L\u2019avan\u00e7ament de les eleccions a Gr\u00e8cia \u00e9s un esdeveniment d\u2019una import\u00e0ncia ben superior a la de qualsevol crisi pol\u00edtica produ\u00efda pels avatars de la pol\u00edtica parlament\u00e0ria en temps de calma. I ho \u00e9s per que posa de manifest la crisi la dictadura de l\u2019euro i de l\u2019Europa alemanya <\/i>sobre el pobles perif\u00e8rics. Tal com vagi avan\u00e7ant el proc\u00e9s s\u2019aniran posant en relleu i aspectes geo-pol\u00edtics i activant contradiccions que tindran conseq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques per a la nostra vida quotidiana.<\/p>\n
Assenyalem-ne alguns:<\/p>\n
a.- La governan\u00e7a<\/i> (neologisme odiosament antidemocr\u00e0tic) europea \u00e9s un mecanisme \u00fatil solament per a imposar els designis del centre (el nucli dels grans grups industrials i financers d\u2019ambdues ribes del Rin m\u00e9s les elits compradores dels pa\u00efsos perif\u00e8rics) sobre el conjunt dels pobles de la UE; mai a la inversa.<\/p>\n
b.- Dins de l\u2019UE hi han relacions econ\u00f2miques, socials i pol\u00edtiques de depend\u00e8ncia, de car\u00e0cter neo-colonial. En tot sistema de caire colonial es produeix un fenomen com\u00fa: la burgesia metropolitana dominant necessita una alian\u00e7a amb les burgesies compradores de les col\u00f2nies. Res no hi fa que aquestes burgesies emmascarin la seva submissi\u00f3 sota posicions aferrissadament nacionalistes. Elles no poden ser altra cosa que col\u00b7laboracionistes. En ocasions, el \u201cpartit del l\u2019estranger\u201d \u00e9s aquell que adopta una m\u00e0scara m\u00e9s nacionalista, com ens explicava Gramsci (Quadern 13, \u00a7 <2>). Aquests tipus de r\u00e8gims perif\u00e8rics han estat comparats amb el r\u00e8gim de Vichy (Veure lectures recomanades, LR, n\u00ba 3).<\/p>\n
c.- Aquest mecanisme neo-colonial \u00e9s el fruit necessari d\u2019una f\u00e8rria divisi\u00f3 internacional del treball org\u00e0nica, necess\u00e0ria, imprescindible per a que el gran capital euro-alemany pugui participar en la cada cop m\u00e9s implacable compet\u00e8ncia entre els diversos pols imperialistes en pres\u00e8ncia (LR, n\u00ba 6). La gran oligarquia europea no podria actuar de manera gaire diferent d\u2019all\u00f2 que ens fa. O, sigui dit d\u2019altra manera, que la UE no es reformable des de dins.<\/p>\n
d.- L\u2019instrument principal de tot aquest ordre imperial dins l\u2019UE ha estat el segrest de la sobirania<\/i> del vells estats naci\u00f3 configurats en el segle XIX o despr\u00e9s de les dues guerres mundials del segle XX, quan no la seva destrucci\u00f3 (Vichy per a tothom, LR n\u00ba 3). Les m\u00e0quines executores d\u2019aquest segrest s\u00f3n el Banc Central europeu, la Comissi\u00f3 europea, la imposici\u00f3 de l\u2019euro, l\u2019obligaci\u00f3 del pagament del deute i seves pol\u00edtiques d\u2019equilibri fiscal i de retallades imposades a governs, estats i pobles.<\/p>\n
e.- Els pobles dels estats perif\u00e8rics tenen raons sobrades per a aixecar-se front la tirania d\u2019aquesta Europa alemanya<\/i>. En aquest aixecament juga un rol clau el tema de la lluita per la sobirania nacional-popular. Alliberar-se de l\u2019imperi posa a l\u2019ordre del dia la construcci\u00f3 de noves formes de sobiranisme popular. Formes que apostin coratjosament per a la reconquesta de la sobirania segrestada i que, de manera complement\u00e0ria i necess\u00e0ria es proposin formes de cooperaci\u00f3, confederaci\u00f3, i uni\u00f3 lliure d\u2019esfor\u00e7os entre els pobles perif\u00e8rics. Cal, a