El dret a decidir, neologisme inventat per Mas i acceptat acr\u00edticament pel conjunt de l’esquerra catalana, no ens serveix. Aquesta locuci\u00f3 ha eclipsat totalment el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 i serveix tant per a fer la puta com per a fer la ramoneta. Segons qui la faci servir voldr\u00e0 dir una cosa o altra. En conjunt, no vol dir res de concret: il\u00b7lusi\u00f3, fum, vaguetat. Una il\u00b7lusi\u00f3 que mou milions de persones. Per\u00f2 una locuci\u00f3 tant polis\u00e8mica que acaba no volent dir res de concret i masses coses en general. Veiem alguns dels seus diversos significats.<\/p>\n
Si la usen alguns exponents de Converg\u00e8ncia, d\u2019ERC i de la CUP dret a decidir sembla ser un sin\u00f2nim d\u2019independ\u00e8ncia. Encara que, si ens atenem a las vaporoses aclariments i definicions de cadasc\u00fa, la independ\u00e8ncia dels esquerrovergents (Estat Catal\u00e0 dins l\u2019Uni\u00f3 Europea) sembla tenir significats diferents als de la tamb\u00e9 vaporosa definici\u00f3 de la CUP (independ\u00e8ncia per a canviar-ho tot). Ning\u00fa no defineix cap prioritat en els canvis, ni els mitjans per a aconseguir-los mantenint-se en una ambig\u00fcitat que resultar perillosa.<\/p>\n
En que una hipot\u00e8tica e improbable DUI arrib\u00e9s a bon port, la versi\u00f3 de l\u2019Estat catal\u00e0 que dominaria seria la primera accepci\u00f3 del neologisme. Per la seva banda, la marca blanca de l\u2019 esquerrovergencia, el t\u00e0ndem de les tietes Carme i Muriel \u00e9s obertament partidari de no posar en q\u00fcesti\u00f3 la nostra pertinen\u00e7a a la Uni\u00f3 Europea. L\u2019 UE \u00e9s l\u2019Estat que ha liquidat la sobirania de l\u2019estat espanyol i de passada, la sobirania del pobles que actualment hi estan inclosos. \u00c9s a dir, les tietes s\u00f3n partid\u00e0ries de passar de formar part d\u2019Espanya que \u00e9s una col\u00f2nia de l\u2019UE (i sobretot del seu polo dominant: Alemanya), a ser una col\u00f2nia de l\u2019 UE (i sobretot del seu polo dominant: Alemanya).<\/p>\n
Si qui pronuncia el neologisme \u00e9s un membre de la cara B de Converg\u00e8ncia o d\u2019Uni\u00f3 el dret a decidir<\/i> \u00e9s sin\u00f2nim de l\u2019instrument usat in extremis<\/i> en una dura negociaci\u00f3 de una nova relaci\u00f3 de Catalunya amb la resta d\u2019Espanya. Nova relaci\u00f3 que hauria d\u2019incloure un nou (i m\u00e9s avantatj\u00f3s que l\u2019actual) pacte fiscal i una soluci\u00f3 m\u00e9s favorable a les fraccions catalanes de la burgesia espanyola, en l\u2019entramat de problemes estrat\u00e8gics que condicionen la compet\u00e8ncia entre les diverses fraccions de la burgesia de l\u2019estat espanyol.<\/p>\n
Entre aquest problemes estrat\u00e8gics podr\u00edem citar: el repartiment de les inversions de l\u2019Estat en infraestructures, el port, l\u2019aeroport, el corredor mediterrani, la correlaci\u00f3 en el poder de les ind\u00fastries energ\u00e8tiques, l\u2019ascens d\u2019una nova potencia financera (Caixa Banc i Sabadell) en el procel\u00b7l\u00f3s m\u00f3n de la compet\u00e8ncia a mort entre les potencies financeres espanyoles. Tamb\u00e9 cal citar l\u2019entramat de propietats d\u2019accions en les empreses espanyoles fonamentals (Tel\u00e9fonica, Gas Natural, Endesa, CEPSA, Repsol). El rerefons de tant de soroll sembla estar aqu\u00ed, per\u00f2 ning\u00fa no en parla clarament. El m\u00f3n de CiU s\u2019ha tornat tant l\u00edquid que els seus diversos components oscil\u00b7len de manera permanent, segons el dia i l\u2019ocasi\u00f3 entre un significat o d\u2019altre.<\/p>\n
