u00e9poca fou anomentat l\u2019aristocr\u00e0cia de la riquesa: el dret de sufragi no estava lligat a la persona, si no a la riquesa, \u00e9s a dir a les coses. La revoluci\u00f3 del 10 d\u2019agost de 1792 enderroc\u00e0 aquesta Constituci\u00f3\u00a0 de 1791 i la Constituci\u00f3 de 1793 es rellig\u00e0 amb els principis de la Declaraci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0, a saber, amb els drets naturals lligats a la persona. Fou entre 1792 i 94 que les institucions democr\u00e0tiques varen apar\u00e8ixer: democr\u00e0cia municipal, diputats i agents de l\u2019executiu electes, descentralitzaci\u00f3 administrativa responsabilitzada, aparici\u00f3 d\u2019un espai p\u00fablic en ampliaci\u00f3. Aquest proc\u00e8s fou aturat i reprimit despr\u00e9s del 9 thermidor, i la Constituci\u00f3 del 1795 suprim\u00ed les institucions democr\u00e0tiques i els ajuntaments, i establ\u00ed un nou sistema censitari. Al moment en que la \u201cburgesia\u201d prenia el poder, ella les institucions democr\u00e0tiques. Per\u00f2 va fer encara m\u00e9s, ella trenc\u00e0 amb la teoria de la revoluci\u00f3: en efecte, la Constituci\u00f3 de 1795 repudia la filosofia del dret natural moderna i la concepci\u00f3 d\u2019un dret lligat a la persona i rec\u00edproc. Heus ac\u00ed all\u00f2 que es important i que la historiografia, massa sovint no ent\u00e9n<\/a>[17]<\/a>.<\/p>\n Sota el Consulat i l\u2019Imperi, Bonaparte, tot restablint l\u2019esclavitut, va fer perdre fins i tot la mem\u00f2ria de la filosofia del dret natural modern i l\u2019idea mateixa d\u2019una declaraci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0. De democr\u00e0cia, de fet, no n\u2019hi hagu\u00e9 m\u00e9s a Fran\u00e7a durant un segle. Foren les revolucions de 1830, 1848, 1871, les que tornaren a desplegar les idees de democr\u00e0cia i dels drets de l\u2019home, i imposaren l\u2019estabilitzaci\u00f3 del sufragi universal mascul\u00ed amb la 3\u00aa rep\u00fablica. En quant a la Declaraci\u00f3 dels drets de l\u2019Home i del ciutad\u00e0, repudiada el 1795, no va reapar\u00e8ixer fins a…1946, o sigui 150 anys despr\u00e9s de la seva declaraci\u00f3, i a la sortida d\u2019una guerra mundial espantosa contra el nazisme.<\/p>\n No es veu pas enlloc que la democr\u00e0cia i els drets de l\u2019home hagin vingut amb el capitalisme. Aix\u00f2 seria fer creure que la filosofia del dret natural modern, teoria de la revoluci\u00f3 dels drets de l\u2019home i del ciutad\u00e0, hauria estat la ideologia dels capitalistes, quan ella no era altra cosa que l\u2019expressi\u00f3 de la consciencia cr\u00edtica de la barbarie europea.<\/p>\n ——————–<\/p>\n (*) Florence Gauthier. Ma\u00eetre de confer\u00e8ncies en Historia Moderna de l\u2019 Universitat de Paris VII. Tema de recerca: Historia de la Revoluci\u00f3 Francesa. Ha publicat entre altres: Triomphe et mort du Droit naturel en r\u00e9volution, 1789-95-1802, Paris, PUF, 1992. Altres publicacions: amb G.R.Ikni, La Guerre du bl\u00e9 au XVIII\u00e8 si\u00e8cle, Ed. De la Passion, 1988, amb F. Brunnel, La R\u00e9volution des droits de l\u2019homme et du citoyen, Paris, La Documentation Fran\u00e7aise, 1989. Co-organitzadora del Col.loqui Mably, La politique comme science morale, t. 1, Bari, Palomar, 1995. Co-organitzaci\u00f3 del Col.loqui Les Abolitions\u00a0 de l\u2019esclavage, 1793-94-1848, P. Univ. DeVincennes- Ed. de L\u2019UNESCO, 1995. El present article fou publicat a Actuel Marx n\u00ba 20, 1996.