El segle XX ens va situar davant un dels m\u00e9s grans reptes que la Humanitat ha afrontat en la seva historia: la crisis ecol\u00f2gica i l\u2019aparici\u00f3 de la consci\u00e8ncia dels l\u00edmits del planeta. Aquesta \u00e9s avui una obvietat generalment acceptada per\u00f2 malauradament encara poc interioritzada.<\/p>\n
Ning\u00fa gosaria de plantejar una objecci\u00f3 al que la ci\u00e8ncia ha expressat contundentment, per\u00f2 en realitats pocs programes pol\u00edtics ho situen com un element central. Perqu\u00e8 si realment ens ho creiem, aquest no pot ser un aspecte secundari, amb la intenci\u00f3 de posar un vern\u00eds \u201cverd\u201d i ambientalista als projectes de futur. La \u201cprotecci\u00f3 del medi ambient\u201d est\u00e0 en boca de tots els sectors pol\u00edtics i socials. Grans empresaris, dirigents sindicals, l\u00edders pol\u00edtics de la dreta i de l\u2019esquerra, periodistes i personatges dels medis de comunicaci\u00f3 utilitzen el que ja s\u2019ha convertit en un \u201clloc com\u00fa\u201d on tothom fa aturada. La pregunta del mili\u00f3 per\u00f2 seria: que tenen al cap quan utilitzen aquesta formulaci\u00f3 mil cops repetida? No vull entrar en q\u00fcestions de sinceritat, probablement en molts casos el debat s\u2019acabaria r\u00e0pid. Per\u00f2 suposant que la utilitzaci\u00f3 \u00e9s sincera el problema rau en que aquesta \u201cprotecci\u00f3 o conservaci\u00f3 del medi natural\u201d t\u00e9 el mateix nivell d\u2019import\u00e0ncia que d\u2019altres elements, no menors sens dubte, per\u00f2 que en qualsevol cas no tenen el rang de fonamentals, en el sentit etimol\u00f2gic de la paraula.<\/p>\n
El que vull dir \u00e9s que em temo, que amb sinceritat o sense, les pol\u00edtiques ambientals no tenen m\u00e9s import\u00e0ncia que una pol\u00edtica sectorial m\u00e9s. Qualsevol q\u00fcesti\u00f3, per important que la considerem, per transcendental que sigui, es troba sustentada per la urg\u00e8ncia hist\u00f2rica de garantir, ja no la \u201cconservaci\u00f3 del medi\u201d, com si fos un aspecte nost\u00e0lgic, est\u00e8tic o rom\u00e0ntic, sin\u00f3 la superviv\u00e8ncia de la Humanitat en un planeta habitable. Per tant considero que en una societat justa, lliure i fraterna no ser\u00e0 possible de continuar l\u2019embogida cursa d\u2019explotaci\u00f3 de recursos naturals i destrucci\u00f3 de la salut dels ecosistemes. Estem davant el que alguns pensadors cl\u00e0ssics del segle XX anomenaven \u201cel tema del nostre temps\u201d, sobre el qual un no pot deixar de posicionar-se, i no hi podem passar de puntetes.<\/p>\n
Un debat pol\u00edtic central<\/b><\/p>\n
Quan parlo de programes i voluntats pol\u00edtiques excloc aquelles que s\u00f3n avui clarament deutores de les grans corporacions privades que tenen interessos immediats en l\u2019espoliaci\u00f3 i destrucci\u00f3 de la biosfera. D\u2019aquestes nom\u00e9s podem esperar que en breu restin en minoria. La vergonya de les \u201cportes girat\u00f2ries\u201d, que possibilita que pol\u00edtics fidels als dictats i interessos dels grans empresaris acabin amb sous escandalosos en els consells directius d\u2019aquestes grans corporacions, acaba sent un tema menor davant les conseq\u00fc\u00e8ncies pel futur de les properes generacions dels resultats de les esmentades complicitats.<\/p>\n
M\u2019adre\u00e7o, per tant, a aquelles formacions que tenen com a element central l\u2019empoderament dels sectors populars. La \u201cdemocr\u00e0cia\u201d en el sentit fort de la paraula. Que volen defensar els interessos de les majories treballadores i que per tant estan interessades en la salut del planeta en les que aquestes majories hi han de viure de manera digna.<\/p>\n
