Soledad Bengoechea \u00e9s doctora en Hist\u00f2ria per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Entre la seva bibliografia destaquem \u201cOrganitzaci\u00f3 patronal i conflictivitat social a Catalunya\u201d i \u201cEl locaut de Barcelona (1919-1920)\u201d.<\/i><\/p>\n
Quins s\u00f3n els or\u00edgens de les primeres associacions patronals catalanes i quines eren les seves reivindicacions?<\/b><\/p>\n
Els or\u00edgens de l\u2019associacionisme a Catalunya se situen cap a l\u2019any 1780. L\u2019objectiu principal de les associacions que es foren creant era el de promoure el cot\u00f3 industrial, per\u00f2 tamb\u00e9 la defensa d\u2019una pol\u00edtica econ\u00f2mica proteccionista. Aix\u00ed, el 1799, es form\u00e0 a Barcelona l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019industrials cotoners catalans. El 1821 adopt\u00e0 el nom de Comissi\u00f3 de F\u00e0briques de Filats, Teixits i Estampats de Cot\u00f3. Quan, el 1847, hom anunci\u00e0 una reforma dels aranzels en sentit lliurecanvista, la comissi\u00f3 fou modificada per tal d\u2019integrar-hi altres activitats industrials i adopt\u00e0 el nom de Junta de F\u00e0briques, al costat de la qual no tard\u00e0 en apar\u00e8ixer l\u2019Institut Industrial de Catalunya.<\/p>\n
En quin moment podr\u00edem situar la creaci\u00f3 de la patronal catalana tal com l\u2019entenem en l\u2019actualitat, per exemple, en el cas de Foment del Treball?<\/b><\/p>\n
El Foment del Treball Nacional es va crear el 1879 a partir de la fusi\u00f3 entre el Foment de la Producci\u00f3 Nacional i l\u2019Institut Industrial de Catalunya, unes associacions integrades majorit\u00e0riament per industrials t\u00e8xtils. Amb 2.000 socis cap a l\u2019any 1890, era l\u2019organitzaci\u00f3 patronal m\u00e9s important de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n
Explica\u2019ns qu\u00e8 eren les col\u00f2nies industrials? En quina mesura permetien als empresaris anul\u00b7lar la conflictivitat social?<\/b><\/p>\n
Les col\u00f2nies industrials eren un conjunt d\u2019instal\u00b7lacions industrials separades dels nuclis de poblaci\u00f3, amb cases per als obrers i els encarregats; esgl\u00e9sia, escola, economat i altres depend\u00e8ncies. Sota l\u2019aparen\u00e7a de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d\u2019habitatge, els amos de les col\u00f2nies controlaven els treballadors, tant per la impossibilitat d\u2019aquests de canviar de feina com pel fet de no poder-los fornir a preus abusius els aliments a trav\u00e9s dels economats. Les condicions de treball i les socials eren molt dures i permetien als patrons evitar la conflictivitat social: obligaci\u00f3, tant dels obrers com dels seus familiars de treballar exclusivament per a l\u2019empresa, condicionament fins i tot en els matrimonis (eren afavorits els que es produ\u00efen entre els treballadors de la mateixa col\u00f2nia), acomiadament i p\u00e8rdua de la casa si no complien aquestes condicions, impossibilitat d\u2019associar-se o d\u2019organitzar vagues.<\/p>\n
Quins altres mecanismes adoptaven els empresaris per acabar amb les reivindicacions obreres?<\/b><\/p>\n
Un dels m\u00e9s importants mecanismes de control foren les associacions patronals de resist\u00e8ncia, creades als nuclis industrials a comen\u00e7aments del segle XX. Complien diferents papers: el d\u2019enfrontament directe amb l\u2019element obrer, creant caixes de resist\u00e8ncia que permetien aguantar vagues i locauts; establint controls entre els treballadors: per exemple, aprofitant els contactes que els empresaris mantenien entre si a la seu de les societats, bescanviaven llistes dels obrers considerats com a agitadors professionals o que causaven problemes; servint com a entitats que dirimien els conflictes plantejats entre els propis patrons, obligant-los a resistir en cas d\u2019una vaga i a no cedir individualment davant les peticions dels seus obrers. I, per \u00faltim, fent de grup de pressi\u00f3 davant dels poders locals \u2014Ajuntament i Diputaci\u00f3\u2014 i d\u2019un govern que es mostrava m\u00e9s reformista en un intent de controlar la conflictivitat social.<\/p>\n
