La data d’aquest discurs <\/strong><\/p>\n La data no \u00e9s certa. El calendari revolucionari fou adoptat el 5 d’octubre de 1793. Aix\u00ed doncs, la data \u201c2 de desembre (frimari) de 1792\u201d resulta impossible. El mes de frimari de l\u2019any 1793 (en el nou calendari, l\u2019any II) anava de 21 de novembre a 20 de desembre de 1793. Penso en una errata. Potser Errej\u00f3n volia dir: ‘2 de desembre de 1793’. Improbable, per que llavors la data en el nou calendari seria: 12 de frimari de l\u2019any II[1]. Una errata dins errata? Potser es refereix a l\u20191 o el 2 de frimari de l\u2019any II?<\/p>\n Consulto les \u0152uvres de Robespierre, Tom X. Robespierre no va fer cap discurs el dia 2 de frimari de l’any II (23 de novembre de 1793). Si que va fer dos discursos l’1 de frimari: un sobre la missi\u00f3 de Saint-Just a l\u2019ex\u00e8rcit del Rin i l\u2019altre a favor de la llibertat de cultes. Ambd\u00f3s discursos foren pronunciats a la Societat dels Jacobins. Repasso el dia 2 de frimari. Hi trobo un discurs fet als jacobins sobre els canvis en el comandament de l’ex\u00e8rcit de Toulon[2]. En cap d\u2019aquest tres discursos s\u2019adre\u00e7ava, al diputats de la Convenci\u00f3 si no al membres dels Jacobins. Aix\u00ed doncs la data proposada per Errej\u00f3n \u00e9s incorrecta. Segueixo la recerca.<\/p>\n Cerco en el Tom IX de les \u0152uvres. Ho trobo. La cita procedeix del discurs sobre les subsist\u00e8ncies que Robespierre va pronunciat a la Convenci\u00f3 el 2 de desembre de 1792. L\u2019errada doncs nom\u00e9s consisteix en posar (frimari) entre par\u00e8ntesi. Una errada sense import\u00e0ncia, comparat amb el fet hist\u00f2ric de que un representant de l\u2019esquerra \u00a0que aspira a guanyar les eleccions a Espanya i a modificar el mapa pol\u00edtic catal\u00e0 durant el proper any 2015 citi a Robespierre. I que citi tant important discurs.<\/p>\n Una mica de context hist\u00f2ric.<\/strong><\/p>\n He dit que volia prendre seriosament aquesta citaci\u00f3. Fer-ho historiogr\u00e0ficament suposa posar-la en el seu context hist\u00f2ric. No us espanteu, ser\u00e9 breu. Per\u00f2 cal fer-ho. Si alg\u00fa no \u00e9s amant de la contextualitzaci\u00f3 es pot saltar aquest apartat. O tot l\u2019article.<\/p>\n La jove primera rep\u00fablica francesa (proclamada el 21 de setembre de 1792) estren\u00e0 el seu proc\u00e9s constituent amb un important debat sobre les subsist\u00e8ncies celebrat a la Convenci\u00f3 Nacional entre els mesos de setembre i desembre d\u2019aquell any. El debat sobre les subsist\u00e8ncies era un debat central en el proc\u00e9s de constituci\u00f3 de la rep\u00fablica. Significava determinar la constituci\u00f3 material de la rep\u00fablica abans d\u2019escriure la constituci\u00f3 jur\u00eddica. Tamb\u00e9 era constituci\u00f3 material i creaci\u00f3 d\u2019una nova civilitzaci\u00f3 en ruptura amb l\u2019antic r\u00e8gim, el judici del rei. Tots dos debats foren contemporanis i sovint, entre creuats.<\/p>\n Les masses pageses i urbanes posaven el tema del dret a l\u2019exist\u00e8ncia en l\u2019ordre del dia de les assemblees revolucion\u00e0ries amb els seus nombrosos amotinaments i amb les nombroses resolucions i peticions emeses per les societats populars i per les noves administracions comunals, de districtes i departamentals.