Dit aix\u00f2 tampoc vull entrar ara, i penso que molts cops fa poc servei, en debats nominalistes: creixement\/decreixement, desenvolupament\/ estat estacionari, etc., etc. Del que es tracta \u00e9s de si aquests subjectes pol\u00edtics, que volen representar a les majories socials subordinades, estan disposats a incorporar de manera clara i fonamental en els seus projectes de futur, la consci\u00e8ncia dels l\u00edmits del planeta i les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 t\u00e9 per aquests projectes. Parlant en plata. Quan es torna a situar la necessitat del creixement econ\u00f2mic, de la reactivaci\u00f3 del consum, de la inversi\u00f3 publica en \u201cgrans infraestructures\u201d, de la prioritat, molts cops en forma de xantatge, dels \u201cllocs de treball\u201d, no s\u2019est\u00e0 fent altra cosa que replicar el mateix model que ens ha dut al carrer\u00f3 sense sortida on avui estem.<\/p>\n
La situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia social no pot ser ara el relat legitimador que ens serveixi per perseverar en un model que ens consta duu a la societat i al planeta al col\u00b7lapse. O les forces que malden per l\u2019emancipaci\u00f3 humana son capaces d\u2019interioritzar amb fermesa (si encara no ho han fet) aquesta \u201cveritat inc\u00f2mode\u201d. Fer-la entenedora al bloc hist\u00f2ric que es vol construir. O ens veurem abocats a repetir, amb la capacitat destructiva que ens dona avui una t\u00e8cnica encara m\u00e9s desenvolupada, un model del que ja coneixem els resultats i que per altre banda \u00e9s el que ens ha dut a aquesta monumental crisis.<\/p>\n
En aquest sentit, el desconcert que provoca el fracking, pot ser il\u00b7lustratiu del drama en el que estem immersos. La promesa d\u2019autosufici\u00e8ncia energ\u00e8tica i llocs de treball de la que \u00e9s portadora la fractura hidr\u00e0ulica, \u00e9s en realitat una fugida endavant d\u2019un model ag\u00f2nic: el del desenvolupisme fossilista. D\u2019aquest model cada cop tenim m\u00e9s proves del seu impacte amb forma d\u2019alteracions de la qu\u00edmica de la biosfera i imprevisibles conseq\u00fc\u00e8ncies pel clima. \u00c9s per aix\u00f2 que en aquesta q\u00fcesti\u00f3 ens juguem no nom\u00e9s una batalla ambiental, sin\u00f3 ideol\u00f2gica i de car\u00e0cter absolutament transcendental.<\/p>\n
Cap a on haur\u00edem d\u2019anar<\/b><\/p>\n
No vull en cap cas banalitzar la import\u00e0ncia i dificultat de construir un discurs pol\u00edtic capa\u00e7 d\u2019engrescar a grans majories en l\u2019aventura d\u2019una societat m\u00e9s continguda i austera. Nom\u00e9s assenyalo la necessitat de primer ordre que tenim avui d\u2019abordar aquesta q\u00fcesti\u00f3 de forma urgent. Em permeto sense \u00e0nim d\u2019esgotar el tema un petit intent de situar elements que considero importants de cara a configurar com ser\u00e0 aquest futur.<\/p>\n
Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la caiguda del mur i la fi del socialisme burocr\u00e0tic, ha estat l\u2019autorepressi\u00f3 per part de les forces que malden per l\u2019emancipaci\u00f3 humana i la superaci\u00f3 del capitalisme, de prefigurar qualsevol escenari de com ser\u00e0 el futur. Aix\u00f2 \u00e9s comprensible tenint en compte el descr\u00e8dit en el que va caure aquell intent, per altre banda. Em centrar\u00e9 en les tend\u00e8ncies que considero adients des del punt de vista pol\u00edtico-moral, donant per fet les t\u00e8cnico-cient\u00edfiques, que implicarien aquest nou model de societat.<\/p>\n