<\/a> Una estrella ascendent quins moviments cal seguir amb atenci\u00f3 \u00e9s el conseller Santiago Vila que afirma coses tant clares i transparents com que el model del nou catalanisme no poden ser ni Maci\u00e0 ni Companys, si no Puig i Cadafalc1<\/a>.<\/p>\n <\/a> El mateix conseller Vila afirmava recentment que la q\u00fcesti\u00f3 de la independ\u00e8ncia \u00e9s una \u201cq\u00fcesti\u00f3 instrumental\u201d2<\/a>. Santi Vila \u00e9s el conseller que ha aconseguit m\u00e9s acords amb el ministeri de Foment, en mig de la \u201cruda batalla\u201d del dret a decidir. Crec que Mas, malgrat el messianisme de la majoria de les escenificacions del seu framing<\/i> no s\u2019allunya gaire del tarann\u00e0 d\u2019en Vila i potser n\u2019\u00e9s l\u2019inspirador i el conductor. Puc estar equivocat donat que no em moc dins en els passadissos, ni en els despatxos del palau. Per\u00f2 tot apunta a una nova escenificaci\u00f3 del binomi \u201cpoli bo, poli dolent\u201d.<\/p>\n <\/a> En el cas de Mas el significat del seu invent del dret a decidir<\/i>, varia segons el dia i el moment. Quan parla al poble sembla dir independ\u00e8ncia (aix\u00f2 s\u00ed, dins de l\u2019EU i de l\u2019euro i sense mencionar per a res el TTiP). Quan mira a la oligarquia catalana i a aquell conglomerat que els catalanistes anomenen \u201cMadrit\u201d vol dir una escenificaci\u00f3, un relat, un framing<\/i> per a millorar la correlaci\u00f3 de forces en la negociaci\u00f3 dels 23 punts escrits que va lliurar a Rajoy en la seva reuni\u00f3 de 30 de juliol de 20143<\/a>, i de la resta de punts que no hi consten en el mencionar document.<\/p>\n En el cas d\u2019EUiA i de ICV dret a decidir, no significa gaire m\u00e9s que la incapacitat de les dues forces pol\u00edtiques per a oferir un model d\u2019Estat concret, el que sigui. Significa tamb\u00e9 la por de cadascuna de les dues organitzacions a trencar-se en dos o m\u00e9s trossos, el que donaria com a resultat quatre o m\u00e9s organitzacions, que seguirien fins l\u2019esgotament generacional un enfrontament que prov\u00e9 dels temps de la crisi i ruptura del PSUC. El PSUC i l\u2019altre meitat de taronja, el PCE, havien defensat el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 de Catalunya fins que el Pacte per la Llibertat i la Constituci\u00f3 de 1978, s\u2019emportaren aquesta formulaci\u00f3 pel davant. Un dels motius de la fundaci\u00f3 del PCC fou la recuperaci\u00f3 d\u2019aquell dret com a reivindicaci\u00f3 pol\u00edtica, abandonada pel PSUC.<\/p>\n <\/a> Tot apunta a que la liquidaci\u00f3 electoral de les dues despulles del PSUC podria acabar essent una realitat en el cas que PODEMOS es consolid\u00e9s com a tercera for\u00e7a pol\u00edtica en les properes eleccions auton\u00f2miques4<\/a>. Si es produ\u00eds tal avinentesa, la coalici\u00f3 de debilitats que es ICV-EUiA perdria definitivament la seva minvant capacitat de lobby per a aconseguir llocs de representaci\u00f3 pol\u00edtica i t\u00e8cnica per una mini- classe pol\u00edtica, el que la precipitaria a la disgregaci\u00f3 final. La suspensi\u00f3 de la consulta interna dins EUiA \u00e9s una mostra d\u2019aquesta por a la definici\u00f3 clara i coherent que sembla la marca de la casa de l\u2019actual direcci\u00f3 d\u2019EUiA.