l\u2019ensems aixecar un nou internacionalisme, que es proposi la cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica, social i cultural entre els pobles, un intercanvi comercial just i la construcci\u00f3 d\u2019instruments econ\u00f2mics i socials comuns, com poden ser una pol\u00edtica monet\u00e0ria comuna i una divisi\u00f3 internacional del treball acordada democr\u00e0ticament que permeti obrir sinergies i refor\u00e7ar un nou bloc dels pobles perif\u00e8rics. On hi han majors possibilitats de construir aix\u00f2, s\u00f3n els pa\u00efsos del sud d\u2019Europa.<\/p>\n
Crec fermament que les properes eleccions a Gr\u00e8cia, en el cas de triomf de Syriza, obriran tot aquest ventall de problemes org\u00e0nics en la construcci\u00f3 de l\u2019espai europeu. No \u00e9s que jo tingui una gran fe en Syriza i les seves virtuts com a esquerra transformadora. Per\u00f2 els seus l\u00edmits s\u00f3n estrets. En els darrers temps, Tsipras intenta conv\u00e8ncer el nucli olig\u00e0rquic de l\u2019Europa alemanya <\/i>respecte a les seves intencions d\u2019arreglar els assumptes per les bones (veure la seva intervenci\u00f3 en el Foro Ambrosetti celebrada el 5 de setembre de 2014 en el llac de Como: <\/i>https:\/\/espai-marx.net\/ca?id=9226<\/i><\/a>). Segur que aquesta no \u00e9s la \u00fanica ocasi\u00f3 en que ha tractat de tranquil\u00b7litzar el nucli dur del poder euro-alemany. Per\u00f2 no sembla que aquest nucli estigui disposat a donar-li gaire marge de maniobra. Les amenaces que a dia d\u2019avui est\u00e0 rebent son dures. Per exemple les declaracions del ministre alemany de finances, Wolfgang Sch\u00e4uble (29-12-2014) per a no mencionar les declaracions anteriors <\/b>del director del Bundesbank Jens Weidmann o les \u201cindiscrecions\u201d de cercles del govern al semanari Der Spiegel ( 04-01-2015).<\/p>\n Afegim a tot plegat l\u2019actual estat de guerra econ\u00f2mica calenta contra R\u00fassia, amb escalades cada cop m\u00e9s fortes pot arribar a tenir conseq\u00fc\u00e8ncies molt perilloses. Com a contrapartida geo-pol\u00edtica la creaci\u00f3 de la Uni\u00f3 euro-asi\u00e0tica el passat 1 de gener i l\u2019enfortiment de les relacions comercials russo-xineses-iranianes, mostren que la guerra que es desenvolupa en l\u2019escaquer auto-asi\u00e0tic, cont\u00e9 unes potencialitats molt perilloses.<\/p>\n Caldr\u00e0 estar atents als esdeveniments per a observar com van apareixent aquestes contradiccions i per a intervenir amb decisi\u00f3 front els mateixos. L\u2019any 2015 ser\u00e0 for\u00e7a \u201cinteressant\u201d per a tots els pobles del Sud d\u2019Europa. La lluita de classes far\u00e0 un pas endavant. Caldr\u00e0 tenir coratge i fer-lo servir.<\/p>\n Alternatives a la dictadura de l\u2019euro.<\/b><\/p>\n Front a aquesta situaci\u00f3 apareix l\u2019elaboraci\u00f3 econ\u00f2mica d\u2019un economista espanyol, Pedro Montes, que ja va denunciar les debilitats i els perills de l\u2019euro en 2001 (veure LR, n\u00ba 2), o sigui des de l\u2019inici. Montes i altres quadres de l\u2019esquerra espanyola, minoritaris fins el moment, per\u00f2 dotats d\u2019una visi\u00f3 global realista i coherent proposaren la sortida d\u2019Espanya de l\u2019euro, com una forma de recuperar la sobirania popular en un manfiest http:\/\/salirdeleuro.wordpress.com\/<\/a>. Jo mateix vaig signar aquest manifest i crec que la proposta segueix essent essencialment correcta.