<\/p>\n Turgot: la propietat preval sobre el dret a l’exist\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n El debat venia de vell: des de que Quesnay havia escrit el seu article Grains ( cereals, 1757) per al\u2019Encyclop\u00e9die en que defensava la llibertat il\u00b7limitada del comer\u00e7 dels cereals. Cal recordar que el pa era la porci\u00f3 majorit\u00e0ria de la dieta del poble en la majoria dels pa\u00efsos de l\u2019Europa. L\u2019aplicaci\u00f3 de la llibertat de comer\u00e7 del gra en 1764 i en 1775 per Turgot provocaren mobilitzacions populars, en el darrer cas l\u2019anomenada \u201cguerra de les Farines\u201d. La llibertat de comer\u00e7 dels cereals era un element estrat\u00e8gic per a el desenvolupament del capitalisme: era la base per a la destrucci\u00f3 dels vells mercats locals autoregulats per l\u2019economia moral per a crear mercat nacional e internacional de subsist\u00e8ncies. El capitalisme, a Fran\u00e7a naixia al camp en un llarg proc\u00e9s de despossessi\u00f3 i expropiaci\u00f3 dels bens i del usos i costums comuns. Un proc\u00e9s que posava en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019economia moral. Un llarg proc\u00e9s iniciat al segle XVII que compt\u00e0 amb un llarg rebuig.<\/p>\n El debat es produ\u00ed entre els fil\u00f2sofs economistes (aix\u00ed s\u2019autoanomenaven els fundadors del que despr\u00e9s seria la \u201cci\u00e8ncia\u201d econ\u00f2mica), com Turgot, Mercier de la Rivi\u00e8re, Dupont de Nemours o Mirabeau pare, i els defensors de la prioritat del dret a l\u2019exist\u00e8ncia, com Mably, l\u2019abat Galiani i, en l\u2019etapa pre-revolucion\u00e0ria, Necker. El tema del dret a l\u2019exist\u00e8ncia fou un dels motius de fons de la Revoluci\u00f3 francesa. No fou l\u2019\u00fanic per\u00f2 fou un dels essencials. Antigament li d\u00e8iem a aix\u00f2 lluita de classes. En aquest proc\u00e9s els fisi\u00f2crates i proto-liberals definien el dret de propietat plena contraposat-lo al dret a l\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n Amotinament popular pel dret a l’exist\u00e8ncia: La Guerra de les Farines (1775)<\/strong><\/p>\n Com deia, el debat de la tardor de 1792 tenia un car\u00e0cter constituent. En aquest debat, que he estudiat detingudament en la meva tesi, Robespierre pos\u00e0 el dret a l\u2019exist\u00e8ncia com el principal dels drets humans, col\u00b7locant-lo per sobre del dret a la propietat. Aquest \u00e9s el tema central hi ha darrera de la cita que comentem.<\/p>\n Al final del discurs, Robespierre dir\u00e0 all\u00f2 que Errej\u00f3n va citar en el transcurs del programa Al Rojo Vivo. Poso la cita completa: \u201cI vosaltres, legisladors, recordeu, que no sou els representants d\u2019una casta privilegiada, si no els del poble franc\u00e8s, no oblideu que la font de la tranquil\u00b7litat p\u00fablica \u00e9s la felicitat dels ciutadans i que les llargues convulsions que esquincen els Estats no son altra cosa que el combat dels prejudicis contra els principis, de l\u2019egoisme contra l\u2019inter\u00e8s general; de l\u2019orgull i de les passions dels homes poderosos, contra els drets i contra les necessitats dels febles\u201d[3].