<\/p>\n En ambdues organitzacions, els partidaris extrems de l\u2019independentisme d\u2019una banda i els de l\u2019espanyolisme disfressat de federalisme d\u2019una altra, malden in\u00fatilment entre ells i amb les respectives direccions per a aconseguir una definici\u00f3 n\u00edtida. Un es pregunta de qu\u00e8 serveix un partit o una coalici\u00f3 que no pot oferir a la ciutadania una proposta concreta, clara, n\u00edtida en els moments en que la ciutadania catalana (tota: la del Si\/Si<\/i>, la del Si\/No<\/i>, la del No<\/i> i la del No sap\/no contesta<\/i>) es demana pel seu futur. Un partit, coalici\u00f3 o formaci\u00f3 pol\u00edtica que no pot donar un missatge clar (el que sigui) i que no ho pot fer per tal de salvar-se ell mateix de la divisi\u00f3, no serveix a cap inter\u00e8s general, no serveix m\u00e9s que a la seva pr\u00f2pia salvaci\u00f3. La manca de claredat, la manca de coher\u00e8ncia, la indefinici\u00f3 \u00e9s el pitjor enemic de qualsevol for\u00e7a pol\u00edtica en moments de canvi.<\/p>\n El dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 durant el segle XX i a l\u2019inici del segle XXI.<\/b><\/p>\n Front a aquesta locuci\u00f3 polis\u00e8mica (dret a decidir) als comunistes ens hauria de servir el dret d’autodeterminaci\u00f3 de leniniana mem\u00f2ria. Ens serveix tamb\u00e9 recuperar la idea de sobirania nacional-popular procedent del jacobinisme i, m\u00e9s general de la revoluci\u00f3 francesa, recollida i elaborada per Antonio Gramsci. De fet la formulaci\u00f3 leniniana de l\u2019autodeterminaci\u00f3 no deixa de ser un eco de la revoluci\u00f3 francesa. Fou la revoluci\u00f3 francesa qui va inventar el dret dels pobles a decidir per ells mateixos. Fou la revoluci\u00f3 francesa qui va prendre la sobirania de les mans d\u2019un poder desp\u00f2tic (el monarca) i la va col\u00b7locar en mans del poble. Despr\u00e9s de Thermidor, les classes dominants sempre han maldat per a impedir que la sobirania recaigui en el poble, per a impedir la democr\u00e0cia.<\/p>\n Durant el segle XX, dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 ha presidit la lluita contra l\u2019imperialisme i el colonialisme aconseguint vict\u00f2ries clamoroses que, en alguns casos semblaren obrir el cam\u00ed del socialisme en nombrosos pa\u00efsos. Encara que la conclusi\u00f3 final d\u2019aquests processos no hagi estat, en la major part dels casos altra cosa que la modernitzaci\u00f3 capitalista i neocolonial en mans d\u2019oligarquies compradores, ning\u00fa no podr\u00e0 negar que la idea de l\u2019autodeterminaci\u00f3 no hagi tingut un rol central en l\u2019ofensiva general contra el capitalisme, el colonialisme i l\u2019imperialisme que es desenvolup\u00e0 a nivell mundial entre 1917 i 1975 (circa).<\/p>\n Avui, les revolucions nacionals populars que es desenvolupen a diversos pa\u00efsos d\u2019Am\u00e8rica Llatina segueixen essent una aplicaci\u00f3 m\u00e9s de la idea d\u2019autodeterminaci\u00f3, es a dir de la idea del dret dels pobles a disposar d\u2019ells mateixos. Aquesta idea, encarnada en poderosos moviments populars (Vene\u00e7uela, Equador, Bolivia) ha perm\u00e8s iniciar processos constituents, modificar constitucions i obrir nous camins al socialisme. Nous camins en que els pobles s\u2019uneixen entre ells de manera lliure i comparteixen estat que ja no s\u00f3n els estats de la minoria blanca o criolla si no marcs pol\u00edtics de caire plurinacional, pluri- ling\u00fc\u00edstic, marcs pol\u00edtics de caire mest\u00eds. Nous camins presidits per la idea de la desconnexi\u00f3 respecte del capitalisme i per la obertura de processos de cooperaci\u00f3 justa e igualit\u00e0ria entre els pobles.<\/p>\n El dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 en un pa\u00eds perif\u00e8ric de la Uni\u00f3 europea.