<\/p>\n Considero, per\u00f2 que cal fugir del simplisme de pensar que la sortida de l\u2019euro, per si mateixa en donaria la clau de la situaci\u00f3. El tema \u00e9s m\u00e9s complex, com el propi manifest assenyala. La creaci\u00f3 d\u2019una moneda pr\u00f2pia hauria de venir acompanyada de la suspensi\u00f3 immediata del pagament del deute, de la recuperaci\u00f3 i refor\u00e7ament del rol del banc d\u2019 Espa\u00f1a, de la nacionalitzaci\u00f3, de la banca rescatada amb fons p\u00fablics, i d\u2019 una pol\u00edtica industrial coherent amb la situaci\u00f3n de Espa\u00f1a en el contexto internacional y con las necessitats del medi ambient. El propi manifest diu coses similars.<\/p>\n Es tracta d\u2019un conjunt de mesures que necessiten una gigantina, potent i permanent movilitzaci\u00f3 social. Requereix tamb\u00e9 d\u2019un govern d\u2019esquerres, consequent i coratj\u00f3s, decidit a afrontar les profundes transformacions sociales que el pa\u00eds necessita per a sortir de l\u2019abisme social en que ens ha colocat un r\u00e8gim subm\u00eds als diktats del sistema euro. Un govern decidit a enfrontar-se amb els grans poders f\u00e0ctics que, si el govern toca els seus interessos, intentaran enderrocar-lo: poders interns i poders imperialistes europeus (b\u00e0sicament, l\u2019alemany) i dels USA. Aquests poders no s\u00f3n en absolut \u201cl\u00edquidos\u201d. Que li diguin a Gr\u00e8cia o a Berlusconi.<\/p>\n Hi ha autors que discuteixen la viabilitat d\u2019una sortida nacional de tota aquesta hist\u00f2ria. Luciano Vasapollo, Rita Martufi i Joaquin Arriola, en el seu llibre El despertar de los cerdos<\/i> fan una proposta consistent en la sortida simult\u00e0nia dels pa\u00efsos PIGS (Portugal, It\u00e0lia, Gr\u00e0cia, Espanya, a partir de aqu\u00ed, PIGE) de la Uni\u00f3 Europea i de l\u2019euro. Els pa\u00efsos PIGE haurien de crear una moneda com\u00fa, i crear una \u00e0rea de cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica entre ells. A part, \u00e9s clar, de nacionalitzar la banca, reestructurar el seu deute i fer una quitan\u00e7a. El model s\u2019 inspira en la experi\u00e8ncia dels pa\u00efsos ibero-americans que, col\u00b7laboren entre ells en el s\u00ed de l\u2019ALBA.<\/p>\n La simultane\u00eftat del proc\u00e9s de sortida, es considera essencial per a evitar una descapitalitzaci\u00f3 del conjunt de los pa\u00efsos que podria significar la par\u00e0lisi de la entera economia de la zona. La generaci\u00f3 d\u2019aquesta esta nova \u00e0rea econ\u00f2mica, independent del domini imperial alemany, podria assegurar una divisi\u00f3 internacional del treball justa, economies d\u2019 escala i possibilitats de cooperaci\u00f3 inexplorades fins el moment. Es tracta d\u2019 una alternativa correcta que donaria perspectives reals de desenvolupament social i econ\u00f2mic als nostres pobles.<\/p>\n Aquesta proposta fou presentada el 30 novembre de 2013 en un f\u00f2rum de debat celebrat a Roma. Entre els nombrosos intervinents, vaig poder discutir aquesta proposta des de el punt de vista de les seves condicions de possibilitat pol\u00edtica (LR, n\u00ba4). EL passat m\u00e9s de maig, en Ram\u00f3n Franquesa i jo mateix v\u00e0rem debatre aquesta mateixa proposta (LR, n\u00ba 5).<\/p>\n <\/a> Impossible resumir aqu\u00ed aquest debat. Nom\u00e9s vull afirmar que es tracta d\u2019un debat eminentment pr\u00e0ctic i que la situaci\u00f3 de Gr\u00e8cia l\u2019est\u00e0 posant sobre la taula. Els an\u00e0lisis temorencs, la manca de concreci\u00f3 de l\u2019europeisme light de l\u2019esquerra catalana des de la transici\u00f3 fins aqu\u00ed quedaran obsolets davant les contradiccions grav\u00edssimes que viurem en els temps immediats. Tinc l\u2019esperan\u00e7a que aquestes l\u00ednies serveixin per a provocar, entre els lectors tarragonins de l\u2019 Espineta amb caragolins<\/i> un debat i per a constatar la necessitat una formaci\u00f3 dels militants de les esquerres far\u00e0 bona falta en els propers mesos.