<\/p>\n Errej\u00f3n, per economia del discurs, en dona una versi\u00f3 una mica m\u00e9s redu\u00efda que no altera el sentit general. Una versi\u00f3 que considero correcta. Reprodueix textualment la meva traducci\u00f3 del text al castell\u00e0. Afegeixo alguns passos de la intervenci\u00f3 de Robespierre que justifiquen el que acabo de dir i que poden aclarir als nombrosos simpatitzants de Podemos que s\u2019han \u00a0sorpr\u00e8s o alarmat per aquesta cita feta per Errej\u00f3n.<\/p>\n Robespierre dir\u00e0: \u201c Quin \u00e9s el primer objectiu de la societat? Mantenir el drets imprescriptibles de l\u2019home. Quin \u00e9s el primer d\u2019aquests drets? El dret a l\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n La primera llei social es doncs garantir a tots seus membres de la societat el mitjans per a subsistir. Tots els dem\u00e9s hi estan subordinats. La propietat no ha estat institu\u00efda o garantida per a altra cosa que per a sostenir aquest dret. Es tenen propietats en primer lloc, per a viure. No es cert que la propietat pugui oposar-se jamai a la subsist\u00e8ncia de l\u2019home \u201d[4].<\/p>\n El debat de la tardor de 1972 el guanyaren els partidaris del dret absolut a la propietat privada incl\u00f2s a la propietat privada de les subsist\u00e8ncies necess\u00e0ries per a el poble. Es negaren a regular el mercat dels cereals es a dir el mercat de les subsid\u00e8ncies per a el poble. Calgu\u00e9 una nova jornada revolucion\u00e0ria per a desallotjar del poder als deixebles de la fisiocr\u00e0cia i als proto-liberals: les jornades de 31 de maig-2 de juny.<\/p>\n Tot i aquesta nova revoluci\u00f3, en la nova i democr\u00e0tica constituci\u00f3 de juny de 1793 els moderats no volgueren admetre la proposta de definici\u00f3 de propietat feta per Robespierre el 24 d\u2019abril:<\/p>\n \u201c\u00a01. La propietat es el dret que posseeix cada ciutad\u00e0 de gaudir i disposar de la porci\u00f3 de bens que se li garanteixen per llei.<\/p>\n 2. El dret de propietat est\u00e0 limitat, com tots els altres drets, per l\u2019obligaci\u00f3 de respectar els drets del pr\u00f2xim.<\/p>\n 3. No pot perjudicar ni la seguretat, ni la llibertat, ni la exist\u00e8ncia, ni la propietat dels nostres semblants.<\/p>\n 4 Tota possessi\u00f3, tot tr\u00e0fic que violi aquest principi es il\u00b7l\u00edcit i immoral\u201d [5]<\/p>\n Una edici\u00f3 recent dels discursos de Robespierre en castell\u00e0.<\/strong><\/p>\n La constituci\u00f3 de juny de 1793 no inclogu\u00e9 aquesta definici\u00f3: defin\u00ed un dret de propietat totalment burg\u00e9s: \u201cArticle 16. El dret de propietat \u00e9s el que pertany a tot ciutad\u00e0 per gaudir i disposar al seu gust dels seus b\u00e9ns, dels seus ingressos, del fruit del seu treball i de les seves ind\u00fastries\u201d.<\/p>\n Per\u00f2 el moviment popular pel dret a l\u2019exist\u00e8ncia, no s\u2019atur\u00e0: el 26 de setembre for\u00e7\u00e0 que la Convenci\u00f3 Nacional aprov\u00e9s un greu atemptat al dret de propietat: la llei del maximum general de preus.