<\/b><\/p>\n Tornem a ara i aqu\u00ed. Tornem a Catalunya en aquestes vespres del gran esdeveniment culminant del framing creat per Artur Mas i per l\u2019equip de salvaci\u00f3 de CiU: el 9 N. No ignoro que en la batalla del 9 N la posici\u00f3 que defenso m\u00e9s avall no \u00e9s que ser\u00e0 marginal, \u00e9s que, simplement, no compareixer\u00e0 a la batalla. Escric aquestes ratlles per a aclarir el meu pensament, per a socialitzar-ho entre uns quants camarades i amics i pensant que en l\u2019escenari de despr\u00e9s del 9 N, potser aquesta reflexi\u00f3 tingui alguna utilitat. Ja la sabeu aquella faula de la guineu i el ra\u00efm, no? Doncs ja esteu dispensats de continuar llegint.<\/p>\n <\/a> El nou 9 N ser\u00e0 una batalla m\u00faltiple i complexa en que es decidiran coses ben diverses. En l\u2019escuma de l\u2019onada de fons hi tindrem la batalla entre els partidaris de limitat dret a decidir i aquells que neguen el dret de qualsevol poble d\u2019Espanya el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3. Per a aquests darrers, es tracta de negar no ja el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3, si no, ni tant sols, el seu succedani el dret a decidir i, ni tant sols del succedani del succedani: la mini-consulta. Com \u00e9s diu en castell\u00e0, \u201cno es por el huevo, es por el fuero\u201d. Que una part de Espa\u00f1a decideixi de forma unilateral quina relaci\u00f3 vol tenir amb Espa\u00f1a, nega el principi b\u00e0sic del seu \u201ccredo\u201d: la indestructible unitat nacional espanyola com a quelcom consagrat per la Historia, per Deu, per la constituci\u00f3 del 78 i pel seu garant, l\u2019ex\u00e8rcit espanyol. Tant hi fa que els seus defensors siguin d\u2019extrema dreta, de dreta o de Izquierda Hisp\u00e1nica5<\/a>. Hi ha una Uni\u00f3 Sagrada entorn a aquest principi intangible.<\/p>\n L\u2019Estat espanyol (ent\u00e8s de manera estricta com els poders reals) i el seu nou cap Felip de Borb\u00f3, intenten una t\u00edmida maniobra de regeneraci\u00f3 que de moment, no avan\u00e7a gaire, o gens. En el marc d\u2019aquesta regeneraci\u00f3 hi hauria de d\u2019haver una reforma suau i lleugera de la Constituci\u00f3 que redefin\u00eds una forma \u201cfederal\u201d de l\u2019estat i un nou pacte entre les diverses fraccions de la burgesia espanyola. Un pacte que reconegu\u00e9s la nova situaci\u00f3 despr\u00e9s de la des-industrialitzaci\u00f3 del pa\u00eds, en el marc de la mundialitzaci\u00f3, despr\u00e9s de setze anys del Tractat de Maastricht. Per a fer aquest acord totes les parts implicades haurien de ser \u201cgeneroses\u201d, mirar pels interessos comuns entre elles, cedir en temes m\u00e9s o menys parcials o poc importants. Per exemple, per part del govern del PP mirar cap a una altra banda davant del succedani del succedani el proper 9 N.<\/p>\n <\/a> Per\u00f2 hi ha un inconvenient de caire co\u00efuntural i corporatiu. La m\u00e0fia col\u00b7locada en el govern no est\u00e0 per la labor. La m\u00e0fia que est\u00e0 en el govern defensa interessos corporatius estrets de petit grup depredador. Aquesta m\u00e0fia agitar\u00e0 banderes bicolors (les de la \u201cno democr\u00e0cia\u201d espanyola), estar\u00e0 disposada a ensorrar les naus, utilitzar\u00e0 tots els recursos d\u2019una guerra de baixa intensitat6<\/a>.<\/p>\n Hi ha un inconvenient m\u00e9s estructural. No sabem (siguem m\u00e9s modestos: no s\u00e9) fins a quin punt la situaci\u00f3 neo-colonial d\u2019Espanya, l\u2019espoli col\u00b7lectiu que patim des de, per lo menys l\u2019entrada al Mercat Com\u00fa deixa marge per a la negociaci\u00f3. El past\u00eds de l\u2019excedent s\u2019ha fet tant petit que potser no hi ha altre marge per al nou repartiment que les mossegades. Tinc al cap la forma en que el grup de predadors de la sabana es reparteixen la presa. Potser ja no hi ha marge, potser ja no hi ha prou excedent com pera permetre refer la constituci\u00f3 material d\u2019un estat espanyol renovat en base a un pacte entre cavallers (vull dir entre oligarquies).