<\/p>\n Lectures recomanades en el text.<\/b><\/i><\/p>\n 1.- VASAPOLLO, Luciano, MARTUFI, Rita i ARRIOLA, Joaqu\u00edn, El despertar de los cerdos (PIIGS),<\/i> Madrid, Editorial Maia, 2014.<\/p>\n 2.- MONTES, Pedro, La historia inacabada del euro, <\/i>Madrid, Editorial Trotta, 2001.<\/p>\n 3.- MONEREO, Manolo\/ LLOPIS, Enric, Por europa y contra el sistema del euro, <\/i>Pr\u00f3logo de H\u00e9ctor Illueca, Barcelona, El Viejo Topo, 2014.<\/p>\n 4.- TAFALLA, Joan, \u201c\u00bfC\u00f3mo construir un bloque hist\u00f3rico de los pa\u00edses del Mezzogiorno europeo por la recuperaci\u00f3n de la democracia, de la soberan\u00eda nacional y del desarrollo social y ecol\u00f3gicamente justos?\u201d , Intervenci\u00f3 al conveni sobre l\u2019euro celebrat a Roma el 30 de noviembre de 2013 https:\/\/espai-marx.net\/ca?d=8971<\/a><\/p>\n 5.- FRANQUESA, Ramon y TAFALLA, Joan, \u201cLa nueva geopol\u00edtica europea: hacia un bloque hist\u00f3rico en los pa\u00edses del Sur de Europa<\/a>, Revista El Viejo Topo, juliol 2014 https:\/\/espai-marx.net\/ca?d=8908<\/a><\/p>\n Lectures per a aprofundir<\/i><\/strong><\/p>\n 6.- ARRIOLA, Joaqu\u00edn y VASAPOLLO, Luciano, La recomposici\u00f3n de Europa. La ampliaci\u00f3n de la Uni\u00f3n Europea en el contexto de la competencia global y las finanzas internacionales, <\/i>Barcelona, El Viejo Topo, 2004.<\/p>\n 7.- LAPAVITSAS, Costas, Crisis de la eurozona, <\/i>Madrid, Capit\u00e1n Swig, 2013.<\/p>\n CHEV\u00c8NEMENT, Jean-Pierre, 1914-2014, Europa \u00bffuera de la historia?, Barcelona, El Viejo Topo, 2014.<\/p>\n 8.- NA\u00cfR, Sami, El desenga\u00f1o europeo<\/i>, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2014.<\/p>\n I l\u2019 imprescindible encara que alguns em diran que es un llibre \u201cvell\u201d:<\/p>\n 9.- AMIN, Samir, La desconexi\u00f3n, Hacia un sistema mundial polic\u00e9ntrico, <\/i>Madrid, Iepala, 1988.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019avan\u00e7ament de les eleccions a Gr\u00e8cia \u00e9s un esdeveniment d\u2019una import\u00e0ncia ben superior a la de qualsevol crisi pol\u00edtica produ\u00efda pels avatars de la pol\u00edtica parlament\u00e0ria en temps de calma. I ho \u00e9s per que posa de manifest la crisi la dictadura de l\u2019euro i de l\u2019Europa alemanya sobre el pobles perif\u00e8rics. Tal com vagi avan\u00e7ant el proc\u00e9s s\u2019aniran posant en relleu i aspectes geo-pol\u00edtics i activant contradiccions que tindran conseq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques per a la nostra vida quotidiana.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":2867,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-2866","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-izquierda-a-debate"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2866","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2866"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2866\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/2867"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2866"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2866"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espai-marx.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2866"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/h1>\n