Vivim moments en que la unitat d\u2019acci\u00f3, concretada en forma de candidatures sindicals conjuntes, \u00e9s essencial per diverses raons. Alguns sindicats alternatius portem anys d\u2019activitat i constatem que malgrat les nostres lluites no hem estat capa\u00e7os d\u2019aturar els greus retrocessos socials que pateixen els treballadors i les treballadores, ni hem pogut arravatar la representativitat als sindicats majoritaris.<\/p>\n
Hem dut a terme lluites i resist\u00e8ncies molt lloables, que han estat un exemple de sindicalisme, per\u00f2 que entenem s\u00f3n encara insuficients. Mai com ara hem tingut tan clar els treballadors i les treballadores que les c\u00fapules dels sindicats majoritaris, no nom\u00e9s no han combatut com deurien les agressions en forma de retallades i retrocessos, sin\u00f3 que en molts cassos han estat part\u00edcips de la onada de corrupcions que afecten a moltes de les estructures de poder de l\u2019Estat (parlaments, poder judicial, municipis, diputacions, etc.), c\u00fapules empresarials i banc\u00e0ries, partits pol\u00edtics, etc.<\/p>\n
Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, ens correspon a tots els sindicats de classe que entenem que la sobirania no ha d\u2019estar delegada i ha de recaure en l\u2019assemblea la creaci\u00f3 d\u2019un instrument unitari capa\u00e7 d\u2019elaborar plataformes reivindicatives i candidatures sindicals unit\u00e0ries que no divideixin encara m\u00e9s als treballadors i els hi permetin una opci\u00f3 unit\u00e0ria a all\u00f2 existent. Entenem que la nostra responsabilitat \u00e9s poder facilitar-los aquesta eina.<\/p>\n
No pot ser que les nostres coincid\u00e8ncies no vagin m\u00e9s enll\u00e0 del lament i de la constataci\u00f3 de qu\u00e8 cal canviar el model sindical avui majoritari. Aquest missatge pot haver estat \u00fatil anys enrere, quan encara no havien sortit a la llum tot tipus de corrupteles en els sindicats majoritaris (cursos de formaci\u00f3, ERE,s, representants als Consells d\u2019Administraci\u00f3 de Bancs i Caixes d\u2019estalvis, etc.). En aquests moments, cal donar els passos necessaris per poder articular una alternativa unit\u00e0ria, cre\u00efble i efica\u00e7 que els faci front. Aquesta \u00e9s la veritable tasca del sindicalisme alternatiu i de classe; hem de demostrar que no estem per mantenir un quiosquet amb les nostres sigles, sin\u00f3 per crear una eina que sigui capa\u00e7 d\u2019afrontar els problemes de la classe obrera actual.<\/p>\n
Aquesta tasca ens exigir\u00e0 humilitat, reflexi\u00f3, paci\u00e8ncia i renuncies a alguns dels nostres postulats en nom de la unitat. Per\u00f2 seran sacrificis necessaris si realment volem revitalitzar les assemblees decis\u00f2ries a les empreses i la recuperar la democr\u00e0cia a les empreses: cap acord sense debat previ i sense ratificaci\u00f3 dels treballadors i les treballadores. Si volem que els treballadors s\u2019impliquin en les defenses de les reivindicacions caldr\u00e0 recuperar les assemblees com a centre de la presa de decisions. Els mitjans digitals i les noves tecnologies ens poden ser molt \u00fatils, per\u00f2 per a la democr\u00e0cia la participaci\u00f3 a l\u2019assemblea presencial, en viu, \u00e9s central. Una vegada m\u00e9s, els m\u00e8todes que fent servir s\u00f3n tant importants com els continguts d\u2019all\u00f2 que reivindiquem. El respecte per la diversitat i la seva integraci\u00f3 a un projecte com\u00fa ha de ser tamb\u00e9 un aspecte fonamentat de la nostra proposta. La diversitat es pot integrar amb el treball conjunt de tota la classe segmentada en contractes, subcontractes, aut\u00f2noms, etc, que son del mateix sector o multinacional.<\/p>\n
Les divisions ens debiliten davant la patronal, si som capa\u00e7os de presentar-nos units davant dels treballadors, la proposta podria tenir un efecte multiplicador. A vegades no som prou conscients de la import\u00e0ncia que t\u00e9 la suma i de la il\u00b7lusi\u00f3 que genera. Ja no podem conformar-nos amb el lament i repetir all\u00f2 de \u201cfem el que podem, per\u00f2 som petits…\u201d, les organitzacions sindicals no hem nascut per lamentar-nos, sin\u00f3 per lluitar pels drets dels treballadors i les treballadores. Si part de la nostra limitaci\u00f3 est\u00e0 en que som petits, llavors cal que ens unim amb altres petits amb els que compartim els mateixos problemes. Es urgent modificar la llei actual, la LOLS i l’Estatut dels Treballadors, ja qu\u00e8 no faciliten la representativitat democr\u00e0tica d’una persona un vot, ni permeten discutir als sindicats sobre l’organitzaci\u00f3 del treball dins de les empreses. La representativitat no \u00e9s tan sols el n\u00famero de delegats, molts cops escollits per la m\u00e0 de l\u2019amo i d’algun sindicat que s\u2019hi presta. Un 50% dels delegats no estan ni tan sols afiliats. La representativitat no la dona el pacte social per dalt, sin\u00f3 la gent que s\u2019aplega per fer coses junts, lluitant pels seus drets dins i fora de l’empresa. Hem de recuperar tamb\u00e9 la unitat als barris i als pobles, fent servir els locals i els casals on practicar la solidaritat de classe, l’ajuda m\u00fatua amb els aturats i els precaris, construint una nova cultura, alternativa a l\u2019 individualisme i el consumisme.<\/p>\n
El nostre sindicat, \u00e9s un instrument que posem al servei d\u2019aquesta unitat. Seguirem defensant que siguin les assemblees quines decideixin les plataformes reivindicatives unit\u00e0ries, les estrat\u00e8gies de lluita unit\u00e0ria i les candidatures electorals unit\u00e0ries que garanteixin la democr\u00e0cia als centres de treball. Sempre assegurant la autonomia de cada col\u00b7lectiu i organitzaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 prioritzant lo unitari. El valor de la unitat \u00e9s un principi fonamental per a nosaltres i la hist\u00f2ria ens ho ha demostrat.<\/p>\n