<\/p>\n No \u00e9s estrany que Robespierre fora enderrocat en el cop d\u2019estat de Thermidor. La \u201ccasta privilegiada\u201d tenia molts motius per a enderrocar-lo i aprofit\u00e0 una conxorxa amb una extrema esquerra despistada i amb un sector dels anomenats \u201cterroristes corromputs\u201d per a donar el cop d\u2019Estat. Durant l\u2019any 1795 una Convenci\u00f3 purgada del seu costat esquerra i en plena contrarevoluci\u00f3 burgesa don\u00e0 un nou cop d\u2019estat constitucional i aprov\u00e0 una nova constituci\u00f3 que reblava el clau del dret burg\u00e9s de propietat privada. En el seu article primer elevava la propietat a la categoria de dret fonamental: \u00a0\u201cEls drets de l\u2019home en societat son la llibertat la igualtat, la seguretat i la propietat\u201d. I en el seu article cinqu\u00e8, reblava: \u201cLa propietat \u00e9s el dret de gaudir i disposar dels seus bens de les seves rendes, del fruit del seu treball i de la seva activitat\u201d. Entre d\u2019altres coses anul\u00b7l\u00e0 el sufragi universal i torn\u00e0 al sufragi censatari.<\/p>\n Amb anterioritat, el 24 de desembre de 1974, els proto-liberals protagonistes del cop de Thermidor havien abolit la llei del maximum i condemnaven el poble a la gana m\u00e9s espantosa. Una gana que port\u00e0 una onada de morts per inanici\u00f3 i al su\u00efcidi de molta pobre gent, durant la primavera de 1795. \u00a0 Aquests morts no solen sortir en la comptabilitat de la hist\u00f2ria liberal o reaccion\u00e0ria.<\/p>\n Com veiem, la cita de Robespierre feta per Errej\u00f3n est\u00e0 prenyada de conseq\u00fc\u00e8ncies. El meu vell cor jacob\u00ed i bolxevic vol tornar-se a il\u00b7lusionar. Coses que li passen als vells. Per aix\u00f2 no tancar\u00e9 aquest comentari de text sense fer alguna reflexi\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n Dret a l\u2019exist\u00e8ncia i dret de propietat en aquest segle XXI<\/strong><\/p>\n Repeteixo: vull pecar d\u2019ingenu\u00eftat de nou, vull tornar-me a il\u00b7lusionar: vull prendre seriosament, molt seriosament a Errej\u00f3n. Potser m\u2019equivoco. Per\u00f2 que m\u2019 importa equivocar-me una vegada m\u00e9s.<\/p>\n Discrepo d\u2019Errej\u00f3n en tota la ret\u00f2rica buida dels significants buits i del gir ling\u00fc\u00edstic. Per\u00f2 em vull prendre seriosament aquesta citaci\u00f3 de Robespierre. Vull pensar que no l\u2019ha feta com es diu en castell\u00e0: \u201c a humo de pajas\u201d. O sigui que no fou una alegria infantil, una bretolada simp\u00e0tica o una crida tacticista \u00a0a les complicitats republicanes. Espero, desitjo que Podemos no sigui la quarta revoluci\u00f3 passiva que patim en els darrers 147 anys[6].<\/p>\n Per aix\u00f2 faig l\u2019exercici de contextualitzar la cita robespierriana d\u2019Errej\u00f3n en l\u2019actual context.<\/p>\n Qu\u00e8 afecta al dret \u00a0a l\u2019exist\u00e8ncia \u00a0l\u2019Estat espanyol en l\u2019actualitat? Qui fa passar gana als nens? Qui condemna al fred a las pobres? Que fa necessari les grans recaptes d\u2019aliments o les Maratons per a finan\u00e7ar la recerca m\u00e8dica? Qui deixa sense sostre a milers i milers de fam\u00edlies? Qui perpetua l\u2019atur estructural al nostre pa\u00eds, perif\u00e8ric com \u00e9s en l\u2019Europa dominada per Alemanya? Qui condemna a l\u2019esclavatge o a l\u2019atur a les noves generacions? \u00a0Qui ha portat al nostre pa\u00eds al genocidi social, a la liquidaci\u00f3 dels drets humans b\u00e0sics: el pa, el sostre el treball? Qui ha arrabassat la sobirania als nostres pobles?