La pressa i la poca paci\u00e8ncia, la cultura apol\u00edtica heretada i l’egocentrisme organitzatiu per cert complex de lideratge. Tres elements que dificulten profundament la construcci\u00f3 d’alternatives pol\u00edtiques amb arrels.<\/p>\n
Els arbres creixen simult\u00e0niament, mentre es fan grans, les seves arrels tamb\u00e9 es fan. Sense arrels l’arbre caur\u00e0 sense remei.<\/p>\n
L’escenari pol\u00edtic, des de l’estatal, fins al municipal, es va omplint d’organitzacions, candidatures i nous partits pol\u00edtics amb voluntat de trencar esquemes del passat. Fase important en la qual la societat ha sigut capa\u00e7 de trencar l’hegemonia dels partits tradicionals i dels bipartidismes. Fase costosa que ha estat possible fonamentalment per l’accentuaci\u00f3 de les agressions cap a la majoria de la societat. Per\u00f2 no vivim un moment hist\u00f2ric irreversible, \u00e9s nom\u00e9s una aparen\u00e7a producte de la indignaci\u00f3, no s\u00f3n valors nous, no \u00e9s nova cultura pol\u00edtica. La societat vol per\u00f2 no sap, li falta temps, l’aprenentatge t\u00e9 el seu temps.<\/p>\n
Aquestes noves alternatives pol\u00edtiques no sorgeixen com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la maduresa d’experi\u00e8ncies de lluita prim\u00e0ries, sorgeixen des de dalt, a iniciativa de petits sectors d’esquerres honrats i amb convicci\u00f3, per\u00f2 des de dalt.<\/p>\n
Hi ha pressa per a fer candidatures i presentar-nos a les convocat\u00f2ries electorals. El calendari del sistema ens estreny i les nostres noves organitzacions cauen de quatre potes, perqu\u00e8 tot i ser cr\u00edtiques i nascudes per no repetir esquemes de representativitat, no tenen una din\u00e0mica pr\u00f2pia de creixement, no estan nodrides dels tendres moviments socials primaris. Aquestes candidatures, aquestes noves organitzacions apareixen malgrat el lent proc\u00e9s d’autoconstrucci\u00f3 de comunitat. Les presses impedeixen respectar els temps. I si b\u00e9 \u00e9s cert que els esdeveniments no esperen i cal afrontar-los amb el que tenim, tamb\u00e9 \u00e9s cert que si no vigilem d’anar construint fortes arrels, la feina pot ser un frac\u00e0s o f\u00e0cilment pot ser engolida pel sistema.<\/p>\n
En segon lloc les persones, els ciutadans, el gruix de la societat que pateix les conseq\u00fc\u00e8ncies desastroses del capitalisme actualment, han crescut educades precisament per callar i no saber defensar-se. Les \u00faltimes d\u00e8cades, paral\u00b7lelament a la precrisi (aquell creixement econ\u00f2mic fals i finan\u00e7at) han estat una escola d’individualisme i apoliticisme. La destrucci\u00f3 de la solidaritat i la comunitat com a valor de vida ha estat una constant discreta i soterrada per\u00f2 que operava sense pausa (la cultura neoliberal). Les conquestes pol\u00edtiques del passat que van comportar el comprom\u00eds de les institucions en els \u00e0mbits socials, formatius, d’oci i urban\u00edstics, paradoxalment ens va desposseir com a societat de la capacitat creativa i d’autogesti\u00f3 (les institucions ens van regalar centres c\u00edvics amb professionals per donar-nos les alternatives i ens van robar les associacions de ve\u00efns i similars mutilant-nos la iniciativa i la capacitat col\u00b7lectiva i comunit\u00e0ria). En resum som molt m\u00e9s individus i molt menys comunitat.<\/p>\n
Vivim temps de reconstrucci\u00f3 pol\u00edtica amb nul\u00b7les bases d’experi\u00e8ncia en treball comunitari, i aix\u00f2 avui ho expressem negativament quan constru\u00efm candidatures municipals en municipis on no hi ha moviment social rellevant o malgrat el poc moviment social existent, constru\u00efm candidatures municipals al marge d’elles com si no tingu\u00e9s res a veure.<\/p>\n
En tercer lloc i clarament condicionat pels dos elements abans expressats, la pressa i l’her\u00e8ncia apol\u00edtica fan que la conscienciaci\u00f3 social de la necessitat de la Unitat est\u00e0 sent molt lenta i costosa. Totes les noves propostes volen ser l\u00edders, cometem l’error de creure que \u00abel meu partit o organitzaci\u00f3 t\u00e9 la ra\u00f3\u00bb quan haur\u00edem de ser molt m\u00e9s humils i veure les diferents propostes totes v\u00e0lides on cada individu o col\u00b7lectiu s’hi sent m\u00e9s c\u00f2mode i com peces d’un puzle que han d’anar encaixant per configurar formes pol\u00edtiques unit\u00e0ries, no podem competir entre nosaltres doncs cap d’aquestes organitzacions liderar\u00e0 el canvi profund, ho farem tots m\u00e9s o menys junts, per\u00f2 sumant.<\/p>\n
Ens cal paci\u00e8ncia per anar articulant lluites socials i teixit social que nodreixi i impulsi eines pol\u00edtiques amb bases s\u00f2lides i arrelades en una nova cultura de vida pol\u00edtica.<\/p>\n
El nostre viatge va molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’estaci\u00f3 d’entrar a les institucions, i en cap cas ens hem de quedar en aquella estaci\u00f3.<\/p>\n
23\/11\/2014<\/i><\/p>\n
AlbertPons<\/i> \u00e9s membre d\u2019Espai Marx<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La pressa, la poca paci\u00e8ncia, una cultura d\u2019apoliticisme heretada i l’egocentrisme organitzatiu per cert complex de lideratge, son elements que dificulten profundament la construcci\u00f3 d’alternatives pol\u00edtiques amb arrels.<\/p>\n
Ens cal paci\u00e8ncia per anar articulant lluites socials i teixit social que nodreixi i impulsi eines pol\u00edtiques amb bases s\u00f2lides i arrelades en una nova cultura de vida pol\u00edtica. El nostre viatge va molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’estaci\u00f3 d’entrar a les institucions i en cap cas ens hem de quedar en aquella estaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2829,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-2828","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2828","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2828"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2828\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2829"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2828"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2828"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2828"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}