<\/p>\n Davant d\u2019aquest doble inconvenient, qualsevol consulta (fins i tot un succedani d\u2019un succedani del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3) sobre els propis destins d\u2019una de les parts d\u2019Espanya, enlloc de prendre-la com un repte que finalment pot refor\u00e7ar la uni\u00f3, li sembla un precedent inacceptable. En el discurs espanyolista, hi ha quelcom m\u00e9s que ideolog\u00eda: hi ha interessos inconfessats e inconfesables que s\u2019emboliquen en la bandera roji-gualda. Com en l\u2019\u00fas instrumental de la independ\u00e8ncia (Santi Vila Dixit) por part del catalanisme conservador i neo-liberal de l\u2019esquerroverg\u00e8ncia.<\/p>\n De manera subalterna i seguidista l\u2019esquerra espa\u00f1olista (existeix una esquerra espanyola que \u00e9s espanyolista, de la mateixa manera que existeix una esquerra catalana que \u00e9s catalanista) defensora de la Constituci\u00f3 de 1978 o d\u2019una reforma lleugera, de maquillatge, que s\u2019anomena federal es nega el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 als pobles que formen actualment Espanya. L\u2019argument principal (disfressada in extremis, encara que no sempre, sota la perruca del federalisme) \u00e9s que Catalunya no \u00e9s una col\u00f2nia d\u2019Espanya. \u00c9s un argument que t\u00e9 una certa for\u00e7a i que jo mateix he defensat en el passat, encara que sense l\u2019espanyolisme que actualment impregna.<\/p>\n Aquests defensors de la Constituci\u00f3 del 78, o de la seva reforma \u201cen sentit federal\u201d, argumenten la necess\u00e0ria unitat del poble treballador. Hi estic d\u2019acord. Nom\u00e9s dues apreciacions.<\/p>\n La primera \u00e9s que algun dels signants podria haver recordat aquesta necess\u00e0ria unitat del poble treballador quan l\u2019any 78 defensava per Catalunya que els Pactes de la Moncloa eren \u201cuna autopista cap a el socialisme\u201d. Jo hi era quan deia aquestes coses i encara no li he escoltat una autocr\u00edtica seriosa. Vull dir d\u2019aquelles autocr\u00edtiques que tenen conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques. No all\u00f2 de \u201cno volver\u00e1 a suceder\u201d.<\/p>\n La segona \u00e9s que la unitat del poble treballador, la unitat dels pobles d\u2019Espanya no \u00e9s unitat ni ho ser\u00e0, sense el reconeixement fins les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies del car\u00e0cter plurinacional, pluri-ling\u00fc\u00edstic i pluricultural del poble que habita dins de les fronteres actuals de l\u2019Estat espanyol. La \u00fanica salvaci\u00f3 que t\u00e9 aquesta unitat del poble treballador, la \u00fanica possibilitat de salvar la naci\u00f3 espanyola que defensen consisteix, precisament en all\u00f2 que neguen: permetre la lliure uni\u00f3 dels pobles. \u00c9s a dir el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3.<\/p>\n Adduir que com que Catalunya no \u00e9s col\u00f2nia d\u2019Espanya no te aquest dret \u00e9s tant retr\u00f2grad com intentar definir que \u00e9s una naci\u00f3 amb els criteris fixats el 1913 en el fam\u00f3s llibret d\u2019Stalin. Si la voluntat del poble catal\u00e0 \u00e9s pronunciar-se lliurement respecte a si vol romandre dins d\u2019Espanya o se\u2019n vol anar, cap dem\u00f2crata li pot negar aquest dret en nom de la sagrada unitat de la p\u00e0tria espanyola, o de definicions llibresques. Dit en positiu: la \u00fanica possibilitat de que es refaci el pacte d\u2019uni\u00f3 lliure dels pobles d\u2019Espanya \u00e9s l\u2019exercici d\u2019aquest dret.