<\/p>\n La resposta seguint Robespierre \u00e9s clara: \u201cuna casta privilegiada\u201d. Per\u00f2 jo no la identifico amb la casta significat buit i polis\u00e8mic de Podemos. Qui ha fet aquest genocidi social no \u00e9s la classe pol\u00edtica corrupta. Ella nom\u00e9s \u00e9s la gestora d\u2019aquests immens robatori. Els diners que s\u2019embutxaquen aquests cr\u00e0pules s\u00f3n la xocolata del lloro al costat de l\u2019expropiaci\u00f3 indeguda de les nostres propietats exercida per l\u2019oligarquia financera, per l\u2019oligarquia energ\u00e8tica, per l\u2019oligarquia de la ind\u00fastria militar, per les multinacionals industrials o hoteleres, per una classe empresarial incapa\u00e7 de viure al marge de l\u2019estat, pel gran capital alemany que saqueja tota Europa.<\/p>\n All\u00f2 que Robespierre designava amb la locuci\u00f3\u201ccasta privilegiada\u201d era una classe social. Si traslladem la seva expressi\u00f3 aqu\u00f3 i avui tamb\u00e9 \u00e9s una classe social o un bloc format per diverses fraccions de classe: es diu \u201coligarquia financera, industrial, energ\u00e8tica i terratinent\u201d. \u00c9s espanyola, catalana, andalusa, basca, castellana, valenciana, castellana, gallega, extremenya … s\u00f3n la mateixa classe malgrat les seves contradiccions i divisions corporatives de sector o de territori.<\/p>\n En nom de qui es produeix la nostra expropiaci\u00f3 massiva de drets, de bens comuns, en nom de que s\u2019atempta al dret a l\u2019exist\u00e8ncia? En nom de la propietat plena, total en nom de la propietat privada sobre el mitjans de producci\u00f3 de consum, d\u2019exist\u00e8ncia. En nom d\u2019un dret a la propietat que passa per sobre del dret a l\u2019exist\u00e8ncia, el primer dels drets imprescriptibles de l\u2019home.<\/p>\n Acabo.<\/p>\n Les meves preguntes s\u00f3n moltes:<\/p>\n \u00b7 Seran els de Podemos veritables jacobins?<\/p>\n \u00b7Portaran la revoluci\u00f3 republicana, democr\u00e0tica i popular fins a les seves darreres conseq\u00fc\u00e8ncies?<\/p>\n \u00b7 Encarnaran un bloc social, arrelat, estructurat, organitzat molecularment al conjunt de la societat?<\/p>\n \u00b7 Ser\u00e0 Podemos una nova cultura material, un ethos nou?<\/p>\n En aquest cas, compten amb tot el meu recolzament.<\/p>\n O pel contrari,<\/p>\n \u00b7 \u00a0Ser\u00e0 Podemos un simple discurs, un relat, un gir ling\u00fc\u00edstic, una m\u00e0quina electoral?[7]<\/p>\n \u00b7 \u00a0 Obriran el cam\u00ed a un canvi controlat, \u201cresponsable\u201d amb les pol\u00edtiques d\u2019Estat; \u00e9s a dir una regeneraci\u00f3, una neteja de la \u201ccasta\u201d entesa com a classe pol\u00edtica, un relleu generacional, un simple canvi d\u2019elits. Lo que no seria poc, per\u00f2 no seria pas prou.<\/p>\n Com deia Bob Dylan. \u201caix\u00f2 amic meu, nom\u00e9s ho sap el vent\u201d.<\/p>\n De moment, agraeixo a la hist\u00f2ria que, en aquests darrers anys de la meva exist\u00e8ncia, m\u2019hagi regalat una pr\u00f2rroga per a viure uns quants anys interessants, quan ja creia que no en tornaria a viure, d’anys interessants.<\/p>\n Joan Tafalla<\/p>\n Historiador de gu\u00e0rdia<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/3.bp.blogspot.com\/-fogKovlGabk\/VIv0_c5e5qI\/AAAAAAAAEm4\/7eUEWAM4SDM\/s1600\/jacques_turgot.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n