Quines similituds presentava el model d\u2019organitzaci\u00f3 dels empresaris respecte del que tenien els sindicats?<\/b><\/p>\n
L\u2019estructura que van prendre aquestes associacions seguia l\u2019entramat organitzatiu utilitzat pels treballadors. Ambdues parts s\u2019imposaven les mateixes estructures organitzatives; ambdues, tamb\u00e9, empraven mesures coercitives respecte a membres de la seva classe per tal que s\u2019organitzessin i, per \u00faltim, tant els confederals com els patrons, des dels seus sindicats de resist\u00e8ncia, defensarien que l\u2019acci\u00f3 directa \u2014negociar les dues parts sense la intervenci\u00f3 estatal\u2014 era la f\u00f3rmula ideal per a tractar els problemes laborals.<\/p>\n
Com interpretes l\u2019assassinat del Noi del Sucre per part de la patronal ja que es tractava d\u2019un l\u00edder sindical moderat?<\/b><\/p>\n
Segu\u00ed va ser v\u00edctima de las bandes de pistolers dels sindicats lliures que actuaven al servei del poder pol\u00edtic i de la burgesia. A principis del 1919 els conflictes socials es van incrementar, culminant en la vaga de La Canadenca, que fou exponent de la capacitat dels sindicats. D\u2019aqu\u00ed que la patronal indu\u00eds elements provocadors per a tal d\u2019instigar els obrers a actituds desesperades. Segu\u00ed se\u2019n va adonar d\u2019aquest intent de portar els treballadors a uns actes que eren un pretext per a una massacre i per tancar definitivament la CNT, i utilitz\u00e0 la seva influ\u00e8ncia moral per a conduir el final d\u2019aquella vaga per uns terrenys legals i directes. \u00c9s en aquest sentit que Segu\u00ed era moderat.<\/p>\n
Quina relaci\u00f3 estableix la patronal durant el primer ter\u00e7 del segle XX amb els militars, el pistolerisme i el sometent?<\/b><\/p>\n
La vaga de La Canadenca, que esclat\u00e0 a Barcelona durant la primavera de 1919, i la vaga general de quinze dies que la segu\u00ed, van ser els motors que portaren les classes benestants a l\u2019elaboraci\u00f3 de dues estrat\u00e8gies encaminades a salvar el sistema; d\u2019una banda, enfortir el sindicat patronal (la Federaci\u00f3 Patronal de Barcelona) i, de l\u2019altra, establir una s\u00e8rie de compromisos entre els patrons i un militar: el capit\u00e0 general de Catalunya, Joaqu\u00edn Milans del Bosch. La compenetraci\u00f3 dels patrons i els militars va arribar al punt m\u00e0xim quan milers d\u2019homes armats sortiren al carrer enrolats en la mil\u00edcia burgesa del sometent sota les ordres del mateix Milans. Al mateix temps, des de la Federaci\u00f3 Patronal es va impulsar un cos de policia paral\u00b7lela, que restaria sota les ordres de Bravo Portillo, home de confian\u00e7a del capit\u00e0 general.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tant els sindicats com els patrons defensaven que l\u2019acci\u00f3 directa era la f\u00f3rmula ideal per a tractar els problemes laborals<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2794,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-2793","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia-del-movimiento-y-de-la-clase-obrera"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2793","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2793"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2793\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2794"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2793"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2793"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2793"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}