<\/p>\n Item m\u00e9s. \u00c9s el conjunt dels pobles d\u2019Espanya el qui s\u00f3n col\u00f2nies de la Uni\u00f3 Europea, de la seva moneda, de la potencia hegem\u00f2nica dins de la Uni\u00f3 europea, del seu aparell militar l\u2019OTAN. Un exercici m\u00ednim de democr\u00e0cia i de patriotisme seria que els pobles d\u2019Espanya, un per un o tots al mateix temps, exercissin el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 respecte de l\u2019imperialisme que els colonitza i respecte a l\u2019estat sipai que serveix d\u2019instrument d\u2019aquest neo-colonialisme.<\/p>\n Unir el pobles, separar-se de les classes dominants.<\/b><\/p>\n Una esquerra espanyolista que no plantegi aquesta situaci\u00f3 amb tota la cruesa no em mereix cap respecte intel\u00b7lectual, moral o, simplement pol\u00edtic. De la mateixa manera que no me\u2019l mereix cap esquerra catalanista que vegi en la resta dels pobles d\u2019Espanya un enemic i que no es plantegi l\u2019autodeterminaci\u00f3 respecte dels veritables colonitzadors de Catalunya i de la resta d\u2019Espanya.<\/p>\n Autodeterminaci\u00f3 vol dir sortir, desconnectar de l’UE. Una Uni\u00f3 Europea que negocia en secret el major atemptat a la democr\u00e0cia, el major atemptat a l’economia, el major atemptat al medi ambient, el major atemptat a all\u00f2 que queda de la nostra societat: el TTiP. Pot ser el darrer atemptat que, si no l\u2019aturem, ens deixar\u00e0 sotmesos absolutament. Estiguem dins l\u2019estat l\u2019actual sipai (Espanya) o dins d\u2019un nou estat sipai (estat catal\u00e0 dins l\u2019UE).<\/p>\n En aquesta lluita per la sobirania nacional-popular, per la sobirania econ\u00f2mica, per la sobirania ecol\u00f2gica, per a la sobirania dels nostres drets socials tenim com aliats a la resta de pobles de l’estat espanyol. Hi tenim als portuguesos, italians, grecs i d’altres pobles de la perif\u00e8ria europea. En aquesta lluita els pobles que conviuen dins l\u2019estat espanyol son els nostres aliats. Ho s\u00f3n per que tenim com enemics els capitalistes espanyols (inclosos els catalans), aix\u00ed com el capital imperialista europeu i nord-americ\u00e0. Ho son per que junts, el poble catal\u00e0 i la resta de pobles d\u2019Espanya patim el mateix r\u00e8gim, corrupte, incapa\u00e7 de satisfer les nostres necessitats b\u00e0siques: pa, treball i sostre. Ho son per que tots els pobles que malvivim dins seu, patim el mateix estat que nega el car\u00e0cter plurinacional, pluricultural, pluri-ling\u00fc\u00edstic de les nacions i pobles que el formen. Per aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil d\u2019entendre que l\u2019esquerra catalana (gaireb\u00e9 tota, menys petites i valuoses expressions) hagi prestat l\u2019atenci\u00f3 que mereixia el 22 de mar\u00e7 a l\u2019anada a Madrid de les Marxes de la Dignitat. Aquesta inhibici\u00f3 real, fou una expressi\u00f3 de nacionalisme estret i reductiu que, cas de continuar, pagarem cara. Nosaltres els catalans i la resta dels pobles d\u2019Espanya.<\/p>\n L’esquerra espanyola i la dels pobles d\u2019Espanya \u00e9s o ha de ser la nostra amiga i la nostra aliada. Vull dir l’esquerra insubmisa, es clar. L\u2019esquerra mesella i corrupta no \u00e9s esquerra i no la denomino mai \u201cesquerra\u201d. Vull dir gent com el SAT i la CUT; vull dir el Frente C\u00edvico Somos Mayor\u00eda, vull dir com els gallecs d\u2019Anova, vull dir els castellans de Izquierda Castellana, vull dir Bildu, vull dir les parts sanes d\u2019IU que tamb\u00e9 existeixen.