( Traducci\u00f3 del franc\u00e9s: Joan Tafalla)<\/p>\n <\/p>\n <\/a>[1]<\/a>Jaur\u00e8s, (1904), Histoire socialiste de la r\u00e9volution fran\u00e7aise<\/i>, reedici\u00f3 : Editions Sociales, 6 vol.<\/p>\n <\/a> [2]<\/a>Friguglietti J. (1974), Albert Mathiez historien r\u00e9volutionnaire<\/i>, Par\u00eds Soc. des Etudes robespierristes, p.219.<\/p>\n <\/a> [3]<\/a>Lefebvre G. (1924), Les Paysans du Nord<\/i>, reedici\u00f3, Colin, 1972; \u00abLa R\u00e9volution fran\u00e7aise et les Paysans\u00bb<\/i>, Etudes sur la R\u00e9volution fran\u00e7aise<\/i>, PUF, 1963.<\/p>\n <\/a> [4]<\/a>Soboul A. (1958), Les Sans culottes parisiens en l’an II<\/i>, <\/i>Paris, Clavreuil; Rud\u00e9 G. (1959) La foule dans la R\u00e9volution fran\u00e7aise, <\/i>trad. Paris, Maspero, 1982; <\/i>Cobb R. ( 1961), Les Arm\u00e9es revolutionnaires, <\/i>Paris, Mouton, 2 vol.; Tonnesson K. (1959), La defaite des Sans-culottes<\/i>, Par\u00eds-Oslo, reed. 1978<\/p>\n <\/a> [5]<\/a>Aulard A. (1901), Histoire politique de la r\u00e9volution fran\u00e7aise<\/i>, Paris; Recueil des Actes du Comit\u00e9 de salut public<\/i>, Paris, depuis 1889, cf. t. 1, presentaci\u00f3; Sagnac P. (1898), La l\u00e9gislation civile de la R\u00e9volution fran\u00e7aise<\/i>, Gen\u00e8ve, Megariotis, 1979.<\/p>\n <\/a> [6]<\/a>Veure en particular el catecisme marxista de F. Furet, Marx i la revoluci\u00f3 francesa, <\/i>Paris, Flammarion, 1986, om es divertir\u00e0 quan llegeixi, p. 57, com Furet jutjant a Marx de no \u00abmarxista\u00bb, el qualifica d'\u00bbextravagant\u00bb!<\/p>\n <\/a> [7]<\/a>Furet F. , Ozouf M. ( 1989), Dictionnaire critique de la R\u00e9volution fran\u00e7aise<\/i>, Paris, reedici\u00f3 a Flammarion, 1992.<\/p>\n <\/a> [8]<\/a> Sobre el lockeanisme revolucionari cf. Rials S.(1988), La D\u00e9claration des droits de l\u2019homme et du citoyen, <\/i>Par\u00eds, Pluriel; Gauthier Fl. (1992), Triomphe et mort du droit naturel en r\u00e9volution, 1789-1795-1802<\/i>, Par\u00eds, PUF,<\/p>\n <\/a> [9]<\/a>\u00a0 Sobre la guerra del blat, cf. Gauthier Fl.,Ikni G.R. \u00e9ds (1988), La Guerre du bl\u00e9 au XVIII si\u00e9cle,<\/i> Montreuil, Ed. De la Passion, recull d\u2019articles en homanatge a E.P.Thompson.<\/p>\n <\/a> 10 Veure, en relaci\u00f3\u00a0 a aix\u00f2 Godineau D. (1988), Citoyennes tricoteuses. Les femmes du peuple \u00e0 Paris pendant la Revolution,\u00a0 <\/i>Aix en Provence, Alin\u00e9a.<\/p>\n <\/a> 11. Veure , en relaci\u00f3 a aix\u00f3 la s\u00edntesi de Monnier R. (1994), L\u2019espace public democratique, 1789-95 Paris, Kim\u00e9.<\/i><\/p>\n <\/a> 12\u00a0 Marx K. (1843), Critique du droit h\u00e9g\u00e9lien,<\/i> trad. 10X18, 1976; Sur la question juive, <\/i>trad. De J.L.Plamier, Paris, 1968; Lascoumes P; ZanderH. (1984), Marx\u00a0 du \u201cvol de bois\u201d \u00e0 la critique du droit,<\/i> Paris, PUF, \u00e9dition critique du texte de Marx.<\/p>\n <\/a> 13.- Raynal (1772-81), Histoire philosophique et politique\u00a0 des deux Indes, <\/i>Textes choisis per\u00a0 Y B\u00e9not, Paris, La D\u00e9couverte, 1988. Diderot redact\u00e0 molts cap\u00edtols d\u2019aquesta gran publicaci\u00f3 dirigida per Raynal, cf. P.5; Mably (1740-64),\u00a0\u00a0 Le droit public de l\u2019 Europe, <\/i>y\u00a0 (1763), Les entretiens\u00a0 de Phocion,<\/i> r\u00e9ed. Paris, Desbri\u00e8res, 1794-95, t. 6 i 10.<\/p>\n <\/a> 14.- Paine T.(1791-92), Les droits de l\u2019homme<\/i>, r\u00e9ed. Paris, Berlin, 1987, 2\u00e8 partie.<\/p>\n <\/a> 15.-Veure al respecte GauthierFl. , Triomphe et mort du droit naturel, <\/i>op.cit., 3\u00aa part: Une cosmopolitique de la libert\u00e9<\/p>\n