– La societat a la que anem haur\u00e0 d\u2019abandonar de manera total les l\u00f2giques deutores del model productivista-consumista. La producci\u00f3 haur\u00e0 d\u2019atendre primerament les necessitats, en el sentit fort de la paraula, i deixar de banda o convertir en irrellevants les no b\u00e0siques per la reproducci\u00f3 quotidiana de la vida.<\/p>\n
– La societat en pau i equilibri amb el planeta haur\u00e0 de ser col\u00b7lectivista o avan\u00e7ar, si em permeteu la llicencia cl\u00e0ssica, cap a una societat sense classes. La l\u00f2gica de la limitaci\u00f3 dels recursos i de la seva necess\u00e0ria preservaci\u00f3 ens porten cap a posar en valor la igualtat en el sentit fort de paraula.<\/p>\n
– En conseq\u00fc\u00e8ncia cal reconsiderar de nou la q\u00fcesti\u00f3 de la propietat privada. Aquests \u00e9s un dels principis dels moviments emancipatoris que la caiguda del socialisme real ha deixat m\u00e9s tocat. Al meu entendre calen formes de propietat col\u00b7lectiva, talment diverses, que tinguin en compte el be com\u00fa i les diverses escales, des de l\u2019estatal a la local, i tamb\u00e9, com no, la personal. Per\u00f2 en qualsevol cas el dret inalienable i absolut a la propietat privada tal com el vivim avui no t\u00e9 cabuda en una societat que pren consci\u00e8ncia dels l\u00edmits. La propietat en com\u00fa ha de prendre el relleu la privada i les l\u00f2giques irracionals d\u2019acumulaci\u00f3 capitalista.<\/p>\n
– Davant l\u2019individualisme possessiu i egoista, correlat perfecte del la societat productivo-consumista, ens cal posar en valor noves formes de sociabilitat. L\u2019altre no pot ser l\u2019infern, com deia Sartre, l\u2019altre ha de ser l\u2019aventura m\u00e9s meravellosa de la vida.<\/p>\n
– Cal recuperar la planificaci\u00f3 com a contrapunt a la disbauxa d\u2019un mercat on preval la lluita de tots contra tots i l\u2019imperi dels m\u00e9s forts. Un planejament dels recursos i dels territoris basat en la proximitat, l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i el tancament dels cicles. La planificaci\u00f3 ha de ser democr\u00e0tica i participativa, per\u00f2 tamb\u00e9 ha d\u2019imitar el funcionament de la Natura, com a forma de no malbaratar all\u00f2 que no nom\u00e9s pertany a l\u2019actual generaci\u00f3 .<\/p>\n
Insisteixo, aquestes propostes, que recuperen molt del que la tradici\u00f3 dels socialisme ja havia proclamat i en alguns casos mal assajat, s\u00f3n imprescindibles per a un futur realment sostenible. Em consta que no es tracta nom\u00e9s de portar a terme una transformaci\u00f3 revolucionaria, a l\u2019estil de les que el m\u00f3n ha viscut els darrers tres segles. Tamb\u00e9 ens calen elements importants de pedagogia, i com he escoltat aquests darrers dies en boca d\u2019un prometedor i jove intel\u00b7lectual d\u2019esquerres, importants dosis de seducci\u00f3. I aqu\u00ed rau la grandesa i dificultat de la comesa que tenim davant: aconseguir que una majoria social entenguin que una societat ecol\u00f2gicament reestructurada i col\u00b7lectivament organitzada no \u00e9s nom\u00e9s una desagradable necessitat davant l\u2019esgotament de recursos i la destrucci\u00f3 ambiental, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ser\u00e0 la manera de construir un m\u00f3n molt m\u00e9s hum\u00e0, habitable i millor que l\u2019actual.<\/p>\n