<\/p>\n En aquesta lluita, la dreta catalana \u00e9s tant enemiga nostra com la dreta espanyola. Ser seguidista d’aquesta dreta i de les seves maniobres \u00e9s no defensar el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3, \u00e9s defensar un neologisme mentider (dret a decidir) inventat per a ocultar els problemes centrals i reals. \u00c9s c\u00f3rrer darrera del succedani del succedani fins a unes tramposes eleccions \u201cplebiscit\u00e0ries\u201d. \u00c9s no ser capa\u00e7os de marcar el propi framing i el propi timming. Dit en paraules m\u00e9s cl\u00e0ssiques que jo entenc millor \u00e9s una nova forma de ser subalterns en el debat nacional-popular, \u00e9s una nova forma de transformisme.<\/p>\n Un Zero a l\u2019Esquerra. Sota el Matagalls 2 de novembre de 2014.<\/i><\/p>\n \n Notes:<\/b><\/i><\/p>\n <\/a> 1<\/a> Veure: http:\/\/www.lavanguardia.com\/20140217\/54401238772\/un-busto-para-josep-puig-i-cadafalch-santi-vila-opi.html<\/u><\/a><\/p>\n <\/a> 2<\/a> Veure el v\u00eddeo: http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=bDCAN80t56I<\/u><\/a>. Llegiu un resum period\u00edstic a: http:\/\/www.europapress.es\/catalunya\/noticia-vila-mas-racionales-nos-sorprende-tanta-ilusion-idea-instrumental-20141022182105.html<\/u><\/a><\/p>\n <\/a> 3<\/a> El document lliurat per mas a en Rajoy es pot consultar a: http:\/\/file02.lavanguardia.com\/2014\/07\/31\/54413373935-url.pdf<\/u><\/a><\/p>\n <\/a> 4<\/a> Veure l\u2019enquesta de l\u2019enquesta del Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, feta entre el 29 de setembre i el 23 d\u2019octubre de 2014: file:\/\/\/Users\/joantafallamonferrer\/Downloads\/Dossier_de_premsa_-758%20(1).pdf<\/u><\/a><\/p>\n <\/a> 5<\/a> Si alg\u00fa de Izquierda Hisp\u00e1nica arriba a llegir aquests ratlles, rebr\u00e9 uns quants insults com a argument.<\/p>\n <\/a> 6<\/a> No d\u2019altre manera es pot jutjar la persecuci\u00f3 de la banda criminal dels Pujol o els intents d\u2019incriminar Mas o Trias en delictes d\u2019evasi\u00f3 de capitals. No cal llegir Maquiavel per a qualificar tot aquest framing perdedor del PP. Nom\u00e9s cal haver vist les tres parts de El Padrino o, baixant encara m\u00e9s el nivell, haver seguit la s\u00e8rie de Los Soprano, per a desxifrar-lo.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Autodeterminaci\u00f3 vol dir sortir, desconnectar de l’UE. Una Uni\u00f3 Europea que negocia en secret el major atemptat a la democr\u00e0cia, el major atemptat a l’economia, el major atemptat al medi ambient, el major atemptat a all\u00f2 que queda de la nostra societat: el TTiP. Pot ser el darrer atemptat que, si no l\u2019aturem, ens deixar\u00e0 sotmesos absolutament. Estiguem dins l\u2019estat l\u2019actual sipai (Espanya) o dins d\u2019un nou estat sipai (estat catal\u00e0 dins l\u2019UE). En aquesta lluita per la sobirania nacional-popular, per la sobirania econ\u00f2mica, per la sobirania ecol\u00f2gica, per a la sobirania dels nostres drets socials tenim com aliats a la resta de pobles de l’estat espanyol. Hi tenim als portuguesos, italians, grecs i d’altres pobles de la perif\u00e8ria europea.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2816,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-2815","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2815"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2815\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}